El garrofó, fesol de la peladilla o mongeta de Lima (Phaseolus lunatus) és una planta herbàcia anual de la família de les Fabaceae, cultivada als països càlids per les seues granes consumides com a llegum a la manera de la mongeta comuna. Normalment es mengen les llavors sense la bajoca o tavella.[1]
L. var. lunatus (Sinònim: .), família de les Fabaceae, subfamília de les Faboideae, tribu de les Phaseoleae, subtribu de les Phaseolinae.
Aquesta espècie és originària d'Amèrica tropical i subtropical. Es va domesticar en dos centres separats, el primer als Andes cap a 2000 aC i el segon a Mesoamèrica cap al 800 de la nostra era. Cap a 1300 arribà a Nord-amèrica. Es cultiva principalment a: Mèxic, Belize, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Veneçuela, Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú. Avui és molt cultivada en països càlids.
És un fesol blanc gros amb una textura untuosa i un sabor delicat. Temps de cocció, 40 minuts després d'haver portat a ebullició l'aigua perquè la pell no se separe. Entra com ingredient principal en nombroses receptes. Nutricionalment, com les altres espècies de mongeteres, aporta fibra i poc de greix.
Es considera essencial en l'elaboració de la paella valenciana.[1]
El garrofó, fesol de la peladilla o mongeta de Lima (Phaseolus lunatus) és una planta herbàcia anual de la família de les Fabaceae, cultivada als països càlids per les seues granes consumides com a llegum a la manera de la mongeta comuna. Normalment es mengen les llavors sense la bajoca o tavella.
