La pinguicula grandiflora , nomada tiraña o flor de les fontes, ye una planta inseutívora de la familia Lentibulariaceae. Una carauterística distintiva de l'especie ye la so flor, que ye enforma mayor de lo normal pal xéneru. Vive en zones de clima templáu.
Magar que nun disponen d'un mecanismu de captura realmente activu, el so métodu de nutrición ye en parte del tipu carnívoru. Suelen tener ente 5 y 10 fueyes de 30 a 45 mm (3 y 4'5cm) de llargor. La planta ta formada per una roseta basal de fueyes pegañoses alrodiu les cuales alcuéntrense de cutiu pegaos pequeños inseutos. Nes fueyes tien dos tipos de glándules, unes que secreten la sutancia pegañosa y otres enzimes ácides pa dixirir les sos preses.
Del coral de la planta xurden na primavera un o más tarmos florales d'ente venti y veinticinco centímetros de llargor. Tien flores violetes qu'espoxiguen d'abril a la fin del branu. Depués de la floraciónla planta entra en lletargu hasta la siguiente primavera.
Los sos raigaños son percurtios y débiles y solo tienen función d'asientu y absorción d'agua, pues toma'l nitróxenu de les sos víctimes y los carbohidratos pente medies de la fotosíntesis.
Anguaño usábase como antisépticu nes feríes del ganáu y la xente.
Xorrez sobre suelos probes en materia orgánica. Atópase nos pareos caliares rezumiantes y tamién nes llamuergues, en praos húmedos y en cantos de regueros y fontes.
La tiraña vive nes zones de clima templáu per toa Europa (Península ibérica, Francia, Suiza, Irlanda), dende'l nivel del mar a los 2.000 m d'altitú. Orixinalmente nun s'alcontraba en Gran Bretaña pero foi introducía nunes poques zones d'Inglaterra y Gales.
Pinguicula grandiflora foi nomada y descrita per Jean-Baptiste Lamarck , publicáu en Encycl. 3: 22 (1789)[1][2]
La pinguicula grandiflora , nomada tiraña o flor de les fontes, ye una planta inseutívora de la familia Lentibulariaceae. Una carauterística distintiva de l'especie ye la so flor, que ye enforma mayor de lo normal pal xéneru. Vive en zones de clima templáu.
pinguícula grandifloraLa viola d'aigua de flor gran, Pinguicula grandiflora, és una espècie de planta dins la família lentibulariàcia.
Planta herbàcia de 5 a 25 cm. Corol·la de 25-35 mm, amb els lòbuls del llavi inferior suborbiculars. Fulles molt groguenques. Floreix d'abril a agost.
A Europa, oròfit atlàntic. Es troba també a Catalunya (Pirineus i Ports de Beseit, entre les 800 i 2400 m d'altitud). Viu en degotalls de les roques calcàries.[1]
La viola d'aigua de flor gran, Pinguicula grandiflora, és una espècie de planta dins la família lentibulariàcia.
Planhigyn cigysol, blodeuol yw Tafod-y-gors mawr sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Lentibulariaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Pinguicula grandiflora a'r enw Saesneg yw Large-flowered butterwort.[1] Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Toddaidd Mawr.
Mae'r planhigyn hwn yn byw mewn gwlyptiroedd, rhostir, glannau llynnoedd a mannau tebyg. Gall ddal a threulio pryfaid bychan yn ei dentaclau gludiog. Cant eu dennu yno gan arogl siwgwr a gaiff ei greu mewn chwarennau pwrpasol. Mae ganddo flodau bychan pinc. Tyf i uchder o 3–16 cm ac mae ganddo flodau pinc, weithiau rhai gwyn sydd oddeutu 15 mm, o siap twmffat.
Planhigyn cigysol, blodeuol yw Tafod-y-gors mawr sy'n enw gwrywaidd. Mae'n perthyn i'r teulu Lentibulariaceae. Yr enw gwyddonol (Lladin) yw Pinguicula grandiflora a'r enw Saesneg yw Large-flowered butterwort. Ceir enwau Cymraeg eraill ar y planhigyn hwn gan gynnwys Toddaidd Mawr.
