dcsimg

Acacia decurrens ( Asturian )

fornì da wikipedia AST

Acacia decurrens ye una especie botánica d'árbol perenne o parrotal nativu de los Grandes Montes Azules, que ye una área protexida mundial nes Montes azules de Nueva Gales del Sur, Australia. Tamién s'atopa n'África, América, Europa, Nueva Zelanda & el Pacíficu, el océanu Índicu, Xapón.

 src=
Acacia decurrens (J.C.Wendl.) Willd. - granes
 src=
Ilustración

Descripción

Planta qu'algama un altor de 8-10 m, coles cañes finamente aterciopelaes. Fueyes adultes ramificaes y compuestes de numberosos folíolos (polo xeneral ente 30-40 pares), brillantes, separaes, abiertes y planes mientres el día, replegaes y cerraes pela nueche. Flores pequeñes. colos estames llibres de color mariellu vivu, abondo arumaes y aconceyaes en cabezueles subesféricas.

Tosicidá

Les especies del xéneru Acacia pueden contener derivaos de la dimetiltriptamina y glucósidos cianogénicos nes fueyes, les granes y la corteza, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[1]

Usos

El so usu inclúi productos químicos, manexu ambiental y maleces. Les flores son comestibles y utilícense en frituras. Una goma comestible rezume del tueru del árbol y puede ser utilizada como un sustitutu de menor calidá de la goma arábiga, por casu na producción d'auriar de fruta. La corteza contién aproximao 37-40% de tanín. Les flores utilizar pa producir mariellu colorante y les vaines de les granes utilizar pa producir colorante verde.[2] Un compuestu químicu orgánicu llamáu Kaempferol ye lo que-y da a les flores de Acacia decurrens el so color.[3]

Taxonomía

Acacia decurrens describióse por (J.C.Wendl.) Willd. y espublizóse en Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1072. 1806.[4]

Etimoloxía

Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu Griegu Pedanius Dioscorides (A.C. 40-90) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[5] El nome deriva de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[6]

decurrens: epítetu llatín que significa "dir escontra baxo".[7]

Variedaes
Sinonimia

Ver tamién

Referencies

  1. European Food Safety Authority (EFSA). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5). doi:10.2903/j.efsa.2012.2663. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf.
  2. Plants for a Future Database
  3. Lycaeum -- Phytochemistry Intro
  4. «Acacia decurrens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2012.
  5. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archiváu dende l'orixinal, el 12 January 2010. Consultáu'l 28 de xineru de 2010.
  6. CRC World Dictionary of Plant Names 1 A-C. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  7. n'Epítetos Botánicos
  8. ILDIS
  9. Acacia decurrens en PlantList

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia AST

Acacia decurrens: Brief Summary ( Asturian )

fornì da wikipedia AST

Acacia decurrens ye una especie botánica d'árbol perenne o parrotal nativu de los Grandes Montes Azules, que ye una área protexida mundial nes Montes azules de Nueva Gales del Sur, Australia. Tamién s'atopa n'África, América, Europa, Nueva Zelanda & el Pacíficu, el océanu Índicu, Xapón.

 src= Acacia decurrens (J.C.Wendl.) Willd. - granes  src= Ilustración
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia AST