L'espet (Sphyraena sphyraena) és un peix de l'ordre dels perciformes, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes i de mandíbula inferior clarament prògnata.
Té lloc a finals de primavera i a l'estiu. Els ous són planctònics.[1]
S'alimenta essencialment de peixos però també de cefalòpodes i crustacis.
Espècie pelàgica per sobre dels fons rocallosos i sorrencs de la zona costanera, fins als 100 m. Els joves, generalment, més a prop del fons.
Es troba a tota la Mediterrània (incloent-hi la Mar Negra), a l'Atlàntic Oriental (des del Golf de Biscaia fins a Sud-àfrica, incloent-hi Madeira) i l'Atlàntic Occidental (des de les Bermudes fins al Brasil).[1]
Pot formar bancs molt nombrosos quan migra. Els adults són més solitaris. Igual que altres pelàgics, s'agrupa a l'ombra d'objectes flotants. S'apropa a la costa, sobretot a costes rocalloses, durant l'estiu i prefereix les puntes amb corrent.[2]
Carn, generalment, apreciada. La seua pesca és del tipus artesanal i esportiva i es du a terme amb arts d'encerclament, tremalls de fons, línies de mà i curricà. Ocasionalment, també, amb arts d'arrossegament.
La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.
L'espet (Sphyraena sphyraena) és un peix de l'ordre dels perciformes, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes i de mandíbula inferior clarament prògnata.
Ο λούτσος (Sphyraena sphyraena) είναι ένα θαλάσσιο αρπακτικό και από τα πιο ταχέα αφρόψαρα των ελληνικών θαλασσών.
Το ψάρι αυτό ευδοκιμεί στο Αιγαίο, στο Ιόνιο, και στην Αδριατική θάλασσα [1]
Ο λούτσος, είναι ένα κομψό ψάρι με σώμα μακρύ σαν της ζαργάνας αλλά πιο κυλινδρικό και με χρώμα στην ράχη γκρίζο και στην κοιλιά του άσπρο.
Το βάρος του στα ελληνικά νερά δεν ξεπερνά το 1 κιλό και σε μήκος φτάνει το 1 μετρό.[2]
Το ψάρι αυτό ψαρεύεται από την άνοιξη μέχρι και το καλοκαίρι.Του αρέσει να κινείται στον αφρό κοντά σε παράλιες και να κυνηγάει εκεί.[2]
Οι περιοχές που επισκέπτεται συνήθως είναι η Χαλκιδική, η Ρόδος ,οι Σποράδες ,η Κως , η Σαμοθράκη και η Πάτμος. Πιο σπάνια ακόμη περνά από Κυκλάδες και Κρήτη.[1]
Ο λούτσος, λατρεύει το γαύρο αλλά τρέφεται και με ζαργάνα ή σαρδέλα.[1]. Για να πιάσει τα θηράματα του όμως, κυνηγάει συνήθως σε κοπάδι.
Η τεχνική του ονομάζεται εγκλωβισμός.Η τεχνική αυτή έχει δυο φάσεις. Στην πρώτη φάση εντοπίζουν το μικρότερο κοπάδι που θα επιτεθούν.
Στην συνεχεία οι μισοί λούτσοι κλείνουν το δρόμο στα μικρότερα ψάρια και οι υπόλοιποι πραγματοποιούν γρήγορες και στοχευμένες επιθέσεις για να συλλέξουν την τροφή τους.[3]
Οι πιο δημοφιλείς συνταγές για μαγειρευτό λούτσο είναι:
Ο λούτσος ψαρεύεται με συρτή από βάρκα ή με surfcasting και spinning από ακτή.[6]
Ο λούτσος (Sphyraena sphyraena) είναι ένα θαλάσσιο αρπακτικό και από τα πιο ταχέα αφρόψαρα των ελληνικών θαλασσών.
Το ψάρι αυτό ευδοκιμεί στο Αιγαίο, στο Ιόνιο, και στην Αδριατική θάλασσα
La marezoko aŭ barakudo (Sphyraena sphyraena) estas aktinopteriga fiŝo el la familio de la Skombredoj (Scombridae).[1] La scienca nomo de la specio estis, por la unua fojo, valide publikigita en 1758 fare de Lineo.
