Brugmansia candida ye una especie botánica de planta melecinal del xéneru Brugmansia de la familia de les Solanaceae. Alcuéntrase llargamente distribuyíu en América del Sur.
Ye un parrotal o árbol qu'algama un tamañu d'aprosimao 3 m d'altor. Les fueyes son allargaes y grandes, de color verde maciu y aspres al tactu. Les flores son blanques y suelen presentar tonos rosaos, tien forma de campana, son grandes y péndulas.
Orixinaria d'Ecuador, Chile y Perú. Habita en climes templáu, semicálido y templáu ente los 200 y los 2600 metros.
Planta cultivada en güertos familiares, presente en terrenes de cultivu, acomuñada a montes tropicales caducifoliu, subcaducifolio, subperennifolio y perennifolio, monte espinosu, carba xerófilu, monte mesófilu de monte, montes d'encino, de pinu y mistu de pinu-encino.
Nos estaos de Chiapas, Puebla y Veracruz ye común l'usu d'ésta planta pa quitar el dolor corporal.
Contra'l asma (respiración fatigosa, acelerada y superficial debida a la contraición de los músculos bronquiales), fúmense les fueyes. Pa solliviar la tos, faise un tamalito coles fueyes, ésti se soasa y asítiase nel pechu y el llombu, lo más caliente posible. Pa curar el catarru inxer el cocimientu ellaboráu con floripondio, ocote (Pinus sp.) y canela (Cinnamomum zeylanicum); si'l catarru ye constipáu, entós nuna fueya de florifundio asítiense otres fueyes de venenillo al que s'amiesta aceite d'almendres, yá envolubraes como tamal garrar nel comal; cuando ta caliente cáldiense la frente y la ñariz y aplícase una gota del zusmiu de les fueyes en cada fuesa nasal. Pa curar los bronquios untar nel llombu les flores maceraes, esta afección presentar en persones qu'anden descalces, que salieron calientes al aire, o por moyase los pies y el llombu con agua d'agua, lo cual trai de resultes un dolor que traviesa del pechu al llombu, dolor de gargüelu y tos.
Otra parte de la planta que s'utiliza son les flores. Combinaes con higuerilla (Ricinus communis) y toloache (Datura stramonium), fiérvense y formando un emplastu aplicar en zones con edema; cola agua d'esta mesma decocción danse baños cuando hai dolores corporales.
Esta planta ye tamién conocida polos sos efeutos somníferos; pa llogralos, güelse la flor hasta quedase dormíu o s'asitia la fueya fresca so l'almada onde pon la cabeza'l neñu que nun puede dormir.
Nel sieglu XVI Francisco Hernández de Toledo, señala: "les sos fueyes machucar y aplicáu quiten el dolor de cabeza, entemecíes con resina amenorguen les hinchadures producíes por cayida o por golpe".
A entamos del sieglu XX, el Institutu Médicu Nacional mentar como antiespasmódica. Darréu, Maximino Martínez reportar como antitumoral. La Sociedá Farmacéutica de Méxicu refier el so usu como catárticu. Finalmente, Schultes y Hofmann describir como alucinógeno.
B. candida, caracterizar pola presencia d'alcaloides del tropano, de los que s'identificaron escopolamina y hiosciamina en tolos órganos de la planta, nes fueyes detectáronse 6-7-dihidroxi-litorina, meteloidina, 3-propil-teloidina, 6-7-dihidroxi-3 fenil acetato de tropanulo y el dihidroxi-triglato de tropanilo; y na grana, atropina.[1]
Brugmansia candida describióse por Christiaan Hendrik Persoon y espublizóse en Synopsis Plantarum 1: 216. 1805.[2]
Brugmansia: nome xenéricu dau n'honor del botánicu holandés Sebald Xustinus Brugmans (1763–1819).
candida: epítetu llatín que significa "bien blanca".[3]
Campana, flor de campana, florifundio, florifundio blancu, floripondio, toloache, trombita, tulipán.[1]
Brugmansia candida ye una especie botánica de planta melecinal del xéneru Brugmansia de la familia de les Solanaceae. Alcuéntrase llargamente distribuyíu en América del Sur.
