dcsimg

Glaucis hirsutus ( Asturyasça )

wikipedia AST tarafından sağlandı

El ermitañu de Glaucis o ermitañu arispiu[1] (Glaucis hirsutus) ye un colibrí que cría dende'l Sur de Panamá a Bolivia, y en Trinidá, Tobagu y Granada. Ye una especie xeneralmente común y estensa, anque poblaciones locales pueden camudar en númberos y sumir dafechu nel hábitat marxinal[2]

Descripción

Ye de 10,7 cm (4,2 plg) de llargu y pesa un promediu de 7 gm (0,25 oz). El picu mide alredor de 3,3 cm (1,3 plg) y ye totalmente inclináu escontra baxo, llargu y delgáu – anque comparáu a los picos d'otros colibrís, ye bastante robustu. L'Ermitañu Hirsutus de Glaucis tien una cabeza parduza, partes cimeros de color verde morenura y partes inferiores rufous. La cola tien plumes verdes y plumes esteriores rufous, tou con puntes en blancu. El picu tien un quexal inferior mariella y un quexal cimeru negra. Los sexos son asemeyaos, pero'l machu tien un rayu o centello mariellu nel quexal cimeru, y la fema tien llixeramente más pálida'l plumaxe. El picu de les femes tamién ye proporcionalmente un pocu más curtiu (anque esto ye apenes reconocible) y más inclináu (lo cual ye abondo visible nuna comparanza direuta).[3]

Los machos inmaduros son daqué distintos, paeciéndose a un barbudu (Threnetes). Ellos fueron descritos una vegada como una especie distinta, el "Barbudu Negru" ("T. grzimeki"). Coles mesmes, el abrawayae una subespecie propuesta, aparentemente ta basáu nuna variación individual qu'asocede n'adultos y non taxonómicamente distintu en cualesquier.[4]

El cantar d'esta especie ye un tonu agudu dulce.

Ecoloxía

Esti colibrí ermitañu habita na maleza del monte, de cutiu cerca de corrientes d'agua. L'alimentu del Ermitañu Hirsutus ye néctar, tomáu d'una variedá de flores sotobosque, y de dellos pequeños invertebraos.

G. hirsutus tien vezos alimenticios bien esixentes. Solo visita les flores con pétalos enteros de llargor y combadura precisamente iguales que la del so picu, ente que la mayoría de los otros colibrís son más flexible. Asina, les sos plantes alimenticies son atopaes en casi tola diversidá de anxospermes. Bien popular con esta ave son los Zingiberales, como los Costus scaber (Costaceae), o Heliconia standleyi y Heliconia stricta (Heliconiaceae). Otra plantes alimenticies bien gustaes d'estos colibrís inclúin los Gentianales como la Duroia Hirsutus, Palicourea lasiantha, Psychotria bahiensis y la Psychotria platypoda (Rubiaceae), Lamiales como la peruviana Sanchezia (Acanthaceae) o la Drymonia semicordata (Gesneriaceae), y la Myrtales como la Cuphea melvilla (Lythraceae). Entá les plantes de congenericas con flores de llixeramente de llargor y combadura distintes son evitaes, per otru llau.[3]

Dada la diferencia na combadura del picu ente machos y femes, paez probable que los sexos eviten competir por acoricar fonte alimenticia visitando distintes plantes, pero hubieron estudios pocu refechos. Si hubo cualesquier coevolución ente l'Ermitañu Peludo y les sos plantes alimenticies ye más malo de determinar, pero si daqué, paez ser menos estensu de lo que podría ser presumíu. La mayoría de les plantes frecuentaes por esti colibrí tamién son polinizadas por menos especies esixentes. Pero pa dalgunos (como Cuphea melvilla, Psychotria bahiensis y P. platypoda) l'Ermitañu Peludo paez ser un polinizador de crucial importancia, indicando que – anque menos frecuente que la forma típica del picu suxure – fuertes mutualismos ente esta ave y dalgunos de les sos plantes alimenticies esisten verdaderamente.[3]

La fema del Ermitañu Hirsutus asitia dos güevos nun pequeñu nial con una cola, fechu de pequeños raigaños y amarráu a la parte inferior d'una palma, el felechu o Heliconia hojean sobre la tierra (3–6 pies). Los niales son de cutiu cerca d'una corriente, cascada o nel cantu de la carretera, y sosprendentemente son fáciles d'atopar. La incubación ye 17 díes más 23 pa emplumar, y esta especie puede añerar hasta cuatro veces nuna temporada. El machu d'esti colibrí agresivu y curiosu ayuda a construyir y defender el nial, pero non a guarar los güevos. A lo menos regionalmente (por casu en Colombia), la especie cría tou añu.[5]

Notes

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «Nomes en castellán de les aves del mundu recomendaos pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Quinta parte: Strixiformes, Caprimulxiformes y Apodiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 47 (1): pp. 123-130. ISSN 0570-7358. http://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_47_1_quinto.pdf. Consultáu'l .
  2. Faria et al. (2006), BLI (2008)
  3. 3,0 3,1 3,2 Rodríguez-Flores & Stiles (2005)
  4. Mallet-Rodrigues (2006)
  5. Greeney et al. (2004)

Referencies

BirdLife International (BLI) (2008). Glaucis hirsutus. In: IUCN 2008. IUCN Rede Llista d'Especies n'Estinción. Descargardo el 31 ochobre 2008.

Faria, Christiana M.A.; Rodrigues, Marcos; do Amaral, Frederico Q.; Módena, Érica & Fernandes, Alexandre M. (2006): Aves de um fragmentu de Matu Atlântica non alto Rio Dolce, Minas Gerais: colonização y extinção [The birds of an Atlantic Forest fragment at upper Rio Dolce valley, Minas Gerais, southeastern Brazil: colonization and extinction]. Revista Brasileira de Zoologia 23(4): 1217-1230 [Portuguese with English abstract]. doi:10.1590/S0101-81752006000400032 PDF testu completu

Greeney, Harold F.; Gelis, Rudolphe A. & White, Richard (2004): Notes d'aves de crianza de les tierres baxes forestales del Ecuador. Bull. B.O.C. 124(1): 28-37. PDF testu completu.

Mallet-Rodrigues, Francisco (2006): Táxons d'aves de validade questionável com ocorrência non Brasil. III – Trochilidae (I) [Questionable bird taxa with occurrence in Brazil. III – Trochilidae (I)]. Revista Brasileira de Ornitologia 14(4): 475-479 [Portuguese with English abstract]. PDF testu completu.

