L'esteperola, romaní bord (Cistus clusii) és una estepa, planta amb flor de la família de les cistàcies.[1]
És un petit arbust (de 40 cm a 1 m) de branques erectes. Fulles de 10 a 25 x 1,2 mm, verdes a l'anvers, blanques i tomentoses al revers, de marges revoluts (molt semblants a les fulles del romaní per convergència evolutiva, oposades, morfològicament semblants a les del romaní però amb una olor resinosa, poc agradable. Flors de 2 a 3 cm de diàmetre, amb 3 sèpals, molt aparents i de simetria radiada. Neixen sobre peduncles llargs, agrupades al capdamunt de les tiges. Consten de 5 pètals blancs i nombrosos estams grocs. Fruit en càpsula ovoide de 5 a 7 mm, pubescent. És una càpsula que es manté seca i mig oberta, alliberant les nombroses llavors petites durant mesos. Floreix de març a juny. Sense flor, fàcilment es podria confondre amb el romaní.
És originària del sud-oest de la Conca del Mediterrani, només es troba a l'est de la península Ibèrica, el Magrib, Calàbria i Sicília. Als Països Catalans es troba del litoral fins als 1.100 m d'altitud, des del Llobregat fins al Baix Segura i a Eivissa, Formentera i Mallorca. Viu a la brolla, essent a vegades molt abundant.[2] L'esteperola, a diferència de la majoria de les estepes, prefereix els sòls calcaris. Tolera bé la sequedat i la calor.
Cistus clusii va ser descrita per Michel Félix Dunal i publicada a Prodr. 1: 266 1824.[3]
Hi ha dues subespècies, C clusii subsp. clusii i C. clusii subsp multiflorus:
La subespècie clusii amb inflorescències curtes de 4-5 cm, formades per verticils de 2-3 flors no es troba a les illes Balears. La subspècie multiflorus Demoly, amb inflorescències més llargues, de 4-10 cm, formades per verticils de 3-5 flors, és un endemisme del sud-est ibèric i de les Balears.[5]
.jpg)
.jpg)
L'esteperola, romaní bord (Cistus clusii) és una estepa, planta amb flor de la família de les cistàcies.
Die Clusius-Zistrose (Cistus clusii) ist eine Art aus der Gattung Zistrosen (Cistus) und damit der Familie der Zistrosengewächse (Cistaceae).
Die Clusius-Zistrose ist ein stark verzweigter Strauch, der Wuchshöhen von 30 bis 100 Zentimetern erreicht.
Die gegenständigen Laubblätter sind sitzend. Die einfachen, nadelförmigen, einnervigen Blattspreiten sind bei einer Länge von 10 bis 25 Millimetern sowie einer Breite von nur 1 bis 2 Millimetern linealisch und der Rand ist umgerollt. Sie sind oberseits dunkelgrün und unterseits weißfilzig.
Die Blütezeit reicht von April und Mai.[1] Der endständige Blütenstand besteht aus einzelnen oder zusammengesetzten zymösen Gruppen mit mehreren Blüten, oder die Blüten erscheinen einzeln. Die Blütenstiele sind weißlich behaart.
Die zwittrigen Blüten sind fünfzählig mit doppelter Blütenhülle und haben einen Durchmesser von 2 bis 3 Zentimetern. Es sind drei kleine, und dreieckige, grüne bis rötliche, weißlich behaarte Kelchblätter vorhanden, die 5 bis 8 Millimeter lang sind. Die fünf weißen Kronblätter sind dachig und verkehrt-ei- bis -keilförmig. Es sind viele, relativ kurze Staubblätter vorhanden. Der Fruchtknoten ist oberständig. Der kurze Griffel endet in einer großen, kopfigen Narbe.[1][2]
Die Frucht mit beständigem, langem Kelch bleibt lange an der Pflanze stehen. Die kleine, lokulizidale und holzige Kapselfrucht enthält viele Samen. Die kleinen, braunen Samen sind hart und etwa 1 Millimeter groß.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 18.[3]
Die Clusius-Zistrose kommt in Marokko, Algerien, Tunesien, Portugal, Spanien, auf den Balearen, in Frankreich, Italien und in Sizilien vor.[4] Sie gedeiht in Macchien und in der Garigue.[1]
Die Erstbeschreibung von Cistus clusii erfolgte 1824 durch Michel Félix Dunal in Augustin-Pyrame de Candolle, Prodr. 1, Seite 266.[4] Erstmals war sie aber lange vorher von Charles de l’Écluse (latinisiert Clusius) in seinem Werk Rariorum plantarum historia (1601) auf Seite 80 abgebildet worden. Ein Synonym von Cistus clusii Dunal ist Cistus rosmarinifolius Pourr. non All.[4]
Bei manchen Autoren gibt es etwa zwei Unterarten:[4]
Die Clusius-Zistrose (Cistus clusii) ist eine Art aus der Gattung Zistrosen (Cistus) und damit der Familie der Zistrosengewächse (Cistaceae).
