Gymnema sylvestris ye una especie de planta trepadora, maderiza y de fueya perenne que nun ye habitual na península ibérica de manera que nun tien nome común n'español. En sánscritu llámase gurma, Gurmarbooti o Meshashringi. El nome popular inglés correspuende a Periploca of the Woods.[1]
Crez preferentemente en montes secundarios abiertos y carbaes y alcuéntrase n'altores d'hasta los 1000-1200 metros. Distribúyese especialmente nos montes monzónicos y, con menor frecuencia, llegó a delles zones d'Oceanía y América.
Alcuéntrase nel continente asiáticu sobremanera na India, nos montes tropicales del centru y el sur del país, nos Ghats occidentales que ye una cadena montascosa que s'atopa al oeste de la India y nel territoriu de Goa. Tamién crez en Xapón, Sri Lanka, Vietnam, Taiwán y en delles provincies de China en Fujian, Guangxi, Hainan, Yunnan y Zhejiang. De forma menos habitual puede atopase nel sur d'África.[1]
El nome popular "gur-ma" provién del hindi. Significa "destructor d'azucre" por cuenta de la interesada propiedá de la planta de suprimir la sensación del sabor duce. Per otra parte, el términu sánscritu "meshasringi" quier dicir "cuernu de corderu".
El so raigañu ye axonomorfa, presenta un raigañu primariu persistente que da llugar a raigaños secundarios más pequeñes y pueden algamar los ocho metros de fondura. Les sos fueyes son simples, opuestes, acuminaes, xeneralmente elíptiques o ovales y pubescentes. Presenten una nerviación pinnada. Miden ente 3-5 cm de llargu y 0.7-3 cm d'anchu. Tienen un color verde-marrón, nun tienen golor y tienen un sabor daqué amargosu. Presenta unos pelos curtios, finos y nidios na mota de la flor. Tien una inflorescencia en recímanu. Les sos flores son hermafrodites, pequeñes, marielles y dalgunes presenten tonalidaes verdoses. Arrexuntar n'umbeles. El periantu ta formáu pola mota y la corola. Tien la mota 5 sépalos, lóbulos llargos, ovalaos y pubescentes. La corola ye de color mariellu maciu, tien una forma acampanada con cáscares y una corona única con cinco escames carnoses, tien 5 pétalos. El xinecéu consiste nun únicu pistilu con dos carpelos, formando un ovariu súperu. Los estilos tán fundíos pero presenten 5 estigmes estremaos. El androcéu ta compuestu por 5 estames. El peciolu mide ente 3-12 mm de llargor. Presenta un frutu en forma de folículo, solitariu o en pares, acuminaos, tomentosos, delgaos dende la base hasta l'estremu cimeru. Les granes son ováu-oblongues, blanques.[1]
El componente activu principal ye'l acedu gymnémico el que s'estrayi de les sos fueyes. Forma parte de
El principal componente bioactivo de la Gymnema sylvestre pertenez al grupu de les saponines y ye conocíu como acedu gymnémico Los componentes son:
Utilízase principalmente pa combatir la diabetes, la hiperactividad y la hipoglicemia. Tamién se considera hepatoprotector y tien interés fitoterapéutico. Amás, utilizar en casos d'alerxes, anemia, colesterol, indixestión y problemes gástricos. Ye una planta con moderada propiedá diurética. La presencia de antraquinonas exerz una actividá laxante moderada. Ye activador de la circulación central y / o periférica. Per otra parte, ayuda a perder pesu una y bones la propiedá de faer amenorgamientu del sabor duce fai menguar el mambís. Toles partes utilizar pal tratamientu del reuma y de les hemorroides. Nel pasáu tamién yera utilizada pa tratar les mordedures de culiebres, los resfriaos, dolor d'estómagu.
L'ácidu gymnémico ye utilizáu como axente antidiabético yá que produz un aumentu de célules beta pancreátiques lo que fai aumentar los niveles d'insulina. Ye un axente antihiperglucèmico, que fai menguar los niveles anormales d'azucre nel sangre. La G. sylvestris torga l'absorción de los azucres en procesos dixestivos una y bones l'ácidu gimnèmico puede bloquiar el receptores de glucosa. Los efeutos del ácidu son bien rápidos y exercen la so aición inhibidora a nivel de la membrana plasmática. L'efeutu bloquiador de los receptores de la glucosa débese posiblemente al grupu acilo del ácidu, que paez qu'inflúi nel sistema enzimático celular, sobremanera en mitocondries. L'efeutu supresor dura una hora aprosimao. Como resultancia, la consistencia d'azucre en sangre mengua.
De la mesma, Gymnema tamién puede actuar sobre les papiles gustatives na llingua. La llingua nun nota'l sabor duce del carambelu al mazcar al empar fueyes de Gymnema. Tien la estraña propiedá d'anular el gustu duce, lo que s'atribúi a la presencia d'ácidu gimnèmico. Esta supresión nun se produz namái col azucre, sinón tamién col glicerol y los edulcorantes.
L'azucre en sangre ye controláu pola insulina, que ye producida poles célules beta-pancreátiques. De normal, nos adultos diabéticos estes célules deterioráronse y el papel de la Gymnema ye ayudar a refaeles. Por ello, l'equilibriu d'azucre en sangre y acedu gimnèmico son eficaces pa los diabéticos, tanto dependientes como adultos.
Amás de la so propiedá hipoglucémica, tamién ye astringente, estomacal y tónica.[1]
Si utilicen les cantidaes indicaes, esto ye, nun superar los 400mg al día suel ser segura, bien tolerada y nun produz efeutos secundarios. Mientres l'embaranzu y el periodu de lactancia nun se determinó si pueden producise o non efeutos secundarios. Aun así, encamiéntase consultar a un facultativu médicu enantes d'alministrar estractu de Gymnema a neños y vieyos diabéticos. Contraindicada nel casu d'utilizase conxuntamente con drogues hipoglucèmicas orales. Hai que tener curiáu a la de tomar gimnema xuntu con glipizide, glyburide ya insulina.
Tien un estractu alcohólicu nes fueyes seques qu'amuesa actividá antibacteriana contra Bacillus pumilis, Bacillus subtilis, Pseudomonas aeruginosa y Staphylococcus aureus.
Ye bien conocida na medicina popular hindú polos sos múltiples aplicaciones médiques: utilizar pa tratar problemes estomacales, estriñimientu, dispepsia, edemes, oliguria, oftalmitis, anxines, retención d'orina, o como estimulante y energizante. Tamién ye un tratamientu clásicu pol dolor de gargüelu y de los dolores oculares.
Les sos propiedaes hipoglucemiantes yá yeren conocíes dende'l sieglu VI aC, siendo utilizada no qu'ellos denominaben orina de miel. La so aición principal y habitual antidiabética nun foi conocida hasta mediaos del sieglu XIX. Foi descrita orixinalmente pol botánicu suecu Anders Jahan Retzius cola denominación Periploca sylvestris Retz.
Gymnema sylvestris describióse por Robert Brown y espublizóse en Systema Vegetabilium 6: 57. 1820.[2]
.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Gymnema sylvestris ye una especie de planta trepadora, maderiza y de fueya perenne que nun ye habitual na península ibérica de manera que nun tien nome común n'español. En sánscritu llámase gurma, Gurmarbooti o Meshashringi. El nome popular inglés correspuende a Periploca of the Woods.
