El ishpingo o carbayu criollu (Amburana cearensis) ye una especie fanerógama d'árbol maderable de les lleguminoses, na familia de les fabacees.
Esta especie ye nativa d'Arxentina, Bolivia, Brasil, Paraguái y del Perú.
Ta bien amenazada por perda d'hábitat.[3]
Ye un árbol caducifoliu, de gran desarrollu, 15-25 (35 m d'altor de fuste rectu de 5-13 dm de diámetru, corteza castañu anaranxada, llisa, esprender n'escames papilacees; copa esplanada, xamasca verde escuru; fueyes alternes, pinnaes, 8-22 cm de llargu, 7-12 foliolos elípticos, alternos, 3-5 cm × 2-3 cm
Inflorescencia recímanu terminal, o axilar, flores con pétalos redondos, blancos. Frutu llegume oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardu escuru, y grana ovoide, marrón de 4-7 cm de llargu, con nala llarga.
Floria d'ochobre a avientu, fructifica de xunetu a agostu, y colléchase d'agostu a setiembre.[4]
Nun ye raru atopar tracamundiu sobre nomes d'especies ente'l investigadores y cultivadores de Amburana. Les mesmes especies pueden ser mentaes usando distintos nomes en distintos países, por distintos investigadores y en distintes colecciones de granes.
Sicasí les últimes rellaciones taxonómiques remanaes por instituciones como'l Xardín Botánicu de Misuri y Xardín Botánicu de Nueva York, señalen la esistencia de dos especies distintes:
Con al respective de A. cearensis realizáronse estudios esperimentales de crecedera nel Perú, Brasil y Paraguái. Ye una especie bien esplotada comercialmente pol so altu valor económicu y ta amenazada de desapaición en dellos llugares.
Una de les maderes más costoses de Paraguái. Pa moblería, ebanistería, enchapaos, llámines.
Duramen mariellu a castañal, vetes pronunciaes, o uniforme (dacuando con vetes escures); albura distintu a los color del duramen. Golor a cumarina. Pesu específicu: 520–570–650 kg/m³
La corteza, la fueya en tereré o en fervinchu de mate p'aselar un golpe internu o, pal asma.
Amburana cearensis foi descrites por (Allemão) A.C.Sm. y espublizóse en Tropical Woods 62: 30. 1940.[5]
El ishpingo o carbayu criollu (Amburana cearensis) ye una especie fanerógama d'árbol maderable de les lleguminoses, na familia de les fabacees.
Amburana cearensis ist ein Baum in der Familie der Hülsenfrüchtler aus der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler aus dem nordwestlichen Argentinien, Bolivien, Paraguay und dem mittleren bis nördlichen Brasilien.
Amburana cearensis wächst als laubabwerfender Baum bis über 25 Meter hoch. Der Stammdurchmesser erreicht bis über 80 Zentimeter. Die relativ glatte, rotbräunlich-graue Borke schält sich in Fetzen ab, darunter ist die neue grau. Der Baum führt ein aromatisches Harz.
Die wechselständigen, kurz gestielten Laubblätter sind wechselnd unpaarig gefiedert mit bis zu 15 Blättchen. Der Blattstiel ist bis etwa 2,5 Zentimeter lang, die Rhachis bis 25 Zentimeter. Die kurz gestielten, bis zu 6 Zentimeter langen, fast kahlen, eiförmigen bis verkehrt-eiförmigen oder elliptischen Blättchen sind ganzrandig und stumpf bis eingebuchtet, seltener spitz. Die Blättchen sind oberseits kahl und unterseits heller sowie schwach behaart. Die Nebenblätter fehlen.
