dcsimg

Mòllera de fang ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada[4] (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.[5]

Descripció

  • Cos allargat i comprimit cap al capdavall que pot arribar a 110 cm de llargària màxima i 3.540 g de pes.[6]
  • Cap relativament aplanat.
  • Ulls grossos.
  • Boca relativament gran i amb un barbelló sota la mandíbula.
  • Dues aletes dorsals: la primera relativament petita, triangular i elevada, en forma de falç. La segona és molt llarga però poc alta.
  • El tercer radi de la primera dorsal és allargat.
  • Aleta anal molt llarga darrere l'abdomen.
  • Aletes ventrals inconfusibles, filiformes i bifurcades.
  • Color del dors gris (als joves) o gris rosat (als adults), flancs clars, grisosos; ventre clar, argentat amb irisacions. Primera dorsal groguenca amb la punta negra. La resta d'aletes senars clares, llevat de la caudal, i vorejades de negre. La caudal, arrodonida i negrosa. Té una taca negra sobre l'opercle i a la segona dorsal.[7][8][9][10][11][12][13]

Reproducció

Té lloc des del gener fins al maig, la fecundació és externa i els pares no protegeixen llurs cries.[14][15]

Alimentació

Es nodreix de crustacis i d'altres invertebrats, i, rarament, de peixos.[16][17][18]

Depredadors

És depredada pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus) i el lluç (Merluccius merluccius).[19][20][21]

Hàbitat

És un peix marí, bentopelàgic, oceanòdrom,[22] de clima temperat (71°N-20°N, 25°W-36°E) i que viu entre 10-1.047 m de fondària[23] (normalment, entre 100 i 450)[17] en fons sorrencs o fangosos.[9]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Cap Blanc -Mauritània-)[24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41] i la Mediterrània.[42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62]

Longevitat

Pot assolir els 20 anys d'edat.[9][17]

Ús comercial

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmalls i palangres de fons.[63][13] És molt comuna als mercats car la seua carn és tova i de bona qualitat. Es comercialitza fresca i, també, com a farina de peix.[17]

Observacions

És inofensiva per als humans.[9]

Referències

  1. Brünnich, M. T., 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  7. Encyclopedia Catalana (català)
  8. Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 82.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
  10. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  11. El Maestro Pescador (castellà)
  12. Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (català)
  13. 13,0 13,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 58.
  14. FishBase (anglès)
  15. Club d'Immersió Biologia (català)
  16. Macpherson, E., 1978. Food and feeding of Phycis blennoides (Bruenich) and Antonogadus megalokynodon (Kolombatovic) (Pisces:Gadidae) in the Mediterranean Sea. Invest. Pesq. 42(2):455-466.
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  18. Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento no. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 de novembre del 1992.
  19. Cartes, J.E., J. rey, D. Lloris i L. Gil de Sola, 2004. Influence of environmental variables on the feeding and diet of European hake (Merluccius merluccius) on the Mediterranean Iberian coasts. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):831-835.
  20. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  21. FishBase (anglès)
  22. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  23. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  24. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  25. Bergstad, O.A., O. Bjelland i J.D.M. Gordon, 1999. Fish communities on the slope of the eastern Norwegian Sea. Sarsia 84:67-78.
  26. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  27. Cohen, D.M., 1981. Gadidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (Fishing Areas 34, 47 (in part), Vol. 2. FAO, Roma.
  28. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  29. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  30. Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  31. Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  32. Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  33. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  34. Mauchline, J. i J.D.M. Gordon, 1984. Feeding and bathymetric distribution of the gadoid and morid fish of the Rockall Trough. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 64(3):657-665.
  35. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  36. Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  37. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  38. Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  39. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  40. Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografia, Madrid (20). 100 p.
  41. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  42. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  43. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  44. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  45. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  46. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  47. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  48. Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  49. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706): 1-172.
  50. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  51. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  52. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  53. Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  54. Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  55. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  56. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005.
  57. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  58. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  59. Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. p. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  60. Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. X. Osteichthyes, part 1. Ediz. Calderini, Bologna:1-565.
  61. Ungaro, N., G. Marano i G. Rivas, 2001. Notes on ichthyofauna of the deep basin of the southern Adriatic Sea. Sarsia 86:153-156.
  62. Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. p. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  63. Museu de la Pesca (català)


Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Velasco, F., I. Olaso i F. de la Gándara, 1996. Alimentación de veintidós especies de peces demersales de la División VIIIc de la ICES. Otoños de 1992 y 1993. Informes Técnicos, Instituto Español de Oceanografía, 164, 62 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Mòllera de fang: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA