The spider family Clubionidae (sac spiders) includes around 581 described species (Platnick 2013). Around 58 of these occur in North America north of Mexico (Bradley 2013). Clubionids are wandering hunters and do not build webs to capture prey, although they do make sac-like silken retreats, often in rolled leaves, for molting and for depositing egg sacs. Clubionids are mostly medium-sized, light-colored spiders that are active at night. They occur on foliage, beneath loose bark, in leaf litter, and under rocks (Edwards 1958). The common name "sac spider" is derived from the fact that they build a compact silk retreat each morning before becoming inactive until the evening (Bradley 2013). Like most spiders, clubionids have eight eyes.
Historically, a broad range of spiders with two tarsal claws have been included in the Clubionidae. A number of families formerly treated as subfamilies within Clubionidae are now treated as distinct families and several genera formerly included in the Clubionidae are now placed in families that were always considered distinct from the Clubionidae. Some issues related to the delineation of this family remain, however, such as whether Cheiracanthium is a clubionid or, instead, belongs in the family Miturgidae (Richman and Ubick 2005 and references therein). The Nearctic clubionids were revised by Edwards (1958) although there have been a number of additions since then (see Richman and Ubick 2005 and references therein). Clubionids can be distinguished from similar-looking spiders in the family Gnaphosidae by their conical spinnerets. In clubionids, these are arranged in a compact cluster that rarely extends beyond the end of the abdomen. In contrast, gnaphosids have conspicuous cylindrical spinnerets, which are often visible from above. (Bradley 2013)
Els clubiònids (Clubionidae) són una família d'aranyes araneomorfes.[2] Fou descrita per primera vegada per Johann Andreas Wagner l'any 1887.[1]
Els cubliònids tenen una llarga i confusa història taxonòmica. Durant molt temps va ser un tàxon format per un gran grup d'aranyes amb algunes característiques comunes però amb poca base filogenètica. Anifènids, tengèl·lids, zorocràtids, mitúrgids, corínnids i liocrànids s'havien agrupat pel fet que:
Aquest darrer fet, l'elaboració d'una mena de sac de seda ha servit per denominar-les popularment com "aranyes de sac" (en anglès, sac spiders).[3]
La seva distribució és molt extensa, trobant-se pràcticament per tot el món excepte en una gran part d'Àfrica i Sud-amèrica.[2]
Els gèneres llistats per Roewer dins les subfamílies Anyphaeninae, Corinninae, Liocraninae i Micariinae,[4] han estat assignats a Anyphaenidae, Corinnidae, Gnaphosidae, Liocranidae i Miturgidae.[2]
Segons el World Spider Catalog amb data de 23 de gener de 2019, aquesta família té reconeguts 16 gèneres i 634 espècies de les quals 500 pertanyen al gènere Clubiona.[2] Els canvis en els darrers anys són rellevants ja que el 2 de novembre de 2006 i hi havia citats 15 gèneres i 538 espècies. Tres gèneres són nous (dos de Nova Guinea –Arabellata, Invexillata– i un Porrhoclubiona amb una àmplia distribució per Europa, Àsia i nord d'Àfrica) i 2 gèneres que s'han transferit a altres famílies: Alloclubionoides als Agelenidae,[5] i Dorymetaecus als Phrurolithidae.[6]
Hi ha força gèneres fòssils, i d'altres gèneres actuals amb algunes espècies fòssils.[7]
Segons el World Spider Catalog versió 19.0 (2018), existeixen els següents gèneres i espècies fòssils:[7]
Els clubiònids no havien estat assignades a cap superfamília (incertae sedis) com també succeeix amb sis famílies més entre les quals destaquen, pel nombre d'espècies, primer els propis clubiònids i el mitúrgids. Algunes famílies d'una categorització incerta van passar a formar part de superfamílies independents i d'altres, com els clubiònids, encara seguiren en situació dubtosa (incertae sedis).