Gymnema sylvestris és una planta enfiladissa, llenyosa i de fulla perenne que es pot localitzar especialment als boscos monzònics i, amb menys freqüència, ha arribat a algunes zones d'Oceania i d'Amèrica. En no ser habitual del món mediterrani no té nom popular en català. En sanscrit s'anomena Gurmar, Gurmarbooti o Meshashringi. El nom popular anglès correspon a Periploca of the Woods i en alemany es diu Waldshlinge. Habita en regions tropicals i subtropicals. Creix preferentment a boscos secundaris oberts i matolls i es troba fins als 1.000-1.200 metres.
El nom popular "gurmar" prové de l'hindi. Significa "destructor de sucre" degut a la curiosa propietat de la planta de suprimir la sensació de gust dolç. Per altra banda, el mot sanscrit "meshasringi" vol dir "banya de xai".
Es troba al continent asiàtic sobretot a l'Índia, als boscos tropicals del centre i del sud del país, als Ghats Occidentals, cadena muntanyosa a l'oest de l'Índia i en el territori de Goa. També creix al Japó, Sri Lanka, Vietnam i a les províncies xineses de Fujian, Guangxi, Hainan, Taiwan, Yunnan i Zhejiang. De forma menys habitual se'n pot trobar al sud d'Àfrica.
La seva arrel és axonomorfa, presenta una rel primària persistent que dóna lloc a arrels secundàries més petites i poden arribar als vuit metres de profunditat. Les seves fulles són simples, oposades, acuminades, generalment el·líptiques o ovals i pubescents. Presenten una nervació pinnada. Mesuren entre 3-5 cm d'allargada i 0,7-3 cm d'ample. Tenen un color verd-marronós, no fan olor i són de gust una mica amarg. Presenta uns pèls curts, fins i suaus al calze de la flor. Presenta una inflorescència racemosa. Les seves flors són bisexuals, petites, grogues i algunes presenten tonalitats verdoses. S'agrupen a sobre de cims umbel·liformes. El periant està format pel calze i la corol·la. Té el calze amb 5 sèpals, lòbuls llargs, ovalats i pubescents. La corol·la és de color groc pàlid, de forma acampanada amb valves i una corona única amb cinc escames carnoses i té 5 pètals. El gineceu consisteix en un únic pistil amb dos carpels, formant un ovari súper. Els estils estan fusionats però presenten 5 estigmes diferenciats. L'androceu està compost per 5 estams. El pecíol mesura entre 3-12mm. Presenta un fruit en fol·licle; són solitaris o parells, acuminats, tomentosos, gradualment acinats o prims des de la base fins a l'extrem superior. Les llavors són ovad-oblongues, blanques i es troben airejades a l'extrem.
S'utilitza principalment per a combatre la diabetis, la hiperactivitat i la hipoglicèmia. També es considera hepatoprotectora i té interès fitoterapèutic. A més a més, es fa servir en casos d'al·lèrgies, anèmia, colesterol, indigestió i problemes gàstrics. És una planta amb moderada propietat diürètica. La presència d'antraquinones exerceix una activitat laxant moderada. És activadora de la circulació central i/o perifèrica. Per altra banda, ajuda a perdre pes donat que la reducció del gust dolç fa disminuir la gana. Totes les parts s'utilitzen per al tractament del reuma i de les hemorroides. En el passat també era utilitzada per tractar les mossegades de serps, els refredats, mal d'estómac, retenció de líquids i malalties hepàtiques.
L'àcid gymnèmic és utilitzat com a agent antidiabètic donat que produeix un augment de cèl·lules beta pancreàtiques que fa augmentar els nivells d'insulina. És un agent antihiperglucèmic que fa disminuir els nivells anormals de sucre a la sang. La G. Sylvestris impedeix l'absorció dels sucres en processos digestius, ja que l'àcid gimnèmic pot bloquejar els receptors de glucosa. Els efectes de l'àcid són molt ràpids i exerceixen la seva acció inhibidora a nivell de membrana plasmàtica modificant-ne l'estructura lipoproteica. L'acceptor que normalment pot absorbir sucre a l'intestí prim no ho pot fer quan és ocupat per aquest àcid. L'efecte bloquejador dels receptors de la glucosa es deu possiblement al grup acil de l'àcid, el qual sembla que influeix en el sistema enzimàtic cel·lular, sobretot als mitocondris. L'efecte supressor dura una hora aproximadament. Com a resultat, la consistència de sucre en sang disminueix.
De la mateixa manera, la gymnema també pot actuar sobre les papil·les gustatives a la llengua. La llengua no nota el gust dolç del caramel al mastegar-lo alhora amb fulles de Gymnema. Té l'estranya propietat d'anul·lar el gust dolç, cosa que s'atribueix a la presència d'àcid gimnèmic. Aquesta supressió no es produeix només amb el sucre, sinó també amb el glicerol i els edulcorants.
El sucre en la sang és controlat per la insulina, produïda per les cèl·lules beta-pancreàtiques. Normalment, en els adults diabètics aquestes cèl·lules s'han fet malbé i el paper de la Gymnema és ajudar a regenerar-les. Per això, l'equilibri de sucre en sang i àcid gimnèmic són eficaços per als diabètics, tant dependents com adults.
A part de la seva propietat hipoglucèmica, també és astringent, estomacal i tònica.
Si s'utilitza en les quantitats indicades, és a dir, sense superar els 400 mg al dia, sol ser segura, ben tolerada i no produeix efectes secundaris. Durant l'embaràs i el període de lactància no s'ha determinat si es poden produir o no efectes secundaris. Tot i així, es recomana consultar un facultatiu mèdic abans d'administrar extracte de gymnema a nens i ancians diabètics. Contraindicada en el cas d'utilitzar-la conjuntament amb drogues hipoglucèmiques orals, s'ha d'anar alerta a l'hora de prendre gimnema juntament amb glipizide, glyburide i insulina.
Té un extracte alcòholic a les fulles seques que mostra activitat antibacteriana contra Bacillus pumilis, B. subtilis, Pseudomonas aeruginosa i Staphylococcus aureus.
És molt coneguda a la medicina popular hindú per les seves múltiples aplicacions mèdiques: l'utilitza per a tractar problemes estomacals, estrenyiment, dispèpsia, edemes, oliguiria, oftalmitis, angines, retenció d'orina, o com a estimulant i energitzant. També és un tractament clàssic pel mal de coll i dels dolors oculars.
Les seves propietats hipoglucemiants ja eren conegudes des del segle VI aC, quan se l'emprava en el que aleshores es denominava orina de mel. La seva acció principal i habitual antidiabètica no va ser coneguda fins a mitjans del segle XIX. Va ser descrita originàriament pel botànic suec Arders Johan Retzius amb la denominació Periploca sylvestris Retz'.
Gymnema sylvestris és una planta enfiladissa, llenyosa i de fulla perenne que es pot localitzar especialment als boscos monzònics i, amb menys freqüència, ha arribat a algunes zones d'Oceania i d'Amèrica. En no ser habitual del món mediterrani no té nom popular en català. En sanscrit s'anomena Gurmar, Gurmarbooti o Meshashringi. El nom popular anglès correspon a Periploca of the Woods i en alemany es diu Waldshlinge. Habita en regions tropicals i subtropicals. Creix preferentment a boscos secundaris oberts i matolls i es troba fins als 1.000-1.200 metres.
