Like other carnivores, euplerids can perceive visual, acoustic, chemical, and tactile signals. Communication is through scent in the form of glandular secretions and through a variety of cries, groans, and other vocalizations.
Communication Channels: acoustic ; chemical
Other Communication Modes: scent marks
Perception Channels: visual ; tactile ; acoustic ; chemical
All species in this family are threatened. Fossa fossana, Galidia elegans, Galidictis fasciata, and Salanoia concolor are considered vulnerable by the IUCN, and Cryptoprocta ferox, Eupleres goudotii, Galidictis grandidieri, and Mungotictis decemlineata are considered endangered. Cryptoprocta ferox, Eupleres goudotii, and Fossa fossana are on Appendix II of CITES. Habitat destruction in the form of deforestation is the main cause of their decline, though hunting by humans and predation by dogs also impact populations.
No information is available on the specific predators of euplerids, besides humans and domestic dogs, both of which are not native to Madagascar. Cryptic coloration in the form of spots and stripes on neutral backgrounds probably conceals most species well. Eupleres goudotii is known to either run or freeze when disturbed, and Cryptoprocta ferox releases a foul-smelling substance from its anal glands when it is alarmed. Large birds of prey or large snakes are potential predators.
Known Predators:
Anti-predator Adaptations: cryptic
Aside from molecular synapomorphies, euplerids have few traits in common. They tend to have slender bodies with relatively small heads and pointed rostra, although fossas (Cryptoprocta ferox) are more cat-like in appearance, with blunt snouts. Head and body length ranges from 250 mm in Mungotictis and Salanoia to 800 mm in adult male Cryptoprocta. The thick, soft pelage is gray or brown, and spotted or striped in all but Eupleres and Cryptoprocta. The foot posture is plantigrade or digitigrade.
Other Physical Features: endothermic ; homoiothermic; bilateral symmetry
Sexual Dimorphism: male larger
Euplerid lifespans in the wild are unknown. Cryptoprocta holds the longevity record in captivity, at 20 years.
Euplerids live in a variety of habitats, from humid forests, marshes, bogs, and swamps, to deserts and savannahs.
Habitat Regions: temperate ; tropical ; terrestrial
Terrestrial Biomes: desert or dune ; savanna or grassland ; forest ; rainforest ; scrub forest
Wetlands: marsh ; swamp ; bog
Species in the family Eupleridae are restricted to the island of Madagascar.
Biogeographic Regions: ethiopian (Native )
Other Geographic Terms: island endemic
Euplerids are primarily carnivorous, consuming small mammals, birds, reptiles, frogs, insects, crustaceans, and other invertebrates. Eupleres goudotii is specialized for eating intertebrates such as earthworms. Fossa fossana and Galidia elegans may include some fruit in their diets in addition to animal matter.
Primary Diet: carnivore (Eats terrestrial vertebrates, Eats eggs, Insectivore , Eats non-insect arthropods); herbivore (Frugivore ); omnivore
The family Eupleridae, the Malagasy carnivores, consists of eight species and seven genera in two subfamilies. The diversity of form and function in this family is such that some have suggested it be split into several families.
Cryptoprocta ferox individuals sometimes attack poultry. There are no reports of other euplerids negatively affecting humans.
Euplerids that eat fruit are primary consumers, and all euplerids are secondary and higher-level consumers, because they eat a variety of animal matter. They, in turn, are eaten by humans and domestic dogs, and possibly other predators as well. Cryptoprocta ferox is the largest native predator on Madagascar and, except for humans, is at the top of the food chain.
Euplerids are commonly hunted for their meat.
Positive Impacts: food
Mating systems in Eupleridae vary, as social structure varies from species to species. Fossas form monogamous pairs, while species in the genera Galidia, Mungotictis, and Salanoia are either found alone or in pairs, suggesting that they are monogamous within, but not across, breeding seasons. Species in the genera Eupleres and Galidictis live alone, in pairs, or in small family groups, which also might indicate monogamy. Mungotictis individuals live in small groups with several adults of each sex, but it is not known whether all of the adults within a group breed. Cryptoprocta individuals are strictly solitary, suggesting a polygynous or polygynandrous mating system.
Mating System: monogamous ; polygynous ; polygynandrous (promiscuous)
Euplerids have definite breeding seasons, which vary by species and last anywhere from two to eight months. Gestation lasts around three months. Usually there are just one or two young per litter, though Cryptoprocta can have up to four. Weaning takes place between two and four and a half months.
Key Reproductive Features: semelparous ; seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; fertilization ; viviparous
Like all eutherian mammals, euplerid females nuture their young through a placenta until the young are born. They then provide their offspring with milk for two to four and a half months. Females of some genera, such as Cryptoprocta, select dens in which to bear and nurse their young. Mungotictis individuals live in family groups of several adults, juveniles, and young; thus, offspring have an association with their parents beyond weaning.
Parental Investment: pre-fertilization (Provisioning, Protecting: Female); pre-hatching/birth (Provisioning: Female, Protecting: Female); pre-weaning/fledging (Provisioning: Female, Protecting: Male, Female); pre-independence (Provisioning: Female, Protecting: Male, Female); post-independence association with parents
The extant native carnivores of Madagascar form a monophyletic group and together comprise the family Eupleridae (there are also three carnivore species that have been introduced to Madagascar by humans: the domestic dog [Canis lupus familiaris]; the Wildcat [Felis silvestris], which was introduced in the 19th century and is not uncommon in natural forest habitats; and the Small Indian Civet [Viverricula indica], which is generally found in heavily degraded and open edges or at the forest edge). Goodman (2009) recognized 8 euplerid species in seven genera and noted that at least one more form was likely to be recognized as a distinct species after further investigation.
The carnivores of Madagascar have been surrounded by considerable taxonomic confusion over the years as a result of what is now believed to be striking convergent evolution between this highly isolated carnivore lineage in Madagascar (currently separated from the mainland by around 400 km of open water) and the evolution of carnivores in other parts of the world. This convergence in features resulted in various members of the Madagascar carnivore lineage resembling cats (family Felidae), civets (family Viverridae), or mongooses (family Herpestidae) from "off-island" as they adapted to fill similar ecological niches (similar striking examples of convergent evolution can be seen in the similarities between various species in the Australian marsupial lineage and "ecological equivalents" evolving elsewhere). The recent molecular phylogenetic data indicating that all the Madagascar carnivores have a single carnivore ancestor rather than multiple ones implies a scenario requiring just a single ancient colonization from the distant continent of Africa rather than several. Unfortunately, although researchers have worked to identify shared derived morphological characters (i.e., "synapomorphies") uniting this group, which would support the monophyly indicated by the molecular data, no such characters have been identified. The sister group to the Eupleridae is the Herpestidae; sister to (Eupleridae + Herpestidae) is Hyaenidae (Agnarsson et al. 2010; Eizirik et al. 2010).
Goodman (2009) reviewed the history of the taxonomic treatment of Madagascar's native carnivores.The largest and best known living euplerid, the Fosa (Cryptoprocta ferox), is nearly the size of a small Puma and was at one time believed to be a felid (at other times it was placed in its own family or considered to be a viverrid or herpestid). The Spotted Fanaloka (Fossa fossana) and Falanouc (Eupleres goudotii) were believed to be viverrids and the Ring-tailed Vontsira (Galidia elegans), Broad-striped Vontsira (Galidictis fasciata), Grandidier's Vontsira (Galidictis grandidieri), Brown-tailed Vontsira (Salanoia concolor), and Narrow-striped Boky (Mungotictis decemlineata) were all believed to be herpestids.Today, species in the first three genera above are included in the subfamily Euplerinae whereas the mongoose-like species in the latter four genera are placed in the subfamily Galidiinae. By the middle of the 19th century, six of the eight euplerids were known to scientists and formally described. The Narrow-striped Boky was described in 1867 and Grandidier's Vontsira in 1986 (this latter species has a conservation status of Endangered, with a range of less than 500 km2 that is essentially a single location in extreme southwestern Madagascar). The Giant Fosa (Cryptoprocta spelea) is known only from subfossil remains and apparently went extinct within the past few thousand years.
The basic biology of some euplerids, such as the vontsiras, remains almost unknown. Conservation assessments are difficult for most euplerids due to a dearth of information, but the enormous loss of forest habitat in Madagascar during the latter half of the 20th century surely had a negative impact impact on all euplerid species, although some more than others. In addition to threats from habitat loss, most (possibly all) euplerids are consumed as bushmeat. They are all generally viewed by local people as vermin and blamed for preying on domestic animals, especially fowl, although much of this predation can actually be attributed to the introduced Small Indian Civet. The small geographic range of Grandidier's Vontsira may be due more to natural ecological conditions rather than to human impacts on the environment.
(Goodman 2009 and references therein)
An Eupleridae a zo ur c'herentiad kigdebrerien eus Madagaskar.
An hini anavezetañ eo moarvat ar Fosa (Cryptoprocta ferox) en iskerentiad Euplerinae. Er c'herentiad Viverridae e veze renket holl izili an iskerentiad-se gwechall tra ma oa renket ar Galidiinae e-touez an Herpestidae.
An Eupleridae a zo ur c'herentiad kigdebrerien eus Madagaskar.
An hini anavezetañ eo moarvat ar Fosa (Cryptoprocta ferox) en iskerentiad Euplerinae. Er c'herentiad Viverridae e veze renket holl izili an iskerentiad-se gwechall tra ma oa renket ar Galidiinae e-touez an Herpestidae.
Els euplèrids (Eupleridae) són una família de carnívors endèmics del Madagascar, que comprenen vuit espècies conegudes que pertanyen a set gèneres. Probablement, l'espècie més coneguda és la fossa (Cryptoprocta ferox), de la subfamília dels euplerins. Totes les espècies d'aquesta subfamília eren anteriorment classificades com a vivèrrids, mentre que les de la subfamília dels galidins eren classificats com a herpèstids (mangostes).
No hi ha característiques morfològiques que distingeixin els depredadors de Madagascar clarament dels altres depredadors.[1] En canvi, mostren convergència evolutiva amb diversos grups d'altres depredadors, com el gats, vivèrrids o les mangostes, encara que no es coneixen les raons de les diferents evolucions que van tenir cadascun d'ells. L'espècie més representativa és la fossa, amb una longitud corporal de fins a 80 centímetres i un pes de fins a 12 quilograms, mentre que la més petita és la mangosta de bandes estretes amb una longitud corporal mitjana de 26 centímetres i un pes de 500 grams. Els mascles i les femelles dels carnívors de Madagascar no es diferencien en el color del pelatge. En canvi, en algunes espècies, els pèls dels mascles són més llargs que els de les femelles.
En general, el cos d'aquests animals és prim i allargat, i les extremitats són curtes. Els peus solen ser relativament grans, i tenen urpes retràctils, excepte les de la fossa que són semi-retràctils. El pèl és curt i dens, i té unes tonalitats grises i marrons. En certa manera, segueix el patró de taques o ratlles. La cua és lleugerament més curta que el tronc, peluda en la majoria de les espècies, i pot ser anellada, com és el cas de la mangosta de cua anellada.
El cap és més aviat petit en comparació amb la resta del cos. A la majoria de les espècies el musell és puntegut, encara que la fossa té el rostre petit característic dels gats. Tenen els premolars superiors i els molars característics dels depredadors, encara que en el cas de la fossa no estan tant pronunciats.
Els euplèrids viuen a la gran illa de Madagascar, a la costa oriental d'Àfrica. No viuen a les illes petites. Són els únics carnívors que hi viuen de forma natural, ja que els altres carnívors que hi viuen (el gat, el gos i la civeta petita de l'Índia), han estat introduïts per l'home. Aquests animals viuen principalment als boscos: des de les selves tropicals de la costa oriental, així com als boscos d'arbres caducifolis de l'oest o als boscos espinosos del sud-oest de l'illa. Sis de les espècies viuen estrictament als boscos, mentre que les altres dues, la fossa i en menor mesura de la mangosta de cua anellada, de vegades cerquen aliment en zones sense arbres o a les vores dels boscos. Aquestes dues espècies són també les menys exigents en termes del seu hàbitat i es troben en diferents tipus de boscos, mentre que la majoria de les altres espècies s'especialitzen en un tipus de bosc en particular.
Durant l'apogeu de la biodiversitat a les selves tropicals de la costa est, a vegades es poden trobar fins a cinc espècies d'euplèrid. Els boscos de l'oest i sud-oest tenen una menor diversitat d'espècies, però major densitat de població.[1]
El comportament social és variable en moltes espècies, encara que poc conegut. De les espècies més estudiades, la fossa té una vida solitària, mentre que la mangosta de cua anellada viu en grups familiars formats per un mascle, una femella i fins a tres cries. S'han observat dos o més animals cohabitant d'altres espècies, encara que tendeixen a ser mares amb les seves cries. Amb l'excepció de la mangosta de cua anellada, cap altra espècie és coneguda perquè els mascles participin activament en l'època de cria, i és probable que visqui en solitari fora de la temporada de cria.
El euplèrids són animals territorials que marquen els seus territoris amb secrecions de les seves glàndules. Les mides dels seus territoris són com els predadors en general, relativament grans. Els de la fossa, per exemple, comprenen fins a 26 km2.[2] En general, en aquestes espècies d'animals, la comunicació olfactiva amb marques d'olor té un paper important, encara que també el té, en moltes d'elles, la comunicació auditiva a través d'alguns sons suaus. En el cas de la mangosta de cua anellada, la comunicació auditiva és més complex, donat que, probablement pel fer de ser més social, té un repertori fonètic més ampli.
L'estil de vida dels euplèrids és variable. Algunes espècies tenen una forma de vida cathemeral, cosa que vol dir que reparteixen les seves activitats vitals entre el dia i la nit. Altres animals, com els del gènere Galidictis o l'eupleri són bàsicament nocturns. Com a llocs de descans o refugi, fan servir troncs buits, coves, esquerdes a les roques o caus. Són els principals depredadors terrestres, el que vol dir significa que viuen principalment a terra, encara que també es poden enfilar als arbres, i alguns, fins i tot, neden. El desplaçament pot ser recolzant-se sobre els dits del peus o sobre les plantes dels peus.
Algunes espècies mostren adaptacions al clima estacional de Madagascar. La fossa, al seu cos, i l'eupleri, a la cua, guarden reserves de greix, arribant a augmentar el seu pes corporal fins a un 25%. Aquestes reserves es fan servir per poder sobreviure durant l'estació humida al fred i durant l'estació seca a l'escassetat d'aliment. No obstant això, no hi ha cap prova de letargia o hibernació.[1]
El euplèrids són principalment carnívors, encara que la seva dieta pot variar considerablement d'acord amb l'hàbitat i la temporada. La fossa, el major depredador de Madagascar, que està equipada amb una mossegada potent, menja principalment vertebrats, incloent-hi el lèmur. L'eupleri, d'acord amb les seves dents petites, menja aliments tous, principalment cucs. Les altres espècies que pesen menys de 2 quilos, consumeixen petits vertebrats, insectes i altres invertebrats. Algunes espècies també s'alimenten de carronya en petita escala, així com d'aliments vegetals com fruits.
La reproducció és estacional, almenys en algunes espècies, de manera que els naixements tenen lloc durant l'estació plujosa, que és l'època de l'any amb més abundància d'aliment. El període de gestació varia segons l'espècie entre 40 i 105 dies, encara que les dades són parcialment contradictòries.[1] Les ventrades són petites amb un o dos cadells, encara que la fossa pot tenir-me fins a quatre. Els nadons passen generalment les seves primeres setmanes de vida en un cau. El nivell de desenvolupament de les cries acabades de néixer és variable: les fosses són altricials, mentre que els eupleris ho són parcialment, i les mangostes de cua anellada són precoces. El deslletament es produeix entre els dos mesos i els quatre anys i mig d'edat. Existeix poca informació sobre l'esperança de vida d'aquestes espècies a la natura. Les fosses i les mangostes de cua anellada poden viure més de 20 anys en captivitat.
Atès que els euplèrids viuen principalment als boscos, es troben amenaçats per la progressiva destrucció del seu hàbitat a causa de la crema de boscos, la desforestació, i la producció de carbó i minera. Un altre factor és la competència amb altres espècies introduïdes, com són el gos domèstic o la civeta petita de l'Índia. A més se'ls caça, en part per la seva carn, i en part perquè tenen una reputació d'entrar a les cases i graners per robar pollastres i altres animals petits. Tot i així, no es coneix en quina mesura es poden atribuir realment aquests incidents als euplèrids. A Madagascar existeixen contes populars que parlen de fosses, de vegades representades com a amenaça pels humans. No hi ha cap garantia sobre els informes d'atacs a persones.[2]
Una espècie, la fossa de les cavernes, s'extingí en els darrers mil·lennis. L'UICN cataloga la mangosta de Wozencraft en perill (alt risc d'extinció), la fossa, la mangosta de bandes estretes, i la mangosta bruna de Madagascar com vulnerables, la mangosta de bandes amples, la civeta de Madagascar, i l'eupleri com gairebé amençades, i només una espècie, la mangosta de cua anellada, en perill crític d'extinció.[3]
Estudis moleculars recents, indiquen que les vuit espècies vivents de carnívors de Madagascar evolucionaren a partir d'un ancestre, que es creu que va arribar provinent del continent africà creuant el mar, fa entre 18 i 24 milions d'anys. Això fa que els carnívors de Madagascar formin un clade. Estan estretament lligats amb les mangostes, els seus parents vius més propers.[4] La fossa i la civeta de Madagascar (Fossa fossana) són considerades les espècies supervivents més antigues d'aquest grup.
Històricament, les relacions dels carnívors de Madagascar han estat molt discutides, però les proves moleculars, suggereixen que formen un clade únic, actualment conegut com la família dels euplèrids.[5] Els hiènids són un tàxon germà dels euplèrids i dels herpèstids, i juntament amb els vivèrrids, els felins i altres grups més petits, formen el subordre dels feliformes (carnívors amb aspecte de gat).[6][7]
La divergència evolutiva entre els herpèstids i els euplèrids es remunta a l'Oligocè,[7] una època en què els feliformes compartien molts trets, especialment entre els gats i els vivèrrids. Els Palaeoprionodonts (de la superfamília Aeluroidea), trobats a Europa i Asia entre l'acabament de l'Eocè o l'inici de l'Oligocè, s'assemblaven a l'actual fossa, mentre que el Proailurus, una forma extinta de gat, tenien un aspecte físic molt semblant al dels vivèrrids.[8] Malgrat aquestes semblances en els registres fòssils, els actuals carnívors de Madagascar són clarament diferents, amb les subfamílies dels euplerins i dels galidins tenint semblances amb les civetes i les mangostes respectivament.[6] Els euplerins (que inclouen la fossa, l'eurpleri i la civeta de Madagascar) tenen una regió auditiva del crani similar a la dels vivèrrids, mentre que els galidins la tenen semblant a la de les mangostes. Basant-se en aquest tret, Robert M. Hunt Jr. Va proposar el 1996 que Madagascar havia estat colonitzada dues vegades, una vegada per vivèrrids i l'altra per herpèstids. Els estudis genètics de Yoder i els seus col·legues de l'any 2003, van suggerir una única colonització feta per un primitiu herpèstid, seguida per una ràpida evolució divergent. Aquest ancestre comú hauria arribat del continent africà, probablement creuant el mar, cap a la fi de l'Oligocè o principis del Miocè (24–18 milions d'anys),[6][7] encara que Philippe Gaubert i Veron estimen la data d'aquesta divergència en fa 19,4 milions d'anys.[7][9]
C. ferox (Fossa)
†C. spelea (Fossa de les cavernes)
Fossa (Civeta de Madagascar)
Eupleres (Eupleri)
Galidia (Mangosta de cua anellada)
G. fasciata (Mangosta de bandes amples)
G. grandidieri (Mangosta de Wozencraft)
S. durrelli (Salanoia durrelli)
S. concolor (Mangosta bruna de Madagascar)
Mungotictis (Mangosta de bandes estretes)
(altres feliformes)
Viverridae (vivèrrids)
Hyaenidae (hienes)
Herpestidae (mangostes)
Eupleridae (carnívors malgaixos)
Els euplèrids (Eupleridae) són una família de carnívors endèmics del Madagascar, que comprenen vuit espècies conegudes que pertanyen a set gèneres. Probablement, l'espècie més coneguda és la fossa (Cryptoprocta ferox), de la subfamília dels euplerins. Totes les espècies d'aquesta subfamília eren anteriorment classificades com a vivèrrids, mentre que les de la subfamília dels galidins eren classificats com a herpèstids (mangostes).