La korpo de tiu manĝema rabobesto estas longforma kaj fajne skvameca kun firma lobita vosto.
Tiu specio are troviĝas en moderaj akvoj de la Mediteraneo kaj la Atlantiko.
La marezoko aŭ barakudo (Sphyraena sphyraena) estas aktinopteriga fiŝo el la familio de la Skombredoj (Scombridae). La scienca nomo de la specio estis, por la unua fojo, valide publikigita en 1758 fare de Lineo.
Europar barrakuda (Sphyraena sphyraena) esfirenidoen familiako arrain espeziea da.[1]
Ozeano Atlantikoan, Mediterraneo itsasoan eta Itsaso Beltzan bizi den arrain honek 165m cm.-ko luzera du.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Europar barrakuda (Sphyraena sphyraena) esfirenidoen familiako arrain espeziea da.
Ozeano Atlantikoan, Mediterraneo itsasoan eta Itsaso Beltzan bizi den arrain honek 165m cm.-ko luzera du.
De zeesnoek (Sphyraena sphyraena) is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de barracuda's (Sphyraenidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1758 door Linnaeus.
Het lichaam van deze vraatzuchtige rover is langwerpig en fijngeschubd met een stevige gelobde staart.
Deze soort komt schoolsgewijs voor in de gematigde wateren van de Middellandse Zee en de Atlantische Oceaan.
Bronnen, noten en/of referenties
De zeesnoek (Sphyraena sphyraena) is een straalvinnige vissensoort uit de familie van de barracuda's (Sphyraenidae). De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1758 door Linnaeus.
Barrakuda europejska[2], świrena[2] (Sphyraena sphyraena) – gatunek ryby z rodziny barrakudowatych (Sphyraenidae).
Północny Ocean Atlantycki od Zatoki Biskajskiej po Namibe w Angoli, Maderę i Azory, Morze Śródziemne i Morze Czarne. Występuje w przybrzeżnych wodach głównie ponad piaszczystym podłożem, do głębokości 100 m[3].
Wyciągnięte, szczupakowate ciało o bardzo długiej, spiczasto zakończonej głowie. Oczy duże o średnicy większej niż połowa wysokości głowy. Szczęka dolna wysunięta. Na szczękach i kościach podniebienia silne, ostre zęby.
Grzbiet szary, zielonkawy lub brązowawy. Strona brzuszna srebrzyście lśniąca. Dorosłe osobniki mają około 24 ciemnych, poprzecznych prążków usytuowanych wzdłuż górnej połowy ciała. Dwie daleko odsunięte od siebie płetwy grzbietowe; pierwsza z pięcioma silnymi kolcami, druga z jednym kolcem i dziewięcioma promieniami miękkimi.
Maksymalna długość 165 cm[3], przeciętnie osiągają około 60 cm.
Młode ryby wiodą stadny tryb życia. Osobniki starsze są raczej samotnikami. Barrakudy uchodzą za ryby bardzo agresywne, mogące czasami napadać kąpiących się ludzi.
Są drapieżnikami. Polują na ryby ławicowe podążając ich śladem często na dłuższych odcinkach. Dietę uzupełniają głowonogami i skorupiakami.
Gatunek jajorodny. Ikra unosi się swobodnie w wodzie, matka nie zajmuje się jajami.
Barrakuda europejska, świrena (Sphyraena sphyraena) – gatunek ryby z rodziny barrakudowatych (Sphyraenidae).
