dcsimg

Xilel·la ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen classificat en la classe Gammaproteobacteria que causa malalties en diverses plantes, entre elles l'olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l'ametller, el cirerer o el presseguer.[1]

És el primer bacteri fitopatogen del qual se n'ha seqüenciat el genoma.[2][3] La malaltia que causa X. fastidiosa va ser descrita l'any 1892 per Newton B. Pierce (1856–1916) en vinyes de Califòrnia. Aquesta malaltia no es pot guarir.[4] Els seus vectors són insectes xucladors i la seva extensió es fa principalment amb el transport de plantes infectades.[5] No hi ha varietats de vinya Vitis vinifera resistents a aquesta malaltia i són especialment susceptibles les varietats chardonnay i pinot noir. En canvi, altres espècies americanes del gènere Vitis poden presentar-hi resistència natural.[4]

La malaltia es transmet pels insectes que van de planta a planta.[6] Els insectes que s'alimenten del xilema d'una planta infectada es converteixen en portadors (vectors), i són capaços d'infectar altres plantes quan se n'alimentin. Actualment no existeix cap tractament de la malaltia i l'única solució que s'està aplicant és la destrucció dels cultius infectats. Tot i així és difícil d'erradicar la malaltia completament ja que els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.2018[cal citació]

Història de l'expansió

Des del 2000, la Xilel·la és considerada a la Unió Europea una bactèria de quarantena.[7]

L'any 2013 es va observar l'afectació per X. fastidiosa en 8.000 hectàrees d'oliveres de la Pulla (Itàlia)[8] i el 2016 va arribar a Mallorca i Eivissa.[9] El 2017 la Generalitat de Catalunya va posar en marxa un protocol de seguiment per fer controls continuats en conreus i vivers.[10]

El País Valencià suposa un lloc de major risc perquè facilita la vida d'aquest bacteri. El juny de 2017 l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries avisà de la presència del bacteri a uns ametlers situats al terreny del Castell de Guadalest, a la Marina Baixa. El febrer de 2018 el bacteri es trobava repartit per la província d'Alacant.[11] La subespècia que havia entrat al territori valencià era la xilel·la multiplex.[6] L'arribada de la xilel·la suposà una gran preocupació al sector agrari valencià, que reaccionà demanant el 2017 al Ministeri d'Hisenda d'Espanya exempcions fiscals per als afectats.[12]

El 2018 a El Ejido (Almeria) fou detectada a un viver.[13] La Junta d'Andalusia declarà en quarantena l'hivernacle.[14]

Subespècies

S'han descrit fins a sis subespècies fins ara:[6]

  • X. fastidiosa
  • X. multiplex
  • X. pauca
  • X. sandyi
  • X. morus
  • X. taskhe

Prevenció i control

No s'ha trobat encara una mesura de control directe però sí hi ha mesures de prevenció que consisteixen en gestió del sòl, gestió del reg i fertilització, poda i gestió de les restes de la poda i control dels insectes vectors amb productes efectius contra cicadèl·lids i cercòpids.[6]

Referències

  1. Martín, Daniel «La xilel·la continua propagant-se sense control». Ara, 28-04-2018, pàg. 29.
  2. Séguin, Béatrice; Hardy, BJ; Singer, PA; Daar, AS «Genomic medicine and developing countries: creating a room of their own». Nature Reviews Genetics, 9, 6, pàg. 487–493. DOI: 10.1038/nrg2379. PMID: 18487990.
  3. «Xylella fastidiosa». Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaciócat/ca/.
  4. 4,0 4,1 winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. «Pierce's disease».
  5. Pierce's Disease website. «Pierce's disease».
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «¿Qué es la Xylella fastidiosa?». camp valencià, 239, juliol-agost 2017, pàg. 12. DL V-3260-1991
  7. Marco-Noales, 2017, p. 19.
  8. La EFSA hace recomendaciones per tal d'evitar la propagació de el bacteri que afecta a les oliveres en el sur d'Itàlia 29/11/2013
  9. Elcacho, Joaquim «La plaga vegetal más peligrosa de Europa invade las Baleares» (en castellà). La Vanguardia, 24-01-2017 [Consulta: 29 gener 2017].
  10. Freixa, Elena «Alerta per la pesta negra de l'olivera». Ara, 24-02-2017, pàg. 16.
  11. Melero, Xavier «La batalla pel futur de l'agricultura espanyola es lliura en els ametlers d'Alacant». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 12 abril 2018].
  12. «El sector agrario valenciano solicita exenciones fiscales para los afectados por la Xylella fastidiosa». Agrodigital, 12-12-2017 [Consulta: 1r maig 2018].
  13. «Detectada la Xylella fastidiosa en tres plantas ornamentales en un vivero de Almería». EFE, 17-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].
  14. «La Junta declara plaga de cuarentena de Xylella en Andalucía». Andalucía Información, 27-04-2018 [Consulta: 1r maig 2018].

Bibliografia

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xilel·la Modifica l'enllaç a Wikidata
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Xilel·la: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La Xilel·la, amb el seu binomi Xylella fastidiosa és un bacteri fitopatogen classificat en la classe Gammaproteobacteria que causa malalties en diverses plantes, entre elles l'olivera, el taronger, la vinya, el llorer, l'ametller, el cirerer o el presseguer.

És el primer bacteri fitopatogen del qual se n'ha seqüenciat el genoma. La malaltia que causa X. fastidiosa va ser descrita l'any 1892 per Newton B. Pierce (1856–1916) en vinyes de Califòrnia. Aquesta malaltia no es pot guarir. Els seus vectors són insectes xucladors i la seva extensió es fa principalment amb el transport de plantes infectades. No hi ha varietats de vinya Vitis vinifera resistents a aquesta malaltia i són especialment susceptibles les varietats chardonnay i pinot noir. En canvi, altres espècies americanes del gènere Vitis poden presentar-hi resistència natural.

La malaltia es transmet pels insectes que van de planta a planta. Els insectes que s'alimenten del xilema d'una planta infectada es converteixen en portadors (vectors), i són capaços d'infectar altres plantes quan se n'alimentin. Actualment no existeix cap tractament de la malaltia i l'única solució que s'està aplicant és la destrucció dels cultius infectats. Tot i així és difícil d'erradicar la malaltia completament ja que els insectes poden sobreviure i infectar nous organismes.2018[cal citació]

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Xylella fastidiosa ( Alman )

fornì da wikipedia DE
 src=
Oleander-Blatt-Brand; Auswirkungen des Befalls von Nerium oleander durch das Bakterium Xylella fastidiosa
 src=
Homalodisca vitripennis, eine Zwergzikade, kann beim Saugen von Pflanzensäften das Bakterium in das Xylem der Pflanze übertragen.

Xylella fastidiosa, dt. auch Feuerbakterium, ist ein Bakterium aus der Familie Lysobacteraceae (früher als Xanthomonadaceae bezeichnet).[1][2] Es ist der Erreger von Krankheiten bei fast 600 Pflanzenarten, darunter zahlreichen Nutzpflanzen (Stand April 2020).[3]

Unter anderem löst es die Pflanzenkrankheiten phony peach disease (dt. unechte/falsche Pfirsich-Krankheit), oleander leaf scorch (dt. Oleander-Blatt-Brand), Zitrus-Krebs (citrus variegated chlorosis disease, vielfältige Zitrus-Chlorose-Krankheit) sowie an Rebstöcken die „Pierce-Krankheit“ (Pierce’s disease) aus. Darüber hinaus befällt es auch Mandel-, Oliven- und Pflaumenbäume.[4]

Alle aus dem Xylem saugenden Insekten in Europa sind potentielle Überträger des Bakteriums. Das heißt, dass die Bekämpfung des Bakteriums besonders schwierig ist, da das Bakterium durch unterschiedliche Insekten übertragen wird; hinzu kommt, dass befallene Pflanzen über Monate keine Symptome zeigen, so dass eine Ausbreitung lange unentdeckt bleibt.[5]

Die Ausbreitungsgeschwindigkeit von X. fastidiosa in Ländern, in denen das Bakterium bereits gemeldet wurde, ist sehr hoch, insbesondere im Plantagenanbau. Ein Pflanzenschutzmittel, das bei bereits befallenen Pflanzen eingesetzt werden könnte, ist bisher nicht bekannt; die Europäische Behörde für Lebensmittelsicherheit empfiehlt daher, die übertragenden Insektenarten zu bekämpfen und Pflanzen vor dem Versand in andere Regionen vorher gründlich auf Befall zu prüfen.[6]

Aufgrund der Vielfalt der Unterarten in Europa wird inzwischen vermutet, dass die Bakterien nicht nur einmalig, sondern bereits mehrere Male von Amerika – wo sie endemisch (beheimatet) sind – nach Europa verschleppt wurden.[7]

Das Feuerbakterium soll nicht mit dem Feuerbrand-Bakterium Erwinia amylovora verwechselt werden.

Merkmale des Bakteriums

Die Zellen von Xylella fastidiosa sind stäbchenförmig und haben typischerweise einen Durchmesser von 0,25–0,35 µm und eine Länge von 0,9–3,5 µm. Flagellen sind nicht vorhanden, das Bakterium kann sich aber durch die sogenannte "twitching-motility" bewegen. Es handelt sich hierbei um mit Hilfe von Typ-IV-Pili ausgelöste Zuckbewegung. Es fehlt das für pflanzenpathogene Bakterien typische Typ-III-Sekretionssystem.[8]

Verlauf der Krankheit

Ist ein Baum befallen besiedelt das Bakterium das Xylem und verstopft durch sein massenhaftes Auftreten die Leitungsbahnen. Wasser- und Nährstoffzufuhr werden zunehmend blockiert. Anfangs verfärben sich Blattspitzen und -ränder braun. Später verdorren Zweige bis irgendwann der ganze Baum abstirbt. Befallene Pflanzen können jedoch auch monatelang symptomfrei bleiben.[9]

Neue Techniken zur Früherkennung des Befalls

Spektralkameras

Mit Hilfe einer Hyperspektralkamera und Aufnahmen die durch Drohnen in einer Höhe von ca. 500 Meter über Anpflanzungen gemacht werden, können kleinste Abweichungen an den Pflanzen sichtbar dargestellt werden. So berichtet erstmals das Magazin Nature von dieser neuen Technik, die Hoffnung verspricht im Kampf gegen diese gefährliche und sich bislang unkontrolliert ausbreitende, unheilbare Pflanzenkrankheit. Mit einer Auflösung von 40–60 cm können einzelne Pflanzenaufnahmen in 250 Farbspektren analysiert werden, die wesentlich genauer und umfassender sind als mit bloßem Auge wahrnehmbar. Hierdurch können bereits kleinste Veränderungen an den befallenen Pflanzen und Bäumen erkannt werden, die zu den typischen Austrocknungen führen. Diese Technik gibt Hoffnung die Ausbreitung frühzeitig zu erkennen und zu bekämpfen.[10][11]

Spürhunde

Anscheinend können Spürhunde so trainiert werden, dass sie im Frühstadium die vom Bakterium Xylella fastidiosa befallenen Olivenbäume erkennen können. Sechs speziell abgerichtete Hunde werden in Süditalien eingesetzt. Sie wurden zuvor von Hundetrainern und Experten den Landwirtschaftsverbandes trainiert.[12]

Genom

Im Jahr 2000 konnte in São Paulo (Brasilien) das gesamte Genom der Art entschlüsselt werden: Zwei Jahre lang arbeiteten 200 Wissenschaftler an der DNA-Sequenzierung. Sie ergab, dass das Genom des Bakteriums 2.679.305 Basenpaare umfasst. Ca. 50 % der Codierungsregionen konnten vermutlichen Funktionen zugewiesen werden; es gibt zahlreiche Hinweise auf die Ursache der Krankheiten an infizierten Pflanzen.[13]

Pierce-Krankheit

Diese Rebstock-Krankheit wurde erstmals 1892 von Newton B. Pierce, einem der ersten Phytopathologen, an der Edlen Weinrebe (Vitis vinifera) in Kalifornien untersucht, im Jahr 1900 erschien seine Beschreibung.[14] Der Name dieser Pflanzenkrankheit des Weins lautet daher im Englischen Pierce’s disease. Der Erreger bewirkt, dass der Wasser- und Nährstoffhaushalt der Pflanze blockiert wird, was nach zwei bis drei Jahren zu ihrem Absterben führt. Außerdem verfärben sich die Blätter der befallenen Rebstöcke gelb und die produzierten Früchte sind klein und hart.

1996 fand man heraus, dass der Vektor (Überträger) dieser Krankheit eine Zwergzikade der Gattung Homalodisca ist: Homalodisca vitripennis. Dieses Insekt ernährt sich von Pflanzensäften und überträgt so das Bakterium in das Xylem der Pflanzen, wo es sich weiterentwickelt und vermehrt.

Die Krankheit wird durch die Subspecies Xylella fastidiosa fastidiosa verursacht[7] und wurde ebenfalls in Costa Rica, im Südosten der USA, in Mexiko und Venezuela nachgewiesen.

Befall von Obstbäumen in Europa

Das Bakterium führt zum Olivenbaumsterben, es bewirkt auch hier die Austrocknung und das Absterben der Pflanzen (OQDS, olive quick decline syndrome).[7]

Der Weg, auf dem das Bakterium aus Nord- und Lateinamerika nach Südeuropa eingeschleppt wurde, ist dabei unklar. 2013 trat das Bakterium zum ersten Mal auf 8.000 Hektar (ha) im Salento in Süditalien auf,[15] Anfang 2015 mussten dort auf nun schätzungsweise 230.000 ha in der Provinz Lecce ca. eine Million befallene Olivenbäume gefällt werden, eine weitere rasche Ausbreitung wurde befürchtet. Zusätzlich musste für eine effektive Vorbeugung der weiteren Ausbreitung das Gras in der gesamten Gegend gemäht sowie der Boden umgepflügt und Pestizide eingesetzt werden. 2012 wurden in einem Treibhaus bei Tours (Frankreich) und 2015 an der Côte d’Azur[16] und bei einer Kübelpflanze in Propriano (Korsika) ebenfalls entsprechende Bakterien gefunden.[17] Am 18. August 2016 wurden in Korsika 279 Infektionsherde identifiziert, konzentriert vor allem im Süden und Westen der Insel.[18]

Im Jahr 2015 stoppten italienische Staatsanwälte die Anordnung der EU und leiteten Untersuchungen gegen Forscher und örtliche Behördenvertreter ein, denen vorgeworfen wird, „unwahre Fakten“ übermittelt zu haben und so die EU zu einer falschen Einschätzung gebracht zu haben. Es gebe „keinen Beweis“ für eine Verbindung zwischen dem Bakterium und den Austrocknungserscheinungen tausender Bäume in Süditalien.[19][20] Diese Anordnung wurde erst im Juli 2016 nach der Androhung einer Klage vor dem Europäischen Gerichtshof wieder zurückgenommen.[21] Im Mai 2017 erstatteten Umweltschützer, denen die Abholzungen nicht gefielen, eine Beschwerde bei der Staatsanwaltschaft mit dem Ziel, andere mögliche Ursachen wie etwa Pilzinfektionen zu untersuchen, obwohl dies von EU-Seite bereits ausgeschlossen war.[7][22]

Xylella fastidiosa befällt auch Mandel-, Pfirsich- (phony peach disease)[23] und Pflaumenbäume sowie Zitrusfrüchte, darüber hinaus Oleander (oleander leaf scorch)[24]. Weitere Wirtspflanzen, in denen das Bakterium nachgewiesen wurde, sind: Süßkirsche (Prunus avium), Weidenblatt-Akazie (Acacia saligna), Immergrün (Vinca rosea), Rosmarin (Rosmarinus officinalis), Australischer Rosmarin (Westringia fruticosa), Kreuzblume (Polygala myrtifolia) und Immergrüner Kreuzdorn (Rhamnus alaternus)[25].

Als Gegenmaßnahme wurde von der EU ein Importverbot bestimmter Kaffeesträucher aus Honduras und Costa Rica verhängt.[26]

2016 wurde Xylella fastidiosa erstmals in Deutschland nachgewiesen.[27] Der Befall im Gewächshaus einer Gärtnerei in Sachsen konnte durch Vernichtung des verdächtigen Pflanzenmaterials gestoppt werden. 2018 wurde Deutschland wieder für befallsfrei erklärt.[28][29]

Ende 2016 wurde das Bakterium auch auf den Balearen identifiziert. In der Folge der Untersuchungen ergab sich der Verdacht, dass sich das Bakterium bereits seit 2012 auf Mallorca ausbreiten konnte und deswegen bis zu 12.000 Mandelbäume in der Mitte der Insel abstarben.[30][31] Nach Untersuchungen des Bakteriums hat sich ergeben, dass es sich hierbei um die aggressive Form Xylella fastidiosa pauca handelt, die neben den schon oben erwähnten Bäumen auch Olivenbäume, Kirschbäume, Lorbeerbüsche, Weidenblatt-Akazien, Lavendel, Rosmarin, Australischen Rosmarin (Westringia fruticosa) und Kreuzblumen befallen kann.[32]

Am 28. Februar 2017 berichtet die Mallorca Zeitung, dass der Biologe Eduardo Moralejo das Landwirtschaftsministerium bereits 2010 über die Ausbreitung des Bakteriums auf Mallorca informierte. Moralejo beschuldigte das Ministerium aus wirtschaftspolitischen Gründen den wahren Grund des Mandelbaumsterbens verschleiert zu haben. Seit dem Frühjahr 2017 gilt ein Ausfuhrstopp von den Balearen auf das spanische Festland für jegliche Pflanzen, die von dem Erreger befallen sind.[33] Als Ursprung der Ausbreitung nennt Moralejo eine Finca nahe Son Carrió bei San Llorenç. Hier wurde 1996 aus Kalifornien stammendes Biomaterial zu Experimentalzwecken ausgebracht. Seiner Meinung nach breitet sich Xylella fastidiosa auf der Insel bereits seit diesem Zeitpunkt aus. Somit sei Mallorca auch die erste europäische Region, die von Xylella befallen wurde. Seit 2008 seien an die 100.000 Mandelbäume auf Mallorca abgestorben. Etwa eine Million Mandelbäume seien bereits befallen und das Bakterium greife auch auf Weinreben, Olivenbäume, Feigenbäume und verschiedene Zierpflanzen über.[34] Moralejos Hypothesen gelten inzwischen als gesichert und die Forschung zu Verbreitungswegen und Gegenmaßnahmen läuft weiter.[35]

Maßnahmen und Schutz gegen die Ausbreitung

2015 wurde von der EU-Behörde eine Richtlinie veröffentlicht, um den Pflanzenschutz zu sichern und die weitere Ausbreitung der Krankheit zu verhindern. Unter anderem wurde angeordnet, dass um den Befall eine 100 Meter breite Zone und eine 10 Kilometer breite Pufferzone errichtet werden muss. In einem späteren, 2017 geänderten EU-Beschluss wurde diese Pufferzone auf fünf Kilometer reduziert. Des Weiteren wurde angeordnet, dass für eine Reihe von für den Handel bestimmte Pflanzen, die als Wirtspflanzen für den Erreger gelten, ein EU-Pflanzenpass obligatorisch ist. Befallene Pflanzen gelte es zu entfernen und zu verbrennen.

Siehe auch

Literatur

  • SM. Mang, S. Frisullo, HS. Elshafie, I. Camele: Diversity Evaluation of Xylella fastidiosa from Infected Olive Trees in Apulia (Southern Italy). April 2016. In: J Microbiol Methods. PMID 27147930
  • Q. Yuan, R. Jordan, RH. Brlansky, O. Istomina, J. Hartung: Development of single chain variable fragment (scFv) antibodies against Xylella fastidiosa subsp. pauca by phage display. Oktober 2015. In: J Microbiol Methods. PMID 26232710
  • IE. Ben Moussa, V. Mazzoni, F. Valentini, T. Yaseen, D. Lorusso, S. Speranza, M. Digiaro, L. Varvaro, R. Krugner, AM. D'Onghia: Seasonal Fluctuations of Sap-Feeding Insect Species Infected by Xylella fastidiosa in Apulian Olive Groves of Southern Italy. August 2016. In: J Econ Entomol. PMID 27401111
  • A. Fierro, A. Liccardo, F. Porcelli: A lattice model to manage the vector and the infection of the Xylella fastidiosa on olive trees. In: Nature - Scientific Reports. 9, Nr. 1, 2019, S. 8723. doi:10.1038/s41598-019-44997-4.