Mae'r planhigyn hwn yn byw mewn gwlyptiroedd, rhostir, glannau llynnoedd a mannau tebyg. Gall ddal a threulio pryfaid bychan yn ei dentaclau gludiog. Cant eu dennu yno gan arogl siwgwr a gaiff ei greu mewn chwarennau pwrpasol. Mae ganddo flodau bychan pinc. Tyf i uchder o 3–16 cm ac mae ganddo flodau pinc, weithiau rhai gwyn sydd oddeutu 15 mm, o siap twmffat.
Das Großblütige Fettkraut (Pinguicula grandiflora) ist eine fleischfressende Pflanze aus der Gattung der Fettkräuter (Pinguicula), in der Sektion Pinguicula. Sie wurde 1789 von Jean-Baptiste de Lamarck erstbeschrieben.
Zum Winter hin bildet die Pflanze eine Winterrosette und zum Frühjahr wieder eine (größere) Sommerrosette aus. Fleischige, hellgrüne, breit-eiförmige Blätter bilden dabei eine flach am Boden liegende Rosette mit bis zu 8 cm Durchmesser. Auf der Blattoberfläche sitzen gestielte Drüsen die einen Fangschleim absondern, dadurch wirkt die Blattoberfläche klebrig (fettig). Ist die Beute (z. B. Trauermücken, Ameisen oder Pollen) der Pflanze auf den Leim gegangen, wird diese anschließend durch enzymabsondernde, auf der Blattoberfläche sitzende Drüsen verdaut.
Ab Mai bis August blüht das Großblütige Fettkraut an einem bis zu 15 cm hohen, ebenfalls mit Fang- und Verdauungsdrüsen besetzten, aus der Mitte der Rosette wachsenden Blütenstängel rosa-violett bis purpurn, bei einem Einzelvorkommen in Irland reinweiß, in einzelner, zygomorpher, gespornter Blüte mit einem Durchmesser bis zu 4,5 cm. Die sich ausbildenden hellgrünen oder roten Fruchtkapseln tragen reichlich feine, schwarze Samen.
Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 32.[1]
Das Großblütige Fettkraut ist in Westeuropa (Irland, Spanien, Frankreich und Schweiz) beheimatet, strahlt aber bis Marokko aus. Es bevorzugt moosige, feuchte, halbschattige Standorte und ist kalkliebend. Bei zu wenig Wasser stellt sie die Blattproduktion bis auf weiteres ein, das heißt, sie beginnt eine Art Winterruhe.
Die Art ist häufig weiter in Unterarten, Varietäten und Formen untergliedert worden. Akzeptiert jedoch ist nur:
Das Großblütige Fettkraut (Pinguicula grandiflora) ist eine fleischfressende Pflanze aus der Gattung der Fettkräuter (Pinguicula), in der Sektion Pinguicula. Sie wurde 1789 von Jean-Baptiste de Lamarck erstbeschrieben.
Pinguicula grandiflora, commonly known as the large-flowered butterwort,[1] is a temperate insectivorous plant in the Lentibulariaceae family.[2] One distinguishing feature of the species is its flower, which is much larger than the average for the genus.
The plant is native to parts of Europe; such as France, Ireland, Spain and Switzerland,[3] It is not native to Great Britain, but has been introduced in a few places in England and Wales.[4] It has also been introduced to Czechoslovakia.[3]
There are 2 known subspecies;[3]
Pinguicula grandiflora, commonly known as the large-flowered butterwort, is a temperate insectivorous plant in the Lentibulariaceae family. One distinguishing feature of the species is its flower, which is much larger than the average for the genus.
The plant is native to parts of Europe; such as France, Ireland, Spain and Switzerland, It is not native to Great Britain, but has been introduced in a few places in England and Wales. It has also been introduced to Czechoslovakia.