Les aranyes, tradicionalment, havien estat classificades en famílies que van ser agrupades en superfamílies. Quan es van aplicar anàlisis més rigorosos, com la cladística, es va fer evident que la major part de les principals agrupacions utilitzades durant el segle XX no eren compatibles amb les noves dades. Actualment, els llistats d'aranyes, com ara el World Spider Catalog, ja ignoren la classificació de superfamílies.[8][9]
Els clubiònids (Clubionidae) són una família d'aranyes araneomorfes. Fou descrita per primera vegada per Johann Andreas Wagner l'any 1887.
Zápředníkovití (Clubionidae) jsou čeledí pavouků, která ve světovém měřítku zahrnuje přibližně 600 druhů. V ČR je zastoupena pouze dvěma rody o celkovém počtu 33 druhů. Z této skupiny pavouků se nedávno osamostatnily další dvě čeledi – Zápředkovití (Liocranidae) a hlavounovití (Corinnidae).
Tito pavouci získali svůj název díky charakteristickému spřádání listů vegetace za účelem vytvoření úkrytu pro sebe a svoje potomky. Například zápředník rákosní (clubiona phragmitis) je schopen dvojnásobně ohnout list rákosu a za pomoci pavučin z něj vytvořit ideální úkryt pro sebe i svůj kokon. Z dálky takto upravený list rákosu vypadá, jako by na něm byl uzel.
Obrázky, zvuky či videa k tématu zápředníkovití ve Wikimedia Commons
Zápředníkovití (Clubionidae) jsou čeledí pavouků, která ve světovém měřítku zahrnuje přibližně 600 druhů. V ČR je zastoupena pouze dvěma rody o celkovém počtu 33 druhů. Z této skupiny pavouků se nedávno osamostatnily další dvě čeledi – Zápředkovití (Liocranidae) a hlavounovití (Corinnidae).
Tito pavouci získali svůj název díky charakteristickému spřádání listů vegetace za účelem vytvoření úkrytu pro sebe a svoje potomky. Například zápředník rákosní (clubiona phragmitis) je schopen dvojnásobně ohnout list rákosu a za pomoci pavučin z něj vytvořit ideální úkryt pro sebe i svůj kokon. Z dálky takto upravený list rákosu vypadá, jako by na něm byl uzel.
Die Sackspinnen (Clubionidae) sind eine Familie der Echten Webspinnen. Die Familie umfasst aktuell 15 Gattungen und 634 Arten.[1] (Stand: Juli 2020)
Die namensgebende und artenreichste Gattung der Sackspinnen sind die Eigentlichen Sackspinnen (Clubiona). Von ihnen sind mindestens 27 Arten in Mitteleuropa heimisch. Bislang wurden immer wieder Gattungen anderer Familien den "Sackspinnen" zugerechnet, weil man früher verstärkt verhaltensbiologische Maßstäbe, hier das Spinnen eines Sackes, ansetzte. Heute gelten verstärkt evolutive Aspekte wie die der Phylogenie und Erkenntnisse der Genetik. Es wurden auch Gattungen aus folgenden Familien als "Sackspinnen" bezeichnet (und sind im Zweifel dort zu suchen):
Die Arten der Familie der Sackspinnen sind 5 bis 8 mm große, meist dunkel gefärbte, nachtaktive Jäger. Sie weben keine Fangnetze, sondern schleichen sich an die Beute behutsam an. Dabei legen sie auch längere Strecken zurück. Den Tag verbringen die meisten Gattungen geschützt in einer sackförmigen Behausung, die sie sich aus Pflanzenteilen mit ihrer Spinnseide zusammenzurren. Andere bevorzugen Wohnröhren im Boden, die sie mit Seide austapezieren. Die Arten der Eigentlichen Sackspinnen (Clubiona) fertigen für ihre Eier eine kunstvoll gefaltete und mit Seide "zusammengenähte" dreiwandige Tasche aus Grasblättern. Sackspinnen haben acht annähernd gleich große, hell reflektierende, nach vorne gerichtete Augen. Die vorderen beiden Spinnwarzen sind meist kräftiger als das hintere Paar. Die zweireihige Anordnung der Augen, die konische Form der Spinnwarzen und die paarigen Tarsalklauen werden als plesiomorphe Merkmale bewertet.[2] Die Genitalstrukturen gleichen in ihrem prinzipiellen Aufbau denen in der Familie der Plattbauchspinnen (Gnaphosidae).[3] Der länglich ovale oder verkehrt eiförmige Hinterleib (Opisthosoma) ist behaart.