Einzelnachweise

  1. Jean Euzéby, Aidan C. Parte: Family Xanthomonadaceae. In: List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN). Abgerufen am 16. Dezember 2019.
  2. Jean Euzéby, Aidan C. Parte: Classification of domains and phyla - Hierarchical classification of prokaryotes (bacteria). In: List of Prokaryotic names with Standing in Nomenclature (LPSN). Abgerufen am 16. Dezember 2019.
  3. efsa European Food Safety Authority
  4. Badische-zeitung.de, 26. März 2015, Julian Müller-Meiningen: Feuerbakterium tötet Olivenbäume in Süditalien
  5. Almeida, R. P. P. (2016). "Can Apulia's olive trees be saved?" Science 353(6297): 346–348. doi:10.1126/science.aaf9710
  6. wiley.com: Wiss. Stellungnahme zu Risiken der Pflanzengesundheit hinsichtl. Befall mit X. fastidiosa und Bewertung zur Risikominderung
  7. a b c d Alison Abbott: Bakterieninfaktion - Massensterben im Olivenhain, in Spektrum.de vom 5. Juli 2017 (deutsch), Originalartikel: Alison Abbott: Italy rebuked for failure to prevent olive-tree tragedy - European Commission reveals widespread delays by the country’s authorities to halt spread of deadly plant disease, in nature.com vom 7. Juni 2017 (englisch)
  8. Lindsey P. Burbank und M. Caroline Roper: Microbe Profile: Xylella fastidiosa – a devastating agricultural pathogen with an endophytic lifestyle In: MICROBIOLOGY, Band 167, Ausgabe 10 doi:10.1099/mic.0.001091
  9. Alexandra von Ascheraden: Xylella fastidiosa - schleichendes Welken. Hrsg.: Wald und Holz. Nr. 1 2017, ISSN 1423-2456, S. 7–8 (baumpflege-schweiz.ch [PDF]).
  10. "Flying cameras can spot lethal disease sweeping through world's olive groves". In: The Guardian vom 25. Juni 2018 am 1. Juli 2018 abgerufen.
  11. "Jetzt rückt eine Drohne dem Feuerbakterium auf Mallorca zu Leibe". In: Mallorca Zeitung vom 26. Juni 2018 am 1. Juli abgerufen.
  12. Olivenbäume: Italien setzt Spürhunde gegen Schädling ein. ORF Online. 12 Dezember 2021. Abgerufen am 12 Dezember 2021.
  13. nature: The genome sequence of the plant pathogen X. fastidiosa, Nature 406, 151-157 (2000)
  14. Newton B. Pierce: Peach leaf curl: its nature and treatment. United States Division of Vegetable Physiology and Pathology, Bulletin no. 20, Washington 1900
  15. Spiegel.de, 28. November 2013, Hans-Jürgen Schlamp: Baumsterben: Feuerbakterium zerstört Süditaliens Olivenhaine
  16. Neue Fälle von Xylella Fastidiosa in den Alpes-Maritimes (Memento vom 19. Januar 2016 im Internet Archive)
  17. Spiegel 32/2015, S. 101, Katrin Elger: Killer Xylella
  18. Xylella : carte et liste des communes en zones délimitées en Corse au 18 août 2016 (Französisch) Direction régionale de l'alimentation, de l'agriculture et de la forêt de Corse. Abgerufen am 23. August 2016.
  19. Abholzung von Olivenbäumen in Italien gestoppt, orf.at vom 20. Dezember 2015, abgerufen am 21. Dezember 2015
  20. Xylella, die Schreckliche, Süddeutsche vom 27. April 2015, abgerufen am 8. Juli 2017
  21. Italien – Kampf der Olivenbäume, arte 15. Juni 2016
  22. European Food Safety Authority (efsa): Xylella „verursacht Olivenkrankheit in Italien“ vom 29. März 2017.
  23. "‘Phony peach’: the disease that threatens to devastate Britain’s trees and plants". In: The Guardian, online vom 14. Februar 2016, abgerufen am 11. Februar 2017.
  24. "PLANT DISEASE: OLEANDER LEAF SCORCH". Auf Webseite http://www.azplantlady.com/ vom 20. März 2017. Am 11. Februar 2017 abgerufen.
  25. "Das Feuerbakterium - Xylella fastidiosa". Auf Webseite http://www.provinz.bz.it. Am 11. Juli 2019 abgerufen.
  26. Spiegel 32/2015, S. 101, Katrin Elger: Killer Xylella
  27. "Feuerbakterium:Teile von Zeulenroda-Triebes zur Sperrzone erklärt", otz.de vom 3. August 2016
  28. Referat Kommunikation und Öffentlichkeitsarbeit: Auftreten in Sachsen - sachsen.de. Abgerufen am 28. Januar 2021.
  29. Magdalene Pietsch: Xylella fastidiosa - pflanzengesundheit.julius-kuehn.de. Abgerufen am 28. Januar 2021.
  30. "Das Feuerbakterium ist da", in: Mallorca Zeitung - online, vom 15. Dezember 2016, am 9. Februar 2017 abgerufen
  31. "Feuerbakterium auf Mallorca: ein schlimmer Verdacht". In: Mallorca Zeitung - online vom 2. Februar 2017, am 9. Februar 2017 abgerufen.
  32. "La 'xylella' hallada en Ibiza pertenece a la variante más agresiva." In: Diario de Ibiza vom 11. Februar 2017, am 11. Februar abgerufen.
  33. "Wissenschaftler: Feuerbakterium bereits seit 2005 auf Mallorca." In: Mallorca Zeitung vom 28. Februar 2017, am 29. Februar abgerufen.
  34. "Cifran en un millón los almendros infectados por la Xylella en Mallorca - Diario de Mallorca" In: Diario de Mallorca, 8. Oktober 2017 (spanisch). Abgerufen am 11. Oktober 2017.
  35. "Noticias de Xylella Fastidiosa - Diario de Mallorca" In: Diario de Mallorca, Linktabelle zu allen zum Thema veröffentlichten Artikeln (spanisch). Abgerufen am 11. Oktober 2017.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( Alman )

fornì da wikipedia DE
 src= Oleander-Blatt-Brand; Auswirkungen des Befalls von Nerium oleander durch das Bakterium Xylella fastidiosa  src= Homalodisca vitripennis, eine Zwergzikade, kann beim Saugen von Pflanzensäften das Bakterium in das Xylem der Pflanze übertragen.

Xylella fastidiosa, dt. auch Feuerbakterium, ist ein Bakterium aus der Familie Lysobacteraceae (früher als Xanthomonadaceae bezeichnet). Es ist der Erreger von Krankheiten bei fast 600 Pflanzenarten, darunter zahlreichen Nutzpflanzen (Stand April 2020).

Unter anderem löst es die Pflanzenkrankheiten phony peach disease (dt. unechte/falsche Pfirsich-Krankheit), oleander leaf scorch (dt. Oleander-Blatt-Brand), Zitrus-Krebs (citrus variegated chlorosis disease, vielfältige Zitrus-Chlorose-Krankheit) sowie an Rebstöcken die „Pierce-Krankheit“ (Pierce’s disease) aus. Darüber hinaus befällt es auch Mandel-, Oliven- und Pflaumenbäume.

Alle aus dem Xylem saugenden Insekten in Europa sind potentielle Überträger des Bakteriums. Das heißt, dass die Bekämpfung des Bakteriums besonders schwierig ist, da das Bakterium durch unterschiedliche Insekten übertragen wird; hinzu kommt, dass befallene Pflanzen über Monate keine Symptome zeigen, so dass eine Ausbreitung lange unentdeckt bleibt.

Die Ausbreitungsgeschwindigkeit von X. fastidiosa in Ländern, in denen das Bakterium bereits gemeldet wurde, ist sehr hoch, insbesondere im Plantagenanbau. Ein Pflanzenschutzmittel, das bei bereits befallenen Pflanzen eingesetzt werden könnte, ist bisher nicht bekannt; die Europäische Behörde für Lebensmittelsicherheit empfiehlt daher, die übertragenden Insektenarten zu bekämpfen und Pflanzen vor dem Versand in andere Regionen vorher gründlich auf Befall zu prüfen.

Aufgrund der Vielfalt der Unterarten in Europa wird inzwischen vermutet, dass die Bakterien nicht nur einmalig, sondern bereits mehrere Male von Amerika – wo sie endemisch (beheimatet) sind – nach Europa verschleppt wurden.

Das Feuerbakterium soll nicht mit dem Feuerbrand-Bakterium Erwinia amylovora verwechselt werden.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Xylella fastidiosa ( sard )

fornì da wikipedia emerging_languages

Xylella fastidiosa est unu bateriu fitopatogenu, postu in sa classe gammaproteobacteria, chi faghet immalaidare paritzas prantas e arbures, comente s'olìa e s'arantzu. Sa maladia chi cajonat X. fastidiosa la aìat descrita in su 1892 Newton B. Pierce (1856-1916) in trettu de binza californianu (Istados Unidos). Po sa maladia nemos at agatadu galu una cura. A fagher un'arbure malaidu bi cheret unu babbauzu piticu chi nde sutzat s'intragna, e si isparghet subratottu battende sa pranta malaida dae unu logu a s'ateru. Non b'at variedade de binza vitis vinifera capassa de resister a custa maladia e li ruen vitima mescamente cussa chardonnay e pinot noir; peròe, ateras ispetzias americanas de su gènere Vitis poden tenner una resistentzia naturale. In su 2013, si at averiguadu una pesta de X. fastidiosa in sos arbures de olia pugliesos (Italia de giosso), faghende dannu mannu.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors

Xylella fastidiosa ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Xylella fastidiosa is an aerobic, Gram-negative bacterium of the genus Xylella.[1] It is a plant pathogen, that grows in the water transport tissues of plants' (xylem vessels) and is transmitted exclusively by xylem sap-feeding insects such as sharpshooters and spittlebugs.[1][2][3][4] Many plant diseases are due to infections of X. fastidiosa, including bacterial leaf scorch, oleander leaf scorch, coffee leaf scorch (CLS), alfalfa dwarf, phony peach disease, and the economically important Pierce's disease of grapes (PD),[5] olive quick decline syndrome (OQDS),[6][7] and citrus variegated chlorosis (CVC).[8] While the largest outbreaks of X. fastidiosa–related diseases have occurred in the Americas and Europe, this pathogen has also been found in Taiwan, Israel, and a few other countries worldwide.[9][10]

Xylella fastidiosa can infect an extremely wide range of plants, many of which do not show any symptoms of disease.[11] Disease occurs in plant species that are susceptible due to blockage of water flow in the xylem vessels caused by several factors: bacterial obstruction, overreaction of the plant immune response (tylose formation), and formation of air embolisms.[12][13][14] A strain of X. fastidiosa responsible for citrus variegated chlorosis was the first bacterial plant pathogen to have its genome sequenced, in part because of its importance in agriculture.[15] Due to the significant impacts of this pathogen on agricultural crops around the world there is substantial investment in scientific research related to X. fastidiosa and the diseases it causes.[16]

Pathogen anatomy and disease cycle

Xylella fastidiosa is rod-shaped, and at least one subspecies has two types of pili on only one pole; longer, type IV pili are used for locomotion, while shorter, type I pili assist in biofilm formation inside their hosts. As demonstrated using a PD-related strain, the bacterium has a characteristic twitching motion that enables groups of bacteria to travel upstream against heavy flow, such as that found in xylem vessels.[17] It is obligately insect-vector transmitted from xylem-feeding insects directly into xylem, but infected plant material for vegetative propagation (e.g. grafting) can produce mature plants that also have an X. fastidiosa disease.[18] In the wild, infections tend to occur during warmer seasons, when insect vector populations peak. The bacterium is not seed transmitted, but instead is transmitted through "xylem feed-ing, suctorial homopteran insects such as sharpshooter leafhoppers and spittle bugs"[19] and has been historically difficult to culture (fastidious),[20][21] as its specific epithet, fastidiosa, reflects.

X. fastidiosa can be divided into four subspecies that affect different plants and have separate origins. X. fastidiosa subsp. fastidiosa is the most studied subspecies, as it is the causal agent of PD; it is thought to have originated in southern Central America, and also affects other species of plants. X. f. multiplex affects many trees, including stone-fruit ones such as peaches and plums, and is thought to originate in temperate and southern North America. X. f. pauca is believed to have originated in South America. It is the causal agent of citrus variegated chlorosis (CVC) in Brazil[22] and also affects South American coffee crops, causing coffee leaf scorch. X. f. sandyi is thought to have originated in the southern part of the United States, and is notable for causing oleander leaf scorch.[23]

X. fastidiosa has a two-part lifecycle, which occurs inside an insect vector and inside a susceptible plant. While the bacterium has been found across the globe, only once the bacterium reaches systemic levels do symptoms present themselves. Once established in a new region, X. fastidiosa spread is dependent on the obligate transmission by xylem-sap feeding insect.[24] Within susceptible plant hosts, X. fastidiosa forms a biofilm-like layer within xylem cells and tracheary elements that can completely block the water transport in affected vessels.[25]

Strains

EB92-1 is a nonpathogenic strain of X. f. which is used as a biocontrol of its relatives.[26] (Really it is dramatically less pathogenic. It does colonize grape vines but rarely and less severely.)[26] Zhang et al., 2011 finds very little genomic distance between pathogenic and EB92-1 strains.[26]

Symptoms

Significant variation in symptoms is seen between diseases, though some symptoms are expressed across species. On a macroscopic scale, plants infected with a X. fastidiosa-related disease exhibit symptoms of water, zinc, and iron deficiencies,[27] manifesting as leaf scorching and stunting in leaves turning them yellowish-brown, gummy substance around leaves,[27] fruit reduction in size and quality,[27] and overall plant height. As the bacterium progressively colonizes xylem tissues, affected plants often block off their xylem tissue, which can limit the spread of this pathogen; blocking can occur in the form of polysaccharide-rich gels, tyloses, or both. These plant defenses do not seem to hinder the movement of X. fastidiosa. Occlusion of vascular tissue, while a normal plant response to infection, makes symptoms significantly worse; as the bacterium itself also reduces vascular function, a 90% reduction of vascular hydraulic function was seen in susceptible Vitis vinifera.[28] This bacterium rarely completely blocks vascular tissue. There usually is a slight amount of vascular function that keeps the plant alive, but makes its fruit or branches die, making the specific plant economically nonproductive. This can cause a massive drop on supply of quality fruit.[27] Smaller colonies usually occur throughout a high proportion of xylem vessels of a symptomatic plant.

X. fastidiosa is a Gram-negative, xylem-limited illness that is spread by insects. It can damage a variety of broadleaved tree species that are commonly grown in the United States. X. Fastidiosa can be found in about 600 different plant species.

  • Withering and desiccation of branches
  • Leaf chlorosis
  • Dwarfing or lack of growth of the plant
  • Drooping appearance and shorter internodes
  • Shriveled fruits on infected plants
  • Premature fruit abscission
  • gum-like substance on leave
  • hardening and size reduction of fruit

Pierce's disease

Severe PD symptoms include shriveled fruit, leaf scorching, and premature abscission of leaves, with bare petioles remaining on stems.[29]

Citrus variegated chlorosis

This disease is named after the characteristic spotty chlorosis on upper sides of citrus leaves. Fruits of infected plants are small and hard.

Leaf scorches

In coffee, premature abscission of leaves and fruits is of bigger concern than scorching. Some isolates cause Almond leaf scorch, in California that includes CFBP8071 and M23.[30] Coffee Leaf Scorch (CLS) is a disease caused by the causal agent Xylella fastidiosa that is economically significant in Brazil.[31] Citrus variegated chlorosis (CVC), another significant disease in this region caused by a strain of X. fastidiosa has been shown to infect coffee plants with CLS. The disease has also been found in Costa Rica's Central Valley where it is referred to as ‘crespera’ disease by coffee growers.[32] Symptoms of the bacterial infection in coffee plants feature curling leaf margins, chlorosis and irregularly shaped leaves, stunting and reduced plant growth, and branch atrophy.[32] The disease reduced coffee production by up to 30% in plantations across Brazil.[31] X. fastidiosa was discovered in Apulia, Italy in 2013 for the first time as a destructive disease agent of olive trees and likely came from strains present in asymptomatic plant material imported from Costa Rica. [33]

Environment

X. fastidiosa occurs worldwide, though its diseases are most prominent in riparian habitats including the southeastern United States, California, and South America.

Symptoms of X. fastidiosa diseases worsen during hot, dry periods in the summer; lack of water and maximum demand from a full canopy of leaves, combined with symptoms due to disease, stress infected plants to a breaking point. Cold winters can limit the spread of the disease,[21] as it occurs in California, but not in regions with milder winters such as Brazil. Additionally, dry summers seem to delay symptom development of PD in California.[18]

Any conditions that increase vector populations can increase disease incidence, such as seasonal rainfall and forests or tree cover adjacent to crops, which serve as alternate food sources and overwintering locations for leafhoppers.[18]

Alexander Purcell, an expert on X. fastidiosa, hypothesized that plants foreign to X. fastidiosa's area of origin, the neotropical regions, are more susceptible to symptom development. Thus, plants from warmer climates are more resistant to X. fastidiosa disease development, while plants from areas with harsher winters, such as grapes, are more severely affected by this disease.[21]

Host species

X. fastidiosa has a very wide host range; as of 2020, its known host range was 595 plant species, with 343 species confirmed by two different detection methods, in 85 botanical families.[34] Most X. fastidiosa host plants are dicots, but it has also been reported in monocots and ginkgo, a gymnosperm. However, the vast majority of host plants remain asymptomatic, making them reservoirs for infection.

Due to the temperate climates of South America and the southeastern and west coast of the United States, X. fastidiosa can be a limiting factor in fruit crop production, particularly for stone fruits in northern Florida and grapes in California.[25] In South America, X. fastidiosa can cause significant losses in the citrus and coffee industries; a third of today's citrus crops in Brazil has CVC symptoms.[29]

X. fastidiosa also colonizes the foreguts of insect vectors, which can be any xylem-feeding insects, often sharpshooters in the Cicadellidae subfamily Cicadellinae.[3][21] After an insect acquires X. fastidiosa, it has a short latent period around 2 hours, then the bacterium is transmissible for a period of a few months or as long as the insect is alive. The bacterium multiplies within its vectors, forming a "bacterial carpet" within the foregut of its host. If the host sheds its foregut during molting, the vector is no longer infected, but can reacquire the pathogen. At present, no evidence shows that the bacterium has any detrimental effect on its insect hosts.

Oleander

Oleander leaf scorch is a disease of landscape oleanders (Nerium oleander) caused by a X. fastidiosa strain that has become prevalent in California and Arizona, starting in the mid-1990s. This disease is transmitted by a type of leafhopper (insect) called the glassy-winged sharpshooter (Homalodisca coagulata). Oleander is commonly used in decorative landscaping in California, so the plants serve as widely distributed reservoirs for Xylella.