Protonotaria-citrea-002 edit.jpg Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AST

Glaucis hirsutus: Brief Summary ( Asturyasça )

wikipedia AST tarafından sağlandı
Glaucis hirsutus

El ermitañu de Glaucis o ermitañu arispiu (Glaucis hirsutus) ye un colibrí que cría dende'l Sur de Panamá a Bolivia, y en Trinidá, Tobagu y Granada. Ye una especie xeneralmente común y estensa, anque poblaciones locales pueden camudar en númberos y sumir dafechu nel hábitat marxinal

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AST

Glaucis hirsuta ( Azerice )

wikipedia AZ tarafından sağlandı

Glaucis hirsuta (lat. Glaucis hirsuta) - glaucis cinsinə aid heyvan növü.

Mənbə

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AZ

Glaucis hirsuta: Brief Summary ( Azerice )

wikipedia AZ tarafından sağlandı

Glaucis hirsuta (lat. Glaucis hirsuta) - glaucis cinsinə aid heyvan növü.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia AZ

Colibrí ermità hirsut ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

El colibrí ermità hirsut (Glaucis hirsutus) és un ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita boscos, sotabosc, matolls i vegetació secundària de les terres baixes de les Antilles Menors meridionals, i des del centre i est de Panamà, nord-oest, nord i est de Colòmbia, Veneçuela, Trinitat i Guaiana, cap al sud, per l'est dels Andes, a través de l'est d'Equador i de Perú fins al nord i l'est de Bolívia i gran part de Brasil.

Referències

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Colibrí ermità hirsut: Brief Summary ( Katalanca; Valensiyaca )

wikipedia CA tarafından sağlandı

El colibrí ermità hirsut (Glaucis hirsutus) és un ocell de la família dels troquílids (Trochilidae) que habita boscos, sotabosc, matolls i vegetació secundària de les terres baixes de les Antilles Menors meridionals, i des del centre i est de Panamà, nord-oest, nord i est de Colòmbia, Veneçuela, Trinitat i Guaiana, cap al sud, per l'est dels Andes, a través de l'est d'Equador i de Perú fins al nord i l'est de Bolívia i gran part de Brasil.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autors i editors de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CA

Meudwy bronwinau ( Galce )

wikipedia CY tarafından sağlandı

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Meudwy bronwinau (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: meudwyod bronwinau) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Glaucis hirsuta; yr enw Saesneg arno yw Rufous-breasted hermit. Mae'n perthyn i deulu'r Sïednod (Lladin: Trochilidae) sydd yn urdd y Apodiformes.[1]

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. hirsuta, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America a Gogledd America.

Gall fwyta neithdar o fewn blodau, ac wrth ymestyn i'w gyrraedd, mae'n rwbio'n erbyn y paill ac yn ei gario i flodyn arall gan ei ffrwythloni.

Teulu

Mae'r meudwy bronwinau yn perthyn i deulu'r Sïednod (Lladin: Trochilidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:

Rhestr Wicidata:

rhywogaeth enw tacson delwedd Seren goed torch biws Myrtis fanny Sïedn cleddbig Ensifera ensifera
Sword-billed Hummingbird (Ensifera ensifera).jpg
Sïedn clustfioled brown Colibri delphinae
050305 Brown Violet-ear crop.jpg
Sïedn clustfioled tinwyn Colibri serrirostris
White-Vented Violetear.JPG
Sïedn cynffonnog coch Sappho sparganurus
Sappho sparganura.jpg
Sïedn cynffonnog efydd Polyonymus caroli
MonographTrochi3Goul 0252.jpg
Sïedn dreinbig melynwyrdd Chalcostigma olivaceum
Histoirenaturell00muls 0053.jpg
Sïedn gên emrallt Abeillia abeillei
MonographTrochi4Goul 0042.jpg
Sïedn y werddon Rhodopis vesper
Hummingbird Incubating3.jpg
Diwedd y rhestr a gynhyrchwyd yn otomatig o Wicidata.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan Cymdeithas Edward Llwyd; adalwyd 30 Medi 2016.
  2. Gwefan Avibase; adalwyd 3 Hydref 2016.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Awduron a golygyddion Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CY

Meudwy bronwinau: Brief Summary ( Galce )

wikipedia CY tarafından sağlandı

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Meudwy bronwinau (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: meudwyod bronwinau) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Glaucis hirsuta; yr enw Saesneg arno yw Rufous-breasted hermit. Mae'n perthyn i deulu'r Sïednod (Lladin: Trochilidae) sydd yn urdd y Apodiformes.

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn G. hirsuta, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America a Gogledd America.

Gall fwyta neithdar o fewn blodau, ac wrth ymestyn i'w gyrraedd, mae'n rwbio'n erbyn y paill ac yn ei gario i flodyn arall gan ei ffrwythloni.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Awduron a golygyddion Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia CY

Kanelbrystet eremit ( Danca )

wikipedia DA tarafından sağlandı

Kanelbrystet eremit (latin: Glaucis hirsutus) er en af de cirka 339 forskellige arter af kolibrier. Den er 10,7 cm lang og vejer 7 gram. Næbbet er 3,3 cm langt. Den minder meget om den noget mindre bronzeryggede eremit.


Kilder og eksterne henvisninger

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-forfattere og redaktører
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DA

Kanelbrystet eremit: Brief Summary ( Danca )

wikipedia DA tarafından sağlandı

Kanelbrystet eremit (latin: Glaucis hirsutus) er en af de cirka 339 forskellige arter af kolibrier. Den er 10,7 cm lang og vejer 7 gram. Næbbet er 3,3 cm langt. Den minder meget om den noget mindre bronzeryggede eremit.


lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-forfattere og redaktører
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DA

Rotschwanz-Schattenkolibri ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Rotschwanz-Schattenkolibri (Glaucis hirsutus) oder Rotschwanz-Eremit ist ein Kolibri aus Südamerika. Neben der Nominatform Glaucis hirsuta hirsuta von Ost-Kolumbien, West-Venezuela, Ost-Ecuador und Nord-Peru wird die Unterart Glaucis h. insularum von Trinidad und Tobago und Grenada unterschieden.

Beschreibung

Die Gesamtlänge des Kolibris beträgt etwa zwölf Zentimeter. Das Gewicht beträgt rund sieben Gramm, die Länge des kräftigen, langen und gebogenen Schnabels etwa drei Zentimeter. Der Unterschnabel ist gelblich mit schwarzer Spitze. Männchen und Weibchen sind schwer zu unterscheiden.