Les trompetes,[1] arbre trompeter o datura (Brugmansia arborea o Datura arborea) és una espècie botànica del regne plantae de la família de les Solanaceae. Es troba àmpliament distribuït en Amèrica del Sud.
També s'anomena trompeter, trompetera, arbre de les trompetes, trompeta del Perú, trompeta del judici, trompeta de l'Àngel o reina de la nit.
És un arbust perenne arriba fins a 5 metres d'alçada, fulles alternes, ovals que presenten un revers pilós, verd mat. Floreix d'estiu a tardor, la flor és aromàtica, de 3 dm, blanques, són les flors i les fulles de major mida entre els arbusts de jardí.
Els símptomes són similars als de l'LSD, encara que segons la quantitat varia el temps dels efectes.
El consum del trompeter, si és excedit, podria produir problemes d'aprenentatge, falta d'atenció i concentració, entre altres.
Totes les parts de la brugmasia són altament tòxiques. Algunes vegades aquestes plantes s'ingereixen per a cerimònies xamaniques, però donada la variació en la potència dels compostos tòxics de la planta, el grau d'intoxicació és impredictible i pot ser fatal.
Les trompetes, arbre trompeter o datura (Brugmansia arborea o Datura arborea) és una espècie botànica del regne plantae de la família de les Solanaceae. Es troba àmpliament distribuït en Amèrica del Sud.
També s'anomena trompeter, trompetera, arbre de les trompetes, trompeta del Perú, trompeta del judici, trompeta de l'Àngel o reina de la nit.
Brugmansia arborea ist eine Art aus der Gattung der Engelstrompeten (Brugmansia). Als einzige Art der Gattung wird sie in China zu Nahrungszwecken verwendet.
Brugmansia arborea ist ein zwei Meter hoher Busch oder großes Kraut. Sie ist fein behaart. Die Blätter sind eiförmig-elliptisch, 20 bis 30 cm lang und 10 bis 15 cm breit. Der Blattrand ist ganzrandig.
Die weißen Blüten hängen. Der Kelch ist scheidenartig, 15 bis 17 cm lang, in der Mitte etwa 7 cm im Durchmesser, er ist unregelmäßig geöffnet und teilt sich in drei bis vier zugespitzte Zipfel. Die Blütenkrone ist orange-rot, trompetenförmig, 30 cm lang und hat an der Spitze einen Durchmesser von 16 bis 20 cm.
Die Früchte sind spindelförmig.
Obwohl die Pflanze in Brasilien heimisch ist, werden die Früchte in China zu Nahrungszwecken benutzt, gelegentlich sieht man sie dort in Dörfern in Kultur, in Hongkong sind die importierten Früchte auf dem Markt zu finden.
Brugmansia arborea ist eine Art aus der Gattung der Engelstrompeten (Brugmansia). Als einzige Art der Gattung wird sie in China zu Nahrungszwecken verwendet.
Lumucha wantuq (kichwapi Lumucha wantuk),[1] icha Kampachu (Brugmansia arborea) nisqaqa huk wantuq (kampachu) rikch'aqmi, iskay mitrukama wiñaq thansam icha sach'acham, Awya Yalapi wiñaq. Chunwapi tarpuspa rurunkunatam mikhunku, manataq Awya Yalapichu. Raphinkuna musphachinayuqmi, wakin wantuqkunapas hina.
Kikillan yurin, wiñan mikuykuna kuchunpi; ama yataytsu, tsay sachaqa muspatsikun.
Kay sach'ataqa Qusqu runasimipi - wakin wantuq rikch'aqkunata hinapas - kampachu ninku (kastillanu campanilla nisqamantachá), Ankash rimaypi mishpu, Kashamarkapi misha.
Tsayniraq hachanaw, sutin macha macha, rurunta ashmakuna mikurqa, machashanaw tushuykachayan.
Lumucha wantuq (kichwapi Lumucha wantuk), icha Kampachu (Brugmansia arborea) nisqaqa huk wantuq (kampachu) rikch'aqmi, iskay mitrukama wiñaq thansam icha sach'acham, Awya Yalapi wiñaq. Chunwapi tarpuspa rurunkunatam mikhunku, manataq Awya Yalapichu. Raphinkuna musphachinayuqmi, wakin wantuqkunapas hina.
Kikillan yurin, wiñan mikuykuna kuchunpi; ama yataytsu, tsay sachaqa muspatsikun.