Von den Sackspinnen im weiteren Sinne (Clubionidae s. l.), also noch unter Einschluss der in diese oben genannten Familien transferierten Gattungen, war seit längerem vermutet worden, dass es „sich offenbar um eine paraphyletische, wenn nicht sogar polyphyletische Gruppe“ handeln müsste.[4] „Offensichtlich wurden all jene Formen zu den Clubionidae gestellt, die nach Abgrenzung der übrigen Familien der Dionycha übrig blieben“ urteilte Ute Grimm in ihrer Monographie der Clubionidae (1986), in der sie noch der in der Praxis bewährten Aufteilung der Clubionidae in die Unterfamilien Clubioninae, Liocraninae und Corinninae von Simon (1932), Reimoser (1937) und Tullgren (1946) gefolgt war, obwohl diese absehbar nicht den Verwandtschaftsbeziehungen im Sinne eines Phylogenetischen Systems entsprach.[2]
Der World Spider Catalog listet für die Sackspinnen aktuell 15 Gattungen und 603 Arten.[1] (Stand: Juni 2016)
Die Sackspinnen (Clubionidae) sind eine Familie der Echten Webspinnen. Die Familie umfasst aktuell 15 Gattungen und 634 Arten. (Stand: Juli 2020)
Die namensgebende und artenreichste Gattung der Sackspinnen sind die Eigentlichen Sackspinnen (Clubiona). Von ihnen sind mindestens 27 Arten in Mitteleuropa heimisch. Bislang wurden immer wieder Gattungen anderer Familien den "Sackspinnen" zugerechnet, weil man früher verstärkt verhaltensbiologische Maßstäbe, hier das Spinnen eines Sackes, ansetzte. Heute gelten verstärkt evolutive Aspekte wie die der Phylogenie und Erkenntnisse der Genetik. Es wurden auch Gattungen aus folgenden Familien als "Sackspinnen" bezeichnet (und sind im Zweifel dort zu suchen):
Zartspinnen (Anyphaenidae) Rindensackspinnen (Corinnidae) Feldspinnen (Liocranidae) Wanderspinnen (Miturgidae) Tengellidae Zorocratidae
The sac spiders of the family Clubionidae[1] have a very confusing taxonomic history. Once, this family was a large catch-all taxon for a disparate collection of spiders, similar only in that they had eight eyes arranged in two rows[2] and conical anterior spinnerets that touched, and were wandering predators that built silken retreats, or sacs, usually on plant terminals, between leaves, under bark, or under rocks. These are now recognized to include several families, some of which are more closely related to the three-clawed spiders, like lynx and wolf spiders, than to Clubionidae and related families.[3]
The remnant Clubionidae now consist of a few over 500 species in 18 genera worldwide. However, "sac spider" used on its own should imply a member of the family Clubionidae, but other common names may use the phrase "sac spider" including:
As of January 2023, the World Spider Catalog accepts the following genera:[4]
Additionally, the World Spider Catalog considers Carteroniella Strand, 1907 to be a nomen dubium.
In North America, the family as it is now recognised consists of only two genera, Clubiona and Elaver (formerly Clubionoides). Clubiona is nearly worldwide in distribution.
The sac spiders of the family Clubionidae have a very confusing taxonomic history. Once, this family was a large catch-all taxon for a disparate collection of spiders, similar only in that they had eight eyes arranged in two rows and conical anterior spinnerets that touched, and were wandering predators that built silken retreats, or sacs, usually on plant terminals, between leaves, under bark, or under rocks. These are now recognized to include several families, some of which are more closely related to the three-clawed spiders, like lynx and wolf spiders, than to Clubionidae and related families.