El nom popular "gurmar" prové de l'hindi. Significa "destructor de sucre" degut a la curiosa propietat de la planta de suprimir la sensació de gust dolç. Per altra banda, el mot sanscrit "meshasringi" vol dir "banya de xai".
गुड़मार (वानस्पतिक नाम : Gymnema sylvestre ) एक औषधीय पौधा है जो मध्य भारत (मध्य प्रदेश), दक्षिण भारत और श्रीलंका का देशज है॥ यह बेल (लता) के रूप में होता है। इसकी पत्ती को खा लेने पर किसी भी मीठी चीज का स्वाद लगभग एक घंटे तक के लिए समाप्त हो जाता है। इसे खाने के बाद गुड़ या चीनी की मिठास खत्म हो जाती है और वह खाने पर रेत के समान लगती है। इस विशेषता के कारण स्थानीय लोग इसे गुड़मार के नाम से पुकारते हैं। मधुमेह में इसका उपयोग प्रायः किया जाता है।[1]
गुड़मार (वानस्पतिक नाम : Gymnema sylvestre ) एक औषधीय पौधा है जो मध्य भारत (मध्य प्रदेश), दक्षिण भारत और श्रीलंका का देशज है॥ यह बेल (लता) के रूप में होता है। इसकी पत्ती को खा लेने पर किसी भी मीठी चीज का स्वाद लगभग एक घंटे तक के लिए समाप्त हो जाता है। इसे खाने के बाद गुड़ या चीनी की मिठास खत्म हो जाती है और वह खाने पर रेत के समान लगती है। इस विशेषता के कारण स्थानीय लोग इसे गुड़मार के नाम से पुकारते हैं। मधुमेह में इसका उपयोग प्रायः किया जाता है।
சிறுகுறிஞ்சா அல்லது கோகிலம் (Gymnema sylvestre) என்பது தென், மத்திய இந்தியா மற்றும் இலங்கையின் வெப்பமண்டலக் காடுகளை தாயகமாகக் கொண்ட மூலிகைச் செடி. இதன் இலைகளை அசைபோட்டால் இனிப்புச் சுவையை குறைத்துவிடும். இதற்கான காரணம் அதிலுள்ள ஜிம்னேமிக் அமிலமாகும். இது கிட்டத்தட்ட இரண்டாயிரம் வருடங்களாக நீரிழிவு நோய்க்கு பரிகாரமளிக்கும் மூலிகையாகப் பாவிக்கப்பட்டு வருகின்றது.[1] ஆயினும், போதியளவு அறிவியல் ஆதாரங்கள் இதனை நிரூபிக்கவில்லை.[2]
சிறுகுறிஞ்சா அல்லது கோகிலம் (Gymnema sylvestre) என்பது தென், மத்திய இந்தியா மற்றும் இலங்கையின் வெப்பமண்டலக் காடுகளை தாயகமாகக் கொண்ட மூலிகைச் செடி. இதன் இலைகளை அசைபோட்டால் இனிப்புச் சுவையை குறைத்துவிடும். இதற்கான காரணம் அதிலுள்ள ஜிம்னேமிக் அமிலமாகும். இது கிட்டத்தட்ட இரண்டாயிரம் வருடங்களாக நீரிழிவு நோய்க்கு பரிகாரமளிக்கும் மூலிகையாகப் பாவிக்கப்பட்டு வருகின்றது. ஆயினும், போதியளவு அறிவியல் ஆதாரங்கள் இதனை நிரூபிக்கவில்லை.
పొడపత్రి ఒక రకమైన ఔషధ మొక్క. దీని శాస్త్రీయనామం 'జిమ్నిమా సిల్విస్టర్'., అపోసైనేసి కుటుంబానికి చెందినది. ఇది భారతదేశంలో ప్రకృతి సిద్ధంగా అరణ్యాలలో పెరుగుతంది. దీనిని సంస్కృతంలో "మేషశృంగి" అని పిలుస్తారు. అంతే కాకుండా "పుట్టభద్ర" / "మధునాశని" అని కూడా అంటారు. జింనిమా సిల్విస్ట్రి అనేది ఒక ప్రఖ్యాతమైన మొక్క. ఈ మొక్కని గుర్మర్ అని అంటారు.గుర్మర్ అంటే హిందీ వాడుకంలో మధుమేహాన్ని చంపేది అని అర్దం.వీటి ఆకులు ధీర్ఘవృత్తాకారంలో,సన్నగా ముక్కల వలె వుంటాయి.ఆకులు మృదువుగా వుంటాయి.పువ్వులు లేత పసుపు రంగులో,గుండ్రాటి ఆకారంలో వుంటాయి.పువ్వులు ఏకనాభిలో పక్కగా ఎర్పడి వుంటాయి.ఏకనాభి యొక్క కాడ పొడుగుగా వుంటాయి. రక్షక పత్రాలు పొడుగుగా,గుండ్రంగా వుంటాయి.
పొడపత్రి అడవుల్లో సహజసిద్ధంగా లభ్యమౌతుంది. అయితే మార్కెట్లోని గిరాకీ మూలంగా దీనిని సాగుచేయవచ్చును.[1] పొడపత్రిని విత్తనాల ద్వారా సాగుచేయవచ్చును. మొదట నారుమళ్ళను చేసుకొని, ఆరోగ్యంగా వుండే పిల్ల మొక్కలను పొలాల్లో నాటుకోవాలి. విత్తనాలు సాధారణంగా 7-10 రోజుల్లో మొలకెత్తుతాయి. మొలకెత్తిన 4-5 వారాల తర్వాత నేలను సిద్ధము చేసుకొని, చాళ్ళు దున్నుకొని 1-2 మీటర్ల నిడివిలో పిల్ల మొక్కల్ని నాటుకోవాలి. ఇవి ఎగబ్రాకడానికి ఊతకర్రలను మొదట్లో ఒక పందిరిలాగ ఏర్పాటుచేస్తే పొడపత్రి పందిరంతా అల్లుకొని పొదలాగా తయారౌతుంది.
ఒక్క చెట్టు నుండి 250 గ్రాముల నుండి 5-6 కిలోల ఆకులు సేకరించవచ్చును. మొక్క పుష్పించు దశలో ఆకులను సేకరించవలెను. సేకరించిన ఆకులను నీడలో ఆరబెట్టి, ఎండిన తరువాత గోతాలలో భద్రపరచుకొనవలెను. మొక్కలు అల్లుకొనే దశలో లేదా పుష్పించే దశలో వేపపిండి నీళ్ళలో కరిగించి వడియగట్టి చల్లడం వలన చీడ పీడలు నివారించవచ్చును.
ಮಧುನಾಶಿನಿ ಒಂದು ಪ್ರಮುಖ ಔಷಧೀಯ ಸಸ್ಯ[೧]. ಮಧುನಾಶಿನಿ ಸಸ್ಯವು ಅನೇಕ ಔಷಧೀಯ ಗುಣಗಳನ್ನು ಹೊಂದಿದೆ. ಅನೇಕ ಔಷಧಿಗಳ ತಯಾರಿಕೆಯಲ್ಲಿ ಇದನ್ನು ಬಳಸಲಾಗುತ್ತದೆ[೨].