Madagaskarské šelmy (Eupleridae) je malá monofyletická skupina šelem endemitická pro Madagaskar. Tvoří ji několik druhů, z nichž patrně nejznámější je fosa (Cryptoprocta ferox), která je také největší. Nejbližšími příbuznými madagaskarských šelem jsou promykovití (Herpestidae). Dřívější řazení některých druhů (podčeleď Euplerinae) mezi cibetkovité se ukázalo chybné.
Madagaskarské šelmy (Eupleridae) je malá monofyletická skupina šelem endemitická pro Madagaskar. Tvoří ji několik druhů, z nichž patrně nejznámější je fosa (Cryptoprocta ferox), která je také největší. Nejbližšími příbuznými madagaskarských šelem jsou promykovití (Herpestidae). Dřívější řazení některých druhů (podčeleď Euplerinae) mezi cibetkovité se ukázalo chybné.
Madagaskarrovdyr (Eupleridae) er en familie af rovdyr, der kun findes på Madagaskar (endemiske) og består af 10 kendte nulevende arter fordelt i to underfamilier. Arterne har da også traditionelt været grupperet sammen med desmerdyr. Således har arterne i underfamilien Euplerinae tidligere været klassificeret som civetter, mens alle arter i underfamilien Galidiinae blev klassificeret som desmerkatte.
Den nok bedst kendte art er fossaen (Cryptoprocta ferox) som er Madagaskars største rovdyr. Den minder i udseende om en lille, lavbenet puma, men som de øvrige medlemmer af gruppen skyldes ligheden alene konvergent evolution.
Nylige molekylære undersøgelser peger på at de 10 nulevende arter af madagaskarrovdyr udviklede sig fra en fælles stamform, der formodes at være sejlet på drivtømmer fra fastlandsafrika for 18-24 millioner år siden (sen Oligocæn - tidlig Miocæn).[1]
Alle Madagaskarrovdyrene må betragtes som truede arter som følge af ødelæggelse af levesteder og konkurrence fra andre, indførte (ikke-endemiske) pattedyr.[2]
Madagaskarrovdyr (Eupleridae) er en familie af rovdyr, der kun findes på Madagaskar (endemiske) og består af 10 kendte nulevende arter fordelt i to underfamilier. Arterne har da også traditionelt været grupperet sammen med desmerdyr. Således har arterne i underfamilien Euplerinae tidligere været klassificeret som civetter, mens alle arter i underfamilien Galidiinae blev klassificeret som desmerkatte.
Den nok bedst kendte art er fossaen (Cryptoprocta ferox) som er Madagaskars største rovdyr. Den minder i udseende om en lille, lavbenet puma, men som de øvrige medlemmer af gruppen skyldes ligheden alene konvergent evolution.
Nylige molekylære undersøgelser peger på at de 10 nulevende arter af madagaskarrovdyr udviklede sig fra en fælles stamform, der formodes at være sejlet på drivtømmer fra fastlandsafrika for 18-24 millioner år siden (sen Oligocæn - tidlig Miocæn).
Alle Madagaskarrovdyrene må betragtes som truede arter som følge af ødelæggelse af levesteder og konkurrence fra andre, indførte (ikke-endemiske) pattedyr.
Die Madagassischen Raubtiere (Eupleridae) sind eine auf Madagaskar lebende Familie der Raubtiere (Carnivora). Sie fasst alle natürlicherweise auf dieser Insel vorkommenden Raubtiere zusammen, ihre Zusammengehörigkeit wurde erst Anfang des 21. Jahrhunderts aufgrund molekulargenetischer Untersuchungen festgestellt. Es ist eine in Bezug auf Körperformen und Lebensweisen sehr vielfältige Gruppe, die meisten Arten sind jedoch einzelgängerische Fleischfresser. Die Familie umfasst neun lebende und eine in den letzten Jahrtausenden ausgestorbene Art.
Es gibt keine morphologischen Charakteristiken, die die Madagassischen Raubtiere eindeutig von den anderen Raubtieren unterscheiden.[1] Vielmehr zeigen sie Konvergenzen zu verschiedenen anderen Raubtiergruppen, etwa den Katzen, Schleichkatzen oder Mangusten, was der Grund dafür war, dass anhand äußerer Kriterien die Verwandtschaft dieser Tiere nicht erkannt werden konnte. Der größte Vertreter ist die Fossa mit einer Kopfrumpflänge von bis zu 80 Zentimetern und einem Gewicht von bis zu 12 Kilogramm, während die kleinsten Madagaskar-Mangusten eine Kopfrumpflänge von 26 Zentimetern und ein Gewicht von 500 Gramm aufweisen. Die Männchen und Weibchen der Madagassischen Raubtiere unterscheiden sich nicht in der Fellfärbung, bei einigen Arten allerdings in den Ausmaßen – in diesen Fällen sind die Männchen größer.
Generell ist der Körperbau dieser Tiere schlank und langgestreckt, die Gliedmaßen sind kurz. Die Pfoten sind oft relativ groß, die Krallen können einziehbar sein – etwa bei der Fossa – oder nicht. Das Fell ist kurz und dicht, es ist in verschiedenen Grau- oder Brauntönen gehalten. Bei einigen Arten ist es mit Flecken oder Streifen gemustert. Der Schwanz ist etwas kürzer als der Rumpf, er ist bei der Mehrzahl der Arten buschig und kann – etwa beim Ringelschwanzmungo – Signalfärbung aufweisen.
Der Kopf ist, verglichen mit dem übrigen Körper, eher klein. Er ist bei den meisten Arten durch die zugespitzte Schnauze charakterisiert, bei der Fossa hingegen ist er mit seinem kurzen Gesichtsschädel katzenähnlich. Die Brechschere aus dem letzten oberen Prämolar und dem ersten unteren Molar („Reißzähne“), ein Raubtiermerkmal, ist mit Ausnahme der Fossa nicht stark ausgeprägt. Der Falanuk weicht mit seinem gleichförmigen, an Insektenfresser erinnernden Gebiss deutlich von den anderen Arten ab.
Die Madagassischen Raubtiere sind auf Madagaskar vor der Ostküste Afrikas endemisch, auf den kleinen vorgelagerten Inseln kommen sie nicht vor. Sie sind die einzigen natürlicherweise auf dieser Insel lebenden Raubtiere, vom Menschen wurden allerdings die Hauskatze, der Haushund und die Kleine Indische Zibetkatze dort eingeführt. Lebensraum der Madagassischen Raubtiere sind hauptsächlich Wälder, wobei sie in verschiedenen Waldformen leben können. So finden sie sich in den Regenwäldern der Ostküste ebenso wie in den Laubwäldern im Westen und den Dornwäldern im Südwesten der Insel. Sechs der Arten sind strikte Waldbewohner, nur die Fossa und in geringerem Ausmaß der Ringelschwanzmungo suchen manchmal in unbewaldeten Gegenden oder an Waldrändern nach Nahrung oder nutzen diese als Durchzugsgebiete. Diese beiden Arten sind auch am anspruchslosesten in Bezug auf ihren Lebensraum und finden sich in unterschiedlichen Waldformen, während die meisten übrigen Arten auf einen bestimmten Waldtyp als Habitat spezialisiert sind.
Die Artenvielfalt ist in den Regenwäldern der Ostküste am höchsten, hier finden sich manchmal bis zu fünf Arten sympatrisch. Die westlichen und südwestlichen Wälder haben eine geringere Artenvielfalt, aber möglicherweise höhere Populationsdichten.[2]
Die Lebensweise der Madagassischen Raubtiere ist variabel. Einige Arten haben eine kathemerale Lebensweise, das heißt, sie haben keinen ausgeprägten Tag-Nacht-Rhythmus. Andere Tiere, etwa die Breitstreifenmungos oder die Fanaloka sind vorrangig nachtaktiv. Als Ruheplätze dienen ihnen hohle Baumstämme, Erdhöhlen, Felsspalten oder selbst gegrabene Baue. Madagassische Raubtiere sind vorrangig terrestrisch, das heißt, sie leben überwiegend am Boden, die meisten Arten können gut klettern, einige auch schwimmen. Die Fortbewegung kann sowohl auf den Zehen (digitigrad) als auch sohlengängerisch (plantigrad) sein.
Einige Arten zeigen Anpassungen an das saisonale Klima Madagaskars. So kann die Fossa in ihrem Körper und der Falanuk in seinem Schwanz Fettreserven anlegen, dabei steigt das Körpergewicht um bis zu 25 %. Diese Reserven werden in der Regenzeit angelegt, um die kühle und nahrungsarme Trockenzeit besser überstehen zu können. Es gibt aber bei keiner Art Hinweise auf eine Trockenstarre oder Hibernation.[3]
Auch das Sozialverhalten ist variabel, bei vielen Arten aber kaum bekannt. Von den besser erforschten Arten lebt die Fossa einzelgängerisch und der Ringelschwanzmungo in Familiengruppen aus einem Männchen, einem Weibchen und bis zu drei Jungtieren. Auch von anderen Arten gibt es Beobachtungen von zwei oder mehr zusammenlebenden Tieren, dabei handelt es sich wahrscheinlich um Mütter mit ihren Jungtieren. Außer dem Ringelschwanzmungo ist keine Art bekannt, bei der sich die Männchen aktiv an der Jungenaufzucht beteiligen, sie leben vermutlich außerhalb der Paarungszeit einzelgängerisch.
Madagassische Raubtiere sind meist territoriale Tiere, die ihre Reviere mit Drüsensekreten markieren. Die Reviere sind wie bei Fleischfressern allgemein relativ groß, bei der Fossa beispielsweise können sie bis zu 26 km² umfassen.[4] Die olfaktorische Kommunikation mit Duftspuren spielt generell eine wichtige Rolle bei diesen Tieren, hingegen sind viele Arten leise Tiere, die wenig Laute von sich geben. Ausnahme sind die sozialeren Ringelschwanzmungos, die ein vielfältiges Lautrepertoire besitzen.