La sakaraneoj de la familio Klubionedoj aŭ Clubionidae[2] havas tre konfuzan taksonomian historion. Iam tiu familio estis granda ĉionenhava taksono por disa kolekto de araneuloj, similaj nur en tio ke ili havas ok okulojn aranĝitajn en du strioj,[3] konusformajn antaŭajn teksilojn kiuj estas vagantaj predantoj kiuj konstruas silkajn retirejojn, aŭ sakojn, kutime sur plantofinaĵoj, inter folioj, sub arboŝelo aŭ sub rokoj. Tiuj estas nune agnoskitaj por inkludi kelkajn familiojn, kelkaj el kiuj estas pli proksime rilataj al la tri-ungaj araneoj, kiel la link- kaj la luparaneoj, pli ol al la veraj "Klubionedoj."[4]
La sakaraneoj de la familio Klubionedoj aŭ Clubionidae havas tre konfuzan taksonomian historion. Iam tiu familio estis granda ĉionenhava taksono por disa kolekto de araneuloj, similaj nur en tio ke ili havas ok okulojn aranĝitajn en du strioj, konusformajn antaŭajn teksilojn kiuj estas vagantaj predantoj kiuj konstruas silkajn retirejojn, aŭ sakojn, kutime sur plantofinaĵoj, inter folioj, sub arboŝelo aŭ sub rokoj. Tiuj estas nune agnoskitaj por inkludi kelkajn familiojn, kelkaj el kiuj estas pli proksime rilataj al la tri-ungaj araneoj, kiel la link- kaj la luparaneoj, pli ol al la veraj "Klubionedoj."
Los clubiónidos (Clubionidae) son una familia de arañas araneomorfas, de pequeño tamaño, color parduzco y hábitos nocturnos. El prosoma es ovalado, al igual que el opistosoma, y los ojos nacarados. El género Clubiona presenta espinas dorsales en el fémur, mientras que en el Cheiracanthium no existen, por lo cual varios expertos lo clasifican en la familia Miturgidae. Las hileras son bastante largas pero no tan cilíndricas como en los gnafósidos.
Los clubiónidos incluyen los géneros siguientes: Según The World Spider Catalog 12.0:[1]
Datos: Q8634
Multimedia:
Especies: Clubionidae
Los clubiónidos (Clubionidae) son una familia de arañas araneomorfas, de pequeño tamaño, color parduzco y hábitos nocturnos. El prosoma es ovalado, al igual que el opistosoma, y los ojos nacarados. El género Clubiona presenta espinas dorsales en el fémur, mientras que en el Cheiracanthium no existen, por lo cual varios expertos lo clasifican en la familia Miturgidae. Las hileras son bastante largas pero no tan cilíndricas como en los gnafósidos.
Les Clubionidae sont une famille d'araignées aranéomorphes[1].
Les espèces de cette famille se rencontrent sur tous les continents sauf aux pôles[1].
Ce sont des araignées errantes nocturnes. On les trouve près du sol, dans de la végétation basse et humide ou sous les roches, où elles vivent dans une loge de soie. La plupart n'en sortent que la nuit pour aller chasser. Certaines espèces fréquentent aussi la canopée des arbres. Le cocon est installé dans une feuille repliée.
Cette famille est connue depuis le Paléogène[2].
Cette famille rassemble 661 espèces dans 19 genres[1].
On a pendant longtemps classé dans cette famille des taxons très hétérogènes. Les groupes suivants étaient anciennement inclus dans les Clubionidae : Anyphaenidae, Tengellidae, Zorocratidae, Miturgidae, Corinnidae ou Liocranidae. L'appartenance à cette famille des genres fossiles est contestée par Wunderlich[3].
Selon World Spider Catalog (version 22.5, 05/11/2021)[4] :
Selon World Spider Catalog (version 20.5, 2020)[2] :
Les Clubionidae sont une famille d'araignées aranéomorphes.
Clubionidae Wagner, 1887 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Araneomorphae.
Questa famiglia fa parte dei cosiddetti ragni-sacco, i quali hanno l'opistosoma a forma di sacco più o meno allungato, e ha una storia tassonomica alquanto travagliata e sicuramente non ancora terminata. All'inizio comprendeva disparate forme di ragni, purché avessero otto zampe sistemate in due file, le filiere anteriori e coniche; e costruissero tele a forma di sacco fra le piante o sotto le pietre e altri caratteri generici comuni che rendevano questa famiglia un guazzabuglio di diversità.