ಮಧುನಾಶಿನಿಯ ವೈಜ್ಞಾನಿಕ ಹೆಸರು ಜೈಮ್ನೇಮಾ ಸಿಲ್ವೆಸ್ಟ್ರಿ. ಇದು ಅಸ್ಕ್ಲೆಪಿಯೆಡೆಸಿಯಾ ಕುಟುಂಬಕ್ಕೆ ಸೇರಿದ ಸಸ್ಯವಾಗಿದೆ. ಮೆಠಸಿಂಗೆ, ಗುಡುಮಾರ್ ಬುತಿ ಮುಂತಾದ ಹೆಸರುಗಳಿವೆ. ಮಧುನಾಶಿನಿ ಮರಕ್ಕೇರುವ ಸಸ್ಯವಾಗಿದ್ದು ಸಣ್ಣ ಹಳದಿ ಹೂಗಳನ್ನು ಬಿಡುತ್ತದೆ. ಅರಣ್ಯ ಪ್ರದೇಶಗಳಲ್ಲಿ ಇದು ಸಮಾನ್ಯವಾಗಿ ಕಾಣಸಿಗುತ್ತದೆ. ಸಮುದ್ರ ಮಟ್ಟದಿಂದ ೬೦೦ ಮೀಟರ್ ಎತ್ತರದ ತನಕ ಬೆಳೆಯಬಲ್ಲದು. ಮಧುನಾಶಿನಿ ಎಲ್ಲಾ ವಿಧದ ಮಣ್ಣು ಮತ್ತು ಹವೆಗೆ ಒಗ್ಗಿಕೊಳ್ಳುತ್ತದೆ. ಮಧುನಾಶಿನಿ ಬಳ್ಳಿಯು ಮರದ ಆಧಾರದ ಮೂಲಕ ಮೇಲೇರುತ್ತದೆ. ಅಭಿಮುಖ ಎಲೆಯ ರಚನೆಯನ್ನು ಹೊಂದಿರುತ್ತದೆ. ಎಲೆಯ ಬುಡದಲ್ಲಿ ಸಣ್ಣ ಹೂವಿನ ಮಂಜರಿಯು ಕಾಣಿಸುತ್ತದೆ. ಐದು ಉಪದಳಗಳನ್ನು ಹೊಂದಿದೆ. ಇದರ ಕೋಡು ೨ ಕೋಣೆಯನ್ನು ಹೊಂದಿರುತ್ತದೆ. ಈ ಫಲಕೋಶವು ಮೀಸೆಯಾಕಾರದ ಜೋಡಿಫಲವಾಗಿ ಪರಿವರ್ತಿತಗೊಳ್ಳುತ್ತದೆ. ಇದರ ಪುಟಾಣಿ ಬೀಜವು ಮೀಸೆಯಂತಹ ಎಳೆಗಳ ಮೂಲಕ ಗಾಳಿಯಲ್ಲಿ ಹಾರಿ ಹೋಗಿ ಸಸ್ಯದ ಪಸರುವಿಕೆಗೆ ಸಹಾಯಕವಾಗಿದೆ.
ಅಕ್ಟೋಬರ್- ದಶಂಬರ್ ಒಳಗಡೆ ಬಲಿತ ಬೀಜಗಳನ್ನು ಸಂಗ್ರಹಿಸಿ ನರ್ಸರಿಯ ವಾತಾವರಣದಲ್ಲಿ ನಾಟಿಮಾಡುವುದು ಉತ್ತಮ. ಬಳ್ಳಿಯ ತುಂಡುಗಳನ್ನು ಕೂಡಾ ನಾಟಿ ಮಾಡಬಹುದು.
ಮಧುನಾಶಿನಿಯನ್ನು ಆಯುರ್ವೇದ, ಯುನಾನಿ, ಹೋಮಿಯೋಪತಿ ಔಷಧಪ್ರಕಾರಗಳಲ್ಲಿ ಬಳಸಲಾಗುತ್ತದೆ. ನಾಟಿ ಔಷಧಿಯಾಗಿಯೂ ಬಳಸುತ್ತಾರೆ.
ಮಧುನಾಶಿನಿ ಎಲೆಯ ಚೂರ್ಣ, ಹುಡಿ ಮತ್ತು ಖಷಾಯವನ್ನು ಮೂತ್ರಕೋಶದ ಕಲ್ಲು, ಕೆಮ್ಮು, ಮಲೇರಿಯಾ, ಕಾಮಾಲೆ ರೋಗಕ್ಕೆ ಔಷಧವಾಗಿ ಬಳಸುತ್ತಾರೆ. ಮಧುನಾಶಿನಿಯ ಎಲೆ ಮತ್ತು ಬೇರುಗಳನ್ನು ಲಿವರ್ನ ತೊಂದರೆ, ಅಸ್ತಮಾ ರೋಗದ ಉಪಶಮನಕ್ಕೆ ಔಷಧಿಯಾಗಿ ಬಳಸಲಾಗುತ್ತದೆ. ಡಯಾಬಿಟಿಸ್[೩], ಹೃದಯ ಸಂಬಂಧಿ ಕಾಯಿಲೆ, ಅಸ್ತಮಾ ಮುಂತಾದ ಖಾಯಿಲೆಗಳಿಗೆ ಮಧುನಾಶಿನಿಯನ್ನು ಔಷಧವಾಗಿ ಬಳಸುತ್ತಾರೆ[೪]. ಇದರಿಂದ ತಯಾರಾಗುವ ಔಷಧಗಳೆಂದರೆ ಸರಿವದ್ಯಾಸವ, ಸರಿವದ್ಯಾವಲೇಹ, ಸರಿವದಿವಟಿ ಇತ್ಯಾದಿಗಳು. ಜಾನುವಾರುಗಳ ಕೆಚ್ಚಲು ಬಾವು, ಹುಣ್ಣು, ಮೊಲೆ ಸೀಳಿದಾಗ ಇದರ ರಸವನ್ನು ಲೇಪಿಸುತ್ತರೆ.
ಮಧುನಾಶಿನಿ ಒಂದು ಪ್ರಮುಖ ಔಷಧೀಯ ಸಸ್ಯ. ಮಧುನಾಶಿನಿ ಸಸ್ಯವು ಅನೇಕ ಔಷಧೀಯ ಗುಣಗಳನ್ನು ಹೊಂದಿದೆ. ಅನೇಕ ಔಷಧಿಗಳ ತಯಾರಿಕೆಯಲ್ಲಿ ಇದನ್ನು ಬಳಸಲಾಗುತ್ತದೆ.
පත්ර 2ක් අනුභවය කිරීමෙන් රුධිරයේ සීනි මට්ටම අඩුවේ .
දියවැඩියාවට බෙහෙතක් ලෙස අවුරුදු දහස්ගණනක් භාවිතාකල පැලෑටියකි.