Es werden kurze, end- oder achselständige und rispige Blütenstände gebildet. Die duftenden, zwittrigen und kurz gestielten bis fast sitzenden Blüten besitzen eine doppelte Blütenhülle. Der kleine, bräunliche bis rötliche, fein behaarte Kelch ist becherförmig mit 5 minimalen Zähnchen und steht an einem langen, röhrig verlängerten, grün-bräunlichen bis rötlichen, außen fein und innen leicht behaarten Blütenbecher. Es ist nur ein minimal genageltes, bis 1 Zentimeter großes und weißes, creme- bis rosafarbenes oder gelbes, zweilappiges, feinhaariges Kronblatt vorhanden. Es sind 10 freie, ungleich lange, 5 sind kürzer; mit kleineren Antheren, und 5 länger, Staubblätter oben am Blütenbecherrand ausgebildet. Der kahle, leicht gebogene, mittelständige Fruchtknoten mit einem gebogenen, sehr kurzen Griffel und minimaler Narbe, steht an einem behaarten Gynophor, welches im unteren Teil der Blütenbecherröhre anhaftet. Es sind Nektarien (Stomata) in der unteren Blütenbecherröhre vorhanden.
Es werden meist ein- bis zweisamige, bis 7 Zentimeter lange, bis 1 Zentimeter breite und ledrige, kahle, glatte, braune Hülsenfrüchte, die sich an der Spitze zweiklappig öffnen, gebildet. Die in der Frucht an der Spitze liegenden Samen sind einseitig geflügelt. Der papierige Flügel ist bis 4 Zentimeter lang, die flachen, elliptischen bis eiförmigen und dunkelbraunen Samen sind bis etwa 1,4 Zentimeter lang.
Das mittelschwere, relativ weiche und recht beständige Holz mit angenehmen Duft wird geschätzt. Es ist bekannt als Amburana, Ishpingo oder Cerejeira.
Die cumarinhaltigen Samen können als minderer Ersatz für Tonkabohnen oder zum parfümieren von Kleidung verwendet werden.[1]
Aus dem Harz kann ein ätherisches Öl erhalten werden, welches, wie auch die cumarinhaltige Rinde, das Samenöl und das Harz, medizinisch genutzt wird.
Amburana cearensis ist ein Baum in der Familie der Hülsenfrüchtler aus der Unterfamilie der Schmetterlingsblütler aus dem nordwestlichen Argentinien, Bolivien, Paraguay und dem mittleren bis nördlichen Brasilien.
Ishpinku (Amburana cearensis) nisqaqa huk sach'am, ancha sinchi q'iruyuq, Uralan Awya Yalapi wiñaq.
Ishpinku (Amburana cearensis) nisqaqa huk sach'am, ancha sinchi q'iruyuq, Uralan Awya Yalapi wiñaq.
Yvyra piriri guasu, trébol (karaiñe'ẽ: roble americano, lasioñe'ẽ: Amburana cearensis) peteĩ yvyra Ñembyamérikaetéva: Paraguái, Argentina, Vrasil, Volivia, Perũ. Ipoty jasypa guive jasypakõi meve. Ijyvate 15-25 m rupi.
Amburana cearensis (Portuguese common names; ambaúrana, amburana, amburana de cheiro, angelim, baru, cabocla, cerejeira rajada, cumaré, cumaru, cumaru de cheiro, cumaru do ceará, cumbaru das caatingas, emburana, emburana de cheiro, imburana, imburana brava, imburana cheirosa, imburana de cheiro, louro ingá, umburana, umburana lisa, umburana macho, umburana vermelha, umburana de cheiro,[5] umburana-de-cheiro, umburana do cheiro:[1] Spanish common names; ishpingo, roble criollo) is a species of timber tree in the family Fabaceae. This plant is native to Argentina, Bolivia, Brazil, Paraguay, and Peru. It is threatened by habitat loss.
Amburana cearensis (Portuguese common names; ambaúrana, amburana, amburana de cheiro, angelim, baru, cabocla, cerejeira rajada, cumaré, cumaru, cumaru de cheiro, cumaru do ceará, cumbaru das caatingas, emburana, emburana de cheiro, imburana, imburana brava, imburana cheirosa, imburana de cheiro, louro ingá, umburana, umburana lisa, umburana macho, umburana vermelha, umburana de cheiro, umburana-de-cheiro, umburana do cheiro: Spanish common names; ishpingo, roble criollo) is a species of timber tree in the family Fabaceae. This plant is native to Argentina, Bolivia, Brazil, Paraguay, and Peru. It is threatened by habitat loss.
El ishpingo o roble criollo (Amburana cearensis) es una especie fanerógama de árbol maderable de las leguminosas, en la familia de las fabáceas.
