dcsimg

Biology ( İngilizce )

Arkive tarafından sağlandı
The flowers of this perennial plant appear from June to August (2), and have been widely used for many years for a variety of purposes; they are known to have certain medicinal properties and are used as an antispasmodic and an anti-inflammatory, and the essential oil is used in aromatherapy as a soothing agent (5). Chamomile flowers have also been used to make herbal teas and beers, and are known to repel insects when both living and dried (5). Chamomile lawns have been popular in the past, and 'chamomile seats' were a common feature of Elizabethan herb gardens (3).
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Wildscreen
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Arkive

Conservation ( İngilizce )

Arkive tarafından sağlandı
Chamomile is included in Plantlife's 'Back from the Brink' programme.
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Wildscreen
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Arkive

Description ( İngilizce )

Arkive tarafından sağlandı
Chamomile (Chamaemelum nobile) is a low-growing plant with finely divided leaves, which are arranged alternately on the stem (2). The daisy-like flowers have a yellow central disk framed with silvery-white petals (2). When crushed, the plant gives off a scent akin to that of apples or bubblegum (3), and this trait led to the origin of the common name; 'chamaimelon' means 'ground apple' (4).
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Wildscreen
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Arkive

Habitat ( İngilizce )

Arkive tarafından sağlandı
The main natural habitats of this species are grazed grasslands on cliff-tops, heaths, commons and village greens with moderately acid clay soils (6). At present it thrives in a number of cricket pitches, where mowing and rolling create ideal short turf conditions (3).
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Wildscreen
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Arkive

Range ( İngilizce )

Arkive tarafından sağlandı
This plant was once found throughout most of England, but has always been more common towards the south (3). It is now unfortunately scarce in the UK, and is most common in the extreme south-west and Hampshire (3), with remaining strongholds in the Lizard Point Cornwall, Dartmoor and the New Forest (3). Elsewhere the species occurs naturally in Western Europe, North Africa and the Azores and as a garden escapee in North America (2).
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Wildscreen
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Arkive

Status ( İngilizce )

Arkive tarafından sağlandı
Classified as Nationally Scarce in Great Britain (1).
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Wildscreen
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Arkive

Threats ( İngilizce )

Arkive tarafından sağlandı
The main cause of the drastic decline of this once widespread species has been the cessation of grazing in many areas, particularly on village commons (3).
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Wildscreen
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Arkive

Associations ( İngilizce )

BioImages, the virtual fieldguide, UK tarafından sağlandı
Plant / associate
Amara aulica is associated with Chamaemelum nobile

Plant / associate
Apion sorbi is associated with Chamaemelum nobile

lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
BioImages
proje
BioImages

Description ( İngilizce )

eFloras tarafından sağlandı
Perennials, 10–20(–30) cm across. Stems mostly prostrate (much branched, often forming mats), ± strigoso-sericeous to villous. Leaves sessile; blades oblong, 1–3(–5) cm, 2–3-pinnately lobed. Involucres 4–6 × 7–10+ mm. Phyllaries: margins and apices greenish or lacking pigment, abaxial faces ± villous. Paleae 3–4+ mm, margins greenish or lacking pigment. Ray florets usually 13–21+, rarely 0; laminae 7–10+ mm. Disc corollas 2–3 mm. Cypselae 1–1.5 mm. 2n = 18.
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliyografik atıf
Flora of North America Vol. 19: 496, 497 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
kaynak
Flora of North America @ eFloras.org
düzenleyici
Flora of North America Editorial Committee
proje
eFloras.org
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
eFloras

Description ( İngilizce )

eFloras tarafından sağlandı
A perennial, ± pubescent, 10 – 30 cm tall, pleasantly aromatic herb with decumbent or ascending shoots from the base. Leaves sessile, oblong, 1.5 – 5 cm long, 2-3-pinnatisect into linear-subulate or filiform, ± hairy, mucronate ultimate segments. Peduncles 2 – 4 cm long, unthickened in fruit. Capitula radiate, 1.8 – 2.5 cm across. Phyllaries oblong, 3 – 5 mm long, 1.5 – 2 mm wide, obtuse with broad scarious margins, sparsely hairy on midrib. Receptacle conical, chaffy all over, paleae oblong, ± keeled, obtuse. Ray-florets female, fertile, ligules 7 – 10 mm long, white, occasionally absent. Disc-florets yellow, as long as paleae, corolla tube basally swollen, hairy. Cypselas obovoid, 1 – 1.5 mm long, smooth, with 3 faint striae on inner side, bald.
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliyografik atıf
Flora of Pakistan Vol. 207: 24 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
kaynak
Flora of Pakistan @ eFloras.org
düzenleyici
S. I. Ali & M. Qaiser
proje
eFloras.org
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
eFloras

Distribution ( İngilizce )

eFloras tarafından sağlandı
Distribution: Europe, N Africa, W. Asia; introduced in N America and elsewhere.
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliyografik atıf
Flora of Pakistan Vol. 207: 24 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
kaynak
Flora of Pakistan @ eFloras.org
düzenleyici
S. I. Ali & M. Qaiser
proje
eFloras.org
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
eFloras

Flower/Fruit ( İngilizce )

eFloras tarafından sağlandı
Fl. Per.: June-July.
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliyografik atıf
Flora of Pakistan Vol. 207: 24 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
kaynak
Flora of Pakistan @ eFloras.org
düzenleyici
S. I. Ali & M. Qaiser
proje
eFloras.org
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
eFloras

Habitat ( İngilizce )

eFloras tarafından sağlandı
“Scotch or low chamomile” is cultivated in Kashmir in flower beds and borders (R.R.Stewart, 1972).
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliyografik atıf
Flora of Pakistan Vol. 207: 24 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
kaynak
Flora of Pakistan @ eFloras.org
düzenleyici
S. I. Ali & M. Qaiser
proje
eFloras.org
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
eFloras

Synonym ( İngilizce )

eFloras tarafından sağlandı
Anthemis nobilis Linnaeus, Sp. Pl. 2: 894. 1753
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliyografik atıf
Flora of North America Vol. 19: 496, 497 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
kaynak
Flora of North America @ eFloras.org
düzenleyici
Flora of North America Editorial Committee
proje
eFloras.org
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
eFloras

Synonym ( İngilizce )

eFloras tarafından sağlandı
Anthemis nobilis L., Sp. Pl. 894. 1753; L.H.Bailey, Man. Cult. Pl. (Rev. ed.) 990. 1949; R. R. Stewart, Ann. Cat. Vasc. Pl. W. Pak. & Kashm. 714. 1972.
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
bibliyografik atıf
Flora of Pakistan Vol. 207: 24 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
kaynak
Flora of Pakistan @ eFloras.org
düzenleyici
S. I. Ali & M. Qaiser
proje
eFloras.org
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
eFloras

Distribution ( Portekizce )

IABIN tarafından sağlandı
Chile Central
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Universidade Estadual de CAMPINAS
yazar
Pablo Gutierrez
ortak site
IABIN

Molecular Biology ( Portekizce )

IABIN tarafından sağlandı
óleo essencial
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Universidade Estadual de CAMPINAS
yazar
CPQBA/UNICAMP
ortak site
IABIN

Behavior ( Portekizce )

IABIN tarafından sağlandı
ÁFRICA, EUROPA
lisans
cc-by-nc-sa-3.0
telif hakkı
Universidade Estadual de CAMPINAS
yazar
CPQBA/UNICAMP
ortak site
IABIN

Comprehensive Description ( İngilizce )

North American Flora tarafından sağlandı
Anthemis nobilis L. Sp. PI. 894. 1753
Anihemis odorata Lam. Fl. Fr. 2: 163. 1778.
Chamaetnelum nohilc AW. Fl. Fed. I: 185. 1785.
Chamomiila nohi'.is Godron. Fl. Lorr. 2: 19. 1843.
Ormenis nobilis J. Gav.; Coss. & Germ. Svn. Fl. Par. 153. 1S4S.
Matricaria nobilis Baillon, Hist. PI. 8: 309. 1882.
A perennial aromatic leafy herb; stems 1-3 dm. high, pubescent, branched, decumbent to erect; leaves 2-4 cm. long, VTUous-hirsute, pinnatifid or bipinnatifid, with short linear-lanceolate cuspidate di-isions; heads solitarjat the ends of the branches; involucre saucer-shaped, about 5 mm. high and 10 mm. broad; outer bracts lance-ov'ate, obtuse, the inner elliptic, rounded at the apex, with white scarious margins; receptacle conic; paleae membranous, concave, oblong, obtuse, often erose at the ape.x; ligules white, 6-10 ram. long, 2-3 mm. wide; diskcorollas 3 mm. long; tube cylindric, longer than the throat; achenes somewhat pyriform, 1-1.5 mm. long, yellowish, with 3 filiform ridges on the inner side; pappus none.
Type locautv: Europe.
Distribution: lUiode Island to North Carolina, escaped from cultivation; native of western Eurotie.
bibliyografik atıf
Per Axel Rydberg. 1916. (CARDUALES); CARDUACEAE; TAGETEAE, ANTHEMIDEAE. North American flora. vol 34(3). New York Botanical Garden, New York, NY

Chamaemelum nobile ( Asturyasça )

wikipedia AST tarafından sağlandı
Manzanilla, te herbal Tamañu de porción Enerxía 1 kcal 4 kJCarbohidratos 0.20 g • Zucres 0 g • Fibra alimentaria 0 gGrases 0 gProteínes 0 gRetinol (vit. A) 1 μg (0%)Tiamina (vit. B1) 0.010 mg (1%)Riboflavina (vit. B2) 0.004 mg (0%)Niacina (vit. B3) 0.000 mg (0%)Vitamina B6 0.000 mg (0%)Vitamina C 0 mg (0%)Vitamina E 0 mg (0%)Vitamina K 0 μg (0%)Calciu 2 mg (0%)Fierro 0.08 mg (1%)Magnesiu 1 mg (0%)Fósforu 0 mg (0%)Potasiu 9 mg (0%)Sodiu 1 mg (0%)Cinc 0.04 mg (0%) % de la cantidá diaria encamentada p'adultos. Fonte: Manzanilla, te herbal na base de datos de nutrientes del USDA.[editar datos en Wikidata]

La manzanilla o camomila común o romana (Chamaemelum nobile, ensin. Anthemis nobilis) ye una yerba perenne de la familia de les asteracees, nativa d'Europa.

 src=
Detalle de la flor

Carauterístiques

La manzanilla común ye una yerba perenne, de tarmu procumbente d'hasta 26 cm de llargu, glabro o selemente pubescente. Forma matos trupos. Presenta fueyes sésiles, alternes, bi- o tripinnatilobulaes, finamente estremaes, colos foliolos lliniares. En posición terminal presenta pel branu una inflorescencia en forma de capítulu paniculado. Los floros radiales son unos 20, cola lígula blanca, ente que los del discu son numberosos, hermafrodites, cola corola mariella, les puntes de les anteres ovaes y l'estremu del estilu atayo. La cabeza floral nun supera 1 cm de diámetru. Los frutos son aquenios cilíndricos, de más o menos 1 mm de diámetru, daqué mayores los radiales. La polinización realizar himenópteros, pero la planta ye capaz de autopolinizarse.

Distribución y hábitat

Ye orixinaria d'Europa occidental (sacante Holanda) y del norte d'Asia, anque d'antiguo crecía a esgaya en Grecia por motivos ornamentales, melecinales y formando verdees. Foi introducida n'Europa central, Italia, Bulgaria y la Rusia y anguaño tamién s'atopa naturalizada na mayor parte de los Estaos Xuníos.

Estender por gran parte de la Península Ibérica siendo menos frecuente nel nordés, este y sureste d'esta.

El so hábitat son los praos y los llugares yerbosos, según los suelos arenosos y con xil y los praos secos. Vive en tierra de llendo y suelos apatayaos.

Esta especie precisa estaciones templaes con climes templaos pal so desenvolvimientu, pero soporta bien les xelaes, la seca, la falta de nutrientes y elevaes concentraciones d'alcalinos.

Usos

 src=
Flores seques de la Chamaemelum nobile.

El tarmu tienru y les sumidaes floríes úsense secos o frescos en fervinchu, arumosa y llixeramente amargosa. Confundir munches vegaes cola manzanilla alemana. Matricaria recutita. Los efeutos terapéuticos asociaos a la manzanilla son dixestiva, carminativa, sedante, tónica, vasodilatadora y antiespasmódica. L'aceite esencial emplegar en aromaterapia, y el fervinchu de les flores aplicar al pelo como xampú pa dar lluminosidá y rellumu a los colores doraos, mas col efeutu del branu y ayuda del sol al ensugalo produz nos pelos castaños escamplaes y roxos formosos reflexos naturales ; La Manzanilla ye solo recomendable pa pelos claros.

Nun s'encamienta l'usu de la manzanilla común mientres l'embaranzu yá que puede causar contraiciones uterines y albuertu.[1]

 src=
Manzanilla común nel Xardín Botánicu de la Universidá Karlovy en Praga, República Checa.

La manzanilla ye una planta bien común en xardinos de diversos tamaños.

Pa faer fervinchu tien de dexase ferver nun pocillu. Usar p'alivios d'estómagos.

Otru de los usos de la manzanilla ye llavar los güeyos en casu d'alerxes.

Composición

L'aceite esencial ye ricu en camazuleno, acedu tíglico y dellos sesquiterpenos; contién amás acedu antémico, atesterol, antemena y taníns. Puede provocar dermatitis de contautu en persones sensibles, y informáronse casos d'anafilaxis ente alérxicos.

Taxonomía

Chamaemelum nobile describióse por (L.) All. y espublizóse en Flora Pedemontana 1: 185. 1785.[2]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Chamaemelum nobile (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[3]

Etimoloxía

Chamaemelum: nome xenéricu que remanez del griegu chamai = "baxa, nana", y melón = "mazana", que significa "mazana terrera"[4]

nobile: epítetu llatín que significa "notable, famosa".[5]
Sinonimia

Nome común

  • Castellanu: camamila de Moncayo, camamilla romana, camomila, camomila d'Aragón, camomila oficinal, camomila romana, camomilla, cotula odorifera, manzanilla, manzanilla amargosa, manzanilla bona, manzanilla común, manzanilla de botica, manzanilla de campu, manzanilla del campu, manzanilla de Moncayo, manzanilla fina, manzanilla noble, manzanilla oficial, manzanilla oficinal, manzanilla romana, manzanilla.

Ver tamién

Referencies

  1. «Roman chamomile». Medline Plus Supplements. National Institutes of Health. Consultáu'l 14 d'avientu de 2012.
  2. «Chamaemelum nobile». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 10 de febreru de 2013.
  3. IOPB. Chromosome number reports. LIX. Loon, J. & M. de Jong (1978) Taxon 27(1): 57-60
  4. En Nomes Botánicos
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Chamaemelum nobile en PlantList

Bibliografía

  • Bryan, J.; Castle, C. (1976). Edible Ornamental Garden. Pitman. ISBN 0-273-00098-5.
  • Craker, L. Y.; Simon, J. Y. (1986). Herbs, Spices, and Melecinal Plants. Recent Advances in Botany, Horticulture, and Pharmacology. Food Products Press. ISBN 1-56022-043-0.
  • «Manzanilla romana» (castellanu). Consultáu'l 23 de marzu de 2012..


Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AST

Chamaemelum nobile: Brief Summary ( Asturyasça )

wikipedia AST tarafından sağlandı

La manzanilla o camomila común o romana (Chamaemelum nobile, ensin. Anthemis nobilis) ye una yerba perenne de la familia de les asteracees, nativa d'Europa.

 src= Detalle de la flor
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AST

Roma çobanyastığı ( Azerice )

wikipedia AZ tarafından sağlandı

Roma çobanyastığı (lat. Chamaemelum nobile) - chamaemelum cinsinə aid bitki növü.

Botaniki xarakteristikası

Güclü qoxuya malik bitkidir.

Gövdəsi 10—30 sm hündürlüyündə, dikduran yaxud şaxələnmiş olur.

İyul-sentyabr aylarında çiçəkləyir.

Sinonimləri

İstinadlar

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AZ

Roma çobanyastığı: Brief Summary ( Azerice )

wikipedia AZ tarafından sağlandı

Roma çobanyastığı (lat. Chamaemelum nobile) - chamaemelum cinsinə aid bitki növü.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AZ

Mammlouzoù ( Bretonca )

wikipedia BR tarafından sağlandı

Kramamailh[1], pe kamambilh, pe mammlouzoù hag anvioù all c'hoazh (abrant, abrant-wenn, avron-ki, bozen, louzoù-ar-mammoù) a vez graet eus al louzoù anvet Asteraceae, hervezh o c'herentiad.

Bleunioù melen o dez, gant petalennoù gwenn. Gante e vez graet eoul hag e vez aozet dour diwar gamambilh, evel ma skriv Jules Gros.

Met Chamaemelum nobile eo an anv skiantel hiziv, goude ma oa Anthemis nobilis gant Linné. Anvioù all : Ormenis nobilis Chamomilla nobilis .

Notennoù ha daveennoù

  1. Matricaria recutita e anv skiantel hervez TermOfis Ofis Publik ar Brezhoneg.


Lennadurezh

  • Geriadur Favreau, pajenn 844
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia BR

Mammlouzoù: Brief Summary ( Bretonca )

wikipedia BR tarafından sağlandı

Kramamailh, pe kamambilh, pe mammlouzoù hag anvioù all c'hoazh (abrant, abrant-wenn, avron-ki, bozen, louzoù-ar-mammoù) a vez graet eus al louzoù anvet Asteraceae, hervezh o c'herentiad.

Bleunioù melen o dez, gant petalennoù gwenn. Gante e vez graet eoul hag e vez aozet dour diwar gamambilh, evel ma skriv Jules Gros.

Met Chamaemelum nobile eo an anv skiantel hiziv, goude ma oa Anthemis nobilis gant Linné. Anvioù all : Ormenis nobilis Chamomilla nobilis .

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia BR

Camamilla romana ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La camamilla romana (Chamaemelum nobile) és una planta bianual de la família de les compostes, abundant a casa nostra. S'empra en infusions per les seves propietats medicinals. Posseeix unes flors molt clares i dobles d'un perfum molt intens.

Sinonimia

  • Anthemis nobilis L.
  • Anthemis odorata Lam.
  • Chamomilla nobilis (L.) Godr.
  • Matricaria nobilis (L.) Baill.
  • Ormenis nobilis (L.) J. Gay ex Coss. & Germ.


Etimologia

Chamae'melum ve del grec. chamai significa baix i nan, i melon significa poma, volent dir, poma de la terra. No'bile també ve del grec i significa notable.

La paraula camomila significa matriu. Es diu popularment que aquesta planta és bona per aquest òrgan femení.


Ecologia

És originària d'Europa occidental (excepte Holanda) i del nord d'Àsia, encara que antigament creixia en abundància a Grècia per motius ornamentals, medicinals i per formar gespes. Va ser introduïda a Europa central, Itàlia, Bulgària i la Unió Soviètica i actualment també es troba naturalitzada a la major part dels Estats Units.

S'estén per gran part de la Península essent menys freqüent al nord-est, est i sud-est d'aquesta.

El seu hàbitat són els prats i els llocs herbosos, com també els sòls arenosos i amb sílice i els prats secs. Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats.

Aquesta espècie necessita estacions càlides amb climes temperats pel seu desenvolupament, però suporta bé les gelades, la sequera, la falta de nutrients i elevades concentracions d'alcalins.


Descripció

 src=
Il·lustració de 1796 del llibre Deutschlands Flora in Abbildungen


Planta herbàcia de la família de les asteràcies (compositae). Hermafrodita, perenne i vivaç. Forma mates denses d'uns 30-40 cm d'alçada, amb un involucre de 2,5 mm amb unes bràctees membranoses àmpliament argentades disposades en 2 fileres oblongues amb marges escarificats i brillants.


El rizoma, és molt ramificat, amb uns talls ramosos, estriats i vellosos.


La tija és més o menys prostrada, llenyosa, ascendent o erecta i ramificada. Té un tall transversal, arrodonit i buit a l'interior, a la superfície del qual apareixen molts pèls, cosa que li dóna un color verdós blanquinós. Aquests pèls poden ser unicel·lulars o bé pluricel·lulars seriats, formats per 3-4 cèl·lules curtes amb una de terminal molt llarga. Apareixen també pèls glandulars pluricel·lulars.


Les fulles són retallades, piloses, petites, alternes, bi o tripinnatisectes, caulinars i dividides en lacínies linears. Són velloses, de contorn el·líptic i oblong, de 2 a 4 cm de longitud i planes amb no més de 10 parells de segments primaris. Les basals són llargament peciolades i les superiors són sèssils.

Són de color verd clar per l'anvers i grisenc pel revers.


Les flors del disc són grogues, tubulars, amb la base eixamplada cobrint l'àpex de l'aqueni. Es troben sobre receptacles cònics, agrupades en capítols grocs, terminals i solitaris d'1-2 cm de diàmetre. Les lígules d'aquests capítols són blanques, femenines, desplegades i presenten 2-3 dents. Tenen una longitud d'uns 10 mm.

La corol·la de les flors presenta un apèndix petit a la base, que posteriorment recobreix l'extrem del fruit. Al seu interior trobem un ovari ínfer del qual surt un estil bífid.

L'epicalze es forma per 2-3 fileres de bràctees lanceolades o espatulades, amb un marge membranós i gruixut. El receptacle conté al seu interior un làtex.

A les varietats silvestres, les flors del radi són femenines i les del disc andrògines, mentre que varietats cultivades solen estar mancades de les flors del disc i tenen flors del radi estèrils.

El capítol es forma per un parènquima extern de cèl·lules densament unides. Al seu interior apareix un parènquima esponjós, amb buits intercel·lulars pels quals circulen vasos conductors que arriben fins al punt d'inserció de les fulles.


El fruit és un aqueni molt petit lleugerament comprimit d'entre 1 i 1,5 mm de llarg, amb 3 tires a la cara interna i de color marró clar, amb la superfície llisa. Els manca el vil·là. També es podria donar que les flors del disc o les del radi no hi fossin.



Farmacologia

Composició

  • Oli essencial (0,4-2,5%). Es forma bàsicament pels èsters d'àcid angèlic o tíglic amb n-butanol, isobutanol, alcohol isoamílic o 3-metil-pentanol. El component majoritari és el n-butil-angelato. També apareixen traces de sesquiterpenos amb camazulè, bisabolol, pinocarvona i pinocarvenol.
  • Lactones sesquiterpèniues amargues. Principalment del tipus dels germacranòlids, com nobilina, junt amb 3-epinobilina, 1,10-epoxinobilina, 3-deshidronobilina, que pot transformar-se en 1-ß-hidroperoxi-isonobilina i 4-alfa-hidroperoxi-manòlit.
  • Flavonoides. Apareixen flavones lliures com l'apigenina o la luteolina, i els seus heteròsids, com antemòsid i cosmosiòsid (d'apegenina) i 7-0-glucosil-luteolina.
  • Derivats de l'àcid cinàmic. Àcid cafèic i ferúlic.
  • Cumarines. Apareixen hidroxicumarines com la escopoletina i 7-beta-glucòsid.
  • Poliíns.
  • Sals minerals (6-7%).


Propietats

Acció i Mecanisme

  • Digestiu: augmenta la producció de sucs gastrointestinals afavorint la digestió i el trànsit intestinal.
  • Antiespasmòdic: produeix relaxació del múscul llis.
  • Antiinflamatori: L'oli essencial és un potent antiinflamatori degut a les seves lactones sesquiterpèniques i flavonoides.[1]
  • Antiúlcera pèptica: L'alfa-bisabolol redueix l'activitat proteolítica de la pepsina i exerceix un efecte protector enfront de la formació d'úlceres pèptiques per l'àcid acetilsalílic.
  • Hipnòtic. Exerceix un lleuger efecte sedant per la presència d'apigenina, que és un agonista del receptor de benzodiazepines
  • El camazulè inhibeix la 5-lipooxigenasa i la síntesi de leucotriè B4.
  • L'apigenina bloqueja l'adhesió de leucòcits.


Indicacions

  • Dispèpsia (i síndromes associats com aerofàgia, flatulència, espasme abdominal, plenitud gàstrica'...)
  • Meteorisme
  • Nerviosisme (i estats associats com ansietat i insomni)
  • Afeccions bucofaríngies (estomatitis i faringitis)
  • Disquinèsies hepatobiliars
  • Oxiuriasis (parasitosis intestinals)
  • Dismenorrees
  • Neuràlgies
  • Blefaronconjuntivitis
  • Neteja de ferides


Contraindicacions

  • En persones amb hipersensibilitat a aquesta espècie o qualsevol altra de la família de les compostes.
  • Durant l'embaràs i la lactància, no és convenient usar-la en aquest estat degut a la possibilitat d'inducció d'avortaments espontanis pel seu efecte estrogènic. Aquests estrògens poden accedir a la llet materna i produir efectes adversos al lactant.
  • Nens menors de 6 anys.
  • Pacients amb gastritis, úlceres gastroduodenals, síndrome de l'intestí irritable, col·litis ulcerosa, malaltia de Crohn, hepatopaties, epilèpsia, Parkinson o altres malalties neurològiques.
  • Pacients amb al·lèrgies respiratòries o amb hipersensibilitat coneguda a aquest o altres olis essencials.
  • Pot afectar a la capacitat per conduir i/o manejar maquinària negativament perquè pot produir somnolència. S'ha d'evitar manejar maquinària perillosa (incloent automòbils).


Toxicitat

No es coneix cap efecte tòxic greu, però a dosis altes pot causar al·lèrgies dermatològiques (reaccions d'hipersensibilitats o dermatitis per contacte),[2] nàusees, vòmits i vertigen.



Observacions

Els capítols florals són la part utilitzada per fer les infusions, i es recomana recollir-los en un dia sec i solejat i assecar-los a l'ombra. Floreix a la primavera i a l'estiu. Les infusions no s'han de deixar durant molt temps en aigua calenta i s'han de tapar bé per tal d'evitar que s'evaporin els olis essencials, ja que sinó disminuirien els efectes esperats.


Notes i referències


Enllaços externs


Bibliografia

  • Manuale di botanica farmaceutica E.Maugini, L.Mateci Bini, M. Mariotti Lippi.
  • CECCHINI, TINA. Enciclopedia de las hierbas y de las plantas medicinales. (3a ed.1978) Ed. De Vecchi. ISBN 84-315-0372-6)
  • SCHAUENBERG, PAUL. Guia de las plantas medicinales. (4a ed. 1980). Ed. Omega. ISBN 84-282-0246-X)
  • LAURNET, EDMUND. Guia de las plantas medicinales y comestibles de España y de Europa. Barcelona 1982. Ed. Omega. ISBN 84-282-0690-2)
  • JUSCA FRESA, BAUDILIO. Guia de la flora medicinal: tóxica, aromática y condimentícia. Barcelona 1995. Ed. Aedos. ISBN 84-7003-340-9)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Camamilla romana: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La camamilla romana (Chamaemelum nobile) és una planta bianual de la família de les compostes, abundant a casa nostra. S'empra en infusions per les seves propietats medicinals. Posseeix unes flors molt clares i dobles d'un perfum molt intens.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Rmenec sličný ( Çekçe )

wikipedia CZ tarafından sağlandı

Rmenec sličný (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis), známý též jako rmen sličný, rmen římský[2], nebo pod nesprávným názvem heřmánek římský, je hvězdnicovitá rostlina s léčivými účinky. Hlavní obsahovou látkou květních úborů je světle modrá silice, svým složením podobná silici pravého heřmánku. Ta spolu s hořčinami dodává bylině charakteristické chuťové vlastnosti.

Popis a pěstování

Množí se vegetativně dělením starších trsů na jaře, protože květy bývají často jalové a bez semen. Časté přesazování rostlinám prospívá. Je běžným hostem bylinných zahrádek a vzhledem k jeho nízkému vzrůstu je vysazován namísto trávy. Květní úbory se sbírají ručně, a to postupně, když právě celé rozkvetou, a ihned se suší na vzdušných místech, kde teplota nepřesahuje 30 °C. Musí být dokonale usušený, jinak se snadno zapaří a zcela znehodnotí.

Původ

Rmenec sličný pochází ze západního Středomoří, v některých zemích střední a západní Evropy se pěstuje jako léčivka a místy zdomácňuje.[3]

Použití

Původně byly užívány květy rmence sličného k léčení různých nemocí včetně žloutenky a nemocí jater, ale také proti migréně, jak se dočítáme ve středověkém herbáři R. Banckese. Ve stejné době doporučuje francouzský spis o vedení domácnosti, známý pod názvem "Le menagier de Paris" (Hospodář z Paříže), připravovat z květů rmenu sličného vařených spolu s pomerančovou kůrou vodu k omývání rukou při hostinách. Čaj z něj je starobylým tonikem příjemně chutnajícím a podporujícím trávení. Dále se přidává do likérů. Celé natě se v Anglii používá k přípravě bylinného piva. V kosmetice se používá při výrobě šamponů.

Odkazy

Reference

  1. Červený seznam IUCN 2018.1. 5. července 2018. Dostupné online. [cit. 2018-08-09]
  2. KYBAL, Jan; KAPLICKÁ, Jiřina. Naše a cizí koření. Praha: Státní zemědělské nakladatelství, 1988. Kapitola Rmen sličný neboli římský, s. 48.
  3. SLAVÍK, Bohumil (editor); ŠTĚPÁNKOVÁ, Jitka (editor). Květena České republiky 7. Praha: Academia, 2004. ISBN 80-200-1161-7.

Literatura

  • Kybal, Jan; Kaplická, Jiřina - Naše a cizí koření, SZN, Praha 1988
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia autoři a editory
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CZ

Rmenec sličný: Brief Summary ( Çekçe )

wikipedia CZ tarafından sağlandı

Rmenec sličný (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis), známý též jako rmen sličný, rmen římský, nebo pod nesprávným názvem heřmánek římský, je hvězdnicovitá rostlina s léčivými účinky. Hlavní obsahovou látkou květních úborů je světle modrá silice, svým složením podobná silici pravého heřmánku. Ta spolu s hořčinami dodává bylině charakteristické chuťové vlastnosti.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia autoři a editory
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CZ

Römische Kamille ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Die Römische Kamille (Chamaemelum nobile) ist eine Pflanzenart der Korbblütler (Asteraceae). Sie wird ähnlich wie die Echte Kamille als Heilpflanze verwendet.