Col passare degli anni gli aracnologi hanno concordato nello staccare alcuni generi perché più simili ai Lycosidae e per altri generi, aventi caratteristiche comuni più precipue hanno deciso di formare famiglie a sé stanti come i Corinnidae, Anyphaenidae, Tengellidae, Zorocratidae, Miturgidae e Liocranidae.
I generi viventi rimasti a oggi sono comunque ancora oggetto di revisioni tassonomiche.
Il genere Clubiona è pressoché cosmopolita[1].
Attualmente, a novembre 2020, si compone di 15 generi e 639 specie viventi[1] e 10 generi e 12 specie fossili[2]:
Clubionidae Wagner, 1887 è una famiglia di ragni appartenente all'infraordine Araneomorphae.
Maišavoriai (lot. Clubionidae; angl. Foliage spiders; vok. Sackspinnen, Röhrenspinnen) – vorų (Araneae) šeima
Pasaulyje yra 1500 šių vorų rūšių. Lietuvoje – 2 gentys: diegliavoriai (Cheiracanthium) ir maišavoriai (Clubiona).
Šie vorai šviesių spalvų. Daugumos rūšių galvakrūtinė ovalios iki kriaušės formos, galvos dalis kiek atsikišusi. 8 akys yra mažos, perlamutrinės, dažnai išsidėsčiusios dviem eilėmis. Pilvelis dažnai ovalinis iki smailėjančio, apaugęs trumpais plaukeliais, kurie sudaro daugiau ar mažiau ryškų raštą. Ventralinėje pilvelio pusėje maždaug per vidurį tarp plaučių stigmų ir verpimo spenelių yra mažas įdubimas. Kojos gana ilgos, plonos, dažnai vienspalvės, su 2 nageliais. IV-oji kojų pora beveik visuomet ilgesnės už visas kitas. Verpimo speneliai gana ilgi, šalia vienas kito, užpakaliniai plonesni už priekinius.
Gyvena ant žolių, medžių ir krūmų lapų, po medžių žieve. Medžioja naktį. Žaibiškai puola auką, kai ši prisiartina arba, prisėlinęs prie jos, nusitempia į saugesnę vietą sudoroti.
Rezga maišo formos gyvenamuosius tinklus. Keletas rūšių žemėje kasa urvelius, kuriuos iškloja verpalais. Gyvenamieji maišeliai yra su dviem angomis, kurias žiemojimo ar kiaušinėlių saugojimo metu vorai apraizgo verpalais. Šiuose maišeliuose oro temperatūra ir drėgmė pastovi, jie beveik nepraleidžia vandens. Manoma, kad šios gūžtos perduoda cheminius ir vibratorinius signalus poravimosi metu. Gresiant pavojui vorai greitai bėga lygiu lapų paviršiumi, samanomis ir akmenimis, kadangi kojų letenėlės ir priešletenėlės yra apaugusios kibiais plaukeliais.
Diegliavorių įkandimas yra skausmingas. Kanda tik patelės, gindamos savo kokoną. Vikiteka
Struikzakspinnen (Clubionidae) zijn een familie van spinnen. De familie telt 15 geslachten met daarin 563 beschreven soorten.[1]
De volgende struikzakspinnen komen in België voor:[2]
De volgende struikzakspinnen komen in Nederland voor:[3][4]
Struikzakspinnen (Clubionidae) zijn een familie van spinnen. De familie telt 15 geslachten met daarin 563 beschreven soorten.
Sekkedderkopper (Clubionidae) er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører undergruppen Entelegynae i gruppen Araneomorphae. Denne familien var tidligere en samlegruppe for mange ulike jaktende edderkopper med åtte øyne som stod på to rekker, men i dag er mange av disse plassert i andre familier.
Middelsstore, avlange, ofte lyst rødlige eller brunlige edderkopper. De har åtte omtrent jevnstore øyne som er ordnet i to tverr-rekker.
De bygger ikke fangstnett men jakter på byttet ute i det fri, mest om natten. De bygger seg et sekk- eller rørformet "hus" av silke under steiner, mellom død vegetasjon eller lignende. Hunnene i slekten Clubiona lager et reir til eggene sine av gressblader holdt sammen med silke.
Sekkedderkopper har en Kosmopolittisk utbredelse. De finnes over hele jorden, bortsett fra antarktis og arktis.