Both almond and oleander plants in the Italian region of Apulia have also tested positive for the pathogen.[35]

Grape vines

Pierce's disease (PD) was discovered in 1892[36] by Newton B. Pierce (1856–1916; California's first professional plant pathologist) on grapes in California near Anaheim,[22] where it was known as "Anaheim disease".[37] The disease is endemic in Northern California, being spread by the blue-green sharpshooter, which attacks only grapevines adjacent to riparian habitats. It became a real threat to California's wine industry when the glassy-winged sharpshooter, native to the Southeast United States, was discovered in the Temecula Valley in California in 1996; it spreads PD much more extensively than other vectors.[38]

Symptoms of infection on grape vines

When a grape vine becomes infected, the bacterium causes a gel to form in the xylem tissue of the vine, preventing water from being drawn through the vine.[39] Leaves on vines with Pierce's disease turn yellow and brown, and eventually drop off the vine. Shoots also die. After one to five years, the vine itself dies. The proximity of vineyards to citrus groves compounds the threat, because citrus is not only a host of sharpshooter eggs, but also is a popular overwintering site for this insect.[40]

Collaborative efforts for solutions

In a unique effort, growers, administrators, policy makers, and researchers are working on a solution for this immense X. fastidiosa threat. No cure has been found,[41] but the understanding of X. fastidiosa and glassy-winged sharpshooter biology has markedly increased since 2000, when the California Department of Food and Agriculture, in collaboration with different universities, such as University of California, Davis; University of California, Berkeley; University of California, Riverside, and University of Houston–Downtown started to focus their research on this pest. The research explores the different aspects of the disease propagation from the vector to the host plant and within the host plant, to the impact of the disease on California's economy. All researchers working on Pierce's disease meet annually in San Diego in mid-December to discuss the progress in their field. All proceedings from this symposium can be found on the Pierce's disease website,[42] developed and managed by the Public Intellectual Property Resource for Agriculture (PIPRA).[43]

Few resistant Vitis vinifera varieties are known, and Chardonnay and Pinot noir are especially susceptible, but muscadine grapes (V. rotundifolia) have a natural resistance.[41] Pierce's disease is found in the Southeastern United States and Mexico. Also, it was reported by Luis G. Jiménez-Arias in Costa Rica, and Venezuela,[44] and possibly in other parts of Central and South America. In 2010, X. fastidiosa became apparent in Europe, posing a serious, real threat.[45] There are isolated hot spots of the disease near creeks in Napa and Sonoma in Northern California.[41] Work is underway at UC Davis to breed PD resistance from V. rotundifolia into V. vinifera. The first generation was 50% high-quality V. vinifera genes, the next 75%, the third 87% and the fourth 94%. In the spring of 2007, seedlings that are 94% V. vinifera were planted.[46]

A resistant variety, 'Victoria Red', was released for use especially in Coastal Texas.[47]

Nerium oleander infected with X. fastidiosa in Phoenix, Arizona

Olive trees

An olive grove infested with X. fastidiosa in Puglia, Italy in 2019

In October 2013, the bacterium was found infecting olive trees in the region of Apulia in southern Italy.[35] The disease caused rapid decline in olive grove yields, and by April 2015, was affecting the whole Province of Lecce and other zones of Apulia,[7][48] though it had not previously been confirmed in Europe.[49] The subspecies involved in Italy is X. f. pauca, which shows a marked preference for olive trees and warm conditions and is thought to be unlikely to spread to Northern Europe.[50]

The cycle in olives has been called olive quick decline syndrome (in Italian: complesso del disseccamento rapido dell'olivo).[49][51] The disease causes withering and desiccation of terminal shoots, distributed randomly at first but then expanding to the rest of the canopy[51] resulting in the collapse and death of trees.[51] In affected groves, all plants normally show symptoms.[51] The most severely affected olives are the century-old trees of local cultivars Cellina di Nardò and Ogliarola salentina.[52]

By 2015, the disease had infected up to a million olive trees in Apulia [53] and Xylella fastidiosa had reached Corsica,[54] By October 2015, it had reached Mainland France, near Nice, in Provence-Alpes-Côte d'Azur, affecting the non-native myrtle-leaf milkwort (Polygala myrtifolia). This is the subspecies X. fastidiosa subsp. multiplex which is considered to be a different genetic variant of the bacterium to that found in Italy.[55][56] On 18 August 2016 in Corsica, 279 foci of the infection have been detected, concentrated mostly in the south and the west of the island.[57] In August 2016, the bacterium was detected in Germany in an oleander plant.[58] In January 2017 it was detected in Mallorca and Ibiza.[59]

Notably, in 2016, olive leaf scorch was first detected in X. fastidiosa's native range, in Brazil.[22]

In June 2017, it was detected in the Iberian peninsula, specifically in Guadalest, Alicante.[60] In 2018, it was detected in Spain [61] and Portugal,[62] and in Israel in 2019.[63]

Citrus

Xylella infection was detected in South American citrus in the 1980s and subsequently in the USA but had limited spread beyond the America's until the detection in citrus groves in Portugal in 2023.[64]

Genome sequencing

The genome of X. fastidiosa was sequenced by a pool of over 30 research laboratories in the state of São Paulo, Brazil, funded by the São Paulo Research Foundation.[65]

In popular culture

Two episodes of the Canadian television show ReGenesis investigated X. fastidiosa, the cause of a massive loss in Florida orange groves.[66]

See also

References

  1. ^ a b Rapicavoli, Jeannette; Ingel, Brian; Blanco-Ulate, Barbara; Cantu, Dario; Roper, Caroline (April 2018). "Xylella fastidiosa : an examination of a re-emerging plant pathogen: Xylella fastidiosa". Molecular Plant Pathology. 19 (4): 786–800. doi:10.1111/mpp.12585. PMC 6637975. PMID 28742234.
  2. ^ Krugner, Rodrigo; Sisterson, Mark S; Backus, Elaine A; Burbank, Lindsey P; Redak, Richard A (May 2019). "Sharpshooters: a review of what moves Xylella fastidiosa". Austral Entomology. 58 (2): 248–267. doi:10.1111/aen.12397. ISSN 2052-174X. S2CID 182504242.
  3. ^ a b Redak, Richard A.; Purcell, Alexander H.; Lopes, João R.S.; Blua, Matthew J.; Mizell III, Russell F.; Andersen, Peter C. (2003-12-03). "The biology of xylem fluid–feeding insect vectors of Xylella fastidiosa and their relation to disease epidemiology". Annual Review of Entomology. 49 (1): 243–270. doi:10.1146/annurev.ento.49.061802.123403. ISSN 0066-4170. PMID 14651464.
  4. ^ Cornara, Daniele; Saponari, Maria; Zeilinger, Adam R.; de Stradis, Angelo; Boscia, Donato; Loconsole, Giuliana; Bosco, Domenico; Martelli, Giovanni P.; Almeida, Rodrigo P. P.; Porcelli, Francesco (2017-03-01). "Spittlebugs as vectors of Xylella fastidiosa in olive orchards in Italy". Journal of Pest Science. 90 (2): 521–530. doi:10.1007/s10340-016-0793-0. ISSN 1612-4766. PMC 5320020. PMID 28275326.
  5. ^ "Pierce's Disease". UC IPM. Retrieved 2022-12-04.
  6. ^ Martelli, G. P.; Boscia, D.; Porcelli, F.; Saponari, M. (2016-02-01). "The olive quick decline syndrome in south-east Italy: a threatening phytosanitary emergency". European Journal of Plant Pathology. 144 (2): 235–243. doi:10.1007/s10658-015-0784-7. ISSN 1573-8469. S2CID 254475576.
  7. ^ a b "Minimizing the Spread of Disease in Italy's Famous Olive Trees". Our Environment at Berkeley. University of California, Berkeley, Department of Environmental Science, Policy, and Management (ESPM). 9 February 2015. Retrieved 5 May 2015.
  8. ^ Coletta-Filho, Helvecio Della; Castillo, Andreina I.; Laranjeira, Francisco Ferraz; de Andrade, Eduardo Chumbinho; Silva, Natalia Teixeira; de Souza, Alessandra Alves; Bossi, Mariana Esteves; Almeida, Rodrigo P. P.; Lopes, João R. S. (2020-06-01). "Citrus Variegated Chlorosis: an Overview of 30 Years of Research and Disease Management". Tropical Plant Pathology. 45 (3): 175–191. doi:10.1007/s40858-020-00358-5. ISSN 1983-2052. S2CID 218652922.
  9. ^ Su, Chiou-Chu; Chang, Chung Jan; Chang, Che-Ming; Shih, Hsien-Tzung; Tzeng, Kuo-Ching; Jan, Fuh-Jyh; Kao, Chin-Wen; Deng, Wen-Ling (June 2013). "Pierce's Disease of Grapevines in Taiwan: Isolation, Cultivation and Pathogenicity of Xylella fastidiosa". Journal of Phytopathology. 161 (6): 389–396. doi:10.1111/jph.12075.
  10. ^ Zecharia, Noa; Krasnov, Helena; Vanunu, Miri; Siri, Andreina Castillo; Haberman, Ami; Dror, Orit; Vakal, Lera; Almeida, Rodrigo P. P.; Blank, Lior; Shtienberg, Dani; Bahar, Ofir (November 2022). "Xylella fastidiosa Outbreak in Israel: Population Genetics, Host Range, and Temporal and Spatial Distribution Analysis". Phytopathology. 112 (11): 2296–2309. doi:10.1094/PHYTO-03-22-0105-R. ISSN 0031-949X. PMID 35778787. S2CID 250218193.
  11. ^ "Update of the Xylella spp. host plant database – systematic literature search up to 30 June 2021". www.efsa.europa.eu. Retrieved 2022-12-04.
  12. ^ Petit, Giai; Bleve, Gianluca; Gallo, Antonia; Mita, Giovanni; Montanaro, Giuseppe; Nuzzo, Vitale; Zambonini, Dario; Pitacco, Andrea (2021). "Susceptibility to Xylella fastidiosa and functional xylem anatomy in Olea europaea: revisiting a tale of plant–pathogen interaction". AoB Plants. 13 (4): plab027. doi:10.1093/aobpla/plab027. PMC 8300559. PMID 34316336.
  13. ^ Ingel, Brian; Reyes, Clarissa; Massonnet, Mélanie; Boudreau, Bailey; Sun, Yuling; Sun, Qiang; McElrone, Andrew J.; Cantu, Dario; Roper, M. Caroline (February 2021). "Xylella fastidiosa causes transcriptional shifts that precede tylose formation and starch depletion in xylem". Molecular Plant Pathology. 22 (2): 175–188. doi:10.1111/mpp.13016. ISSN 1464-6722. PMC 7814960. PMID 33216451.
  14. ^ Roper, M. Caroline; Greve, L. Carl; Labavitch, John M.; Kirkpatrick, Bruce C. (2007-11-15). "Detection and Visualization of an Exopolysaccharide Produced by Xylella fastidiosa In Vitro and In Planta". Applied and Environmental Microbiology. 73 (22): 7252–7258. Bibcode:2007ApEnM..73.7252R. doi:10.1128/AEM.00895-07. ISSN 0099-2240. PMC 2168192. PMID 17827325.
  15. ^ Simpson, A. J. G.; Reinach, F. C.; Arruda, P.; Abreu, F. A.; Acencio, M.; Alvarenga, R.; Alves, L. M. C.; Araya, J. E.; Baia, G. S.; Baptista, C. S.; Barros, M. H.; Bonaccorsi, E. D.; Bordin, S.; Bové, J. M.; Briones, M. R. S. (July 2000). "The genome sequence of the plant pathogen Xylella fastidiosa". Nature. 406 (6792): 151–157. doi:10.1038/35018003. ISSN 1476-4687. PMID 10910347. S2CID 17344899.
  16. ^ Lindow, Steven (2019-02-01). "Money Matters: Fueling Rapid Recent Insight Into Xylella fastidiosa—An Important and Expanding Global Pathogen". Phytopathology. 109 (2): 210–212. doi:10.1094/PHYTO-09-18-0325-PER. ISSN 0031-949X. PMID 30644806. S2CID 58611726.
  17. ^ Meng, Yizhi; Li, Yaxin; Galvani, Cheryl D.; Hao, Guixia; Turner, James N.; Burr, Thomas J.; Hoch, H. C. (2005-08-15). "Upstream Migration of Xylella fastidiosa via Pilus-Driven Twitching Motility". Journal of Bacteriology. 187 (16): 5560–5567. doi:10.1128/jb.187.16.5560-5567.2005. ISSN 0021-9193. PMC 1196070. PMID 16077100.
  18. ^ a b c Mizell, Russell F.; Andersen; Tipping (January 2003). "Xylella Fastidiosa Diseases and Their Leafhopper Vectors" (PDF). University of Florida IFAS Extension. Retrieved November 30, 2017.
  19. ^ Hill, B. L.; Purcell, A. H. (1997). "Populations of Xylella fastidiosa in Plants Required for Transmission by an Efficient Vector". Phytopathology. 87 (12): 1197–1201. doi:10.1094/phyto.1997.87.12.1197. PMID 18945018.
  20. ^ Coletta-Filho, Helvécio Della; Carvalho, Sérgio Alves; Silva, Luis Fernando Carvalho; Machado, Marcos Antonio (2014-07-01). "Seven years of negative detection results confirm that Xylella fastidiosa, the causal agent of CVC, is not transmitted from seeds to seedlings". European Journal of Plant Pathology. 139 (3): 593–596. doi:10.1007/s10658-014-0415-8. ISSN 0929-1873. S2CID 15561623.
  21. ^ a b c d Purcell, Alexander (2013-08-04). "Paradigms: Examples from the Bacterium Xylella fastidiosa". Annual Review of Phytopathology. 51 (1): 339–356. doi:10.1146/annurev-phyto-082712-102325. ISSN 0066-4286. PMID 23682911.
  22. ^ a b c Sicard, Anne; Zeilinger, Adam R.; Vanhove, Mathieu; Schartel, Tyler E.; Beal, Dylan J.; Daugherty, Matthew P.; Almeida, Rodrigo P.P. (2018-08-25). "Xylella fastidiosa: Insights into an Emerging Plant Pathogen" (PDF). Annual Review of Phytopathology. Annual Reviews. 56 (1): 181–202. doi:10.1146/annurev-phyto-080417-045849. ISSN 0066-4286. PMID 29889627. S2CID 48353386. (AS ORCID: 0000-0002-0575-195X).
  23. ^ "Xylella fastidiosa (Pierce's disease of grapevines)". www.cabi.org. Retrieved 2017-11-06.
  24. ^ "How to access research remotely". www.cabdirect.org. Retrieved 2022-10-20.
  25. ^ a b Chatterjee, Subhadeep; Almeida, Rodrigo P. P; Lindow, Steven (2008-08-04). "Living in two Worlds: The Plant and Insect Lifestyles of Xylella fastidiosa". Annual Review of Phytopathology. 46 (1): 243–271. doi:10.1146/annurev.phyto.45.062806.094342. ISSN 0066-4286. PMID 18422428.
  26. ^ a b c
  27. ^ a b c d Almedia, Rodrigo (2013). "Xylella Fastidiosa". {{cite web}}: Missing or empty |url= (help)
  28. ^ Sun, Qiang; Sun, Yuliang; Walker, M. Andrew; Labavitch, John M. (2013-03-01). "Vascular Occlusions in Grapevines with Pierce's Disease Make Disease Symptom Development Worse". Plant Physiology. 161 (3): 1529–1541. doi:10.1104/pp.112.208157. ISSN 0032-0889. PMC 3585614. PMID 23292789.
  29. ^ a b Hopkins, D. L.; Purcell, A. H. (2002-10-01). "Xylella fastidiosa: Cause of Pierce's Disease of Grapevine and Other Emergent Diseases". Plant Disease. 86 (10): 1056–1066. doi:10.1094/pdis.2002.86.10.1056. ISSN 0191-2917. PMID 30818496.
  30. ^
  31. ^ a b Li, W.-B.; Pria, W. D.; Teixeira, D. C.; Miranda, V. S.; Ayres, A. J.; Franco, C. F.; Costa, M. G.; He, C.-X.; Costa, P. I.; Hartung, J. S. (2001-05-01). "Coffee Leaf Scorch Caused by a Strain of Xylella fastidiosa from Citrus". Plant Disease. 85 (5): 501–505. doi:10.1094/PDIS.2001.85.5.501. ISSN 0191-2917.
  32. ^ a b Montero-Astúa, Mauricio; Chacón-Díaz, Carlos; Aguilar, Estela; Rodríguez, Carlos Mario; Garita, Laura; Villalobos, William; Moreira, Lisela; Hartung, John S.; Rivera, Carmen (October 2008). "Isolation and molecular characterization of Xylella fastidiosa from coffee plants in Costa Rica". The Journal of Microbiology. 46 (5): 482–490. doi:10.1007/s12275-008-0072-8. ISSN 1225-8873.
  33. ^ Sicard, Anne; Saponari, Maria; Vanhove, Mathieu; Castillo, Andreina I.; Giampetruzzi, Annalisa; Loconsole, Giuliana; Saldarelli, Pasquale; Boscia, Donato; Neema, Claire; Almeida, Rodrigo P. P.YR 2021. "Introduction and adaptation of an emerging pathogen to olive trees in Italy". Microbial Genomics. 7 (12): 000735. doi:10.1099/mgen.0.000735. ISSN 2057-5858. PMC 8767334. PMID 34904938.
  34. ^ a b European Food Safety Authority (2020). "Scientific report on the update of the Xylella spp. host plant database – systematic literature search up to 30 June 2019". EFSA Journal. 18 (4): 61. doi:10.2903/j.efsa.2020.6114. ISSN 1831-4732. PMC 7448098. PMID 32874307.
  35. ^ a b "'Major consequences' if olive disease spreads across EU". BBC News. 9 January 2015. Retrieved 1 March 2015.
  36. ^ Pierce, Newton Barris (1892). The California Vine Disease: A Preliminary Report of Investigations. Bulletins. Government Printing Office, Washington, DC US: United States Department of Agriculture, Division of Vegetable Pathology. ISBN 978-1331970958. OCLC 4512989. ISBN 1331970954.
  37. ^ Pinney, Thomas (1989). A History of Wine in America from the Beginnings to Prohibition. University of California Press. pp. 27. ISBN 978-0520062245.
  38. ^ Haviland, David R; Stone-Smith, Beth; Gonzalez, Minerva (2021-01-01). "Control of Pierce's Disease Through Areawide Management of Glassy-Winged Sharpshooter (Hemiptera: Cicadellidae) and Roguing of Infected Grapevines". Journal of Integrated Pest Management. 12 (1). doi:10.1093/jipm/pmab008. ISSN 2155-7470.
  39. ^ "Pierce's Disease on grapes | Texas Plant Disease Diagnostic Lab". plantclinic.tamu.edu. Retrieved 2023-05-05.
  40. ^ Pollard, Herschel N.; Kaloostian, George H. (1961-08-01). "Overwintering Habits of Homalodisca coagulata, the Principal Natural Vector of Phony Peach Disease Virus". Journal of Economic Entomology. 54 (4): 810–811. doi:10.1093/jee/54.4.810. ISSN 1938-291X.
  41. ^ a b c winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. "Pierce's disease". Archived from the original on 2008-08-08. Retrieved 2008-05-07.
  42. ^ PIPRA Pierce's Disease website. "Pierce's disease".
  43. ^ Public Intellectual Property Resource for Agriculture. "PIPRA".
  44. ^ Jiménez A., L.G. (July–September 1985). "Evidencia inmunológica del mal de pierce de la vid en Venezuela". Turrialba. 35 (3): 243–247.
  45. ^ Janse, J.D.; Obradovic, A. (2010). "Xylella Fastidiosa: ITS Biology, Diagnosis, Control and Risks". Journal of Plant Pathology. 92: S35–S48. ISSN 1125-4653. JSTOR 41998754.
  46. ^ PD/GWSS Board bulletin Archived 2015-05-18 at the Wayback Machine, California Department of Food & Agriculture, Spring 2007 (p. 2)
  47. ^ Texas Superstar plants
  48. ^ Spagnolo, Chiara (2015-04-29). "Xylella, allarme nuovi focolai, per la Ue interessata tutta la Puglia". repubblica.it. La Repubblica. Retrieved 8 May 2015.
  49. ^ a b "First report of Xylella fastidiosa in the EPPO region". European and Mediterranean Plant Protection Organization (EPPO). Retrieved 1 March 2015.
  50. ^ "Xylella fastidiosa". Plant Health Portal. Department for Environment, Food and Rural Affairs. Retrieved 24 June 2017.
  51. ^ a b c d "Expert Says Eradication of New Olive Tree Disease in Europe Unlikely". Olive Oil Times. 29 March 2014. Retrieved 1 March 2015.
  52. ^ Saponari, M.; Giampetruzzi, A.; Loconsole, G.; Boscia, D.; Saldarelli, P. (2019). "Xylella fastidiosa in Olive in Apulia: Where We Stand". Phytopathology. American Phytopathological Society. 109 (2): 175–186. doi:10.1094/PHYTO-08-18-0319-FI. PMID 30376439.
  53. ^ "Italy warns deadly olive tree bacteria could spread across Europe". The Telegraph. 27 February 2015. Retrieved 1 March 2015.
  54. ^ "Olive oil dries up". The Economist. 31 July 2015. Retrieved 2015-07-31.
  55. ^ "Xylella fastidiosa". Plants. European Commission. 2016-10-17. Retrieved 24 June 2017.
  56. ^ "Un premier cas de la bactérie tueuse de végétaux découvert à Nice". Nice Matin. 9 October 2015. Retrieved 2015-10-09.
  57. ^ "Xylella : carte et liste des communes en zones délimitées en Corse au 18 août 2016". Direction régionale de l'alimentation, de l'agriculture et de la forêt de Corse (in French). Archived from the original on 23 August 2016. Retrieved 23 August 2016.
  58. ^ "Pflanzen-Killerbakterium: Teile von Zeulenroda-Triebes zur Sperrzone erklärt". Antenne Thueringen (in German). Archived from the original on August 27, 2016. Retrieved 23 August 2016.
  59. ^ "La plaga vegetal más peligrosa de Europa invade las Baleares". La Vanguardia (in Spanish). Retrieved 24 January 2017.
  60. ^ "Tala preventiva de árboles ante el primer caso de 'Xylella fastidiosa' en la península". La Vanguardia (in Spanish). Retrieved 4 July 2017.
  61. ^ "Detectada en Madrid la presencia de una bacteria que obligó a arrancar un millón de olivos en Italia". 20 Minutos (in Spanish). Retrieved 12 April 2018.
  62. ^ "Xylella fastidiosa (XYLEFA) [Portugal]| EPPO Global Database". gd.eppo.int. Retrieved 2020-08-03.
  63. ^ "Xylella fastidiosa (XYLEFA) [Israel]| EPPO Global Database". gd.eppo.int. Retrieved 2020-08-03.
  64. ^ NTC, À Punt (2023-01-11). "Portugal detecta la 'Xylella fastidiosa' en cítrics per primera vegada en la UE". À Punt (in Catalan). Retrieved 2023-01-20.
  65. ^ Simpson, AJG; Reinach, FC; Arruda, P; Abreu, FA; et al. (July 2000). "The genome sequence of the plant pathogen Xylella fastidiosa". Nature. 406 (6792): 151–159. Bibcode:2000Natur.406..151S. doi:10.1038/35018003. PMID 10910347.
  66. ^ "Watch ReGenesis Online - Season 2 (2006)". TV Guide. 2006-03-19. Retrieved 2021-07-20.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Xylella fastidiosa is an aerobic, Gram-negative bacterium of the genus Xylella. It is a plant pathogen, that grows in the water transport tissues of plants' (xylem vessels) and is transmitted exclusively by xylem sap-feeding insects such as sharpshooters and spittlebugs. Many plant diseases are due to infections of X. fastidiosa, including bacterial leaf scorch, oleander leaf scorch, coffee leaf scorch (CLS), alfalfa dwarf, phony peach disease, and the economically important Pierce's disease of grapes (PD), olive quick decline syndrome (OQDS), and citrus variegated chlorosis (CVC). While the largest outbreaks of X. fastidiosa–related diseases have occurred in the Americas and Europe, this pathogen has also been found in Taiwan, Israel, and a few other countries worldwide.

