Resident breeder.
An alc'hweder-Dupont (liester : alc'hwedered-Dupont)[1] a zo ur spesad golvaneged, Chersophilus duponti an anv skiantel anezhañ.
Ar spesad nemetañ eo er genad Chersophilus.
Anvet e voe Alauda Duponti (kentanv) da gentañ-penn (e 1824) gant an evnoniour gall Louis Jean Pierre Vieillot (1748-1831) da zougen bri d'an dastumer ha naturour gall Léonard Puech Dupont (1795-1828).
Bevañ a ra diwar amprevaned, greun ha had.
Ar spesad a gaver an daou isspesad[2] anezhañ e mervent Afrika :
a vo kavet e Wikimedia Commons.
An alc'hweder-Dupont (liester : alc'hwedered-Dupont) a zo ur spesad golvaneged, Chersophilus duponti an anv skiantel anezhañ.
Ar spesad nemetañ eo er genad Chersophilus.
Anvet e voe Alauda Duponti (kentanv) da gentañ-penn (e 1824) gant an evnoniour gall Louis Jean Pierre Vieillot (1748-1831) da zougen bri d'an dastumer ha naturour gall Léonard Puech Dupont (1795-1828).
L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola. És l'única espècie dins el gènere Chersophilus, i és un ocell estèpic.
El període de reproducció és bastant prolongat i abasta des de finals de febrer a principis de juliol. Les parelles poden realitzar diversos intents de cria. Fa el seu niu a terra i la femella hi pon 3-4 ous, que són incubats durant 12-13 dies, i els polls abandonen el niu després d'un període de 8 dies. Durant el període de cria, els polls són alimentats principalment amb larves de lepidòpters i coleòpters, tot i que les aranyes també formen una part important d'aquesta dieta. La taxa de depredació en niu de l'espècie és alta, oscil·la entre el 46% i el 84%.[1]
És una espècie territorial, amb una clara preferència per zones planes i terrenys molt secs i amb molt poca vegetació. Està considerada com una espècie típicament sedentària, ja que roman en les àrees de cria la totalitat de l'any, tot i que poden fer moviments dispersius durant els mesos més freds de l'hivern.[1]
Viu a les regions subdesèrtiques de l'Àfrica del Nord (d'Algèria fins a Egipte), bé que, accidentalment, hom pot trobar-la a la regió mediterrània occidental (Península Ibèrica i França).
Al País Valencià cria a diversos paratges situats a la zona occidental del Racó d'Ademús. Aquestes poblacions es poden considerar perifèriques (són una continuació d'una àrea centrada en territoris veins de Castella-La Manxa) i en elles, l'espècie ocupa hàbitats atípics, com les brolles de romer.[1] [2]
A Catalunya només es coneix un lloc de cria al Segrià, concretament a la Timoneda d'Alfés, la població de la qual és la continuació de la que viu a la Depressió de l'Ebre, al veí Aragó.[3] A partir de l'any 2007, no s'ha detectat cap exemplar d'Alosa becuda a la Timoneda d'Alfés, fet que pot comportar la seva declaració d'extinció; en cas de confirmar-se aquesta dada, seria la primera espècie d'ocell extinta a Catalunya des de fa 40 anys.
A la resta de la península Ibèrica és present al Sistema Ibèric, La Manxa i Almeria. Dins de les poblacions espanyoles, destaquen les dels Alts de Barahona i Campo Taranz (Anguita (Guadalajara)).
Els col·lectius conservacionistes consideren que les diferents administracions implicades en la gestió de la ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) de la que forma part la Timoneda d'Alfés, haurien pogut evitar aquesta situació si no estiguessin donant suport a les activitats aeronàutiques de l'Aeròdrom d'Alfés, clarament incompatibles amb la conservació de la timoneda. Una mostra clara de la manca de sensibilitat envers la timoneda seria el fet que el 20 de gener del 2009, el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovés un pla en el que es preveu la possibilitat d'asfaltar una pista d'aterratge, així com tancar perimetralment l'espai.
