Gladiolus murielae és una espècie de planta de la família de les iridàcies i del gènere Gladiolus, que es troba a l'est d'Àfrica, des d'Etiòpia a Malawi. Té els pètals en forma d'estrella, i en total, són 6 o més.[2][3] Anteriorment pertanyia al gènere Acidanthera.[1]
És una planta que creix des d'un corm perenne que aconsegueix una mida de 70 a 100 cm d'alçada, amb fulles lineals. Produeix a finals d'estiu nombroses flors blanques fragants amb una taca marró (a vegades de color taronja) a la coll, en uns tiges primes. Àmpliament cultivada, és una planta comuna als jardins d'Europa occidental, on s'aixequen els corms tots els anys i s'emmagatzemen en condicions lliures de gelades.[4]
Aquesta planta ha guanyat l'Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.[5] S'ha de cutivar a 10-16 cm de profunditat sobre un llit de sorra afilada en sòls fèrtils i ben drenats.[6]
L'espècie va ser descrita per primera vegada com a Acidanthera bicolor per Christian Hochstetter el 1844. El 1973, Wessel Marais va incloure el gènere Acidanthera a Gladiolus. Com el nom Gladiolus bicolor ja havia estat publicat per John Gilbert Baker el 1877 per a una altra mena de Gladiolus, Marais va haver d'utilitzar un altre nom, escollint Gladiolus callianthus per a l'espècie. Marais desconeixia que James Kelway ja havia publicat el nom Gladiolus murielae el 1932, així que el nom "G. callianthus" era superflu.
Gladiolus murielae va ser descrita per James Kelway i publicada a The Gardeners' Chronicle. ser. 3 92: 107, l'any 1932.[7]
Gladiolus murielae és una espècie de planta de la família de les iridàcies i del gènere Gladiolus, que es troba a l'est d'Àfrica, des d'Etiòpia a Malawi. Té els pètals en forma d'estrella, i en total, són 6 o més. Anteriorment pertanyia al gènere Acidanthera.
És una planta que creix des d'un corm perenne que aconsegueix una mida de 70 a 100 cm d'alçada, amb fulles lineals. Produeix a finals d'estiu nombroses flors blanques fragants amb una taca marró (a vegades de color taronja) a la coll, en uns tiges primes. Àmpliament cultivada, és una planta comuna als jardins d'Europa occidental, on s'aixequen els corms tots els anys i s'emmagatzemen en condicions lliures de gelades.
Aquesta planta ha guanyat l'Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society. S'ha de cutivar a 10-16 cm de profunditat sobre un llit de sorra afilada en sòls fèrtils i ben drenats.
Gladiolus murielae (dříve též v rodu Acidanthera jako Acidanthera murielae) je jednoděložná rostlina z čeledi kosatcovité, která pochází z jižní Etiopie. Je to víceletá hlíznatá rostlina.
Zásobním orgánem je víceletá cibulovitá hlíza dosahující maximálního obvodu 10 až 12 cm. Hlízy nejsou zimovzdorné. Rostlina je vysoká 80 až 100 cm a svými listy připomíná mečík (Gladiolus). Květy jsou bílé s tmavě červenohnědou skvrnou uvnitř kalichu. Květní lístky tvoří téměř pravidelnou hvězdici. Květy rozkvétají postupně po dobu 10- 14 dní. Kvete od srpna do října v závislosti na velikosti hlíz, skladovací teplotě a termínu výsadby. Pozdě vysazené rostliny často zamrzají v době kvetení. G. murielae má intenzivní vanilkovou vůni.
Květy
Květ
Hlíza
Vysazuje se od poloviny dubna na slunné stanoviště do hloubky 6-8 cm na vzdálenost 15-20 cm. Rostliny lze předpěstovat v hlubších květináčích. Vyžaduje dobře připravenou půdu. Nesnáší těžké a zamokřené půdy. Po zmrznutí nadzemní části je nutno hlízy vyjmout z půdy, rychle usušit, očistit a uskladnit při teplotě 15- 20 °C. Hnojí se podobně jako mečíky. Rostliny ani hlízy nevyžadují ošetření chemickými přípravky. Množí se dělením hlíz a semenem.
Vhodná k řezu. Ideální do menších skupin na záhonech.
Gladiolus murielae (dříve též v rodu Acidanthera jako Acidanthera murielae) je jednoděložná rostlina z čeledi kosatcovité, která pochází z jižní Etiopie. Je to víceletá hlíznatá rostlina.
Die Abessinische Gladiole (Gladiolus murielae), auch Stern-Gladiole genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Gladiolen (Gladiolus) in der Familie der Schwertliliengewächse (Iridaceae).
Die Abessinische Gladiole ist eine ausdauernde krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 60 bis 110 Zentimeter erreicht. Als Überdauerungsorgane bildet dieser Geophyt Knollen, die bis zu 2,5 Zentimeter breit sind. Die Blätter sind bis zu 2,5 Zentimeter breit. Die 1 bis 6, manchmal bis 10 Blüten duften. Die Perigonröhre ist (6) 7 bis 10 Zentimeter lang, gekrümmt und sehr schlank. Die Perigonzipfel sind 2 bis 3 Zentimeter lang, ungefähr gleich, sternförmig ausgebreitet und weiß gefärbt. Mit Ausnahme des obersten haben alle im Schlund einen schwarzroten, rhombischen Fleck.