Merkmale

 src=
Blütenköpfchen
 src=
Römische Kamille
 src=
Römische Kamille (Chamaemelum nobile)

Die Römische Kamille ist eine ausdauernde, krautige Pflanze, die intensiv aromatisch riecht. Sie erreicht Wuchshöhen von 15 bis 30 cm, ist zerstreut behaart und hat verzweigte Blütensprosse und kurze sterile Sprosse.

Die Blätter sind sitzend, haben einen länglichen Umriss und sind zwei- bis dreifach fiederschnittig. Die einzelnen Abschnitte sind linealisch und spitz.

Die Blütenköpfchen stehen einzeln endständig und sind lang gestielt. Ihr Durchmesser beträgt 18 bis 25 mm. Die Hülle der Körbchen ist 4 bis 6 mm lang und halbkugelig. Die Hüllblätter stehen in wenigen Reihen, sind länglich bis verkehrt-eiförmig, angedrückt behaart, grün, breit und mit einem durchscheinenden Hautrand. Der Boden der Köpfchen ist kegelförmig und markig. Die Spreublätter sind spatelförmig, stumpf und haben einen grünen Mittelstreifen und einen durchsichtigen Rand.

Die Zungenblüten sind weiblich, rund 10 mm lang und weiß. Recht häufig fehlen sie auch. Die Röhrenblüten haben eine gelbe Krone, die am Grund rundum eine schiefe Aussackung besitzt. Die Blütezeit ist Juli bis Oktober.[1]

Die Früchte sind rund 1 bis 1,3 mm lang, haben einen rundlichen Querschnitt und sind glatt und bräunlich.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 18.[1]

Inhaltsstoffe

Die Römische Kamille enthält vor allem Sesquiterpenlactone, hauptsächlich Nobilin. Daneben Flavonoide, (−)-Pinen, Limonen und Bisabolol.[2]

Verbreitung

Die Art kommt in Westeuropa vor, nördlich bis Nordirland. Ihr ursprüngliches Verbreitungsgebiet umfasst die Azoren, Marokko, Algerien, Portugal, Spanien, Frankreich, Großbritannien, Irland und die Kanalinseln.[3] In Madeira ist die Art ein Neophyt; sie kommt aber in einigen weiteren Ländern Europas als unbeständig eingeschleppt vor.[3] In Mitteleuropa sind ihre östlichsten Vorkommen in Belgien.

Systematik

Synonyme für Chamaemelum nobile (L.) All. sind: Anthemis nobilis L., Ormenis nobilis (L.) J. Gay und Chamomilla nobilis (L.) Godr.

Trivialnamen

Für die Römische Kamille sind oder waren, zum Teil nur regional, auch die Bezeichnungen die alleredelst Chamill, Gartenkamille (Schweiz), Härmelchen (Meißen), Kuhmelle (Franken), Romer, Romey und Tramilbenblume gebräuchlich.[4]

Nutzung

Medizin

 src=
Römische Kamille in Form der Blütendroge (Chamomillae romanae flos)

Die Römische Kamille wird in Westeuropa, besonders in Frankreich, Belgien und Großbritannien, wie die Echte Kamille verwendet. Verwendet werden die Blütenköpfchen, die als Droge (Chamomillae romanae flos) einen Mindestgehalt an ätherischen Ölen aufweisen müssen. Anwendungsgebiete sind – wiederum vor allem in Westeuropa – Menstruationsbeschwerden und als Karminativum bei Verdauungsproblemen. Weiters bei Nervosität, Hysterie und allgemeiner Schwäche. Äußerliche Anwendungen (Aufgüsse) erfolgen zur Wundspülung, bei Entzündungen etwa im Mundbereich.[5]

Mit warmen Aufgüssen kann blondes Haar aufgehellt werden.[6]

Gartenbau

 src=
Der gefüllt blühende Kultivar der römischen Kamille. (Chamaemelum nobile „Pleno“)

Es sind zwei Kulturformen der Römischen Kamille bekannt:

  • die nicht blühende Englische Rasenkamille (Chamaemelum nobile „Treneague“).
  • die Römische Rasenkamille (Chamaemelum nobile v. ligulosa, Chamaemelum nobile „Pleno“, Chamaemelum nobile „Flore Pleno“) mit weißen Blüten.

Beide sind gut geeignet, um einen Duftrasen anzulegen. Anstelle von Rasen werden flache, duftende Kräuter wie die Rasenkamillen gepflanzt. Diese breiten sich von selbst aus und bilden dichte Polster.

Beide Sorten sind steril. Stattdessen breiten sie sich über Bodentriebe aus, die schnell Wurzeln bilden.[7]

Belege

  • Siegmund Seybold (Hrsg.): Schmeil-Fitschen interaktiv (CD-Rom), Quelle & Meyer, Wiebelsheim 2001/2002, ISBN 3-494-01327-6

Einzelnachweise

  1. a b Erich Oberdorfer: Pflanzensoziologische Exkursionsflora für Deutschland und angrenzende Gebiete. Unter Mitarbeit von Angelika Schwabe und Theo Müller. 8., stark überarbeitete und ergänzte Auflage. Eugen Ulmer, Stuttgart (Hohenheim) 2001, ISBN 3-8001-3131-5, S. 931–932.
  2. Werner Aberer: Kontaktallergie und Arzneipflanzen. JDDG, Band 6, 2008, S. 15–24. [DOI: 10.1111/j.1610-0387.2007.06425.x (online)]
  3. a b Werner Greuter (2006+): Compositae (pro parte majore). – In: W. Greuter & E. von Raab-Straube (Hrsg.): Compositae. Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity. Datenblatt Chamaemelum nobile In: Euro+Med Plantbase - the information resource for Euro-Mediterranean plant diversity.
  4. Georg August Pritzel, Carl Jessen: Die deutschen Volksnamen der Pflanzen. Neuer Beitrag zum deutschen Sprachschatze. Philipp Cohen, Hannover 1882, Seite 31, online.
  5. Thomas Schöpke: Römische Kamille, in Arzneipflanzenlexikon, abgerufen 17. November 2011.
  6. Avril Rodway: Kräuter und Gewürze. Die nützlichsten Pflanzen der Natur - Kultur und Verwendung. Tessloff Verlag, Hamburg 1980, ISBN 3-7886-9910-8
  7. Mein Schöner Garten

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Römische Kamille: Brief Summary ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Die Römische Kamille (Chamaemelum nobile) ist eine Pflanzenart der Korbblütler (Asteraceae). Sie wird ähnlich wie die Echte Kamille als Heilpflanze verwendet.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Camomilha romana ( Oksitanca (1500 sonrası) )

wikipedia emerging languages tarafından sağlandı

Chamaemelum nobile

La camomilha romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) es una planta erbacèa vivaça de la familha des Asteracèas.

La planta ten una utilizacion culunària e medicinala (subretot en tisana), e cosmetica. Se la deu pas confondre amb doas autras plantas medicinalas li ressemblant e tanben se pòdon nomenar« camomilha »: la pichona camomilha Matricaria recutita e la granda camomilha Tanacetum parthenium.

Aquesta espècia es originària de las regions de la faciade atlantica de l'Euròpa (Portugal, Espanha, França, Reialme-Unit, Irlanda) e d'Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Es dons pas indigèna en Itàlia al contrari de çò que son qualitatiu de « romana » poiriá daissar pensar.

Etimologia

Lo nom de genre Chamaemelum es lo nom latin donat e la pichona camomilha (Matricaria recutita) per Plini lo Vièlh (H.N. 22, 53); ven del grèc χαμαι khamai « per tèrra, nan » e μηλον mêlon « poma » qu'a una odor de poma dich Plini (H.N. 22, 53). L'epitèta especific nobile es una flexion del latin nobilis « celèbre, nòble ».

Sinonims

 src=
Flors de camomilha romana.

Chamaemelum nobile es lo nom scientific retengut uèi per la planta. Pasmens es tanben coneguda per son sinonim Anthemis nobilis, atribuit per Linné en 1735 (Species Plantarum). Cinquanta ans mai tard, lo botanista pemontés, Carlo Allioni la torna classificar dins lo genre Chamaemelum.

Autres sinonims nomenclaturals: Ormenis nobilis (L.) Coss. & Germ., Chamomilla nobilis (L.) Godr.

Lo nom de « camomilha romana » pòt induire en error sus son origina, qu'aquesta « espècia subatlantica, existís pas dins la region [Forcauquier en Provença] ont mai lo climat conven pas a sa cultura » (Lieutaghi, 1986). Lo botanista italian Matthiole dins De plantis Epitome utilissima decriu la planta coma solament cultivada dins los jardins mas comuna en Alemanha.

Descripcion

 src=
Camomilha romana, amb florons en majoritat ligulats (c)

Chamaemelum nobile es una planta erbacèa vivaça (emicriptofita) de 10 30 cm de naut,, agradablament perfumada. Al nivèl del sòl sortisson de tijas peludas, ramificadas dins la partida superiora (a la diferéncia de la matricària camomilha Matricaria recutita qu'a pas qu'una tija unica). Sas tijas son primièr jagudas per se quilhar enseguida. Pòdon s'acabar per de capituls florals odorants, solitaris.

De color verd blanquinosa, sas fuèlhas sessilas, de 1 a 5 cm de long, son 2-3-pennatisecadas de segments linearis, gaireben filifòrmes.

Lo capitul radiat, de 1,8 à 2,5 cm de diamètre, es format a la periferia, de florons ligulats blancs (ligul de 7-10 mm de long), femes, se cobrissent uns l'autres enrodant un disc de florons tubulats jaunes (a vegada absent). Un cultivar conegut dempuèi lo sègle XVIII possedís de foprs « semidoblas » o « doblas » (flore-pleno) e de fuèlhas sentant la poma. Es une planta esterila amb una majoritat de florons ligulats blancs que se multiplica vegetativament.

L'involucre pòrta de bractèas largament blancas, escarosas. Lo receptacle es conic; pòrt de palhetas tant longas que los florons tubulats (alara qu'aqueste de Matricaria recutita n'es desprovesida).

La florason se debana de julhet a setembre.

Los fruchs sont d'aquènis jaunencs, pichons e costelats (de 3 estrias), de 1 a 1,5 mm de long.

Caracteristicas

  • Caracteristicas generalas:
    • Tipe d'inflorescéncia: capitul simpl o corimbe de capituls
    • Reparticion dels sèxes: ermafrodita
    • Tipe de pollinizacion: entomogama, autogama
    • Periòde de florason: junh a setembre
  • Grana:
    • Tipe de fruch: aquèni
    • Mòde de disseminacion: anemocòr
  • Abitat e espandiment:
    • Abitat tipic: pradas medioeuropèas, mesoidricas, pasturadas, sustrepejadas, de plana a montanha
    • Airal d'espandiment: atlantic

Distribucion

La camomilha romana es indigèna en Euròpa de l'Oèst (Portugal, Espanha, França, Reialme Unit, Irlanda) e en Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Foguèt introducha e se naturalizèt en Euròpa Centrala e de l'Èst, en Austràlia e Nòva Zelanda e dins unas regions de l'America del Nòrd.

Se trapa pertot en Euròpa occidentala dins los sòls secs e sablencs rics en silici fins a 1 000 m d'altitud. En França, se pòt per exemple la trobar dins l'oèst e mai particularament en Anjau, que realiza mai de 90 % de la produccion francesa. Buta dins las pelencs sablonoses, al bòrds dels paluns dins gaireben tota la França levat dins l'Èst ont res rara o absenta, dins lo Sud-Èst e lo litoral mediterranèu. Es una adventiva en Belgica, Republica Chèca, Alemanha, Soïssa e Eslovaquia.

Es fòça cultivada en Belgica, França (Anjau), Angletèrra, EUA e Argentina. Es culhida la segonda annada e ten gaireben pas de flors liguladas.

Cultura

Zonas de rusticitat:4-9

Exposicion :solelh a semiombra

Sòl:pH 6,6 a 7,5, sec a fresc, sablenc, sòl paure, intolerant al sal, matèria organica. Remarca: assagatge regular

Multiplicacion:division de la mata, semenadas

Diferéncia entre las tres camomilhas medicinalas

La camomilha romana es una planta vivaça, mai pichona (<50 cm) que la granda camomilha (<70 cm), a la fuèlhas destriadas en segments fòrça prims:

Camomilhas medicinalas Matricaria recutita
matricària camomilha Chamaemelum nobile
camomilha romana Tanacetum parthenium
granda camomilha Matricaria recutita - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-091.jpg Chamaemelum nobile - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-012.jpg Tanacetum parthenium - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-036.jpg planta annuala vivaça vivaça tija una tija
quilhada mai d'unas tijas
jagudas puèi quilhadas plusieurs tiges
dressées fuèlhas 2-3-pennisecada 2-3-pennisecada 2-pennada
a 3-5 lòbs largs receptacle sens palhetas amb palhetas sens palhetas aquèni 4-5 còstas 3 estrias 6-8 còstas indigèna Euròpa,
Africa del Nòrd,
Asia temperada Regions atlanticas Euròpa de l'Èst e del Sud,
Asia temperada lactòna
sesquiterpenica matricina
camazulèna (h.e.) nobilina partenolid

Composicion quimica

 src=
Òli essencial de camomilha romana

La camomilha romana conten de lactònas sesquiterpenicas que li donan una amertuma. Per aquò, es mai pròche de la granda camomilha (Tanacetum parthenium) que de la matriària camomilha (Matricaria recutita).

Mas aquestas lactonas sesquiterpenicas son pas las mèmas: nobilina, 3-epinobilina, e derivats vesins, (alara que lo partenolid es lo compausant majoritari de la granda camomilha).

L'òli essencial es constituit per mai de 85 % d'estèrs mono- e bifoncionals d'acids e d'alcools alifatics en C4, C5 ou C6, eissits del metabolisme de la leucina, de l'isoleucina o de la valina: angelats, tiglats, metilacrilats... Conten tanben de monoterpèns (α- e β-pinèn, β-mircèn, limonèn...) mas los azulèns son presents sonqu'a l'estat de traças.

Al total, mai de 140 constituents foguèron identificats dins l'òli.

L'òli de camomilha romana es un liquid jaune palenc, d'odor doça e fruchada.

Constituents quimics de Chamaemelun nobile

(segon Bruneton, Csupor)

Lactònas sesquiterpenicas nobilina, 3-epinobilina e sos derivats Estèrs

> 85 %

angelats d'isobutil, isobutirat d'isoamil, tiglats, metilacrilats, crotonoats, butirats de l'isobutanòl, del 3-metilbutan-1-òl, del 2-merilbutan-1-òl... Acids (traças) acid angelic, acid isobutanoïc Monoterpèn α- e β-pinèn, β-mircèn, limonèn, γ-terpinèn, p-cimèn, camfèn, (-)-pinocarvòna, (-)-trans-pinocarveòl Autres constituents espiroetèr: trans- e cis-en-in-dicicloetèr,

acids-fenòls, comarinas
flavonoïdas: apigenòl-7-O-glucosid, apigenòl-7-O-apiosid, glucosid del luteòl

Òli essencial

Son òli essencial es producha per distillacion amb vapor d'aiga de las flors. Es un òli essencila preciós, car unes 100 kg de flors per produire entre 400 ml e 900 ml d'òli essencial.

Sas proprietats son nombrosas: regeneranta, espasmolitica, antiinflamatòria, sedativa, antipruriginosa.