There are 2 known subspecies;
Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora Pinguicula grandiflora subsp. rosea (Mutel) CasperPinguicula grandiflora, conocida comúnmente como la grasilla de flores grandes, violeta de agua, tiraña o flor de las fuentes; vive en zonas de clima templado, es una planta insectívora de la familia Lentibulariaceae. Una característica distintiva de la especie es su flor, que es mucho mayor de lo normal para el género.
Aunque no disponen de mecanismo de captura realmente activo, su método de nutrición es en parte del tipo carnívoro, suelen tener entre 5 y 10 hojas de entre 30 y 45 mm de longitud. La planta está formada por una roseta basal de hojas pegajosas sobre las cuales se encuentra a menudo pegados pequeños insectos.
Del centro de la roseta basal surgen en la primavera uno o más tallos florales de entre veinte y veinticinco centímetros de longitud, teniendo flores violáceas que poseen un espolón.
Estas plantas se pueden encontrar a menudo en las turberas aunque también viven en pastizales húmedos y herbosos, en bordes de arroyos y manantiales, sobre suelos profundos y ricos en materia orgánica, desarrollados sobre micaesquistos.
Pinguicula grandiflora se encuentra entre los 500 y 2300 m,[1] en los pisos supramediterráneo y oromediterráneo en Europa (Irlanda, Francia, Suiza y España).
Pinguicula grandiflora fue descrita por Jean-Baptiste Lamarck y publicado en Encycl. 3: 22 (1789)[2][3]
Atrapamoscas, grasilla, grasilla de flor grande, pedorrera, tiraña, tirigaña o violeta de agua.[4]
Pinguicula grandiflora, conocida comúnmente como la grasilla de flores grandes, violeta de agua, tiraña o flor de las fuentes; vive en zonas de clima templado, es una planta insectívora de la familia Lentibulariaceae. Una característica distintiva de la especie es su flor, que es mucho mayor de lo normal para el género.
Muki-belar (Pinguicula grandiflora) Lentibulariazeoen familiako belar landare iraunkorra da, 12-15 cm luzea. Zain laburrak izaten ditu eta ez du ageriko zurtoinik; sustraietatik zuzenean hazten zaizkio hostoak, berde argiak. Lorea txorten luzekoa, bakarra eta morea izaten du. Leku hezeetan hazten da.[1]
Landare lurtar intsektujalea da. Errosetan biltzen diren hostoek intsektuak erakarri eta atxikitzen dituzte, loreko ile guruindunek isurtzen duten likido gozo eta eranskorrari esker.[2]
Muki-belar (Pinguicula grandiflora) Lentibulariazeoen familiako belar landare iraunkorra da, 12-15 cm luzea. Zain laburrak izaten ditu eta ez du ageriko zurtoinik; sustraietatik zuzenean hazten zaizkio hostoak, berde argiak. Lorea txorten luzekoa, bakarra eta morea izaten du. Leku hezeetan hazten da.
Landare lurtar intsektujalea da. Errosetan biltzen diren hostoek intsektuak erakarri eta atxikitzen dituzte, loreko ile guruindunek isurtzen duten likido gozo eta eranskorrari esker.
Pinguicula grandiflora
La grassette à grandes fleurs (Pinguicula grandiflora Lam.) est une plante herbacée vivace de la famille des Lentibulariacées appartenant au genre Pinguicula (les grassettes).
La grassette à grandes fleurs est une plante terrestre des pâturages, des rochers humides et des tourbières des montagnes.
La grassette à grandes fleurs possède des feuilles vert tendre, oblongues, munies de poils glanduleux.
Les fleurs font 3 à 5 cm de long, sont zygomorphes et ont une palette de couleurs assez variée. En général bleu soutenu, elle peut être bleu pâle chez Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora f. pallida ou rose chez Pinguicula grandiflora subsp. rosea (Mutel) Casper. Des individus à fleurs complètement blanches décrits sous le nom de Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora f. chionopetra existent dans une population d'Irlande ainsi que près de Barèges dans les Pyrénées françaises, ou de façon isolée, au Pays Basque.