Esta especie es nativa de Argentina, Bolivia, Brasil, Paraguay y del Perú.
Está muy amenazada por pérdida de hábitat.[3]
Es un árbol caducifolio, de gran desarrollo, 15-25 (ocasionalmente 35) m de altura de fuste recto de 5-13 dm de diámetro, corteza castaño anaranjada, lisa, se desprende en escamas papiláceas; copa aplanada, follaje verde oscuro; hojas alternas, pinnadas, 8-22 cm de largo, 7-12 foliolos elípticos, alternos, 3-5 cm × 2-3 cm
Inflorescencia racimo terminal, o axilar, flores con pétalos redondos, blancos. Fruto legumbre oblonga, dura, 5-8 cm × 1-2 cm, pardo oscuro, y semilla ovoide, marrón de 4-7 cm de largo, con ala larga.
Florece de octubre a diciembre, fructifica de julio a agosto, y se cosecha de agosto a septiembre.[4]
No es raro encontrar confusión sobre nombres de especies entre los investigadores y cultivadores de Amburana. Las mismas especies pueden ser mencionadas usando diferentes nombres en diferentes países, por diferentes investigadores y en diferentes colecciones de semillas.
Sin embargo las últimas relaciones taxonómicas manejadas por instituciones como el Jardín Botánico de Misuri y Jardín Botánico de Nueva York, señalan la existencia de dos especies distintas:
Con respecto a A. cearensis se han realizado estudios experimentales de crecimiento en el Perú, Brasil y Paraguay. Es una especie muy explotada comercialmente por su alto valor económico y está amenazada de desaparición en algunos lugares.
Una de las maderas más costosas de Paraguay. Para mueblería, ebanistería, enchapados, láminas.
Duramen amarillo a castaño, vetas pronunciadas, o uniforme (a veces con vetas oscuras); albura diferente al color del duramen. Olor a cumarina. Peso específico: 520–570–650 kg/m³
La corteza, la hoja en tereré o en infusión de mate para calmar un golpe interno o, para el asma.
Amburana cearensis fue descritas por (Allemão) A.C.Sm. y publicado en Tropical Woods 62: 30. 1940.[5]
El ishpingo o roble criollo (Amburana cearensis) es una especie fanerógama de árbol maderable de las leguminosas, en la familia de las fabáceas.
Amburana cearensis est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Amérique du Sud. Ce sont des arbres à feuilles caduques pouvant atteindre 35 mètres de haut.
Le nom vernaculaire de cette espèce, variable selon les régions, est amburana, emburana, imburana ou umburana. L'espèce est aussi connue sous les noms de cumaru-do-ceará, cumaru-de-cheiro, à cause de la ressemblance du fruit avec le coumarou amazonien (fève tonka). En français, on l'appelle aussi « fausse tonka » [2]. Le terme désigne aussi bien l'arbre que son fruit et la fève à l'intérieur du fruit.
Le bois est utilisé dans la fabrication de meubles qui gardent l'arôme de l'arbre pour des années, ainsi que pour la fabrication des tonneaux dans lesquels on vieillit de la cachaça. La « cachaça d'amburana » est un produit raffiné et artisanal typiquement brésilien.
Le fruit, amburana ou umburana, est similaire au fruit umbu, issu de l'arbre umbuzeiro. Le goût de la fève se rapproche de celui de la fève tonka car les deux sont riches en coumarine. Au Brésil on l’utilise surtout pour ses propriétés médicinales soit pour combattre des problèmes respiratoires (asthme, toux, congestion nasale) et des inflammations, soit pour faciliter la cicatrisation de la peau. L'introduction du produit en cuisine comme épice est récente. Le surdosage de coumarine est dangereux pour la santé.
Amburana cearensis est naturellement présent dans le nord-est du Brésil, dans les régions du Ceará (d'où le nom cearensis) et de Bahia. En revanche, la fève tonka ou coumarou (Dipteryx odorata) est présente en Amazonie. Leurs goûts sont bien similaires, mais il s'agit d'espèces différentes qui appartiennent à des familles différentes.