Proprietats farmacologicas

Accion antiinflamatòria

Al contrari dels capituls de la matricària camomilha, aquestes de camomilha romana contenon pas que de feblas quantitats d'azulèns e pas de derivats sesquiterpenics de tipe bisabolòl. L'activitat antiinflamatòria se cerquèt donc del costat dels polisacarids isolats de l'extrach aquós e testats sus l'edèma induch de la pata del rat. Los polisacarids injectats per la via intraperitoneala redusent l'inflamacion de 36-37 %. L'accion antiinflamatòria de l'òli essencia foguèt monstrada pel rat

Activitat antioxidanta

L'òli de camomilha romana a una bona activitat antioxidanta. Quand se la determina pel metòde del blanquiment del β-carotèn, s'observa una enebicion significativa de l'efièch de radicals idroxil (Podsedek et al., 2009).

Usatge culinar

Los capituls pòdon èsser utilizats per aromatizar d'ensaladas e de dessèrts. se pòt tanben se'n servir per preparar una tisana.

Usatge medicinal

 src=
Capituls secs de camomilha romana

Sos principis actius son sos constituents polifenolics (acid fenòls, flavonoïds, procianidòls, comarinas); òli essencial, sesquiterpèns de sabor amara. Fòrça estudis recents confondèron la camomilha romana e la camomilha alemande Matricaria recutita, alara pauc de causas foguèron provadas al subjècte de camomilha romana.

Las flors (capituls) de camomilha romana (Chamomillae romanae flos) son tradicionalament reputadas tonicas, estomaquicas, antispasmodicas e analgesica. Pasmens, en Alemanha, segon la monografia de la Commission E (BAnz Modèl:Numéro du 25.11.93), pas cap d'indicacion terapeutica pòdon pas èsser envisatjadas.

En França, la Nòta explicativa de l'Agéncia del medicament admet qu'es possible de revendicar, per la flor de camomilha romana, las indicacions terapeuticas seguentas:

  • per via orala
    • tradicionalament utilizat dins lo tractament simptomatic de trebles digestius (borbolhs epigastrics, lentor a la digestion, eructacions, flatuléncia, diarèa) ;
    • coma tractament adjuvant de la compausanta dolorosa de trrbles foncionals digestius.
  • en usatge local
    • tractament d'ajuda adocissent e antipruriginós de las afeccions dermatologicas (talhs, escarraunhadas, fendilhas, fissadas);
    • en cas d'irritation o de gaina oculara degut a una atmosfèra enfumada, un esfòrt visual long, banh de mar o de piscina;
    • coma antalgic dins las afeccions de la cavitat bucalas o del farinx (collutòri, pastilla) ;
    • en banh de boca per l'igièna bucala.

La camomilha s'utiliza en infusion (tisana, inalacion), jos forma de colliri o collutòri, d'òli essencial. S'utiliza tanben en banhs, envelopaments, dins un cossin (pel solaç de las partidas malautas), en pomada e en inalacion. La camomilha existís jos forma de granuls d'omeopatia.

Usatge cosmetic

En sonhs de beutat, es sovent presenta dins las locions, las crèmas, los shampongs (subretot pels cabèls blonds). Es tanbe utilizada tradicionalament coma colorant natural dels cabèls per ofrir un tinta blonda.

Referéncias

Liens externes

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors

Camomilha romana: Brief Summary ( Oksitanca (1500 sonrası) )

wikipedia emerging languages tarafından sağlandı

Chamaemelum nobile

La camomilha romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) es una planta erbacèa vivaça de la familha des Asteracèas.

La planta ten una utilizacion culunària e medicinala (subretot en tisana), e cosmetica. Se la deu pas confondre amb doas autras plantas medicinalas li ressemblant e tanben se pòdon nomenar« camomilha »: la pichona camomilha Matricaria recutita e la granda camomilha Tanacetum parthenium.

Aquesta espècia es originària de las regions de la faciade atlantica de l'Euròpa (Portugal, Espanha, França, Reialme-Unit, Irlanda) e d'Africa del Nòrd (Marròc, Argeria). Es dons pas indigèna en Itàlia al contrari de çò que son qualitatiu de « romana » poiriá daissar pensar.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors

Rīma ramonė ( Samogitçe )

wikipedia emerging languages tarafından sağlandı
 src=
Rīma ramonės

Rīma ramonė (lot.Chamaemelum nobile) ī tuokis dailīžėidiu augalū (Asteraceae) šeimā prėgolons kvietkos. Augėnams žuolėninkūs, daržaliūs.

Rīma ramonė tor stipru kvapa, katros geruokā aštresnis nekap paprasta ramonielė. Liekarstos nug galvuos, pilva skausma ī, ramėn dūšė.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors

Chamaemelum nobile ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Chamaemelum nobile
Roman chamomile
Roman chamomile (Chamaemelum nobile) essential oil

Chamaemelum nobile, commonly known as chamomile (also spelled camomile), is a low perennial plant found in dry fields and around gardens and cultivated grounds in Europe, North America, and South America. Its synonym is Anthemis nobilis, with various common names, such as Roman chamomile, English chamomile, garden chamomile, ground apple, low chamomile, mother's daisy or whig plant.[2] C. nobile is a source of the herbal product known as chamomile using dried flowers for flavoring teas or as a fragrance used in aromatherapy.[3][4] Chamomile has no established medicinal properties.[3][4]

Description

Chamaemelum nobile has daisy-like white flowers and procumbent stems; the leaves are alternate, bipinnate, finely dissected, and downy to glabrous. The solitary, terminal flowerheads, rising 20–30 cm (8–12 in) above the ground, consist of prominent yellow disk flowers and silver-white ray flowers. The flowering time in the Northern Hemisphere is June and July, and its fragrance is sweet, crisp, fruity and herbaceous.[5] Although the plant is often confused with German chamomile (Matricaria chamomilla), its morphology, properties and chemical composition are markedly different.[6]

Etymology

The word chamomile and the genus name Chamaemelum derive from the Greek χαμαίμηλον (chamaimēlon), "earth-apple",[7] from χαμαί (chamai), "on the ground" + μήλον (mēlon), "apple", so-called because of the apple-like scent of the plant.

The plant obtained the name "nobile" (Latin "noble" NEU)[8] because of its putative therapeutic properties, which were believed to be better than those of the German chamomile (Matricaria chamomilla L.).[9][10]

History

Roman chamomile (C. nobile L.) has a history of use in traditional medicine since the Middle Ages.[10] The European cultivation of the plant started in England in the 16th century.[9] The plant was listed first in the pharmacopoeia of Würtenberg as a carminative, painkiller, diuretic and digestive aid.[10] Joachim Camerarius was the first to discover and name chamaemelum nobile in 1598 in Rome.[10] In Egypt, chamaemelum nobile was used as a symbol of dedication to their gods.[11]

Conservation

Chamaemelum nobile is listed as least concern on the Red List but the plant population trend in the UK is decreasing at a significant rate. This decline in the Chamaemelum nobile population was caused by the drainage of wet grasslands, decrease in grazing, and the reduction of pasture that was used as arable fields.[12] There is speculation that wild plant collecting could also be a cause of this species population decline.[12]

Although the species population is declining there are a few plants placed in at least one land and water protected area. There are no educational awareness programs, international legislations, or international management for this species.[12]

Uses

Extracts or dried flowers of Chamaemelum nobile are used in hair care and skincare products.[3][4][13] The plant may be used to flavor foods, in herbal teas, perfumes, and cosmetics.[3][4][5] It is used in aromatherapy in the belief it is a calming agent to reduce stress and promote sleep.[3][4][13] Chamomile essential oil contains sesquiterpenes, terpene lactones (including the blue compound, chamazulene), acetylene derivatives, and polyphenols, which contribute to the fragrance and may be extracted individually.[4]

It can be used to create a fragrant chamomile lawn. A chamomile lawn needs light soil, adequate moisture, and sun to thrive. Each square meter contains 83–100 plants. The lawn is only suitable to light foot traffic or in places where mower access is difficult.[14]

Folk medicine and adverse effects

Although used in folk medicine, there is no scientific evidence it has any medicinal uses.[3] Alternative medicine practices approved in Germany include use of chamomile as a topical medication or inhalant for mouth and respiratory tract irritations.[4]

Chamomile is likely unsafe for use during pregnancy, and its topical use for skin disorders may cause contact dermatitis.[3][4] There are no known interactions with prescription drugs.[3] Consuming chamomile tea may adversely affect anticoagulant drugs.[4]

Other names

The plant has diverse common names, among which Roman chamomile or sweet chamomile are used during the 21st century.[3]

References

  1. ^ 1897 illustration from Franz Eugen Köhler, Köhler's Medizinal-Pflanzen
  2. ^ T. K. Lim Edible Medicinal And Non-Medicinal Plants: Volume 7, Flowers at Google Books
  3. ^ a b c d e f g h i "Roman chamomile". National Library of Medicine, US National Institutes of Health. 21 June 2019. Retrieved 5 February 2021.Public Domain This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  4. ^ a b c d e f g h i "Chamomile". Drugs.com. 10 December 2020. Retrieved 7 February 2021.
  5. ^ a b Gualtiero Simonetti (1990). Stanley Schuler (ed.). Simon & Schuster's Guide to Herbs and Spices. Simon & Schuster, Inc. ISBN 0-671-73489-X.
  6. ^ Moumita., Das (2014). Chamomile : medicinal, biochemical, and agricultural aspects. Boca Raton: CRC Press. ISBN 9781466577602. OCLC 881886704.
  7. ^ Chamaimelon, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon at Perseus
  8. ^ nobile. Charlton T. Lewis and Charles Short. A Latin Dictionary on Perseus Project.
  9. ^ a b Hiller, Karl; Melgiz, Matthias F. (1999). Lexikon der Arzneipflanzen und Drogen. Heidelberg: Spektrum Akademischer Verlag GmbH.
  10. ^ a b c d "Assessment report on Chamaemelum nobile (L.)" (PDF). Committee on Herbal Medicinal Products, European Medicines Agency. 22 November 2011. Retrieved 7 February 2021.
  11. ^ "Roman Chamomile: a forgotten treasure | Mecklenburgh Square Garden". Retrieved 10 December 2020.
  12. ^ a b c Group), Sonia Khela (Cave Invertebrate Specialist (26 March 2013). "IUCN Red List of Threatened Species: Chamaemelum nobile". IUCN Red List of Threatened Species. Retrieved 11 December 2020.
  13. ^ a b "Chamomile – Chamaemelum nobile | Plants | Kew". www.kew.org. Retrieved 11 December 2020.
  14. ^ "Camomile lawn". rhs.org. Retrieved 21 July 2015.

Public Domain This article incorporates public domain material from Dictionary of Cancer Terms. U.S. National Cancer Institute.

Wikimedia Commons has media related to Chamaemelum nobile.
Wikispecies has information related to Chamaemelum nobile.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Chamaemelum nobile: Brief Summary ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı
Chamaemelum nobile Roman chamomile Roman chamomile (Chamaemelum nobile) essential oil

Chamaemelum nobile, commonly known as chamomile (also spelled camomile), is a low perennial plant found in dry fields and around gardens and cultivated grounds in Europe, North America, and South America. Its synonym is Anthemis nobilis, with various common names, such as Roman chamomile, English chamomile, garden chamomile, ground apple, low chamomile, mother's daisy or whig plant. C. nobile is a source of the herbal product known as chamomile using dried flowers for flavoring teas or as a fragrance used in aromatherapy. Chamomile has no established medicinal properties.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Chamaemelum nobile ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

La Chamaemelum nobile (A chamaemelum nobilel sin. Anthemis nobilis) comúnmente conocida como manzanilla o camomila común o romana es una hierba perenne de la familia de las asteráceas, nativa de Europa que se encuentra en campos secos y alrededor de jardines y terrenos cultivados en Europa, América del Norte y América del Sur.

Es utilizada tradicionalmente en productos para el cuidado del cabello y de la piel en infusiones, perfumes y cosméticos,[2]​y para dar sabor y aromatizar alimentos. También se utiliza ampliamente en medicina tradicional, aunque no hay evidencia científica suficiente que respalde las propiedades medicinales que se le atribuyen.[3][2]

C. nobile es, junto con Matricaria chamomilla, una fuente importante del producto herbal conocido como manzanilla.[4]

Puede ser utilizada también como planta decorativa para crear un césped de manzanilla fragante.[5]

Etimología e historia

La palabra manzanilla y el nombre del género Chamaemelum provienen del griego χαμαίμηλον (chamaimēlon), "manzana de tierra",[6]​ de χαμαί (chamai), "en el suelo" + μήλον (mēlon), "manzana", así llamada por el olor a manzana de la planta.

La planta obtuvo el epíteto latino "nobile" (que significa "notable" o "famosa".[7]​) debido a sus supuestas propiedades terapéuticas, las cuales se creía que eran mejores que las de la manzanilla alemana (Matricaria chamomilla).[8][9]

La manzanilla romana ( C. nobile L.) es conocida como una planta medicinal desde la Edad Media. [9]​ Comenzando su cultivo europeo en Inglaterra durante el siglo XVI.[10]

Joachim Camerarius fue el primero en descubrir y nombrar chamaemelum nobile en 1598 en Roma. La planta fue incluida primero en la farmacopea de Würtenberg como carminativo, analgésico, diurético y ayuda digestiva. [11]

Posteriormente fue descrita por (L.) All. con los resultados publicados en Flora Pedemontana 1: 185. 1785.[12]

Descripción

 src=
Chamaemelum nobile

La Manzanilla es una hierba perenne. Presenta hojas sésiles, alternas, bi- o tripinnatilobuladas, finalmente divididas, con los folíolos lineares. En posición terminal presenta en verano una inflorescencia en forma de capítulo paniculado. Los capullos terminales, solitarios, que se elevan de 20 a 30 cm por encima del suelo, constan de prominentes flores amarillas en forma de disco y flores radiales blancas. Las flores radiales son alrededor de 20, con la lígula blanca, mientras que los del disco son numerosos, hermafroditas, con la corola amarilla, las puntas de las anteras ovadas y el extremo del estilo trunco. La cabeza floral no supera 1 cm de diámetro. Los frutos son aquenios cilíndricos, de alrededor de 1 mm de diámetro, algo mayores los radiales. La polinización la realizan himenópteros, pero la planta es capaz de auto polinizarse.[13]

La época de floración en el hemisferio norte es durante junio y julio, y su fragancia es dulce, afrutada y herbácea.[14]​ Aunque la planta se confunde a menudo con la manzanilla alemana (M. chamomilla), su morfología, propiedades y composición química son diferentes.[13]

Citología

Número de cromosomas de Chamaemelum nobile (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[15]

Distribución y hábitat

 src=
Manzanilla común en el Jardín Botánico de la Universidad Karlovy en Praga, República Checa

Es originaria de Europa occidental (excepto Países Bajos) y del norte de Asia, aunque antiguamente crecía en abundancia en Grecia por motivos ornamentales, medicinales y formando césped. Fue introducida en Europa central, Italia, Bulgaria y Rusia y actualmente también se encuentra naturalizada en la mayor parte de los Estados Unidos, Ecuador, Colombia, Argentina, Perú y en los valles centrales de Chile.

Se extiende por gran parte de la península ibérica siendo menos frecuente en el noreste, este y sureste de esta.