Xylella fastidiosa can infect an extremely wide range of plants, many of which do not show any symptoms of disease. Disease occurs in plant species that are susceptible due to blockage of water flow in the xylem vessels caused by several factors: bacterial obstruction, overreaction of the plant immune response (tylose formation), and formation of air embolisms. A strain of X. fastidiosa responsible for citrus variegated chlorosis was the first bacterial plant pathogen to have its genome sequenced, in part because of its importance in agriculture. Due to the significant impacts of this pathogen on agricultural crops around the world there is substantial investment in scientific research related to X. fastidiosa and the diseases it causes.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Xylella fastidiosa ( Esperant )

fornì da wikipedia EO

Xylella fastidiosa estas specio de bakterio, kiu vivas en la ksilemo de multnombraj plantoj. Ĝi kaŭzas gravajn malsanojn en vitoj kaj olivarboj.

Etimologio

Xylella devenas de ksilemo. fastidiosa signifas teda. Fakte estas ege malfacile bredi la bakterion en artefarita medio.

Priskribo

Xylella fastidiosa estas Gram-negativaj bakterioj. Estas 25 stamoj. Ĉiuj stamo havas siajn proprajn gastigantajn kreskaĵojn. La stamo kiu infektas viton kaj la stamo kiu infektas olivarbon estas malsimilaj.

Simptomoj

En esperanto la malsano en vito nomiĝas malsano de Pierce [1].

Vidu ankaŭ

Referencoj

  1. Bovey, Gärtet, Hewill, Martellli, Vuittenez, Maladie à virus et affections similaires de la vigne : Virosen und virusähnnmiche Krankheiten der Rebe,‎ 1980 (ISBN 2706601167)
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EO

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( Esperant )

fornì da wikipedia EO

Xylella fastidiosa estas specio de bakterio, kiu vivas en la ksilemo de multnombraj plantoj. Ĝi kaŭzas gravajn malsanojn en vitoj kaj olivarboj.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EO

Xylella fastidiosa ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

Xylella fastidiosa es una bacteria fitopatógena, de la clase proteobacteria con gran potencial de daño económico. Ataca sin curación en la actualidad a diversas plantas de utilidad económica[1][2]​ como la vid, el olivo, el almendro, el ciruelo, el melocotón y el limonero así como otros que no producen frutos, como el laurel. La EFSA (Highlights 31 March 2016) informa que la cepa Apulian (aislada en el sur de Italia) ataca los olivos pero, al parecer, los cítricos, vides y encinas son resistentes.[cita requerida]

Es complicado aislar y cultivar la bacteria en el laboratorio, de donde deriva el adjetivo de fastidiosa.

Los vectores o agentes transmisores [3]​ de la enfermedad son insectos que se alimentan del xilema de las plantas. Una vez que el vector pique y chupe en una planta infectada, adquiere la bacteria que permanece en las estructuras de alimentación del insecto y lo transmitirá a la siguiente planta que pique para nutrirse.

Importancia económica

Originaria del norte de California, donde se descubrió hacia final del Siglo XIX, hasta la fecha no existe ningún antídoto que sea eficaz.[4]​ En 1889, el Departamento de Agricultura de EE. UU. (USDA) encargó al patólogo y botánico Newton B. Pierce que investigara la enfermedad de las vides del valle de Santa Ana, hoy condado de Orange. Pierce concluyó el estudio sin encontrar la verdadera causa, y la plaga no volvió a estudiarse durante más de 50 años; si bien conservó el nombre de su estudioso, llamándose la enfermedad de Pierce (Pierce's Disease). Se estima que sólo en la viticultura de California esta plaga causa daños por valor de 104 millones de dólares al año.[5]

Desde que se detectó en el olivar del sur de Italia (Pulla) en 2013, la propagación de la plaga en esa plantación ha sido muy veloz. En 2015 hay millones de olivos afectados y 230 000 hectáreas[6]

A finales de 2016 se detecta la bacteria en las Islas Baleares (España). Los biólogos critican que la propagación es por falta de control. [7][8]

A final de junio de 2017 se hace pública la detección por primera vez en la península ibérica, en Guadalest (Alicante) encontrándose la bacteria en almendros.[9][10]

En abril del 2018 se detecta por primera vez en olivos en Villarejo (Madrid).

Tratamiento y prevención

Se están desarrollando varias líneas de investigación como la implantación en variedades de especies leñosas resistentes. Se propone, como ocurre en la actualidad en Francia e Italia, actuar erradicando y quemando las plantas contaminadas y sellando la zona. No obstante, como la bacteria se transmite por la picadura de insectos chupadores es difícil aislar la infección y evitar que se propague.

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

Xylella fastidiosa es una bacteria fitopatógena, de la clase proteobacteria con gran potencial de daño económico. Ataca sin curación en la actualidad a diversas plantas de utilidad económica​​ como la vid, el olivo, el almendro, el ciruelo, el melocotón y el limonero así como otros que no producen frutos, como el laurel. La EFSA (Highlights 31 March 2016) informa que la cepa Apulian (aislada en el sur de Italia) ataca los olivos pero, al parecer, los cítricos, vides y encinas son resistentes.[cita requerida]

Es complicado aislar y cultivar la bacteria en el laboratorio, de donde deriva el adjetivo de fastidiosa.

Los vectores o agentes transmisores ​ de la enfermedad son insectos que se alimentan del xilema de las plantas. Una vez que el vector pique y chupe en una planta infectada, adquiere la bacteria que permanece en las estructuras de alimentación del insecto y lo transmitirá a la siguiente planta que pique para nutrirse.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Xylella fastidiosa ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR
 src=
La Cicadelle pisseuse (Homalodisca vitripennis) a été introduite à partir du sud des États-Unis en Californie où elle a été découverte dans la vallée de Temecula en 1996. Cet insecte semble être un nouveau vecteur, très efficace pour certaines souches phytopathogènes pour la vigne, de la bactérie X. fastidiosa et il peut facilement se développer dans le contexte de grandes cultures (rangées de plants génétiquement proches ou identiques)

Xylella fastidiosa est une espèce de protéobactéries Gamma de la famille des Xanthomonadaceae.

Xylella fastidiosa est la seule espèce du genre Xylella, et cinq sous-espèces sont décrites : fastidiosa, sandyi, multiplex, pauca, tashke. Cette dernière sous-espèce est moins rencontrée dans la littérature.

Certaines souches sont responsables de maladies mortelles ou potentiellement mortelles chez diverses espèces de plantes cultivées pour l'alimentation humaine, notamment la vigne, l'olivier et les agrumes. Si l'on considère toutes les souches de cette bactérie, on recense dans le monde 309 espèces de plantes sensibles (plantes-hôtes) appartenant à 193 genres et 63 familles, dont 54 familles de dicotylédones, six de monocotylédones et une de gymnospermes (Ginkgoaceae). Toutefois beaucoup de ces plantes peuvent être infectées tout en restant asymptomatiques[1].

Étymologie

Le nom générique, Xylella, dérive de xylème et fait référence au fait que cette bactérie est limitée aux tissus vasculaires qui assurent le transport de la sève brute dans la plante. L'épithète spécifique, fastidiosa, rappelle qu'il s'agit d'une bactérie fastidieuse, c'est-à-dire difficile à cultiver en laboratoire sur milieu artificiel à cause d'exigences nutritionnelles très spécifiques[2].

Bactériologie

Les 25 souches de cette bactérie connues en 1987 sont toutes Gram négatives, catalase positives et oxydase négatives, utilisent l'hippurate et produisent de la gélatinase et souvent des beta-lactamases mais pas de bêta-galactosidase, de coagulase ni de lipase, amylase, phosphatase, indole, ou H2S[3].

Ce sont des aérobies strictes caractérisées par une croissance optimale à 26-28 °C et à un pH de 6,5 à 6,9[3].

Les anticorps monoclonaux préparés contre la maladie de Pierce ont réagi avec les 25 autres souches[3].

L'ADN en est composé pour 51 à 53 % (molaire) de guanine et cytosine, et les souches étudiées étaient au moins pour 85 % liées lors de l'hybridation de l'ADN[3].

Phytopathogène

C'est un agent pathogène important chez de nombreuses plantes. En effet plus de 300 espèces végétales sont dites plantes « hôtes » de cette bactérie. Elle cause plusieurs maladies comme la « phoney peach disease » du pêcher (dans le sud des États-Unis), le « leaf scorch » du laurier-rose, la maladie de Pierce de la vigne en Californie, et la chlorose variéguée des agrumes sur des orangers au Brésil ou dans d'autres pays (la bactérie semble pourvoir infecter tous les cultivars de Citrus sinensis[4]).

Introduite en Europe et identifiée en octobre 2013, elle décime depuis quelques années les oliviers de la région des Pouilles, dans le sud de l'Italie[5], menaçant depuis son introduction l'ensemble du pourtour méditerranéen. En avril 2015, la France interdit l'importation de végétaux sensibles à la bactérie provenant des régions atteintes. Mais quelques jours plus tard la bactérie est identifiée au marché de Rungis sur un caféier ornemental originaire d'Amérique centrale[6], et quelques semaines plus tard cette mesure est abrogée[7]. En juillet 2015, la bactérie est trouvée à Propriano en Corse sur un polygale à feuilles de myrte (Polygala myrtifolia) planté en 2010[8], ainsi que sur des plants de genêts d'Espagne (Spartium junceum). La souche trouvée en Corse est identifiée comme appartenant à la sous-espèce multiplex, différente de celle pauca affectant les oliviers des Pouilles[9]. Début octobre 2015, sa présence est confirmée à Nice dans les Alpes-Maritimes[10].

En 2015, parmi les plantes cultivées en France, la liste des plantes hôtes de la bactérie est portée de 10 à 15 parmi lesquelles figurent la lavande dentée, le romarin, le chêne-liège ou encore le myrte commun[11]. Une campagne de communication est engagée par le ministère de l'agriculture pour inviter le grand public à ne pas « faire voyager » les plantes pour éviter de risque de dissémination de la maladie[12].

Plantes hôtes

Xylella fastidiosa est une bactérie très polyphage[13], qui admet une vaste gamme de plantes hôtes, comprenant de nombreuses espèces de plantes sauvages ou cultivées, souvent des plantes ligneuses mais également certaines plantes herbacées. La seule sous-espèce Xylella fastidiosa subsp. fastidiosa, agent causal de la maladie de Pierce, compte 132 espèces de plantes-hôtes appartenant à 46 familles différentes[14].

Plantes fruitières

Parmi les plantes fruitières susceptibles d'être infectées par la bactérie figurent des espèces de grand intérêt agro-économique appartenant aux genres Vitis (Vitis vinifera, Vitis labrusca, Vitis riparia), Citrus (Citrus spp.) et d'autres agrumes tels que le kumquat, Fortunella), Prunus (Prunus dulcis, l'amandier, Prunus persica, le pêcher, Prunus salicina, le prunier japonais, Prunus domestica, le prunier cultivé, Prunus cerasifera, le myrobolan), ainsi que les caféiers (Coffea spp.)[15].

 src=
Symptômes de la chlorose variéguée sur oranger (noter la décoloration jaune des feuilles).

Cette bactérie attaque également d'autre espèces fruitières, comme le nashi ou poirier asiatique (Pyrus pyrifolia), l'avocatier (Persea americana), les myrtilliers (Vaccinium corymbosum, Vaccinium virgatum), le pacanier (Carya illinoinensis)[15].

En revanche, les signalements concernant l'olivier (Olea europaea) comme plante hôte sont rarissimes dans la littérature scientifique : certaines études sur ce sujet, publiées en 2014 par Krugner et al.[16], ont été conduites en Californie méridionale après l'annonce d'une augmentation de la mortalité des oliviers dans la région de Los Angeles[15]. Dans ce cas, bien que la sous-espèce, Xylella fastidiosa subsp. multiplex, ait été souvent trouvée chez des oliviers qui montraient des signes de dépérissement des feuilles et des branches. Xylella est suspectée cependant son caractère pathogène n'a pas été formellement démontré [15]. Un autre signalement, en provenance d'Argentine, concerne une autre sous-espèce, Xylella fastidiosa subsp. pauca, et indique des « manifestations symptomatiques non dissemblables »[17] de celles de l'infection du Salente (Italie), selon une communication personnelle de María Laura Otero à Giovanni Paolo Martelli de l'université de Bari[17]. La découverte argentine concerne la ville de Córdoba et le nord de la province de La Rioja, sur des plantations de plus de cinquante ans d'une variété locale, « Arauco »[18]. Les symptômes relevés sont une pourriture lente, une coloration vert-sombre, des pertes partielles et la mort rapide de bourgeons et de rameaux[18].

Arbres et arbustes d'ornement

Parmi les plantes ornementales attaquées par la bactérie figurent le platane américain (Platanus occidentalis), l'orme blanc américain (Ulmus americana), le liquidambar (Liquidambar styraciflua), les chênes (Quercus spp.), l'érable rouge (Acer rubrum), le mûrier rouge (Morus rubra) ainsi que le laurier rose (Nerium oleander)[15].

Plantes herbacées et arbustives

Xylella fastidiosa a été signalée sur la luzerne cultivée (Medicago sativa). De nombreuses plantes sauvages sont susceptibles d'abriter la bactérie sans montrer de symptômes de pathologie (infections asymptomatiques) : parmi elles des mauvaises herbes et des plantes rudérales, les lys, et divers arbustes[15].

Histoire épidémiologique

En 1887, Newton Barris Pierce (1856–1916), l'un des pionniers de la phytopathologie aux États-Unis, décrit une nouvelle maladie de la vigne, dont l'agent causal était alors inconnu. Sévissant en Californie depuis le début des années 1880, elle avait détruit environ 14 000 hectares de vignobles dans la région de Los Angeles, notamment près d'Anaheim[19]. Cette maladie, baptisée par la suite « maladie de Pierce », est la première forme connue d'une maladie des plantes due à la bactérie Xylella fastidiosa.

Cette bactérie semblait endémique du nord de la Californie. Elle est dans ce contexte favorisant (vastes monocultures de vignes génétiquement peu diversifiées) transportée par un insecte vecteur : la cicadelle Graphocephala atropunctata, appelée « blue-green sharpshooter » aux États-Unis). Durant un siècle environ, elle n'a été responsable que de dégâts locaux.

En 1890, une maladie apparentée, est signalée aux États-Unis sur pêcher (Prunus persica). Baptisée « phony peach disease » (PPD, échaudure des feuilles du pêcher), cette maladie connaît par la suite plusieurs épidémies, en particulier en 1929, 1951 et 1976, principalement en Géorgie[19].

Elle est devenue une menace réelle pour l'activité vinicole californienne quand une autre cicadelle (Homalodisca vitripennis ou « glassy-winged sharpshooter ») a été introduite en Californie à partir du sud des États-Unis (découverte dans la vallée de Temecula en Californie en 1996). Ce nouvel insecte s'est montré un bien meilleur vecteur de la bactérie.

Les premières cultures axéniques de cette bactérie (C'est-à-dire exempte de tous germes saprophytes ou pathogènes) n'ont été obtenues qu'en 1978[20].

En 1987, vingt-cinq souches phénotypiquement et génotypiquement proches avaient déjà été isolées à partir d'échantillons de dix espèces de plantes malades (vigne, pêcher, pervenche, amandier, prunier, orme, érable sycomore, chêne et mûrier). Les cellules étaient indépendantes (parfois filamenteuses), immobiles, en forme de bâtonnets, dépourvues de flagelle et d'une taille de 0,35 μm de long sur 3,5 μm de large)[3]. Parmi d'autres plantes touchées d'intérêt agricole figure la luzerne cultivée[20].

