dcsimg
 
  tr  
kırıntılardaki isimler
Eşek balıği resmi
Life » … » Metazoa » … » Vertebrata » … » Işınsal Yüzgeçliler » … » Phycidae » …

Eşek Balıği

Phycis blennoides (Brünnich 1768)

dile göre filtrele
hepsini göster Katalanca; Valensiyaca Almanca İngilizce İspanyolca; Kastilyaca Baskça Galiçyaca İtalyanca Felemenkçe; Flemish Norveççe İsveççe Çince
sağlayıcıya göre filtrele
hepsini göster Fishbase wikipedia CA wikipedia DE wikipedia EN wikipedia ES wikipedia EU wikipedia gl Galician wikipedia IT wikipedia NL wikipedia NO wikipedia SV wikipedia 中文维基百科

Trophic Strategy ( İngilizce )

Fishbase tarafından sağlandı
Occurred in demersal trawls in the 500-750 m bathymetric zones in the Rockall Trough (Ref. 34143).
lisans
cc-by-nc
telif hakkı
FishBase
Recorder
Pascualita Sa-a
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Fishbase

Morphology ( İngilizce )

Fishbase tarafından sağlandı
Dorsal spines (total): 0; Analspines: 0
lisans
cc-by-nc
telif hakkı
FishBase
Recorder
Rodolfo B. Reyes
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Fishbase

Migration ( İngilizce )

Fishbase tarafından sağlandı
Oceanodromous. Migrating within oceans typically between spawning and different feeding areas, as tunas do. Migrations should be cyclical and predictable and cover more than 100 km.
lisans
cc-by-nc
telif hakkı
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Fishbase

Diagnostic Description ( İngilizce )

Fishbase tarafından sağlandı
Pelvic fin rays extremely elongated, reaching well beyond the origin of the anal fin. First dorsal fin with an elongate ray. Body color is brown to red-gray dorsally, becoming paler ventrally.
lisans
cc-by-nc
telif hakkı
FishBase
Recorder
Rodolfo B. Reyes
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Fishbase

Biology ( İngilizce )

Fishbase tarafından sağlandı
Depth range from 10-800 m (Ref. 1371) and from 300-1047 m in the eastern Ionian Sea (Ref. 56504). Found over sand and mud bottoms (Ref. 1371). Young more coastal and found on the continental shelf while adults migrate along the slope (Ref. 1371). Feed mainly on crustaceans and fishes (Ref. 1371). Commonly less than 45 cm TL (Ref. 1371). Marketed fresh, also as fillets and fishmeal (Ref. 1371).
lisans
cc-by-nc
telif hakkı
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Fishbase

Importance ( İngilizce )

Fishbase tarafından sağlandı
fisheries: commercial
lisans
cc-by-nc
telif hakkı
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
Fishbase

Mòllera de fang ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada[4] (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.[5]

Descripció

  • Cos allargat i comprimit cap al capdavall que pot arribar a 110 cm de llargària màxima i 3.540 g de pes.[6]
  • Cap relativament aplanat.
  • Ulls grossos.
  • Boca relativament gran i amb un barbelló sota la mandíbula.
  • Dues aletes dorsals: la primera relativament petita, triangular i elevada, en forma de falç. La segona és molt llarga però poc alta.
  • El tercer radi de la primera dorsal és allargat.
  • Aleta anal molt llarga darrere l'abdomen.
  • Aletes ventrals inconfusibles, filiformes i bifurcades.
  • Color del dors gris (als joves) o gris rosat (als adults), flancs clars, grisosos; ventre clar, argentat amb irisacions. Primera dorsal groguenca amb la punta negra. La resta d'aletes senars clares, llevat de la caudal, i vorejades de negre. La caudal, arrodonida i negrosa. Té una taca negra sobre l'opercle i a la segona dorsal.[7][8][9][10][11][12][13]

Reproducció

Té lloc des del gener fins al maig, la fecundació és externa i els pares no protegeixen llurs cries.[14][15]

Alimentació

Es nodreix de crustacis i d'altres invertebrats, i, rarament, de peixos.[16][17][18]