Su hábitat natural son los prados y los lugares herbosos, así como los suelos arenosos y con sílice y los prados secos. Vive en tierras de pastoreo y suelos pisoteados.

Esta especie necesita estaciones cálidas con climas templados para su desarrollo, pero soporta bien las heladas, la sequía, la falta de nutrientes y elevadas concentraciones de alcalinos.

Usos

Cosméticos

Tradicionalmente se usa en productos para el cuidado del cabello (como aclarante) y de la piel en perfumes y cosméticos.[2][16]

Decorativos

Se puede utilizar para crear un césped de manzanilla fragante. Un césped de manzanilla necesita tierra liviana, humedad adecuada y sol para prosperar. Cada metro cuadrado contiene 83-100 plantas. El césped solo es apto para tráfico peatonal ligero o en lugares donde el acceso al cortacésped es difícil.[5]

Té o infusiones

El té de manzanilla es una infusión de hierbas a base de flores secas y agua caliente. Los dos tipos de manzanilla utilizados para prepararla son la manzanilla romana (Chamaemelum nobile) y la manzanilla alemana (Matricaria recutita). Que da como resultado una bebida color amarilla claro, aromática y ligeramente amarga.[17]

Cerveza

La manzanilla se ha utilizado históricamente como ingrediente en la elaboración de cerveza.[18][19]​ A diferencia del té, en el que solo se utilizan las flores, en la elaboración de cerveza se utiliza la planta entera. El sabor amargo es útil en la cerveza, pero también se le han atribuido efectos medicinales. Las cervecerías artesanales modernas y los cerveceros caseros usan en ocasiones manzanilla, y actualmente existen un gran número de cervezas comerciales elaboradas con manzanilla.[20][21]

Medicina tradicional

Aunque se utiliza ampliamente en medicina tradicional, atribuyéndosele efectos terapéuticos digestivos, carminativos, sedantes, tonificantes, vasodilatadores y antiespasmódicos, no hay evidencia científica suficiente para respaldar las propiedades medicinales que se le atribuyen.[17][3][2]

Riesgos

No se recomienda el uso de la manzanilla común durante el embarazo ya que puede causar contracciones uterinas y aborto espontáneo.[22]

Es probable que no sea seguro usarlo durante el embarazo.[2]​ Aunque no se conocen interacciones adversas específicas con medicamentos recetados,[2]​ el uso de manzanilla tiene el potencial de causar interacciones adversas con numerosos productos herbales y medicamentos recetados, y puede empeorar las alergias al polen.[23]

La apigenina, un fitoquímico en la manzanilla, y otros compenentes presentes como cumarina, glucósidos, herniarina, flavonoides, farnesol, nerolidol y germacranólidos pueden interactuar con agentes anticoagulantes y medicamentos antiinflamatorios no esteroideos por lo que no se recomienda tomar manzanilla con aspirina o antiinflamatorios no esteroideos sin salicilato.[24][25]

Las personas alérgicas a la ambrosía (también de la familia de las margaritas) pueden ser alérgicas a la manzanilla debido a la reactividad cruzada.[17]

La manzanilla no debe ser utilizada por personas con cánceres de mama, ovario, útero, endometriosis o fibromas uterinos pasados o presentes.[23]

Investigación

Los principales componentes de las flores de manzanilla son compuestos polifenólicos,[24]​ incluyen apigenina, quercetina, patuletina y luteolina.[26]​ Los componentes principales del aceite esencial extraído de las flores son terpenoides.[26]

La manzanilla está bajo investigación preliminar para determinar sus posibles propiedades ansiolíticas.[27]​ Sin embargo no hay evidencia clínica de que sea útil para tratar el insomnio[28]​ o cualquier otra enfermedad.[17]

Conservación

La Chamaemelum nobile figura en la categoría de menor preocupación en la lista roja, pero la tendencia de la población de plantas en el Reino Unido presenta una disminución a ritmo significativo. Esta disminución de la población de Chamaemelum nobile se debe al drenaje de los pastizales húmedos, la disminución del pastoreo y la reducción de los pastos que se utilizaban como campos de cultivo.[29]​ Se especula que la recolección de plantas silvestres también podría ser una causa de la disminución de la población de esta especie.

Aunque la población de la especie está disminuyendo, hay algunas plantas ubicadas en al menos un área protegida. No existen programas de concienciación educativa, legislaciones internacionales o manejo internacional para esta especie.[29]

Nombres comunes

  • Castellano: manzana, camamilla romana, manzanilla, camomila, camomila de Aragón, camomila oficinal, camomila romana, camomilla, cotula odorifera, manzanilla, manzanilla amarga, manzanilla buena, manzanilla común, manzanilla de botica, manzanilla de campo, manzanilla dulce, manzanilla de Moncayo, manzanilla fina, manzanilla noble, manzanilla oficial, manzanilla romana.

Véase también

Referencias

  1. Chamaemelum nobile en PlantList
  2. a b c d e f «Roman chamomile». medlineplus.gov. US National Institutes of Health. Consultado el 3 de agosto de 2017.
  3. a b Leach, Matthew J.; Page, Amy T. (2015). «Herbal medicine for insomnia: A systematic review and meta-analysis». Sleep Medicine Reviews 24: 1-12. ISSN 1087-0792. PMID 25644982. doi:10.1016/j.smrv.2014.12.003.
  4. «German Chamomile». University of Maryland Medical Center. 2011. Consultado el 14 de diciembre de 2012.
  5. a b «Camomile lawn». rhs.org. Consultado el 21 de julio de 2015.
  6. Chamaimelon, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, at Perseus
  7. En Epítetos Botánicos
  8. Hiller, Karl; Melgiz, Matthias F. (1999). Lexikon der Arzneipflanzen und Drogen. Heidelberg: Spektrum Akademischer Verlag GmbH.
  9. a b European Medicines Agency (EMA) (2012). Assessment Report on Chamaemelum nobile (L.) All., flos. EMA, London.
  10. Hiller, Karl; Melgiz, Matthias F. (1999). Lexikon der Arzneipflanzen und Drogen. Heidelberg: Spektrum Akademischer Verlag GmbH.
  11. EMA 2012,’Assessment report on Chamaemelum nobile (L.) All., flos’, European Medicines Agency, EMA, London.
  12. «Chamaemelum nobile». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 10 de febrero de 2013.
  13. a b Moumita., Das (2014). Chamomile : medicinal, biochemical, and agricultural aspects. Boca Raton: CRC Press. ISBN 9781466577602. OCLC 881886704.
  14. Gualtiero Simonetti (1990). Stanley Schuler, ed. Simon & Schuster's Guide to Herbs and Spices. Simon & Schuster, Inc. ISBN 0-671-73489-X.
  15. IOPB. Chromosome number reports. LIX. Loon, J. & M. de Jong (1978) Taxon 27(1): 57-60
  16. «Chamomile - Chamaemelum nobile | Plants | Kew». www.kew.org. Consultado el 11 de diciembre de 2020.
  17. a b c d «Chamomile». National Center for Complementary and Integrative Health, US National Institutes of Health. septiembre de 2016. Consultado el 6 de noviembre de 2018.
  18. Grieve, Maude (1931). A Modern Herbal.
  19. Harrod Buhner, Stephen (1998). Sacred and Herbal Healing Beers. pp. 389–390. ISBN 978-0-937381-66-3.
  20. «Chamomile Beer List». RateBeer. Consultado el 28 de agosto de 2019.
  21. «Brewing Wildflower Wheat». Brewer's Friend. Consultado el 28 de agosto de 2019.
  22. «Roman chamomile». Medline Plus Supplements. National Institutes of Health. 2012. Consultado el 14 de diciembre de 2012.
  23. a b «Chamomile». Drugs.com. 9 de octubre de 2018. Consultado el 6 de agosto de 2019.
  24. a b Abebe, W. (1 de diciembre de 2002). «Herbal medication: potential for adverse interactions with analgesic drugs». Journal of Clinical Pharmacy and Therapeutics (en inglés) 27 (6): 391-401. ISSN 0269-4727. PMID 12472978. doi:10.1046/j.1365-2710.2002.00444.x. «Chamomile consists of several ingredients including coumarin, glycoside, herniarin, flavonoid, farnesol, nerolidol and germacranolide. Despite the presence of coumarin, as chamomile’s effect on the coagulation system has not yet been studied, it is unknown if a clinically significant drug-herb interaction exists with antiplatelet/anticoagulant drugs. However, until more information is available, it is not recommended to use these substances concurrently.»
  25. Miller, LG (1998). «Herbal medicinals: selected clinical considerations focusing on known or potential drug-herb interactions». Arch. Intern. Med. (en inglés) 158 (20): 220-2211. PMID 9818800. doi:10.1001/archinte.158.20.2200.
  26. a b McKay, D. L.; Blumberg, J. B. (2006). «A review of the bioactivity and potential health benefits of chamomile tea (Matricaria recutita L.)». Phytotherapy Research 20 (7): 519-30. PMID 16628544. doi:10.1002/ptr.1900.
  27. Sarris, J; Panossian, A; Schweitzer, I; Stough, C; Scholey, A (diciembre de 2011). «Herbal medicine for depression, anxiety, and insomnia: a review of psychopharmacology and clinical evidence». European Neuropsychopharmacology 21 (12): 841-860. PMID 21601431. doi:10.1016/j.euroneuro.2011.04.002.
  28. Leach, Matthew J.; Page, Amy T. (2015). «Herbal medicine for insomnia: A systematic review and meta-analysis». Sleep Medicine Reviews 24: 1-12. ISSN 1087-0792. PMID 25644982. doi:10.1016/j.smrv.2014.12.003.
  29. a b Group), Sonia Khela (Cave Invertebrate Specialist (26 de marzo de 2013). «IUCN Red List of Threatened Species: Chamaemelum nobile». IUCN Red List of Threatened Species. Consultado el 11 de diciembre de 2020.

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Chamaemelum nobile: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

La Chamaemelum nobile (A chamaemelum nobilel sin. Anthemis nobilis) comúnmente conocida como manzanilla o camomila común o romana es una hierba perenne de la familia de las asteráceas, nativa de Europa que se encuentra en campos secos y alrededor de jardines y terrenos cultivados en Europa, América del Norte y América del Sur.

Es utilizada tradicionalmente en productos para el cuidado del cabello y de la piel en infusiones, perfumes y cosméticos,​y para dar sabor y aromatizar alimentos. También se utiliza ampliamente en medicina tradicional, aunque no hay evidencia científica suficiente que respalde las propiedades medicinales que se le atribuyen.​​

C. nobile es, junto con Matricaria chamomilla, una fuente importante del producto herbal conocido como manzanilla.​

Puede ser utilizada también como planta decorativa para crear un césped de manzanilla fragante.​

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Erromatar kamamila ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Erromatar kamamila (Chamaemelum nobile) Asteraceae familiako landare belarkara da, Europan jatorria duena. Zurtoinak 26 cm-ko luzera ere badu.

Oso sendabelar ezaguna da, infusiotan hartzen dena.[1]

Erreferentziak

  1. Simonetti, Gualtiero (1990) Stanley Schuler ed. Simon & Schuster's Guide to Herbs and Spices Simon & Schuster, Inc ISBN 0-671-73489-X.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Erromatar kamamila: Brief Summary ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Erromatar kamamila (Chamaemelum nobile) Asteraceae familiako landare belarkara da, Europan jatorria duena. Zurtoinak 26 cm-ko luzera ere badu.

Oso sendabelar ezaguna da, infusiotan hartzen dena.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Jalosauramo ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Jalosauramo (Chamaemelum nobile) on mykerökukkainen, monivuotinen ruohovartinen kasvi. Se kasvaa noin 40 cm korkeaksi.[3]

Aromaterapiassa käytetään kolmesta kasvista tehtyjä "kamomillaöljyjä": jalosauramoa kutsutaan "roomankamomillaksi", muut ovat kamomillasaunio ("saksankamomilla") ja kampasauramo ("marokonkamomilla").[4]

Lähteet

  1. Khela, S.: Chamaemelum nobile IUCN Red List of Threatened Species. Version 2016.1. 2013. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 17.8.2016. (englanniksi)
  2. Chamaemelum nobile (L.) All. (myös suomennkielisen nimen ja synonymien lähde) Kassu. Viitattu 11.4.2016.
  3. Romersk kamomill Shenet. Viitattu 11.4.2016. (ruotsiksi)
  4. Roman Chamomile Essential Oil Quinessence aromatherapy. Viitattu 11.4.2016.

Aiheesta muualla

Tämä kasveihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Jalosauramo: Brief Summary ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Jalosauramo (Chamaemelum nobile) on mykerökukkainen, monivuotinen ruohovartinen kasvi. Se kasvaa noin 40 cm korkeaksi.

Aromaterapiassa käytetään kolmesta kasvista tehtyjä "kamomillaöljyjä": jalosauramoa kutsutaan "roomankamomillaksi", muut ovat kamomillasaunio ("saksankamomilla") ja kampasauramo ("marokonkamomilla").

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Camomille romaine ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Chamaemelum nobile

La camomille romaine (Chamaemelum nobile (L.) All.) est une plante herbacée vivace de la famille des Astéracées.

Plus communément appelée « camomille » tout court, la plante est employée en usage culinaire, médicinal (particulièrement en tisane), et cosmétique. Elle ne doit pas être confondue avec deux autres plantes médicinales lui ressemblant et appelées aussi localement « camomille » : la petite camomille Matricaria recutita et la grande camomille Tanacetum parthenium.

Cette espèce est originaire des régions de la façade atlantique de l'Europe (Portugal, Espagne, France, Royaume-Uni, Irlande) et d'Afrique du Nord (Maroc, Algérie). Elle n'est donc pas indigène en Italie contrairement à ce que son qualitatif de « romaine » pourrait laisser penser.

Étymologie

Le nom de genre Chamaemelum est le nom latin donné à la petite camomille (Matricaria recutita) par Pline (H.N. 22, 53) ; il dérive du grec χαμαι khamai « à terre, nain » et μηλον mêlon « pomme » parce qu'elle a une odeur de pomme dit Pline (H.N. 22, 53). L'épithète spécifique nobile est une flexion du latin nobilis « célèbre, noble ».

Synonymes

 src=
Fleurs de camomille romaine.

Chamaemelum nobile est le nom scientifique retenu aujourd'hui pour la plante. Elle est cependant aussi connue par son synonyme Anthemis nobilis, attribué par Linné[1] en 1735 (Species Plantarum). Cinquante ans plus tard, le botaniste piémontais, Carlo Allioni la reclassa dans le genre Chamaemelum[2].

Autres synonymes nomenclaturaux : Ormenis nobilis (L.) Coss. & Germ., Chamomilla nobilis (L.) Godr.

Noms vernaculaires français : camomille romaine, camomille noble, anthémis noble, anthémis odorante, camomille d'Anjou.

Le nom de « camomille romaine » peut induire en erreur sur son origine, car cette « espèce subatlantique, n'existe pas dans la région [Forcalquier, en Haute-Provence] ou de surcroît le climat ne convient pas à sa culture » (Lieutaghi[3], 1986). Cette difficulté est déjà perceptible chez Linné, qui dans son traitement d' Anthemis nobile (=Chamaemelum nobile) avait renvoyé cette espèce au synonyme Chamaemelum romanum flore multipli, Cam. epit, une plante décrite par le botaniste italien Matthiole dans De plantis Epitome utilissima[4]. Ce dernier la décrit comme une plante seulement cultivée dans les jardins mais commune en Allemagne.