L'Europe craint l'introduction de ce pathogène mais jusque dans les années 2010, celle-ci n'est jamais formellement détectée chez des végétaux plantés jusqu'en 2013 [21]. Avant cela,la bactérie est interceptée dans du matériel végétal en circulation [7] mais l'Europe se sent protégée par ses frontières. De l'ADN de Xylella fastidiosa est découvert dans plusieurs végétaux de la région des Pouilles et celui-ci sera petit à petit relié au dépérissement massif des oliviers de la région[22]. À la suite de la découverte de la bactérie en Italie du Sud, des prospections ont détecté la bactérie dans de nombreux autres territoires européens et un certain nombre de végétaux porteur de la bactérie ont été interceptés en circulation sur le territoire. La bactérie est détectée en Corse [23] puis en région Provence-Alpes-Côte d'Azur en 2015, dans les Baléares en 2016 [24]. La maladie des oliviers qui ravage les oliviers du Sud de l'Italie est d'une telle ampleur que l'Italie déclare l'état d'urgence sanitaire sur les oliviers des Pouilles de février 2015 à février 2016[25]. Cependant, de nombreuses contestation tant civil que juridique et judiciaire entrave le travail des pouvoir publiques. Pour son incapacité à enrayer la propagation de l'organisme nuisible de quarantaine Xylella fastidiosa dans la région des Pouilles, l’Union Européenne a adressé une « mise en demeure », puis une « mise en demeure complémentaire », à l'Italie en décembre 2015 et en juillet 2016. En mai 2018, la Commission européenne saisit la Cour européenne de justice pour le manque d'effort du pays pour stopper la progression de cette bactérie[26]. L’Italie a finalement été condamnée le 5 septembre 2019[27]. L'association d'agriculteurs Coldiretti estime que la contamination monte « inexorablement » vers le nord à raison de plus de 2 km par mois, avec en 2019 environ 1,2 milliard d'euros de dégâts pour le pays ; l'association qui souhaite être autorisé à arracher pour replanter s'en est prise aux autorités régionales et aux systèmes de contrôle européen « qui ont laissé passer du matériel végétal infecté » du Costa Rica via Rotterdam[26]. En Italie, la Toscane (octobre 2018) détecte une nouvelle souche de la bactérie Xylella fastidiosa (Multiplex) dans les oliveraies toscanes.

En Espagne, en 2019, aux Baléares trois sous-espèces (Fastidiosa Multiplex, Fastidiosa Pauca et Fastidiosa Fastidiosa) ont été trouvées à Majorque, Minorque et Ibiza, et sur diverses espèces (vignes, oliviers, lauriers, polygales à feuilles de myrte, mimosa, lavandes, amandiers, cerisiers, frênes, figuier, noyers)[26]. Et dans la province d'Alicante, des amandiers (principalement) sont victimes de plusieurs sous-espèce Multiplex. La bactérie a aussi été identifiée à Madrid (autour d'un olivier)[26].

Au Portugal un premier cas (2019) concerne un parc zoologique à Vila Nova de Gaia (nord du pays[26].

Selon l'EFSA (en 2019) les oliviers sont les plus touchés (principalement ceux qui ont plus de 30 ans) alors qu'amandiers et agrumes le sont aussi, mais avec moins d'effet sur leur productivité. La vigne y résisterait le mieux (bien que touchée aux Etats-Unis par une souche de Xylella Fastidiosa Fastidiosa[26]. En 2019, l'Agence européenne de sécurité des aliments (EFSA) estime que la bactérie pourrait remonter vers le nord en Europe et aussi infecter de nouvelles espèces de plantes. Il n'y a que les pays froid et les zones d'altitude qui sont à l'abri. L'EFSA rappelle qu'aucune solution n'a été trouvée à ce jour pour éliminer la bactérie dans les cultures et que le contrôle des insectes vecteurs est donc crucial. Des tests prometteurs sont en cours au Brésil et dans les Pouilles d'Italie. En 2019 après près l'Italie, la France (en 2015) et l'Espagne, c'est le Portugal qui est touché. En France en Corse et en Provence-Alpes-Côte d'Azur, elle touche des arbres d'ornement et des zones de maquis méditerranéen et la souche (ou sous-variété) Fastidiosa Pauca (qui infeste les oliviers des Pouilles en Italie) a été détectée à Menton sur des plants de Polygale à feuilles de myrte (Polygala mirtifolia) qui ont été détruits et sur 16 oliviers multi-séculaires (qui sont suivis et protégés contre les insectes [26].

Une seconde conférence internationale sur ce microbe est annoncée à Ajaccio (Corse) fin octobre 2019[26].

Syndromes spécifiques

Maladie de Pierce (vigne)

Quand une vigne est infectée, les bactéries forment un bouchon dans le xylème, qui empêche la sève brute d'y circuler ; les feuilles de vigne virent alors au jaune et brun, et finalement tombent. Les sarments finissent par dépérir et la vigne peut mourir (en un à cinq ans).

Cette maladie sévit principalement dans le sud-ouest des États-Unis (avec des points chauds isolés près de la Napa River et de la Sonoma River en Californie du Nord, célèbres pour leurs vignobles). Elle est présente aussi au Mexique mais a été ensuite signalée au Costa Rica, au Venezuela[28], et elle pourrait être présente ailleurs en Amérique centrale et du Sud.

On ne connaît pas encore de cépages totalement résistants ; le chardonnay et le pinot noir y sont particulièrement vulnérables. Les muscats présentent cependant une résistance naturelle.

On a constaté que la proximité des vignobles aux vergers d'agrumes aggrave la menace, car non seulement les agrumes sont un hôte pour les œufs du vecteur Graphocephala atropunctata, ils sont aussi un site d'hivernage apprécié par l'insecte.

De même, les lauriers roses, communément utilisés en aménagement paysager en Californie, servent de réservoir pour la bactérie Xylella fastidiosa

Réactions : Une vaste campagne d'éradication ou de contrôle a été entamée par les viticulteurs américains, soutenu par les administrations et les politiques, mais sans solution efficace à ce jour[29] (Cette famille de bactérie est connue pour ses capacités d'adaptation rapides aux antibiotiques et à la résistance immunitaire de certaines plantes).

La biologie de son nouveau vecteur biologique (Xylella fastidiosa) a beaucoup progressé depuis 2000, grâce à la mise en commun d'importants moyens de recherche par le « California Department of alimentation and agriculture » et plusieurs universités américaines[30].

La recherche : elle explore les différents aspects de la propagation de la bactérie et de la maladie et les relations entre son principal vecteur et ses plante-hôtes, ainsi que les conséquences socio-économiques des épidémies sur l'économie agricole de la Californie. Tous les chercheurs travaillant sur la maladie de Pierce se réunissent chaque année à San Diego (mi-décembre) pour partager leurs résultats dans leur domaine ; les actes de ce colloque étant ensuite disponible sur un site Web consacré à la maladie de Pierce[31], développé et géré par le PIPRA[32].

Une étude en cours (à l'UC Davis) vise à sélectionner ou introduire des gènes de résistance dans la vigne Vitis vinifera[33].

Complexe de dessèchement rapide (olivier)

Le CoDiRO (Complexe de dessèchement rapide de l'olivier) est causé par la bactérie Xylella fastidiosa subsp. pauca. Une épidémie affecte les oliviers de la province de Lecce, en Italie du sud, où des milliers d'arbres sont flétris ou morts depuis 2010. Il n'existe pas de moyen de lutte efficace contre cette maladie, cependant des mesures prophylactiques sont mises en œuvre pour limiter la propagation de la bactérie.

Chlorose panachée (agrumes)

Nanisme (luzerne)

Le nanisme de la luzerne (Medicago sativa), dû à Xylella fastidiosa subsp. fastidiosa (mais longtemps attribué à un virus) est reconnu depuis les années 1920 dans le sud de la Californie. Il se manifeste par un rabougrissement de la plante, qui présente un feuillage plus sombre (couleur bleuâtre). La racine principale reste d'aspect normal, mais présente, en section, une couleur jaunâtre avec des striures sombres de tissus morts. Ce n'est pas une maladie importante sur le plan économique, mais les luzernières infectées constituent un réservoir pour la bactérie Xylella fastidiosa susceptible de réinfecter, par l'intermédiaire des cicadelles vectrices, les vignobles voisins sujets à la maladie de Pierce. Bien que la luzerne ne soit pas un hôte préféré pour la « mouche pisseuse » (Homalodisca coagulata), il n'en reste pas moins que la luzerne peut jouer un rôle non négligeable dans l'épidémiologie de la maladie de Pierce en Californie[34].

Classification

Le séquençage de l'acide ribonucléique ribosomique 16S les apparente aux Xanthomonadaceae, mais ces bactéries forment bien un groupe distinct nommé Xylella fastidiosa, un nouveau genre ne comprenant qu'une seule espèce (en 1987), classé dans le sous-groupe gamma des eubactéries.

La souche PCE-RR (ATCC 35879) a été désignée comme étant la souche type[3].

Recherche

Séquençage du génome

Le séquençage du génome de plusieurs souches de Xylella fastidiosa a été réalisé. Le premier a été celui de la souche 9a5c provoquant la chlorose panachée des agrumes par une collaboration de plus de 30 laboratoires de recherche de l'État de São Paulo au Brésil, et financée par la Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP) (pt), fondation créée sous tutelle de l'enseignement supérieur pour développer la recherche scientifique. Les résultats ont été publiés en 2000 dans la revue Nature[35]. Le nom de domaine www.xylella-fastidiosa.org, géré par l'université de Californie, fournit des informations pour chaque type de plante et offre un service d'analyse d'échantillon.

Le génome des souches M12 et M23 provoquant la brûlure des feuilles de l'amandier en Californie a été séquencé en 2010[36].

En 2014 (?), huit génomes de Xylella fastidiosa étaient disponibles, dont cinq génomes complets : outre ceux de la souche 9a5c et des souches M12 et M23, il s'agit de ceux des souches Temecula 1 et GB514 provoquant la maladie de Pierce, et trois ébauche de génomes : ceux de la souche ANN1 des lauriers roses et de la souche Dixon de l'amandier, ainsi que celui de la souche EB92-1 du sureau[37]. Cette dernière infecte la vigne et y survit pendant de nombreuses années sans provoquer de symptômes, et constitue un agent de lutte biologique efficace contre la maladie de Pierce[38].

Le génome de la souche Mul-MD du mûrier, isolé en 2011 à partir des feuilles d'un mûrier présentant des symptômes de brûlure à Beltsville (Maryland), a également été ébauché en 2013[37].

Enfin le génome de la souche CoDiRo, responsable du dessèchement rapide de l'olivier, a été ébauché en 2015 par une équipe italienne[39].

Interactions avec d'autres espèces

Il a été constaté au Brésil (en 2002) que les citronniers moins malades ou apparemment résistants, présentaient des feuilles colonisées par une autre bactérie : Curtobacterium flaccumfaciens (en), qui pourrait donc peut être freiner le développement de X. fastidiosa[4].

N-Acétylcystéine efficace en laboratoire

La N-acétylcystéine a été testée pour ses propriétés anti-adhérentes de la bactérie dans le xylème de ses hôtes et se révèle relativement efficace en laboratoire, en hydroponie ou en fertigation[40]. Ce « vieux médicament » utilisé en pneumologie humaine a été testé au Brésil[41],[42].

Liste des souches, sous-espèces et non-classés

Selon NCBI (7 août 2014)[43] :

Voir aussi

Notes et références

  1. (en) EFSA Panel on Plant Health (PLH), « Scientific Opinion on the risk to plant health posed by Xylella fastidiosa in the EU territory, with the identification and evaluation of risk reduction options », EFSA Journal, Autorité européenne de sécurité des aliments , vol. 13, no 1,‎ 2015, p. 3989 (lire en ligne).
  2. (en) Clarissa J. Balbalian, « Bacterial Leaf Scorch », Extension Service, Université d'État du Mississippi, 2015 (consulté le 25 juillet 2015).
  3. a b c d e et f e Wells JM, Raju BC, Hung HY, Weisburg WG, Mandelco-Paul L & Brenner DJ. (1987). « Xylella fastidiosa gen. nov., sp. nov: gram-negative, xylem-limited, fastidious plant bacteria related to Xanthomonas spp. » International Journal of Systematic Bacteriology, 37(2):136-143. (résumé)
  4. a et b (en) Araújo WL, Marcon J, Maccheroni W Jr, Van Elsas JD, Van Vuurde JW, Azevedo JL, « Diversity of endophytic bacterial populations and their interaction with Xylella fastidiosa in citrus plants », Appl Environ Microbiol, vol. 68, no 10,‎ 2002, p. 4906-14. (PMID , PMCID , DOI , lire en ligne [html])
  5. Autorité européenne de sécurité des aliments, « L’EFSA délivre un avis urgent sur la bactérie végétale Xylella fastidiosa », 26 novembre 2013.
  6. Rémi Barroux, « Une enquête ouverte après l’identification de la bactérie Xylella fastidiosa à Rungis », Le Monde,‎ 16 avril 2015 (lire en ligne).
  7. Arrêté du 22 mai 2015, JORF du 24 mai 2015.
  8. Rémi Barroux, « « Xylella fastidiosa », la bactérie tueuse d’oliviers, est arrivée en Corse », Le Monde,‎ 23 juillet 2015 (lire en ligne).
  9. Rémi Barroux, « Deux nouveaux plants contaminés par Xylella Fastidiosa en Corse », Le Monde,‎ 31 juillet 2015 (lire en ligne).
  10. Ministère agriculture, « Le point sur les foyers Xyella fastidiosa en France », 14 octobre 2015 (consulté le 27 octobre 2015).
  11. Mathilde Frénois (2015) Alpes-Maritimes : La liste des végétaux sensibles à la Xylella fastidiosa s'étend - AGRICULTURE - Le nombre d’espèces positives à la bactérie passe de dix à quinze, Journal 20 min, publié 09.11.2015
  12. Xylella fastidiosa : la campagne de communication
  13. (it) Alessandro Mattedi, « Xylella fastidiosa: intervista al ricercatore Donato Boscia del CNR », sur italiaxlascienza.it Italia unita per la scienza, 31 mars 2015 (consulté le 24 juillet 2015).
  14. (en) « Statement of EFSA on host plants, entry and spread pathways and risk reduction options for Xylella fastidiosa Wells et al. », EFSA Journal, EFSA, vol. 11, no 11,‎ 2013, p. 3468 (DOI , lire en ligne [PDF]).
  15. a b c d e et f (en) « First report of Xylella fastidiosa in the EPPO region - Special Alert », OEPP (OEPP).
  16. (en) Rodrigo Krugner, Mark S. Sisterson, Jianchi Chen, Drake C. Stenger, Marshall W. Johnson, « Evaluation of Olive as a Host of Xylella fastidiosa and Associated Sharpshooter Vectors », Plant Disease, The American Phytopathological Society, vol. 98, no 9,‎ septembre 2014, p. 1186-1193 (DOI , lire en ligne).
  17. a et b (it) Giovanni P. Martelli, « Il disseccamento rapido dell'olivo: stato delle conoscenze » [PDF], sur saperefood.it Sapere Food, Compte-rendu du congrès tenu à l'hôtel de ville de Spolète, 30 avril 2015 (consulté le 24 juillet 2015), p. 3.
  18. a et b (es) Raquel Mercedes Haelterman, María Laura Otero, Patricia Tolocka, Fabiana Guzmán, Mauro Paccioretti, Mónica Roca, Juan Carlos Pérez, Carlos Lehmacher, Laura Torres et Ricardo Taborda, « Doble jornada de capacitación sobre patologías en olivo », sur inta.gob.ar IPAVE-Instituto de Patología Vegetal: CIAP-Centro de Investigaciones Agropecuarias, Córdoba, Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria, 24 septembre 2014 (consulté le 24 juillet 2015).
  19. a et b (en) J.D. Janse et A. Obradovic, « Minireview - Xylella fastidiosa: its biology, diagnosis, control and risks », Journal of Plant Pathology, Edizioni ETS Pisa, vol. 92, no 1, supplément S1,‎ 2010, p. 35-48 (lire en ligne [PDF]).
  20. a et b (en) Hopkins, D. L. (1989) « Xylella fastidiosa: xylem-limited bacterial pathogen of plants » Annual review of phytopathology, 27(1):271-290 (résumé)
  21. [1]
  22. [2]
  23. [3]
  24. [4]
  25. [5]
  26. a b c d e f g et h AFP & GEO (2019) Xylella, la bactérie tueuse d'oliviers, pourrait monter vers le nord de l'Europe ; brève du 15/05/2019 | TIZIANA FABI
  27. [6]
  28. (es) Jiménez A, L.G (1985) « Evidencia inmunológica del mal de pierce de la vid en Venezuela » Turrialba. (Jul-Set 1985). v. 35(3):243–247.
  29. (en) winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. "Pierce's disease".
  30. (en) University of California, Davis (UC Davis); University of California, Berkeley, University of California, Riverside, et University of Houston–Downtown
  31. PIPRA [Pierce's Disease website]. "Pierce's disease"
  32. Public Intellectual Property Resource for Agriculture. "PIPRA".
  33. PD/GWSS Board Newsletter Document PDF
  34. (en) Charles Gebbes Summers, Daniel H. Putnam, Irrigated Alfalfa Management for Mediterranean and Desert Zones, UCANR Publications (Agriculture and Natural Resources - Université de Californie ), coll. « volume 3512 de Publication (University of California (System). Division of Agriculture and Natural Resources) », 2008, 372 p. (ISBN 978-1-60107-608-3, lire en ligne), p. 167.
  35. (en) A. J. G. Simpson et al., « The genome sequence of the plant pathogen Xylella fastidiosa », Nature, vol. 406,‎ 13 juillet 2000, p. 151-157 (DOI , lire en ligne).
  36. (en) J. Chen, G. Xie, S. Han, O. Chertkov, D. Sims et E. L. Civerolo, « Whole Genome Sequences of Two Xylella fastidiosa Strains (M12 and M23) Causing Almond Leaf Scorch Disease in California », Journal of Bacteriology, vol. 192, no 17,‎ septembre 2010, p. 4534. (DOI , résumé)
  37. a et b (en) Wei Guana, Jonathan Shao, Tingchang Zhao, Qi Huang, « Genome Sequence of a Xylella fastidiosa Strain Causing Mulberry Leaf Scorch Disease in Maryland », Genome Announc., vol. 2, no 2,‎ mars/avril 2014, e00916-13 (DOI , lire en ligne).
  38. (en) Shujian Zhang, Zomary Flores-Cruz, † Dibyendu Kumar, Pranjib Chakrabarty, Donald L. Hopkins et Dean W. Gabriel, « The Xylella fastidiosa Biocontrol Strain EB92-1 Genome Is Very Similar and Syntenic to Pierce's Disease Strains », Journal of Bacteriology, vol. 193, no 19,‎ octobre 2011, p. 5576–5577 (PMCID , DOI ).
  39. (en) Annalisa Giampetruzzi, Michela Chiumenti, Maria Saponari, Giacinto Donvito, Pasquale Saldarellia et al., « Draft Genome Sequence of the Xylella fastidiosa CoDiRO Strain », Genome Announc., vol. 3, no 1,‎ janvier-février 2015, e01538-14 (PMCID , DOI , lire en ligne).
  40. (en) Muranaka LS, Giorgiano TE, Takita MA, Forim MR, de Souza AA et al., « N-acetylcysteine in agriculture, a novel use for an old molecule: focus on controlling the plant-pathogen Xylella fastidiosa », PLoS One, vol. 8, no 8,‎ 2013, e72937. (PMID , PMCID , DOI , lire en ligne [html])
  41. Christian de Carné Carnavalet : Doit-on craindre une expansion de l'attaque des oliviers ?
  42. Dr Jean-Louis Thillier : interview dans Agriculture et Environnement
  43. NCBI, consulté le 7 août 2014
Références taxinomiques

Bibliographie

  • (en) Wells, J. M., B. C. Raju, H. Y. Hung, W. G. Weisburg, L. M. Parl and D. Beemer, « Xylella fastidiosa gen. nov., sp. nov.: Gram-negative, xylem-limited, fastidious plant bacteria related to Xanthomonas spp. », International Journal of Systematic Bacteriology, vol. 37,‎ 1987, p. 136–143 (lire en ligne)
  • (en) da Silva Neto J.F, « The Single Extracytoplasmic-Function Sigma Factor of Xylella fastidiosa Is Involved in the Heat Shock Response and Presents an Unusual Regulatory Mechanism », J. Bacteriol, vol. 189, no 2,‎ 2007, p. 551-560 (résumé)
  • (en) Hopkins, D. L., « Xylella fastidiosa: xylem-limited bacterial pathogen of plants », Annual review of phytopathology, vol. 27, no 1,‎ 1989, p. 271-290 (résumé)
  • (en) Fogaça A.C. et al., « Effects of the antimicrobial peptide gomesin on the global gene expression profile, virulence and biofilm formation of Xylella fastidiosa », FEMS Microbiol Lett, vol. 306, no 2,‎ 2010, p. 152-159 (résumé)
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR
 src= La Cicadelle pisseuse (Homalodisca vitripennis) a été introduite à partir du sud des États-Unis en Californie où elle a été découverte dans la vallée de Temecula en 1996. Cet insecte semble être un nouveau vecteur, très efficace pour certaines souches phytopathogènes pour la vigne, de la bactérie X. fastidiosa et il peut facilement se développer dans le contexte de grandes cultures (rangées de plants génétiquement proches ou identiques)

Xylella fastidiosa est une espèce de protéobactéries Gamma de la famille des Xanthomonadaceae.

