El lèmur forcat pàl·lid (Phaner pallescens) és un lèmur de la família dels quirogalèids, endèmic de Madagascar, on se'l pot trobar a la regió de Soalala al nord, fins al riu Fiherenana. Fins al 1991 se'l considerà una subespècie del lèmur forcat de Masoala, però en fou separat juntament amb altres dues espècies i li fou atorgat el rang d'espècie.
El lèmur forcat pàl·lid (Phaner pallescens) és un lèmur de la família dels quirogalèids, endèmic de Madagascar, on se'l pot trobar a la regió de Soalala al nord, fins al riu Fiherenana. Fins al 1991 se'l considerà una subespècie del lèmur forcat de Masoala, però en fou separat juntament amb altres dues espècies i li fou atorgat el rang d'espècie.
Der Westliche Gabelstreifenmaki (Phaner pallescens) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren.
Westliche Gabelstreifenmakis zählen zu den kleinsten und am hellsten gefärbten Vertretern der Gabelstreifenmakis. Sie erreichen eine Kopfrumpflänge von 25 bis 28 Zentimetern, wozu noch ein 31 bis 33 Zentimeter langer Schwanz kommt. Das Gewicht beträgt rund 300 bis 350 Gramm. Ihr Fell ist an der Oberseite in einem hellen Graubraun – manchmal mit einem Stich ins Silberne – gefärbt, die Unterseite ist weißlich-gelb. Die hinteren zwei Drittel des langen Schwanzes sind dunkler als der restliche Körper. Die für die Gabelstreifenmakis typische Gesichtszeichnung – zwei dunkle Streifen, die sich von der Oberseite des Kopfes über die Augen bis zur Schnauze erstrecken – sind bei dieser Art nur schwach ausgeprägt, ebenso der Aalstrich am Rücken.
Westliche Gabelstreifenmakis kommen wie alle Lemuren nur auf Madagaskar vor. Sie haben das größte Verbreitungsgebiet aller Gabelstreifenmakis und bewohnen weite Teile der westlichen Küste ihrer Heimatinsel. Ihr Lebensraum sind verschiedene Waldtypen, bevorzugt werden jedoch Trockenwälder.
Diese Primaten sind nachtaktive Baumbewohner. Tagsüber schlafen sie in Baumhöhlen, meist in der Kronenregion der Bäume. Bei der Abenddämmerung beginnen sie ihre Aktivitätsphase, die sich bis zum Morgengrauen erstreckt. Dabei bewegen sie sich vorwiegend auf allen vieren durch das Geäst. Sie leben in monogamen Familiengruppen, in denen die Paare zumindest für mehrere Jahre beieinanderbleiben. Tagsüber schlafen sie gemeinsam, auch in der Nacht treffen die Partner immer wieder aufeinander, etwa zur gegenseitigen Fellpflege, die Nahrungssuche erfolgt jedoch allein.
Es sind sehr vokale Tiere. Mit verschiedenen Rufen halten die Partner untereinander Kontakt und weisen auch andere Gruppen auf das eigene Streifgebiet hin. Die Reviere überlappen sich kaum mit denen anderer Gruppen, es kommt jedoch häufig zu Begegnungen an den Reviergrenzen. Dabei interagieren Weibchen und Jungtiere aus verschiedenen Gruppen miteinander und pflegen sich gegenseitig das Fell – Männchen reagieren hingegen aggressiv auf gruppenfremde Männchen und Weibchen.
Wie alle Gabelstreifenmakis ernähren sie sich vorwiegend von Baumsäften. Sie zeigen einige Anpassungen an diese Ernährung, so sind die Hände und Füße vergrößert und die Fingernägel gekielt, was einen besseren Halt an den Baumstämmen ermöglicht. Die vorderen Zähne stehen nach vorn, was das Annagen der Baumrinde erleichtert, und die Zunge ist relativ lang. Neben Baumsäften fressen sie auch Blüten, Nektar und Insekten. Dank ihrer Nektarernährung spielen sie eine wichtige Rolle bei der Bestäubung von Affenbrotbäumen.
Die Paarung erfolgt im November, im Februar oder März kommt meist ein einzelnes Jungtier zur Welt. Dieses verbringt seine ersten Lebenswochen in der elterlichen Baumhöhle und trennt sich mit etwa drei Jahren von seiner Geburtsgruppe.
Regional stellt die Zerstörung seines Lebensraums eine Gefahr für den Westlichen Gabelstreifenmaki dar, insgesamt ist die Art aber weit verbreitet und nach IUCN-Angaben nicht bedroht.
