Sipuncula

Els sipúnculs (Sipuncula) constitueixen un fílum que conté entre 144 i 320 espècies (les estimacions varien) de cucs marins bilaterals i segmentats. Sipuncula vol dir "petit tub o sifó". Tradicionalment s'han considerat un fílum, però basant-se en un treball molecular recent podrien ser en realitat un subgrup del fílum dels anèl·lids.^[1]

Els sipúnculs viuen enterrats a la sorra o al llot. Presenten un cos musculós i el primer terç s'aprima en una troma retràctil. Els sipúnculs ponen ous dels que neixen larves que passen a formar part del plàncton fins a transformar-se en adults al passar unes setmanes.

La "melmelada de cuc sipúncul" (土笋冻) és una delícia de la ciutat de Xiamen a la província Fujian de la Xina.

Història

La primera espècie d'aquest fílum va ser descrita l'any 1827 pel zoòleg francès Henri Marie Ducrotay de Blainville que la va anomenar Sipunculus vulgaris. Més tard E. Ray Lankester va descriure una espècie que n'està emparentada, Golfingia macintoshii. L'espècimen va ser facilitat per uns amics seu, el professor Mackintosh. L'espècimen va ser analitzat per Lankester entre rondes de golf al club de golf de Saint Andrews a Escòcia fet del qual rep el nom l'espècie.

Hàbitat

Tots els sipúnculs són marins. Són relativament comuns en aigües poc profundes, tant en forats com en conquilles rebutjades tal com fan els bernats ermitans. Alguns perforen roques per a construir-se refugis. Tot i que normalment fan menys de 10 cm de longitud, alguns sipúnculs poden mesurar diverses vegades aquesta longitud.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sipúnculs