Les Plutellidae són una família d'arnes també conegudes com "arnes amb dors de diamant", després de la descripció de l'arna Plutella xylostella d'origen europeu. Alguns autors consideren que aquesta família és una subfamília dels Yponomeutidae, però normalment es considera que és una família per si mateixa, i té tres subfamílies, Plutellinae, Praydinae i Scythropiinae.[1]
Les papallones d'aquesta família són de grandària entre petita i mitjana, amb extensions de ales que van des dels 7 als 55 mm . El cap sol tenir escales llises i les antenes sovint es fan gruixudes al mig. Les ales són allargades i les ales posteriors sovint tenen franges llargues. Sovint, les ales anteriors semblen tenir forma de falç a causa de la disposició de les franges. El color és generalment monòton, amb diverses bandes i marques. Els adults són majoritàriament nocturns o crepusculars. Les larves s'alimenten de les superfícies de les fulles que esqueletitzen. Les plantes hoste varien, però moltes són a la família Brassicaceae. Algunes espècies són plagues econòmiques, especialment Plutella xylostella i les del gènere Prays.[1]
L'arna Erechthias niphochrysa també fou inclosa aquí, com un gènere diferent Acrocenotes.
La família Acrolepiidae (inclosos els gèneres Acrolepia, Acrolepiopsis, i Digitivalva, són de vegades inclosos en els Plutellidae.
Les Plutellidae són una família d'arnes també conegudes com "arnes amb dors de diamant", després de la descripció de l'arna Plutella xylostella d'origen europeu. Alguns autors consideren que aquesta família és una subfamília dels Yponomeutidae, però normalment es considera que és una família per si mateixa, i té tres subfamílies, Plutellinae, Praydinae i Scythropiinae.
Die Schleier- und Halbmotten (Plutellidae) sind eine Familie der Schmetterlinge (Lepidoptera). Sie kommen weltweit mit ca. 200 Arten vor, die Einordnung einiger dieser Arten, besonders die der Gattung Acrolepia wird von manchen Fachleuten angezweifelt. Diese werden von ihnen als eigene Familie Acrolepiidae angesehen.
Bei den Vertretern der Plutellidae handelt es sich um kleine mottenartige Falter. Sie besitzen schmale längliche Flügel, die in Ruhestellung dachartig angelegt werden. Ihre Abgrenzung zur Familie der Gespinst- und Knospenmotten (Yponomeutidae) ist nicht eindeutig, wird aber mit dem Bau der postvaginalen Lamella (der hintere Teil der weiblichen Geschlechtsöffnung, der sklerotisiert ist) begründet. Diese besteht aus zwei haarigen Lappen. Die Yponomeutidae und auch die Ypsolophidae haben zwar auch solche Lappen, diese sind aber mehr oder weniger durch ein Häutchen zu einem einzelnen verwachsen. Die Teilung dieses Lappens könnte auf eine Weiterentwicklung bei den Plutellidae hinweisen. Auch ist die grobmaschige Struktur der Kokons auffällig, diese ist aber auch bei einigen Arten der Yponomeutidae zu finden.[1]
Die Raupen leben minierend unter einem feinen Gespinst und fressen besonders an Kreuzblütengewächsen (Cruciferae) und Kaperngewächsen (Capparaceae).[2] Sie verpuppen sich in Kokons, die an Blätter angesponnen werden.
Einige Arten besitzen eine gewisse wirtschaftliche Bedeutung als landwirtschaftliche Schädlinge, so zum Beispiel Plutella xylostella deren Larven weltweit an Gemüsekohl (Brassica oleracea) Schäden anrichten können.[2]
Die Familie Schleier- und Halbmotten ist in Europa mit 21 Arten vertreten,[3] von denen zehn Arten auch in Österreich (A), der Schweiz (CH) oder in Deutschland (D) vorkommen.[4]
Die Schleier- und Halbmotten (Plutellidae) sind eine Familie der Schmetterlinge (Lepidoptera). Sie kommen weltweit mit ca. 200 Arten vor, die Einordnung einiger dieser Arten, besonders die der Gattung Acrolepia wird von manchen Fachleuten angezweifelt. Diese werden von ihnen als eigene Familie Acrolepiidae angesehen.