Die Blütezeit reicht von Juli bis September.
Die Abessinische Gladiole kommt in Ostafrika von Äthiopien und Eritrea bis Malawi und Mosambik[1] auf schwach beschatteten Felsstandorten vor.
Gladiolus murielae Kelway hat die Synonyme: Gladiolus callianthus Marais, Acidanthera bicolor Hochst.[1] Eine Varietät der Abessinischen Gladiole ist Gladiolus callianthus var. murielae Perry. Die Pflanzen sind meist höher, der Stängel ist rau und die Perigonflecken sind kastanienrot.
Die Abessinische Gladiole wird zerstreut als Zierpflanze für Rabatten in Gruppen und Sommerrabatten sowie als Schnittblume genutzt. Sie ist seit spätestens 1895 in Kultur. Kultiviert wird meist die die Varietät murielae.
Die Abessinische Gladiole (Gladiolus murielae), auch Stern-Gladiole genannt, ist eine Pflanzenart aus der Gattung der Gladiolen (Gladiolus) in der Familie der Schwertliliengewächse (Iridaceae).
Gladiolus murielae is a species of flowering plant in the family Iridaceae, native to eastern Africa, from Ethiopia to Malawi.[2] It has been given a number of English names, including Abyssinian gladiolus and fragrant gladiolus.[3] It was formerly placed in the genus Acidanthera.[1]
It is a cormous perennial growing to 70–100 cm (28–39 in) tall, with linear leaves and in late summer, numerous fragrant white flowers with a maroon (occasionally orange) blotch in the throat, on slender nodding stems. Widely cultivated, it is a common subject in western and southern European gardens, where the corms are lifted every year and stored in frost-free conditions.[4]
This plant has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[5][6]
Hardiness: Zones 7–10 (6b with deep planting and mulching)
The species was first described as Acidanthera bicolor by Christian Hochstetter in 1844. In 1973, Wessel Marais included the genus Acidanthera in Gladiolus. As the name Gladiolus bicolor had already been published by John Gilbert Baker in 1877 for a different species of Gladiolus, Marais needed another name. He chose to call the species Gladiolus callianthus. Marais was apparently unaware that James Kelway had already published the name Gladiolus murielae in 1932, so that the name "G. callianthus" was superfluous. The epithet murielae honours Muriel Erskine; her husband had collected in Ethiopia the specimen on which Kelway based the name.[2]
The species is often still offered for sale under the name Acidanthera bicolor, sometimes with murielae added as an infraspecific name,[2] or even as the cultivar name 'Murielae'.[3]
Gladiolus murielae is a species of flowering plant in the family Iridaceae, native to eastern Africa, from Ethiopia to Malawi. It has been given a number of English names, including Abyssinian gladiolus and fragrant gladiolus. It was formerly placed in the genus Acidanthera.
It is a cormous perennial growing to 70–100 cm (28–39 in) tall, with linear leaves and in late summer, numerous fragrant white flowers with a maroon (occasionally orange) blotch in the throat, on slender nodding stems. Widely cultivated, it is a common subject in western and southern European gardens, where the corms are lifted every year and stored in frost-free conditions.
This plant has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.
Hardiness: Zones 7–10 (6b with deep planting and mulching)
Gladiolus murielae es una especie de gladiolo que se encuentra en el este de África, desde Etiopía a Malawi. Tiene los pétalos en forma de estrella, y en total, son seis o más.[2][3] Estuvo anteriormente emplazada en Acidanthera.[1]
Es una planta que crece desde un cormo perenne que alcanza un tamaño de 70 a 100 cm de altura, con hojas lineales. Produce al final del verano numerosas flores blancas fragantes con una mancha marrón (a veces de color naranja) en la garganta, en unos tallos delgados. Ampliamente cultivada, es un tema común en los jardines de Europa occidental, donde se levantan los cormos todos los años y se almacenan en condiciones libres de heladas.[4]
Esta planta ha ganado el Award of Garden Merit de la Royal Horticultural Society.[5]
La especie fue descrita por primera vez como Acidanthera bicolor por Christian Hochstetter en 1844. En 1973, Wessel Marais incluyó el género Acidanthera en Gladiolus. Como el nombre Gladiolus bicolor ya había sido publicado por John Gilbert Baker en 1877 para otra especie de Gladiolus, Marais tuvo que utilizar otro nombre, escogiendo Gladiolus callianthus para la especie. Marais desconocía que James Kelway ya había publicado el nombre Gladiolus murielae en 1932, así que el nombre "G. callianthus" era superfluo.
