La malva reial (Alcea rosea) és una planta amb flor de la família de les malvàcies. Creix a les proximitats de la costa mediterrània i és valorada tant pels seus usos medicinals i farmacèutics com ornamentals. Altres noms en català[2] per aquesta planta són: flor de Sant Jaume, malva d'hort, malva de jardí, malva reial, malva de la reina, malva cascallada, malva doble, malva marinera, malva roja, malva marina, malva vera, vara de Sant Josep, vara de Jessè, vauma reial i vaumera.
Del llatí alcea que segons Dioscòrides era una malva salvatge de fulles semblants a les de la verbena, i rosea pel color de les flors. El sinònim prové del grec althaea que deriva de' altho, curar o sanar.
Té una forma vital (de Raunkjaer) d'hemicriptòfit: els meristemes (centres de creixement localitzat de la planta) es troben just arran de terra a l'estació desfavorable.
Es tracta d'una planta de gran port, ja que pot fer des d'1 m d'alçada fins a 3 m. És erecta i robusta. Té una certa semblança al malví.
L'arrel és llenyosa i compacta i d'ella en surten nombroses arrels secundàries de fins a 30 cm de longitud.
La robusta tija central no està ramificada, i si n'està, molt moderadament; això no obstant, acaba en un raïm de flors; les flors axil·lars són produïdes des de les axil·les de les fulles superiors. Aquestes flors es troben individualment o bé en petits grups sobre la tija central, i es mouen d'un cantó cap a l'altre des dels curts i peluts pedicels. És de color verd clar i pot ser més o menys peluda.
Les fulles tenen 3 o 5 lòbuls o bé estan palmatipartides també 3 o 5 vegades. Cada làmina foliar és orbicular o ovala i espaiada a la base quan el pecíol s'uneix a la fulla. El cantó de la fulla és dentat-crenat i el seu limbe és rugós i aspre, i té el revers de diferent color que l'anvers: la superfície superior (anvers) de cada fulla és mitjanament verda i lleugerament pilosa, així com presenta arrugues i venes; la superfície inferior (revers) és de color verd clar i també pubescent.
Els pecíols de les fulles són tan llargs o una mica més que les seves fulles; són verd clars i peluts. Tot el seu cos té pèls estrellats (pubescències), que segons el creixement de la planta es van separant més entre ells. El pecíol a partir del qual surten les fulles també té pubescències.
És una planta hermafrodita i ambdós sexes es troben a l'estructura columnar del centre de la flor. Té un tipus d'inflorescència anomenada “raïm”, caracteritzada per presentar un eix que creix indefinidament mentre que als costats s'hi produeixen els rovells florals pedicel·lats, que s'obren a mesura que aquest es desenvolupa. La floració es produeix en sentit acròpet, és a dir, s'obren abans les flors inferiors de l'eix i la maduració progressa cap a l'àpex de la inflorescència.
Les flors són actinomorfes (pètals disposats més o menys de manera radial), hermafrodites, pentàmeres i més aviat grans. Cada flor té 5 pètals, 5 sèpals i de 6 a 9 sèpals semblants a bràctees.
El calze està constituït per 5 sèpals, que són de color verd clar, ovalats i molt més petits que els pètals. Les bràctees de cada flor estan situades sota els sèpals; són de color verd clar, piloses, ovalades i s'ajunten a una base comuna anomenada calicle, que és un conjunt de bràctees que estan per sobre del calze, de tal manera que sembla que compti amb un segon calze amb 6 o 8 peces; són com un terç del calze.
La corol·la està constituïda per 5 pètals, que són lliures, envoltats en forma de corn i asimètrics. Estan superposats de manera que donen forma d'embut a la flor; normalment fan un difuminat de color blanc, rosa, porpra o vermellós.
L'androceu es caracteritza pel fet que de les ramificacions del verticil de 5 estams intern (l'extern s'ha perdut) apareixen estams monadelfs, amb els filaments soldats en un tub. Per tant, estan situats a l'estructura columnar de la flor (localitzada al centre), concretament a la punta d'aquesta, com a filament.
El gineceu està situat més avall respecte a l'androceu. Normalment consta de 5 carpels, els quals es troben units formant un ovari súper (situat sobre la resta de verticils) i dividit en tants lòculs (cavitats del fruit) com carpels hi ha. Cada flor és substituïda per un fruit (esquizocarp) que conté un anell d'entre 15 i 20 llavors d'uns sis mm d'alçada i 5 d'amplada (mericarpis). Aquestes llavors són ovalades, aplanades i escotades d'un costat.
La planta es dissemina per espores: tant les càpsules com els mericarpis s'obren espontàniament, tot alliberant les llavors que seran transportades pel vent gràcies als pèls que presenten.
El període de floració té lloc des de mig estiu fins a la tardor:una colònia de plantes florirà durant dos mesos aproximadament. La pol·linització té lloc gràcies a la interacció entre els insectes i les flors, ja que aquestes són entomòfiles i els insectes vénen a buscar el nèctar segregat, atrets per la grandesa i vistositat d'aquestes.
S'empra per controlar inflamacions, per parar l'orinació involuntària durant la nit i com a rentador de boca en cas de tenir les genives sensibles.
S'usa com a droga polvoritzada, en infusions, decoccions, maceracions, extracte fluid o sec, tintures, xarops. És aconsellable portar una ingesta correcta de líquid (fins a dos litres diaris) per tal d'evitar l'aparició d'obstruccions gastrointestinals.
Dosis diàries recomanades:
També s'empren com agents colorants en la preparació d'infusions/decoccions a l'1-2%: 10-20 g/L. Es beuen 2-3 tasses al dia.
Té les mateixes propietats medicinals que el malví, del qual pot considerar-se'n un succedani.
Presenten alcaloides i, alguns d'ells, com l'estimulant efedrina (Sida cordifolia), són tòxics. Té certes contraindicacions mèdiques, casos on no s'ha d'ingerir a causa dels mucílags que la formen: Obstrucció esofàgica, obstrucció intestinal, oclusió intestinal, ili espàstic, ili paralític, estenosi astrointestinal, dolor abdominal d'origen desconegut, apendicitis, embaràs i lactància.
Sobretot s'han de tenir en compte les persones diabètiques; s'han de prendre les mesures necessàries perquè no hi hagi cap irregularitat.
Alcea rosea L.
Alcea rosea L.
Alcea rosea L.
Alcea rosea L.
Alcea rosea L.
Alcea rosea L. fruit madur
Alcea rosea L. fruit verd
Alcea rosea L. fulles
La malva reial (Alcea rosea) és una planta amb flor de la família de les malvàcies. Creix a les proximitats de la costa mediterrània i és valorada tant pels seus usos medicinals i farmacèutics com ornamentals. Altres noms en català per aquesta planta són: flor de Sant Jaume, malva d'hort, malva de jardí, malva reial, malva de la reina, malva cascallada, malva doble, malva marinera, malva roja, malva marina, malva vera, vara de Sant Josep, vara de Jessè, vauma reial i vaumera.
.jpg)