Madagassische Raubtiere sind vorwiegend Fleischfresser, die Ernährung kann nach Lebensraum und Jahreszeit deutlich variieren. Die Fossa, das größte Madagassische Raubtier, ist mit einem kräftigen Gebiss ausgestattet und frisst vorwiegend Wirbeltiere, darunter Lemuren. Der Falanuk ist mit seinen kleinen Zähnen an weiche Nahrung angepasst und nimmt vorwiegend Regenwürmer zu sich. Die übrigen Arten, die allesamt unter 2 Kilogramm wiegen, verzehren kleine Wirbeltiere sowie Insekten und andere wirbellose Tiere und sind häufig Nahrungsgeneralisten. Einige Arten fressen auch Aas und nehmen in kleinem Ausmaß auch pflanzliche Nahrung wie Früchte zu sich.
Die Fortpflanzung ist zumindest bei einigen Arten saisonal, sodass die Geburten in die Regenzeit fallen, wenn das Nahrungsangebot am größten ist. Die Tragzeit beträgt je nach Art 40 bis 105 Tage, die Angaben sind jedoch teilweise widersprüchlich.[5] Die Wurfgrößen sind mit eins oder zwei klein, lediglich bei der Fossa können es bis zu vier Jungtiere sein. Die Neugeborenen verbringen ihre ersten Lebenswochen meist in einem Bau oder in einem anderen Unterschlupf. Der Entwicklungsgrad der Neugeborenen ist unterschiedlich, so sind die Jungtiere der Fossas Nesthocker, während sie bei der Fanaloka und teilweise auch bei den Madagaskar-Mangusten Nestflüchter sind. Die Entwöhnung findet im Alter zwischen zwei und viereinhalb Monaten statt. Über die Lebenserwartung in freier Wildbahn gibt es kaum Angaben; Fossas und Ringelschwanzmungos können in menschlicher Obhut über 20 Jahre alt werden.
Da die Madagassischen Raubtiere überwiegend Waldbewohner sind, sind sie durch die fortschreitende Zerstörung ihres Lebensraumes aufgrund von Brandrodungen, Abholzungen, der Holzkohleerzeugung und dem Bergbau gefährdet. Ein weiterer Faktor ist die Konkurrenz durch eingeschleppte Arten wie den Haushund oder die Kleine Indische Zibetkatze. Hinzu kommt die Bejagung: zum einen werden sie wegen ihres Fleisches gejagt, zum anderen, weil sie im Ruf stehen, in Häuser und Ställe einzudringen und Geflügel und andere kleine Haustiere zu reißen. In welchem Ausmaß diese Vorfälle tatsächlich auf das Konto der Madagassischen Raubtiere gehen oder ob die eingeschleppten Raubtiere dafür verantwortlich sind, ist nicht bekannt. In der madagassischen Folklore finden sich Erzählungen, wonach Fossas manchmal eine Bedrohung für den Menschen darstellen. Gesicherte Berichte über Angriffe auf Menschen gibt es jedoch nicht.[6]
Eine Art, die Riesenfossa, ist in den letzten Jahrtausenden ausgestorben. Die IUCN listet eine Art, den Großen Breitstreifenmungo, als „stark gefährdet“ (endangered); drei Arten, Fossa, Schmalstreifenmungo und Schlichtmungo, als „gefährdet“ (vulnerable); drei weitere Arten, Breitstreifenmungo, Falanuk und Fanaloka, als „gering gefährdet“ (near threatened) und nur eine Art, den Ringelschwanzmungo, als nicht gefährdet.[7]
Die Madagassischen Raubtiere umfassen sieben Gattungen mit neun lebenden und einer ausgestorbenen Art, die auf zwei Unterfamilien aufgeteilt werden:
Während der genetische Befund eindeutig darauf hinweist, dass die Madagassischen Raubtiere eine monophyletische Gruppe sind, das heißt von einem gemeinsamen Vorfahren abstammen, ist die innere Systematik umstrittener. Die Madagaskar-Mangusten bilden wahrscheinlich ebenfalls eine monophyletische Gruppe – wobei die Position des Schlichtmungos nicht genau bekannt ist. Fossa und Fanaloka sind eng miteinander verwandt, die Stellung des Falanuk ist umstritten, sodass nicht klar ist, ob auch die Euplerinae monophyletisch sind. Ein mögliches Kladogramm der Madagassischen Raubtiere sieht folgendermaßen aus:[9]
Madagassische Raubtiere (Eupleridae) N.N.Fanaloka (Fossa)
Fossa (Cryptoprocta)
Falanuk (Eupleres, Position unsicher)
Breitstreifenmungo (Galidictis)
Schlichtmungo (Salanoia, Position unsicher)
Schmalstreifenmungo (Mungotictis)
Ringelschwanzmungo (Galidia)
Aufgrund von Unterschieden in der Morphologie und in der Lebensweise wurden die Raubtiergattungen Madagaskars früher auf drei Gruppen aufgeteilt: die Madagaskar-Mangusten wurden als Unterfamilie Galidiinae der Mangusten (Herpestidae) betrachtet, denen die Mangustenarten des afrikanischen Festlandes und Asiens (Herpestinae) gegenüberstanden.[10] Falanuk und Fanaloka wurden als Unterfamilie Euplerinae den Schleichkatzen (Viverridae) zugerechnet[10], wobei der Falanuk bei seiner Erstbeschreibung 1835 gar als Vertreter der Insektenfresser und nicht der Raubtiere angesehen wurde.[11] Die taxonomische Zugehörigkeit der Fossa war umstritten. Sie wurde meist in einer eigenen Unterfamilie, Cryptoproctinae, geführt, die aufgrund einiger katzenartiger Merkmale manchmal zu den Katzen (Felidae)[12], meist aber ebenfalls zu den Schleichkatzen[13] oder Mangusten[10] gezählt wurden.
2003 veröffentlichten Anne Yoder et al. eine umfassende molekulargenetische Studie, in der die systematische Stellung der auf Madagaskar heimischen Raubtiere anhand zweier mitochondrialer und zweier nukleärer Gene untersucht wurde.[9] Entgegen den bisher vermuteten Abstammungsverhältnissen zeigte die Untersuchung, dass die Madagassischen Raubtiere trotz aller morphologischen Unterschiede eine monophyletische Gruppe bilden. Im Jahr 2005 ergab eine Untersuchung von Philippe Gaubert et al., dass rein morphologische Kriterien die Monophylie der Madagassischen Raubtiere nicht unterstützen, weshalb vorgeschlagen wurde, sie zumindest auf mehrere Familien aufzuteilen.[11] Die jüngeren taxonomischen Veröffentlichungen erkennen jedoch die Eupleridae als Ganzes an und führen die von Gaubert et al. vorgeschlagene Aufteilung nicht durch.[14]
Die Untersuchungen von Yoder et al. ergaben, dass die Mangusten (Herpestidae) die Schwestergruppe der Madagassischen Raubtiere sind und die Hyänen (Hyaenidae) die Schwestergruppe der Klade aus Mangusten und Madagassischen Raubtieren. Mit den Schleichkatzen oder Katzen besteht demnach nur eine entfernte Verwandtschaft.[9]
Diskutiert wird die Frage, wie die Madagassischen Raubtiere nach Madagaskar gekommen sind. Da sie eine monophyletische Gruppe sind, ist von einem einzigen Besiedlungsvorgang auszugehen. Die 400 Kilometer vor der Ostküste Afrikas gelegene Insel beherbergt eine eigentümliche und beschränkte Säugetierfauna, es kommen hier natürlicherweise landgebundene Säuger aus nur fünf Taxa vor, die Lemuren, die Tenreks, die Madagaskar-Ratten, die Madagassischen Raubtiere sowie Madagassische Flusspferde. Da die im 19. Jahrhundert populäre Landbrücken-Hypothese angesichts der Plattentektonik als obsolet gilt, bleibt als plausibelste Methode der Seeweg, entweder schwimmend oder auf treibender Vegetation.
Ein derartiger Transport stellt allerdings für die Tiere eine große Herausforderung dar. Sie müssen längere Zeit ohne Nahrungsmittel und Wasser überleben und in einer größeren Gruppe ankommen, um dort noch einen Fortpflanzungspartner zu finden. Wie oben erwähnt, können einige Madagassische Raubtiere Fettvorräte anlegen, um nahrungsärmere Zeiten durchzustehen. Auch wenn es bei den heutigen Arten keine Hinweise mehr auf Hibernation gibt, ist doch denkbar, dass für Tiere mit Fettreserven und im Ruhe- oder Schlafzustand eine derartige Reise am ehesten zu überleben wäre. Anhand der molekularen Uhr berechnet Anne Yoder den Zeitpunkt der Ankunft der Tiere auf Madagaskar auf vor 24 bis 18 Millionen Jahren[9], also im späten Oligozän oder frühen Miozän.
Es sind auf Madagaskar keine Fossilien von Wirbeltieren aus dem Zeitraum zwischen dem Ende der Kreidezeit (vor rund 65 Millionen Jahren) und dem späten Pleistozän oder frühen Holozän (vor rund 12.000 Jahren) bekannt. Aus Fossilien lassen sich also derzeit keine Rückschlüsse auf die Entwicklungsgeschichte dieser Tiere ziehen.[15]
Die Madagassischen Raubtiere (Eupleridae) sind eine auf Madagaskar lebende Familie der Raubtiere (Carnivora). Sie fasst alle natürlicherweise auf dieser Insel vorkommenden Raubtiere zusammen, ihre Zusammengehörigkeit wurde erst Anfang des 21. Jahrhunderts aufgrund molekulargenetischer Untersuchungen festgestellt. Es ist eine in Bezug auf Körperformen und Lebensweisen sehr vielfältige Gruppe, die meisten Arten sind jedoch einzelgängerische Fleischfresser. Die Familie umfasst neun lebende und eine in den letzten Jahrtausenden ausgestorbene Art.
Eupleridae се фамилија на цицачи од редот Ѕверови (Carnivora); Познат како мадагаскарски предатори или мадагаскарски мунгоси. Најпознатите од нив е фоса[1]. Видовите од оваа фамилија се живеат во шумите на Мадагаскар.
Фамилија Eupleridae
Eupleridae (Фалануковыя) — сямейства сысуноў атрада драпежных.
