Els ofiuroïdeus (Ophiuroidea) són una classe d'equinoderms amb similituds amb els individus de la classe asteroïdeus o estrelles de mar. S'alimenten principalment de joves mol·luscs i d'anèl·lids, i de restes orgàniques que troben en els fons marins. Els seus cinc braços són fins, el disc central és més petit i ben individualitzat i no posseeixen anus; el material de rebuig s'elimina per la boca. Els ofiuroïdeus són marins, i tots es desplacen pels fons marins, des del litoral fins a grans profunditats; se n'ha trobat fins a 4.000 metres de fondària. Tenen una distribució global i es poden trobar en tots els mars.
Reben el nom comú d'estrelles de mar, nom que comparteixen amb els asteroïdeus, ja que, donada la seva similitud, la parla popular no els distingeix. Això no obstant, no és clar si ambdós grups estan directament relacionats.
Els ofiuroïdeus es caracteritzen per tenir un cos discoïdal aixafat per la cara inferior, del qual surten cinc braços completament independents del cos, el que els distingeix clarament de les estrelles de mar.
Els braços dels ofiuroïdeus són prims, serpentiformes, subcilíndrics, amb una secció rodona; són molt llargs respecte al cos i susceptibles de moviments ondulants i que poden ser ràpids. Aquests braços prims i llargs, que es mouen fent moviments ondulants.
El seu eix està compost d'un gran nombre de petites plaques o discs calcaris, anomenats vèrtebres, que estan articulats entre ells i units per lligaments flexibles i músculs. Estan recoberts de plaques i, sovint, porten espines; estan proveïts de peus rudimentaris, amb pedicel·laris reduïts i sense ventoses i, per tant, no els serveixen per a la locomoció.
Totes les vísceres centrals estan en el cos discoïdal. L'aparell digestiu té una boca en el centre de la cara ventral, un esòfag que condueix a un estómac gruixut en forma de sac lobulat, i manca d'anus. A diferència de les estrelles de mar, no té cap glàndula als braços. Al voltant de l'esòfag es pot observar un collaret nerviós que envia un nervi central a cadascun dels braços. Una xarxa de naus conté un líquid anàleg a l'aigua de mar, amb alguns glòbuls ameboides. Tenen una respiració branquial.
La majoria dels ofiuroïdeus responen al tipus que s'acaba de descriure, però existeix un petit grup d'aspecte molt diferent; són els eurialins, un subordre caracteritzat perquè tenen els braços ramificats.
En general, els sexes són separats, però hi ha espècies hermafrodites.[2]
Les glàndules genitals s'obren en butxaques, en nombre parell, situades a la base de cadascun dels cinc braços. Aquestes deu butxaques poden servir, en certes espècies, per a la incubació dels joves.
Els ofiuroïdeus ponen ous que produeixen larves pelàgiques, amb una estructura i una metamorfosi complicades, conegudes com a ofiopluteus. Quan el jove ofiuroïdeu està prou desenvolupat, la larva va a parar al fons, es disgrega, i posa així en llibertat l'animal.
Llista dels tres ordres, sis subordres i disset famílies:[3][4][5]
Els ofiuroïdeus (Ophiuroidea) són una classe d'equinoderms amb similituds amb els individus de la classe asteroïdeus o estrelles de mar. S'alimenten principalment de joves mol·luscs i d'anèl·lids, i de restes orgàniques que troben en els fons marins. Els seus cinc braços són fins, el disc central és més petit i ben individualitzat i no posseeixen anus; el material de rebuig s'elimina per la boca. Els ofiuroïdeus són marins, i tots es desplacen pels fons marins, des del litoral fins a grans profunditats; se n'ha trobat fins a 4.000 metres de fondària. Tenen una distribució global i es poden trobar en tots els mars.
Reben el nom comú d'estrelles de mar, nom que comparteixen amb els asteroïdeus, ja que, donada la seva similitud, la parla popular no els distingeix. Això no obstant, no és clar si ambdós grups estan directament relacionats.