Brugmansia arborea, the angel's trumpet, is a species of flowering plant in the family Solanaceae. The IUCN has classed Brugmansia arborea as Extinct in the Wild.[1]
Brugmansia arborea is an evergreen shrub or small tree reaching up to 7 metres (23 ft) in height. The ovate leaves have coarsely toothed margins when in their best condition. The leaves, flower stalks, fruit, and especially the young shoots are covered with fine velvety white down. Flowers are strongly fragrant, trumpet-shaped, nodding to sub-horizontal, white to ivory-white or cream. At 12–17 centimetres (4.7–6.7 in) long, the flowers are the shortest of all Brugmansia. Flowers are produced almost continuously in smaller quantities, unlike many other Brugmansia that flower in larger flushes. The ovoid fruit have an average length of 6 centimetres (2.4 in) and width of 4.5 centimetres (1.8 in). The calyx is slit along one side and is very long in relation to the flower, and in this respect is often used as a quick check to verify correct identification. With a few exceptions, the Green Calyx usually reaches down almost all the way to the flower corolla's mouth.[2][3]
In his 1753 Species Plantarum, Carl Linnaeus published Datura arborea using as his type specimen a drawing by Louis Feuillée from 1714 with name Stramonioides arboreum, oblongo et integro folio, fructu laevi, vulgo Flori pondio. Then Robert Sweet, in his 1818 Hortus Suburbanus Londinensis, published the modern version of the name to be in the separate genus of Brugmansia. Since then, many authors have published many different plants with one of those names, causing much confusion in the taxonomy of these plants. "Datura arborea" has many times been incorrectly used for almost any white-flowered Brugmansia plant, even in scientific literature.[2]
They are native to the Andes mountains of southern Colombia, Ecuador, Peru, western Bolivia, and northern Chile. As the hardiest of all Brugmansia species in regards to both cold and drought, they are often found in the drier valleys of the Andes, in areas with an annual rainfall of 400–1,400 millimetres (16–55 in). Occurring at elevations of 2000 to 3000 m, they often receive light frosts.[2]
Brugmansia arborea are usually pollinated by moths. They are attracted by the white color of the flowers and their fragrance that gets stronger in the evenings.[3]
The species is invasive in New Caledonia.[4]
Brugmansia arborea, the angel's trumpet, is a species of flowering plant in the family Solanaceae. The IUCN has classed Brugmansia arborea as Extinct in the Wild.
Brugmansia arborea, el floripondio, trompeta de Ángel —entre otros nombres comunes— es una especie de planta arbustiva del género Brugmansia de la familia Solanaceae. Es nativa de América del Sur crece de manera silvestre también en América central, pero se encuentra naturalizada o cultivada en todo el mundo. La IUCN ha clasificado a Brugmansia arborea como especie extinta en estado silvestre.[2]
Es un arbusto perenne o semi-perenne cubierto de un fino indumento. Puede alcanzar 7 m de altura. Tiene las hojas alternas, de forma ovalada, de limbos asimétricos en la base. Las flores, de hasta 17 cm, son sub- cónicas, con corola de 3-5 lóbulos más o menos agudos, aromáticas, de blancas a marfil. El cáliz, hendido longitudinalmente y persistente, es casi tan largo como el tubo de la corola. El fruto es una baya ovoidea de 6 por 4,5 cm.[3][4]
Como en el caso de Datura, todos los órganos aéreos de las especies de Brugmansia contienen sustancias cuyo consumo puede provocar problemas en la salud humana. En concreto contienen alcaloides tropánicos tales como la escopolamina y la hiosciamina, entre otros. Su ingestión, tanto en humanos como en otros animales, puede resultar fatal puesto que tiene efectos alucinógenos bastante potentes muy superiores a otras plantas alucinógenas. [5][6] y el simple contacto con los ojos puede producir midriasis (dilatación de las pupilas) o anisocoria (asimetría en el tamaño pupilar).[7]
Se utiliza como planta ornamental. Prefiere la semisombra, especialmente en climas cálidos; es sensible al frío. Florece muy bien en climas templados en ubicaciones abrigadas; exige suelo rico, drenado, fresco y seco en invierno. Durante la estación vegetativa requiere riegos abundantes y diarios, aportando algo de abono. Se multiplica por semilla y por esqueje semileñoso.[8]
Brugmansia arborea fue descrita primero por Louis Feuillée en 1714 como Stramoneoides arboreum en Journal des observations physiques, mathématiques et botaniques, faites par l'ordre du Roy sur les Côtes Orientales de l'Amérique Méridionale, & dans les Indes Occidentales, depuis l'année 1707, jusque en 1712., p. 761, pl. 46, 1714. [1] y validado luego por Carlos Linneo como Datura arborea en Species Plantarum, v. 1, p. 179, en 1753[2] y atribuida posteriormente al género Brugmansia por Ernst Gottlieb von Steudel, publicandolo en Nomenclator Botanicus, ed. 2, v. 1, p. 230 en 1840[3].[9] Un taxón homónimo y sinónimo fue descrito por Nils Gustaf Lagerheim, y publicado en Botanische Jahrbücher für Systematik, Pflanzengeschichte und Pflanzengeographie, v. 20, p. 663 en 1895[4].