Comme les travaux de M. Das l'attestent[5], une très grande confusion règne dans la nomenclature des camomilles.

Description

 src=
Camomille romaine, avec fleurons en majorité ligulés (c)

Chamaemelum nobile est une plante herbacée vivace (hémicryptophyte) de 10 à 30 cm de haut[6],[7], agréablement parfumée. Du niveau du sol émergent plusieurs tiges velues, ramifiées dans la partie supérieure (à la différence de la matricaire camomille Matricaria recutita qui n'a qu'une unique tige). Ses tiges sont d'abord couchées pour se redresser par la suite. Elles peuvent se terminer par des capitules floraux odorants, solitaires.

De couleur vert blanchâtre, ses feuilles sessiles, de 1 à 5 cm de long, sont 2-3-pennatiséquées à segments linéaires, presque filiformes.

Le capitule radié, de 1,8 à 2,5 cm de diamètre, est formé à la périphérie, de fleurons ligulés blancs (ligule de 7-10 mm de long), femelles, se recouvrant les uns les autres entourant un disque de fleurons tubulés jaunes (parfois absent). Un cultivar connu depuis le XVIIIe siècle possède des fleurs « semi-doubles » ou « doubles » (flore-pleno) et des feuilles sentant la pomme. C'est une plante stérile avec une majorité de fleurons ligulés blancs[8] qui se multiplie végétativement.

L'involucre porte des bractées largement blanches, scareuses[9]. Le réceptacle est conique ; il porte des paillettes aussi longues que les fleurons tubulés (alors que celui de Matricaria recutita en est dépourvu).

La floraison a lieu de juillet à septembre[9].

Les fruits sont des akènes jaunâtres, petits et côtelés (à 3 stries), de 1 à 1,5 mm de long.

Caractéristiques

Distribution

La camomille romaine est indigène[11] en Europe de l'Ouest (actuels Portugal, Espagne, France, Royaume-Uni, Irlande) et en Afrique du Nord (Maroc, Algérie). Elle a été introduite et s'est naturalisée en Europe centrale et de l'Est, en Australie et Nouvelle-Zélande et dans certaines régions de l'Amérique du Nord.

On la trouve partout en Europe occidentale dans les sols secs et sablonneux riches en silice jusqu'à 1 000 m d'altitude. En France, on peut notamment la trouver dans l'ouest et plus particulièrement en Anjou, qui produit plus de 90 % de la production française[12]. Elle croît dans les pelouses sablonneuses, aux bords des étangs dans presque toute la France sauf dans l'Est où elle est rare ou absente, dans le Sud-Est et le littoral méditerranéen[9]. C'est une adventive en Belgique, République tchèque, Allemagne, Suisse et Slovaquie[11].

Elle est largement cultivée en Belgique, France (Anjou), Angleterre, États-Unis et Argentine. Elle est récoltée la deuxième année et ne comporte pratiquement que des fleurs ligulées[13].

Culture

Zones de rusticité :4-9

Exposition :soleil à mi-ombre

Sol :pH 6,6 à 7,5, sec à frais, sablonneux, sol pauvre, intolérant au sel, matière organique. Remarque : arrosage régulier

Multiplication :division de la motte, semis

Différences entre les trois camomilles médicinales

La camomille romaine est une plante vivace, plus petite (<50 cm) que la grande camomille (<70 cm), aux feuilles divisées en segments très fins :

Camomilles médicinales Matricaria recutita
matricaire camomille Chamaemelum nobile
camomille romaine Tanacetum parthenium
grande camomille Koeh-091.jpg Chamaemelum nobile - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-012.jpg Tanacetum parthenium - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-036.jpg plante annuelle vivace vivace tige une tige
dressée plusieurs tiges
couchées puis redressées plusieurs tiges
dressées feuille 2-3-penniséquée 2-3-penniséquée 2-pennée
à 3-5 lobes larges réceptacle sans paillettes avec paillettes sans paillettes akène 4-5 côtes 3 stries 6-8 côtes indigène Europe,
Afrique du Nord,
Asie tempérée Régions atlantiques Europe de l'Est et du Sud,
Asie tempérée lactone
sesquiterpénique matricine
chamazulène (h.e.) nobiline parthénolide

Composition chimique

 src=
Huile essentielle de camomille romaine

La camomille romaine comporte des lactones sesquiterpéniques qui lui confèrent une amertume certaine[14]. En cela, elle est plus proche de la grande camomille (Tanacetum parthenium) que de la matricaire camomille (Matricaria recutita).

Toutefois, ces lactones sesquiterpéniques ne sont pas les mêmes : nobiline, 3-épinobiline, et dérivés voisins, (alors que le parthénolide est le composant majoritaire de la grande camomille).

L'huile essentielle est constituée à plus de 85 % d'esters mono- et bifonctionnels d'acides et d'alcools aliphatiques en C4, C5 ou C6, issus du métabolisme de la leucine, de l'isoleucine ou de la valine : angélates, tiglates, méthylacrylates... Elle renferme aussi des monoterpènes (α- and β-pinène, β-myrcène, limonène...) mais les azulènes ne sont présents qu'à l'état de traces.

Au total, plus de 140 constituants ont été identifiés dans l'huile.

L'huile de camomille romaine est un liquide jaune pâle, d'odeur douce et fruitée.

Constituents chimiques de Chamaemelun nobile
(d'après Bruneton[14], Csupor[8]) Lactones sesquiterpéniques nobiline, 3-épinobiline et ses dérivés Esters
> 85 % angélates d'isobutyle, iso-butyrate d'isoamyle, tiglates, méthylacrylates, crotonoates, butyrates de l'isobutanol, du 3-méthylbutan-1-ol, du 2-mérhylbutan-1-ol... Acides (traces) acide angélique, acide isobutanoïque Monoterpène α- and β-pinène, β-myrcène, limonène, γ-terpinène, p-cymène, camphène, (-)-pinocarvone, (-)-trans-pinocarveol Autres constituants spiroéther : trans- et cis-en-yn-dicycloéther,
acides-phénols, coumarines
flavonoïdes : apigénol-7-O-glucoside, apigénol-7-O-apioside, glucoside du lutéol

Huile essentielle

Son huile essentielle est produite par distillation à la vapeur d'eau des fleurs. C'est une huile essentielle précieuse, il faut environ 100 kg de fleurs pour produire entre 400 ml et 900 ml d'huile essentielle.

Ses propriétés sont nombreuses : régénérante, spasmolytique, anti-inflammatoire, sédative, antiprurigineuse.

Elle est très souvent utilisée dans les troubles digestifs et les troubles du sommeil. [15]

Propriétés pharmacologiques

Action anti-inflammatoire

Contrairement aux capitules de la matricaire camomille, ceux de la camomille romaine ne renferment que de faibles quantités d'azulènes et pas de dérivés sesquiterpéniques de type bisabolol[14]. L'activité anti-inflammatoire a donc été cherchée du côté des polysaccharides isolés de l'extrait aqueux et testés sur l'œdème induit de la patte du rat[8]. Les polysaccharides injectés par la voie intrapéritonéale réduisent l'inflammation de 36-37 %. L'action anti-inflammatoire de l'huile essentielle a été démontrée chez le rat[16].

Activité antioxydante

L'huile de camomille romaine a une bonne activité antioxydante. Lorsqu'on la détermine par la méthode du blanchissement du β-carotène, on observe une inhibition significative de l'effet des radicaux hydroxyl[8] (Podsedek et al., 2009).

Usage culinaire

Les capitules peuvent être utilisés pour aromatiser des salades et des desserts. On peut également s'en servir pour préparer une tisane.

Usage médicinal

 src=
Capitules secs de camomille romaine

Ses principes actifs sont ses constituants polyphénoliques (acide phénols, flavonoïdes, procyanidols, coumarines) ; huile essentielle, sesquiterpènes à saveur amère[14]. De nombreuses études récentes ont confondu la camomille romaine et la camomille allemande Matricaria recutita, si bien que peu de choses ont été prouvées concernant la camomille romaine[17].

Les fleurs (capitules) de camomille romaine (Chamomillae romanae flos) sont traditionnellement réputées toniques, stomachiques, antispasmodiques et analgésiques. Cependant, en Allemagne, d'après la monographie de la Commission E (BAnz no 221 du 25.11.93), aucune indication thérapeutique ne peut être envisagée[réf. nécessaire].

En France, la Note explicative de l'Agence du médicament[14] admet qu'il est possible de revendiquer, pour la fleur de camomille romaine, les indications thérapeutiques suivantes :

  • par voie orale
    • traditionnellement utilisé dans le traitement symptomatique de troubles digestifs (ballonnements épigastriques, lenteur à la digestion, éructations, flatulence, diarrhée[18]) ;
    • comme traitement adjuvant de la composante douloureuse de troubles fonctionnels digestifs[18].
  • en usage local[18]
    • traitement d'appoint adoucissant et antiprurigineux des affections dermatologiques (crevasses, écorchures, gerçures, piqûres d'insectes)[18] ;
    • en cas d'irritation ou de gêne oculaire due à une atmosphère enfumée, un effort visuel soutenu, bain de mer ou de piscine ;
    • comme antalgique dans les affections de la cavité buccale ou du pharynx (collutoire, pastille) ;
    • en bain de bouche pour l'hygiène buccale.

La camomille s'utilise en infusion (tisane, inhalation), sous forme de collyre ou collutoire, d'huile essentielle. On l'utilise aussi en bains, enveloppements, dans un coussin (pour soulager les parties malades), en pommade et en inhalation[18]. La camomille existe aussi sous forme de granulés d'homéopathie.

Usage cosmétique

En soins de beauté, elle est souvent présente dans les lotions, les crèmes, les shampoings (surtout pour cheveux blonds) . Elle est également utilisée traditionnellement comme colorant naturel des cheveux pour offrir une teinte blonde.

Usage fongicide

En jardinage, l'aspersion des semis avec de la tisane de camomille romaine diminuerait sensiblement la fonte des semis[réf. nécessaire].

Usage horticole

En Angleterre on mélange parfois la camomille aux graminées à gazon afin qu'elle dégage son parfum lorsqu'on la foule. Cet usage existait également au Moyen-Âge[19].

Symbolique

Langage des fleurs

Dans le langage des fleurs, la camomille symbolise la soumission[20].

Calendrier

Dans le calendrier républicain français, le 22e jour du mois de Prairial, est officiellement dénommé jour de la Camomille[21].

Références

  1. Référence Biodiversity Heritage Library : 358915#page/336
  2. (en) Référence Tropicos : Chamaemelum nobile (L.) All. (+ liste sous-taxons)
  3. Pierre Lieutaghi, L'Herbe qui renouvelle : un aspect de la médecine traditionnelle en Haute-Provence, Éditions de la MSH, 1986, 374 p. (ISBN 2-7351-1638-7 et 9782735116386, présentation en ligne, lire en ligne)
  4. (la) Pietro Andrea Mattioli et Francesco Calzolari, De plantis epitome utilissima, 1586 (présentation en ligne, lire en ligne).
  5. (en) Moumita Das, Chamomile : Medicinal, Biochemical, and Agricultural Aspects, Boca Raton (Fla.), CRC Press, 2014, 316 p. (ISBN 978-1-4665-7759-6 et 1-4665-7759-2, présentation en ligne, lire en ligne).
  6. (en) Référence Flora of Pakistan : Chamaemelum nobile
  7. Clémentine Desfemmes, « Camomille », sur gerbeaud.com
  8. a b c et d (en) Dezső Csupor, « Assessment report on Chamaemelum nobile (L.) All., flos », sur Agence européenne des médicaments, 22 novembre 2011 (consulté le 9 octobre 2015).
  9. a b et c (fr) Référence Tela Botanica (France métro) : Chamaemelum nobile (L.) All.
  10. Philippe Julve, « Flore et végétation de la France : CATMINAT »
  11. a et b (en) Référence GRIN : espèce Chamaemelum nobile (L.) All.
  12. « Le Maine et Loire : pays de la camomille », Agreste Les Dossiers, Agreste, no 19,‎ septembre 199 (ISBN 2110862025, ISSN , lire en ligne).
  13. « Camomille romaine », sur Floranet (consulté le 9 octobre 2015)
  14. a b c d et e Bruneton, J., Pharmacognosie - Phytochimie, plantes médicinales, 4e éd., revue et augmentée, Paris, Tec & Doc - Éditions médicales internationales, 2009, 1288 p. (ISBN 978-2-7430-1188-8)
  15. « Huile essentielle de Camomille romaine : propriétés et utilisations - Aroma-Zone », sur www.aroma-zone.com (consulté le 31 août 2020)
  16. Charles d'Orbigny, Secrets & vertus des plantes médicinales : 200 plantes, 150 maladies, Paris, France Loisirs, 2011, 335 p. (ISBN 978-2-298-04955-8 et 2-298-04955-6, présentation en ligne), p. 64.
  17. (en) Maria Lis-Balchin, Aromatherapy Science : A Guide for Healthcare Professionals, Pharmaceutical Press, 2006, 462 p. (ISBN 0-85369-578-4 et 9780853695783, présentation en ligne, lire en ligne).
  18. a b c d et e Maria Treben, La santé à la pharmacie du Bon Dieu : conseils d'utilisation des plantes médicinales, Ennsthaler, 2007, 220 p. (ISBN 978-3-85068-795-9 et 3-85068-795-3, présentation en ligne), p. 16-18.
  19. Chauvet, Michel (1948-....)., Jousson, Jacky., Mansion, Dominique (1952-....). et Curiace, Gismonde (1960-....)., Encyclopédie des plantes alimentaires, Paris/impr. en Italie, Belin, 877 p. (ISBN 978-2-7011-5971-3 et 2-7011-5971-7, OCLC , lire en ligne)
  20. Anne Dumas, Les plantes et leurs symboles, Paris, Éditions du Chêne, coll. « Les carnets du jardin », 2000, 128 p. (ISBN 2-84277-174-5, BNF ).
  21. Fabre d'Églantine, Rapport fait à la Convention nationale, dans la séance du 3 du second mois de la seconde année de la République Française, au nom de la Commission chargée de la confection du Calendrier, Imprimerie Nationale, 1793, 31 p. (présentation en ligne, lire en ligne), p. 27.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Camomille romaine: Brief Summary ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Chamaemelum nobile

La camomille romaine (Chamaemelum nobile (L.) All.) est une plante herbacée vivace de la famille des Astéracées.

Plus communément appelée « camomille » tout court, la plante est employée en usage culinaire, médicinal (particulièrement en tisane), et cosmétique. Elle ne doit pas être confondue avec deux autres plantes médicinales lui ressemblant et appelées aussi localement « camomille » : la petite camomille Matricaria recutita et la grande camomille Tanacetum parthenium.

Cette espèce est originaire des régions de la façade atlantique de l'Europe (Portugal, Espagne, France, Royaume-Uni, Irlande) et d'Afrique du Nord (Maroc, Algérie). Elle n'est donc pas indigène en Italie contrairement à ce que son qualitatif de « romaine » pourrait laisser penser.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Chamaemelum nobile ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

La camomilla romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) è una pianta erbacea perenne della famiglia delle Asteraceae.

