nomes no trilho de navegação
El muntjac comú, també anomenat muntíac indi (Muntiacus muntjak) és l'espècie més nombrosa de muntíac. Posseeix un pèl suau, curt i de color marró o gris, a vegades amb taques color crema. Aquesta espècie és omnívora; s'alimenta de fruits, brots, llavors i ous d'au, així com animals petits i fins i tot carronyes. Emeten sons similars als lladrucs d'un gos quan detecten un possible depredador (d'aquí prové el nom comú per a tots els muntjacs cérvols lladrugants).
El mascle de muntíac indi, té petites banyes que assoleixen 15 cm de longitud i amb només 1 branca. Els creixen anualment a partir d'una tija òssia al cap. Els mascles són molt territorials i poden ser ferotges per a la seva mida, lluiten entre si per defensar el seu territori tant amb les seves banyes com amb els ullals superiors, dents canines. També els fan servir contra l'atac d'alguns depredadors com ara els gossos.
El muntíac de l'Índia habita per tot el Sud-est asiàtic. Existeixen fins a 15 subespècies d'aquest membre del gènere Muntiacus.
El muntjac comú, també anomenat muntíac indi (Muntiacus muntjak) és l'espècie més nombrosa de muntíac. Posseeix un pèl suau, curt i de color marró o gris, a vegades amb taques color crema. Aquesta espècie és omnívora; s'alimenta de fruits, brots, llavors i ous d'au, així com animals petits i fins i tot carronyes. Emeten sons similars als lladrucs d'un gos quan detecten un possible depredador (d'aquí prové el nom comú per a tots els muntjacs cérvols lladrugants).
El mascle de muntíac indi, té petites banyes que assoleixen 15 cm de longitud i amb només 1 branca. Els creixen anualment a partir d'una tija òssia al cap. Els mascles són molt territorials i poden ser ferotges per a la seva mida, lluiten entre si per defensar el seu territori tant amb les seves banyes com amb els ullals superiors, dents canines. També els fan servir contra l'atac d'alguns depredadors com ara els gossos.