The Plutellidae are a family of moths commonly known as the diamondback moths, named after the diamondback moth (Plutella xylostella) of European origin. It was once considered to have three subfamilies: Plutellinae, Praydinae, and Scythropiinae.[1] Praydinae was later elevated to its own family, Praydidae, while Scythropiinae has variously been moved to Yponomeutidae or also elevated to its own family.[2][3]
Moths in this family are small to medium in size with wingspans ranging from 7 to 55 mm (0.3 to 2.2 in). The head usually bears smooth scales and the antennae are often thickened in the middle. The wings are elongated and the hindwings often bear long fringes. The forewings often appear to be sickle-shaped because of the arrangement of the fringes. The colouring is generally drab, with various banding and marking. The adults are mostly nocturnal or crepuscular. The larvae feed on the surfaces of leaves which they skeletonise. The host plants vary, but many are in the family Brassicaceae. Some species are economic pests, especially Plutella xylostella.[1]
Below are the genera of the family Plutellidae:[4][5]
The fungus moth Erechthias niphochrysa was also once included here, as a distinct genus Acrocenotes.
The family Acrolepiidae (including the genera Acrolepia, Acrolepiopsis, and Digitivalva) is sometimes included in the Plutellidae.
The Plutellidae are a family of moths commonly known as the diamondback moths, named after the diamondback moth (Plutella xylostella) of European origin. It was once considered to have three subfamilies: Plutellinae, Praydinae, and Scythropiinae. Praydinae was later elevated to its own family, Praydidae, while Scythropiinae has variously been moved to Yponomeutidae or also elevated to its own family.
Plutellidae es una familia de lepidópteros. Algunos autores la consideran una subfamilia de Yponomeutidae, pero otros la consideran una familia con tres subfamilias: Plutellinae, Praydinae y Scythropiinae.[1]
Son polillas pequeñas a medianas con alas entre 7 a 55 mm. La cabeza generalmente tiene escamas lisas y las antenas a menudo tienen un engrosamiento en la sección media. Las alas son alargadas y las alas posteriores suelen tener flecos largos. Las alas anteriores a menudo parecen tener forma de hoz debido a la disposición de los flecos. Suelen ser poco coloridas, con algunas bandas y marcas. Los adultos suelen ser crepusculares y nocturnos. Las larvas se alimentan de la superficie de las hojas y las reducen a esqueletos al no comer las nervaduras. Se alimentan de plantas de varias familias (Berberidaceae, Ericaceae, Caprifoliaceae), pero la mayoría se alimentan de Brassicaceae (crucíferas). Algunas especies son plagas de cultivos, especialmente la especie de origen europeo, Plutella xylostella y las del género Prays.[1]
Erechthias niphochrysa estaba incluido antes como diferente de Acrocenotes.
La familia Acrolepiidae (incluyendo los géneros Acrolepia, Acrolepiopsis y Digitivalva) se incluyen a veces en Plutellidae.
Datos: Q787074
Multimedia:
Especies: Plutellidae
Plutellidae es una familia de lepidópteros. Algunos autores la consideran una subfamilia de Yponomeutidae, pero otros la consideran una familia con tres subfamilias: Plutellinae, Praydinae y Scythropiinae.
Les Plutellidae sont une famille de lépidoptères appartenant à la super-famille des Yponomeutoidea.
Le nom de Plutellidae leur a été donné par Achille Guenée en 1845.
Pour certains Yponomeutoidea et Plutellidae sont synonymes[1].
Elle comporte deux sous-familles :
Les Plutellidae sont une famille de lépidoptères appartenant à la super-famille des Yponomeutoidea.
Dalgiasparnės kandys (lot. Plutellidae, vok. Schleier- und Halbmotten) – drugių (Lepidopetra) šeima.
Pasaulyje yra apie 200 rūšių. Lietuvoje – 7 rūšys:
De koolmotten (Plutellidae) zijn een familie van vlinders in de superfamilie Yponomeutoidea.
De familie telt in Europa een veertigtal soorten. Sommige taxonomen vatten deze familie op als onderfamilie van de Yponomeutidae.
Geslachten in deze familie zijn onder andere:
De koolmotten (Plutellidae) zijn een familie van vlinders in de superfamilie Yponomeutoidea.
De familie telt in Europa een veertigtal soorten. Sommige taxonomen vatten deze familie op als onderfamilie van de Yponomeutidae.