Падсямейства Euplerinae
Падсямейства Galidiinae
Eupleridae sī seng-goa̍h tī Madagascar ê chi̍t kho chia̍h-bah-bo̍k tōng-but.
Eupleridae es un familia de Herpestoidea, feliformes.
Eupleridae се фамилија на цицачи од редот Ѕверови (Carnivora); Познат како мадагаскарски предатори или мадагаскарски мунгоси. Најпознатите од нив е фоса. Видовите од оваа фамилија се живеат во шумите на Мадагаскар.
Eupleridae (Фалануковыя) — сямейства сысуноў атрада драпежных.
Eupleridae sī seng-goa̍h tī Madagascar ê chi̍t kho chia̍h-bah-bo̍k tōng-but.
Madagaskarruuwdiarten (Eupleridae) san en famile faan ruuwdiarten (Carnivora), diar bluas üüb Madagaskar föörkem. Diar hiar njügen slacher tu.
Madagaskarruuwdiarten (Eupleridae) san en famile faan ruuwdiarten (Carnivora), diar bluas üüb Madagaskar föörkem. Diar hiar njügen slacher tu.
Eupleridae is a family of carnivorans endemic to Madagascar and comprising 10 known living species in seven genera, commonly known as euplerids, Malagasy mongooses or Malagasy carnivorans. The best known species is the fossa (Cryptoprocta ferox), in the subfamily Euplerinae. All species of Euplerinae were formerly classified as viverrids, while all species in the subfamily Galidiinae were classified as herpestids.
Recent molecular studies indicate that the 10 living species of Madagascar carnivorans evolved from one ancestor that is thought to have rafted over from mainland Africa 18–24 million years ago. This makes Malagasy carnivorans a clade. They are closely allied with the true herpestid mongooses, their closest living relatives.[2] The fossa and the Malagasy civet (Fossa fossana) are each evolutionarily quite distinct from each other and from the rest of the clade.
All Eupleridae are considered threatened species due to habitat destruction, as well as predation and competition from non-native species.[3]
Historically, the relationships of the Madagascar carnivorans have been contentious, but molecular evidence suggests that they form a single clade, now recognized as the family Eupleridae.[4][5][6] The hyena family, Hyaenidae, is a sister taxon of the euplerid and herpestid clade, and when grouped together with the viverrids and felids, as well as some smaller groups, forms the feliform (cat-like carnivores) clade.[7][8]
The evolutionary divergence between the herpestids and the euplerids dates back to the Oligocene.[8] At that time, feliforms shared many similarities, particularly between the cats and the viverrids. Palaeoprionodon (within the clade Aeluroidea), found in Europe and Asia from the late Eocene or early Oligocene, looked similar to the modern fossa, while Proailurus, an extinct form of cat, exhibited many viverrid-like characteristics.[9] Despite these similarities in the fossil record, the modern Malagasy carnivores are distinctly different, with the Euplerinae and Galidiinae subfamilies bearing similarities with civets and mongooses, respectively.[7] Species in Euplerinae (including the fossa, falanouc, and Malagasy civet) have auditory regions similar to those of viverrids, while those in Galidiinae have auditory regions similar to those of herpestids. Based on this trait, Robert M. Hunt Jr. proposed in 1996 that Madagascar was colonized twice, once by viverrids and once by herpestids. However, the genetic studies by Yoder and colleagues in 2003 suggested that a single colonization event occurred by a primitive herpestid ancestor, which was quickly followed by adaptive radiation. The common ancestor arrived from Africa, probably by rafting, during the late Oligocene or early Miocene (24–18 Mya),[7][8] though Philippe Gaubert and Veron estimated a divergence date of 19.4 Mya (16.5–22.7 Mya).[8][10]
The phylogenetic relationships of Malagasy carnivorans (Eupleridae) are shown in the following cladogram:[4]
Eupleridae Euplerinae CryptoproctaCryptoprocta ferox (Fossa)
†Cryptoprocta spelea (Giant fossa)
FossaFossa fossana (Malagasy civet)
EupleresEupleres major (Western falanouc)
Eupleres goudotii (Eastern falanouc)
Galidiinae GalidiaGalidia elegans (Ring-tailed vontsira)
GalidictisGalidictis fasciata (Broad-striped vontsira)
Galidictis grandidieri (Grandidier's mongoose)
SalanoiaSalanoia durrelli (Durrell's vontsira)
Salanoia concolor (Brown-tailed vontsira)
MungotictisMungotictis decemlineata (Narrow-striped mongoose)
Eupleridae is a family of carnivorans endemic to Madagascar and comprising 10 known living species in seven genera, commonly known as euplerids, Malagasy mongooses or Malagasy carnivorans. The best known species is the fossa (Cryptoprocta ferox), in the subfamily Euplerinae. All species of Euplerinae were formerly classified as viverrids, while all species in the subfamily Galidiinae were classified as herpestids.
Recent molecular studies indicate that the 10 living species of Madagascar carnivorans evolved from one ancestor that is thought to have rafted over from mainland Africa 18–24 million years ago. This makes Malagasy carnivorans a clade. They are closely allied with the true herpestid mongooses, their closest living relatives. The fossa and the Malagasy civet (Fossa fossana) are each evolutionarily quite distinct from each other and from the rest of the clade.
All Eupleridae are considered threatened species due to habitat destruction, as well as predation and competition from non-native species.
Los eupléridos (Eupleridae) son una familia de mamíferos placentarios pertenecientes al orden Carnivora,[1] endémica de Madagascar. Todas las especies de la subfamilia Euplerinae fueron una vez clasificadas dentro de la familia Viverridae. Asimismo, las especies de la subfamilia Galidiinae eran clasificadas en la familia Herpestidae.
Cladograma de los géneros actuales según Yoder y colaboradores en 2003:[2]
Eupleridae GalidiinaeLa posición de Eupleres y Salanoia está sujeta a modificaciones.
Los eupléridos (Eupleridae) son una familia de mamíferos placentarios pertenecientes al orden Carnivora, endémica de Madagascar. Todas las especies de la subfamilia Euplerinae fueron una vez clasificadas dentro de la familia Viverridae. Asimismo, las especies de la subfamilia Galidiinae eran clasificadas en la familia Herpestidae.
Eupleridae ugaztun karedun familia bat da, Carnivora ordenekoa. Lehenago Euplerinaeren barneko espezie guztiak Viverridae familian sartzen ziren eta Galidiinae azpifamiliako guztiak Herpestidaen. Madagaskarren bizi dira bakarrik eta 10 espezie ezagutzen dira.
Madagaskarin petoeläimetlähde? tai falanukit[1] (Eupleridae) on ainoastaan Madagaskarin saarella elävä petoeläinten heimo. Se koostuu kahdesta alaheimosta, joista toinen, Euplerinae, luettiin aiemmin sivettieläimiin, toinen, Galidiinae taas mangustien heimoon.
Madagaskarin petoeläimetlähde? tai falanukit (Eupleridae) on ainoastaan Madagaskarin saarella elävä petoeläinten heimo. Se koostuu kahdesta alaheimosta, joista toinen, Euplerinae, luettiin aiemmin sivettieläimiin, toinen, Galidiinae taas mangustien heimoon.
Eupléridés
Les Eupléridés (Eupleridae) sont une famille de carnivores féliformes endémique de Madagascar.
À la suite d'une étude de 2003[1], les espèces de la sous-famille des euplérinés ont été regroupées avec une ancienne sous-famille des herpestidés, les galidinés, au sein de cette famille.
Eupléridés
Les Eupléridés (Eupleridae) sont une famille de carnivores féliformes endémique de Madagascar.
À la suite d'une étude de 2003, les espèces de la sous-famille des euplérinés ont été regroupées avec une ancienne sous-famille des herpestidés, les galidinés, au sein de cette famille.
Eupleridae adalah sebuah keluarga dari carnivora endemik dari Madagaskar dan terdiri dari 10 spesies yang diketahui masuk hidup dalam tujuh genera. Spesies yang paling dikenal adalah fossa (Cryptoprocta ferox), dalam sub-keluarga Euplerinae. Seluruh spesies Euplerinae awalnya diklasifikasikan sebagai Viverridae, meskipun seluruh spesies dalam sub-keluarga Galidiinae diklasifikasikan sebagai Herpestidae.
Pembelajaran molekular terkini mengindikasikan bahwa 10 spesies carnivora Madagaskar yang masih hidup berasal dari satu leluhur yang datang dari daratan utama Afrika pada 18-24 juta tahun yang lalu.
Kesalahan pengutipan: Tag dengan nama "MSW3" yang didefinisikan di
tidak digunakan pada teks sebelumnya.
Kesalahan pengutipan: Tag dengan nama "1986Köhncke" yang didefinisikan di
tidak digunakan pada teks sebelumnya.
Kesalahan pengutipan: Tag dengan nama "2003Gaubert" yang didefinisikan di
tidak digunakan pada teks sebelumnya.
dengan nama "2003NatHist-13a" yang didefinisikan di
tidak digunakan pada teks sebelumnya.
Eupleridae adalah sebuah keluarga dari carnivora endemik dari Madagaskar dan terdiri dari 10 spesies yang diketahui masuk hidup dalam tujuh genera. Spesies yang paling dikenal adalah fossa (Cryptoprocta ferox), dalam sub-keluarga Euplerinae. Seluruh spesies Euplerinae awalnya diklasifikasikan sebagai Viverridae, meskipun seluruh spesies dalam sub-keluarga Galidiinae diklasifikasikan sebagai Herpestidae.
Pembelajaran molekular terkini mengindikasikan bahwa 10 spesies carnivora Madagaskar yang masih hidup berasal dari satu leluhur yang datang dari daratan utama Afrika pada 18-24 juta tahun yang lalu.
Gli Eupleridi (Eupleridae) sono una famiglia di mammiferi carnivori, endemici del Madagascar.
In precedenza alcune di queste specie erano classificate tra i Viverridi altre tra gli Erpestidi. Recenti evidenze di biologia molecolare sostengono l'esistenza di questa famiglia come un gruppo a sé stante, evolutosi indipendentemente dagli altri carnivori in Madagascar, isolato dagli altri continenti già nel Cenozoico inferiore.
