Chersophilus duponti (Vieillot 1824)

An alc'hweder-Dupont (liester : alc'hwedered-Dupont)^[1] a zo ur spesad golvaneged, Chersophilus duponti an anv skiantel anezhañ.
Ar spesad nemetañ eo er genad Chersophilus.

Anvet e voe Alauda Duponti (kentanv) da gentañ-penn (e 1824) gant an evnoniour gall Louis Jean Pierre Vieillot (1748-1831) da zougen bri d'an dastumer ha naturour gall Léonard Puech Dupont (1795-1828).

Doareoù pennañ

Chersophilus duponti, tresadenn gant Dresser.

Boued

Bevañ a ra diwar amprevaned, greun ha had.

Annez hag isspesadoù

██ Tiriad C. duponti.

Ar spesad a gaver an daou isspesad^[2] anezhañ e mervent Afrika :

• Chersophilus duponti duponti, (Vieillot, 1824), e kreisteiz Spagn, hanternoz Maroko, hanternoz Aljeria ha hanternoz Tunizia,
• C. d. margaritae, eus kreiz Aljeria da gornôg Egipt.

Liammoù diavaez

• (en) Chersophilus duponti war al lec'hienn BirdLife International.
• (en) Chersophilus duponti war lec'hienn an International Union for Conservation of Nature (IUCN).

Notennoù ha daveennoù

Muioc'h a restroù diwar-benn

Alc'hweder-Dupont

a vo kavet e Wikimedia Commons.

L'alosa becuda (Chersophilus duponti) és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels alàudids que gairebé no vola. És l'única espècie dins el gènere Chersophilus, i és un ocell estèpic.

Morfologia

• Fa uns 20 cm de llargària.
• Bec llarg, fi i corbat cap a baix.
• Cap rodó.
• Es diferencia de l'alosa vulgar per la manca de plomall.

Subespècies

• Chersophilus duponti duponti (a Europa i nord-oest d'Àfrica)
• Chersophilus duponti margaritae (a la resta de l'Àfrica del Nord).

Reproducció

El període de reproducció és bastant prolongat i abasta des de finals de febrer a principis de juliol. Les parelles poden realitzar diversos intents de cria. Fa el seu niu a terra i la femella hi pon 3-4 ous, que són incubats durant 12-13 dies, i els polls abandonen el niu després d'un període de 8 dies. Durant el període de cria, els polls són alimentats principalment amb larves de lepidòpters i coleòpters, tot i que les aranyes també formen una part important d'aquesta dieta. La taxa de depredació en niu de l'espècie és alta, oscil·la entre el 46% i el 84%.^[1]

Hàbitat

És una espècie territorial, amb una clara preferència per zones planes i terrenys molt secs i amb molt poca vegetació. Està considerada com una espècie típicament sedentària, ja que roman en les àrees de cria la totalitat de l'any, tot i que poden fer moviments dispersius durant els mesos més freds de l'hivern.^[1]

Distribució geogràfica

Exemplar d'alosa becuda.

Viu a les regions subdesèrtiques de l'Àfrica del Nord (d'Algèria fins a Egipte), bé que, accidentalment, hom pot trobar-la a la regió mediterrània occidental (Península Ibèrica i França).

Al País Valencià cria a diversos paratges situats a la zona occidental del Racó d'Ademús. Aquestes poblacions es poden considerar perifèriques (són una continuació d'una àrea centrada en territoris veins de Castella-La Manxa) i en elles, l'espècie ocupa hàbitats atípics, com les brolles de romer.^{[1] [2]}

A Catalunya només es coneix un lloc de cria al Segrià, concretament a la Timoneda d'Alfés, la població de la qual és la continuació de la que viu a la Depressió de l'Ebre, al veí Aragó.^[3] A partir de l'any 2007, no s'ha detectat cap exemplar d'Alosa becuda a la Timoneda d'Alfés, fet que pot comportar la seva declaració d'extinció; en cas de confirmar-se aquesta dada, seria la primera espècie d'ocell extinta a Catalunya des de fa 40 anys.

A la resta de la península Ibèrica és present al Sistema Ibèric, La Manxa i Almeria. Dins de les poblacions espanyoles, destaquen les dels Alts de Barahona i Campo Taranz (Anguita (Guadalajara)).