Gymnema sylvestre[1] is a perennial woody vine native to Asia (including the Arabian Peninsula), Africa and Australia. It has been used in Ayurvedic medicine. Common names include gymnema,[2] Australian cowplant, and Periploca of the woods, and the Hindi term gurmar, which means "sugar destroyer".[3][4][5]
The leaves and extracts contain gymnemic acids, the major bioactive constituents that interact with taste receptors on the tongue to temporarily suppress the taste of sweetness.[6][7][8][9][10]
The plant is a climber with leaves having soft hairs on the upper surface. The leaves are elongated-oval in shape. It has a small, yellow, umbelliferous inflorescence that is produced throughout the year.[11]
Gymnema sylvestre has a long history of use in herbal medicine and a broad range of therapeutic properties.[4][5][12]
Its leaves contain triterpenoid saponins,[13][14][15] flavonols,[16] and gurmarin.[5] The major biologically active plant molecules are gymnemic acids, a class of triterpenoid saponins, which have the effect of suppressing the taste of sweetness on the tongue from sucrose (sugar), stevia, xylitol, and artificial sweeteners such as aspartame.[17]
The sweet-blocking effect of G. sylvestre lasts from 15[6] to 50 minutes[18] and may even persist for several hours.[19] Gymnemic acids apparently have no long-term effects on taste and they do not influence bitter, salty, or sour taste perception.[7][20]
Gymnemic acid compounds in Gymnema sylvestre can also attach to receptors on the intestinal walls, helping to reduce absorption of sugar molecules in the gut.[21] This process can lower blood sugar and promote insulin secretion and release.[21] However, its antidiabetic properties were not confirmed in rats.[22]
Gymnema derives from the Greek words gymnos (γυμνὀς) and nēma (νῆμα) meaning "naked" and "thread", respectively; the species epitheton sylvestre means "of the forest" in Latin.[29]
The Hindi and Urdu name gurmar, Sanskrit madhunashini, Malayalam chakkarakolli, Tamil சிறுகுறுஞ்சான் ,and Telugu podapatri, literally mean "sugar destroyer". (Sanskrit) meshasringa translates as "ram's horn", a name given to the plant due to the shape of its fruits.
Gymnema sylvestre is a perennial woody vine native to Asia (including the Arabian Peninsula), Africa and Australia. It has been used in Ayurvedic medicine. Common names include gymnema, Australian cowplant, and Periploca of the woods, and the Hindi term gurmar, which means "sugar destroyer".
The leaves and extracts contain gymnemic acids, the major bioactive constituents that interact with taste receptors on the tongue to temporarily suppress the taste of sweetness.
Gymnema sylvestre es una especie de planta trepadora, leñosa y de hoja perenne que no es habitual en la península ibérica de manera que no tiene nombre común en español. En sánscrito se llama gurma, Gurmarbooti o Meshashringi. El nombre popular inglés corresponde a Periploca of the Woods.[1]
Crece preferentemente en bosques secundarios abiertos y matorrales y se encuentra en alturas de hasta los 1000-1200 metros. Se distribuye especialmente en los bosques monzónicos y, con menor frecuencia, ha llegado a algunas zonas de Oceanía y América.
Se encuentra en el continente asiático sobre todo en la India, en los bosques tropicales del centro y el sur del país, en los Ghats occidentales que es una cadena montañosa que se encuentra al oeste de la India y en el territorio de Goa. También crece en Japón, Sri Lanka, Vietnam, Taiwán y en algunas provincias de China en Fujian, Guangxi, Hainan, Yunnan y Zhejiang. De forma menos habitual se puede encontrar en el sur de África.[1]
El nombre popular "gur-ma" proviene del hindi. Significa "destructor de azúcar" debido a la curiosa propiedad de la planta de suprimir la sensación del sabor dulce. Por otra parte, el término sánscrito "meshasringi" quiere decir "cuerno de cordero".
Su raíz es axonomorfa, presenta una raíz primaria persistente que da lugar a raíces secundarias más pequeñas y pueden alcanzar los ocho metros de profundidad. Sus hojas son simples, opuestas, acuminadas, generalmente elípticas u ovales y pubescentes. Presentan una nerviación pinnada. Miden entre 3-5 cm de largo y 0.7-3 cm de ancho. Tienen un color verde-marrón, no tienen olor y tienen un sabor algo amargo. Presenta unos pelos cortos, finos y suaves en el cáliz de la flor. Tiene una inflorescencia en racimo. Sus flores son hermafroditas, pequeñas, amarillas y algunas presentan tonalidades verdosas. Se agrupan en umbelas. El perianto está formado por el cáliz y la corola. Tiene el cáliz 5 sépalos, lóbulos largos, ovalados y pubescentes. La corola es de color amarillo pálido, tiene una forma acampanada con valvas y una corona única con cinco escamas carnosas, tiene 5 pétalos. El gineceo consiste en un único pistilo con dos carpelos, formando un ovario súpero. Los estilos están fusionados pero presentan 5 estigmas diferenciados. El androceo está compuesto por 5 estambres. El pecíolo mide entre 3-12 mm de longitud. Presenta un fruto en forma de folículo, solitario o en pares, acuminados, tomentosos, delgados desde la base hasta el extremo superior. Las semillas son ovado-oblongas, blancas.[1]
El componente activo principal es el ácido gymnémico el que se extrae de sus hojas. Forma parte de
El principal componente bioactivo de la Gymnema sylvestre pertenece al grupo de las saponinas y es conocido como ácido gymnémico Los componentes son:
Se utiliza principalmente para combatir la diabetes, la hiperactividad y la hipoglicemia. También se considera hepatoprotector y tiene interés fitoterapéutico. Además, se utiliza en casos de alergias, anemia, colesterol, indigestión y problemas gástricos. Es una planta con moderada propiedad diurética. La presencia de antraquinonas ejerce una actividad laxante moderada. Es activador de la circulación central y / o periférica. Por otra parte, ayuda a perder peso ya que la propiedad de hacer reducción del sabor dulce hace disminuir el apetito. Todas las partes se utilizan para el tratamiento del reuma y de las hemorroides. En el pasado también era utilizada para tratar las mordeduras de serpientes, los resfriados, dolor de estómago.
El ácido gymnémico es utilizado como agente antidiabético dado que produce un aumento de células beta pancreáticas lo que hace aumentar los niveles de insulina. Es un agente antihiperglucèmico, el cual hace disminuir los niveles anormales de azúcar en la sangre. La G. sylvestris impide la absorción de los azúcares en procesos digestivos ya que el ácido gimnèmico puede bloquear los receptores de glucosa. Los efectos del ácido son muy rápidos y ejercen su acción inhibidora a nivel de la membrana plasmática. El efecto bloqueador de los receptores de la glucosa se debe posiblemente al grupo acilo del ácido, el cual parece que influye en el sistema enzimático celular, sobre todo en mitocondrias. El efecto supresor dura una hora aproximadamente. Como resultado, la consistencia de azúcar en sangre disminuye.
Del mismo modo, Gymnema también puede actuar sobre las papilas gustativas en la lengua. La lengua no nota el sabor dulce del caramelo al masticar a la vez hojas de Gymnema. Tiene la extraña propiedad de anular el gusto dulce, lo que se atribuye a la presencia de ácido gimnèmico. Esta supresión no se produce sólo con el azúcar, sino también con el glicerol y los edulcorantes.
El azúcar en sangre es controlado por la insulina, la cual es producida por las células beta-pancreáticas. Normalmente, en los adultos diabéticos estas células se han deteriorado y el papel de la Gymnema es ayudar a regenerarlas. Por ello, el equilibrio de azúcar en sangre y ácido gimnèmico son eficaces para los diabéticos, tanto dependientes como adultos.
Aparte de su propiedad hipoglucémica, también es astringente, estomacal y tónica.[1]
Si se utilizan las cantidades indicadas, es decir, no superar los 400mg al día suele ser segura, bien tolerada y no produce efectos secundarios. Durante el embarazo y el período de lactancia no se ha determinado si pueden producirse o no efectos secundarios. Aun así, se recomienda consultar a un facultativo médico antes de administrar extracto de Gymnema a niños y ancianos diabéticos. Contraindicada en el caso de utilizarse conjuntamente con drogas hipoglucèmicas orales. Hay que tener cuidado a la hora de tomar gimnema junto con glipizide, glyburide e insulina.