Il più noto di questi animali è il fossa (Cryptoprocta ferox), della sottofamiglia degli Euplerini. A questa sottofamiglia sono anche ascritti lo stranissimo eupleride di Goudot o falanouc (Eupleres goudotii) e civetta malgascia o fanaloka (Fossa fossana). La sottofamiglia dei Galidini comprende invece le cosiddette manguste malgasce, raggruppate in tre generi monospecifici e un genere con due specie, dalla biologia quasi sconosciuta.
Gli Eupleridi (Eupleridae) sono una famiglia di mammiferi carnivori, endemici del Madagascar.
De madagaskarcivetkatten (Eupleridae) vormen een familie van enkel op Madagaskar voorkomende roofdieren.
De Eupleridae zijn de enige roofdieren op Madagaskar. De dieren hebben zich aangepast aan verschillende leefwijzen. De fossa of fretkat, die met een gewicht van maximaal 20 kilogram veel groter is dan alle andere soorten, jaagt voornamelijk in bomen op maki's. De fanaloka jaagt daarentegen op de grond op kleinere dieren als kikkers en knaagdieren, terwijl de mierencivetkat enkel ongewervelde dieren als insectenlarven, slakken en regenwormen eet.
De Madagaskarcivetkatten (Eupleridae) vormen een betrekkelijk nieuwe familie: wetenschappers waren het lange tijd oneens over de positie van de meeste soorten binnen de roofdieren, en de monofylie van de groep is pas in 2003 door moleculair genetisch (DNA-onderzoek) onderzoek bewezen.[1][2] De meeste onderzoekers gingen er lange tijd van uit dat de Malagassische roofdieren afstamden van twee of drie verschillende voorouders, en deelden ze bij verschillende roofdiergroepen in: de Galidiinae werden ingedeeld bij de mangoesten, de Euplerinae bij de civetkatachtigen, meestal bij de palmrollers of in een eigen onderfamilie, en de fretkat afwisselend bij de katachtigen, civetkatachtigen en zelfs in een eigen familie. Waarschijnlijk stammen alle Eupleridae echter af van een Afrikaanse mangoest, die zo'n 20 tot 30 miljoen jaar geleden op Madagaskar arriveerde. Tegenwoordig leven er nog zo'n 8 soorten madagaskarcivetkatten in 7 geslachten en 3 onderfamilies.
Fylogenetische stamboom
C. ferox (Fretkat of fossa)
C. spelea (Cryptoprocta spelea)†
Fanaloka (Fossa fossana)
Mierencivetkat of falanoek (Eupleres goudotii)
Galidia Ringstaartmangoest (Galidia elegans)
Vijfstreepmangoest (Galidictis fasciata)
Grandidiermangoest (Galidictis grandidieri)
Bruine mangoest (Salanoia concolor)
Smalstreepmangoest (Mungotictis decemlineata)
De madagaskarcivetkatten (Eupleridae) vormen een familie van enkel op Madagaskar voorkomende roofdieren.
Gassiske snikekatter (Eupleridae) er en monofyletisk gruppe med kattelignende rovpattedyr som er stedegne for Madagaskar. Gruppen har tidligere blitt regnet til andre grupper, som snikekatter og manguster, men utgjør nå en egen «gren» i rovpattedyrenes stamtre.
Gassiske snikekatter er en svært mangfoldig gruppe med rovpattedyr, faktisk så mangfoldig at artene tidvis har vært delt inn i andre grupper. Artene er mungolignende. Kroppen er langstrakt og relativt kortlemmet. Halen er lang, ofte like lang som kroppen og hodet tilsammen, og hodet relativt lite i forhold til kroppen. Lemmene er kraftige eller middels kraftige og labbene har klør. Kroppen er pelskledd, men utfargingen varierer i både farger og mønstre. Pelsbehåringen er tilliggende og glatt, men ofte røff/kraftig. En av artene er mellomstor i størrelse, mens de resterende åtte er små i varierende grad.
Nyere forskning viser at alle artene i denne familien nedstammer fra en felles stamfar (gruppen er altså monofyletisk), som trolig koloniserte Madagaskar fra Afrika for omkring 18–24 millioner år siden. Av disse er trolig madagaskarsivett (Fossa fossana) og fossa (Cryptoprocta ferox) de to eldste artene. De nærmest beslektede nålevende slektningene tilhører trolig mungofamilien (Herpestidae).
Rovpattedyrene på Madagaskar er trolig et resultat av det som kalles konvergent evolusjon, i det disse dyra, etter å ha blitt isolert på øya (cirka 400 km fra det afrikanske kontinentet) i millioner av år, har utviklet seg til å fylle bestemte nisjer i faunaen, som ellers helt andre dyr fyller ellers i verden.
En art ble relativt nylig oppdaget av en gruppe forskere fra Durrell Wildlife Conservation Trust, Natural History Museum (London), Nature Heritage, og Conservation International. Den har fått det vitenskapelige navnet Salanoia durrelli og kalles gjerne enten Durrellsvontsira eller Durrellsmungo. Arten ble første gang oppdaget i 2004, av en gruppe forskere fra Durrell Wildlife Conservation Trust som observert et svømmende eksemplar i en innsjø nær der forskerne studerte Hapalemur griseus alaotrensis, også kalt bambuslemur, en underart av gråhalvmaki. Forskerne gjorde en kort eksaminasjon av dyret og tok bilder av det, og mistenkte straks at det kunne være snakk om en ny art. Arten ble vitenskapelig beskrevet av Durbin m fl. (2010).[1]
Anetreet er i henhold til Yoder m. fl. (2003).[2]
Feliformia(andre kattelignende dyr)
Viverridae (snikekatter)
Hyaenidae (hyener)
Herpestidae (mungoer)
Eupleridae (gassiske snikekatter)
Etterkommertreet er i henhold til E. Barycka (2007),[3] med tillegg av den nyoppdagede arten Durrellsmungo.[1]
EupleridaeC. ferox (fossa)
†C. spelea (kjempefossa)
Fossa (madagaskarsivett)
Eupleres (maursivett)
Galidia (ringhalemungo)
Galidictis (bredstripemungo og stor bredstripemungo)
Salanoia (brunhalemungo og Durrellsmungo)
Mungotictis (smalstripemungo)
De ni nålevende artene i denne gruppen blir i øyeblikket inndelt i to underfamilier og sju slekter. Noen av artene har navneendingen sivett og mungo, men disse er egentlig å betrakte som sivett-lignende eller mungo-lignende arter. Stadig flere beskriver nå arter med -mungo i endingen som -vontsira, et lokalt navn på typen. Et unntak er smalstripemungo, som beskrives med -boky.
Gassiske snikekatter (Eupleridae) er en monofyletisk gruppe med kattelignende rovpattedyr som er stedegne for Madagaskar. Gruppen har tidligere blitt regnet til andre grupper, som snikekatter og manguster, men utgjør nå en egen «gren» i rovpattedyrenes stamtre.
Falanrukowate (Eupleridae) – rodzina ssaków drapieżnych wyłoniona z wiwerowatych (Viverridae). Zaliczane do niej obecnie galidie (Galidiinae) były wcześniej klasyfikowane w rodzinie mangustowatych (Herpestidae). Rodzina obejmuje endemiczne gatunki Madagaskaru. Przeprowadzone badania molekularne, m.in. cytochromu b, sugerowały, że wszystkie współcześnie żyjące gatunki zaliczone do tej rodziny pochodzą od wspólnego przodka (takson monofiletyczny). Dokładniejsze badania nie potwierdziły jednak pozycji Cryptoprocta i Galidia, co może oznaczać dalsze zmiany w systematyce rodziny.
Do rodziny należą dwie podrodziny[2][3]:
Falanrukowate (Eupleridae) – rodzina ssaków drapieżnych wyłoniona z wiwerowatych (Viverridae). Zaliczane do niej obecnie galidie (Galidiinae) były wcześniej klasyfikowane w rodzinie mangustowatych (Herpestidae). Rodzina obejmuje endemiczne gatunki Madagaskaru. Przeprowadzone badania molekularne, m.in. cytochromu b, sugerowały, że wszystkie współcześnie żyjące gatunki zaliczone do tej rodziny pochodzą od wspólnego przodka (takson monofiletyczny). Dokładniejsze badania nie potwierdziły jednak pozycji Cryptoprocta i Galidia, co może oznaczać dalsze zmiany w systematyce rodziny.
Eupleridae é uma família da ordem Carnivora, endémica de Madagáscar, conhecidos comummente como euplerídeos, ou civetas malgaxes. Compreende oito espécies conhecidas. Um dos seus membros mais conhecidos é a fossa (Cryptoprocta ferox), da subfamília Euplerinae. Todas as espécies da família Euplerinae era anteriormente classificadas na família Viverridae, enquanto que todas as espécies da subfamília Galidiinae eram classificados na família Herpestidae.
Eupleridae é uma família da ordem Carnivora, endémica de Madagáscar, conhecidos comummente como euplerídeos, ou civetas malgaxes. Compreende oito espécies conhecidas. Um dos seus membros mais conhecidos é a fossa (Cryptoprocta ferox), da subfamília Euplerinae. Todas as espécies da família Euplerinae era anteriormente classificadas na família Viverridae, enquanto que todas as espécies da subfamília Galidiinae eram classificados na família Herpestidae.
Madagaskarrovdjur[1] (latin: Eupleridae) är en familj i ordningen rovdjur som omfattar alla rovdjur som lever på Madagaskar. Att dessa djur utgör en egen systematisk grupp upptäcktes först efter genetiska studier och tidigare placerades de flesta arterna i familjerna viverrider eller manguster.
Familjen Eupleridae delas i två underfamiljer med tillsammans sju släkten och åtta levande arter.[2]
På grund av olikheter i kroppsbyggnaden och levnadssättet delades Madagaskars rovdjur tidigare i tre grupper. Alla mindre arter (Galidiinae) räknades som underfamilj till familjen manguster. Falanuk och fanaloka räknades som underfamilj Euplerinae till viverrider. Fossans systematiska ställning var ända från början omstridd. På grund av några likheter med katter räknades arten ibland till familjen kattdjur. De flesta zoologerna klassade djuret däremot till viverrider eller manguster.