Els col·lectius conservacionistes consideren que les diferents administracions implicades en la gestió de la ZEPA (zona d'especial protecció per a les aus) de la que forma part la Timoneda d'Alfés, haurien pogut evitar aquesta situació si no estiguessin donant suport a les activitats aeronàutiques de l'Aeròdrom d'Alfés, clarament incompatibles amb la conservació de la timoneda. Una mostra clara de la manca de sensibilitat envers la timoneda seria el fet que el 20 de gener del 2009, el Govern de la Generalitat de Catalunya aprovés un pla en el que es preveu la possibilitat d'asfaltar una pista d'aterratge, així com tancar perimetralment l'espai.

Alimentació

Menja insectes i llavors.

Referències

Vegeu també

• Ocells estèpics

Enllaços externs

• Identificació i fotografies d'aquest ocell. (anglès)
• Estudi de la població d'alosa becuda del Principat de Catalunya. (català)
• Vídeos d'aloses becudes en llur hàbitat natural. (anglès)
• Taxonomia d'aquesta espècie d'ocell. (anglès)
• L'alosa becuda a la "Llista vermella d'espècies amenaçades", de la UICN, dades de l'any 2008 (en anglès). Consultat el 22 de maig del 2008 i el 28 de desembre del 2011.
• Fitxa de l'au (PDF), per Javier Blasco-Zumeta(castellà)
• Alondra Ricotí a Natura, suplement de "El Mundo".(castellà)

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Ehedydd Dupont (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: ehedyddion Dupont) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Chersophilus duponti; yr enw Saesneg arno yw DuPont’s lark. Mae'n perthyn i deulu'r ehedydd (Lladin: Alaudidae) sydd yn urdd y Passeriformes.^[1]

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. duponti, sef enw'r rhywogaeth.^[2]

Teulu

Mae'r ehedydd Dupont yn perthyn i deulu'r ehedydd (Lladin: Alaudidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:

Rhestr Wicidata:

Gweler hefyd

• Rhestr Goch yr IUCN

Cyfeiriadau

Chersophilus duponti duponti , Sammlung Museum von Toulouse

Die Dupontlerche (Chersophilus duponti) ist eine Vogelart aus der Familie der Lerchen (Alaudidae).

Beschreibung

Dupontlerche

Mit einer Länge von etwa 19 Zentimetern gehört sie zu den größeren Lerchen. Das auffälligste Merkmal des rotbraun gefärbten Vogels ist der lange, schlanke, abwärts gebogene Schnabel. Die äußeren Steuerfedern des Schwanzes sind weiß. Am Kopf befindet sich ein heller Augenstreif.

Lebensweise

Die Dupontlerche lebt in Halbwüsten mit wildem Thymian und anderem Gestrüpp. Sie sitzt häufig sehr aufrecht, wodurch sie besonders schlank erscheint. Der nasal klingende Gesang wird oft in große Höhen im Singflug vorgetragen. Ansonsten fliegt der scheue Vogel selten und hält sich meist in Deckung auf.

Verbreitung und Bestand

Verbreitungsgebiet der Dupontlerche

Die Dupontlerche brütet in Spanien (besonders Aragonien), Marokko, Algerien, Tunesien und West-Ägypten. Der Bestand wurde im Jahr 2008 auf weltweit 13.600 bis 20.000 Exemplare geschätzt.

Systematik

Chersophilus duponti ist die einzige Art der Gattung. Sie beinhaltet 2 Unterarten:^[1]

• Ch. d. duponti (Vieillot, 1824) – Marokko, nördliches Algerien, Spanien
• Ch. d. margaritae (Koenig, AF, 1888) – Algerien, Tunesien, Libyen, westliches Ägypten

Literatur

• Roger Peterson, Guy Montfort, F. A. D. Hollom: Die Vögel Europas, Verlag Paul Parey, Hamburg und Berlin, 9. Auflage 1966, ISBN 3-490-05518-7.

Einzelnachweise

1. ↑ World Bird List Nicators, reedling & larks

Dupont's lark (Chersophilus duponti) is a species of lark in the family Alaudidae of the monotypic genus Chersophilus. It is found in northern Africa and Spain.