Depredadors

És depredada pel sorell blancal (Trachurus mediterraneus) i el lluç (Merluccius merluccius).[19][20][21]

Hàbitat

És un peix marí, bentopelàgic, oceanòdrom,[22] de clima temperat (71°N-20°N, 25°W-36°E) i que viu entre 10-1.047 m de fondària[23] (normalment, entre 100 i 450)[17] en fons sorrencs o fangosos.[9]

Distribució geogràfica

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia fins al Cap Blanc -Mauritània-)[24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41] i la Mediterrània.[42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55][56][57][58][59][60][61][62]

Longevitat

Pot assolir els 20 anys d'edat.[9][17]

Ús comercial

La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal. Es pesca amb arts d'arrossegament, tresmalls i palangres de fons.[63][13] És molt comuna als mercats car la seua carn és tova i de bona qualitat. Es comercialitza fresca i, també, com a farina de peix.[17]

Observacions

És inofensiva per als humans.[9]

Referències

  1. ↑ Brünnich, M. T., 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ TERMCAT (català)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  7. ↑ Encyclopedia Catalana (català)
  8. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 82.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 FishBase (anglès)
  10. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.
  11. ↑ El Maestro Pescador (castellà)
  12. ↑ Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (català)
  13. ↑ 13,0 13,1 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 58.
  14. ↑ FishBase (anglès)
  15. ↑ Club d'Immersió Biologia (català)
  16. ↑ Macpherson, E., 1978. Food and feeding of Phycis blennoides (Bruenich) and Antonogadus megalokynodon (Kolombatovic) (Pisces:Gadidae) in the Mediterranean Sea. Invest. Pesq. 42(2):455-466.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  18. ↑ Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento no. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 de novembre del 1992.
  19. ↑ Cartes, J.E., J. rey, D. Lloris i L. Gil de Sola, 2004. Influence of environmental variables on the feeding and diet of European hake (Merluccius merluccius) on the Mediterranean Iberian coasts. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):831-835.
  20. ↑ Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  21. ↑ FishBase (anglès)
  22. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  23. ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  24. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  25. ↑ Bergstad, O.A., O. Bjelland i J.D.M. Gordon, 1999. Fish communities on the slope of the eastern Norwegian Sea. Sarsia 84:67-78.
  26. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  27. ↑ Cohen, D.M., 1981. Gadidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic (Fishing Areas 34, 47 (in part), Vol. 2. FAO, Roma.
  28. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  29. ↑ Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  30. ↑ Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  31. ↑ Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  32. ↑ Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  33. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  34. ↑ Mauchline, J. i J.D.M. Gordon, 1984. Feeding and bathymetric distribution of the gadoid and morid fish of the Rockall Trough. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 64(3):657-665.
  35. ↑ Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  36. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  37. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  38. ↑ Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biométricas en peces de la plataforma Cantábrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. Núm. 92, 39 p.
  39. ↑ Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  40. ↑ Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografia, Madrid (20). 100 p.
  41. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  42. ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  43. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  44. ↑ Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  45. ↑ Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  46. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  47. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6):981-988.
  48. ↑ Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432.
  49. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706): 1-172.
  50. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  51. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  52. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  53. ↑ Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  54. ↑ Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  55. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  56. ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005.
  57. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  58. ↑ Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  59. ↑ Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. p. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  60. ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. X. Osteichthyes, part 1. Ediz. Calderini, Bologna:1-565.
  61. ↑ Ungaro, N., G. Marano i G. Rivas, 2001. Notes on ichthyofauna of the deep basin of the southern Adriatic Sea. Sarsia 86:153-156.
  62. ↑ Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. p. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  63. ↑ Museu de la Pesca (català)


Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Velasco, F., I. Olaso i F. de la Gándara, 1996. Alimentación de veintidós especies de peces demersales de la División VIIIc de la ICES. Otoños de 1992 y 1993. Informes Técnicos, Instituto Español de Oceanografía, 164, 62 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Mòllera de fang: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

La mòllera de fang, la mòllera pigada, la mòllera bròtola, la mòllera pigallada, la fura, la molla, la mamona, la bròtola o la bròtola pigada (Phycis blennoides) és una espècie de peix de l'ordre dels gadiformes.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Phycis blennoides ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Helle Gabeldorsch (Phycis blennioides) oder auch Großer Gabeldorsch ist eine Salzwasserfischart, die zur Familie der Gabeldorsche gehört. Im Englischen wird er auch "Greater forkbeard" genannt.