Selon Tropicos (24 octobre 2018)[1] (Attention liste brute contenant possiblement des synonymes) :
Amburana cearensis est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Fabaceae, sous-famille des Faboideae, originaire d'Amérique du Sud. Ce sont des arbres à feuilles caduques pouvant atteindre 35 mètres de haut.
Le nom vernaculaire de cette espèce, variable selon les régions, est amburana, emburana, imburana ou umburana. L'espèce est aussi connue sous les noms de cumaru-do-ceará, cumaru-de-cheiro, à cause de la ressemblance du fruit avec le coumarou amazonien (fève tonka). En français, on l'appelle aussi « fausse tonka » . Le terme désigne aussi bien l'arbre que son fruit et la fève à l'intérieur du fruit.
Le bois est utilisé dans la fabrication de meubles qui gardent l'arôme de l'arbre pour des années, ainsi que pour la fabrication des tonneaux dans lesquels on vieillit de la cachaça. La « cachaça d'amburana » est un produit raffiné et artisanal typiquement brésilien.
Le fruit, amburana ou umburana, est similaire au fruit umbu, issu de l'arbre umbuzeiro. Le goût de la fève se rapproche de celui de la fève tonka car les deux sont riches en coumarine. Au Brésil on l’utilise surtout pour ses propriétés médicinales soit pour combattre des problèmes respiratoires (asthme, toux, congestion nasale) et des inflammations, soit pour faciliter la cicatrisation de la peau. L'introduction du produit en cuisine comme épice est récente. Le surdosage de coumarine est dangereux pour la santé.
Paprastasis rievonis (isp. Amburana cearensis, isp. ishpingo, roble criollo) – pupinių (Fabaceae) šeimos medžių rūšis. Auga Argentinoje, Paragvajuje, Brazilijoje, Peru.
Būdingas aukštis 15-25 m, kamieno skersmuo 5-13 dm. Lapai tamsiai žali, priešiniai, 8-22 cm ilgio. Žiedynas baltas, žydi spalio – gruodžio mėnesiais. Vaisius – tamsiai ruda ankštis, 5-8 cm ilgio.
Mediena vertinga. Žievė gydant astmą dedama į matę. Paprastasis rievonis dėl miškų kirtimo praranda savo arealą.
Cumaru-nordestino (Amburana cearensis) também designado por outros nomes populares, é uma árvore característica dos biomas de caatinga e cerrado do Nordeste brasileiro, mas que também pode ocorrer em áreas de Mata Atlântica até o estado de São Paulo. Caracteriza-se principalmente pela variação no porte, dependendo do solo e da disponibilidade de água, e pela casca cor vermelho-marrom viva, que tem restos de velhas camadas da periderme se desprendendo em ritidoma. A casca, junto com partes do floema, tem uma substância, chamada cumarina, que tem aplicações medicinais, inclusive pela medicina popular.
Nomes em português: ambaúrana, amburana, amburana de cheiro, angelim, baru, cabocla, cerejeira rajada, cumaré, cumaru, cumaru de cheiro, cumaru do ceará, cumbaru das caatingas, emburana, emburana de cheiro, imburana, imburana brava, imburana cheirosa, imburana de cheiro, louro ingá, umburana, umburana lisa, umburana macho, umburana vermelha, umburana de cheiro,[1] umburana-de-cheiro, umburana do cheiro:[2]
Cumaru-nordestino (Amburana cearensis) também designado por outros nomes populares, é uma árvore característica dos biomas de caatinga e cerrado do Nordeste brasileiro, mas que também pode ocorrer em áreas de Mata Atlântica até o estado de São Paulo. Caracteriza-se principalmente pela variação no porte, dependendo do solo e da disponibilidade de água, e pela casca cor vermelho-marrom viva, que tem restos de velhas camadas da periderme se desprendendo em ritidoma. A casca, junto com partes do floema, tem uma substância, chamada cumarina, que tem aplicações medicinais, inclusive pela medicina popular.
Amburana cearensis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Allemao) A.C.Sm. miêu tả khoa học đầu tiên.[4]
Amburana cearensis là một loài thực vật có hoa trong họ Đậu. Loài này được (Allemao) A.C.Sm. miêu tả khoa học đầu tiên.