Taxonomy and systematics

Dupont's lark was originally described by Louis Jean Pierre Vieillot in 1820 and placed in the genus Alauda.^[2][3] It was named for the French naturalist Léonard Puech Dupont, who had collected the species and showed it to Vieillot.^[4]

Subspecies

Two subspecies are recognized:^[5]

• North-western Dupont's lark (C. d. duponti) - (Vieillot, 1824): Found in southern Spain, northern Morocco, northern Algeria and northern Tunisia
• South-eastern Dupont's lark (C. d. margaritae) - (Koenig, AF, 1888): Originally described as a separate species in the genus Alaemon. Found from central Algeria to western Egypt

Description

Like most other larks, Dupont's lark is an undistinguished looking species on the ground. It is 17–18 cm long, slim, with a long neck, long legs and a fine slightly curved bill. It has a thin pale crown stripe and a dark-streaked breast. The north-western Dupont's lark of Europe and north-west Africa is mainly brown-grey above and pale below. The south-eastern Dupont's lark, which occupies most of the rest of the African range, has rufous upperparts.

Vocalisations

Its song is a repeated thin, melancholic whistling phrase, very ventriloquial (difficult to locate) and a nasal whistle given mainly at dawn and dusk or at night.

Distribution and habitat

It breeds across much of northern Africa, from Algeria to Egypt, and in Spain and France.^[1] It is a non-migratory resident. It is a species that commonly inhabits chaparral areas.^[6] However, it experiences a 3.9% annual population decrease in Spain with a 32.8% decrease from 2008 to 2018, shifting its conservation status to vulnerable on the national level and endangered in the regions of Andalusia and Castile-León.^[7]

Behaviour and ecology

This is a very shy species, which runs for cover when disturbed. It is difficult to see while running among vegetation but it sometimes sings, standing upright on the edge of a low bush.

Breeding

Chersophilus duponti duponti

This is a bird of open sandy semi-desert or steppe with some grass. Its nest is on the ground, with three or four eggs being laid. Its food is seeds and insects.

References

La Brovalaŭdo aŭ Duponta alaŭdo (Chersophilus duponti), estas specio de birdo de la familio de Alaŭdedoj, kaj la ununura alaŭdo de la genro Chersophilus. Tiu reproduktiĝas en multe de norda Afriko, el Alĝerio al Egiptio, kaj en Hispanio kaj Francio. Ĝi estas nemigranta loĝanto.

Temas pri birdo de malferma sableca duondezertoj aŭ stepoj kun iom da herbo. Ili nestumas surgrunde, kie la ino demetas 3-4 ovojn. La manĝo estas semoj kaj insektoj.

Kiel plej parto de aliaj alaŭdoj, la Brovalaŭdo estas nedistingebla specio surgrunde. Ĝi estas 17-18 cm longa, svelta, kun longa kolo, longaj kruroj kaj fajna iomkurba beko. Ĝi havas mallarĝan palan kronostrion kaj malhelan brustostrion.

Estas du rasoj. C. d. duponti de Eŭropo kaj nordokcidenta Afriko estas ĉefe brungriza supre kaj pala sube. C. d. margaritae, kiu okupas plej parton de la resto de la afrika teritorio, havas ruĝecajn subajn partojn.

Temas pri tre timida specio, kiu forkuras kaŝi se ĝenata. Ties kanto estas naza fajfado, farita ĉefe dum mateniĝo aŭ krepusko.

Tiu palearktisa birdo ricevas duan nomon laŭ la franca naturalisto Leonard Puech Dupont, kiu unue kolektis specimenon.

Vidu ankaŭ

• Iberaj sklerofilaj kaj kvazaŭdeciduaj arbaroj

Referencoj

Portalo pri Birdoj

• BirdLife International (2005). Chersophilus duponti. Internacia Ruĝa Listo de Endanĝeritaj Specioj, eldono de 2006. IUCN 2006. Elŝutita 11a Majo 2006. Preskaŭ minacata

La alondra ricotí o alondra de Dupont (Chersophilus duponti)^[2]​ es una especie de ave paseriforme de la familia Alaudidae propia de la región mediterránea. Es la única especie del género Chersophilus. En Aragón se la denomina popularmente como rocín.

La especie está en peligro de extinción.

Distribución y hábitat

La alondra ricotí vive en herbazales secos.

Vive en el norte de África y la península ibérica, donde se localiza en el valle del Ebro, los páramos del sistema ibérico, La Mancha, Murcia y Andalucía oriental.^[3]​

Es un pájaro de vida terrestre, con un plumaje críptico. Vive en zonas esteparias de vegetación escasa con tomillo y albardín. Se alimenta de insectos y semillas.