Cistus clusii is a shrubby species of flowering plant in the family Cistaceae, with white flowers, native to south west and south central Europe and north Africa. It has been wrongly called Cistus libanotis by many authors.
Cistus clusii is a much branched shrub, up to 1 m (3 ft) tall. Its leaves are narrowly linear in shape, usually 1–2.5 cm (0.4–1.0 in) long by 1–2 mm (0.04–0.08 in) wide, with edges that are turned under (revolute), green on the upper side and densely covered with short hairs on the lower side, producing a whitish appearance. The flowers are arranged in umbel-like cymes with up to 12 individual flowers, each 2–3 cm (0.8–1.2 in) across with five white petals and three sepals, 5–8 mm (0.2–0.3 in) long. The flower stalks (peduncles and pedicels) and the sepals are covered with long white hairs. The style is short.[2]
Cistus clusii was first described by Michel Félix Dunal in 1824.[1][3] The specific epithet clusii honours Carolus Clusius. The name Cistus libanotis has been wrongly applied to this species by many authors.[2] A 2011 molecular phylogenetic study placed C. clusii in a clade with Cistus munbyi in the white and whitish pink clade of Cistus species, sister to all the remaining white and whitish pink flowered species.[4]
Cistus clusii belongs to the white and whitish pink flowered clade of Cistus species.
Species-level cladogram of Cistus species.Halimium spp.
PPCHalimium spp.
WWPCCistus clusii is native to north Africa[7] and the west and central Mediterranean region: southern Spain, the Balearic Islands, south-east Italy and Sicily.[2]
Cistus clusii is a shrubby species of flowering plant in the family Cistaceae, with white flowers, native to south west and south central Europe and north Africa. It has been wrongly called Cistus libanotis by many authors.
La romerina (Cistus clusii), también nombrada como romero macho, es una especie perteneciente a la familia de las cistáceas.
Es un arbustillo perennifolio de hasta 1 m que desprende un aromático olor a resina. Por su porte y hojas se confunde sin flores con el romero. Ramas jóvenes densamente pubescentes. Hojas opuestas lineres, con márgenes revolutos, verde oscuras y brillantes por el haz, y blanco tomentosas por el envés, con nervio central muy marcado. Inflorescencia en cimas umbeliformes laterales con 1-8 flores. Flores pequeñas. Pedúnculos, pedicelos y cáliz generalmente villosos, más o menos hirsutas, pelos blanquecinos; cáliz con 3 sépalos ovoideos; pétalos blancos. Cápsula de 4-8 mm, que se abre por 5 valvas con pelos estrellados. Floración primaveral y fructificación veraniega.[1]
Se puede confundir con Halimium umbellatum L., pero este se cría en arenales silíceos y terrenos sin cal y tiene el fruto con 3 valvas.
Terrenos calizos incluso yesosos y arenosos, en ambientes típicos de pino carrasco y encinares.
En el Mediterráneo occidental alcanzando hacia el este el sur de Italia. En el norte de África desde el Atlántico hasta la costa oriental de Túnez, por el sur hasta el Atlas Medio y el Atlas sahariano. En la península ibérica en la mitad oriental y en Baleares.
Se reconocen 2 subespecies. La subsp. clusii con inflorescencias cortas, de 4-5 cm, formadas por verticilos de 2-3 flores. habita en el rango general de distribución de la especie aunque no se encuentra en Baleares, hasta los 1.500 msnm . La subespecie multiflorus Demoly, con inflorescencias más largas, de 4-10 cm, formadas por verticilos de 3-5 flores, es un endemismo del sureste de España y de Baleares.[2]
Cistus clusii fue descrita por Michel Félix Dunal y publicado en Prodr. 1: 266 1824.[3]
Cistus: nombre genérico que deriva del griego kisthós latinizado cisthos = nombre dado a diversas especies del género Cistus L. Algunos autores pretenden relacionarla, por la forma de sus frutos, con la palabra griega kístē = "caja, cesta".[4]
clusii: epíteto otorgado en honor del botánico Carolus Clusius.
La romerina (Cistus clusii), también nombrada como romero macho, es una especie perteneciente a la familia de las cistáceas.
Cistus clusii là một loài thực vật có hoa trong họ Nham mân khôi. Loài này được Dunal mô tả khoa học đầu tiên năm 1824.[1]
.jpg)
Bài viết liên quan đến bộ Cẩm quỳ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
Cistus clusii là một loài thực vật có hoa trong họ Nham mân khôi. Loài này được Dunal mô tả khoa học đầu tiên năm 1824.