Familiens plassering innen gruppen Entelegynae er usikker. Flere slekter, blant andre Cheiracanthium, som før ble plassert i denne familien, er nå overført til Miturgidae. Andre slekter er overført blant andre til Anyphaenidae, Liocranidae og Zodariidae. Over 80 % av den gjenværende artene regnes til den artsrike slekten Clubiona, som også er den eneste som forekommer i Europa.
Sekkedderkopper (Clubionidae) er en gruppe (familie) av edderkopper som tilhører undergruppen Entelegynae i gruppen Araneomorphae. Denne familien var tidligere en samlegruppe for mange ulike jaktende edderkopper med åtte øyne som stod på to rekker, men i dag er mange av disse plassert i andre familier.
Clubionidae é uma família de aranhas araneomorfas[2] que resultou da desagregação da anterior família homónima que incluía todas as aranhas que tenham 8 olhos agrupados em duas filas[3] e fieiras anteriores cónicas adjacentes e que sejam construtoras de teias em forma de saco (daí o nome comum inglês sac spiders).[4]
A família Clubionidae é um taxon relativamente rico em espécies, englobando pelo menos 537 espécies validamente descritas agrupadas em 14 géneros. As espécies incluídas variam em tamanho de pequeno a médio, com comprimentos corporais de 2,5 a 12 mm. Apresentam 8 olhos, agrupados em duas filas,[3] e as fieiras anteriores são cónicas e adjacentes entre pares.
São aranhas construtoras de teias em forma de saco que preferem como habitat os solos herborizados de clareiras e outras áreas abertas, mas algumas espécies habitam folhagens, galhos e ramos de árvores.
As espécies desta família apresentam tendência para ter maior actividade durante a noite, passando o dia retiradas em teias em forma de saco, com ou sem aberturas nos extremos. As teias, na realidae simples abrigos para retiro, são colocadas em folhas dobradas ou enroladas, por detrás da casca solta das árvores, debaixo de pedras ou de outros objetos que encontrem no chão.
Na América do Norte a família como atualmente é delimitada está apenas representada por dos géneros: Clubiona e Elaver (anteriormente Clubionoides). O género Clubiona é quase cosmopolita.
Na sua actual configuração, a família Clubionidae inclui os seguintes géneros:[2]
Clubionidae é uma família de aranhas araneomorfas que resultou da desagregação da anterior família homónima que incluía todas as aranhas que tenham 8 olhos agrupados em duas filas e fieiras anteriores cónicas adjacentes e que sejam construtoras de teias em forma de saco (daí o nome comum inglês sac spiders).
Clubionidae este o familie de păianjeni din taxonul Araneomorphae. [2][3] În unele limbi familia este supranumită păianjenii sac deoarece își țes un adăpost de forma unui sac sau cocon. Taxonomia grupului revizuită și unele genuri au format familii noi: Anyphaenidae, Tengellidae, Zorocratidae, Miturgidae, Corinnidae și Liocranidae.
Adăpostul este construit pe marginea frunzelor, care sunt răsucite într-un tub.[4] De asemenea, ei se găsesc sub scoarța copacilor printre pietre. Organele filiere sunt mari și conice. Picioarele poartă două gheare. De regulă, reprezentanții familiei sunt vânători activi și nocturni. Mușcătura păianjenilor Chiracanthium, specii întâlnite în locuințele umane, este dureroasă dar nemortală.[5]
Familia cuprinde peste 500 de specii din 15 genuri, 2/3 reprezintă genul Clubiona:
Clubionidae este o familie de păianjeni din taxonul Araneomorphae. În unele limbi familia este supranumită păianjenii sac deoarece își țes un adăpost de forma unui sac sau cocon. Taxonomia grupului revizuită și unele genuri au format familii noi: Anyphaenidae, Tengellidae, Zorocratidae, Miturgidae, Corinnidae și Liocranidae.
Clubionidae, bütün dünyada yaygın 17 cins ve 563 tür [1] ile temsil edilen örümcek familyası. 5–8 mm boyunda koyu renkli gececil örümceklerdir.