Chersophilus duponti duponti - (MHNT)

En el año 2000 se censó su población en menos de 2.000 parejas en toda España. Pero un estudio de 2005 lo estimó a no más de 1300 parejas en toda España.^[4]​

Problemas de conservación

• En Andalucía se conocen tres poblaciones: una amenazada por el avance de los invernaderos, otra por una cantera y otra por un parque eólico, que ha sido reubicado para no alterar el hábitat de esta especie.
• La sustitución de su hábitat por regadíos y nuevos cultivos.
• En Cataluña se quiere hacer un aeropuerto en una zona de cría dónde se conocen al menos 15 parejas. Se propuso la cría en cautividad para poder hacer el aeropuerto. Algo totalmente desaconsejable al tratarse de una especie con serios problemas de distribución.

Referencias

Portugalgo pirripioa (Chersophilus duponti) alaudidae familiako hegazti paseriformea da, iparraldeko Afrikan (Aljeriatik Egiptoraino), Iberiar Penintsulan eta Frantzian bizi dena^[1].

Taxonomia

Portugalgo pirripioak azpiespezie bi ditu:

• Chersophilus duponti duponti. Europan eta ipar-mendebaldeko Afrikan bizi dena.
• Chersophilus duponti margaritae, ipar-ekialdeko Afrikan bizi dena.

Erreferentziak

Kaitanokkakiuru (Chersophilus duponti) on kiurujen heimoon kuuluva varpuslintu. Se on sukunsa ainoa edustaja.

Koko ja ulkonäkö

Linnun pituus on 17–18 cm. Puvultaan se on melko tyypillinen kiuru: harmaaruskean kirjava yläpuoli ja vaalea alapuoli. Nokka on pitkähkö, terävä ja alaspäin kaartuva. Suuri tumma silmä napittaa vaaleahkossa poskessa. 2 alalajia, joista itäisempi margaritae on puvultaan punertavampi kuin läntinen, tummempi nimialalaji duponti. Sukupuolet ovat samannäköiset, koiras on kooltaan hieman suurempi. Arka lintu, joka pakenee juoksemalla jo kaukaa. Laulaa pääasiassa hämärissä ja yöllä, laulaa myös lennossa.

Sekä vanhoilla että nuorilla kaitanokkakiuruilla on täydellinen sulkasato kesällä tai alkusyksyllä, jonka jälkeen niitä ei voi määrittää iälleen.^[2]

Esiintyminen

Kaitanokkakiuru on globaalisti harvinainen ja uhanalainen lintulaji, sillä se esiintyy vain Espanjassa ja paikoin Etelä-Ranskassa sekä Pohjois-Afrikassa. Maailman populaatio on kooltaan 13 600–20 000 yksilöä, joista Espanjassa pesii noin 1 900 paria ja Marokossa 2 000–3 000 paria.^[1] Laji on paikkalintu, eikä sitä ole tavattu Suomessa.

Elinympäristö

Kuivat aromaiset ruohomaat sekä alavilla mailla että vuoristossa.

Lisääntyminen

Pesintä tunnetaan puutteellisesti. Pesä on maassa pensaan, mättään tai kiven suojassa. Munia on tavallisimmin 3, joskus 2 tai 4.^[3]

Ravinto

Kaitanokkakiuru syö sekä siemeniä että selkärangattomia. Se käyttää nokkaansa kuin tikka, kaivaen syötävää maasta.^[3]

Lähteet

Sirli de Dupont, Sirli ricoti

Le Sirli de Dupont (Chersophilus duponti), ou Sirli ricoti, est une espèce d'oiseaux de la famille des Alaudidae, la seule du genre Chersophilus.

Description

Dessin de la tête.

Comme la plupart des autres alouettes, elle est sur le terrain une espèce peu distinguable. Elle mesure de 16,5 à 18 cm de long^[1], mince, avec un long cou et de longues pattes, avec un bec légèrement incurvé vers le bas. Elle possède une couronne dessinée par une bande mince et pâle, et sa poitrine est striée de traits sombres.

Alimentation

Elle se nourrit de graines et d'insectes.

Comportement

C'est une espèce très timide, qui se met à l'abri si elle est dérangée. Son chant est un sifflement nasal, produit surtout à l'aube et au crépuscule ou la nuit.