Der Westliche Gabelstreifenmaki (Phaner pallescens) ist eine Primatenart aus der Gruppe der Lemuren.
The pale fork-marked lemur (Phaner pallescens), or western fork-marked lemur, is known from western Madagascar; south of the Fiherenana River to the region of Soalala. It is listed on CITES Appendix I.[2]
The pale fork-marked lemur (Phaner pallescens), or western fork-marked lemur, is known from western Madagascar; south of the Fiherenana River to the region of Soalala. It is listed on CITES Appendix I.
El lémur de orejas ahorquilladas pálido (Phaner pallescens), es una especie de mamífero primate de la familia Cheirogaleidae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye en una franja costera al Oeste y Noroeste de la isla, desde Toliara hasta Soalala.[2]
Con una talla de entre 23 y 29 cm, una cola de 29 a 37 cm y un peso medio de 333 gr es el lémur más pequeño y también el más claro del género. Su hocico está desnudo y los dientes son pequeños, características que lo diferencian claramente del resto. El dorso es de color marrón grisáceo con brillos plateados; el vientre es de color blancuzco a amarillento pálido. El dibujo negro en forma de horquilla, que partiendo de cada ojo se une en la nuca y continúa en una línea dorsal y que da nombre a los miembros de este género, es difuminado y sí llega a la base de la cola. Ésta es más oscura por un lado en los últimos tres cuartos. Manos y pies son ligeramente más oscuros que el cuerpo.
Su dieta es muy inusual, alimentándose de exudados arbóreos fundamentalmente. Estos exudados, como los del árbol Terminalia, poseen suficientes proteínas, de forma que la ingesta de insectos es mucho menor que en otras especies. Las hembras son dominantes en los lugares de alimentación.
La reproducción es estacional y tiene lugar durante unas pocas semanas al año. La cópula se produce en octubre y noviembre, aunque ya antes se producen conductas precopulatorias. Las tasas de reproducción son bajas, con 0,3 crías por hembra y año que nacen entre enero y marzo.
Se encuentra en bosques secos tropicales caducifolios secundarios desde el nivel del mar hasta los 800 m de altitud, pudiéndose adaptar a las plantaciones de árboles exóticos. Tiene hábitos arbóreos y nocturnos. Durante el día dormitan en agujeros de árboles o en nidos de hojas hechos por lémures del género Mirza, utilizando los nidos y oquedades más altas para evitar la competencia con otros lémures. Suelen dormir solos o en parejas, compartiendo el nido durante tres días. Abandonan estos nidos al anochecer y su máxima actividad, incluyendo vocalizaciones, se produce una hora después de la puesta de sol.
Esta especie es la mejor estudiada del género, en lo relativo a organización social y comportamiento. Los grupos familiares están compuestos por una pareja de adultos y sus descendientes que ocupan unos territorios bien definidos y estables de unas 3 a 10 ha. Cuando están activos suelen alejarse unos de otros una media de 100 m para evitar la competencia en la alimentación. Las hembras son dominantes frente a machos vecinos. Las pautas de acicalamiento se producen entre machos, hembras y juveniles, cara a cara, y a veces colgando boca abajo. La densidad de población varía entre los 50 y los 400 individuos por km², dependiendo de la zona estudiada.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «en peligro de extinción», pues su población ha caído en los últimos 24 años, en tres generaciones, a la mitad, y se estima que decrecerá otro tanto hasta 2022. Esto es debido a la pérdida de hábitat, sobre todo por el fuego y la agricultura asociada, a la recolección de leña y a la quema para pastos.[2][1]
El lémur de orejas ahorquilladas pálido (Phaner pallescens), es una especie de mamífero primate de la familia Cheirogaleidae. Como todos los lémures es endémico de la isla de Madagascar y se distribuye en una franja costera al Oeste y Noroeste de la isla, desde Toliara hasta Soalala.
Con una talla de entre 23 y 29 cm, una cola de 29 a 37 cm y un peso medio de 333 gr es el lémur más pequeño y también el más claro del género. Su hocico está desnudo y los dientes son pequeños, características que lo diferencian claramente del resto. El dorso es de color marrón grisáceo con brillos plateados; el vientre es de color blancuzco a amarillento pálido. El dibujo negro en forma de horquilla, que partiendo de cada ojo se une en la nuca y continúa en una línea dorsal y que da nombre a los miembros de este género, es difuminado y sí llega a la base de la cola. Ésta es más oscura por un lado en los últimos tres cuartos. Manos y pies son ligeramente más oscuros que el cuerpo.