Xylella fastidiosa est la seule espèce du genre Xylella, et cinq sous-espèces sont décrites : fastidiosa, sandyi, multiplex, pauca, tashke. Cette dernière sous-espèce est moins rencontrée dans la littérature.

Certaines souches sont responsables de maladies mortelles ou potentiellement mortelles chez diverses espèces de plantes cultivées pour l'alimentation humaine, notamment la vigne, l'olivier et les agrumes. Si l'on considère toutes les souches de cette bactérie, on recense dans le monde 309 espèces de plantes sensibles (plantes-hôtes) appartenant à 193 genres et 63 familles, dont 54 familles de dicotylédones, six de monocotylédones et une de gymnospermes (Ginkgoaceae). Toutefois beaucoup de ces plantes peuvent être infectées tout en restant asymptomatiques.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Xylella fastidiosa ( Italian )

fornì da wikipedia IT

Xylella fastidiosa Wells, Raju et al., 1986[1][2] è un batterio Gram negativo della classe Gammaproteobacteria, famiglia delle Xanthomonadaceae, che vive e si riproduce all'interno dell'apparato conduttore della linfa grezza (i cosiddetti vasi xilematici, portatori di acqua e sali minerali).

X. fastidiosa è in grado di indurre pesantissime alterazioni alla pianta ospite, spesso letali[2]. Inoltre è noto per la sua estrema polifagia, essendo in grado di diffondersi attraverso un gran numero di piante ospiti, a volte senza indurre manifestazioni patologiche[3]. Per queste sue caratteristiche il microrganismo è noto per i gravi danni che è in grado di arrecare a varie coltivazioni agricole, essendo all'origine della malattia di Pierce nella vite, della clorosi variegata degli agrumi (CVC-citrus variegated chlorosis) in Brasile. Il batterio è di difficile isolamento e a crescita molto lenta in coltura axenica[4].

Inoltre una sottospecie di X. fastidiosa è all'origine del Complesso del disseccamento rapido dell'olivo (CoDiRO), una gravissima fitopatologia che ha fatto la sua comparsa nell'agricoltura italiana a partire dagli anni 2008/2010[5], colpendo in modo pesante gli appezzamenti olivicoli del Salento[3][6] in quella che è stata definita da Joseph-Marie Bové, dell'Académie d'agriculture de France, come "la peggior emergenza fitosanitaria al mondo"[7].

Sono oltre 100 le specie di piante affette da Xylella spp.[8], con malattie quali il mal di pennacchio nel pesco, la bruciatura delle foglie di oleandro, il cancro degli agrumi; è stata segnalata una notevole incidenza anche su prugno, ciliegio e mandorlo.[9]

Indice

Distribuzione geografica

 src=
Effetti della clorosi variegata degli agrumi su una pianta di arancio (Citrus sinensis)

La distribuzione geografica dell'agente patogeno e delle patologie correlate interessa soprattutto paesi del continente americano, dove è stato a lungo confinato[8]: Stati Uniti d'America, Messico, Costa Rica, Venezuela, Argentina, Brasile, Perù[2]. Ad esempio in Sud America la sottospecie pauca, responsabile della clorosi variegata degli agrumi (CVC), dal 1994 sta devastando gli agrumeti brasiliani[2].

Esistono rare segnalazioni di una presenza isolata a Taiwan[2], in Asia, dove il batterio ha fatto la sua prima comparsa fuori dalle Americhe nel 1994 e poi negli anni 2010[8]. Dalla fine degli anni 2000 Xylella fastidiosa (spp. pauca) è segnalata anche in Italia (prima notizia di una presenza in Europa e negli altri paesi EPPO), con infestazioni a partire dagli oliveti del Salento occidentale e dell'entroterra di Gallipoli[2].

Per quanto riguarda l'Europa, prima dell'individuazione in Salento era stata segnalata un'intercettazione del batterio su vegetali d'importazione in Francia (pesco e piante di caffè), senza che a questo primo evento abbia fatto seguito un insediamento[10]. Tuttavia nel 2015 il batterio ha raggiunto anche la Francia: è stato segnalato dapprima in Corsica nel mese di luglio 2015[11][12] e poco dopo in Francia continentale presso Nizza in Costa Azzurra, dove lo stesso ceppo batterico è stato individuato nell'ottobre 2015[13].

Al 18 agosto 2016 in Corsica erano stati individuati 279 focolai dell'infezione, concentrati soprattutto nel sud e nell'ovest dell'isola.[14]

Nell'Agosto 2016 il batterio ha fatto la sua comparsa in Germania.[15]

Invece non hanno ricevuto conferma segnalazioni circa una presenza in Kosovo[10]. Risale all'ottobre 2014 un'intercettazione dell'infezione nei Paesi Bassi, su piante ornamentali di caffè importate dalla Costa Rica[2].

Paesi colpiti da infezioni batteriche dovute a X. fastidiosa

Di seguito si riporta la situazione dei paesi in cui è stata segnalata la presenza del batterio, divisi per continente/nazione/stato/regione/provincia.

Continente americano

Asia

Regioni EPPO (Europa e bacino mediterraneo)

  • Italia (Puglia, specie aliena introdotta in provincia di Lecce e oggetto di un programma di contenimento del microorganismo, dopo che l'eradicazione è divenuta impossibile[3]).
  • Francia (Corsica[11][12][16] e nei pressi di Nizza[13]). Nel 2016 si è accertato che uno dei focolai francesi (quello individuato, nel novembre 2015, in quattro esemplari di un arbusto fiorito ornamentale, la poligala, nel Jardin d'agrumes du Palais Carnolès a Mentone, vicino al confine italo-francese, a una decina di chilometri dalla Liguria) appartiene a pauca ST53, lo stesso ceppo responsabile del CoDiRO salentino[17].
  • Intercettazioni senza insediamento: Francia[10] e Paesi Bassi[2].
  • Indicazioni bisognose di approfondimenti e conferme: Kosovo[10].
  • Spagna:
    • Isole Baleari: a maggio 2017 sono state ordinate misure per l'estirpazione di numerosi focolai dovuti a varie sottospecie: X. fastidiosa multiplex era stata rinvenuta in varie specie di piante ospiti di Minorca. A Ibiza tutti i vari focolai, che avevano colpito varie specie ospiti, erano dovuti alla sottospecie pauca. A Maiorca erano state individuare due sottospecie, X. fastidiosa fastidiosa e X. fastidiosa multiplex, con molti focolai. Nel caso di Maiorca si è registrato il primo caso europeo di infezione batterica su una pianta di Vitis vinifera su un vigneto privato di uva da tavola destinata all'autoconsumo, al di fuori della zona coltivata a vigneto[18].
    • Comunità Valenciana: vari focolai della sottospecie multiplex sono stati individuati in mandorleti specializzati adulti di molti municipi della provincia di Alicante[19][20][21].
    • Nel'aprile 2018 l'Instituto Madrileño de Investigación y Desarrollo Rural, Agrario y Alimentario (IMIDRA) ha annunciato di aver isolato l'infezione del batterio su un olivo di Villarejo de Salvanés, nell Comunità autonoma di Madrid[22]. Si tratta del primo caso di osservazione di infezione su olivo in Spagna, per affrontare il quale le autorità spagnole hanno disposto l'immediata attuazione delle misure di eradicazione previste per il patogeno da quarantena, eliminando tutte le piante ospiti entro un raggio di 100 metri[22].

Piante ospiti

X. fastidiosa è un batterio altamente polifago[3], segnalato come agente infettante su un'ampia gamma di piante ospiti, oltre un centinaio, con varie epidemiologie e manifestazioni di patogenicità[3], ma a volte senza dar luogo a sintomi.

Piante fruttifere

Tra le piante fruttifere vi sono specie di grande interesse agro-economico appartenenti al genere Vitis (Vitis vinifera, Vitis labrusca, Vitis riparia), al genere Citrus (Citrus spp., Fortunella), mandorlo (Prunus dulcis), il pesco (Prunus persica), caffè (Coffea spp.), e l'oleandro (Nerium oleander)[8].

L'attacco di batteri Xylella è stato rilevato anche in altre piante da frutto, come il pero asiatico (Pyrus pyrifolia), l'avocado (Persea americana), il mirtillo (Vaccinium corymbosum, Vaccinium virgatum), il prugno giapponese (Prunus salicina), il pecan (Carya illinoinensis), il prugno (Prunus domestica) e il mirabolano (Prunus cerasifera)[8].

Invece in letteratura scientifica sono rarissime segnalazioni riguardanti l'olivo (Olea europaea) come pianta ospite (ad aprile 2015[4] solo altre due): dopo segnalazioni su un incremento di mortalità di ulivi nell'area di Los Angeles[8] in California meridionale sono stati condotti alcuni studi in merito, pubblicati nel 2014 da Krugner et al.[23] In quel caso, sebbene Xylella fastidiosa spp. multiplex sia stata spesso rinvenuta in ulivi che mostravano segni di deperimento di foglie e rami, non si è riusciti pienamente a dimostrarne la patogenicità sull'olivo[8]. Un'altra segnalazione, proveniente dall'Argentina, riguarda X. fastidiosa ssp. pauca e riporta "manifestazioni sintomatologiche non dissimili"[4] da quelle dell'infezione salentina: il ritrovamento, non giunto a pubblicazione scientifica nell'aprile 2015, è oggetto di una comunicazione personale di María Laura Otero al prof. Giovanni Paolo Martelli dell'Università di Bari[4]. Il ritrovamento argentino riguarda la città di Córdoba e il nord della Provincia di La Rioja, su impianti di età superiore a 50 anni della varietà autoctona locale "Arauco"[24]. I sintomi rilevati sono lento decadimento, colorazione verde-opaca, perdite parziali e morte rapida di germogli e rami[24].

Alberi ornamentali e d'interesse non fruttifero

Tra le piante non fruttifere, ornamentali e da ombra, sono colpite da Xylella il sicomoro americano (Platanus occidentalis), l'olmo bianco americano (Ulmus americana), il liquidambar (Liquidambar styraciflua), la quercia (Quercus spp.), l'acero rosso (Acer rubrum), il gelso rosso (Morus rubra)[8].

Piante erbacee e arbustive

Xylella fastidiosa è stato rinvenuto nell'erba medica (Medicago sativa). Esistono poi molte piante selvatiche che ospitano il batterio senza esibire sintomi di patologia: tra queste vi sono erbe selvatiche, erbacce, gigli, e vari arbusti e alberi[8].

Danni e sintomi

 src=
Esemplare di oleandro colpito dalla Xylella fastidiosa in Arizona.

Il batterio è causa di gravi malattie in piante di interesse agricolo e ortofrutticolo[8] (agrumi, pero, melo, olivo) e anche in essenze arboreo-arbustive di interesse forestale, inclusa la quercia e l'oleandro, e in piante ornamentali[2].

Quando una pianta viene infettata i batteri portano alla formazione di un gel nello xilema, ostruendo il flusso dell'acqua attraverso i vasi linfatici della stessa e bloccando la sua nutrizione.

I sintomi tipici e più frequenti riconducibili alle infezioni da Xylella fastidiosa sono i disseccamenti più o meno estesi a carico del lembo fogliare (bruscatura)[2]: il disseccamento interessa dapprima rami isolati della chioma e poi intere branche o l’intera pianta. Altri sintomi sono il ridotto accrescimento di rami e germogli[2], gli imbrunimenti interni del legno a diversi livelli dei rami più giovani, delle branche e del fusto.

La prossimità tra vigneti e agrumeti accentua la minaccia, perché gli agrumi non sono soltanto un ospite per le uova dell'Homalodisca vitripennis, ma sono anche un importante rifugio di svernamento per l'insetto[25].

A causa della sua spiccata nocività X. fastidiosa è un organismo classificato come "patogeno da quarantena" nella lista A1[26] della European and Mediterranean Plant Protection Organization (EPPO)[2] fin dal 1981[8]. In base alla direttiva europea 2000/29/CE,[8][27] a causa della sua devastante attitudine planticida ogni segnalazione della sua presenza sul territorio della Comunità europea obbliga lo stato membro all'adozione di drastiche misure di eradicazione e contenimento.

Bruciatura delle foglie di Oleandro

Xylella fastidiosa causa la bruciatura delle foglie su l'oleandro, pianta ornamentale comune in California, che funge anche da serbatoio per il batterio.

Il batterio infettante deriva da un ceppo di X. fastidiosa che si è diffuso in California e in Arizona a partire dalla metà degli anni '90.

Questa malattia dell'oleandro è trasmessa sempre dalla cicalina Homalodisca vitripennis[28].

Malattia di Pierce

La malattia di Pierce (Pierce's disease, a volte abbreviata in PD) si trasmette attraverso le cicaline Homalodisca spp., insetto omottero (taxon che raccoglie insetti pungitori succhiatori di linfa, spesso vettori di malattie delle piante). Nel 1880 la malattia ha infestato e devastato oltre 40 000 acri (160 km²) di vigneti intorno ad Anaheim (California). La malattia di Pierce (PD) è stata descritta nel 1892 da Newton B. Pierce (1856-1916, primo patologo vegetale professionista della California) sulle uve in California vicino a Anaheim. La malattia di Pierce è circoscritta (al 2015) al sud degli Stati Uniti e al Messico. Inoltre è stata segnalata da Luis G. Jiménez-Arias in Costa Rica e Venezuela e forse in altre parti del Centro e Sud America. Esistono hot spot isolati della malattia presso i corsi d'acqua nell'area di Napa e Sonoma, nella California settentrionale.

Le foglie delle viti colpite dalla malattia di Pierce virano dapprima al giallo e al marrone, infine cadono precocemente dalla vite; i germogli muoiono e i frutti risultano piccoli e duri. Dopo 1-5 anni la pianta stessa perisce.

La malattia è endemica nel nord della California, dove è veicolata dalla cicala Graphocephala atropunctata che propaga la malattia solo a viti che sono nelle adiacenze di habitat rivieraschi. Grazie a questo, nel corso degli anni, i produttori californiani avevano imparato ad adattarsi e a convivere con la malattia. Tuttavia la diffusione della malattia di Pierce è notevolmente aumentata dalla seconda metà degli anni novanta del Novecento, diventando una vera e propria minaccia per l'intero settore dell'industria vinicola californiana, quando l'Homalodisca vitripennis, una piccola cicala originaria del sud est degli Stati Uniti, ha fatto la sua comparsa in California nel 1996, nella valle di Temecula.

Questo insetto si nutre della linfa grezza trasportata nello xilema delle piante e quindi può diffondere il batterio molto più estesamente rispetto a quanto fanno altri vettori.[25]

 src=
Homalodisca vitripennis, vettore principale della malattia di Pierce

Complesso del disseccamento rapido dell'Olivo (CoDiRO)

La malattia identificata come Complesso del disseccamento rapido dell'olivo (CoDiRO) colpisce le piante di ulivo con un complesso di sintomi strettamente associati all'omonimo ceppo della sottospecie pauca[2], che svolge un ruolo chiave nel causare la patologia.[29] Soprattutto negli esemplari più vecchi il ruolo svolto da altri fattori, spesso concomitanti, come gli attacchi da larve della falena leopardo (Zeuzera pyrina) e le infezioni micotiche di alcune specie fungine[4] è solo marginale come aggravante della patologia.

La sintomatologia colpisce con particolare gravità gli esemplari più vetusti, con totale disseccamento degli ulivi secolari, mentre spesso su piante più giovani l'alterazione si limita a disseccamenti terminali che, in base alle osservazioni disponibili al 2015, non sembrano innescare il declino generalizzato dell'intera pianta[30]. Alcuni studi hanno iniziato a evidenziare livelli differenziati di suscettibilità all'aggressione microbica tra diverse cultivar dell'olivo[31]. Questi studi tendono a individuare i fattori che inducono una maggiore resistenza/tolleranza all'aggressione microbica[31].

Sviluppo dell'evento patologico

 src=
Alberi di ulivo attaccati da Xylella fastidiosa nelle campagne di Gallipoli

Focolai puntiformi molto virulenti del Complesso del disseccamento rapido dell'olivo sono segnalati su ulivi in tutto il Salento e nella provincia di Lecce, con centinaia di impianti già appassiti e morti. Il fenomeno ha iniziato a manifestarsi nel 2009/2010 nell'entroterra di Gallipoli e nella parte occidentale della penisola salentina[2]. L'estensione dei focolai in Puglia è stata aggravata dalle condizioni climatiche dell'inverno 2013-2014, la cui particolare mitezza non è stata in grado di compiere un abbattimento di massa del vettore sufficiente a contenere la diffusione dell'infezione[32]. Infatti al 2015 alla distribuzione puntiforme dei focolai della provincia di Lecce se ne è aggiunto anche uno nel comune di Oria, in provincia di Brindisi, che attesta il travalicamento a nord dei precedenti limiti territoriali[32][33].

Ceppo CoDiRO

Il ceppo gemello dell'agente presente in Italia (codificato come ST53[3]) è stato individuato in Costa Rica[6] sull'oleandro, sul Mango, sulla noce macadamia[34], e sul caffè[3]: l'ipotesi di un collegamento tra l'insorgenza del CoDiRO e le importazioni nel Salento di essenze florovivaistiche costaricane, già avanzata dai virologi del CNR di Bari, è stata corroborata dall'individuazione dell'infezione, nei Paesi Bassi, su piante ornamentali di caffè in transito importate dalla Costa Rica nell'ottobre 2014[2], e sul caffè[3]. Invece la mancanza di mutazioni genetiche locali fa ritenere improbabile che si tratti di un adattamento evolutivo avvenuto nel Salento[3]. Nel 2016 lo stesso ceppo è stato isolato a Mentone, nei pressi del confine con la Liguria, in uno dei focolai di Xylella nel territorio francese.[17]

I principali vettori sono le specie della famiglia Aphrophoridae (il cui nome comune, "sputacchine", rimanda alla schiuma bianca, simile alla saliva di uno sputo, in cui vivono immersi gli esemplari in fase giovanile[2]), in particolare la specie Philaenus spumarius, nota come sputacchina media"[2], specie molto diffusa in Europa[35] e presente con dense popolazioni nella provincia di Lecce dove ne è stata accertata scientificamente l'efficienza e l'efficacia come vettore del batterio[2][33].

 src=
Uliveto infestato da Xylella in Puglia (2019)
Piante ospiti del ceppo CoDiRO

Oltre all'olivo il ceppo CoDiRO è stato rinvenuto in molte altre piante ospiti (circa una quindicina al mese di marzo 2015[3]): mandorlo, ciliegio, oleandro, Vinca minor, Polygala myrtifolia, Westringia fruticosa, Acacia saligna, Spartium junceum[30]. In condizioni sperimentali ne è stata accertata la suscettibilità anche per Catharanthus roseus (Vinca rosea)[30], mirto, rosmarino, alaterno[3].

Invece nell'areale di infezione del Salento il ceppo CoDiRO non sembra affliggere gli agrumi, nonostante la consociazione di queste piante con colture ed esemplari di olivo con gravi infezioni da Xylella fastidiosa[30]. L'alta polifagia del batterio, già conclamata, fa presagire un possibile ampliamento della platea di specie ospiti, con variazione nell'epidemiologia e nelle manifestazioni della sua patogenicità[3].