Nidification

Chersophilus duponti duponti - (MHNT)

Le nid est fait à même le sol et trois ou quatre œufs y sont pondus, blancs brunâtre, rougeâtre ou verdâtre, et tachetés de gris brun ou de jaune brun et mesurant 23-24 cm × 17-18 cm^[1].

Répartition et habitat

Distribution de l'espèce.

Elle se reproduit dans une grande partie de l'Afrique du Nord, de l'Algérie à l'Égypte, ainsi que dans le nord-est et le sud-est de l'Espagne (13 à 15 000 couples avec un grand déclin entre 1970 et 1990 puis une diminution moindre entre 1990 et 2000)^[2] et plus accidentellement en France. Il s'agit d'un résident non-migrateur.

Cet oiseau occupe les plaines ouvertes, les steppes arbustives et les hautes steppes d'armoises et de Stipa avec des sols durs ou caillouteux. Il évite les zones sablonneuses. On le trouve entre 50 et 1 550 m d'altitude^[3].

Taxinomie

Cette espèce a longtemps était considérée comme une proche parente des sirlis de genre Alaemon, mais des études phylogéniques ont montré que ce n'était pas le cas. Quand elle était considérée comme proche des sirlis, son nom normalisé CINFO était Sirli ricoti ou Sirli de Dupont^[4].

Sous-espèces

D'après la classification de référence (version 5.2, 2015) du Congrès ornithologique international, cette espèce est constituée des sous-espèces suivantes :

• C. d. duponti (Vieillot, 1824), la sous-espèce type de l'Europe et du Nord-Ouest de l'Afrique a les parties supérieures principalement brun-gris et est pâle au-dessous ;
• C. d. margaritae (A.F. Koenig, 1888), qui occupe le reste de la répartition africaine, a les parties supérieures rousses.

Annexes

Références taxinomiques

• (en) Référence Congrès ornithologique international : (consulté le 14 janvier 2017)
• (en) Référence Zoonomen Nomenclature Resource (Alan P. Peterson) : Chersophilus duponti dans Alaudidae (consulté le 14 janvier 2017)
• (fr+en) Référence Avibase : Chersophilus duponti (Vieillot, 1824) (+ répartition) (consulté le 14 janvier 2017)

Notes et références

1. ↑ ^{a et b} Paul Paris, Faune de France, vol. 2 : Oiseaux, Paris, Paul Lechevalier, 1921, 473 p., 16 cm × 24,5 cm (lire en ligne), p. 112
2. ↑ Burfield I. & van Bommel F. (2004) Birds in Europe. Population estimates, trends and conservation status. BirdLife International, Cambridge, 374 p.
3. ↑ UICN, consulté lors d'une mise à jour du lien externe
4. ↑ D'après le naturaliste français Leonard Dupont Puech (1796-1828), qui fut le premier à recueillir un spécimen.

De Duponts leeuwerik (Chersophilus duponti) is een zangvogel uit de familie Alaudidae (leeuweriken).

Verspreiding en leefgebied

Deze soort telt 2 ondersoorten:

• C. d. duponti: zuidelijk Spanje, noordelijk Marokko, noordelijk Algerije en noordelijk Tunesië.
• C. d. margaritae: van centraal Algerije tot westelijk Egypte.

Externe link

• Avibase

Nattlerke (Chersophilus duponti) er en fugl og den eneste arten i slekten Chersophilus i lerkefamilien.

Utbredelse

Den forekommer i Algerie, Egypt, Libya, Marokko, Spania, Tunisia.

Underarter

Det er beskrevet to underarter av nattlerke^[2]:

• Chersophilus duponti duponti (Vieillot, 1820) – forekommer i Spania, Marokko, i det nordlige Algerie og i det nordvestlige Tunisia.
• Chersophilus duponti margaritae (Stanley, 1814) – forekommer fra Algerie til det sørøstlige Tunisia, det nordlige Libya og det nordvestlige Egypt.

Referanser

Eksterne lenker

• (en) Nattlerke i Encyclopedia of Life
• (en) Nattlerke i Global Biodiversity Information Facility
• (en) Nattlerke hos Fauna Europaea
• (en) Nattlerke hos NCBI
• (en) Nattlerke hos ITIS
• (en) Kategori:Chersophilus duponti – bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• Chersophilus duponti – detaljert informasjon på Wikispecies
• BirdLife International (2012). «Chersophilus duponti (Dupont's Lark)». IUCN 2013. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.1. Besøkt 8. august 2013.
• Chersophilus duponti (ID 504B02182C6C63A9). Avibase. Hentet ut 10. oktober 2013.
• Birdlife Species Factsheet: Chersophilus duponti. Hentet ut 10. oktober 2013.
• IBC - The Internet Bird Collection: Chersophilus duponti. Hentet ut 10. oktober 2013.
• Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson. 2013. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.8.. Hentet ut 10. oktober 2013.

Denne ornitologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den.
Det finnes mer utfyllende artikkel/artikler på .

Skowrończyk sierpodzioby^[5] (Chersophilus duponti) – gatunek małego ptaka z rodziny skowronków (Alaudidae), jedyny przedstawiciel rodzaju Chersophilus. Wyróżniono dwa podgatunki C. duponti^[6][3]:

• C. duponti duponti – południowa Hiszpania, północne Maroko, północna Algieria i północna Tunezja.
• C. duponti margaritae – środkowa Algieria do zachodniego Egiptu.

Występowanie

Zasiedla większość Hiszpanii oraz, wyspowo, Afrykę Północną. Biotop to suche śródziemnomorskie stepy, zimą spotykany na polach i ścierniskach.

Charakterystyka

Długość ciała 18 cm. Podobny do skowronka zwyczajnego, lecz ciemniejszy, mniejszy i nie ma czubka. Części i wzory na ubarwieniu identyczne jak u w.w. gatunku, jednakże odróżnia się charakterystycznym długim, sierpowatym dziobem i jasną brwią. Poza tym ogólnie całe kreskowanie wyraźniejsze, nogi jasnoróżowe. Młode mają na grzbiecie łuskowaty wzór.

rozpiętość skrzydeł: 25–31 cm

Głos

Śpiewa fletowymi tonami i świergotami podobnymi do głosu zięby.

Tryb życia

Zazwyczaj biega, rzadko lata.

Status i ochrona

Według IUCN narażony na zagrożenie wyginięciem od 2005 roku, wcześniej miał on status najmniejszej troski (ang.: Least Concern)^[4].

Przypisy

Bibliografia

• Paul Sterry, Andrew Cleve, Andy Clements, Peter Godfellow: Ptaki Europy: przewodnik. Warszawa: 2007, s. 265. ISBN 978-83-247-0818-5.

Linki zewnętrzne

• Zdjęcie
• Zasięg występowania

Chersophilus duponti duponti - (MHNT)

A calhandra-de-dupont (Chersophilus duponti) é uma ave passeriforme da família Alaudidae.^[1] Tal como os outros membros da sua família, tem a plumagem acastanhada. Distingue-se pelo seu bico relativamente longo e recurvado.

Esta espécie distribui-se pela Península Ibérica (Espanha) e pelo norte de África. Terá ocorrido em Portugal no passado, mas a sua ocorrência no país não é registada há mais de cem anos, sendo por isso considerada extinta em território português.

Referências

Dupontlärka^[2] (Chersophilus duponti) är en skygg och mycket svårsedd lärka som förekommer på Iberiska halvön samt i Nordafrika.^[3]

Taxonomi, systematik och utbredning

Dupontlärkan beskrevs ursprungligen av Louis Jean Pierre Vieillot 1820 som placerade den i släktet Alauda.^[4][5] Fågelns vetenskapliga och svenska artnamn hedrar Léonard Puech Dupont (1796-1828), fransk handlare i specimen och tidig kolibrikännare, som samlade in arten och visade den för Vieillot.^[6][7]

Sedermera har den flyttats till det egna släktet Chersophilus på grund av sitt avvikande utseende. DNA-studier visar förvånande nog att dess närmaste släkting troligen är streckig ökenlärka (Eremalauda dunni).^[8]

Dupontlärkans utbredningsområde.

Underarter

Dupontlärkan delas in i två underarter med följande utbredning:^[3]

• C. d. duponti – förekommer på Iberiska halvön, i Marocko, i norra Algeriet och i nordvästra Tunisien
• C. d. margaritae – förekommer från Algeriet (Atlasbergens södra sluttningar) till sydöstra Tunisien, norra Libyen och nordvästra Egypten

Kännetecken

Utsseende

Liksom andra lärkor är dupontlärkan kryptiskt tecknad i brunt. Den är jämnstor med sånglärkan (17-18 centimeter) men relativt gracil med lång nacke, långa ben och lång, något nedböjd näbb. Den har liksom sånglärkan streckat bröst och vita stjärtsidor, men saknar vit vingbakkant, är något mörkare och har ett ljust streck på hjässan. Underarten margaritae har något längre näbb och är mer rödbrun i grundfärgen. Könen är lika.