Geslachten in deze familie zijn onder andere:
Digitivalva Eidophasia; 1 soort in Nederland, Eidophasia messingiella Plutella; 2 soorten in Nederland, Plutella porrectella en de koolmot (Plutella xylostella)Korsblomstmøll (Plutellidae) er en gruppe av sommerfugler som for det meste har spesialisert seg på å leve på planter i korsblomstfamilien (Brassicaceae). Dette er den eneste sommerfugl-familien som har spesialisert på denne plantefamilien, som forsvarer seg ved sennepsoljer og andre irriterende kjemikalier. Enkelte lever også på kapersfamilien (Capparidaceae). Den vanligste og best kjente arten er kålmøll (Plutella xylostella), som kan gjøre en del skade på kål. Denne er en av Norges aller vanligste sommerfugler, og er en av ganske få arter som er registrert fra samtlige fylkesdeler av Aarvik m.fl.(2000). Det er beskrevet noe over 200 arter fordelt på en lang rekke slekter, der de fleste bare omfatter én eller to arter. Den dominerende slekten er Plutella med omtrent 60 kjente arter. Korsblomstmøllene ble tidligere regnet til den store familien spinnmøll (Yponomeutidae), og det er fortsatt noe tvil om en del slekter bør plasseres her, eller i de nærstående familiene Yponomeutidae, Ypsolophidae eller Acrolepiidae.
Små, slanke, vanligvis grå eller brunaktige møll. Hodet har lange, fremstrakte labialpalper, antennene er tynne, trådformede og omtrent halvparten så lange som forvingene. Forvingene er avlange, gjerne noe tilspissede ytterst, med lange hårfrynser rundt bakhjørnet. Bakvingene er tynne, bleke, vanligvis forholdsvis brede og avrundede med middels lange hårfrynser. De lysegrønne larvene kan blant annet kjennes på uvanlig lange vorteføtter på bakkroppen. Larvene kalles gjerne kålorm eller kålmark.
Disse møllene er spesialiserte på korsblomstfamilien (Brassicaceae) og den nærbeslektede kapersfamilien (Capparidaceae). Larvene lever enten som minerere inne i blader eller i stengler, eller i spinn utenpå bladene. Kålmøll (Plutella xylostella) er meget utbredt og vanlig. De fleste av de andre artene er mer uvanlige, for eksempel den meget like Plutella haasi som går på rublom og bare er funnet i høyfjellet i Midt-Norge.
Korsblomstmøll (Plutellidae) er en gruppe av sommerfugler som for det meste har spesialisert seg på å leve på planter i korsblomstfamilien (Brassicaceae). Dette er den eneste sommerfugl-familien som har spesialisert på denne plantefamilien, som forsvarer seg ved sennepsoljer og andre irriterende kjemikalier. Enkelte lever også på kapersfamilien (Capparidaceae). Den vanligste og best kjente arten er kålmøll (Plutella xylostella), som kan gjøre en del skade på kål. Denne er en av Norges aller vanligste sommerfugler, og er en av ganske få arter som er registrert fra samtlige fylkesdeler av Aarvik m.fl.(2000). Det er beskrevet noe over 200 arter fordelt på en lang rekke slekter, der de fleste bare omfatter én eller to arter. Den dominerende slekten er Plutella med omtrent 60 kjente arter. Korsblomstmøllene ble tidligere regnet til den store familien spinnmøll (Yponomeutidae), og det er fortsatt noe tvil om en del slekter bør plasseres her, eller i de nærstående familiene Yponomeutidae, Ypsolophidae eller Acrolepiidae.
Plutellidae é uma família de insectos da ordem Lepidoptera.[1]
Contém os seguintes géneros:[1]
Plutellidae é uma família de insectos da ordem Lepidoptera.[1]
Серпокрылые моли (лат. Plutellidae) — семейство бабочек.
Бабочки средней величины с размахом крыльев 13—30 мм. Голова с плотно прижатыми чешуйками на лбу и торчащими в виде пучка на темени. Глазки присутствуют. Усики нитевидные и превышают половину длину переднего крыла. Челюстные щуп. 4-члениковые. Губные щупики направлены вперёд, 2-й членик может быть со щёткой волосовидных чешуек, 3-й членик часто шиловидный и загнут вверх. Крылья вытянутые, иногда с серповидно загнутой вершиной.
Бабочки в спокойном состоянии сидят параллельно субстрату с вытянутыми вперёд усиками. Гусеницы веретеновидные, сначала живут в минах, затем открыто на листьях, оплетённых шелковинками. Ряд видов повреждает сельскохозяйственные культуры. Окукливаются в сетчатом коконе. В России и сопредельных странах 11 родов и 70 видов.