Árbol de las trompetas, trompetero, huacachaca, floripondio blanco, floripondio, trompeta del juicio, estramonio, estramonios, borrachero; en Centroamérica es también conocida como florifundia, en Cuba es conocida como clarín o campana, en Ecuador se conoce también como guando o guandug, en República Dominicana se conoce como flor campana, en Perú como campanchú, reina de la noche o campanón, y en Perú y Chile como almizclillo.[12]
Brugmansia arborea, el floripondio, trompeta de Ángel —entre otros nombres comunes— es una especie de planta arbustiva del género Brugmansia de la familia Solanaceae. Es nativa de América del Sur crece de manera silvestre también en América central, pero se encuentra naturalizada o cultivada en todo el mundo. La IUCN ha clasificado a Brugmansia arborea como especie extinta en estado silvestre.
Aingeru tronpetak (Brugmansia candida) Brugmansia generoko eta Solanaceae familiako sendabelarra da. Hego Amerikan oso hedatua dago eta Euskal Herriko hainbat parkeetan apaingarri gisa erabiltzen da.
Gutxi gorabehera 3 metroko altuera duen zuhaixka edo zuhaitza da. Hosto luzeak eta handiak ditu, zurbilak eta ukitu zakarra. Loreak zuriak dira eta sarritan arrosakarak, kanpai itxura dute, handiak eta zintzilikatuta ateratzen dira.
Jatorriz Ekuador, Txile eta Peru herrialdetakoak da. 200 eta 2600 metro arteko klima epel eta erdi epeletan bizi dira.
Brugmansia generoko espezie guztiak bezala, kanpoko organo guztiek, giza osasunean arazoak sor ditzaketen substantziak ditu, 2012an Europako Elikagaien Segurtasun Agintaritzak argitaratutako txostenaren arabera. Hain zuzen ere, besteak beste, eskopolamina eta hiosziamina tropikoko alkaloideak ditu. Elementu hauek ahoratzeak gizakiengan eta beste animaliengan ondorio konponezinak sor ditzake, [1] [2] eta begiekin kontaktu soila mydriasis (begi-ninien dilatazioa) edo anisocoria (begi-ninien neurri ezberdina sortzea) eragin dezake. [3]
Christiaan Hendrik Persoonek deskribatu zuen Brugmansia candida Synopsis Plantarum 1: 216. 1805 urtean [4]
Brugmansia : Sebald Justinus Brugmans (1763-1819) botanikari holandarraren omenez emandako izen orokorra.
candida : Latinezko epitetoa, "oso zuria" esan nahi du. [5]
Aingeru tronpetak (Brugmansia candida) Brugmansia generoko eta Solanaceae familiako sendabelarra da. Hego Amerikan oso hedatua dago eta Euskal Herriko hainbat parkeetan apaingarri gisa erabiltzen da.
Tuoksupasuuna (Brugmansia arborea) on koisokasvien heimoon kuuluva pensas tai pieni puu.[2]
Tuoksupasuuna kasvaa 2–4 metriä korkeaksi. Sillä on suuret torvimaiset kukat joista kehittyy nahkapintaisia hedelmiä. Hedelmät ovat kypsinä kellanvihreitä ja myrkyllisiä.[3] Kukkien väri voi olla valkoinen, keltainen, oranssi tai punainen. Lehdet ovat suurikokoisia.[4]
Tuoksupasuuna on kotoisin Etelä-Amerikasta, ja sitä kasvatetaan koristekasvina Euroopassa.
