dcsimg

Licopodi selago ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Licopodi selago (Huperzia selago) és una espècie de la família de les Huperziàcies que viu en clarianes humides dels boscos de coníferes sobre sòl silícic i humífer. També és present als matollars de neret i escletxes ombrejades i replanets molsosos sempre de llocs frescals.

Etimologia

L'epítet genèric està dedicat al botànic Johann Meter Huperz que va estudiar la propagació de les falgueres a principis del segle XIX. L'epítet "selago" prové del llatí i era el nom d'un grup de licopodis.

Distribució

Es distribueix per les zones temperades i fredes de l'Hemisferi nord, Macaronèsia, Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. S'estén per gran part de les muntanyes d'Europa, arribant pel sud al nord de la península Ibèrica i Grècia. A Catalunya és poc rara als Pirineus axials de la Vall d'Aran a l'Alt Empordà -massís de les Salines- però molt rara al Montseny.

Morfologia

És una herba perenne (camèfit) i reptant amb les tiges prostrades, herbàcies, de 5 a 30 cm i ramificades dicotòmicament en branques ascendents. Les microfil·les són lanceolato-linears, agudes i es disposen en 6-8 rengles helicoïdals, molt imbricats i cobrint la tija. Els esporofil·les es disposen a la part distal de les tiges i no formen estròbils. Els esporangis són axil·lars i reniformes amb espores tetraèdriques.

Usos

Era una de les plantes recol·lectades pels druides per a les seves cerimònies religioses. N'extreien el suc per curar diverses malalties. És amargant i molt astringent. A dosis altes és fortament tòxic.

Imatges

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA

Licopodi selago: Brief Summary ( Catalão; Valenciano )

fornecido por wikipedia CA

Licopodi selago (Huperzia selago) és una espècie de la família de les Huperziàcies que viu en clarianes humides dels boscos de coníferes sobre sòl silícic i humífer. També és present als matollars de neret i escletxes ombrejades i replanets molsosos sempre de llocs frescals.

licença
cc-by-sa-3.0
direitos autorais
Autors i editors de Wikipedia
original
visite a fonte
site do parceiro
wikipedia CA