Kan Damlası

Adonis aestivalis o ull de perdiu és una espècie de planta medicinal i ornamental dins la família ranunculàcia. És una planta nadiua d'Amèrica del Nord i d'Euràsia, incloent els Països Catalans, que es troba en altituds d'entre 1.200 i 2.400 m.

Característiques

És una planta herbàcia anual que arriba a fer de 20 a 70 cm d'alt. Les fulles basals són de 3-5 cm de longitud i peciolades. Les flors són de color vermell, rarament grogues i de 15-35 mm de diàmetre, amb un centre fosc o negre i anteres negres. El fruit té molts aquenis. Floreix entre juny i juliol, El seu hàbitat és en terres calcàries.

Taxonomia

Adonis aestivalis va ser descrita per Linné i publicat en Species Plantarum, Editio Secunda 1: 771, l'any 1762.^[1]

Etimologia

Adonis: és el nom del gènere segons Stearn's Dictionary of Plant Names: "La flor se suposa que s'ha originat a partir de la sang d'Adonis, que va ser atacat per un senglar i va morir. Era estimat per Afrodita. Adonis era considerat pels grecs antics com el déu de les plantes. Es creia que desapareixia a la tardor i l'hivern per tornar a la primavera i l'estiu.^[2]

Aestivalis: és lepítet específic llatí que significa 'd'estiu'.^[3]

Sinònims

• Adonis aestivalis subsp. aestivalis L.
• Adonis aestivalis subsp. provincialis (DC.) C.H.Steinb.
• Adonis aestivalis subsp. squarrosa (Steven) Nyman
• Adonis aestivalis var. dentata (Delile) Coss.
• Adonis ceretana Germà Sennen
• Adonis dentata var. provincialis DC.
• Adonis dentata Delile
• Adonis miniata Jacq.
• Adonis squarrosa Steven^[4]
• Adonis aestivalis f. citrina (Hoffm.) Riedl
• Adonis aestivalis subsp. cretica (Huth) C.Steinb.
• Adonis aestivalis subsp. marginata C.H.Steinb. ex W.T.Wang
• Adonis aestivalis var. velutina Lipsky
• Adonis ambigua Gaudin
• Adonis ambigua var. flavus Gaudin
• Adonis annua var. phoeniceus L.
• Adonis autumnalis M.Bieb.
• Adonis bienertii Butkov ex Riedl.
• Adonis citrina Hoffm.
• Adonis crinita Hoffm.
• Adonis cristata Stapf
• Adonis flammea Schleich. ex Steud.
• Adonis flava Vill.
• Adonis inermis Stapf
• Adonis inglisii Royle
• Adonis linnaei Sennen
• Adonis maculata Wallr.
• Adonis maculata var. miniata Wallr.
• Adonis maculata var. ochroleuca Wallr.
• Adonis maculata var. pallens Wallr.
• Adonis micrantha DC.
• Adonis polymorpha Zumagl.
• Adonis scrobiculata subsp. velutina (Lipsky) C.H.Steinb. ex Rech.f.
• Cosmarium aestivale Dulac^[5]

Referències

Bibliografia

1. Bailey, L. H. & E. Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
2. Flora of North America Editorial Committee, e. 1997. Magnoliidae and Hamamelidae. 3: i–xxiii, 1–590. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
3. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley.
4. Hitchcock, C. L., A. Cronquist, M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II. 597 pp. In Vasc. Pl. Pacific N.W.. University of Washington Press, Seattle.
5. Munz, P. A. 1968. Suppl. Calif. Fl. 1–224. University of California Press, Berkeley.
6. Liberty H. Bailey. Manual of Gardening (Second Edition).. Project Gutenberg Literary Archive Foundation, 2005.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adonis aestivalis Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.

• Burke Museum of Natural History and Culture: Adonis aestivalis.
• Flora of North America: Adonis aestivalis.
• Plants for a Future: Adonis aestivalis.
• USDA Plants Profile: Adonis aestivalis.