Tuoksupasuuna (Brugmansia arborea) on koisokasvien heimoon kuuluva pensas tai pieni puu.
Tuoksupasuuna kasvaa 2–4 metriä korkeaksi. Sillä on suuret torvimaiset kukat joista kehittyy nahkapintaisia hedelmiä. Hedelmät ovat kypsinä kellanvihreitä ja myrkyllisiä. Kukkien väri voi olla valkoinen, keltainen, oranssi tai punainen. Lehdet ovat suurikokoisia.
Tuoksupasuuna on kotoisin Etelä-Amerikasta, ja sitä kasvatetaan koristekasvina Euroopassa.
Brugmansia candida est une espèce de plantes de la famille des Solanaceae et du genre Brugmansia.
Originaire de Bolivie, Colombie et Pérou, c'est un arbuste de 2 à 5 m de haut aux grandes fleurs blanches pendantes dont toutes les parties sont toxiques.
Brugmansia candida est un arbuste à feuilles persistantes ou un petit arbre atteignant jusqu'à 7 mètres (23 pieds) de hauteur. Les feuilles ovales ont des marges grossièrement dentées lorsqu'elles sont dans leur meilleur état. Les feuilles, les tiges florales, les fruits et surtout les jeunes pousses sont recouverts d'un fin duvet blanc velouté. Les fleurs sont fortement parfumées, en forme de trompette, penchées à sub-horizontales, blanches à blanc ivoire ou crème. À 12-17 centimètres (4,7-6,7 pouces) de long, les fleurs sont les plus courtes de tous les Brugmansia . Les fleurs sont produites presque en continu en plus petites quantités, contrairement à beaucoup d'autres Brugmansiacette fleur en plus grandes bouffées. Les fruits ovoïdes ont une longueur moyenne de 6 centimètres (2,4 pouces) et une largeur de 4,5 centimètres (1,8 pouces). Le calice est fendu sur un côté et est très long par rapport à la fleur, et à cet égard est souvent utilisé comme un contrôle rapide pour vérifier l'identification correcte. À quelques exceptions près, le calice vert descend généralement presque jusqu'à la bouche de la corolle de la fleur.
L'espèce est envahissante en Nouvelle-Calédonie[1].
Brugmansia candida est une espèce de plantes de la famille des Solanaceae et du genre Brugmansia.
Originaire de Bolivie, Colombie et Pérou, c'est un arbuste de 2 à 5 m de haut aux grandes fleurs blanches pendantes dont toutes les parties sont toxiques.
Lo stramonio arboreo (Brugmansia arborea (L.) Steud.) è una pianta arborescente a fiore appartenente alla famiglia delle Solanacee.[1]
Le foglie di questa specie contengono un'elevata concentrazione di alcaloidi tra cui scopolamina, sostanza tossica.
Possiede un fusto irregolare di colore marrone-brunastro che è in grado di superare i 5 m di altezza,[2] assume tonalità di colore sempre più verdi mano a mano che ci si avvicina ai rami.
Le foglie sono relativamente molto grandi e numerose, a volte pelose, e presentano una forma decisamente ovata che nell'apice assume un contorno più lanceolato. I fiori sono penduli, di colore bianco tendente al giallo chiaro e hanno dimensioni variabili che si aggirano intorno ai 20–30 cm di lunghezza.
Una bacca spugnosa costituisce il frutto dello stramonio arboreo e contiene numerosi semi.
Lo stramonio arboreo è originario dell'America sud occidentale[3]. Non risulta più presente allo stato naturale, ma viene coltivata in aree tropicali o anche temperate,[4] purché riparata dal gelo durante l'inverno[5].
Questa specie è utilizzata da tribù e popolazioni indigene come veleno per la caccia. Inoltre è usata per ottenere scopolamina e per la preparazione di compresse antidolorifiche.
Lo stramonio arboreo (Brugmansia arborea (L.) Steud.) è una pianta arborescente a fiore appartenente alla famiglia delle Solanacee.
Le foglie di questa specie contengono un'elevata concentrazione di alcaloidi tra cui scopolamina, sostanza tossica.
Aukštoji brugmansija (lot. Brugmansia arborea) – bulvinių (Solanaceae) šeimos augalų rūšis, priklausanti brugmansijos (Brugmansia) genčiai. Paplitusi tropinėse Andų pašlaitėse Peru, Bolivijoje, Ekvadore.
Tai iki 5 m aukščio užaugantis krūmas. Lapai priešiniai, dideli (ilgis 20-30 cm, plotis 10-15 cm), plaukuoti, lygiu kraštu. Žiedai trimito formos, nusvirę žemyn, iki 30 cm ilgio ryškiaspalviai, balti, malonaus kvapo. Žydi vasarą ir rudenį. Auga drėgname, gerai vėdinamame, derlingame dirvožemyje, daliniame šešėlyje, nemėgsta šalčių, tiesioginių saulės spindulių.
Visos brugmansijos dalys yra nuodingos (gali sukelti mirtį). Turi alkaloidų skopolamino ir atropino. Dėl haliucinogeninių savybių vartojamas šamanistiniuose indėnų (šibarų, urarinų) ritualuose.
Anágua-de-vénus (Brugmansia arborea) é uma planta ornamental originária dos Andes.
É usada em jardins como planta ornamental. Durante a noite liberta um perfume agradável e intenso. Em Portugal também é conhecida como "trombeta dos anjos" e "saia da velha". É uma planta nativa da Bolívia, Colômbia e Peru [1].
A trombeta de anjo, é nativa de regiões da América do Sul, liberta uma poderosa toxina, contendo atropina, hiosciamina e escopolamina. Criminosos da Colômbia têm extraído a escopolamina da planta e usaram-na como uma potente droga que deixa as vítimas desconhecendo o que estão fazendo, mas totalmente consciente. A escopolamina pode ser absorvida através da pele e das mucosas, permitindo aos criminosos simplesmente soprem o pó no rosto de uma pessoa[carece de fontes?].
Anágua-de-vénus (Brugmansia arborea) é uma planta ornamental originária dos Andes.
Liten änglatrumpet (Brugmansia arborea) en art ur familjen potatisväxter från Ecuador, Peru, norra Chile och Bolivia. Arten odlas som krukväxt i Sverige och är en vanlig prydnadsväxt i varma länder.
Liten änglatrumpet (Brugmansia arborea) en art ur familjen potatisväxter från Ecuador, Peru, norra Chile och Bolivia. Arten odlas som krukväxt i Sverige och är en vanlig prydnadsväxt i varma länder.
Brugmansia arborea là loài thực vật có hoa trong họ Cà. Loài này được (L.) Steud. mô tả khoa học đầu tiên năm 1840.[1]
Brugmansia arborea là loài thực vật có hoa trong họ Cà. Loài này được (L.) Steud. mô tả khoa học đầu tiên năm 1840.
Brugmansia arborea (L.) Steud., 1840
СинонимыBrugmansia arborea (лат.) — вид вечнозелёных кустарников семейства Пасленовые (Solanaceae).
Ареал данного вида включал Боливию, Колумбию, Эквадор, Чили и Перу[2]. С 2014 года вид считается исчезнувшим в дикой природе[3].
В естественных условиях растения могут достигать в высоту 3 метров. Листья 12—17 см в длину, серо-зелёные, слегка опушённые с внешней стороны. Цветки белого цвета от 20 до 25 см в длину. Плоды грушевидной формы, 8—9 см в диаметре[4]. Единственный автофертильный вид в роде[2].
Brugmansia arborea (лат.) — вид вечнозелёных кустарников семейства Пасленовые (Solanaceae).
Ареал данного вида включал Боливию, Колумбию, Эквадор, Чили и Перу. С 2014 года вид считается исчезнувшим в дикой природе.
В естественных условиях растения могут достигать в высоту 3 метров. Листья 12—17 см в длину, серо-зелёные, слегка опушённые с внешней стороны. Цветки белого цвета от 20 до 25 см в длину. Плоды грушевидной формы, 8—9 см в диаметре. Единственный автофертильный вид в роде.
木本曼陀羅(學名:Brugmansia arborea (L.) Steud.)為植物界茄科木曼陀羅屬下的一種。