L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola. És l'única espècie dins el gènere Chersophilus, i és un ocell estèpic.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Ehedydd Dupont (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: ehedyddion Dupont) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Chersophilus duponti; yr enw Saesneg arno yw DuPont’s lark. Mae'n perthyn i deulu'r ehedydd (Lladin: Alaudidae) sydd yn urdd y Passeriformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. duponti, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r ehedydd Dupont yn perthyn i deulu'r ehedydd (Lladin: Alaudidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Ehedydd Archer Heteromirafra archeri Ehedydd coed Lullula arborea Ehedydd copog Galerida cristata Ehedydd copog Sykes Galerida deva Ehedydd diffeithwch Ammomanes deserti Ehedydd diffeithwch cynffonresog Ammomanes cinctura Ehedydd Dunn Eremalauda dunni Ehedydd hirewin Chersomanes albofasciata Ehedydd Sidamo Heteromirafra sidamoensis Ehedydd Temminck Eremophila bilopha Ehedydd traeth Eremophila alpestris Ehedydd tywyll Pinarocorys nigricansAderyn a rhywogaeth o adar yw Ehedydd Dupont (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: ehedyddion Dupont) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Chersophilus duponti; yr enw Saesneg arno yw DuPont’s lark. Mae'n perthyn i deulu'r ehedydd (Lladin: Alaudidae) sydd yn urdd y Passeriformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. duponti, sef enw'r rhywogaeth.
Die Dupontlerche (Chersophilus duponti) ist eine Vogelart aus der Familie der Lerchen (Alaudidae).
Mit einer Länge von etwa 19 Zentimetern gehört sie zu den größeren Lerchen. Das auffälligste Merkmal des rotbraun gefärbten Vogels ist der lange, schlanke, abwärts gebogene Schnabel. Die äußeren Steuerfedern des Schwanzes sind weiß. Am Kopf befindet sich ein heller Augenstreif.
Die Dupontlerche lebt in Halbwüsten mit wildem Thymian und anderem Gestrüpp. Sie sitzt häufig sehr aufrecht, wodurch sie besonders schlank erscheint. Der nasal klingende Gesang wird oft in große Höhen im Singflug vorgetragen. Ansonsten fliegt der scheue Vogel selten und hält sich meist in Deckung auf.
Die Dupontlerche brütet in Spanien (besonders Aragonien), Marokko, Algerien, Tunesien und West-Ägypten. Der Bestand wurde im Jahr 2008 auf weltweit 13.600 bis 20.000 Exemplare geschätzt.
Chersophilus duponti ist die einzige Art der Gattung. Sie beinhaltet 2 Unterarten:[1]
Die Dupontlerche (Chersophilus duponti) ist eine Vogelart aus der Familie der Lerchen (Alaudidae).
Dupont's lark (Chersophilus duponti) is a species of lark in the family Alaudidae of the monotypic genus Chersophilus. It is found in northern Africa and Spain.
Dupont's lark was originally described by Louis Jean Pierre Vieillot in 1820 and placed in the genus Alauda.[2][3] It was named for the French naturalist Léonard Puech Dupont, who had collected the species and showed it to Vieillot.[4]
Two subspecies are recognized:[5]
Like most other larks, Dupont's lark is an undistinguished looking species on the ground. It is 17–18 cm long, slim, with a long neck, long legs and a fine slightly curved bill. It has a thin pale crown stripe and a dark-streaked breast. The north-western Dupont's lark of Europe and north-west Africa is mainly brown-grey above and pale below. The south-eastern Dupont's lark, which occupies most of the rest of the African range, has rufous upperparts.
Its song is a repeated thin, melancholic whistling phrase, very ventriloquial (difficult to locate) and a nasal whistle given mainly at dawn and dusk or at night.
It breeds across much of northern Africa, from Algeria to Egypt, and in Spain and France.[1] It is a non-migratory resident. It is a species that commonly inhabits chaparral areas.[6] However, it experiences a 3.9% annual population decrease in Spain with a 32.8% decrease from 2008 to 2018, shifting its conservation status to vulnerable on the national level and endangered in the regions of Andalusia and Castile-León.[7]
This is a very shy species, which runs for cover when disturbed. It is difficult to see while running among vegetation but it sometimes sings, standing upright on the edge of a low bush.