Gladiolus murielae fue descrita por James Kelway y publicado en The Gardeners' Chronicle: a weekly illustrated journal of horticulture and allied subjects. ser. 3 92: 107. 1932.[6]
Gladiolus: nombre genérico que se atribuye a Plinio y hace referencia, por un lado, a la forma de las hojas de estas plantas, similares a la espada romana denominada "gladius". Por otro lado, también se refiere al hecho de que en la época de los romanos la flor del gladiolo se entregaba a los gladiadores que triunfaban en la batalla; por eso, la flor es el símbolo de la victoria.[7][8]
murielae: epíteto otorgado en honor de Muriel Erskine; su marido había recogido en Etiopía el espécimen sobre el que Kelway basó el nombre.[2]
Gladiolus murielae es una especie de gladiolo que se encuentra en el este de África, desde Etiopía a Malawi. Tiene los pétalos en forma de estrella, y en total, son seis o más. Estuvo anteriormente emplazada en Acidanthera.
Gladiolus murielae, le glaïeul d'Abyssinie, est une plante bulbeuse de la famille des Iridaceae.
Le bulbe de ce glaïeul est en fait un corme, organe de réserve qui se développe au-dessus du corme de l'année précédente.
Originaire d'Afrique du Sud, le glaïeul d'Abyssinie est une plante bulbeuse d'été dont le feuillage atteint 40 à 50 centimètres de hauteur. Lors de la floraison, elle mesure facilement 1 mètre. Son port et sa feuille rappellent ceux des autres glaïeuls ; ses fleurs sont grandes, ouvertes, d'un blanc pur à gorge tachée de pourpre. La fleur est odorante de juin à août. Le parfum est très agréable. Elle convient aux rocailles, aux bordures herbacées. On la place généralement au premier rang pour profiter de son délicat parfum. Elle constitue, par ailleurs, une excellente fleur à couper.
Cette plante est rustique dans le Midi : on la plante à exposition très ensoleillée, en sol léger et on la protège dans les régions froides.
Gladiolus murielae, le glaïeul d'Abyssinie, est une plante bulbeuse de la famille des Iridaceae.
Le bulbe de ce glaïeul est en fait un corme, organe de réserve qui se développe au-dessus du corme de l'année précédente.
Gladiolus murielae Kelway è una pianta bulbosa della famiglia delle Iridacee.[1]
Le foglie sono lanceolate. I fiori sono bianchi e non sono profumati. Il bulbo è ovale ed è marrone.
I fiori e le foglie
I bulbi
La specie è diffusa in Burundi, Ciad, Etiopia, Malawi, Mozambico e Tanzania.[1]
Doftlilja (Gladiolus murielae) är en växtart inom gladiolsläktet och familjen irisväxter från tropiska Afrika (Etiopien till Burundi och Moçambique). Arten odlas som utplanteringsväxt I Sverige, men är inte vinterhärdig. Doftliljan påträffas ofta i gräs, på 1200-2500 meter över havet.
Doftliljan är en flerårig ört med underjordsika knölar. Knölarna har flera tagen fibrösa lökskal. Bladen är svärdlika, gröna och upp till 60 cm långa. Blommorna sitter i ett ensidigt ax och är väldoftande. Kalkbladen är förenade vid basen till en lång, rödtonad blompip. Kronan har utbredda flikar, den är vit, ofta med purpurbruna basfläckar, och blir mellan 5 och 10 cm i diameter.
Arten insamlades ursprungligen av Mr. Erskine och fick sitt namn efter hans fru, Muriel.
Den trivs på en solig plats, men gärna vindskyddad och lugn. Knölarna planteras på 15 centimeters djup. I likhet med andra lök- och knölväxter ska den inte stå blött, för då ruttnar löken, så en väldränerad och luftig jord är nödvändig. Man gödselvattnar under sommaren. Doftliljan bildar sidoknölar som så småningom kommer att blomma. Man tar in lökarna på hösten och förvarar frostfritt.
Doftlilja (Gladiolus murielae) är en växtart inom gladiolsläktet och familjen irisväxter från tropiska Afrika (Etiopien till Burundi och Moçambique). Arten odlas som utplanteringsväxt I Sverige, men är inte vinterhärdig. Doftliljan påträffas ofta i gräs, på 1200-2500 meter över havet.
Doftliljan är en flerårig ört med underjordsika knölar. Knölarna har flera tagen fibrösa lökskal. Bladen är svärdlika, gröna och upp till 60 cm långa. Blommorna sitter i ett ensidigt ax och är väldoftande. Kalkbladen är förenade vid basen till en lång, rödtonad blompip. Kronan har utbredda flikar, den är vit, ofta med purpurbruna basfläckar, och blir mellan 5 och 10 cm i diameter.
Arten insamlades ursprungligen av Mr. Erskine och fick sitt namn efter hans fru, Muriel.
Gladiolus murielae là một loài thực vật có hoa trong họ Diên vĩ. Loài này được Kelway miêu tả khoa học đầu tiên năm 1932.[1]
Gladiolus murielae là một loài thực vật có hoa trong họ Diên vĩ. Loài này được Kelway miêu tả khoa học đầu tiên năm 1932.