Familya teşhis karakteri (Türkiye için) : Ön örü memeleri çoğunlukla konik, kaidede birbirine yakın, ön ve arka memeler eşit uzunlukta ve uçta birleşerek koni oluşturur, orta memeler hiç fark edilmez[2].
Genel görünümü Gnaphosidae familyasına benzer; onlardan ayıran en önemli özellik, arka orta gözlerin yuvarlak olup, oval veya üçgenimsi olmaması ve ön örü meme çiftinin birbirine çok yakın olmasıdır. Ayrıca Clubionidae’nin birçok cinsinde tarsal tırnaklar tarak dişlidir[2]..
Gnaphosidae ile hemen hemen aynı habitatlarda yaşarlar; ancak Gnaphosidae çoğunlukla taş, kütük, kabuk altlarını tercih ederken Clubionidae daha çok kurumuş, bükülmüş yaprak içlerini tercih eder[2].
Dünya çapında yayılım gösterir.
Türkiye'de tek cinste (Clubiona) toplanan 7 türü bulunur.[3]
Clubionidae, bütün dünyada yaygın 17 cins ve 563 tür ile temsil edilen örümcek familyası. 5–8 mm boyunda koyu renkli gececil örümceklerdir.
Clubionidae[2] hay nhện túi là một họ nhện, là một họ có lịch sử phân loài rắc rối. Đầu tiền nhiều họ khác nhau được xếp chung thành một họ lớn. Nay đã tách thành nhiều họ khác nhau."[3]
Các chi theo The World Spider Catalog 12.0[4]:
.jpg)
Clubionidae hay nhện túi là một họ nhện, là một họ có lịch sử phân loài rắc rối. Đầu tiền nhiều họ khác nhau được xếp chung thành một họ lớn. Nay đã tách thành nhiều họ khác nhau."
563 современных вида объединяют в 15 родов[1]:
Ископаемые останки представителей семейства известны из кайнозойских отложений начиная с палеозоя[4]. Значительная их часть известна из инклюзов в янтаре (преимущественно в балтийском)[4]. 24 ископаемых вида Clubionidae включают в следующие роды[4]:
563 современных вида объединяют в 15 родов:
Anaclubiona Ono, 2010 — Япония, Тайвань. Carteroniella Strand, 1907 — Южная Африка Carteronius Simon, 1897 — Мадагаскар, Маврикий, Сьерра-Леоне Clubiona Latreille, 1804typus — всесветное распространение, 456 видов Clubionina Berland, 1947 — остров Сен-Поль Dorymetaecus Rainbow, 1920 — Лорд-Хау Elaver O. P-Cambridge, 1898 — Новый Свет, Филиппины Malamatidia Deeleman-Reinhold, 2001 — Малайзия, Индонезия Matidia Thorell, 1878 — Южная Азия, Океания Nusatidia Deeleman-Reinhold, 2001 — Южная Азия Pristidia Deeleman-Reinhold, 2001 — Южная Азия Pteroneta Deeleman-Reinhold, 2001 — Южная Азия, Австралия Scopalio Deeleman-Reinhold, 2001 — Калимантан Simalio Simon, 1897 — Индия, Шри-Ланка, Филиппины, Тринидад Tixcocoba Gertsch, 1977 — Мексика Ископаемые представителиИскопаемые останки представителей семейства известны из кайнозойских отложений начиная с палеозоя. Значительная их часть известна из инклюзов в янтаре (преимущественно в балтийском). 24 ископаемых вида Clubionidae включают в следующие роды:
† Chiapasona Petrunkevitch, 1963 Clubiona Latreille, 1804 — есть современные представители; † Concursator Petrunkevitch, 1958 † Desultor Petrunkevitch, 1942 Elaver O. P-Cambridge, 1898 — есть современные представители; † Eobumbatrix Petrunkevitch, 1922 † Eodoter Petrunkevitch, 1958 † Eostentatrix Petrunkevitch, 1922 † Eoversatrix Petrunkevitch, 1922 † Machilla Petrunkevitch, 1958 — принадлежность к Clubionidae спорна; † Massula Petrunkevitch, 1942 — принадлежность к Clubionidae спорна; † Prosocer Petrunkevitch, 1963 † Systariella Wunderlich, 2004
