La greixa d'avet (Hericium coralloides) és un bolet comestible.
El cos fructífer (el bolet) té forma de corall (d'aquí el nom científic), una altura d'entre 10 i 40 cm i és carnós i trencadís, d'un color blanc que es va tornant primer grogós i després ocre amb els dies. Té moltes branques ascendents que s'originen totes d'una tija comuna. De les tiges pengen agulles de mida desigual i disposició irregular.[1]
Quan és jove és comestible però quan envelleix la carn es torna dura.[1]
Creix sobre els troncs morts dels arbres, i només produeix el bolet en les darreres etapes de la descomposició de la fusta.[2] A Europa Central, es fa sobretot en fagedes velles,[2] tot i que de vegades també en arbres de fulla caduca diferents del faig, però al Pirineu català es localitza en pinedes i avetoses.[1]
Apareix a la tardor i a l'hivern.[1]
La Societat Alemanya de Micologia el va escollir bolet de l'any el 2006.[2]
La greixa d'avet (Hericium coralloides) és un bolet comestible.
El cos fructífer (el bolet) té forma de corall (d'aquí el nom científic), una altura d'entre 10 i 40 cm i és carnós i trencadís, d'un color blanc que es va tornant primer grogós i després ocre amb els dies. Té moltes branques ascendents que s'originen totes d'una tija comuna. De les tiges pengen agulles de mida desigual i disposició irregular.
Quan és jove és comestible però quan envelleix la carn es torna dura.
Creix sobre els troncs morts dels arbres, i només produeix el bolet en les darreres etapes de la descomposició de la fusta. A Europa Central, es fa sobretot en fagedes velles, tot i que de vegades també en arbres de fulla caduca diferents del faig, però al Pirineu català es localitza en pinedes i avetoses.
Apareix a la tardor i a l'hivern.
La Societat Alemanya de Micologia el va escollir bolet de l'any el 2006.