Su dieta es muy inusual, alimentándose de exudados arbóreos fundamentalmente. Estos exudados, como los del árbol Terminalia, poseen suficientes proteínas, de forma que la ingesta de insectos es mucho menor que en otras especies. Las hembras son dominantes en los lugares de alimentación.
La reproducción es estacional y tiene lugar durante unas pocas semanas al año. La cópula se produce en octubre y noviembre, aunque ya antes se producen conductas precopulatorias. Las tasas de reproducción son bajas, con 0,3 crías por hembra y año que nacen entre enero y marzo.
Se encuentra en bosques secos tropicales caducifolios secundarios desde el nivel del mar hasta los 800 m de altitud, pudiéndose adaptar a las plantaciones de árboles exóticos. Tiene hábitos arbóreos y nocturnos. Durante el día dormitan en agujeros de árboles o en nidos de hojas hechos por lémures del género Mirza, utilizando los nidos y oquedades más altas para evitar la competencia con otros lémures. Suelen dormir solos o en parejas, compartiendo el nido durante tres días. Abandonan estos nidos al anochecer y su máxima actividad, incluyendo vocalizaciones, se produce una hora después de la puesta de sol.
Esta especie es la mejor estudiada del género, en lo relativo a organización social y comportamiento. Los grupos familiares están compuestos por una pareja de adultos y sus descendientes que ocupan unos territorios bien definidos y estables de unas 3 a 10 ha. Cuando están activos suelen alejarse unos de otros una media de 100 m para evitar la competencia en la alimentación. Las hembras son dominantes frente a machos vecinos. Las pautas de acicalamiento se producen entre machos, hembras y juveniles, cara a cara, y a veces colgando boca abajo. La densidad de población varía entre los 50 y los 400 individuos por km², dependiendo de la zona estudiada.
Su estatus en la Lista Roja de la UICN es de «en peligro de extinción», pues su población ha caído en los últimos 24 años, en tres generaciones, a la mitad, y se estima que decrecerá otro tanto hasta 2022. Esto es debido a la pérdida de hábitat, sobre todo por el fuego y la agricultura asociada, a la recolección de leña y a la quema para pastos.
Phaner pallescens Phaner primate lemuriformeen generoko espezieetako bat da. Madagaskarreko mendebaldean bizi da, Soalala eskualdean.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Phaner pallescens Phaner primate lemuriformeen generoko espezieetako bat da. Madagaskarreko mendebaldean bizi da, Soalala eskualdean.
Il valuvi pallido (Phaner pallescens Groves & Tattersall, 1991) è un lemure appartenente alla famiglia Cheirogaleidae, endemico del Madagascar.[1][2]
Deve il nome della specie alle tinte del mantello più chiare nella zona dorsale, che mettono maggiormente in risalto la banda scura che dalla punta della coda corre fino alla nuca, dove si biforca raggiungendo ambo gli occhi.
Il suo areale abbraccia la parte occidentale del Madagascar, dalla regione di Soalala a nord fino al fiume Fiherenana.[1]
Popola habitat di foresta, ma anche aree con coltivazioni arboree, dal livello del mare sino a 800 m di altitudine.
Fino al 1991, era considerato una sottospecie del valuvi comune (Phaner furcifer), dal quale però fu scorporato assieme ad altre due sottospecie, assumendo il rango di specie a sé stante.[2]
Il valuvi pallido (Phaner pallescens Groves & Tattersall, 1991) è un lemure appartenente alla famiglia Cheirogaleidae, endemico del Madagascar.
Phaner pallescens is een zoogdier uit de familie van de dwergmaki's (Cheirogaleidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Groves & Tattersall in 1991.
De soort komt voor in Madagaskar.
Bronnen, noten en/of referentiesPhaner pallescens is een zoogdier uit de familie van de dwergmaki's (Cheirogaleidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Groves & Tattersall in 1991.
Phaner pallescens é uma espécie de lêmure pertencente à família Cheirogaleidae endêmico de Madagascar.