Merkmale

Der Helle Gabeldorsch weist eine Länge von 20 cm bis 40 cm, selten auch bis zu 50 cm auf. Der Rücken ist silbrig hellgrau und die Bauchseite silbrig weiß. Der Unterkiefer ist leicht unterständig. Er besitzt einen Bartfaden, zwei Rückenflossen, wobei erstere kurz und hoch und zweitere flach und bis zur Schwanzflosse gezogen ist. Die Afterflosse ist ebenfalls flach und reicht bis zur Schwanzflosse. Sein Fleisch gilt als schmackhaft. Sein Maximalalter beträgt ungefähr 20 Jahre[1].

Verbreitung

Der Helle Gabeldorsch lebt hauptsächlich im Mittelmeer und im Nordostatlantik, seltener ist er in der Nordsee anzutreffen.

Lebensweise

Bevorzugt hält sich der Helle Gabeldorsch in größeren Tiefen bis 800 Metern auf (ausgewachsene Exemplare auch bis 1200 Meter[2]), dabei bevorzugt er schlammigen oder sandigen Grund. Jungfische halten sich küstennah auf. Die Nahrung besteht aus Krebstieren und kleineren Fischen.[3]

Systematik

Der Helle Gabeldorsch gehört neben dem Dunklen Gabeldorsch (Phycis phycis) und dem Langflossen-Gabeldorsch (Phycis chesteri) zur Gattung Phycis, welche wiederum zur Familie der Gabeldorsche gehört.

Literatur

Werner De Haas, Fredy Knorr: Was lebt im Meer an Europas Küsten? Franckh`sche Verlagshandlung, W. Keller &Co., Stuttgart, 1965, Seite 274

Weblinks

  1. ↑ Jürgen Westhauser, WESO Software GmbH: Phycis blennoides (Phycis blennoides) | Fischlexikon. Abgerufen am 19. Februar 2021.
  2. ↑ Jürgen Westhauser, WESO Software GmbH: Phycis blennoides (Phycis blennoides) | Fischlexikon. Abgerufen am 19. Februar 2021.
  3. ↑ Jürgen Westhauser, WESO Software GmbH: Phycis blennoides (Phycis blennoides) | Fischlexikon. Abgerufen am 19. Februar 2021.
title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Phycis blennoides: Brief Summary ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Helle Gabeldorsch (Phycis blennioides) oder auch Großer Gabeldorsch ist eine Salzwasserfischart, die zur Familie der Gabeldorsche gehört. Im Englischen wird er auch "Greater forkbeard" genannt.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Phycis blennoides ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Phycis blennoides, the greater forkbeard, is a species of fish belonging to the family Phycidae.[1]

It is native to Europe, Northern Africa, Northern America.[1]

References

  1. ^ a b "Phycis blennoides (Brünnich, 1768)". www.gbif.org. Retrieved 5 February 2021.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Phycis blennoides: Brief Summary ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

Phycis blennoides, the greater forkbeard, is a species of fish belonging to the family Phycidae.

It is native to Europe, Northern Africa, Northern America.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Phycis blennoides ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

La brótola de fango es la especie Phycis blennoides, un pez marino de la familia de los fícidos distribuido por el Mediterráneo occidental, mar Jónico y por la costa este del océano Atlántico, desde la península de Cabo Verde en África hasta el norte de Noruega, incluyendo Islandia, las islas Azores y las islas Canarias.[1]​

Anatomía

La longitud máxima descrita es de 110 cm, aunque lo normal es que no superen los 45 cm; no tienen espinas en ninguna de las aletas, con unas aletas pectorales muy alargadas alcanzando el origen de la aleta anal; el cuerpo es alargado, de color castaño a gris-rojo en el dorso y más pálido en el vientre.[1]​