Tiene un extracto alcohólico en las hojas secas que muestra actividad antibacteriana contra Bacillus pumilis, Bacillus subtilis, Pseudomonas aeruginosa y Staphylococcus aureus.
Es muy conocida en la medicina popular hindú por sus múltiples aplicaciones médicas: lo utilizan para tratar problemas estomacales, estreñimiento, dispepsia, edemas, oliguria, oftalmitis, anginas, retención de orina, o como estimulante y energizante. También es un tratamiento clásico por el dolor de garganta y de los dolores oculares.
Sus propiedades hipoglucemiantes ya eran conocidas desde el siglo VI aC, siendo utilizada en lo que ellos denominaban orina de miel. Su acción principal y habitual antidiabética no fue conocida hasta mediados del siglo XIX. Fue descrita originalmente por el botánico sueco Anders Jahan Retzius con la denominación Periploca sylvestris Retz.
Gymnema sylvestris fue descrita por Robert Brown y publicado en Systema Vegetabilium 6: 57. 1820.[2]
|url= (ayuda); |fechaacceso= requiere |url= (ayuda) Gymnema sylvestre es una especie de planta trepadora, leñosa y de hoja perenne que no es habitual en la península ibérica de manera que no tiene nombre común en español. En sánscrito se llama gurma, Gurmarbooti o Meshashringi. El nombre popular inglés corresponde a Periploca of the Woods.
Gymnema sylvestre est une espèce de plantes de la famille des Apocynaceae et du genre des Gymnema. Dénommé aussi en anglais « miracle fruit », on lui prête de très nombreuses vertus. Il pourrait être utilisé auprès des diabétiques.
Gymnema sylvestre est présent depuis l’Afrique de l'Ouest au Pacifique, en passant par l'Arabie saoudite, en Inde, au Sri Lanka, au Vietnam et en Chine du Sud, ainsi qu'au Sud du Japon (îles Ryūkyū), aux Philippines, en Malaisie, en Indonésie et en Australie. En Afrique, il est présent dans la plupart des régions d’Afrique de l’Ouest et s’étend vers l’est jusqu’en Éthiopie et vers le sud jusqu’en Afrique du Sud[3].
C'est un buisson rampant en forme de liane atteignant 3 m de haut. La tige à écorce grise présente des poils courts devenant glabres et contient du latex abondant dans toutes les parties[3].
Les feuilles sont opposées, simples et entières avec un pétiole de 5–25 mm de long et un limbe ovale à elliptique de 2–9 cm × 1–5,5 cm, base arrondie, cunéiforme ou cordée, apex arrondi à acuminé, glabre au-dessus, légèrement ou densément couvert de poils courts au-dessous.
Les inflorescences sont des cymes ombelliformes à 3–12 fleurs, atteignant 1,5 cm de diamètre. Les fleurs bisexuées sont régulières, jaunâtres, parfumées. Les lobes du calice sont ovales, de 1–2,5 mm de long, poilus. La corolle campanulée, atteint 5,5 mm de diamètre. L'ovaire est supère.
Les fruits sont des follicules, lancéolés, de 5–10 cm × 6–10 mm, s’amenuisant progressivement à l’apex, vert pâle à beige ou brunâtre, contenant de nombreuses graines. Celles-ci sont ovoïdes, aplaties, garnies d’une touffe de poils blancs à l’apex.
Selon Tropicos (30 juillet 2016)[4] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :
En Inde et en Chine, les feuilles amères de Gymnema sylvestre sont connues sous l’appellation de « destructeur du sucre », car elles empêchent temporairement d’éprouver des sensations sucrées[3]. Elle entre dans la composition d’additifs alimentaires comme remède pour la perte de poids car elle est créditée du pouvoir d’inhiber les envies de sucreries et aurait des effets lipidoréducteurs. Elle participe également à la prévention des caries.
Les utilisations médicinales sont anciennes et pourraient connaître de nouveaux développements.
L’usage par les herboristes de ces feuilles comme traitement contre le diabète sucré remonte à plus de 2 000 ans. En Afrique de l’Ouest, les feuilles se prennent également pour cet usage. Récemment, Gymnema sylvestre a attiré l’attention du fait que la poudre de ses feuilles aiderait à contrôler le taux de glycémie de personnes souffrant de diabète de types 1 et 2, lorsqu'elle est associée à l’insuline.
En Afrique on prête aux feuilles et aux racines, selon les contrées de très nombreuses vertus médicinales, et notamment pour luter contre : morsures de serpent, épilepsie, furoncles… En Inde et en Chine, les racines et les feuilles servent à traiter d’autres affections arthrite rhumatoïde, goutte, œdèmes, fièvre, toux, hémorroïdes, furoncles, petites plaies, piqûres d’insectes et morsures de serpent…
Comme aliment, en Afrique de l’Ouest et dans toute l’Asie, les feuilles sont consommées en soupes ou comme légume cuit. En Namibie, les fruits sont consommés grillés après les avoir pelés et en avoir ôté les graines.
Gymnema sylvestre est une espèce de plantes de la famille des Apocynaceae et du genre des Gymnema. Dénommé aussi en anglais « miracle fruit », on lui prête de très nombreuses vertus. Il pourrait être utilisé auprès des diabétiques.
Srebrna svilenica (Gymnema sylvestre), tropska biljka penjačica iz porodice zimzelenovki (Apocynaceae), nekada pripisivana danas nepriznatoj porodici svileničevke (Asclepiadaceae), danas potporodica Asclepiadoideae.
Biljka je raširena na Indijskom poluotoku i šri Lanki, drvenasta, penjačica više ili manje dlakava, a njezini eliptični ili jajoliki listovi su nasuprotni. Cvijetići su mali, zelenkasto-žute boje, kitnjasti a sjemenke jajoliko-dugoljaste, gole i smeđe. Cvate od ožujaka do kolovoza.
Prema Ajurvedi koja je naziva Meshashringi (što znači “uništavač šećera”) lijek je za lijek za glikozuriju (prisustvo šećera u mokraći) i druge urinarne bolesti, a preko 2000 godina koristi se u narodnim medicinama protiv visokog šećera. Danas alternativna medicina tvrdi da srebrna svilenica može smanjiti rizik od raka dojke i zaštititi od djelovanja radijacije.[1][2]
Srebrna svilenica (Gymnema sylvestre), tropska biljka penjačica iz porodice zimzelenovki (Apocynaceae), nekada pripisivana danas nepriznatoj porodici svileničevke (Asclepiadaceae), danas potporodica Asclepiadoideae.
Biljka je raširena na Indijskom poluotoku i šri Lanki, drvenasta, penjačica više ili manje dlakava, a njezini eliptični ili jajoliki listovi su nasuprotni. Cvijetići su mali, zelenkasto-žute boje, kitnjasti a sjemenke jajoliko-dugoljaste, gole i smeđe. Cvate od ožujaka do kolovoza.