Das Männchen ist an seiner Oberseite metallisch-glänzend olivgrün, am Oberkopf dunkelbraun. Über dem Auge findet sich ein angedeuteter heller Streifen, während unter dem Auge ein cremefarbener Zügel sichtbar ist und die Ohrgegend dunkelgrau. Die Kehle, das Kinn, die Brust und die Seiten des Bauches sind rotbraun, während der Bauch selbst graubraun gestrichelt ist. Der Schwanz ist gerundet. Die mittleren Steuerfedern sind bronzegrün glänzend und tragen ein schwarzes Querband vor den weißen Spitzen (Subterminalband). Ihre Enden sind spitz. Die übrigen Steuerfedern sind dagegen rotbraun, haben aber ebenfalls weiße Spitzen und ein schwarzes Subterminalband.

Der Schnabel des Weibchens zeigt eine etwas stärker ausgeprägte Biegung. Das Rotbraun der der Brust ist weniger kräftig ausgeprägt und kaum zum Bauchgefieder abgrenzbar. Die Enden der mittleren Steuerfedern sind abgerundet.

Jungvögel haben rostfarbene Federränder im Bereich des Rückengefieders.

Eine ähnliche Art ist der Kupferschattenkolibri (Glaucis aenea), der in Nicaragua, Panama, Kolumbien und Ecuador verbreitet ist. Die Art ist etwas kleiner als der Rotschwanz-Schattenkolibri und an seiner gesamten Unterseite rotbraun.

Verbreitung und Lebensraum

 src=
Verbreitung des Rotschwanz-Schattenkolibris

Der Rotschwanz-Schattenkolibri ist in einem Gebiet von Panama, Kolumbien, Ecuador, Peru, Bolivien, Venezuela, Guyana und Brasilien verbreitet. Die Art findet sich in tropischen und subtropischen Zonen bis etwa 1500 Meter Höhe. Der Vogel bevorzugt bodennahe Bereiche der Regenwälder und dort Flussufer und Wegränder.

Status

Der Rotschwanz-Schattenkolibri gilt als nicht gefährdet (least concern). Das 1973 beschriebene Taxon Threnetes grzimeki[1] (von Augusto Ruschi zu Ehren von Bernhard Grzimek benannt) gilt heute als immatures Männchen des Rotschwanz-Schattenkolibris. Auch die vom selben Autor beschriebene Unterart Glaucis hirsuta abrawayae Ruschi, 1973[2], die er Joseph Paul Abravaya (geb. 1945) widmete, wird heute als Synonym zur Nominatform betrachtet.

Unterarten

Bisher sind zwei Unterarten bekannt, die sich vor allem durch ihre Färbung und Verbreitungsgebiet unterscheiden. Es handelt sich hierbei um:[3]

  • Glaucis hirsutus hirsutus (Gmelin, JF, 1788)[4] – Die Nominatform ist in Panama dem Westen Kolumbiens über Venezuela und den Guyanas bis Brasilien und dem Norden Boliviens verbreitet.
  • Glaucis hirsutus insularum Hellmayr & Seilern, 1913[5] – Die Unterart kommt auf Grenada, Trinidad und Tobago vor.

Etymologie und Forschungsgeschichte

Johann Friedrich Gmelin beschrieb den Kolibri unter dem Namen Trochilus hirsutus. Als Fundort gab er Brasilien an.[4] Erst 1831 wurde die Art von Friedrich Boie der neuen Gattung Glaucis zugeordnet.[6] Dieses Wort stammt vom griechischen Wort „glaukos γλαυκός“ für „blaugrau, glauk, hellgrün“ ab.[7] »Hirsutus« ist das lateinische Wort für »haarig, borstig«.[8] Das lateinische »insularum« bedeutet »Inselbewohner«.[5]

Literatur

  • Helmut Folger: Kolibris. Ihre Lebensweise und Haltung. Ulmer, Stuttgart 1982, ISBN 3-8001-7073-6
  • J. Del Hoyo, A. Elliot, J. Sargatal (Hrsg.) (1999): Handbook of the Birds of the World. Volume 5: Barn-Owls to Hummingbirds. Lynx Edicions. ISBN 8487334253
  • James A. Jobling: Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Christopher Helm, London 2010, ISBN 978-1-4081-2501-4.
  • Johann Friedrich Gmelin: Systema Naturae per Regna Tria Naturae, Secundum Classes, Ordines, Genera, Species, Cum Characteribus, Differentiis, Synonymis, Locis. Band 1, Nr. 1. Georg Emanuel Beer, Leipzig 1788 (online [abgerufen am 10. August 2014]).
  • Carl Eduard Hellmayr, Josef von Seilern und Aspang: Zwei neue Vogelformen aus Trinidad. In: Verhandlungen der Ornithologischen Gesellschaft in Bayern. Band 11, Nr. 4, 1913, S. 315–316 (online [abgerufen am 10. August 2014]).
  • Friedrich Boie: Bemerkungen über Spezies und einige ornithologische Familien und Sippen. In: Isis von Oken. Band 24, 1831, S. 538–548 (online [abgerufen am 10. August 2014]).
  • Augusto Ruschi: Uma nova espécie de Threnetes (Aves, Trochilidae) - Threnetes grzimeki sp. n. In: Boletim Museu Biol. Prof. "Mello Leitão" Santa Teresa (= Zoologie). Band 37, 1973, S. 1–6 (boletim.sambio.org.br [PDF; 197 kB]).
  • Augusto Ruschi: Uma nova subespécie de beija-flor - Glaucis hirsuta abrawayae n. s. sp. In: Boletim Museu Biol. Prof. "Mello Leitão" Santa Teresa (= Zoologie). Nr. 43, 1973, S. 1–3 (boletim.sambio.org.br [PDF; 64 kB]).

Einzelnachweise

  1. Augusto Ruschi (1973a), S. 1
  2. Augusto Ruschi (1973b), S. 1
  3. IOC World Bird List Hummingbirds
  4. a b Johann Friedrich Gmelin, S. 490
  5. a b Carl Eduard Hellmayr u. a., S. 316
  6. Friedrich Boie, S. 545
  7. James A. Jobling, S. 174
  8. James A. Jobling, S. 192
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Rotschwanz-Schattenkolibri: Brief Summary ( Almanca )

wikipedia DE tarafından sağlandı

Der Rotschwanz-Schattenkolibri (Glaucis hirsutus) oder Rotschwanz-Eremit ist ein Kolibri aus Südamerika. Neben der Nominatform Glaucis hirsuta hirsuta von Ost-Kolumbien, West-Venezuela, Ost-Ecuador und Nord-Peru wird die Unterart Glaucis h. insularum von Trinidad und Tobago und Grenada unterschieden.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia DE