Hábitat y biología

Es una especie bentopelágica marina, oceanódroma,[2]​ que normalmente se la puede encontrar entre 100 y 450 metros de profundidad, aunque suele aparecer también hasta más de 1000 metros de profundidad;[3]​ se dispone sobre el lecho marino de suelos arenosos y fango, donde se alimenta de pequeños peces y crustáceos.[1]​

Pesca

Es un pez codiciado en la pesca y comercializado en importantes volúmenes,[1]​ alcanzando en el mercado un precio medio.[4]​

Referencias

  1. ↑ a b c d Cohen, D.M.; T. Inada, T. Iwamoto y N. Scialabba (1990). «FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date». FAO Fish. Synop 10 (125): 442. La referencia utiliza el parámetro obsoleto |coautores= (ayuda)
  2. ↑ Riede, K., 2004. "Global register of migratory species - from global to regional scales., Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081". Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemania. 329 p.
  3. ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia y L. Sion, 2005. "Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea". Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  4. ↑ Sumaila, U.R., A.D. Marsden, R. Watson y D. Pauly, 2007. "A global ex-vessel fish price database: construction and applications", J. Bioeconomics 9: 39-51.

title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Phycis blennoides: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

La brótola de fango es la especie Phycis blennoides, un pez marino de la familia de los fícidos distribuido por el Mediterráneo occidental, mar Jónico y por la costa este del océano Atlántico, desde la península de Cabo Verde en África hasta el norte de Noruega, incluyendo Islandia, las islas Azores y las islas Canarias.​

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Lohitako lotxa ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Lohitako lotxa (Phycis blennoides) ur gaziko arraina da, Phycidae familiakoa

Ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta mendebaldeko Mediterraneon, 100–450 metro arteko sakoneran bizi da.[1] Zaila da 45 cm. baino gehiago izatea. Jateko ona da.[2]

Banaketa

Erreferentziak

  1. ↑ Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia & L. Sion (2005) «Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea» Belg. J. Zool. 135 (2): 229-233.
  2. ↑ Sumaila, U.R., A.D. Marsden, R. Watson & D. Pauly (2007) «A global ex-vessel fish price database: construction and applications» J. Bioeconomics 9: 39-51.


Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Lohitako lotxa: Brief Summary ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Lohitako lotxa (Phycis blennoides) ur gaziko arraina da, Phycidae familiakoa

Ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta mendebaldeko Mediterraneon, 100–450 metro arteko sakoneran bizi da. Zaila da 45 cm. baino gehiago izatea. Jateko ona da.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Bertorella ( Galiçyaca )

wikipedia gl Galician tarafından sağlandı

A bertorella é un peixe mariño da familia dos fícidos (Phycidae), dentro da orde dos Gadiformes.

Distínguense dúas especies: a bertorella da lama[1] (Phycis blennoides, Brünnich 1768) e a bertorella de rocha (Phycis phycis, Linnaeus 1766).

Descrición

O corpo é longo e afiado, alcanzando tamaños máximos de ata 110 cm con pesos máximos de 3,5 kg (Fish Base), aínda que o habitual é que veñan medindo entre 30 e 45 cm. O corpo é alargado, de cor castaña ou gris avermellada no dorso, aclarando cara o branco no ventre.

As aletas non posúen radios espiñosos, se ben a primeira dorsal presenta os primeiros radios claramente alargados. Nas aletas pectorais hai un primeiro radio libre moi longo, que alcanza o nacemento da aleta anal.

Un elemento característico son as pequenas barbas na queixada inferior, que tamén se presenta noutras especies de gadiformes, e de aí os nomes populares de barbada ou faneca barbuda.

Hábitat e distribución

Habitan a costa oeste do Atlántico, entre os 20º Norte e os 71º Norte, desde Noruega e Islandia ata Cabo Verde en África. A área de distribución inclúe o Mediterráneo.

Son especies bentopeláxicas e oceanodromas, que viven en augas de profundidades comprendidas entre 100 e 450 m, pero tamén poden pescarse ata os 1000 metros.

Aliméntanse de peixes de fondo, crustáceose moluscos.

As bertorellas en Galicia

Ríos Panisse recolleu para estas especies o nome de bertorella (e mais bertoella, bertorello ou bertuella) xunto cunha ampla sinonimia na costa galega: abretán, abrotia, barbada (de altura, de fóra), babosa, basoca, bertán, cangrexa, faneca barbuda ou lorcha, ademais dos castelanismos brota e brótola.