This is a bird of open sandy semi-desert or steppe with some grass. Its nest is on the ground, with three or four eggs being laid. Its food is seeds and insects.
Dupont's lark (Chersophilus duponti) is a species of lark in the family Alaudidae of the monotypic genus Chersophilus. It is found in northern Africa and Spain.
La Brovalaŭdo aŭ Duponta alaŭdo (Chersophilus duponti), estas specio de birdo de la familio de Alaŭdedoj, kaj la ununura alaŭdo de la genro Chersophilus. Tiu reproduktiĝas en multe de norda Afriko, el Alĝerio al Egiptio, kaj en Hispanio kaj Francio. Ĝi estas nemigranta loĝanto.
Temas pri birdo de malferma sableca duondezertoj aŭ stepoj kun iom da herbo. Ili nestumas surgrunde, kie la ino demetas 3-4 ovojn. La manĝo estas semoj kaj insektoj.
Kiel plej parto de aliaj alaŭdoj, la Brovalaŭdo estas nedistingebla specio surgrunde. Ĝi estas 17-18 cm longa, svelta, kun longa kolo, longaj kruroj kaj fajna iomkurba beko. Ĝi havas mallarĝan palan kronostrion kaj malhelan brustostrion.
Estas du rasoj. C. d. duponti de Eŭropo kaj nordokcidenta Afriko estas ĉefe brungriza supre kaj pala sube. C. d. margaritae, kiu okupas plej parton de la resto de la afrika teritorio, havas ruĝecajn subajn partojn.
Temas pri tre timida specio, kiu forkuras kaŝi se ĝenata. Ties kanto estas naza fajfado, farita ĉefe dum mateniĝo aŭ krepusko.
Tiu palearktisa birdo ricevas duan nomon laŭ la franca naturalisto Leonard Puech Dupont, kiu unue kolektis specimenon.
La Brovalaŭdo aŭ Duponta alaŭdo (Chersophilus duponti), estas specio de birdo de la familio de Alaŭdedoj, kaj la ununura alaŭdo de la genro Chersophilus. Tiu reproduktiĝas en multe de norda Afriko, el Alĝerio al Egiptio, kaj en Hispanio kaj Francio. Ĝi estas nemigranta loĝanto.
Temas pri birdo de malferma sableca duondezertoj aŭ stepoj kun iom da herbo. Ili nestumas surgrunde, kie la ino demetas 3-4 ovojn. La manĝo estas semoj kaj insektoj.
Kiel plej parto de aliaj alaŭdoj, la Brovalaŭdo estas nedistingebla specio surgrunde. Ĝi estas 17-18 cm longa, svelta, kun longa kolo, longaj kruroj kaj fajna iomkurba beko. Ĝi havas mallarĝan palan kronostrion kaj malhelan brustostrion.
Estas du rasoj. C. d. duponti de Eŭropo kaj nordokcidenta Afriko estas ĉefe brungriza supre kaj pala sube. C. d. margaritae, kiu okupas plej parton de la resto de la afrika teritorio, havas ruĝecajn subajn partojn.
Temas pri tre timida specio, kiu forkuras kaŝi se ĝenata. Ties kanto estas naza fajfado, farita ĉefe dum mateniĝo aŭ krepusko.
Tiu palearktisa birdo ricevas duan nomon laŭ la franca naturalisto Leonard Puech Dupont, kiu unue kolektis specimenon.
La alondra ricotí o alondra de Dupont (Chersophilus duponti)[2] es una especie de ave paseriforme de la familia Alaudidae propia de la región mediterránea. Es la única especie del género Chersophilus. En Aragón se la denomina popularmente como rocín.
La especie está en peligro de extinción.