Rufous-breasted hermit ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

The rufous-breasted hermit or hairy hermit (Glaucis hirsutus) is a hummingbird that breeds from Panama south to Bolivia, and on Trinidad, Tobago and Grenada. It is a widespread and generally common species, though local populations may change in numbers and disappear altogether in marginal habitat.[3]

Taxonomy

The rufous-breasted hermit was formally described in 1788 by the German naturalist Johann Friedrich Gmelin in his revised and expanded edition of Carl Linnaeus's Systema Naturae. He placed it with all the other hummingbirds in the genus Trochilus and coined the binomial name Trochilus hirsutus.[4] Gmelin's description was based on that of the German naturalist Georg Marcgrave in his Historia Naturalis Brasiliae that had been published 140 years earlier in 1648.[5] The rufous-breasted hermit is now placed with two other species in the genus Glaucis that was introduced in 1831 by the German zoologist Friedrich Boie.[6][7] The genus name is from the Ancient Greek glaukos meaning "blue-grey", "glaucous" or "pale green". The specific epithet hirsutus is Latin meaning "hairy" or "bristled".[8] The type locality is northeast Brazil.[9]

Two subspecies are recognised:[7]

  • G. h. insularum Hellmayr & Seilern, 1913 – Grenada, Trinidad and Tobago
  • G. h. hirsutus (Gmelin, JF, 1788) – Panama and west Colombia through Venezuela and the Guianas to Brazil and north Bolivia

Description

The rufous-breasted hermit is 10.7 cm (4.2 in) long and weighs 7 g (0.25 oz) on average. The bill measures around 3.3 cm (1.3 in) and is strongly decurved, long and thin – though compared to the bills of other hummingbirds, it is rather robust. The rufous-breasted hermit has a brownish head, bronze-green upperparts and rufous underparts. The tail has green central feathers and rufous outer feathers, all tipped white. The bill has a yellow lower mandible and a black upper mandible. Sexes are similar, but the male has yellow streaking on the upper mandible, and the female may be slightly duller in plumage. The bill of females is also proportionally a bit shorter (though this is hardly recognizable) and more decurved (which is quite conspicuous in direct comparison).[10]

Males are somewhat more distinct, resembling a barbthroat (Threnetes). They were once described as a distinct species, the "black barbthroat" ("T. grzimeki"). Similarly, the proposed subspecies abrawayae is apparently based on individual variation occurring in adults and not taxonomically distinct either.[11]

The call of this species is a high-pitched sweet.

Behavior and ecology

This hermit inhabits forest undergrowth, often near running water. The rufous-breasted hermit's food is nectar, taken from a variety of understory flowers, and some small invertebrates.

Food and feeding

G. hirsuta has very discriminating feeding habits. It will only visit flowers whose corolla length and curvature precisely matches that of its bill, while most other hummingbirds are far more flexible. Thus, its foodplants are found across almost the entire diversity of angiosperms. Very popular with this bird are Zingiberales, such as Costus scaber (Costaceae), or Heliconia standleyi and Heliconia stricta (Heliconiaceae). Other well-liked foodplants of this hummingbird include Gentianales like Duroia hirsuta, Palicourea lasiantha, Psychotria bahiensis and Psychotria platypoda (Rubiaceae), Lamiales such as Sanchezia peruviana (Acanthaceae) or Drymonia semicordata (Gesneriaceae), and Myrtales like Cuphea melvilla (Lythraceae). Even congeneric plants with flowers of slightly different length and curvature are avoided on the other hand.[10]

Given the difference in bill curvature between males and females, it seems likely that the sexes avoid competing for the same food resource by visiting different plants, but there has been little in-depth study. Whether there has been any coevolution between the hairy hermit and its foodplants is more difficult to determine, but if anything, it seems to be less widespread than it could be presumed. Most plants visited by this hummingbird are also pollinated by less discriminating species. But for some (such as Cuphea melvilla, Psychotria bahiensis and P. platypoda) the hairy hermit seems to be a pollinator of crucial importance, indicating that – though less often than the characteristic bill shape suggests – strong mutualisms between this bird and some of its foodplants do indeed exist.[10]

Breeding

The female rufous-breasted hermit lays two eggs in a small cup nest with a tail, made of rootlets and attached to the underside of a palm, fern or Heliconia leaf one or two meters (3–6 ft) above ground or so. The nests are often near a stream, waterfall or roadside, and are surprisingly easy to find. Incubation is 17 days with 23 more to fledging, and this species may nest up to four times in a season. The male of this aggressive and inquisitive hummingbird helps to build and defend the nest, but does not incubate the eggs. At least regionally (e.g. in Colombia), the species breeds all year.[12]

References

  1. ^ BirdLife International (2016). "Glaucis hirsutus". IUCN Red List of Threatened Species. 2016: e.T22686911A93130811. doi:10.2305/IUCN.UK.2016-3.RLTS.T22686911A93130811.en. Retrieved 12 November 2021.
  2. ^ "Appendices | CITES". cites.org. Retrieved 2022-01-14.
  3. ^ Faria et al. (2006), BLI (2008)
  4. ^ Gmelin, Johann Friedrich (1788). Systema naturae per regna tria naturae : secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis (in Latin). Vol. 1, Part 1 (13th ed.). Lipsiae [Leipzig]: Georg. Emanuel. Beer. p. 490.
  5. ^ Marcgrave, Georg (1648). Historia Naturalis Brasiliae: Liber Quintus: Qui agit de Avibus (in Latin). Lugdun and Batavorum (London and Leiden): Franciscum Hackium and Elzevirium. p. 197, 4th Guainumbi.
  6. ^ Boie, Friedrich (1831). "Bemerkungen über Species und einige ornithologische Familien und Sippen". Isis von Oken (in German). Cols 538–548 [545].
  7. ^ a b Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela, eds. (January 2022). "Hummingbirds". IOC World Bird List Version 12.1. International Ornithologists' Union. Retrieved 11 July 2022.
  8. ^ Jobling, James A. (2010). The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. London: Christopher Helm. pp. 174, 192. ISBN 978-1-4081-2501-4.
  9. ^ Peters, James Lee, ed. (1945). Check-List of Birds of the World. Vol. 5. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. p. 5.
  10. ^ a b c Rodríguez-Flores & Stiles (2005)
  11. ^ Mallet-Rodrigues (2006)
  12. ^ Greeney et al. (2004)
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Rufous-breasted hermit: Brief Summary ( İngilizce )

wikipedia EN tarafından sağlandı

The rufous-breasted hermit or hairy hermit (Glaucis hirsutus) is a hummingbird that breeds from Panama south to Bolivia, and on Trinidad, Tobago and Grenada. It is a widespread and generally common species, though local populations may change in numbers and disappear altogether in marginal habitat.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia authors and editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EN