Iniziative di contenimento

L'espansione dei focolai del CoDiRO nel Salento, anche oltre i confini della provincia di Lecce, ha spinto all'adozione di politiche di contrasto con un programma teso all'eradicazione del batterio Xylella. Tuttavia al marzo 2015, a distanza di anni dalle prime manifestazioni, lo sviluppo dei focolai e l'espansione del batterio in una quindicina di specie diverse hanno reso non più raggiungibile l'obiettivo di eradicazione di Xylella nella provincia di Lecce[36], lasciando aperta la sola possibilità di un suo contenimento[3], mentre nel 2015 rimaneva perseguibile un suo contenimento nel Salento.

Le misure di contenimento prevedevano l'istituzione di fasce geografiche differenziate per intensità delle misure di estirpazione delle piante malate e, in via precauzionale, di quelle sane che si trovino a una certa prossimità con i focolai[36][37]. Sarebbero necessarie anche restrizioni alla libera circolazione di 150 specie florovivaistiche prodotte in Puglia e restrizioni in ingresso alle importazioni in Europa di piante vive suscettibili alla Xylella provenienti da alcuni paesi extra-europei, tra cui Honduras e Costa Rica[36].

A marzo 2017 uno studio pubblicato dal Joint Research Centre della Commissione europea dà per assodato che non è più possibile eliminare il batterio dal territorio salentino[38].

Sottospecie

Xylella fastidiosa è l'unica specie conosciuta del genere Xylella. Ne sono state descritte 4 sottospecie, distinguibili non solo sotto il profilo genetico, ma anche per il meccanismo di attacco biologico che interessa distinte specie vegetali[2]:

Nella seguente tabella sono riepilogate le specie conosciute, con indicazione dell'origine geografica e delle principali piante ospiti[4]:

Sottospecie proposte

Oltre alle quattro sottospecie già descritte ne è stata proposta una quinta, di cui al 2015 non è ancora accertata la specificità:

Studi e ricerche

L'espansione della malattia dovuta all'impatto di Homalodisca vitripennis ha innescato uno sforzo collaborativo unico da parte di coltivatori, amministratori, politici, ricercatori, per cercare soluzioni a questa minaccia. Nessuna cura è stata ancora trovata al 2015, ma la comprensione della biologia di Xylella fastidiosa e Homalodisca vitripennis è molto aumentata dal 2000, quando il California Department of Food and Agriculture, in collaborazione con diverse università come l'Università della California a Davis, l'Università della California a Berkeley, l'Università della California a Riverside, e l'Università di Houston–Downtown, hanno cominciato a focalizzare la loro ricerca su questo parassita.

Studi sulla malattia di Pierce

Presso l'Università della California a Davis è in corso una ricerca per selezionare varietà di vite resistenti alla malattia di Pierce: Nella primavera del 2007 è stata messa a dimora la terza generazione di piantine che posseggono per il 94% geni di vitis vinifera[40].

Studi sul CoDiRo

Il 27 giugno 2016 è stato pubblicato uno studio condotto dall'IPSP-CNR (Istituto per la Protezione Sostenibile delle Piante del Consiglio Nazionale delle Ricerche) e dall'Università degli Studi di Bari (Dipartimento di Scienze del Suolo della Pianta e degli Alimenti) che conferma osservazioni precedenti su una minore suscettibilità della cultivar Leccino rispetto a un'altra varietà locale, la Ogliarola salentina[31].

Nell'aprile 2017 lo stesso team di ricerca pubblica un altro studio in cui si osserva una maggiore resistenza/tolleranza all'aggressione microbica anche nella cultivar FS-17 (nota anche come Favolosa)[41].

Studi sulla Clorosi variegata degli agrumi

Uno studio pubblicato nel 2003 ha investigato il possibile ruolo della N-acetilcisteina[42] (NAC: un principio attivo mucolitico di uso comune di farmaci equivalenti, anche in ambito pediatrico). Lo studio, condotto su coltivazioni idroponiche in condizioni molto vicine a quelle sul campo, ha mostrato una significativa riduzione della popolazione batterica grazie alle capacità del farmaco di sciogliere i legami che garantiscono la coesione dei biofilm microbici. Si tratta della prima evidenza di un'attività antibatterica della NAC contro un microorganismo patogeno.

La riduzione della popolazione microbica dovuta al trattamento causa una netta riduzione dei sintomi, ma non estirpa in modo definitivo l'infezione. La recrudescenza dei sintomi sulle foglie dopo l'interruzione del trattamento avviene in un tempo di latenza aumentato fino a circa 8 mesi[42].

Sequenziamento del genoma

In uno studio condotto da un pool di oltre 30 laboratori statali di ricerca del Brasile a partire dal 1997 nello Stato di São Paulo è stato realizzato il sequenziamento del genoma di Xylella fastidiosa (insieme con quello di Xanthomonas citrii) Questo studio ha visto anche il sequenziamento del DNA della canna da zucchero. Il programma statale di ricerca è stato finanziato dalla Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP), una fondazione pubblica dello stato di San Paolo per il sostegno e la promozione della ricerca.[43]

Note

  1. ^ a b (EN) Wells, J. M., B. C. Raju, H. Y. Hung, W. G. Weisburg, L. M. Parl and D. Beemer, Xylella fastidiosa gen. nov., sp. nov.: Gram-negative, xylem-limited, fastidious plant bacteria related to Xanthomonas spp, in Int. J. Syst. Bacteriol., vol. 37, n. 2, 1987, pp. 136–143, DOI:10.1099/00207713-37-2-136.
  2. ^ a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v Luigi Catalano, Xylella fastidiosa, la più grave minaccia dell’olivicoltura italiana (PDF), in L'Informatore Agrario, n. 16, 2015, p. 37. URL consultato il 24 aprile 2015 (archiviato dall'url originale il 18 giugno 2018).
  3. ^ a b c d e f g h i j k l m n Alessandro Mattedi, Xylella fastidiosa: intervista al ricercatore Donato Boscia del CNR, su italiaxlascienza.it, Italia Unita per la Scienza, 31 marzo 2015. URL consultato il 19 luglio 2018 (archiviato il 22 giugno 2018).
  4. ^ a b c d e f Giovanni P. Martelli, Il disseccamento rapido dell'olivo: stato delle conoscenze (PDF), su Sapere Food, relazione al convegno tenutosi al Palazzo Comunale di Spoleto, 30 aprile 2015, p. 3. URL consultato il 7 maggio 2015 (archiviato dall'url originale il 21 gennaio 2018).
  5. ^ Giovanni Paolo Martelli, Il disseccamento rapido dell'olivo: stato delle conoscenze (PDF), su Sapere Food, relazione al convegno tenutosi al Palazzo Comunale di Spoleto, 30 aprile 2015, p. 2. URL consultato il 7 maggio 2015 (archiviato dall'url originale il 21 gennaio 2018).
  6. ^ a b Luigi Catalano, Xylella fastidiosa, la più grave minaccia dell’olivicoltura italiana (PDF), in L'Informatore Agrario, n. 16, 2015, p. 36. URL consultato il 24 aprile 2015 (archiviato il 18 giugno 2018).
  7. ^ Daniele Rielli (Quit), Lo scontro tra giustizia e scienza sulla xylella in Puglia, in Internazionale, 24 dicembre 2015. URL consultato il 25 dicembre 2015 (archiviato dall'url originale il 25 dicembre 2015).
  8. ^ a b c d e f g h i j k l (EN) First reports of Xylella fastidiosa in the EPPO region, su eppo.int, European and Mediterranean Plant Protection Organization. URL consultato il 16 maggio 2018 (archiviato l'8 gennaio 2017).
  9. ^ Xilella fastidiosa (Wells et al.) (PDF), su servizio fitosanitario regionale (Regione Lazio). URL consultato l'8 aprile 2015 (archiviato il 3 aprile 2015).
  10. ^ a b c d Linee guida per il contenimento della diffusione di "Xylella fastidiosa" sub specie pauca ceppo CoDiRO e la prevenzione e il contenimento del "Complesso del disseccamento rapido dell'Olivo" (CoDiRO) - (aggiornato al 20/02/2015) Archiviato il 18 maggio 2015 in Internet Archive., cit., 2014 (PDF), p. 10
  11. ^ a b Entre colère et peur, la Corse se mobilise contre la Xylella fastidiosa, su lemonde.fr, Le Monde, 25 luglio 2015. URL consultato il 31 luglio 2015 (archiviato il 21 ottobre 2015).
  12. ^ a b (EN) Olive oil dries up, in The Economist, 31 luglio 2015. URL consultato il 3 novembre 2015 (archiviato il 23 ottobre 2015).
  13. ^ a b (FR) Un premier cas de la bactérie tueuse de végétaux découvert à Nice, in Nice Matin, 9 ottobre 2015. URL consultato il 3 novembre 2015 (archiviato dall'url originale il 17 novembre 2015).
  14. ^ (FR) Xylella : carte et liste des communes en zones délimitées en Corse au 18 août 2016, su Direction régionale de l'alimentation, de l'agriculture et de la forêt de Corse. URL consultato il 23 agosto 2016 (archiviato il 23 agosto 2016).
  15. ^ (DE) Pflanzen-Killerbakterium: Teile von Zeulenroda-Triebes zur Sperrzone erklärt , in Antenne Thueringen. URL consultato il 23 agosto 2016.
  16. ^ De nouveaux foyers de Xylella Fastidiosa trouvés en Corse-du-Sud - CorseMatin, su corsematin.com. URL consultato il 12 agosto 2015 (archiviato dall'url originale il 12 agosto 2015).
  17. ^ a b Beatrice Mautino, La Xylella salentina è al confine tra Francia e Liguria, in Le Scienze, 21 novembre 2016. URL consultato il 22 novembre 2016.
  18. ^ (CA) Confirmats 219 positius per Xylella fastidiosa a les Illes Balears, su Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Govern Illes Balears, 9 maggio 2017. URL consultato il 2 marzo 2018 (archiviato il 3 marzo 2018).
  19. ^ (ES) Agricultura informa a las organizaciones agrarias de la aparición de un sexto foco de Xylella en Alicante, su Notas de prensa, Valencia, Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, 19 febbraio 2018. URL consultato il 2 marzo 2018 (archiviato il 3 marzo 2018).
  20. ^ (ES) Zona demarcada por Xylella fastidiosa subespecie multiplex en la Comunitat Valenciana (actualizado a 19/02/2018) (PDF), su Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, Valencia, 19 febbraio 2018. URL consultato il 2 marzo 2018 (archiviato il 3 marzo 2018).
  21. ^ (ES) Resolución de 12 de febrero de 2018, del director general de Agricultura, Ganadería y Pesca / Resolució de 12 de febrer de 2018, del director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (PDF), in DOGV-Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, n. 8237, Valencia, Conselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural / Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, 19 febbraio 2018, pp. 7419-7424. URL consultato il 2 marzo 2018 (archiviato il 20 febbraio 2018).
  22. ^ a b Detectado en Madrid el primer olivo afectado por Xylella en la peninsula, su Phytoma, 11 aprile 2018. URL consultato il 12 aprile 2018 (archiviato il 12 aprile 2018).
  23. ^ a b c (EN) Rodrigo Krugner, Mark S. Sisterson, Jianchi Chen, Drake C. Stenger, Marshall W. Johnson, Evaluation of Olive as a Host of Xylella fastidiosa and Associated Sharpshooter Vectors, in Plant Disease, vol. 98, n. 9, The American Phytopathological Society, settembre 2014 (accettata il 20 marzo 2014), pp. 1186-1193, DOI:10.1094/PDIS-01-14-0014-RE. URL consultato il 6 maggio 2015 (archiviato il 18 maggio 2015).
  24. ^ a b (ES) Raquel Mercedes Haelterman, María Laura Otero, Patricia Tolocka, Fabiana Guzmán, Mauro Paccioretti, Mónica Roca, Juan Carlos Pérez, Carlos Lehmacher, Laura Torres, e Ricardo Taborda, Doble jornada de capacitación sobre patologías en olivo, su IPAVE-Instituto de Patología Vegetal: CIAP-Centro de Investigaciones Agropecuarias, Córdoba, Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria, 24 settembre 2014. URL consultato il 10 maggio 2015 (archiviato il 24 luglio 2015).
  25. ^ a b (EN) Glassy-winged sharpshooter (Homalodisca vitripennis), su UC IPM, University of California agricolture & Natural Resources. URL consultato il 6 aprile 2015 (archiviato dall'url originale il 29 marzo 2015).
  26. ^ (EN) EPPO A1 List of pests recommended for regulation as quarantine pests (version 2014-09) Archiviato il 25 aprile 2015 in Internet Archive., European and Mediterranean Plant Protection Organization (EPPO).
  27. ^ Ancora sul disseccamento rapido degli olivi, in Georgofili INFO, Accademia dei Georgofili, 6 novembre 2013. URL consultato il 10 maggio 2015 (archiviato il 18 maggio 2015).
  28. ^ (EN) Oleander Leaf Scorch, su UC IPM, University of California agricolture & Natural Resources. URL consultato l'8 aprile 2015 (archiviato il 15 aprile 2015).
  29. ^ Giovanni P. Martelli, Disseccamento rapido dell'olivo, in Georgofili INFO, Accademia dei Georgofili, 30 ottobre 2013. URL consultato il 10 maggio 2015 (archiviato il 18 maggio 2015).
  30. ^ a b c d Linee guida per il contenimento della diffusione di "Xylella fastidiosa" sub specie pauca ceppo CoDiRO e la prevenzione e il contenimento del "Complesso del disseccamento rapido dell'Olivo" (CoDiRO) - (aggiornato al 20/02/2015), cit., 2014 (PDF), p. 10.
  31. ^ a b c (EN) Annalisa Giampetruzzi, Massimiliano Morelli, Maria Saponari, Giuliana Loconsole, Michela Chiumenti, Donato Boscia, Vito N. Savino, Giovanni P. Martelli and Pasquale Saldarelli, Transcriptome profiling of two olive cultivars in response to infection by the CoDiRO strain of Xylella fastidiosa subsp. pauca, in BMC Genomics, vol. 17, n. 475, DOI:10.1186/s12864-016-2833-9. URL consultato il 29 giugno 2016 (archiviato il 23 agosto 2016).
  32. ^ a b Luigi Catalano, Xylella fastidiosa, la più grave minaccia dell’olivicoltura italiana (PDF), in L'Informatore Agrario, n. 16, 2015, p. 40. URL consultato il 24 aprile 2015 (archiviato il 18 giugno 2018).
  33. ^ a b Luigi Catalano, Xylella fastidiosa, la più grave minaccia dell’olivicoltura italiana (PDF), in L'Informatore Agrario, n. 16, 2015, p. 41. URL consultato il 24 aprile 2015 (archiviato il 18 giugno 2018).
  34. ^ a b Linee guida per il contenimento della diffusione di "Xylella fastidiosa" sub specie pauca ceppo CoDiRO e la prevenzione e il contenimento del "Complesso del disseccamento rapido dell'Olivo" (CoDiRO) - (aggiornato al 20/02/2015) Archiviato il 18 maggio 2015 in Internet Archive., cit., 2014 (PDF), p. 9.
  35. ^ (EN) Saponari M, Loconsole G, Cornara D, Yokomi RK, De Stradis A, Boscia D, Bosco D, Martelli GP, Krugner R, Porcelli F., Infectivity and transmission of Xylellua fastidiosa by Philaenus spumarius (Hemiptera: Aphrophoridae) in Apulia, Italy, in Journal of Economic Entomology, vol. 107, n. 4, agosto 2014, PMID 25195417. URL consultato il 14 aprile 2015 (archiviato il 24 dicembre 2015).
  36. ^ a b c L’Unione europea emana nuove regole contro la Xylella fastidiosa, su L'Internazionale, 29 aprile 2015. URL consultato il 29 aprile 2015.
  37. ^ L’Ue dichiara guerra agli ulivi malati, su La Stampa, 29 aprile 2015. URL consultato il 29 aprile 2015 (archiviato il 1º maggio 2015).
  38. ^ La vulnerabilità pugliese all'attacco di Xylella, in Le Scienze, 10 marzo 2017. URL consultato il 18 marzo 2017 (archiviato il 19 marzo 2017).
  39. ^ (EN) Xylella fastidiosa: its biology,diagnosis,control and risks, su Journal of pathology plants autore=J.D. Jance A. Abradovic. URL consultato l'11 aprile 2015 (archiviato il 15 aprile 2015).
  40. ^ (EN) PD/GWSS Board bulletin - Spring 2007 Archiviato il 18 maggio 2015 in Internet Archive., California Department of Food & Agriculture, primavera 2007 (p. 2)
  41. ^ CNR: Scoperta un'altra cultivar di olivo resistente alla Xylella, in Le Scienze, 18 aprile 2017. URL consultato il 20 aprile 2017 (archiviato il 21 aprile 2017).
  42. ^ a b (EN) Muranaka LS, Giorgiano TE, Takita MA, Forim MR, Silva LF, Coletta Filho HD, Machado MA, de Souza AA, N-acetylcysteine in agriculture, a novel use for an old molecule: focus on controlling the plant-pathogen Xylella fastidiosa, in PLoS One, vol. 23, 8(8):e72937, 23 agosto 2013, DOI:10.1371/journal.pone.0072937, PMID 24009716. URL consultato il 4 luglio 2016 (archiviato il 21 settembre 2016).
  43. ^ (EN) Béatrice Séguin, Billie-Jo Hardy, Peter A. Singer, Abdallah S. Daar, BJ Hardy, PA Singer e AS Daar, Genomic medicine and developing countries: creating a room of their own, in Nature Reviews Genetics, vol. 9, n. 6, giugno 2008, pp. 487–493, DOI:10.1038/nrg2379, PMID 18487990. URL consultato il 5 maggio 2019 (archiviato il 27 ottobre 2009).

Bibliografia

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( Italian )

fornì da wikipedia IT

Xylella fastidiosa Wells, Raju et al., 1986 è un batterio Gram negativo della classe Gammaproteobacteria, famiglia delle Xanthomonadaceae, che vive e si riproduce all'interno dell'apparato conduttore della linfa grezza (i cosiddetti vasi xilematici, portatori di acqua e sali minerali).

X. fastidiosa è in grado di indurre pesantissime alterazioni alla pianta ospite, spesso letali. Inoltre è noto per la sua estrema polifagia, essendo in grado di diffondersi attraverso un gran numero di piante ospiti, a volte senza indurre manifestazioni patologiche. Per queste sue caratteristiche il microrganismo è noto per i gravi danni che è in grado di arrecare a varie coltivazioni agricole, essendo all'origine della malattia di Pierce nella vite, della clorosi variegata degli agrumi (CVC-citrus variegated chlorosis) in Brasile. Il batterio è di difficile isolamento e a crescita molto lenta in coltura axenica.

Inoltre una sottospecie di X. fastidiosa è all'origine del Complesso del disseccamento rapido dell'olivo (CoDiRO), una gravissima fitopatologia che ha fatto la sua comparsa nell'agricoltura italiana a partire dagli anni 2008/2010, colpendo in modo pesante gli appezzamenti olivicoli del Salento in quella che è stata definita da Joseph-Marie Bové, dell'Académie d'agriculture de France, come "la peggior emergenza fitosanitaria al mondo".

Sono oltre 100 le specie di piante affette da Xylella spp., con malattie quali il mal di pennacchio nel pesco, la bruciatura delle foglie di oleandro, il cancro degli agrumi; è stata segnalata una notevole incidenza anche su prugno, ciliegio e mandorlo.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Xylella fastidiosa ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

Xylella fastidiosa is een bacterie uit de klasse van de Gammaproteobacteria en verantwoordelijk voor ziektes bij druiven (ziekte van Pierce), olijfbomen en oleanders. Ze vormt een grote bedreiging voor de landbouw en is zeer moeilijk te bestrijden.

Ziekte van Pierce

De ziekte van Pierce is een boomziekte die in 1892 werd ontdekt door Newton B. Pierce. De ziekte wordt veroorzaakt door de bacterie Xylella fastidiosa. Deze ziekte komt vooral voor in druivensoorten en komt het meeste voor in Californië. De ziekte is opgedoken rond 1880 in Californië en had ook een sterke verspreiding in de jaren dertig.[1] Nu is de ziekte ook terug te vinden in Texas en Florida. Ook is ze inmiddels buiten de Verenigde Staten gesignaleerd, , over heel Noord- en Zuid-Amerika,[2] en op Taiwan.