Luciul sau baracuda europeană (Sphyraena sphyraena) este un pește răpitor, marin, pelagic, de cârd, din familia sfirenide (Sphyraenidae) din Oceanul Atlantic, Marea Mediterană, Marea de Marmara și sudul Mării Negre (rar pe țărmul românesc și bulgăresc). Are o lungimea maximă 165 cm, lungimea obișnuită este de 60 cm. Corpul este alungit, aproximativ cilindric și acoperit cu solzi mici. Capul alungit și turtit dorso-ventral. Botul lung și ascuțit, cu gura largă dispusă sus. Maxila superioară, mandibula și palatinele sunt înarmate cu dinți puternici. Suprafața superioară a limbii este și ea înzestrată cu dinți mărunți, îndreptați înapoi. Ochii sunt mari. Are două înotătoare dorsale (prima aproximativ triunghiulară), depărtate una de alta. Culoarea corpului verde închis pe spate, iar abdomenul și părțile laterale argintii. Este un răpitor de frunte, vânând pești mai mici (în Marea Mediterană, vânează hamsii, sardele, etc.), însă, mănâncă și cefalopode și crustacee. Are valoare economică redusă. Chiar acolo unde este comun, carnea acestui pește nu este prea căutată. Cu toate acestea, carnea este foarte bună, deși uneori provoacă intoxicarea celor ce o consumă.
Luciul sau baracuda europeană (Sphyraena sphyraena) este un pește răpitor, marin, pelagic, de cârd, din familia sfirenide (Sphyraenidae) din Oceanul Atlantic, Marea Mediterană, Marea de Marmara și sudul Mării Negre (rar pe țărmul românesc și bulgăresc). Are o lungimea maximă 165 cm, lungimea obișnuită este de 60 cm. Corpul este alungit, aproximativ cilindric și acoperit cu solzi mici. Capul alungit și turtit dorso-ventral. Botul lung și ascuțit, cu gura largă dispusă sus. Maxila superioară, mandibula și palatinele sunt înarmate cu dinți puternici. Suprafața superioară a limbii este și ea înzestrată cu dinți mărunți, îndreptați înapoi. Ochii sunt mari. Are două înotătoare dorsale (prima aproximativ triunghiulară), depărtate una de alta. Culoarea corpului verde închis pe spate, iar abdomenul și părțile laterale argintii. Este un răpitor de frunte, vânând pești mai mici (în Marea Mediterană, vânează hamsii, sardele, etc.), însă, mănâncă și cefalopode și crustacee. Are valoare economică redusă. Chiar acolo unde este comun, carnea acestui pește nu este prea căutată. Cu toate acestea, carnea este foarte bună, deși uneori provoacă intoxicarea celor ce o consumă.
Barracuda (Sphyraena sphyraena) är en rovfisk i familjen barracudafiskar som lever i den varmare delen av Atlanten. Den är familjens enda europeiska art.
Barracudan är en rovfisk med gäddliknande kroppsform. Till skillnad från gäddan har den dock två ryggfenor, varav den bakre har en tagg i bakänden. Färgen är variabel, gulaktig, grågrön eller gråbrun. Den kan också ha upptill ett 20-tal mörka tvärstrimmor längs den övre delen av sidorna, och gärna också två rader av vita fläckar. Munnen är stor, med underbett, gulaktig munhåla och långa, vassa tänder.[2] Arten kan bli upp till 165 cm lång, men är oftast betydligt mindre, omkring 60 cm. Maxvikten är 3,62 kg.[3]
Arten är en pelagisk fisk som ofta uppehåller sig på grunt vatten, gärna med beväxt sandbotten[2] och sällan djupare än 50 m. Den kan dock gå ned till 100 m. Den livnär sig främst på fisk, även om den också kan ta bläckfiskar och kräftdjur.[3]
Barracudan finns i Atlanten från Bermuda till Brasilien i väster, och från Biscayabukten via Medelhavet (inklusive Svarta havet), Madeira, Kanarieöarna och Azorerna till Angola i öster.[3] Den har också påträffats i Oslofjorden, även om osäkerheten är stor hur den kom dit.[2]
Barracuda (Sphyraena sphyraena) är en rovfisk i familjen barracudafiskar som lever i den varmare delen av Atlanten. Den är familjens enda europeiska art.
歐洲魣為輻鰭魚綱鱸形目鯖亞目金梭魚科的其中一種，分布於東大西洋區，從法國比斯開灣至安哥拉，包括地中海、黑海；西大西洋區，從百慕達群島至巴西海域，棲息深度可達100公尺，體長可達165公分，棲息在沿岸海域，屬肉食性，以魚類為食，可做為食用魚及遊釣魚，具利齒，易造成創傷。
这是一篇與鱸形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