Distribuzione e habitat

Pianta originaria dell'Europa occidentale, si è diffusa in Europa settentrionale e centrale come specie coltivata, ma in condizioni favorevoli si è rinselvatichita. Vive in terreni aridi e non coltivati.[1]

Usi

La camomilla viene considerata uno degli oli essenziali più dolci e quindi particolarmente adatta ai bambini. L'olio essenziale si ottiene grazie alla distillazione delle sommità floreali. Viene usata, soprattutto nell'aromaterapia come sedativo, antispasmodico, antinfiammatorio, antisettico e antimicrobico.

La camomilla attenua gli spasmi e i dolori, agevola la digestione ed è tonificante sul fegato.

Viene utilizzata per la cura dell'insonnia, degli stati ansiosi e dello stress, per i mal di denti e i mal di testa, per i dolori muscolari e le nevralgie.[2] nota anche per le sue capacità calmanti.

Proprietà e utilizzi dell'olio essenziale

L'olio essenziale di camomilla romana è caratterizzato da un profumo caldo, erbaceo e leggermente floreale, placando, decongestionando e sciogliendo le tensioni. Di fatto è uno dei migliori oli essenziali per lavorare sulle problematiche psicosomatiche. Facilita la "digestione" di ansia e stress, incentivando e migliorando le funzionalità del fegato, allenta i blocchi a livello diaframmatico, favorendo il loro rilassamento e l'espulsione di aria trattenuta e compressa a causa di ansie e nervosismo. L'olio essenziale di camomilla, come anticipato, è un eccezionale rimedio per l'insonnia, coadiuva il sonno e grazie alla sua sottile energia favorisce il dialogo con i sogni, rendendo più semplice il dialogo tra il proprio io e la sua guida interiore. Per quanto riguarda l'organismo, l'olio essenziale di camomilla lavora su tutte le problematiche dell'apparato digerente. Il bisabololo ha dimostrato un'attività battericida ed antiulcera in grado di prevenire i danni da stress ed alcol. Grazie alle sue proprietà distensive e rilassanti è indicato per massaggi decontratturanti. Indicato per problemi circolatori, teleangectasie, e di intossicazione di tessuti dovuti ad un'eccessiva tensione muscolare. Sommata al macerato di calendula è un ottimo preparato per la cura della pelle del bambino.

L'olio essenziale di camomilla romana può essere utilizzato anche in cosmesi, per la cura del viso. Di fatto è indicato come rimedio per tutte le manifestazioni cutanee di natura infiammatoria, grazie alla presenza di ESTERI 75-80% (Angelato di Metacrile,di Butile e di Isobutile]

Note

  1. ^ Maria Luisa Sotti, Maria Teresa della Beffa, Le piante aromatiche. Tutte le specie più diffuse in Italia, Milano, Editoriale Giorgio Mondadori, 1989, ISBN 88-374-1057-3.
  2. ^ "Aromaterapia", di Sheila Lavery, Gruppo Editoriale Armenia, Milano, 1997, pag.42-43

AROMATERAPIA scientifica Dr BADOUX-dr PALZ

Bibliografia

  • Funk V.A., Susanna A., Stuessy T.F. and Robinson H., Classification of Compositae (PDF), in Systematics, Evolution, and Biogeography of Compositae, Vienna, International Association for Plant Taxonomy (IAPT), 2009. URL consultato il 5 dicembre 2010 (archiviato dall'url originale il 14 aprile 2016).
  • Dizionario degli oli essenziali, Beate Rieder - Fred Wollner, edizioni Daigo Press

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Chamaemelum nobile: Brief Summary ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

La camomilla romana (Chamaemelum nobile (L.) All.) è una pianta erbacea perenne della famiglia delle Asteraceae.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Kilnioji blezdingūnė ( Litvanca )

wikipedia LT tarafından sağlandı

Kilnioji blezdingūnė (Chamaemelum nobile) – astrinių (Asteraceae) šeimos, blezdingūnių (Chamaemelum) genties augalas.

Augalas stipraus aromato. Graižuose yra eterinio aliejaus. Vartojamas kaip vaistinė ramunė, tačiau veikimas gerokai stipresnis. Auginamas ir kaip dekoratyvinis augalas.

Chamaemelum nobile 001.JPG


Vikiteka

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Vikipedijos autoriai ir redaktoriai
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia LT

Rumian rzymski ( Lehçe )

wikipedia POL tarafından sağlandı
 src=
Pokrój
 src=
Kwiatostan

Rumian rzymski, r, szlachetny (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis L.) – gatunek rośliny z rodziny astrowatych. Nazwę łacińską Anthemis nobilis podaje Krytyczna lista roślin naczyniowych Polski[2]. Według nowszych ujęć taksonomicznych prawidłowa nazwa tego gatunku to Chamaemelum nobile (L.) All. Fl. pedem. 1:185. 1785[3], gatunek ten należy więc do innego rodzaju – Chamaemelum i nazwa Anthemis nobile jest obecnie tylko synonimem[4].

Rozmieszczenie geograficzne

Pochodzi z obszarów: Azory, Algieria, Maroko,Portugalia, Francja, Hiszpania, Irlandia, Anglia, ale rozprzestrzenił się również na innych terenach poza tymi obszarami swojego rodzimego występowania[5]. Jest zwykle uprawiany, także w Polsce, często dziczejący[6] .

Morfologia

Łodyga
Rozgałęziona, miękko owłosiona, z płonnymi pędami u nasady, w górnej części bezlistna. Osiąga wysokość 30 cm.
Liście
Dwu- lub trzykrotnie pierzastosieczne. Miękko owłosione do gładkich.
Kwiaty[7]
Koszyczki białe lub żółtawoszare o średnicy 8–20 mm. Pełne, stożkowe dno kwiatowe. Podstawa dna otoczona jest osadnikiem złożonym z 2–3 rzędów zwartych, dachówkowato zachodzących okrywolistków o błoniastych brzegach. Większość kwiatów stanowią kwiaty języczkowate, ale kilka jasnożółtych kwiatów rurkowatych występuje w części środkowej. Kwiaty języczkowate są białe, tępe, lancetowato wydłużone i wygięte z ciemnobrunatną zalążnią dolną, nitkowatą szyjką słupka zakończoną dwudzielnym znamieniem. Kwiaty rurkowate mają koronę w kształcie rurki zakończoną pięcioma ząbkami.
Owoce
Niełupki posiadające 3 cienkie żeberka.

Biologia i ekologia

Bylina, hemikryptofit. Kwitnie w czerwcu i lipcu. Zdziczały występuje czasami w siedliskach ruderalnych; na nasypach kolejowych, przydrożach. Liczba chromosomów 2n=18[6].

Zastosowanie

Roślina lecznicza

Surowiec zielarski
Kwiat rumianu rzymskiego (Chamomillae romanae flos) – wysuszone koszyczki o zawartości olejku eterycznego nie mniejszej niż 7 ml/kg.[7] Zawiera między innymi olejek eteryczny do 2,5% (chamazulen, farnezen, pinokarwon, estry butylowy oraz izoamylowy kwasów angelilikowego, izomasłowego, tyglinowego i metyloakrylowego), flawonoidy, fitosterole, kwas kawowy, cholinę, gorycze[8][9].
Działanie i zastosowanie
przeciwskurczowe, moczopędne, przeciwzapalne, napotne, uspokajające[8]. Stosowany w stanach skurczowych narządów trawiennych, niestrawności, braku łaknienia, przy przeziębieniach, anginie, w chorobie wrzodowej żołądka[8]. Pomocniczo w nerwobólach.
Zbiór
zbiera się kwitnące koszyczki bez szypułek i suszy na sitach w suszarni, w temp. 35 °C. Przechowuje się w zamkniętych pojemnikach.

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2010-04-15].
  2. Zbigniew Mirek, Halina Piękoś-Mirkowa, Adam Zając, Maria Zając: Vascular Plants of Poland - A Checklist. Krytyczna lista roślin naczyniowych Polski. Instytut Botaniki PAN im. Władysława Szafera w Krakowie, 1995. ISBN 83-85444-38-6.
  3. Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-02-05].
  4. Kadereit J. W., Albach D. C., Ehrendorfer F., Galbany-Casals M. i inni. Which changes are needed to render all genera of the German flora monophyletic?. „Willdenowia”. 46, s. 39 – 91, 2016. DOI: 10.3372/wi.46.46105.
  5. Germplasm Resources Information Network (GRIN). [dostęp 2010-05-27].
  6. a b Lucjan Rutkowski: Klucz do oznaczania roślin naczyniowych Polski niżowej. Warszawa: Wyd. Naukowe PWN, 2006. ISBN 83-01-14342-8.
  7. a b Polskie Towarzystwo Farmaceutyczne: Farmakopea Polska X. Warszawa: Urząd Rejestracji Produktów Leczniczych, Wyrobów Medycznych i Produktów Biobójczych, 2014, s. 4276. ISBN 978-83-63724-47-4.
  8. a b c Jan Macků, Jindrich Krejča, Apoloniusz Rymkiewicz: Atlas roślin leczniczych. Wrocław [etc.]: Zakład Narodowy im. Ossolińskich – Wydawnictwo, 1989. ISBN 83-04-03281-3.
  9. AleksanderA. Ożarowski AleksanderA., Ziołolecznictwo. Poradnik dla lekarzy., Warszawa 1982: Państwowy Zakład Wydawnictw Lekarskich, s. 66, ISBN 83-200-0640-6 .
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia POL

Rumian rzymski: Brief Summary ( Lehçe )

wikipedia POL tarafından sağlandı
 src= Pokrój  src= Kwiatostan

Rumian rzymski, r, szlachetny (Chamaemelum nobile, syn. Anthemis nobilis L.) – gatunek rośliny z rodziny astrowatych. Nazwę łacińską Anthemis nobilis podaje Krytyczna lista roślin naczyniowych Polski. Według nowszych ujęć taksonomicznych prawidłowa nazwa tego gatunku to Chamaemelum nobile (L.) All. Fl. pedem. 1:185. 1785, gatunek ten należy więc do innego rodzaju – Chamaemelum i nazwa Anthemis nobile jest obecnie tylko synonimem.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia POL

Camomila-romana ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

A camomila-romana, camomila-de-paris, macela,[1] mançanila, camomila ou camomilha[2] (Chamaemelum nobile) é uma erva perene da família das asteráceas, nativa da Europa.

Etimologia

"Camomila" e "camomilha" são procedentes do grego moderno chamaimelon ("macieira rasteira") através do baixo latim camomilla.[3]

Características

A maçanilha comum é uma erva perene, de talo procumbente de até 25 cm de altura, glabro ou suavemente pubescente. Forma matas densas. Apresenta folhas sésseis, alternadas, bi- ou tripinatilobuladas, finamente divididas, com os folíolos lineares. Em posição terminal apresenta no verão uma inflorescência em forma de capítulo paniculado. As flores radiais são umas 20, com a lígula blanca, ainda que as do disco são numerosas, hermafroditas, com a coroa amarela, as pontas das anteras ovaladas e o extremo do estilo truncado. A cabeça floral não supera 1 cm de diâmetro. Os frutos são aquênios cilíndricos, de mais ou menos 1 mm de diâmetro, algo maiores que os radiais. A polinização é realizada por himenópteros, mas a planta é capaz de autopolinizar-se.

Habitat e distribuição

É nativa da Europa, ainda que se tenha naturalizado na América. Requer solo bem drenado e bastante sol; suporta bem as geadas, a seca e a escassez de nutrientes, assim como condições de alcalinidade elevada. Alguns cultivares toleram bem o trânsito e podem utilizar-se como vegetação para ajardinamento de espaços públicos. É fácil de reproduzir por divisão de arbustos.

Uso

O talo e as extremidades floridas são usadas secas ou frescas em infusão, aromática e ligeiramente amarga. É confundida muitas vezes com a macela alemã, Matricaria chamomilla, e não é claro a qual se referem os autores ao mencionar suas propriedades medicinais, mas é considerada digestiva, carminativa, sedativa, tônica, vasodilatadora e antiespasmódica. O óleo essencial é empregado em aromaterapia, e a infusão das flores é aplicada no cabelo para incrementar sua cor dourada, em especial nas crianças. Tal propriedade é inclusive aproveitada na composição de xampus e outros preparados para cabelo, como acondicionadores.

Referências

  1. Bryan, J.; Castle, C. (1976), Edible Ornamental Garden, Pitman. ISBN 0-273-00098-5.
  2. Craker, L. E.; Simon, J. E. (1986), Herbs, Spices, and Medicinal Plants. Recent Advances in Botany, Horticulture, and Pharmacology, Food Products Press. ISBN 1-56022-043-0.

Ver também

Referências

  1. [1]
  2. FERREIRA, A. B. H. Novo dicionário da língua portuguesa. 2ª edição. Rio de Janeiro. Nova Fronteira. 1986. p. 328.
  3. FERREIRA, A. B. H. Novo dicionário da língua portuguesa. 2ª edição. Rio de Janeiro. Nova Fronteira. 1986. p. 328.
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Camomila-romana: Brief Summary ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

A camomila-romana, camomila-de-paris, macela, mançanila, camomila ou camomilha (Chamaemelum nobile) é uma erva perene da família das asteráceas, nativa da Europa.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Rimska kamilica ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia SL tarafından sağlandı

Anthemis nobilis

Rimska kamilica (znanstveno ime Chamaemelum nobile, syn. Cochlearia armoracia), je trajnica iz družine nebinovk (Asteracae). Rastlina izvira iz jugovzhodne ter zahodne Evrope in severne Afrike.

Opis

Je gosto košato razrasla in polegla rastlina, ki tvori preproge. Zraste do 30 cm visoko. Njeni listi so pernati in deljeni, cvetovi pa srebrno beli z rumeno sredino na dolgih pecljih. Ima zdravilne učinke. Zmečkani cvetovi oddajajo vonj, ki je podoben vonju jabolka ali žvečilnemu gumiju. Po tej lastnosti je rastlina dobila pogosto ime chamaimelon, kar pomeni zmleto jabolko. Cveti enkrat letno v času od julija do oktobra.

Rastišče

Uspeva na sončnih legah in na rahlih s hranilnimi snovmi bogatih tleh. V naravi jo največkrat najdemo na travnatih planotah in med grmovji. Rastlina je vedno manj razširjena, saj se opušča paša živine na številnih področjih na podeželju, kjer je rastlina dobro uspevala.

Uporaba rimske kamilice

Rimsko kamilico se nabira v času njenega cvetenja. Popolnoma odprti posušeni ali sveži cvetovi so uporabni za pripravo čaja proti nespečnosti ali kot obkladek za celjenje ran. Rastlino so uporabljali tudi pri pripravi obrazne kopeli, za negovanje kože. Kot poparek za spiranje pa jo priporočajo za negovanje svetlih las. Uporaba v zdravilne namene je med nosečnostjo odsvetovana.

Zaradi specifične arome se cvetovi uporabljajo tudi v potpurijih, dišavnih zeliščnih šopkih, kot aroma pri zeliščnih pivih in v eteričnih oljih.

Viri

  1. Karin Greiner, Angelika Weber: Zelišča od A do Ž. Kranj: Založba Narava, 2010
  2. "CHAMOMILE". Pridobljeno dne 2013-02-04.
  3. "Chamaemelum nobile". Pridobljeno dne 2013-02-04.