Phaner pallescens är en primat i familjen muslemurer som förekommer på Madagaskar. Taxonet listades ursprungligen som underart till Phaner furcifer och sedan 2001 godkänns den som art.[2][1]
Denna primat har huvudsakligen en gråaktig päls, ibland med brun skugga. På ryggens mitt finns en längsgående mörk strimma. Strimman delar sig på huvudet och fortsätter över båda ögon fram till munnen. Kroppslängden (huvud och bål) är cirka 26 cm, svanslängden cirka 32 cm och vikten ligger vid 327 g.[3]
Arten har flera från varandra skilda populationer på västra Madagaskar. Den lever i låglandet och i låga bergstrakter upp till 800 meter över havet. Habitatet utgörs av tropiska skogar och av trädodlingar.[1]
Ett föräldrapar och deras ungar bildar en liten flock. De äter naturgummi och andra vätskor från träden. När de letar efter föda håller hanen och honan vanligen 100 meter avstånd från varandra. Flocken har ett revir som är 3 till 10 hektar stort. Parningstiden sträcker sig över oktober och november och den enda ungen föds mellan januari och tidig mars. Däremot blir honan inte varje år dräktig.[1]
Jämförd med andra lemurider som lever i samma region har arten hastiga rörelser och höga läten. Den viftar påfallande med huvudet. Phaner pallescens vilar oftast i trädens höga delar och den använder ibland ett näste som skapades av Mirza coquereli (en annan muslemur). Arten har olika naturliga fiender som fossa, Madagaskarvråk och Madagaskarbaza.[4]
Phaner pallescens hotas av skogsavverkningar, bland annat för att producera träkol samt av svedjebruk. Den förekommer i olika nationalparker men beståndet minskar fortfarande. IUCN listar arten som starkt hotad (endangered).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Phaner pallescens.
Phaner pallescens är en primat i familjen muslemurer som förekommer på Madagaskar. Taxonet listades ursprungligen som underart till Phaner furcifer och sedan 2001 godkänns den som art.
Denna primat har huvudsakligen en gråaktig päls, ibland med brun skugga. På ryggens mitt finns en längsgående mörk strimma. Strimman delar sig på huvudet och fortsätter över båda ögon fram till munnen. Kroppslängden (huvud och bål) är cirka 26 cm, svanslängden cirka 32 cm och vikten ligger vid 327 g.
Arten har flera från varandra skilda populationer på västra Madagaskar. Den lever i låglandet och i låga bergstrakter upp till 800 meter över havet. Habitatet utgörs av tropiska skogar och av trädodlingar.
Ett föräldrapar och deras ungar bildar en liten flock. De äter naturgummi och andra vätskor från träden. När de letar efter föda håller hanen och honan vanligen 100 meter avstånd från varandra. Flocken har ett revir som är 3 till 10 hektar stort. Parningstiden sträcker sig över oktober och november och den enda ungen föds mellan januari och tidig mars. Däremot blir honan inte varje år dräktig.
Jämförd med andra lemurider som lever i samma region har arten hastiga rörelser och höga läten. Den viftar påfallande med huvudet. Phaner pallescens vilar oftast i trädens höga delar och den använder ibland ett näste som skapades av Mirza coquereli (en annan muslemur). Arten har olika naturliga fiender som fossa, Madagaskarvråk och Madagaskarbaza.
Phaner pallescens hotas av skogsavverkningar, bland annat för att producera träkol samt av svedjebruk. Den förekommer i olika nationalparker men beståndet minskar fortfarande. IUCN listar arten som starkt hotad (endangered).
Phaner pallescens là một loài động vật có vú trong họ Cheirogaleidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Groves & Tattersall mô tả năm 1991.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Phaner pallescens là một loài động vật có vú trong họ Cheirogaleidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Groves & Tattersall mô tả năm 1991.
Phaner pallescens Groves, Tattersall, 1991
Ареал
Phaner pallescens (лат.) — вид лемуров рода вильчатополосых лемуров из семейства карликовых лемуров.
Ранее считался подвидом вильчатополосого лемура (Phaner furcifer), по совокупности морфологических и генетических признаков был выделен в отдельный вид.[1]
Ареал этого вида самый обширный среди всех представителей рода вильчатополосых лемуров. Встречаются на нескольких участках в западном Мадагаскаре к югу от реки Фихеренана и к северу от местечка Суалала на высотах от 0 до 800 метров над уровнем моря.[2]
Международный союз охраны природы присвоил этому виду охранный статус «Вызывает наименьшие опасения». Считается, что численность популяции сокращается. Плотность популяции оценивается в 300—400 особей на км².[2]
Phaner pallescens (лат.) — вид лемуров рода вильчатополосых лемуров из семейства карликовых лемуров.
흰포크여우원숭이(Phaner pallescens)는 난쟁이여우원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 서부 마다가스카르의 피헤렌나나 강 남쪽에서부터 소아랄라까지에서 발견된다.