Glaucis hirsutus ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

El ermitaño de Glaucis, ermitaño hirsuto,[1]ermitaño canelo, pico de sable común, picaflor pico de sable, ermitaño pechicanelo, ermitaño pecho canela o colibrí pecho canela (Glaucis hirsutus) es un colibrí que cría desde el sur de Panamá hasta Bolivia, también en las islas de Trinidad, Tobago y Granada. Es una especie generalmente común y extensa, aunque las poblaciones locales pueden variar en número y desaparecer enteramente en hábitats marginales.[2]

Descripción

Tiene una longitud total de 107 mm (4,2 pulgadas) y pesa un promedio de 7 g (0,25 oz). El pico mide alrededor de 3,3 cm (1,3 plg) y es totalmente inclinado hacia abajo, largo y delgado – aunque comparado a los picos de otros colibrís, es bastante robusto. El Ermitaño Hirsutus de Glaucis tiene una cabeza parduzca, partes superiores de color verde bronceado y partes inferiores rufous. La cola tiene plumas verdes y plumas exteriores rufous, todo con puntas en blanco. El pico tiene una mandíbula inferior amarilla y una mandíbula superior negra. Los sexos son semejantes, pero el macho tiene un rayo o centello amarillo en la mandíbula superior, y la hembra tiene ligeramente más pálida el plumaje. El pico de las hembras también es proporcionalmente un poco más corto (aunque esto es apenas reconocible) y más inclinado (lo cual es bastante visible en una comparación directa).[3]

Los machos inmaduros son algo diferentes, pareciéndose a un barbudo (género Threnetes). Ellos fueron descritos una vez como una especie distinta, el "Barbudo Negro" ("T. grzimeki"). Asimismo, la subespecie propuesta abrawayae, aparentemente está basada en una variación individual de algunas aves adultas y no es taxonómicamente distinto.[4]

El canto de esta especie es un tono agudo dulce.

Ecología

Este colibrí ermitaño habita en la maleza del bosque, a menudo cerca de corrientes de agua. El alimento del Ermitaño Hirsutus es néctar, tomado de una variedad de flores sotobosque, y de algunos pequeños invertebrados.

G. hirsutus tiene hábitos alimenticios muy exigentes. Solo visita las flores con pétalos enteros de longitud y curvatura precisamente iguales que la de su pico, mientras que la mayoría de los otros colibrís son más flexible. Así, sus plantas alimenticias son encontradas en casi toda la diversidad de angiospermas. Muy popular con esta ave son los Zingiberales, como los Costus scaber (Costaceae), o Heliconia standleyi y Heliconia stricta (Heliconiaceae). Otra plantas alimenticias muy gustadas de estos colibrís incluyen los Gentianales como la Duroia Hirsutus, Palicourea lasiantha, Psychotria bahiensis y la Psychotria platypoda (Rubiaceae), Lamiales como la peruviana Sanchezia (Acanthaceae) o la Drymonia semicordata (Gesneriaceae), y la Myrtales como la Cuphea melvilla (Lythraceae). Aún las plantas de congenericas con flores de ligeramente de longitud y curvatura diferentes son evitadas, por otro lado.[3]

Dada la diferencia en la curvatura del pico entre machos y hembras, parece probable que los sexos evitan competir por la mima fuente alimenticia visitando diferentes plantas, pero ha habido estudios poco exhaustivos. Si ha habido cualquier coevolución entre el Ermitaño Peludo y sus plantas alimenticias es más difícil de determinar, pero si algo, parece ser menos extenso de lo que podría ser presumido. La mayoría de las plantas frecuentadas por este colibrí también son polinizadas por menos especies exigentes. Pero para algunos (como Cuphea melvilla, Psychotria bahiensis y P. platypoda) el Ermitaño Peludo parece ser un polinizador de crucial importancia, indicando que – aunque menos frecuente que la forma típica del pico sugiere – fuertes mutualismos entre esta ave y algunos de sus plantas alimenticias existen verdaderamente.[3]

La hembra del Ermitaño Hirsutus coloca dos huevos en un pequeño nido con una cola, hecho de pequeñas raíces y amarrado a la parte inferior de una palma, el helecho o Heliconia hojean sobre la tierra (3–6 pies). Los nidos son a menudo cerca de una corriente, cascada o en el borde de la carretera, y sorprendentemente son fáciles de encontrar. La incubación es 17 días más 23 para emplumar, y esta especie puede anidar hasta cuatro veces en una temporada. El macho de este colibrí agresivo y curioso ayuda a construir y defender el nido, pero no a incubar los huevos. Por lo menos regionalmente (por ejemplo en Colombia), la especie se cría todo año.[5]

Notas

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Quinta parte: Strigiformes, Caprimulgiformes y Apodiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultado el 1 de septiembre de 2011.
  2. Faria et al. (2006), BLI (2008)
  3. a b c Rodríguez-Flores & Stiles (2005)
  4. Mallet-Rodrigues (2006)
  5. Greeney et al. (2004)

Referencias

BirdLife International (BLI) (2008). Glaucis hirsutus. In: IUCN 2008. IUCN Red Lista de Especies en Extinción. Descargardo el 31 de octubre de 2008.

Faria, Christiana M.A.; Rodrigues, Marcos; do Amaral, Frederico Q.; Módena, Érica & Fernandes, Alexandre M. (2006): Aves de um fragmento de Mata Atlântica no alto Rio Doce, Minas Gerais: colonização e extinção [The birds of an Atlantic Forest fragment at upper Rio Doce valley, Minas Gerais, southeastern Brazil: colonization and extinction]. Revista Brasileira de Zoologia 23(4): 1217-1230 [Portuguese with English abstract]. doi:10.1590/S0101-81752006000400032 PDF texto completo

Greeney, Harold F.; Gelis, Rudolphe A. & White, Richard (2004): Notas de aves de crianza de las tierras bajas forestales del Ecuador. Bull. B.O.C. 124(1): 28-37. PDF texto completo.

Mallet-Rodrigues, Francisco (2006): Táxons de aves de validade questionável com ocorrência no Brasil. III – Trochilidae (I) [Questionable bird taxa with occurrence in Brazil. III – Trochilidae (I)]. Revista Brasileira de Ornitologia 14(4): 475-479 [Portuguese with English abstract]. PDF texto completo.