Genetiska undersökningar av arternas DNA visade det oväntade resultat att Eupleridae är en monofyletisk grupp. Alla rovdjur på Madagaskar utvecklades alltså från samma förfader. Den systematiska indelningen inom gruppen är inte helt klarlagd. Kanske är underfamiljen Euplerinae parafyletisk.
Djurgruppens närmaste släktingar är mangusterna (Herpestidae. De härstammar alltså från ett djur som liknade manguster och som korsade sundet mellan Afrika och Madagaskar för 20 till 30 miljoner år sedan (senare oligocen eller tidigt miocen).[4] I jämförelse med andra däggdjur på Madagaskar har de en kort historia på ön. Trots allt hade de tillräcklig tid att ockupera olika ekologiska nischer.
Arterna inom familjen Eupleridae uppvisar stora morfologiska skillnader och det finns nästan inga ytliga kännetecken som skiljer dessa djur från andra rovdjur. Kroppens längd varierar mellan 25 och 40 centimeter hos arterna i underfamiljen Galidiinae och går upp till 70 centimeter hos familjens största art – fossa. Vikten ligger mellan 0,6 och 12 kilogram.
Kroppsbyggnaden är vanligtvis smal och långsträckt. Extremiteterna är korta. Pälsen är huvudsakligen brun- eller gråaktig. Med undantag av arterna fossa och falanok har alla djur i familjen fläckar eller strimmor på kroppen.
Arternas huvud har vanligtvis en långsträckt nos. Bara fossans huvud är avrundat som kattens. Arten falanok skiljer sig från de andra djuren i familjen genom sina tänder som är likformiga – liksom insektsätarnas tänder.
Familjen Eupleridae förekommer uteslutande på Madagaskar där de uppträder i nästan alla habitat, som skogar, savanner och öknar.
Levnadssättet skiljer sig mellan de olika arterna och är delvis outforskad. De mindre arterna i familjen (Galidiinae) är huvudsakligen aktiva på dagen och de större arterna är för det mesta aktiva under gryningen eller natten. De vilar i håligheter i träd, jordgrottor, bergssprickor eller självgrävda bon. Även deras sociala beteende är variabel, det finns arter som lever ensam och andra arter som lever i mindre grupper. Det antas att många arter har avgränsade territorier som markeras med körtelvätska. De flesta familjemedlemmarna vistas på marken men några arter har bra förmåga att klättra. Mungotictis decemlineata är även bra på att simma.
Dessa djur är huvudsakligen köttätare som livnär sig beroende på storleken av insekter, andra ryggradslösa djur eller mindre ryggradsdjur. Arten falanok är specialiserade på daggmaskar. Falanokan och Galidia elegans äter dessutom i mindre mått frukter.
För de flesta arterna är fortplantningssättet outforskat. Oftast finns en fastlagd parningstid, vinter eller våren. Dräktigheten varar oftast i tre månader. Kullen består i allmänhet av ett till två ungdjur, bara fossan föder upp till fyra ungar per kull. De nyfödda ungdjuren vistas de första veckorna i en skyddad bo. Efter två till 4,5 månader sluter honan att ge di. Angående livslängden i naturen finns inga uppgifter. Individer av arterna fossa och Galidia elegans blev i fångenskap över 20 år gamla.
Alla arter i familjen är hotade. Det beror på miljöförstöring i deras levnadsområde och på konkurrens från införda djur, som tamhundar och sibetkatten (Viverricula indica). Några arter jagas även av öns befolkning, då de ibland dödar husdjur. Av familjens nio arter listar IUCN Galidictis grandidieri som starkt hotad (endangered), tre arter som sårbara (vulnerable), tre arter som nära hotade (near threatened) och bara en art som livskraftig (least concern), den nya arten listas inte än.[5]
Madagaskarrovdjur (latin: Eupleridae) är en familj i ordningen rovdjur som omfattar alla rovdjur som lever på Madagaskar. Att dessa djur utgör en egen systematisk grupp upptäcktes först efter genetiska studier och tidigare placerades de flesta arterna i familjerna viverrider eller manguster.
Madagaskar etçilleri (Eupleridae), etçiller takımının sadece Madagaskar adasında bulunan bir yerel familyası.
Bu familyanın türlerinin dış görünüş ve yaşam şekilleri arasında büyük farklar vardır. Galidiinae türlerinin vücutları uzun, bacakları kısadır, ve küçük omurgalılar ile böcekler avlarlar. Ama örneğin fossa türü 12 kg ağırlığa ulaşır ve küçük maymunlar ile beslenir.
Aralarındaki farklılıklardan dolayı eskiden bu familyanın mensupları üç ayrı gruplarda yer almıştır: Galidiinae türleri kuyruksürengiller familyasının içinde yer alırken, falanuk ve fanaloka türleri Euplerinae alt familyası olarak misk kedisigiller familyası içine konulmuş, ve fossa türünün sınıflandırılması sürekli tartışılmaya devam etmiştir. Sonunda ama DNA analizleri bu türlerin bir familyaya ait olduğunu göstermiştir.
Madagaskar etçillerinin en eski ortak atasının bir kuyruksürene benzeyen hayvan olduğu ve 20-30 milyon yıl önce Mozambik boğazını geçerek Madagaskar adasına geldiği düşünülür. Böylece bu familya etçiller takımının diğer familyaları ile karşılaştırıldığında genç bir familyasıdır ve varolduğu bu "kısa" süre içinde Madagaskar adasında birçok farklı yaşam alanlarını fethetmiştir.
Familyanın üyeleri şu şekilde sınıflandırılır:
Madagaskar etçilleri (Eupleridae), etçiller takımının sadece Madagaskar adasında bulunan bir yerel familyası.
Найпоширеніший і найбільший сучасний вид родини це Фоса (Cryptoprocta ferox), зовні вона нагадує представників роду пума. Це нічні та деревні тварини з втяжними кігтями. Їх раціон охоплює безліч дрібних хребетних, і вони вважаються головними хижаками малих лемурів. Менша, наземна Fossa fossana є теж нічною твариною із широким раціоном, що включає дрібних ссавців, жаб, крабів і комах. Рідкісні Eupleres goudotii мають зубний ряд, що складається з коротких конічних зубів, які використовуються для хапання дощових черв'яків, равликів та інших безхребетних. П'ять видів підродини Galidiinae мають вагу від 500 грамів до 2 кілограм. Денний вид Galidia elegans, що має рудий хвіст із темними поперечними смугами, харчується невеликими сімейними групами, а здобиччю є дрібні хребетні й безхребетні. Коли сімейна група рухається тропічним лісом із густим підліском, то триматися разом їм допомагає високий короткий свист.
Eupleridae là một họ động vật có vú trong bộ Ăn thịt (Carnivora) gồm các loài đặc hữu của Madagascar và có 10 loài còn sinh tồn, được xếp vào 7 chi. Họ này được Chenu miêu tả năm 1850.[1]
Eupleridae là một họ động vật có vú trong bộ Ăn thịt (Carnivora) gồm các loài đặc hữu của Madagascar và có 10 loài còn sinh tồn, được xếp vào 7 chi. Họ này được Chenu miêu tả năm 1850.
Мадагаскарские виверры главным образом плотоядны, питаясь в зависимости от собственных размеров насекомыми и другими беспозвоночными, а также различными позвоночными. Мелкозубый мунго специализирован на дождевых червях, а некоторые виды, такие как кольцехвостый мунго и фаналука, в небольших пропорциях питаются и фруктами.
О размножении многих видов мадагаскарских хищников мало что известно. Как правило, существуют чёткие брачные периоды, нередко зимой или весной. Длительность беременности составляет примерно три месяца, а количество детёнышей в помёте невелико — всего один или два. Лишь у фоссы встречаются до четырёх детёнышей за один раз. Новорожденные проводят первые недели жизни в защищённом сооружении, а отвыкание от молока происходит в возрасте от двух до четырёх месяцев. О их продолжительности жизни в дикой природе почти не существует каких-либо данных. В неволе фоссы и кольцехвостые мунго живут более чем двадцать лет.
Все мадагаскарские хищники считаются находящимися под угрозой вымирания. Причинами являются главным образом прогрессирующее разрушение их естественной среды обитания, а также конкуренция с интродуцированными человеком видами, такими как собаки и малые циветты. К тому же, на некоторые виды мадагаскарских хищников, например на фоссу, ведётся охота, так как они убивают домашнюю птицу. Из десяти видов мадагаскарских хищников, МСОП придал статус «уязвимых» (vulnerable) четырём видам, а остальные шесть считаются «находящимися под угрозой исчезновения» (endangered).
Мадагаскарские виверры делятся на 2 подсемейства, 7 родов и 10 видов[2][3][4]:
К последнему роду относились и несколько вымерших видов, таких как гигантская фосса (Cryptoprocta spelea).
Из-за различий в морфологии и образе жизни оба подсемейства мадагаскарских хищников ранее определялись как минимум в два разных семейства: мунго (Galidiinae) относили к мангустовым, а малагасийских циветт (Euplerinae) к виверровым, в то время как таксономическая принадлежность фоссы оставалась спорной. Из-за некоторых характерных черт её иногда даже относили к семейству кошачьих, хотя наиболее часто всё же к одной из первых двух групп.
Генетические исследования посредством сравнения ДНК выявили неожиданный результат, что мадагаскарские хищники образуют монофилетическую группу, то есть происходят от общего предка. После этого их начали выделять в отдельное семейство Eupleridae. Филогенетические родственные отношения внутри этого таксона ещё окончательно не выяснены и возможно, что мунго являются парафилетической группой.
Наиболее близкими родственниками мадагаскарских хищников являются мангусты. Вероятно, мадагаскарские хищники произошли от мангустообразного предка, пересекшего в позднем олигоцене или в раннем миоцене (от 20 до 30 миллионов лет назад) Мозамбикский пролив. Таким образом, по сравнению с другими мадагаскарскими группами млекопитающих, они являются относительно молодым таксоном, который, несмотря на это, за короткое время смог занять разные экологические ниши.
Мадагаскарские виверры главным образом плотоядны, питаясь в зависимости от собственных размеров насекомыми и другими беспозвоночными, а также различными позвоночными. Мелкозубый мунго специализирован на дождевых червях, а некоторые виды, такие как кольцехвостый мунго и фаналука, в небольших пропорциях питаются и фруктами.