Vive en el norte de África y la península ibérica, donde se localiza en el valle del Ebro, los páramos del sistema ibérico, La Mancha, Murcia y Andalucía oriental.[3]
Es un pájaro de vida terrestre, con un plumaje críptico. Vive en zonas esteparias de vegetación escasa con tomillo y albardín. Se alimenta de insectos y semillas.
En el año 2000 se censó su población en menos de 2.000 parejas en toda España. Pero un estudio de 2005 lo estimó a no más de 1300 parejas en toda España.[4]
La alondra ricotí o alondra de Dupont (Chersophilus duponti) es una especie de ave paseriforme de la familia Alaudidae propia de la región mediterránea. Es la única especie del género Chersophilus. En Aragón se la denomina popularmente como rocín.
La especie está en peligro de extinción.
Portugalgo pirripioa (Chersophilus duponti) alaudidae familiako hegazti paseriformea da, iparraldeko Afrikan (Aljeriatik Egiptoraino), Iberiar Penintsulan eta Frantzian bizi dena[1].
Portugalgo pirripioak azpiespezie bi ditu:
Portugalgo pirripioa (Chersophilus duponti) alaudidae familiako hegazti paseriformea da, iparraldeko Afrikan (Aljeriatik Egiptoraino), Iberiar Penintsulan eta Frantzian bizi dena.
Kaitanokkakiuru (Chersophilus duponti) on kiurujen heimoon kuuluva varpuslintu. Se on sukunsa ainoa edustaja.
Linnun pituus on 17–18 cm. Puvultaan se on melko tyypillinen kiuru: harmaaruskean kirjava yläpuoli ja vaalea alapuoli. Nokka on pitkähkö, terävä ja alaspäin kaartuva. Suuri tumma silmä napittaa vaaleahkossa poskessa. 2 alalajia, joista itäisempi margaritae on puvultaan punertavampi kuin läntinen, tummempi nimialalaji duponti. Sukupuolet ovat samannäköiset, koiras on kooltaan hieman suurempi. Arka lintu, joka pakenee juoksemalla jo kaukaa. Laulaa pääasiassa hämärissä ja yöllä, laulaa myös lennossa.
Sekä vanhoilla että nuorilla kaitanokkakiuruilla on täydellinen sulkasato kesällä tai alkusyksyllä, jonka jälkeen niitä ei voi määrittää iälleen.[2]
Kaitanokkakiuru on globaalisti harvinainen ja uhanalainen lintulaji, sillä se esiintyy vain Espanjassa ja paikoin Etelä-Ranskassa sekä Pohjois-Afrikassa. Maailman populaatio on kooltaan 13 600–20 000 yksilöä, joista Espanjassa pesii noin 1 900 paria ja Marokossa 2 000–3 000 paria.[1] Laji on paikkalintu, eikä sitä ole tavattu Suomessa.
Kuivat aromaiset ruohomaat sekä alavilla mailla että vuoristossa.
Pesintä tunnetaan puutteellisesti. Pesä on maassa pensaan, mättään tai kiven suojassa. Munia on tavallisimmin 3, joskus 2 tai 4.[3]
Kaitanokkakiuru syö sekä siemeniä että selkärangattomia. Se käyttää nokkaansa kuin tikka, kaivaen syötävää maasta.[3]
Kaitanokkakiuru (Chersophilus duponti) on kiurujen heimoon kuuluva varpuslintu. Se on sukunsa ainoa edustaja.
Sirli de Dupont, Sirli ricoti
Le Sirli de Dupont (Chersophilus duponti), ou Sirli ricoti, est une espèce d'oiseaux de la famille des Alaudidae, la seule du genre Chersophilus.
Comme la plupart des autres alouettes, elle est sur le terrain une espèce peu distinguable. Elle mesure de 16,5 à 18 cm de long[1], mince, avec un long cou et de longues pattes, avec un bec légèrement incurvé vers le bas. Elle possède une couronne dessinée par une bande mince et pâle, et sa poitrine est striée de traits sombres.
Elle se nourrit de graines et d'insectes.
