L'espet (Sphyraena sphyraena) és un peix de l'ordre dels perciformes, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes i de mandíbula inferior clarament prògnata.
Morfologia
- Talla: màxima de 165 cm, comuna entre 30 i 60 cm.
- Cos allargat i, lleugerament, comprimit.
-
escata cicloides.
- Línia lateral ben visible, gairebé rectilínia i amb 125/145 escates.
-
Cap gran; opercle, totalment, escatós i amb una punta al seu marge posterior.
-
Musell llarg i punxegut.
-
Boca gran i horitzontal, amb la mandíbula inferior una mica prominent.
- Maxil·lar superior amb l'extrem anterior truncat i amb un lòbul carnós; l'extrem posterior, no arriba a la vertical del marge anterior de l'ull.
-
Dents fortes, caniniformes i de mida desigual, sobre els maxil·lars i els palatins.
- Dues dorsals curtes i ben separades; la primera, amb espines fortes, s'inicia a la vertical o, lleugerament, per davant de l'origen de les ventrals, i la segona formada per radis tous i oposada a l'anal.
- Les aletes pectorals són curtes, d'inserció baixa i són menors que la longitud cefàlica.
- Les ventrals, petites i abdominals; la seua base es troba, més o menys, a la vertical de la primera dorsal.
- La caudal, bifurcada.
- Coloració general, verd marronós, gris verdós o groguenc; la meitat migdorsal, amb una vintena de bandes transversals més fosques.
- Mucosa bucal groguenca.
- Regió ventral blanquinosa.
Té lloc a finals de primavera i a l'estiu. Els ous són planctònics.[1]
S'alimenta essencialment de peixos però també de cefalòpodes i crustacis.
Hàbitat
Espècie pelàgica per sobre dels fons rocallosos i sorrencs de la zona costanera, fins als 100 m. Els joves, generalment, més a prop del fons.
Distribució geogràfica
Es troba a tota la Mediterrània (incloent-hi la Mar Negra), a l'Atlàntic Oriental (des del Golf de Biscaia fins a Sud-àfrica, incloent-hi Madeira) i l'Atlàntic Occidental (des de les Bermudes fins al Brasil).[1]
Costums
Pot formar bancs molt nombrosos quan migra. Els adults són més solitaris. Igual que altres pelàgics, s'agrupa a l'ombra d'objectes flotants. S'apropa a la costa, sobretot a costes rocalloses, durant l'estiu i prefereix les puntes amb corrent.[2]
Carn, generalment, apreciada. La seua pesca és del tipus artesanal i esportiva i es du a terme amb arts d'encerclament, tremalls de fons, línies de mà i curricà. Ocasionalment, també, amb arts d'arrossegament.
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.
Referències
-
↑ 1,0 1,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. Plana 254. ISBN 84-273-6013-4
-
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. Plana 253. ISBN 84-273-6013-4
Bibliografia
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 114.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
- Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
- Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.
Enllaços externs