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Glaucis hirsutus: Brief Summary ( İspanyolca; Kastilyaca )

wikipedia ES tarafından sağlandı

El ermitaño de Glaucis, ermitaño hirsuto,​ ermitaño canelo, pico de sable común, picaflor pico de sable, ermitaño pechicanelo, ermitaño pecho canela o colibrí pecho canela (Glaucis hirsutus) es un colibrí que cría desde el sur de Panamá hasta Bolivia, también en las islas de Trinidad, Tobago y Granada. Es una especie generalmente común y extensa, aunque las poblaciones locales pueden variar en número y desaparecer enteramente en hábitats marginales.​

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores y editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia ES

Glaucis hirsutus ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Glaucis hirsutus Glaucis generoko animalia da. Hegaztien barruko Trochilidae familian sailkatua dago.

Erreferentziak

  1. (Ingelesez)BirdLife International (2012) Species factsheet. www.birdlife.org webgunetitik jaitsia 2012/05/07an
  2. (Ingelesez) IOC Master List

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Glaucis hirsutus: Brief Summary ( Baskça )

wikipedia EU tarafından sağlandı

Glaucis hirsutus Glaucis generoko animalia da. Hegaztien barruko Trochilidae familian sailkatua dago.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipediako egileak eta editoreak
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia EU

Isokaarikolibri ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Isokaarikolibri (Glaucis hirsutus), myös G. hirsuta, on amerikkalainen kiitäjälintu. Sen esiintymisalue ulottuu Panamasta, Grenadasta sekä Trinidad ja Tobagosta Etelä-Amerikkaan, missä se elää mantereen pohjoisosassa, lähes koko Brasiliassa, ja lännessä Bolivian keskiosiin saakka. Lajista tunnetaan kaksi alalajia. Johann Friedrich Gmelin kuvaili lajin holotyypin Brasilian koillisosasta vuonna 1788.[2]

Lähteet

  1. BirdLife International: Glaucis hirsutus IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.2. 2012. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 2.4.2014. (englanniksi)
  2. The Internet Bird Collection (englanniksi)
Tämä lintuihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Isokaarikolibri: Brief Summary ( Fince )

wikipedia FI tarafından sağlandı

Isokaarikolibri (Glaucis hirsutus), myös G. hirsuta, on amerikkalainen kiitäjälintu. Sen esiintymisalue ulottuu Panamasta, Grenadasta sekä Trinidad ja Tobagosta Etelä-Amerikkaan, missä se elää mantereen pohjoisosassa, lähes koko Brasiliassa, ja lännessä Bolivian keskiosiin saakka. Lajista tunnetaan kaksi alalajia. Johann Friedrich Gmelin kuvaili lajin holotyypin Brasilian koillisosasta vuonna 1788.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedian tekijät ja toimittajat
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FI

Ermite hirsute ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Glaucis hirsutus

L'Ermite hirsute (Glaucis hirsutus) est une espèce de colibris (famille des Trochilidae.

Sous-espèces

D'après Alan P. Peterson, il existe deux sous-espèces :

  • Glaucis hirsutus hirsutus (Gmelin, 1788) ;
  • Glaucis hirsutus insularum Hellmayr & Seilern, 1913.

Répartition

Cet oiseau est présent à travers le nord de l'Amérique du Sud, y compris sur Trinité-et-Tobago et Grenade.

 src=
Carte de répartition de l'espèce

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Ermite hirsute: Brief Summary ( Fransızca )

wikipedia FR tarafından sağlandı

Glaucis hirsutus

L'Ermite hirsute (Glaucis hirsutus) est une espèce de colibris (famille des Trochilidae.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia FR

Glaucis hirsutus ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

L'eremita barbuto nero o eremita pettorossiccio[2] (Glaucis hirsutus (Gmelin, 1788) è un uccello della famiglia Trochilidae, diffuso in Sud America.[3]

Descrizione

È un colibrì di media taglia che misura circa 10 cm di lunghezza e pesa circa 7 g.[4]
Ha un becco ricurvo, lungo circa 3 cm, scuro nella parte superiore e giallo in quella inferiore. Il piumaggio del dorso è di colore verde-brunastro, quello del ventre bruno-rossastro. Le piume centrali della coda sono verdi, quelle esterne rossastre e nella parte finale presentano una banda nera che delimita un apice biancastro.
Maschi e femmine hanno colorazioni simili; la differenza tra i due sessi si limita alla forma del becco, più corto e più ricurvo nelle femmine.

Biologia

Alimentazione

Si nutrono quasi esclusivamente del nettare di fiori che per la loro conformazione si adattano alla curvatura e alla lunghezza del loro becco. In particolare le specie preferite sono Costus scaber (Costaceae), Heliconia standleyi e Heliconia stricta (Heliconiaceae), Duroia hirsuta, Palicourea lasiantha, Psychotria bahiensis e Psychotria platypoda (Rubiaceae), Sanchezia peruviana (Acanthaceae), Drymonia semicordata (Gesneriaceae), Cuphea melvilla (Lythraceae).[4]

La dieta nettarivora è integrata da ragni e insetti, che costituiscono la principale fonte di proteine, particolarmente necessarie nel periodo riproduttivo per lo sviluppo dei piccoli.

I maschi presidiano il loro territorio di foraggiamento, manifestando atteggiamenti aggressivi nei confronti di eventuali competitori per le risorse alimentari.

Riproduzione

Il nido viene costruito su un supporto spesso costituito dalla foglia di una pianta di Heliconia, di un banano o di una felce, ad 1–2 m di altezza dal suolo, spesso in prossimità di un corso d'acqua. È di forma conica ed è costituito da fibre vegetali intrecciate, ricoperte di muschio, fissate al supporto con ragnatele e radici.[4]
La femmina depone due uova per ogni covata; l'incubazione dura 17 giorni; i piccoli vengono nutriti con cibo rigurgitato (prevalentemente insetti) e lasciano il nido dopo circa 3 settimane dalla nascita. Il maschio collabora alla costruzione del nido e alla sua difesa, mentre la cova delle uova e l'allevamento della prole sono esclusiva competenza della femmina.

Distribuzione e habitat

 src=
Areale

L'areale di G. hirsutus si estende da Costa Rica, Nicaragua e Panama, attraverso Colombia e Venezuela sino al bacino dell'Amazzonia, comprendendo Perù, Ecuador, Bolivia, Suriname e Guyana, e spingendosi sino al Brasile orientale. Alcune popolazioni sono presenti anche nelle isole caraibiche di Trinidad, Tobago e Grenada.[1]

Il suo habitat tipico è la foresta pluviale ma si trova spesso anche nelle aree limitrofe alla foresta.