Notas

  1. ↑ VV. AA. (2012) Dicionario de alimentación e restauración, Santiago de Compostela, Termigal. Xunta de Galicia. Real Academia Galega

Véxase tamén

Bibliografía

  • DIRECCIÓN XERAL DE FORMACIÓN PESQUEIRA: Guía do consumidor de peixe fresco. Xunta de Galicia 1999.
  • RÍOS PANISSE, M. Carmen: Nomenclatura de la flora y fauna marítimas de Galicia (Invertebrados y peces). Anejo 7 (1977) de Verba.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia gl Galician

Bertorella: Brief Summary ( Galiçyaca )

wikipedia gl Galician tarafından sağlandı

A bertorella é un peixe mariño da familia dos fícidos (Phycidae), dentro da orde dos Gadiformes.

Distínguense dúas especies: a bertorella da lama (Phycis blennoides, Brünnich 1768) e a bertorella de rocha (Phycis phycis, Linnaeus 1766).

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia gl Galician

Phycis blennoides ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

La musdea bianca (Phycis blennoides) è un pesce di mare dell famiglia Phycidae (che solo secondo alcuni Autori è da scorporarsi dalla famiglia Gadidae)

Distribuzione e habitat

È presente nel mar Mediterraneo e nell'Oceano Atlantico settentrionale tra il Marocco e la Norvegia settentrionale, compresa l'Islanda e le Azzorre. È comune nei mari italiani, soprattutto nel mar Tirreno e nel mar Ligure.
Frequenta fondali fangosi a profondità elevate, tra 100 e 800 metri ma i piccoli esemplari si possono reperire sottocosta.

Descrizione

Questa specie è molto simile alla musdea, ha però corpo più allungato e compresso lateralmente. Le pinne dorsali sono due, la prima è triangolare, porta una macchia nera all'apice ed è molto più piccola della seconda che, invece, è molto lunga e bassa e spesso porta una macchia scura al centro. La pinna anale è simmetrica alla seconda dorsale, le pinne ventrali sono formate da un filamento bifido che raggiunge e supera l'inizio della pinna anale (in Phycis phycis sono più brevi), le pinne pettorali sono piccole e le pinna caudale è piccola e con bordo convesso. Gli occhi sono più grandi che nella congenere ed è presente un piccolo barbiglio sotto la mandibola. La bocca è molto ampia.
Il colore è chiaro, beige rosato o giallastro, che sul dorso assume riflessi violacei. Le pinne impari possono avere bordo scuro e può essere presente una macchia nerastra sull'opercolo branchiale.

Alimentazione

È predatrice e si nutre soprattutto di pesci e crostacei.

Riproduzione

Primaverile, le larve ed i giovanili fino a 3 cm fanno vita pelagica e sfoggiano una livrea azzurro argentea.

Pesca

Si cattura talvolta in modo abbondantissimo con le reti a strascico e con i palamiti; le sue carni sono simili a quelle del nasello ma meno pregiate perché molli.

Note

Bibliografia

  • Costa F. Atlante dei pesci dei mari italiani Mursia 1991 ISBN 88-425-1003-3
  • Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 88-8039-472-X

title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Phycis blennoides: Brief Summary ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

La musdea bianca (Phycis blennoides) è un pesce di mare dell famiglia Phycidae (che solo secondo alcuni Autori è da scorporarsi dalla famiglia Gadidae)

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Gaffelkabeljauw ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

Vissen

Phycis blennoides is een straalvinnige vissensoort uit de familie van Oost-Atlantische gaffelkabeljauwen (Phycidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1768 door Brünnich.

src=
Verspreidingsgebied van Phycis blennoides
Bronnen, noten en/of referenties
  1. ↑ (en) Phycis blennoides. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Skjellbrosme ( Norveççe )

wikipedia NO tarafından sağlandı

Skjellbrosme er en art i gruppen skjellbrosmefamilien. Den ligner på brosme, men har to ryggfinner. Den blir vanligvis ca. 60 cm lang, men kan bli opp til 110 cm.