Glej tudi

Wikimedijina zbirka ponuja več predstavnostnega gradiva o temi: Rimska kamilica
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Avtorji in uredniki Wikipedije
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SL

Rimska kamilica: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia SL tarafından sağlandı

Rimska kamilica (znanstveno ime Chamaemelum nobile, syn. Cochlearia armoracia), je trajnica iz družine nebinovk (Asteracae). Rastlina izvira iz jugovzhodne ter zahodne Evrope in severne Afrike.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Avtorji in uredniki Wikipedije
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SL

Romersk kamomill ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Romersk kamomill (Chamaemelum nobile, tidigare Anthemis nobilis) är en flerårig växt, till skillnad från vanlig kamomill som är ettårig.

Externa länkar

Rödklöver.png Denna växtartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Romersk kamomill: Brief Summary ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Romersk kamomill (Chamaemelum nobile, tidigare Anthemis nobilis) är en flerårig växt, till skillnad från vanlig kamomill som är ettårig.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Chamaemelum nobile ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Chamaemelum nobile là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (L.) All. mô tả khoa học đầu tiên năm 1785.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Chamaemelum nobile. Truy cập ngày 4 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài

 src= Wikimedia Commons có thư viện hình ảnh và phương tiện truyền tải về Chamaemelum nobile  src= Wikispecies có thông tin sinh học về Chamaemelum nobile


Bài viết tông cúc Anthemideae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Chamaemelum nobile: Brief Summary ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Chamaemelum nobile là một loài thực vật có hoa trong họ Cúc. Loài này được (L.) All. mô tả khoa học đầu tiên năm 1785.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Ромашка римская ( Rusça )

wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı
Царство: Растения
Подцарство: Зелёные растения
Отдел: Цветковые
Надпорядок: Asteranae
Порядок: Астроцветные
Семейство: Астровые
Подсемейство: Астровые
Триба: Пупавковые
Подтриба: Santolininae
Вид: Ромашка римская
Международное научное название

Chamaemelum nobile (L.) All., 1785

Синонимы Wikispecies-logo.svg
Систематика
на Викивидах
Commons-logo.svg
Изображения
на Викискладе
ITIS 501396NCBI 99037EOL 488414GRIN t:104133IPNI 192489-1TPL gcc-113893

Рома́шка ри́мская, или Пупа́вка благоро́дная, или Хамеме́люм благородный (лат. Chamaemélum nóbile) — многолетнее травянистое растение; вид рода Хамемелюм (Chamaemelum) семейства Астровые (Asteraceae), типовой вид этого рода. Лекарственное растение.

Название

Среди многочисленных русских названий растения — римская ромашка, ромашка садовая, ромен, пупавка, пуговник, стоцвет.

Ботаническое описание

Сильно пахнущее растение.

Стебли 10—30 см высотой, прямостоячие либо восходящие, разветвлённые.

Листья сидячие, с дважды- или трижды-перисторассечёнными продолговатыми или линейно-продолговатыми прилистниками 1—6 см длиной и 4—15 мм шириной.

Корзинки одиночные, обёртки 3—6 мм в высоту, 6—12 мм в диаметре, язычковые цветки белого цвета, трубчатые — жёлтые.

Время цветения — с июля по сентябрь.

Хозяйственное значение и применение

Римская ромашка разводится как лекарственное и декоративное растение.

Имеет декоративные махровые формы.

Целебное действие

Свойства: бактерицидное, успокаивающее, желчегонное, противовоспалительное, противоспазматическое, болеутоляющее.[2][3]

Косметическое действие

В кремах для рук смягчает кожу, заживляет трещины. Полезна при куперозе. Убирает мешки под глазами, удаляет отёчность с лица.

Ботаническая классификация

Таксономия

Вид Ромашка римская входит в род Хамемелюм (Chamaemelum) семейства Астровые (Asteraceae) порядка Астроцветные (Asterales).


подсемейство Цикориевые ещё более 100 родов семейство Астровые триба Пупавковые вид Ромашка римская порядок Астроцветные подсемейство Астровые род Хамемелюм ещё 12 семейств
(согласно Системе APG II) ещё 22 трибы, в том числе Астровые, Крестовниковые ещё около 15 видов

Синонимы

Длительное время таксономическое положение вида оставалось неустойчивым, разные авторы включали таксон в разные роды, эта ситуация стала одной из причин образования обширной синонимики[4]:

Примечания

  1. Об условности указания класса двудольных в качестве вышестоящего таксона для описываемой в данной статье группы растений см. раздел «Системы APG» статьи «Двудольные».
  2. Лечебные свойства, применение Ромашки римской в косметологии и медицине
  3. Лекарственные растения: Пупавка благородная
  4. Chamaemelum nobile (L.) All. (англ.). The Plant List (2010). Version 1. Published on the Internet; http://www.theplantlist.org/. Royal Botanic Gardens, Kew and Missouri Botanical Garden (2010). Проверено 18 февраля 2013. Архивировано 27 февраля 2013 года.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Авторы и редакторы Википедии

Ромашка римская: Brief Summary ( Rusça )

wikipedia русскую Википедию tarafından sağlandı

Рома́шка ри́мская, или Пупа́вка благоро́дная, или Хамеме́люм благородный (лат. Chamaemélum nóbile) — многолетнее травянистое растение; вид рода Хамемелюм (Chamaemelum) семейства Астровые (Asteraceae), типовой вид этого рода. Лекарственное растение.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Авторы и редакторы Википедии

果香菊 ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı
二名法 Chamaemelum nobile
L.
Star of life caution.svg 维基百科中的醫療相关内容仅供参考,詳見醫學聲明。如需专业意见请咨询专业人士。

果香菊学名Chamaemelum nobile),也稱為羅馬洋甘菊,为菊科果香菊属下的一个种。其產地主要為法國,有著類似青蘋果的甜酸味香氣,在精神不佳時可成為轉換情緒的配方。主要成分是擁有鎮靜效果和消炎作用的酯類。由於可解除焦慮或不安,讓心情舒坦,因此歐美國家也常用於「心理諮商」治療等。 另外,是孩童也能使用的民間治療法,受到一般家庭的青睞。遇到孩童情緒無法控制或睡不好時,可當作鎮靜劑利用。做成香草茶有幫助消化、促進舒眠的效果,頗受日常廣泛食用。

  •  src=

    植株

  •  src=

  •  src=

    種子

萃取方法

以水蒸氣蒸餾,中等揮發度

療效

緩和頭痛牙痛生理痛關節痛、改善消化不良、飽漲感和便秘、止痛、鎮靜、抗炎症、抗過敏、調整自律神經。能激勵因煩惱而頹喪的心境。抑制消沈的感情,誘引褣入舒適的睡眠。還能改善粗糙肌膚、乾燥肌膚和青春痘肌膚。

參見

德國洋甘菊

参考文献

扩展阅读

小作品圖示这是一篇與藥用植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑

果香菊: Brief Summary ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı
Star of life caution.svg 维基百科中的醫療相关内容仅供参考,詳見醫學聲明。如需专业意见请咨询专业人士。

果香菊(学名:Chamaemelum nobile),也稱為羅馬洋甘菊,为菊科果香菊属下的一个种。其產地主要為法國,有著類似青蘋果的甜酸味香氣,在精神不佳時可成為轉換情緒的配方。主要成分是擁有鎮靜效果和消炎作用的酯類。由於可解除焦慮或不安,讓心情舒坦,因此歐美國家也常用於「心理諮商」治療等。 另外,是孩童也能使用的民間治療法,受到一般家庭的青睞。遇到孩童情緒無法控制或睡不好時,可當作鎮靜劑利用。做成香草茶有幫助消化、促進舒眠的效果,頗受日常廣泛食用。

 src=

植株

 src=

 src=

種子

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑

ローマンカモミール ( Japonca )

wikipedia 日本語 tarafından sağlandı
ローマンカモミール
 src=
Chamaemelum nobile1
ローマンカモミールの花
分類APG III : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 angiosperms 階級なし : 真正双子葉類 eudicots 階級なし : キク類 asterids : キク目 Asteraies : キク科 Asteraceae 亜科 : キク亜科 Asteroideae : キク連 Anthemideae : カマエメルム属Chamaemelum : ローマンカモミール 学名 Chamaemelum nobile (L.)All. シノニム

Anthemis nobilis (L.)

和名 ローマカミツレ 英名 Roman chamomile

ローマンカモミール、あるいはローマンカモマイル(学名:Chamaemelum nobile )は、キク科の多年草である。一般的にカモミールと呼ぶものには、ジャーマンカモミールとローマンカモミールの2種がある。この2種は成分や形態に似ている部分もあるが、分類上の属は異なる[1][2]。ヨーロッパではハーブとして、どちらも同じように使われてきた。

語源[編集]

カモミールはギリシア語で「地上のリンゴ」を意味するが、そのリンゴに似た芳香に由来すると考えられる[3]。16世紀にドイツの作家がイタリアを旅行した時にローマで見つけたというだけで[3]、名前と原産地とは関係がない。

生態[編集]

ヨーロッパ、北アフリカ、アジアにわたり広く自生している[2]

一年草のジャーマンカモミールとちがって、毎年6月から7月の夏に2 - 3センチの小さな花を咲かせる多年草であり、茎は毛状に地面を這うように伸びて行く。このため芝づくりにも利用される。葉にはリンゴのような香りがある[2][1]

主な栽培品種[編集]

ダブルフラワーカモミール A. nobilis 'Flora Pleno'
多弁花、八重咲きの栽培種で、花びらはクリーム色で二重になっている。フランスでは大規模な栽培が行われている[2]
ノンフラワーカモミール A. nobilis 'Treneague'
花をつけないで、丈が低くカーペットのように拡がるため、芝づくりに最適である[2]

また、栽培品種ではないが、同じ属にダイヤーズカモミール A. tinctoriaという種がある。和名をコンヤカミツレといい、主にフランスで栽培され、鮮やかな黄色の花をつけ、染色にも利用されている[2][1]

歴史[編集]

古くから薬草として知られ、古代エジプトでは太陽神への捧げものにされた。穏やかで確かな薬効のあるハーブとして、アラビア、ヨーロッパで古代より広く利用された。特に悪寒に効くとされ尊ばれていた。ギリシャでは熱病や婦人病の治療に使われた。また、カモミールのように踏まれるたびに成長せよという言葉もあり、逆境にあるものを励ます言葉にも使われた[4]。このハーブの花言葉には「逆境におけるエネルギー」というものがある。そのような生命力の強さを利用して、古くから庭の小道やベンチなどに植え込まれた。イギリスのバッキンガム宮殿キューガーデンでは、それらを観る事ができる[2]。また、虫除けの効果もあるとのことから、床にまき散らして疫病などを防ぐストローイングハーブとしても用いられた[2]

薬効[編集]

ハーブティーはリンゴに似た香りで、嗜好品として、また鎮静効果を持つとされ、不安、胃腸の不調、不眠などをの不調を治すために使われてきた[3]カマメロサイドという成分にはAGEsの増加を阻害する働きがあり、抗糖化作用アンチエイジングが期待できる。花の中心の黄色の部分に、薬効のすべてが含まれている[2]。安全で効果的なハーブといわれるが、キク科アレルギーを持つ人には用いない。カモミールティーでアナフィラキシー反応を起こし、死亡した例がある。

精油[編集]

ローマンカモミールから採れる精油は、無色かかすかに青い色をしており、ハーブ調のフルーティーであたたかい、紅茶のような香りがする[5]。色は数週間で消える。

鎮静作用の効果があるとされるエステルの含有率が高く、その芳香はストレス解消や不眠に効能があるとされ、入浴剤にも使われている[2]。ジャーマンカモミール油と異なり、ローマンカモミール油の抗炎症作用は弱く、抗微生物活性はない[5]

アロマテラピーでは多くの効果が喧伝されるが、科学的研究でジャーマンカモミール油と混同されることがあり、知られる薬効はジャーマンカモミール油のデータに基づくものが多い[5]。これらの精油は成分組成は異なるため、ローマンカモミール油の効能を証明する研究は事実上ほとんどない。

精油や精油を含んだ軟膏などの使用によるアレルギー反応(主に接触性皮膚炎)、アナフィラキシー反応が報告されている[5]。アレルギー反応を誘発する恐れがあるため、特にキク科にアレルギーを持つ人は使用しない。

近縁種[編集]

脚注[編集]

  1. ^ a b c “りんごのような香りがするハーブ カモミール(カミツレ)”. 京都けえ園芸企画舎. http://yasashi.info/ka_00007.htm
  2. ^ a b c d e f g h i j 北野佐久子『基本ハーブの事典』東京堂出版、2005年、 p25-28
  3. ^ a b c A.W.ハットフィールド 著 『ハーブのたのしみ』 山中雅也・山形悦子 訳、八坂書房、1993年
  4. ^ レスリー・ブレムネス『ハーブ事典 ハーブを知りつくすAtoZ』文化出版局、1999年、p34
  5. ^ a b c d マリア・リス・バルチン 著 『アロマセラピーサイエンス』 田邉和子 松村康生 監訳、フレグランスジャーナル社、2011年

参考文献[編集]

  • 英国王立園芸協会 『A-Z園芸植物百科事典』 誠文堂新光社ISBN 978-4416403006。
  • 北野佐久子 『基本ハーブの事典』 東京堂出版ISBN 978-4490106848。
  • レスリー・ブレムネス 『ハーブ事典 ハーブを知りつくすAtoZ』 文化出版局ISBN 978-4579206780。

関連項目[編集]

 src= ウィキメディア・コモンズには、ローマンカモミールに関連するメディアがあります。  src= ウィキスピーシーズにローマンカモミールに関する情報があります。 執筆の途中です この項目は、植物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますプロジェクト:植物Portal:植物)。
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
ウィキペディアの著者と編集者

ローマンカモミール: Brief Summary ( Japonca )

wikipedia 日本語 tarafından sağlandı

ローマンカモミール、あるいはローマンカモマイル(学名:Chamaemelum nobile )は、キク科の多年草である。一般的にカモミールと呼ぶものには、ジャーマンカモミールとローマンカモミールの2種がある。この2種は成分や形態に似ている部分もあるが、分類上の属は異なる。ヨーロッパではハーブとして、どちらも同じように使われてきた。

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
ウィキペディアの著者と編集者

캐모마일 (종) ( Korece )

wikipedia 한국어 위키백과 tarafından sağlandı

캐모마일(영어: chamomile, 학명: Chamaemelum nobile 카마이멜룸 노빌레[*])은 국화과여러해살이풀이다.

분포

유럽아프리카에 분포한다.[2] 서유럽(영국, 아일랜드), 남유럽(스페인, 포르투갈, 프랑스), 북아프리카(모로코, 알제리), 마카로네시아(아소르스제도)가 원산지이다.[2]

특징

높이는 30cm 정도이며, 줄기가 옆으로 기듯이 퍼진다. 꽃은 5~9월에 피며, 흰색이다.

쓰임새

향이 강하여 관상용으로 이용된다.

같이 보기

각주

  1. Chamaemelum nobile (L.) All.”. 《플랜트 리스트》 (영어). 큐 왕립식물원. 2012년 2월 11일. 2018년 12월 13일에 확인함.
  2. Chamaemelum nobile (L.) All.”. 《GRIN-Global Web v 1.10.3.6》 (영어). 미국 농무부. 2012년 3월 2일. 2018년 12월 13일에 확인함.
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia 작가 및 편집자