nomes no trilho de navegação
Anthurium (Schott, 1829), és un gran gènere d'unes 600- 800 (possiblement 1.000) espècies dins la família Araceae. Les espècies del gènere tenen una distribució neotropical la majoria en les muntanyes humides d'Amèrica central i Amèrica del Sud, però algunes en ambients semiàrids. La majoria de les espècies es troben a Panamà, Colòmbia, Brasil, l'escut de la Guaiana i Equador. Aquest gènere, segons el botànic Tom Croat, no es troba a Àsia.[1]
Les espècies del gènere Anthurium adopten moltes formes, la majoria de fulles persistents, arbustives o epífites enfiladisses amb arrels que pengen des de la capçada dels arbres fins al sòl. També hi ha formes terrestres de sotabosc i semiepífites. Les fulles són simples, amb pecíol, de formes molt variades i en alguns casos fan més de 100 cm de llargada. Tenen una estructura anomenada geniculum, que és única dels gènere Anthurium i que permet a les plantes de moure les fulles en direcció al sol com fan els capítols florals dels gira-sols.
Les flors es formen en spadix, que és característic de les Araceae. L'spadix pot adoptar moltes formes i colors.
Les flors són hermafrodites. Els fruits són baies amb una o moltes llavors o una infrutescència.
Poden créixer com plantes d'interior o d'exterior en climes suaus, a l'ombra. Prosperen a la majoria de sòls humits amb molta matèria orgànica. Com a plantes d'interior van bé a temperatures entre 16-22 °C i amb menys llum que la que necessiten la majoria de plantes d'interior.
Es poden propagar per esqueixos de tija amb almenys dos nusos. Després s'han de posar en un hivernacle amb calor de fons, evitant la llum solar directa. Quan estan arrelades es poden trasplantar a testos més grans o directament a l'exterior en climes suaus. Un altre sistema és posar la part de baix dels esqueixos dins l'aigua on (en quatre o cinc setmanes) farà arrels i els esqueixos es podran trasplantar. Finalment es poden sembrar les llavors.
Belolonchium
Calomystrium
Cardiolonchium
Chamaerepium
Cordatopunctatum
Dactylophyllium
Decurrentia
Digitinervium
Gymnopodium
Leptanthurium
Pachyneurium
Polyphyllium
Polyneurium
Porphyrochitonium
Schizoplacium
Semaeophyllium
Tetraspermium
Urospadix
Xialophyllium
Anthurium (Schott, 1829), és un gran gènere d'unes 600- 800 (possiblement 1.000) espècies dins la família Araceae. Les espècies del gènere tenen una distribució neotropical la majoria en les muntanyes humides d'Amèrica central i Amèrica del Sud, però algunes en ambients semiàrids. La majoria de les espècies es troben a Panamà, Colòmbia, Brasil, l'escut de la Guaiana i Equador. Aquest gènere, segons el botànic Tom Croat, no es troba a Àsia.
Les espècies del gènere Anthurium adopten moltes formes, la majoria de fulles persistents, arbustives o epífites enfiladisses amb arrels que pengen des de la capçada dels arbres fins al sòl. També hi ha formes terrestres de sotabosc i semiepífites. Les fulles són simples, amb pecíol, de formes molt variades i en alguns casos fan més de 100 cm de llargada. Tenen una estructura anomenada geniculum, que és única dels gènere Anthurium i que permet a les plantes de moure les fulles en direcció al sol com fan els capítols florals dels gira-sols.
