El tití de Barbara Brown (Callicebus barbarabrownae) és una espècie de tití pertanyent a la família Pitheciidae, tot i que abans fou considerada una subespècie de Callicebus personatus.[2][3]
Descripció
Reproducció
És monògam i els grups són formats pels pares i la seva progènie. Les femelles pareixen cada any (durant l'estació humida) una ventrada d'una sola cria després d'un període de gestació de 5-6 mesos. Els joves creixen ràpidament fins a arribar a la mida adulta en deu mesos.[6][7]
Alimentació
Menja fruits, fulles i insectes. Els mascles condueixen el grup mentre mengen amb una gran varietat de vocalitzacions i senyals visuals.[8]
Hàbitat
La majoria de les poblacions es troba en àrees de matollars secs i prefereixen viure en els dossers molt densos dels boscos entre 240 i 900 m d'altitud. Probablement, baixa poques vegades a terra.[9]
Distribució geogràfica
És un endemisme de la caatinga del nord-est del Brasil: estats de Bahia i Sergipe. El gruix de la població es troba a la zona compresa entre el riu Paraguaçu al nord i Salvador de Bahia al sud.[10]
Costums
- Les parelles reproductores reforcen el seu vincle afectiu entrellaçant llurs cues.[11]
- Travessa el dosser amb un pas característic, grimpant per les branques amb les quatre extremitats i emprant les seves poderoses potes posteriors per saltar distàncies espectaculars.
- Mentre descansa, la cua li penja verticalment sobre una branca.
- És més actiu a trenc d'alba i al capvespre, descansa al migdia i a la nit dorm en arbres curosament seleccionats per evitar els depredadors.[8][11]
Estat de conservació
Només en queden 250 exemplars en estat salvatge. Les seves principals amenaces són la pèrdua, la fragmentació i la degradació del seu hàbitat (a causa de l'expansió urbana, les activitats ramaderes, la construcció de noves autopistes, la desforestació, el desenvolupament de les plantacions de cafè i de canya de sucre, etc.), els accidents que pateixen per col·lisions a les carreteres i electrocucions a les línies elèctriques, la depredació per part d'animals domèstics i la seva captura per fer-los servir com a animal de companyia.[9]
Referències
-
↑ uBio (anglès)
-
↑ Hershkovitz, P., 1990. Titis, New World monkeys of the genus Callicebus (Cebidae, Platyrrhini): a preliminary taxonomic review. Fieldiana: Zoology, 55: 1-109.
-
↑ Kobayashi, S. i Langguth, A., 1999. A new species of titi monkey, Callicebus Thomas, from north-eastern Brazil (Primates, Cebidae). Revista Brasileira de Zoologia, 16: 531-551.
-
↑ Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
-
↑ Van Roosmalen, M.G.M., Tomas van Roosmalen i Russell A. Mittermeier, 2002: A Taxonomic Review of the Titi Monkeys, Genus Callicebus Thomas 1903, with the Description of two New Species: Callicebus bernhardi and Callicebus stephennashi, from Brazilian Amazonia. A: Neotropical Primates 10, 1-52. [1]
-
↑ Macdonald, D.W., 2009. The Encyclopedia of Mammals. Oxford University Press, Oxford.
-
↑ Nowak, R.M., 1999. Mammals of the World. The Johns Hopkins University Press, Baltimore.
-
↑ 8,0 8,1 ARKive (anglès)
-
↑ 9,0 9,1 IUCN (anglès)
-
↑ Marinho Filho, J. i Veríssimo, E.W., 1997. The rediscovery of Callicebus personatus barbarabrownae in northeastern Brazil with a new western limit to its distribution. Primates, 38: 429-433.
-
↑ 11,0 11,1 Nowak, R.M., 1999.
Bibliografia
- Coimbra-Filho, A. F. i Câmara, I. de G., 1996. Os Limites Originais do Bioma Mata Atlântica na Região Nordeste do Brasil. Fundação Brasileira para a Conservação da Natureza, Rio de Janeiro, el Brasil.
- Costa, L.P., Reis Leite, Y.L., Mendes, S.L. i Ditchfield, A.D., 2005. Mammal Conservation in Brazil. Conservation Biology, 3: 672-679.
- D. E. Wilson & D. M. Reeder: Mammal Species of the World. Johns Hopkins University Press, 2005, ISBN 0-8018-8221-4.
- Eisenberg, J. F. i Redford, K. H., 1999. Mammals of the Neotropics: The Central Neotropics. Volum 3: Ecuador, Peru, Bolivia, Brazil. The University of Chicago Press, Xicago, els Estats Units.
- Estrela, A. R., Nogueira, E. M. S. i Porfírio, S., 2007. Callicebus barbarabrownae (Hershkovitz, 1990) (Primates: Pitheciidae) de Lamarão/BA: Resultados Preliminares. XII Congresso Brasileiro de Primatologia, 2007, Belo Horizonte. XII Congresso Brasileiro de Primatologia.
- Groves, C. P., 2001. Primate taxonomy. Smithsonian Institution Press, Washington DC.
- Groves, C.P., 2005. Order Primates. A: Wilson, D.E. & Reeder, D.M. (eds.) Mammal Species of the World. Tercera edició. The Johns Hopkins University Press, Baltimore: 111-184. ISBN 0-8018-8221-4.
- Hershkovitz, P., 1988. Origin, speciation, and distribution of South American titi monkeys, genus Callicebus (Family Cebidae, Platyrrhini). Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia 140(1): 240-272.
- Kobayashi, S., 1995. A phylogenetic study of titi monkeys, genus Callicebus, based on cranial measurements: I. Phyletic groups of Callicebus. Primates 36(1): 101-120.
- Printes, R. C., 2005. Novos registros sobre a distribuição do guigó-da-caatinga Callicebus barbarabrownae (Hershkovitz, 1990) e novo limite sul de Callicebus coimbrai (Kobayashi & Langguth, 1999). XI Congresso Brasileiro de Primatologia, Resumos. Porto Alegre.
- Printes, R. C., 2007. Avaliação taxonômica, distribuição e status do guigó-da-Caatinga Callicebus barbarabrownae Hershkovitz, 1990 (Primates: Pitheciidae). Ph.D. Thesis, Instituto de Ciências Biológicas, Universidade Federal de Minas Gerais.
- Printes, R. C., Jerusalinsky, L., Cardoso de Sousa, M. i Rodrigues, L. R. R. En prep. Zoogeography, Genetic Variation and Conservation of the Callicebus personatus Group. A: A. A. Barnett, L. M. Veiga, S. F. Ferrari i M. A. Norconk (eds), Evolutionary Biology and Conservation of Titis, Sakis and Uacaris, Cambridge University Press, Cambridge, la Gran Bretanya.
- Thomas Geissmann: Vergleichende Primatologie. Springer-Verlag, 2003, ISBN 3-540-43645-6.
Enllaços externs
En altres projectes de
Wikimedia:
Commons 
Viquiespècies