De bacterie Xylella fastidiosa werd oorspronkelijk verspreid door de dwergcicade Graphocephala atropunctata. Sinds de jaren negentig is de ziekte echter een veel grotere bedreiging geworden door de introductie van de Homalodisca vitripennis, voorheen gekend als H. coagulata, die een veel groter verspreidingsgebied heeft. De dwergcicade brengt de ziekte over bij het eten van de plant, waardoor het sap van de plant wordt besmet. Het blad zal langzaam afsterven en uiteindelijk zal ook de boom na enkele jaren sterven door deze ziekte. Voor de Californische wijnboer vormt deze ziekte daarom een groot gevaar, vooral doordat er geen bestrijdingsmiddelen zijn.

Olijfbomenpest

In Italië is er een soortgelijk probleem sinds september 2013. Daar bedreigt xylella fastidiosa de olijfbomen. De zogenaamde olijfbomenpest wordt voornamelijk verspreid door de boomkrekel, maar er zijn zeker twaalf andere insecten die de ziekte verspreiden. De ziekte komt vooral voor in Zuid-Italië en anno 2015 worden er elf miljoen olijfbomen bedreigd.[3] en zouden een miljoen bomen besmet zijn, op een totaal van 10 miljoen bomen in het gebied.ten zuiden van Puglia.[4]

Sedert 2015 werd de olijfbomenpestbacterie ook buiten Italië aangetroffen: in 2015 in Frankrijk (eerst in Corsica, later op het vasteland),[5] eind 2016 in Duitsland[6] en op de Balearen.[2] Eind juni 2017 werd de olijfbomenpestbacterie aangetroffen in een amandelboomgaard in de Spaanse provincie Alicante. Het Spaanse ministerie van Landbouw was in de hoogste staat van paraatheid.[2] In september 2018 werd een eenmalige besmetting gesignaleerd in West-Vlaanderen, waarschijnlijk als gevolg van de invoer van besmet plantgoed uit Spanje.[7]

Met satelietbeelden zijn besmette bomen op te sporen nog voor ze zichtbare tekenen van besmetting geven.[8]

Bestrijding en controverse

De ziekte zelf valt niet te bestrijden en men concentreert zich vooral op het vernietigen van de verspreiders van de ziekte. In januari 2014 heeft het Europees voedselagentschap alarm geslagen en zijn er direct maatregelen genomen. De besmette bomen moeten gerooid worden en er moet een bufferzone geïnstalleerd worden. De maatregelen lijken echter maar weinig uit te halen en veel landen, waaronder Frankrijk, hebben reeds een importverbod uit angst voor de ziekte.

Het rooien van de eeuwenoude bomen stuitte op veel plaatselijk protest.[3] Maar ook bij wetenschappers rees twijfel of die algemene vernietiging wel noodzakelijk was.[9] Het Europese rooibevel, dat er zou gekomen zijn op basis van foute – of zelfs malefide[10] – informatie, werd uiteindelijk door het Italiaanse gerecht opgeschort.[11] Sommige wetenschappers zien anderzijds ook een verband met de klimaatverandering, omdat zelfs kleine variaties in het klimaat de bomen kwetsbaarder maakt voor infecties.[12]

Genoomsequentie

In juli 2000 raakte de volledige genoomsequentie van Xylella fastidiosa bekend, na onderzoek, gefinancierd door de Braziliaanse deelstaat São Paulo.[13]

Andere boomsoorten

Naast druivensoorten en olijfbomen komt de ziekte ook voor bij andere bomen. Vooral onder oleanders heeft ze een vernietigende werking. Ze komt ook voor bij citrus- en andere fruitbomen, maar is daar niet echt schadelijk. De ziekte heeft ook geen invloed op de gezondheid van de mens.

Externe links

Bronnen, noten en/of referenties
  1. Pierce’s disease. Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  2. a b c (es) Agricultura detecta una bacteria sin cura en la Comunidad que mata almedros, olivos y vid. El Mundo (30 juni 2017). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  3. a b (en) Italy's Olive Trees Are Dying. Can They Be Saved?. National Geographic (10 augustus 2018). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  4. Italiaanse olijfbomen geveld door bacterie. vrtnws.be (15 april 2015). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  5. (en) Xylella fastidiosa(XYLEFA) Distribution details in France. Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  6. (de) Feuerbakterium: Teile von Zeulenroda-Triebes zur Sperrzone erklärt (3 augustus 2016). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  7. Detectie van Xylella fastidiosa bij een bedrijf in Roeselare. FAVV (15 oktober 2018). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  8. Satelliet herkent besmette olijfboom. NRC, 26 juni 2018
  9. (en) Italy's Olive Trees Didn't Have to Die. Scientific American (5 april 2016). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  10. Olijvenoorlog in Puglia. De Standaard (13 februari 2019). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  11. Italiaans OM stopt rooien besmette olijfbomen (21 december 2015). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  12. (en) Italy sees 57% drop in olive harvest as result of climate change, scientist says. The Guardian (5 maart 2019). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
  13. (en) A. J. G. Simpson, F.C. Reinach[…]J. C. Setubal, The genome sequence of the plant pathogen Xylella fastidiosa. Nature (13 juli 2000). Geraadpleegd op 23 maart 2019.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

Xylella fastidiosa is een bacterie uit de klasse van de Gammaproteobacteria en verantwoordelijk voor ziektes bij druiven (ziekte van Pierce), olijfbomen en oleanders. Ze vormt een grote bedreiging voor de landbouw en is zeer moeilijk te bestrijden.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Xylella fastidiosa ( norvegèis )

fornì da wikipedia NN


Xylella fastidiosa er ein gram-negativ bakterie som finst i vedvevet i visse plantar, der han kan valda ulike sjukdomar.

Genomet til X. fastidiosa er sekvensiert og det vart funne eit rundt kromosom på 2 679 305 basepar og to plasmid med 51 158 og 1 285 basepar.

X. fastidiosa er mellom anna knytt til døying av oliventre i Sør-Italia.[1]

Kjelder

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NN

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( norvegèis )

fornì da wikipedia NN


Xylella fastidiosa er ein gram-negativ bakterie som finst i vedvevet i visse plantar, der han kan valda ulike sjukdomar.

Genomet til X. fastidiosa er sekvensiert og det vart funne eit rundt kromosom på 2 679 305 basepar og to plasmid med 51 158 og 1 285 basepar.

X. fastidiosa er mellom anna knytt til døying av oliventre i Sør-Italia.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NN

Xylella fastidiosa ( norvegèis )

fornì da wikipedia NO


Xylella fastidiosa er en gram-negativ bakterie som finnes i vedvevet i visse planter som kan føre til bestemte plantesykdommer.

Genomet til X. fastidiosa er sekvensert og det har vært funnet et rundt kromosom på 2 679 305 basepar og to plasmid med 51 158 og 1 285 basepar.

X. fastidiosa er mellom annet knyttet til at oliventrær i Sør-Italia dør.[1] Den har deretter smittet vinstokker, mandel- og oliventrær i Spania, verdens største produsent av olivenolje.[2]

Referanser

Litteratur

Eksterne lenker

StubbDenne artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull. Du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide eller endre den.
Det finnes mer utfyllende artikkel/artikler på .
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NO

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( norvegèis )

fornì da wikipedia NO


Xylella fastidiosa er en gram-negativ bakterie som finnes i vedvevet i visse planter som kan føre til bestemte plantesykdommer.

Genomet til X. fastidiosa er sekvensert og det har vært funnet et rundt kromosom på 2 679 305 basepar og to plasmid med 51 158 og 1 285 basepar.

X. fastidiosa er mellom annet knyttet til at oliventrær i Sør-Italia dør. Den har deretter smittet vinstokker, mandel- og oliventrær i Spania, verdens største produsent av olivenolje.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NO

Xylella fastidiosa ( portughèis )

fornì da wikipedia PT
 src=
Efeitos da infecção por X. fastidiosa em oleandro.

Xylella fastidiosa é uma bactéria Gram negativa da classe Gammaproteobacteria, família das Xanthomonadaceae, que vive e reproduz-se no xilema (aparelho condutor da seiva bruta) causadora de doenças em plantas economicamente importantes,[1] como a praga do amarelinho que afeta laranjeiras.[2] O género Xylella é monotípico.

Descrição

X. fastidiosa é capaz de induzir alterações muito graves na planta hospedeira, muitas vezes letais. É também conhecida pela sua extrema capacidade de infecção sendo capaz de se espalhar através de um grande número de plantas hospedeiras, às vezes sem induzir manifestações patológicas. Por estas características, o microrganismo é conhecido pelo dano grave que é capaz de causar uma variedade de culturas agrícolas, sendo a origem da doença de Pierce na videira (Pierce's disease), amarelinho dos citros (clorose variegada dos citrus) no Brasil.

Além disso, uma subespécie de X. fastidiosa está na origem do complexo do secamento da oliveira, uma patologia grave planta que foi feita uma aparência em agricultura italiana desde os anos 2008/2010, de modo que batem as pesadas parcelas olivícolas de Salento no que foi descrito por Joseph-Marie Bové, da Académie de Agricultura da França, como "o pior perigo para a saúde das plantas no mundo".

A bactéria foi encontrada em lavanda (Lavandula dentata) em Portugal no início de 2019 [3] e coloca em risco a produção de azeite do Alentejo

Mais de 100 espécies de plantas afetadas por Xylella spp, com doenças como a pluma ferida do pêssego, a queima das folhas de oleandro, cancro cítrico.; uma incidência significativa também foi relatada em ameixa, cereja e amêndoa.

O genoma de X. fastidiosa foi o primeiro de uma bactéria fitopatogênica a ser sequenciado no mundo, fruto de projeto pioneiro no Brasil lançado pela FAPESP.[2]

Sintomas

Folhas

Os sintomas de Xylella fastidiosa aparecem primeiramente nas folhas maduras da copa, surgindo pequenas manchas amareladas, espalhadas na parte lisa da folha e que correspondem a lesões de cor palha nas costas, essas manchas evoluem para lesões de cor palha dos dois lados da folha, podendo se tornar necróticas.

Frutos

Apresentam sintomas que vão de acordo com o agravamento da doença, esta faz com que os frutos fiquem com o aspecto de que foram queimados pelo sol, com seu tamanho reduzido, endurecidos e com maturação precoce.

Transmissão

Onze espécies de cigarrinhas são agentes de transmissão da bactéria que ocasiona a clorose variegada dos citrus. A propagação é realizada após se alimentarem no xilema de árvores contaminadas, adquirindo a bactéria e passando para outras plantas sadias.

Controle

Como medidas de controle manejo temos a utilização de mudas que não possuam Xylella fastidiosa em novos plantios e em replantes, controle das cigarrinhas e das ervas invasoras com o uso de herbicidas, poda de ramos afetados, sendo realizados 20-30cm abaixo da última folha inferior que apresentar sintomas, manutenção do pomar onda haja a promoção de boas condições sanitárias e nutricionais, por fim a fiscalização e inspeções nos pomares, evitando novos focos da doença.

Referências

  1. Xylella fastidiosa genome Project – About Xylella fastidiosa. [1]. Acessado em 27 de novembro de 2009.
  2. a b Com Ciência - Projeto genoma - a ciência de ponta no Brasil. [2] Acessado em 27 de novembro de 2009.
  3. portugalpress (17 de janeiro de 2019). «Bacteria that devastates olive groves "has arrived in Portugal"». Portugal Resident (em inglês). Consultado em 17 de janeiro de 2019. Arquivado do original em 20 de janeiro de 2019

Ver também

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( portughèis )

fornì da wikipedia PT
 src= Efeitos da infecção por X. fastidiosa em oleandro.

Xylella fastidiosa é uma bactéria Gram negativa da classe Gammaproteobacteria, família das Xanthomonadaceae, que vive e reproduz-se no xilema (aparelho condutor da seiva bruta) causadora de doenças em plantas economicamente importantes, como a praga do amarelinho que afeta laranjeiras. O género Xylella é monotípico.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia PT

Xylella fastidiosa ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia SL

Xylella fastidiosa je gramnegativna aerobna bakterija iz monofiletskega rodu Xylella. Gre za rastlinski patogen, ki ga prenašajo zgolj žuželke, ki se hranijo s ksilemskim sokom.[1]

Škodljivost

V Evropi je ta bakterija povzročiteljica bakterijskega ožiga oljk[2], prenašalka patogena pa je navadna slinarica.[3]

Reference

  1. Redak, Richard A.; Purcell, Alexander H.; Lopes, João R.S.; Blua, Matthew J.; Mizell III, Russell F.; Andersen, Peter C. (2003-12-03). "The biology of xylem fluid–feeding insect vectors of xylella fastidiosa and their relation to disease epidemiology". Annual Review of Entomology 49 (1): 243–270. ISSN 0066-4170. doi:10.1146/annurev.ento.49.061802.123403.
  2. "Minimizing the Spread of Disease in Italy’s Famous Olive Trees". Our Environment at Berkeley. University of California at Berkeley, Department of Environmental Science, Policy, and Management (ESPM). 9. februar 2015. Pridobljeno dne 5. maja 2015.
  3. mag. Gabrijel Seljak. "Bakterijski ožig oljk". Kmetijski zavod Nova Gorica. Pridobljeno dne 7. februarja 2017.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Avtorji in uredniki Wikipedije
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SL

Xylella fastidiosa: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia SL

Xylella fastidiosa je gramnegativna aerobna bakterija iz monofiletskega rodu Xylella. Gre za rastlinski patogen, ki ga prenašajo zgolj žuželke, ki se hranijo s ksilemskim sokom.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Avtorji in uredniki Wikipedije
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SL

葉緣焦枯病菌 ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科
二名法 Xylella fastidiosa
Wells et al., 1987

葉緣焦枯病菌學名Xylella fastidiosa)是γ-變形菌綱的一員, 是一種主要的植物病原菌會導致桃樹矮化病(phony peach disease)、細菌性葉緣焦枯病(Bacterial Leaf Scorch)、夾竹桃葉緣焦枯病(oleander leaf scorch)、皮爾斯病(Pierce's disease)和柑桔斑駁黃化病(citrus variegated chlorosis disease, CVC)。

皮爾斯病

皮爾斯病於1892年由加州植物病理學家牛頓·皮爾斯(Newton B. Pierce)在加州安納海姆附近的葡萄園所發現。1996年一種原產於美國東南部的昆蟲褐透翅尖頭葉蟬Homalodisca vitripennis)在加州坦密庫拉谷(Temecula Valley)被發現成為葉緣焦枯病菌的新病媒,造成皮爾斯病流行而威脅到加州葡萄酒業。

釀酒葡萄品種大多對這種病菌沒有抗性尤其是霞多麗黑皮諾品種對這特別敏感,而圓葉葡萄(Vitis rotundifolia)則有自然抗性。 皮爾斯病的主要危害地區目前是在美國東南部、墨西哥哥斯達黎加委內瑞拉,並可能出現在其他中美洲南美洲的部分地方[1]

當葡萄藤被感染,細菌會在木質部內大量繁殖造成導管堵塞影響水分輸送。受感染皮爾斯病的葡萄葉片會變成黃棕色,最後乾枯掉落。芽也會受影響而死亡。植株通常在感然後3到5年後死亡。 葡萄園附近的柑桔類果園是主要的威脅,因為柑桔類果園不僅是葉蟬也是昆蟲常見的越冬樓息地。另外在加州一種常見的綠化植物夾竹桃提供這類木質菌屬(Xylella)的細菌一個野外族群的儲存庫。

夾竹桃葉緣焦枯病

 src=
美國亞利桑那州鳳凰城夾竹桃感染葉緣焦枯病菌

夾竹桃葉緣焦枯病(oleander leaf scorch)是會感染夾竹桃的一種植物病害由葉緣焦枯病菌的其中一種菌株感染所導致,夾竹桃葉緣焦枯病在美國加州亞利桑那州非常普遍. 這種疾病是由另一種葉蟬Homalodisca liturata)所傳播的。

註釋

  1. ^ winepros.com.au. Oxford Companion to Wine. Pierce's disease. (原始内容存档于2008-08-08).

參考文獻


规范控制
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑

葉緣焦枯病菌: Brief Summary ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科

葉緣焦枯病菌(學名:Xylella fastidiosa)是γ-變形菌綱的一員, 是一種主要的植物病原菌會導致桃樹矮化病(phony peach disease)、細菌性葉緣焦枯病(Bacterial Leaf Scorch)、夾竹桃葉緣焦枯病(oleander leaf scorch)、皮爾斯病(Pierce's disease)和柑桔斑駁黃化病(citrus variegated chlorosis disease, CVC)。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑

ピアス病菌 ( Giaponèis )

fornì da wikipedia 日本語
ピアス病菌 分類 ドメ
イン
: 真正細菌 Bacteria : プロテオバクテリア門
Proteobacteria : γプロテオバクテリア綱
Beta Proteobacteria : キサントモナス目
Xanthomonadales : キサントモナス科
Xanthomonadaceae : Xylella : X. fastidiosa 学名 Xylella fastidiosa
Wells et al., 1987

ピアス病菌(ピアスびょうきん、Xylella fastidiosa )は、オリーブコーヒーブドウなど多くの植物を枯死させるピアス病(Pierce's Disease)の原因となる病原菌である[1]

感染する植物は350種以上確認されており[2]、発病はほとんどアメリカ大陸であるが、ヨーロッパ、中東、台湾などでも発生している。多くの植物は、病気に罹っていても無症候性キャリアであり、拡大防止を難しくしている。

日本においては、検疫有害動植物(輸入検疫有害菌)であり、検査で本菌が発見された荷口については廃棄する事になっている[3]

ピアス病[編集]

ヨコバイ科の昆虫であるシャープシューターの唾液にピアス病菌は寄生し、植物の樹液を昆虫が吸った時に傷口から感染する[1]

1982年にアメリカ農務省のピアス博士が発見したことからこの名がある[1]

ピアス病は1990年代後半にカルフォルニア州で深刻なブドウ被害を発生させた[1]2013年にはイタリアで出現[4]。イタリアではオリーブの木100万本に枯死被害が発生したこともある[4]

2016年10月にはスペインバレアレス諸島マヨルカ島の園芸店でサクラの木から確認され、最終的に計1900本以上の木が処分された[4]。2017年2月にはスペインのバレアレス諸島のオリーブやサクラ、アーモンドなどの木の多くからピアス病菌が確認された[4]

症状[編集]

木部道管内、根、茎及び葉内で増殖する。細菌の凝集、植物によるチロース英語版や粘着物の形成により道管を詰まらせ、植物を枯れさせる。また、細菌は感染部位で増殖するが、植物体内を循環することはない[3]

脚注[編集]

  1. ^ a b c d ピアス病 ミルドドットコム、2017年2月7日閲覧。
  2. ^ Gardens under threat from 'game changing' plant disease(BBC)
  3. ^ a b Xylella fastidiosa に関する病害虫リスクアナリシス報告書農林水産省
  4. ^ a b c d オリーブ枯らすピアス病菌、スペイン・バレアレス諸島で確認 AFP、2017年2月7日閲覧。
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
ウィキペディアの著者と編集者

ピアス病菌: Brief Summary ( Giaponèis )

fornì da wikipedia 日本語

ピアス病菌(ピアスびょうきん、Xylella fastidiosa )は、オリーブコーヒーブドウなど多くの植物を枯死させるピアス病(Pierce's Disease)の原因となる病原菌である。

感染する植物は350種以上確認されており、発病はほとんどアメリカ大陸であるが、ヨーロッパ、中東、台湾などでも発生している。多くの植物は、病気に罹っていても無症候性キャリアであり、拡大防止を難しくしている。

日本においては、検疫有害動植物(輸入検疫有害菌)であり、検査で本菌が発見された荷口については廃棄する事になっている。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
ウィキペディアの著者と編集者