C'est une espèce très timide, qui se met à l'abri si elle est dérangée. Son chant est un sifflement nasal, produit surtout à l'aube et au crépuscule ou la nuit.
Le nid est fait à même le sol et trois ou quatre œufs y sont pondus, blancs brunâtre, rougeâtre ou verdâtre, et tachetés de gris brun ou de jaune brun et mesurant 23-24 cm × 17-18 cm[1].
Elle se reproduit dans une grande partie de l'Afrique du Nord, de l'Algérie à l'Égypte, ainsi que dans le nord-est et le sud-est de l'Espagne (13 à 15 000 couples avec un grand déclin entre 1970 et 1990 puis une diminution moindre entre 1990 et 2000)[2] et plus accidentellement en France. Il s'agit d'un résident non-migrateur.
Cet oiseau occupe les plaines ouvertes, les steppes arbustives et les hautes steppes d'armoises et de Stipa avec des sols durs ou caillouteux. Il évite les zones sablonneuses. On le trouve entre 50 et 1 550 m d'altitude[3].
Cette espèce a longtemps était considérée comme une proche parente des sirlis de genre Alaemon, mais des études phylogéniques ont montré que ce n'était pas le cas. Quand elle était considérée comme proche des sirlis, son nom normalisé CINFO était Sirli ricoti ou Sirli de Dupont[4].
D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international, cette espèce est constituée des sous-espèces suivantes :
Sirli de Dupont, Sirli ricoti
Le Sirli de Dupont (Chersophilus duponti), ou Sirli ricoti, est une espèce d'oiseaux de la famille des Alaudidae, la seule du genre Chersophilus.
De Duponts leeuwerik (Chersophilus duponti) is een zangvogel uit de familie Alaudidae (leeuweriken).
Deze soort telt 2 ondersoorten:
De Duponts leeuwerik (Chersophilus duponti) is een zangvogel uit de familie Alaudidae (leeuweriken).
Nattlerke (Chersophilus duponti) er en fugl og den eneste arten i slekten Chersophilus i lerkefamilien.
Den forekommer i Algerie, Egypt, Libya, Marokko, Spania, Tunisia.
Det er beskrevet to underarter av nattlerke[2]:
Nattlerke (Chersophilus duponti) er en fugl og den eneste arten i slekten Chersophilus i lerkefamilien.
Skowrończyk sierpodzioby[5] (Chersophilus duponti) – gatunek małego ptaka z rodziny skowronków (Alaudidae), jedyny przedstawiciel rodzaju Chersophilus. Wyróżniono dwa podgatunki C. duponti[6][3]:
Skowrończyk sierpodzioby (Chersophilus duponti) – gatunek małego ptaka z rodziny skowronków (Alaudidae), jedyny przedstawiciel rodzaju Chersophilus. Wyróżniono dwa podgatunki C. duponti:
C. duponti duponti – południowa Hiszpania, północne Maroko, północna Algieria i północna Tunezja. C. duponti margaritae – środkowa Algieria do zachodniego Egiptu. Występowanie Zasiedla większość Hiszpanii oraz, wyspowo, Afrykę Północną. Biotop to suche śródziemnomorskie stepy, zimą spotykany na polach i ścierniskach. Charakterystyka Długość ciała 18 cm. Podobny do skowronka zwyczajnego, lecz ciemniejszy, mniejszy i nie ma czubka. Części i wzory na ubarwieniu identyczne jak u w.w. gatunku, jednakże odróżnia się charakterystycznym długim, sierpowatym dziobem i jasną brwią. Poza tym ogólnie całe kreskowanie wyraźniejsze, nogi jasnoróżowe. Młode mają na grzbiecie łuskowaty wzór. rozpiętość skrzydeł: 25–31 cm Głos Śpiewa fletowymi tonami i świergotami podobnymi do głosu zięby. Tryb życia Zazwyczaj biega, rzadko lata. Status i ochrona Według IUCN narażony na zagrożenie wyginięciem od 2005 roku, wcześniej miał on status najmniejszej troski (ang.: Least Concern).A calhandra-de-dupont (Chersophilus duponti) é uma ave passeriforme da família Alaudidae.[1] Tal como os outros membros da sua família, tem a plumagem acastanhada. Distingue-se pelo seu bico relativamente longo e recurvado.