Note

  1. ^ a b (EN) BirdLife International 2016, Glaucis hirsutus, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020.
  2. ^ Eremita pettorossiccio, su avibase.bsc-eoc.org. URL consultato il 7 novembre 2021.
  3. ^ (EN) Gill F. and Donsker D. (eds), Family Trochilidae, in IOC World Bird Names (ver 9.2), International Ornithologists’ Union, 2019. URL consultato il 7 maggio 2014.
  4. ^ a b c Rufous-breasted Hermit, in Avian web. URL consultato il 31 ottobre 2012 (archiviato dall'url originale il 30 luglio 2013).

Bibliografia

  • Schuchmann, K. L. (1999). Family Trochilidae (Hummingbirds). pp. 468–680 in: del Hoyo, J., Elliott, A. & Sargatal, J. (editors) (1999): Handbook of Birds of the World, Volume 5: Barn-owls to Hummingbirds. Lynx Edicions, Barcelona. ISBN 84-87334-25-3

 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Glaucis hirsutus: Brief Summary ( İtalyanca )

wikipedia IT tarafından sağlandı

L'eremita barbuto nero o eremita pettorossiccio (Glaucis hirsutus (Gmelin, 1788) è un uccello della famiglia Trochilidae, diffuso in Sud America.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autori e redattori di Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia IT

Roodborstheremietkolibrie ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

Vogels

De roodborstheremietkolibrie (Glaucis hirsutus) is een vogel uit de familie Trochilidae (kolibries).

Verspreiding en leefgebied

Deze soort komt voor van Panama tot zuidoostelijk Brazilië en telt 2 ondersoorten:

Externe link

Bronnen, noten en/of referenties
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Roodborstheremietkolibrie: Brief Summary ( Felemenkçe; Flemish )

wikipedia NL tarafından sağlandı

De roodborstheremietkolibrie (Glaucis hirsutus) is een vogel uit de familie Trochilidae (kolibries).

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia-auteurs en -editors
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia NL

Pustelnik rdzawogardły ( Lehçe )

wikipedia POL tarafından sağlandı

Pustelnik rdzawogardły (Glaucis hirsutus) – gatunek małego ptaka z rodziny kolibrowatych (Trochilidae), występującego w północnej części Ameryki Południowej i na Karaibach. Jego środowiskiem są wilgotne lasy subtropikalne oraz tropikalne[2].

Mierzy 10,7 cm, masa ciała wynosi 7 g. Dziób ma 3,3 cm długości i jest silnie zakrzywiony. Zgniłozielony wierch ciała, brązowy kuper i czarny ogon z białym zakończeniem kontrastują z pomarańczową piersią i opalizującymi, czarnymi skrzydłami. Krótkie, różowe nóżki na brudnobiałym brzuszku.

Samica składa 2 jaja do przypominającego kubeczek gniazda. Inkubacja trwa 17 dni. Pisklęta są opierzone po 23 dobach. W okresie lęgowym samce są agresywne, ale pomagają samicy budować gniazdo; nie uczestniczą jednak w inkubacji.

Przypisy

  1. Glaucis hirsutus, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. a b Glaucis hirsutus. Czerwona księga gatunków zagrożonych (IUCN Red List of Threatened Species) (ang.).

Linki zewnętrzne

  • zdjęcie na stronie www.animalpicturesarchive.com
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia POL

Pustelnik rdzawogardły: Brief Summary ( Lehçe )

wikipedia POL tarafından sağlandı

Pustelnik rdzawogardły (Glaucis hirsutus) – gatunek małego ptaka z rodziny kolibrowatych (Trochilidae), występującego w północnej części Ameryki Południowej i na Karaibach. Jego środowiskiem są wilgotne lasy subtropikalne oraz tropikalne.

Mierzy 10,7 cm, masa ciała wynosi 7 g. Dziób ma 3,3 cm długości i jest silnie zakrzywiony. Zgniłozielony wierch ciała, brązowy kuper i czarny ogon z białym zakończeniem kontrastują z pomarańczową piersią i opalizującymi, czarnymi skrzydłami. Krótkie, różowe nóżki na brudnobiałym brzuszku.

Samica składa 2 jaja do przypominającego kubeczek gniazda. Inkubacja trwa 17 dni. Pisklęta są opierzone po 23 dobach. W okresie lęgowym samce są agresywne, ale pomagają samicy budować gniazdo; nie uczestniczą jednak w inkubacji.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia POL

Glaucis hirsutus ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

O balança-rabo-de-bico-torto (Glaucis hirsutus), também conhecido como beija-flor-besourão[1] ou eremita de peito ruivo (do inglês rufous-breasted hermit), é um colibri encontrado do Panamá até o sudeste do Brasil, comum na região da Amazônia.[2]

Descrição

Em média, pássaros desta espécie têm 10,7 centímetros de comprimento e pesam 7 gramas. O bico mede cerca de 3,3 centímetros e é fortemente recurvado, longo e fino, embora, na comparação com os bicos de outros beija-flores, ele seja bastante robusto.[3] O balança-rabo-de-bico-torto tem a cabeça acastanhada, parte superior verde-bronze e parte inferior ruiva, sendo mais intenso na garganta e no peito superior. A cauda tem penas centrais verdes e penas externas ruivas, todas com pontas brancas. O bico tem a mandíbula inferior amarela e a superior preta.[3]

Machos e fêmeas são semelhantes, mas o macho tem estrias amarelas na mandíbula superior e a fêmea pode ser ligeiramente mais opaca na plumagem. O bico das fêmeas também é proporcionalmente um pouco mais curto (embora isso seja dificilmente reconhecível) e mais recurvado (o que é bastante notável em comparação direta).[4]

Os machos assemelham-se a aves do gênero Threnetes. Eles já foram descritos como uma espécie distinta da fêmea, com o nome em inglês de "black barbthroat" (T. grzimeki). Da mesma forma, a subespécie proposta abrawayae é aparentemente baseada na variação individual que ocorre em adultos e também não é taxonomicamente distinta.[5]

Pousado ou pairando em voo, balança o rabo para a frente e para trás, o que justifica o seu nome popular.[3]

O chamado da espécie é um sweet em tom alto. Em voo, sua voz pode ser confundida com a do beija-flor-rajado (Ramphodon naevius), com o qual compartilha os mesmos ambientes.[6]

Subespécies

São reconhecidas duas subespécies:[7]

  • Glaucis hirsutus hirsutus: do Panamá ao oeste da Colômbia, Venezuela, Guianas, Brasil (norte, oeste e leste) e norte da Bolívia;
  • Glaucis hirsutus insularum: no Caribe, ilhas de Granada, Trindade e Tobago.