РазмножениеО размножении многих видов мадагаскарских хищников мало что известно. Как правило, существуют чёткие брачные периоды, нередко зимой или весной. Длительность беременности составляет примерно три месяца, а количество детёнышей в помёте невелико — всего один или два. Лишь у фоссы встречаются до четырёх детёнышей за один раз. Новорожденные проводят первые недели жизни в защищённом сооружении, а отвыкание от молока происходит в возрасте от двух до четырёх месяцев. О их продолжительности жизни в дикой природе почти не существует каких-либо данных. В неволе фоссы и кольцехвостые мунго живут более чем двадцать лет.
食蟻狸科(学名:Eupleridae),是哺乳綱食肉目當中原生於馬達加斯加的物種,可以分成兩個亞科、7個屬、10個品種。當中環尾獴亞科(Galidiinae)四個屬原來屬獴科(Herpestidae),而食蟻狸亞科(Euplerinae)的三個屬原來被劃歸灵猫科(Viverridae)。
以下為食蟻狸科旗下的分類:
C. ferox (Fossa)
†C. spelea (Giant fossa)
Fossa (Malagasy civet)
Eupleres (Falanouc)
Galidia (Ring-tailed mongoose)
GalidictisG. fasciata (Broad-striped Malagasy mongoose)
G. grandidieri (Grandidier's mongoose)
SalanoiaS. durrelli (Alaotra mongoose)
S. concolor (Brown-tailed mongoose)
Mungotictis (Narrow-striped mongoose)
Phylogeny of Eupleridae within Feliformia[2] Feliformia(other feliforms)
Hyaenidae (hyenas)
Herpestidae (mongooses)
Eupleridae (Malagasy carnivores)
|first8=
缺少|last8=
(帮助) 食蟻狸科(学名:Eupleridae),是哺乳綱食肉目當中原生於馬達加斯加的物種,可以分成兩個亞科、7個屬、10個品種。當中環尾獴亞科(Galidiinae)四個屬原來屬獴科(Herpestidae),而食蟻狸亞科(Euplerinae)的三個屬原來被劃歸灵猫科(Viverridae)。
マダガスカルマングース科(マダガスカルマングースか、Eupleridae、別表記:エウプレルス科[2])は、マダガスカル固有の7属9種から成る食肉目の科。代表的な種にフォッサ Cryptoprocta ferox 、ワオマングース Galidia elegans などがある。
従来の形態学的分類では、ジャコウネコ科にフォッサ亜科 Cryptoproctinae フォッサが、コバマングース亜科(エウプレルス亜科) Euplerinae にマダガスカルジャコウネコおよびコバマングース(別名ファラノーク)が分類され、ワオマングースなど4属6種(2010年に発表された新種ダレルズ・ボンツィラを含む)はマングース科ワオマングース亜科(ガリディア亜科) Galidiinae に分類されてきた[3]。
最近の分子系統学の研究では、マダガスカルに現存する8種(9種)の食肉目は2400万年前から1800万年前の間(誤差も考慮すると3300万年から1400万年前)に漂流物に乗ってアフリカ本土から渡来してきたマングース科の祖先から進化したことが示された[3]。このことは、マダガスカルの食肉目はアフリカ本土のマングース科と密接な関係をもつ単一の系統群(単系統群)であることを意味する[4]。この科の内、フォッサとマダガスカルジャコウネコがもっとも古い種と考えられている。
生息環境の破壊や外来種との生存競争によって、いくつかの種は危急種(VU)や準絶滅危惧(NT)と評価されている[5]。
歴史的に見てマダガスカルに生息する食肉目の分類は議論の多い問題であったが、分子系統学の研究からはこれらが単系統群であることが示され、マダガスカルマングース科として認められた[6][7]。またハイエナを含むハイエナ科 Hyaenidae はマダガスカルマングース科およびマングース科の姉妹科として、ジャコウネコ科やネコ科と共にネコ亜目の下位に分類された[8][9]。
マングース科とマダガスカルマングース科の間の分岐は漸新世(約3,400万年前から約2,300万年前までの期間)にまで遡ることができる[9]。そのころのネコ亜目の種は互いに多くの類似点をもっていたが、とくにネコ類とマングース類の間には共通点が多かった。ネコ上科 Aeluroideaに分類される絶滅種パラエオプリオノドン Palaeoprionodon は、始新世の後期或いは漸新世初期のヨーロッパとアジアの地層から化石が発見されているが、現代のフォッサに似た外観をもっている。一方絶滅したネコ類の一種であるプロアイルルス Proailurus は今日のジャコウネコ類によく似た特徴をもつ[10]。
化石記録ではこのような類似点がみられたものの、現代のマダガスカルマングース科の下位分類であるエウプレルス亜科とガリディア亜科には形態上明らかな違いがあり、エウプレルス亜科はジャコウネコ類と、ガリディア亜科はマングース類との間に類似点がある[8]。エウプレルス亜科(フォッサ、コバマングース、マダガスカルジャコウネコ)の耳骨胞(耳嚢、auditary bulla)はジャコウネコに似るが、ワオマングース類はマングース科に似た耳嚢をもつ。こうした特徴から、1996年ロバート・M・ハンター Jrはマダガスカルへの食肉目の渡来は2度あり、1度目はジャコウネコ類、2度目はマングース類であったとした。これに対し、2003年のアン・ヨーダーらによる遺伝子研究からは、原始的なマングース類の渡来が一度あり、その後直ぐに適応放散して多様化したことが示された。このマダガスカルマングース科の共通祖先は漸新世後期から中新世初期(2400万年前 - 1800万年前)にアフリカから、おそらくは漂流物に乗って渡来したとされるが[8][9]、他方フィリップ・ゴーベールとジェラルディン・ベロンは分岐の年代を1940万年前(2270万年前から1650万年前の間)と見積もっている[9][11]。
C. ferox (フォッサ)
†C. spelea (ジャイアントフォッサ)
ファナロカ属 Fossa (マダガスカルジャコウネコ)
コバマングース属 Eupleres (コバマングース)
ワオマングース属 Galidia (ワオマングース)
G. fasciata (ヒロスジマングース)
G. grandidieri (オオヒロスジマングース)
S. durrelli (ダレルズ・ボンツィラ)
S. concolor (サラノマングース)
ホソスジマングース属 Mungotictis (ホソスジマングース)
(その他ネコ亜目)
ジャコウネコ科 Viverridae
ハイエナ科 Hyaenidae
マングース科 Herpestidae
マダガスカルマングース科 Eupleridae
マダガスカルマングース科の肉食獣は、アフリカ大陸東部沿岸にあるマダガスカル島の固有種である。在来種としては唯一の食肉目であったが、ヒトが住むようになってからはイエネコ、イヌのほかコジャコウネコなども移入した。
主に森林地帯に住むが、マダガスカル東部の熱帯雨林、西部の落葉樹林(ホソスジマングース)および南西部の乾燥有刺林(オオヒロスジマングース)など、森林の種類によって生息する種が異なる。ただしフォッサとワオマングースの一部個体は森林の種類に関係なく生息し餌を求めて種類の違う森林を行き来することもある。種の密度は東部の熱帯雨林地帯で多く、多い場所では5種が同所に生息する。一方、西部及び南西部は種の密度は低いが個体数の密度はむしろ高いと言えるかもしれない[12]。
マダガスカルの肉食哺乳類とその他の地域の肉食哺乳類とを明確に区分する形態学的特徴は無い[13]。むしろ収斂進化の結果各種がそれぞれネコ、ジャコウネコ、マングースなどに似た形態をもつようになった。このことは形態からの分類が容易ではない理由のひとつでもある。マダガスカルマングース科最大の種はフォッサで、大きなものでは体長80cm、体重12kgにもなるが、サラノマングースなど小型のものでは体長26cm、体重500g程しかない。雌雄で体毛の色に差異はないが、いくつかの種ではオスの方が大きい。体型は概して細長く、四肢は短い。フォッサのように爪を自由に出し入れできる種もある。
体毛は短く密集して茶色または灰色であるが、種に様々な色調を持ち斑点や縞模様をもつものもある。尾は胴よりやや短くふさふさしていて、ワオマングースを除いては単色である。頭部は胴体に比べて小さく、口先がとがっており、フォッサの頭部はネコ科に似て顔の面積は小さい。肉食哺乳類の特徴である犬歯(いわゆる牙)は、フォッサを除いてはあまり目立たない。特にコバマングース(ファラノーク)では歯の形状が昆虫食に適した形になっている。
マダガスカルマングース科(マダガスカルマングースか、Eupleridae、別表記:エウプレルス科)は、マダガスカル固有の7属9種から成る食肉目の科。代表的な種にフォッサ Cryptoprocta ferox 、ワオマングース Galidia elegans などがある。
従来の形態学的分類では、ジャコウネコ科にフォッサ亜科 Cryptoproctinae フォッサが、コバマングース亜科(エウプレルス亜科) Euplerinae にマダガスカルジャコウネコおよびコバマングース(別名ファラノーク)が分類され、ワオマングースなど4属6種(2010年に発表された新種ダレルズ・ボンツィラを含む)はマングース科ワオマングース亜科(ガリディア亜科) Galidiinae に分類されてきた。
最近の分子系統学の研究では、マダガスカルに現存する8種(9種)の食肉目は2400万年前から1800万年前の間(誤差も考慮すると3300万年から1400万年前)に漂流物に乗ってアフリカ本土から渡来してきたマングース科の祖先から進化したことが示された。このことは、マダガスカルの食肉目はアフリカ本土のマングース科と密接な関係をもつ単一の系統群(単系統群)であることを意味する。この科の内、フォッサとマダガスカルジャコウネコがもっとも古い種と考えられている。
마다가스카르식육과(Eupleridae)는 마다가스카르 섬에 사는 육식동물 중 가장 큰 부류에 속한다. 현존하는 10종의 육식동물로 이루어져 있다.
다음은 식육목의 계통 분류이다.[1]
식육목 고양이아목† 님라부스과
† Stenoplesictidae
고양이상과† 바르보우로펠리스과
사향고양이하목 몽구스상과 개아목 곰하목 곰상과 기각류 족제비상과다음은 마다가스카르식육과의 계통 분류이다.[2]
마다가스카르식육과 포사속† 자이언트포사
띠몽구스속 본시라속