Gymnema sylvestre adalah tumbuhan herbal yang berasal dari hutan tropis di India selatan dan tengah serta di Sri Lanka. Dalam bahasa Inggris, tumbuhan ini diberi julukan Gymnema,[1] cowplant', Australian cowplant dan periploca of the woods.[2][3] Tumbuhan ini dikenal karena ekstrak daunnya dapat meredam reseptor manis di lidah. Bahan aktif yang memicu reaksi ini adalah gurmarin, sebuah polipeptida yang terbuat dari 35 asam amino.[4]
Gymnema sylvestre telah lama digunakan sebagai obat-obatan tradisional di Asia.[5] Tumbuhan ini mengandung triterpenoid yang dapat digunakan untuk keperluan obat.[5]
Tumbuhan ini merupakan tumbuhan merambat dengan "bulu" (trikomata) lembut di permukaan atasnya. Daun-daunnya berbentuk oval lonjong. Sementara itu, bunganya yang mekar berwarna kuning.[6]
Gymnema sylvestre adalah tumbuhan herbal yang berasal dari hutan tropis di India selatan dan tengah serta di Sri Lanka. Dalam bahasa Inggris, tumbuhan ini diberi julukan Gymnema, cowplant', Australian cowplant dan periploca of the woods. Tumbuhan ini dikenal karena ekstrak daunnya dapat meredam reseptor manis di lidah. Bahan aktif yang memicu reaksi ini adalah gurmarin, sebuah polipeptida yang terbuat dari 35 asam amino.
Gymnema sylvestre telah lama digunakan sebagai obat-obatan tradisional di Asia. Tumbuhan ini mengandung triterpenoid yang dapat digunakan untuk keperluan obat.
Tumbuhan ini merupakan tumbuhan merambat dengan "bulu" (trikomata) lembut di permukaan atasnya. Daun-daunnya berbentuk oval lonjong. Sementara itu, bunganya yang mekar berwarna kuning.
Gymnema sylvestre (Retz.) Schult. è una pianta rampicante di grandi dimensioni appartenente alla famiglia delle Asclepiadaceae (Apocynaceae secondo la classificazione APG), diffusa nelle zone tropicali di Africa, Asia e Australia.
È da tempo impiegata nella medicina cinese e ayurvedica per le sue proprietà ipoglicemizzanti e da poco è conosciuta e impiegata anche in occidente, dopo che studi medici hanno valutato che interferisce sull'assorbimento del glucosio a livello intestinale.[1]
Il principio attivo (acido gimnemico) è una molecola simile a quella del glucosio ma di dimensioni maggiori e viene estratto dalle foglie. L'azione dell'acido gimnemico pare si esplichi a 2 livelli nel nostro organismo:
L'impiego contemporaneo con ipoglicemizzanti orali non è consigliato o comunque conviene stare attenti al loro dosaggio, perché potrebbero, in associazione, provocare ipoglicemia.[1]
La Gymnema sylvestre è stata con successo utilizzata come coadiuvante nelle diete finalizzate alla perdita di peso, talvolta associata anche a Garcinia cambogia.[1]
Gymnema sylvestre (Retz.) Schult. è una pianta rampicante di grandi dimensioni appartenente alla famiglia delle Asclepiadaceae (Apocynaceae secondo la classificazione APG), diffusa nelle zone tropicali di Africa, Asia e Australia.
Dây thìa canh, dây muôi hay lõa ti rừng (danh pháp hai phần: Gymnema sylvestre) là một loài cây thân thảo thuộc chi Lõa ti (Gymnema) họ Apocynaceae, bản địa của rừng nhiệt đới miền nam và miền trung Ấn Độ.
Dây leo cao 6–10 m, nhựa mủ màu trắng. Thân có lóng dài 8–12 cm, đường kính 3mm, có lỗ bì thưa. Lá có phiến bầu dục, trứng ngược, dài 6–7 cm, rộng 2,5–5 cm, đầu nhọn, có mũi, gân phụ 4-6 cặp, rõ ở mặt dưới, nhăn lúc khô; cuống dài 5–8 mm. Hoa nhỏ, màu vàng, xếp thành xim dạng tán ở nách lá, cao 8 mm, rộng 12–15 mm; đài có lông mịn và rìa lông; tràng không lông ở mặt ngoài, tràng phụ là 5 răng. Quả đại dài 5,5 cm, rộng ở nửa dưới; hạt dẹp, lông mào dài 3 cm.
Cây ra hoa vào tháng 7 và đậu quả vào tháng 8. Khi chín quả của cây này rụng xuống và tách đôi giống 2 chiếc thìa, nên dân gian gọi là cây Dây thìa canh hay cây muôi.
Dây thìa canh được tìm thấy đầu tiên tại Ấn Độ. Dược điển Ấn Độ có ghi lại Dây thìa canh (Tiếng Ấn Độ gọi là cây Gumar) được sử dụng tại Ấn Độ từ 2000 năm trước để trị bệnh "Nước tiểu ngọt như mật". Loại cây này phát triển nhiều nhất ở thung lũng Paltacot miền Trung Nam Ấn Độ, ngoài ra còn phân bố ở Trung Quốc, Ấn Độ, Indonesia. Tại Việt Nam, loại cây này mới được tìm thấy vào năm 2006.
Người đầu tiên phát hiện ra loài cây này là Ts. Trần Văn Ơn - trưởng bộ môn Thực vật - Đại học Dược Hà Nội. Loại cây này ban đầu được tìm thấy tại một số nơi ở miền Bắc Việt Nam từ Hải Hưng, Hải Phòng, Hà Bắc, Ninh Bình tới Thanh Hoá. Hiện nay loài cây này được quy hoạch trồng thành vùng tại Nam Định và Thái Nguyên. Thu hái các bộ phận của toàn cây quanh năm, dùng tươi hay phơi khô.
Thành phần hóa học có hoạt tính sinh học chính của dây thìa canh là hoạt chất GS4 (Tên khoa học Gymnema Sylvestre kiềm hóa ở lần thứ 4) gồm tổ hợp nhiều acid gymnemic, một hoạt chất thuộc nhóm saponin triterpenoid. Ngoài ra, cây còn chứa các thành phần khác như flavone, anthraquinone, hentri-acontane, pentatriacontane, α và β- chlorophylls, phytin, resins, d-quercitol, acid tartaric, acid formic, acid butyric, lupeol,... Dịch chiết cây cũng cho thấy có thành phần alcaloid.
Acid gymnemic có tác dụng kích thích sản sinh tế bào Beta của tuyến tụy, nhờ đó tăng sản sinh Insulin, tăng hoạt lực của Insulin, giúp cơ thể tái thiết lập được khả năng cân bằng đường huyết tự nhiên. Acid Gymnemic còn ức chế hấp thu đường ở ruột do có cấu trúc phân tử gần giống với đường Glucose, khi vào đến ruột sẽ cạnh tranh với đường Glucose, lấp đầy thụ thể ruột và ngăn không cho hấp thu đường từ ruột vào máu. Acid Gymnemic còn ức chế gan tân tạo Glucose vào máu, đồng thời kích thích các enzyme chịu trách nhiệm tiêu thụ, sử dụng đường tại các mô cơ. Nhờ đó hoạt chất này đem lại hiệu quả giảm đường huyết.
Ngoài ra trong Dây thìa canh còn chứa peptide Gumarin. Khi ăn và nhai lá Dây thìa canh tươi thì Peptide này lấp đầy thụ thể lưỡi làm lưỡi không hấp thu được đường Glucose. Gumarin tác động vào vùng dưới đồi làm mất cảm giác đối với vị ngọt và vị đắng, vì vậy gây mất cảm giác ngọt. Tuy nhiên tác dụng này mất đi khi Dây thìa canh được nấu chín hoặc phơi khô.