Ecologia

 src=
Mapa de distribuição da espécie

Este eremita habita a vegetação rasteira de florestas baixas (abaixo de 600 metros),[6] muitas vezes perto de água corrente. O alimento do balança-rabo-de-bico-torto é o néctar, obtido de uma variedade de flores do sub-bosque, e de alguns pequenos invertebrados.

G. hirsuta tem hábitos alimentares muito exigentes. Só visita flores cujo comprimento da corola e curvatura correspondam precisamente aos de seu bico, enquanto a maioria dos outros beija-flores são mais flexíveis. Assim, as plantas de que se alimenta são encontradas em quase toda a diversidade de angiospermas. Muito populares com esta ave são os Zingiberales, como Costus scaber (Costaceae), ou Heliconia standleyi e Heliconia stricta (Heliconiaceae). Outras plantas de interesse para este colibri incluem Gentianales como Duroia hirsuta, Palicourea lasiantha, Psychotria bahiensis e Psychotria platypoda (Rubiaceae), Lamiales tais como Sanchezia peruviana (Acanthaceae) ou Drymonia semicordata (Gesneriaceas), e Myrtales como Cuphea melvilla (Lythraceae). Por outro lado, até mesmo plantas congêneres com flores de comprimento e curvatura ligeiramente diferentes são evitadas.[4]

Dada a diferença na curvatura do bico entre machos e fêmeas, parece provável que os sexos evitem competir pelo mesmo recurso alimentar visitando plantas diferentes, mas houve poucos estudos aprofundados. A maioria das plantas visitadas por este colibri também são polinizadas por outras espécies menos discriminadoras. Mas para algumas (como Cuphea melvilla, Psychotria bahiensis e P. platypoda), o balança-rabo-de-bico-torto parece ser um polinizador de importância crucial, indicando que – embora com menos frequência do que sugere o formato de bico característico – fortes mutualismos entre esta ave e alguns de seus alimentos existem de fato.[4]

A fêmea dessa espécie põe dois ovos em um pequeno ninho em forma de xícara com um apêndice caudal, que dá equilíbrio ao ninho.[3] O ninho é feito de radículas e preso à parte inferior de uma palmeira, samambaia ou folha de Heliconia, um ou dois metros acima do solo. Os ninhos geralmente ficam perto de um riacho, cachoeira ou beira de estrada e são surpreendentemente fáceis de encontrar. A incubação é de 17 dias, com mais 23 para a emplumação, e esta espécie pode nidificar até quatro vezes por temporada. O macho deste agressivo e curioso colibri ajuda a construir e defender o ninho, mas não choca os ovos. Pelo menos regionalmente (por exemplo, na Colômbia ), a espécie se reproduz o ano todo. [8]

Leitura adicional

Links externos

Referências

  1. «Balança-rabo-de-bico-torto». Michaelis On-Line. Consultado em 10 de julho de 2021
  2. «ARA - Atlas de Registros de Aves». ara.cemave.gov.br. Consultado em 10 de julho de 2021
  3. a b c d «Balança-rabo-de-bico-torto (Glaucis hirsutus) | WikiAves - A Enciclopédia das Aves do Brasil». www.wikiaves.com.br. Consultado em 5 de julho de 2021
  4. a b c Rodríguez-Flores, Claudia Isabel; Gary Stiles. «ANÁLISIS ECOMORFOLÓGICO DE UNA COMUNIDAD DE COLIBRÍES ERMITAÑOS (TROCHILIDAE, PHAETHORNINAE) Y SUS FLORESEN LA AMAZONIA COLOMBIANA» (PDF). Ornitología Colombiana
  5. Mallet-Rodrigues, Francisco. «Táxons de aves de validade questionável com ocorrência no Brasil. III – Trochilidae (I)» (PDF). Seção do Comitê Brasileiro de Registros Ornitológicos
  6. a b Mello, Daniel; Mello, Gabriel; Mallet-Rodrigues, Francisco; Lima, Luciano (2020). Aves do Sudeste do Brasil – Guia de Identificação. Rio de Janeiro: Edições do autor. p. 58. ISBN 978-85-919157-1-2
  7. «Avibase – The World Bird Database». Consultado em 30 de junho de 2021
  8. «Wayback Machine» (PDF). web.archive.org. 25 de julho de 2008. Consultado em 10 de julho de 2021
 title=
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Glaucis hirsutus: Brief Summary ( Portekizce )

wikipedia PT tarafından sağlandı

O balança-rabo-de-bico-torto (Glaucis hirsutus), também conhecido como beija-flor-besourão ou eremita de peito ruivo (do inglês rufous-breasted hermit), é um colibri encontrado do Panamá até o sudeste do Brasil, comum na região da Amazônia.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Autores e editores de Wikipedia
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia PT

Rostbröstad eremit ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Rostbröstad eremit[4] (Glaucis hirsutus) är en fågel i familjen kolibrier.[3]

Utbredning och systematik

Rostbröstad eremit delas in i två underarter:[2]

Status

IUCN kategoriserar arten som livskraftig.[1]

Noter

  1. ^ [a b] Birdlife International 2012 Glaucis hirsutus Från: IUCN 2015. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2015.4 www.iucnredlist.org. Läst 2016-02-01.
  2. ^ [a b] Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2015) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2015 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2016-02-11
  3. ^ [a b] Gill, F & D Donsker (Eds). 2018. IOC World Bird List (v 8.1). doi : 10.14344/IOC.ML.8.1.
  4. ^ Sveriges ornitologiska förening (2018) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter, läst 2018-02-14

Externa länkar

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Rostbröstad eremit: Brief Summary ( İsveççe )

wikipedia SV tarafından sağlandı

Rostbröstad eremit (Glaucis hirsutus) är en fågel i familjen kolibrier.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia författare och redaktörer
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia SV

Glaucis hirsutus ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Glaucis hirsutus là một loài chim trong họ Chim ruồi.[2]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ BirdLife International (2012). Glaucis hirsutus. Sách Đỏ IUCN các loài bị đe dọa. Phiên bản 2013.2. Liên minh Bảo tồn Thiên nhiên Quốc tế. Truy cập ngày 26 tháng 11 năm 2013.
  2. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson (2012). “The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7.”. Truy cập ngày 19 tháng 12 năm 2012.

Tham khảo

Hình tượng sơ khai Bài viết họ Chim ruồi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI

Glaucis hirsutus: Brief Summary ( Vietnamca )

wikipedia VI tarafından sağlandı

Glaucis hirsutus là một loài chim trong họ Chim ruồi.

lisans
cc-by-sa-3.0
telif hakkı
Wikipedia tác giả và biên tập viên
orijinal
kaynağı ziyaret et
ortak site
wikipedia VI