Läte

Sången är en upprepad melankolisk, kort och nasal melodi som framförs i gryning och skymning, ofta i sångflykt på hög höjd, även nattetid. Lätet är förvånansvärt svårt att lokalisera.

Levnadssätt

Dupontlärkan förekommer i öppen, sandig, halvöken eller stäpp med tuvor av gräs, såväl på högplatåer, i låglänta områden samt nära kusten. Utanför häckningstid har den även påträffats i sädesfält.^[1] Den är mycket skygg, med ryckiga och nervösa rörelser. Vid oro löper den raskt undan och undgår därmed lätt upptäckt. Dupontlärkan lägger tre till fyra ägg på marken, mellan mars och juli.^[1] Huvudsakliga födan är insekter och frön.

Status

IUCN kategoriserar arten som nära hotad.^[1] I Marocko uppskattas populationen till drygt 15.000 sjungande hanar, i Spanien 3.500-4.200.^[1] I Spanien tros arten minska relativt kraftigt, minst 10% under tio år.^[1]

Referenser

1. ^ [a b c d e f] Birdlife International 2016 Chersophilus duponti Från: IUCN 2016. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2016.3 www.iucnredlist.org. Läst 2016-12-11.
2. ^ Sveriges ornitologiska förening (2017) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter, läst 2017-02-14
3. ^ [a b] Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2016) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2016 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2016-08-11
4. ^ Vieillot, Louis Jean Pierre (1820) Faune française, ou Histoire naturelle, générale et particulière des animaux qui se trouvent en France, constamment ou passagèrement, à la surface du sol, dans les eaux qui le baignent, et dans le lit, pages 173-174 (på franska)
5. ^ ”Chersophilus duponti - Avibase”. avibase.bsc-eoc.org. http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=EN&avibaseid=504B0218&sec=summary&ssver=1.
6. ^ Jobling, J. A. (2016). Key to Scientific Names in Ornithology. Ur del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (red.) (2016). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Hämtad från www.hbw.com.
7. ^ Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2014). The Eponym Dictionary of Birds. New York, NY, USA: Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-0574-1. https://books.google.com/books?id=En4wBAAAQBAJ&pg=PT368
8. ^ Alström, P., K.N. Barnes, U. Olsson, F.K. Barker, P. Bloomer, A.A. Khan, M.A. Qureshi, A. Guillaumet, P.-A. Crochet, P.G. Ryan (2013), Multilocus phylogeny of the avian family Alaudidae (larks) reveals complex morphological evolution, non-monophyletic genera and hidden species diversity, Mol. Phylogenet. Evol. 69, 1043-1056.

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör dupontlärka.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Chersophilus duponti.
  Artförteckning

Chersophilus duponti là một loài chim trong họ Alaudidae.^[2]

Chú thích

Tham khảo

• Dữ liệu liên quan tới Chersophilus duponti tại Wikispecies
• Beolens, Bo; Watkins, Michael; Grayson, Michael (2014). The Eponym Dictionary of Birds. New York, NY, USA: Bloomsbury Publishing. ISBN 978-1-4729-0574-1.
• Ageing and sexing (PDF; 1.8 MB) by Javier Blasco-Zumeta & Gerd-Michael Heinze

Bài viết Bộ Sẻ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

杜氏百灵（学名：Chersophilus duponti），是百灵科杜氏百灵属（Chersophilus）的一种，分布于法国、希腊、埃及、利比亚、阿尔及利亚、塞浦路斯、突尼斯、西班牙、马耳他、摩洛哥、意大利和葡萄牙（已绝灭）。该物种的保护状况被评为近危。

杜氏百灵的平均体重约为39.5克。栖息地包括温带草原、温带疏灌丛、亚热带或热带的（低地）干草原、亚热带或热带的（低地）干燥疏灌丛和地中海型疏灌丛。

参考文献

• Chersophilus duponti. BirdLife.org. [2011-06-27].