Acacia longifolia és un arbre perenne de la família de les lleguminoses que és àmpliament cultivada a tot el món però nastiva de l'est i sud d'Austràlia, des de l'extrem sud-est de Queensland, a l'est de Nova Gal·les del Sud, est i sud de Victòria, i el sud-est d'Austràlia del Sud. És una espècie que es troba sobre terrenys en declivi i que creix fins als 7-10 m d'alçada molt ràpidament en 5-6 anys.[1] No és considerada una espècie amenaçada,[2] i és considerada una espècie invasiva a Portugal i Sud-àfrica.[3]
Prevenció de l'erosió de sòl, aliment (flors, llavors, beines), tintura groga (de les flors) i verd (de les beines), i fusta.[4] La seva escorça té un ús limitat en taninat, primàriament usat èr a fibres d'ovelles. A. longifolia creix molt ràpidament i arriba als 7-10 m en 5-6 anys. És molt usat en àrees costaneres sense moltes gelades fortes.[5]
Acacia longifolia va ser descrita per (Andrews) Willd. i publicada a Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1052. 1806.[6]
Acacia longifolia és un arbre perenne de la família de les lleguminoses que és àmpliament cultivada a tot el món però nastiva de l'est i sud d'Austràlia, des de l'extrem sud-est de Queensland, a l'est de Nova Gal·les del Sud, est i sud de Victòria, i el sud-est d'Austràlia del Sud. És una espècie que es troba sobre terrenys en declivi i que creix fins als 7-10 m d'alçada molt ràpidament en 5-6 anys. No és considerada una espècie amenaçada, i és considerada una espècie invasiva a Portugal i Sud-àfrica.