Dây thìa canh được ghi nhận là tác dụng gián tiếp lên sự tiết insulin của tuỵ tạng, hạn chế thoái giáng Glicogen ở gan, làm giảm glucoza-niệu, làm mất vị ngọt của đường và các vị đắng của thuốc đắng trong một vài giờ, nhờ vậy giúp giảm đường huyết và điều trị bệnh đái tháo đường (Anti-diabetes). Ngoài ra Dây thìa canh còn được ghi nhận là làm giảm nồng độ LDL-cholesterol, triglicerid trong máu, tăng HDL-cholesterol nên giảm lipid máu toàn phần, ngăn ngừa xơ vữa mạch máu.
Trên lâm sàng, cây này còn cho thấy hiệu quả giảm huyết áp ở bệnh nhân có cao huyết áp.
Điều đáng chú ý là các nghiên cứu lâm sàng ở người bình thường, đường huyết không cao, cây này không cho hiệu quả giảm đường huyết hay huyết áp.
Thường dùng trị đái đường, với liều 4g lá khô đủ để làm ngưng glucoza-niệu. Lá cũng dùng làm thuốc dễ tiêu hoá, còn dùng tán thành bột để chống độc, ở Ấn Độ, người ta dùng đắp lên vết cắn và dùng sắc uống trong để trị rắn độc cắn. Ở Trung Quốc, người ta dùng cả cây bỏ rễ và quả làm thuốc trị phong thấp tê bại, viêm mạch máu, rắn độc cắn, trĩ và các vết thương do dao, đạn; còn dùng diệt chấy rận.
Dây thìa canh, dây muôi hay lõa ti rừng (danh pháp hai phần: Gymnema sylvestre) là một loài cây thân thảo thuộc chi Lõa ti (Gymnema) họ Apocynaceae, bản địa của rừng nhiệt đới miền nam và miền trung Ấn Độ.
匙羹藤（学名：Gymnema sylvestre），是夾竹桃科匙羹藤属的植物。分布于非洲、印度、印度尼西亚、澳大利亚、台湾、越南以及中国大陆的福建、浙江、云南、广东、广西等地，生长于海拔100米至1,300米的地区，一般生于山坡林中及灌木丛中，目前尚未由人工引种栽培。
狗屎藤、羊角藤（广东）；金刚藤、蛇天角、钣勺藤、小羊角扭（广西）；武靴藤、乌鸦藤（福建）
含有齐墩果烷型皂苷Gymnemic acidⅠ～ⅩⅧ 、Gymnema saponinⅠ～Ⅴ、达玛烷型皂苷GymnimasideⅠ～Ⅶ 、GypenosideⅩⅩⅧ 、ⅩⅩⅩⅦ 、LⅤ 、LⅩⅡ 和LⅩⅢ等一系列三萜皂苷类化合物。
含有芸苔甾醇、谷甾醇、β – 谷甾醇、牛弥菜醇A等化合物。
含多肽、果胶、黄酮、生物碱以及铜等微量元素。
|access-date=中的日期值 (帮助) 
这是一篇與植物相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 匙羹藤（学名：Gymnema sylvestre），是夾竹桃科匙羹藤属的植物。分布于非洲、印度、印度尼西亚、澳大利亚、台湾、越南以及中国大陆的福建、浙江、云南、广东、广西等地，生长于海拔100米至1,300米的地区，一般生于山坡林中及灌木丛中，目前尚未由人工引种栽培。
ホウライアオカズラ（学名: Gymnema sylvestre、蓬萊青葛、蓬萊青蔓）は、インドの南部や中央部やスリランカの熱帯林を原産とするハーブである。キョウチクトウ科（旧分類ではガガイモ科）に属するつる植物。この植物の葉を噛み続けると甘味を感じなくなる。この現象は、ギムネマ酸によるものである。ホウライアオカズラは、2千年近くにわたり糖尿病の治療用のハーブとして使用され続けている[1]が、その効能を裏打ちするだけの明確な証拠が十分ではない[2]。ホウライアオカズラには、ギムネマ・シルベスタ、ギムネマ[3]、カウプラント、オーストラリアカウプラント、グルマリ、グルマルブーティ、グルマル、木のプロペリカなどの通称がある[4][5]。
ホウライアオカズラの主要な生理活性成分は、オレアナン型のトリテルペノイドサポニンとして知られているギムネマ酸である。
研究は継続中ではあるもののハーブとしての効果は完全には解明されていない。ギムネマを口にすると砂糖の甘味が減少する。この葉から抽出された甘味を減少させる活性物質は、ギムネマ酸として知られる配糖体である[6]。この効果は約2時間まで継続する。このハーブが舌に存在する砂糖の受容体をブロックするのではないかとの仮説がある。この効果はラットの単離された神経細胞で観察されている[7]
この活性成分はギムネマ酸に関連した化合物群であると考えられている。精製されたギムネマ酸は味覚生理学で実験的試薬として広く使用されている[8]。ギムネマ酸は動物実験で抗糖尿病効果を示している[9]。ギムネマ酸はアカルボースと同時に使用すると、ラットにおいて腸でのマルトースの吸収を減少させた[10]。ギムネマ酸は、ラットにおいて遊離オレイン酸の吸収を減少させた[11]。
歴史的には、この葉は胃腸障害、便秘、水貯留、肝臓病に利用されていた[要出典]が、これらの効能は科学的研究によって支持されているわけではない[12]。
ホウライアオカズラの水溶性抽出物は、細胞の生存を脅かさない程度の濃度（0.125 mg/ml）でマウスとヒトβ細胞において細胞内カルシウムとインスリン分泌の可逆的な増加をもたらした。この細胞データから、ホウライアオカズラに由来する抽出物が2型糖尿病罹患者のインスリン分泌促進のための治療に有用である可能性がある[13] このインスリンレベルの上昇は、膵臓内の細胞の再生によるものである可能性がある[14]。ホウライアオカズラは、マウスにおいてグルコースを生成する肝臓を刺激する副腎皮質ホルモンを抑制することができ、それゆえ血糖値を減少させることもできる[15]。ギムネマ酸は、小腸からのグルコースの吸収を阻害する[16]。ホウライアオカズラに含まれるサポニンであるギムネモシド(gymnemoside)類が小腸からのグルコースの吸収を阻害する[17]。ホウライアオカズラは、腸からの糖の吸収抑制作用、膵臓内分泌系の修復または再生機能によるインスリン濃度の増加作用、血糖値の上昇抑制作用が報告されており、糖尿病の治療効果のあることも報告されている[18]。
インドの糖尿病の臨床試験では、400mg/日のギムネマの葉の水溶性の酸性抽出物を投与している[要出典]。しかしながら、ホウライアオカズラは1型、2型ともの糖尿病患者の血糖値コントロールのためにインスリンの代替物として使用することはできない[19][信頼性要検証]。
ホウライアオカズラ（学名: Gymnema sylvestre、蓬萊青葛、蓬萊青蔓）は、インドの南部や中央部やスリランカの熱帯林を原産とするハーブである。キョウチクトウ科（旧分類ではガガイモ科）に属するつる植物。この植物の葉を噛み続けると甘味を感じなくなる。この現象は、ギムネマ酸によるものである。ホウライアオカズラは、2千年近くにわたり糖尿病の治療用のハーブとして使用され続けているが、その効能を裏打ちするだけの明確な証拠が十分ではない。ホウライアオカズラには、ギムネマ・シルベスタ、ギムネマ、カウプラント、オーストラリアカウプラント、グルマリ、グルマルブーティ、グルマル、木のプロペリカなどの通称がある。