Esta espécie distribui-se pela Península Ibérica (Espanha) e pelo norte de África. Terá ocorrido em Portugal no passado, mas a sua ocorrência no país não é registada há mais de cem anos, sendo por isso considerada extinta em território português.
A calhandra-de-dupont (Chersophilus duponti) é uma ave passeriforme da família Alaudidae. Tal como os outros membros da sua família, tem a plumagem acastanhada. Distingue-se pelo seu bico relativamente longo e recurvado.
Esta espécie distribui-se pela Península Ibérica (Espanha) e pelo norte de África. Terá ocorrido em Portugal no passado, mas a sua ocorrência no país não é registada há mais de cem anos, sendo por isso considerada extinta em território português.
Dupontlärka[2] (Chersophilus duponti) är en skygg och mycket svårsedd lärka som förekommer på Iberiska halvön samt i Nordafrika.[3]
Dupontlärkan beskrevs ursprungligen av Louis Jean Pierre Vieillot 1820 som placerade den i släktet Alauda.[4][5] Fågelns vetenskapliga och svenska artnamn hedrar Léonard Puech Dupont (1796-1828), fransk handlare i specimen och tidig kolibrikännare, som samlade in arten och visade den för Vieillot.[6][7]
Sedermera har den flyttats till det egna släktet Chersophilus på grund av sitt avvikande utseende. DNA-studier visar förvånande nog att dess närmaste släkting troligen är streckig ökenlärka (Eremalauda dunni).[8]
Dupontlärkan delas in i två underarter med följande utbredning:[3]
Liksom andra lärkor är dupontlärkan kryptiskt tecknad i brunt. Den är jämnstor med sånglärkan (17-18 centimeter) men relativt gracil med lång nacke, långa ben och lång, något nedböjd näbb. Den har liksom sånglärkan streckat bröst och vita stjärtsidor, men saknar vit vingbakkant, är något mörkare och har ett ljust streck på hjässan. Underarten margaritae har något längre näbb och är mer rödbrun i grundfärgen. Könen är lika.
Sången är en upprepad melankolisk, kort och nasal melodi som framförs i gryning och skymning, ofta i sångflykt på hög höjd, även nattetid. Lätet är förvånansvärt svårt att lokalisera.
Dupontlärkan förekommer i öppen, sandig, halvöken eller stäpp med tuvor av gräs, såväl på högplatåer, i låglänta områden samt nära kusten. Utanför häckningstid har den även påträffats i sädesfält.[1] Den är mycket skygg, med ryckiga och nervösa rörelser. Vid oro löper den raskt undan och undgår därmed lätt upptäckt. Dupontlärkan lägger tre till fyra ägg på marken, mellan mars och juli.[1] Huvudsakliga födan är insekter och frön.
IUCN kategoriserar arten som nära hotad.[1] I Marocko uppskattas populationen till drygt 15.000 sjungande hanar, i Spanien 3.500-4.200.[1] I Spanien tros arten minska relativt kraftigt, minst 10% under tio år.[1]
Dupontlärka (Chersophilus duponti) är en skygg och mycket svårsedd lärka som förekommer på Iberiska halvön samt i Nordafrika.
Chersophilus duponti là một loài chim trong họ Alaudidae.[2]
杜氏百灵(学名:Chersophilus duponti),是百灵科杜氏百灵属(Chersophilus)的一种,分布于法国、希腊、埃及、利比亚、阿尔及利亚、塞浦路斯、突尼斯、西班牙、马耳他、摩洛哥、意大利和葡萄牙(已绝灭)。该物种的保护状况被评为近危。
杜氏百灵的平均体重约为39.5克。栖息地包括温带草原、温带疏灌丛、亚热带或热带的(低地)干草原、亚热带或热带的(低地)干燥疏灌丛和地中海型疏灌丛。