Den er hovedsakelig nattaktiv, og lever av krepsdyr og småfisk.

Den er en dypvannsfisk som i Norden fanges på 150-375 meters dyp, over myke substrater. Lenger sør og noen ganger i Norge kan arten komme inn på grunnere vann, men den kan også gå ned til 800 meters dyp.

Litteratur

Eksterne lenker

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia forfattere og redaktører
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NO

Skjellbrosme: Brief Summary ( Norveççe )

wikipedia NO tarafından sağlandı

Skjellbrosme er en art i gruppen skjellbrosmefamilien. Den ligner på brosme, men har to ryggfinner. Den blir vanligvis ca. 60 cm lang, men kan bli opp til 110 cm.

Den er hovedsakelig nattaktiv, og lever av krepsdyr og småfisk.

Den er en dypvannsfisk som i Norden fanges på 150-375 meters dyp, over myke substrater. Lenger sør og noen ganger i Norge kan arten komme inn på grunnere vann, men den kan også gå ned til 800 meters dyp.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia forfattere og redaktører
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NO

Fjällbrosme ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Fjällbrosme (Phycis blennoides) är en fisk i familjen skärlångefiskar.

Utseende

Fjällbrosmen har två ryggfenor, en främre, som är kort och hög, och en bakre som är mycket lång och når nästan ända till stjärtfenan. Även analfenan är lång. Färgen är gråröd till brunaktig upptill, ljusnande mot buken. Den har trådormade bukfenor och en skäggtöm under hakan. Fisken blir från 60 till 110 centimeter lång. Vikten når upp till 3,5 kilogram. Fjällen är mycket stora.[1]

Utseendemässigt påminner den om lubben.[1]

Utbredning

Fjällbrosmen är en sydlig fisk som under årens lopp blivit vanligare även norrut. Den återfinns från Islands sydkust ner mot Brittiska öarna, bort mot norska kusten och söderöver längs östra atlantkusten ner mot Medelhavet och Marocko. I Sverige förekommer den i Skagerack och Kattegatt.[1]

Vanor

Den lever nära sand- och lerbottnar på vanligen 150-375 meters djup, även om den kan gå upp till så grunda vatten som 10 meter och ner till så djupa som 800 meter (i östra Medelhavet ända ner till 1050 meter)[2]. Ungfiskar går högre upp[2]. Fjällbrosmen är främst nattaktiv och lever ensam eller i stim nära botten, där den fångar kräftdjur och mindre fiskar.[1]

Den leker under vår till försommar i Medelhavet[1].

Livslängden är minst 20 år[1].

Referenser

  1. ^ [a b c d e f] Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedt. sid. 376. ISBN 91-1-844202-1
  2. ^ [a b] ”Phycis blennoides: Greater forkbeard” (på en). Fishbase. http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?id=1340. Läst 20 april 2009.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Fjällbrosme: Brief Summary ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Fjällbrosme (Phycis blennoides) är en fisk i familjen skärlångefiskar.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

䲁狀褐鱈 ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı
二名法 Phycis blennoides
Brünnich, 1768

鳚狀褐鱈，為輻鰭魚綱鱈形目褐鱈科的其中一種，分布於東大西洋挪威至冰島布朗角、西非及地中海海域，深度10-1047公尺，體長可達110公分，棲息在沙泥底質底中層水域，會進行洄游，以魚類及甲殼類為食，生活習性不明，為高經濟價值食用魚。

参考文献

扩展阅读

小作品圖示这是一篇與鱈形目相關的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia 中文维基百科

䲁狀褐鱈: Brief Summary ( Çince )

wikipedia 中文维基百科 tarafından sağlandı

鳚狀褐鱈，為輻鰭魚綱鱈形目褐鱈科的其中一種，分布於東大西洋挪威至冰島布朗角、西非及地中海海域，深度10-1047公尺，體長可達110公分，棲息在沙泥底質底中層水域，會進行洄游，以魚類及甲殼類為食，生活習性不明，為高經濟價值食用魚。

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
维基百科作者和编辑
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia 中文维基百科
Barındıran: