Lavandula és un gènere de plantes que té 25-30 espècies dins la família Lamiaceae o labiades. Gènere originari de la regió mediterrània fins a l'Àfrica tropical i Índia. El gènere inclou plantes anuals, subarbusts o mates i arbusts. Als Països Catalans les espècies més comunes són Lavandula stoechas, L.dentata, L. latifolia i L. angustifolia. Es conreen sobretot els híbrids entre Lavandula latifolia i L. angustifolia, que és un conreu típic de regions de moderada altitud a la Provença. Tenen usos medicinals com a tranquil·litzants i en perfumeria. Sovint el "perfum de lavanda" però, és una imitació de síntesi química. Hi ha unes 25-30 espècies, que inclouen:
De les cinc espècies presents als Països Catalans, les dues menys comunes (L. multifida i L. dentata) són les úniques que no tenen les fulles enteres. De les altres tres, més freqüents, el cap d'ase es distingeix per la seva inflorescència densa amb grans bràctees estèrils acolorides al capdamunt, i el barballó es distingeix de l'espígol per les fulles més amples i els penduncles de la inflorescència normalment ramificats.[1]
Lavandula és un gènere de plantes que té 25-30 espècies dins la família Lamiaceae o labiades. Gènere originari de la regió mediterrània fins a l'Àfrica tropical i Índia. El gènere inclou plantes anuals, subarbusts o mates i arbusts. Als Països Catalans les espècies més comunes són Lavandula stoechas, L.dentata, L. latifolia i L. angustifolia. Es conreen sobretot els híbrids entre Lavandula latifolia i L. angustifolia, que és un conreu típic de regions de moderada altitud a la Provença. Tenen usos medicinals com a tranquil·litzants i en perfumeria. Sovint el "perfum de lavanda" però, és una imitació de síntesi química. Hi ha unes 25-30 espècies, que inclouen:
Lavandula angustifolia - espígol Lavandula canariensis Lavandula dentata - espígol retallat Lavandula hybrida - lavandí Lavandula lanata Lavandula latifolia - espígol comú, barballó Lavandula multifida Lavandula stoechas - cap d'ase, tomaní Lavandula viridisDe les cinc espècies presents als Països Catalans, les dues menys comunes (L. multifida i L. dentata) són les úniques que no tenen les fulles enteres. De les altres tres, més freqüents, el cap d'ase es distingeix per la seva inflorescència densa amb grans bràctees estèrils acolorides al capdamunt, i el barballó es distingeix de l'espígol per les fulles més amples i els penduncles de la inflorescència normalment ramificats.