C'est une plante carnivore. Elle a un système dit semi-actif : les feuilles sont recouvertes de glu piégeant les insectes qui s'y posent et sont ensuite digérés par les sucs sécrétés.
C'est une plante de montagne qui apprécie les terrains très humides et les sols tourbeux, les pâturages et rochers humides des hautes montagnes.
On la trouve dans les prairies des montagnes pyrénéennes en France, en Andorre et en Espagne et jusqu'aux Corbières catalanes[1] mais aussi en Irlande, dans le Jura en France et en Suisse, dans le Bugey, dans les Alpes en France (Alpes de la Savoie et de la Haute Savoie (Glières, Col du Cable), du Dauphiné, de la Provence) et en Italie, ainsi que dans le Massif central.
Les mulots, pucerons, botrytis, vers gris, escargots, limaces. Cependant, c'est probablement la plus facile à cultiver des espèces européennes.
En dehors des Pyrénées où elle est abondante, cette espèce relativement rare est protégée en France. Elle figure en effet sur les arrêtés de protection régionaux des régions Auvergne, Rhône-Alpes et Franche-Comté (Article 1).
Pinguicula grandiflora
La grassette à grandes fleurs (Pinguicula grandiflora Lam.) est une plante herbacée vivace de la famille des Lentibulariacées appartenant au genre Pinguicula (les grassettes).
La grassette à grandes fleurs est une plante terrestre des pâturages, des rochers humides et des tourbières des montagnes.
Pinguicula grandiflora Lam. 1789 è una pianta carnivora appartenente alla famiglia Lentibulariaceae.
Presenta delle foglie di forma ovale, lanceolate che presentano sulla superficie delle ghiandole invisibili ad occhio nudo e che secernono un liquido vischioso atto a catturare gli insetti.
In inverno formano degli ibernacoli per proteggersi dal freddo.
La fioritura avviene in primavera ed i fiori sono di colore viola.
Vive sui monti Giura della Francia nord-orientale, sui Pirenei in Spagna, in Irlanda e sulle Alpi svizzere e italiane.
Si accresce su suoli calcarei ed argillosi.
Pinguicula grandiflora Lam. 1789 è una pianta carnivora appartenente alla famiglia Lentibulariaceae.
Pinguicula grandiflora est carnivora planta florens familiae Lentibulariacearum, in zonis temperatis endemica (Pink 2004). Proprietas speciei est flos, multo maior quam mediocritas generis.
Pinguicula grandiflora est carnivora planta florens familiae Lentibulariacearum, in zonis temperatis endemica (Pink 2004). Proprietas speciei est flos, multo maior quam mediocritas generis.
Pinguicula grandiflora[1] este o specie de plante carnivore din genul Pinguicula, familia Lentibulariaceae, ordinul Lamiales.[1][2]
Această specie cuprinde următoarele subspecii:[1]
Pinguicula grandiflora este o specie de plante carnivore din genul Pinguicula, familia Lentibulariaceae, ordinul Lamiales.
Багаторічна рослина 8-15 см, з досить міцним залозисто-опушеним стеблом. Широке, плоске, довгасто-яйцеподібне, притиснуте до землі лопатчате листя близько 7,5 — 10 см завдовжки, 1 — 3 см завширшки, злегка загорнуте по краях. Відрізняється порівняно великими квітками (25 — 35 мм). Квітки фіолетові з білуватою серединкою, 5-пелюсткові, з довгими шпорцями на тонких квітконосах близько 10 см завдовжки високо підняті над розеткою листя, чашечка залозиста. Цвіте з травня по серпень. Плід — коричнева яйцевидно-конічна коробочка. Насіння еліпсоїдальне близько 1 мм завдовжки. Восени листя зникають, і рослина утворює зимуючі бруньки.
Окрім типового підвиду Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora описаний підвид Pinguicula grandiflora subsp. rosea (Mutel) Casper, що відрізняється світло-рожевими квітками. Це ендемічний для Франції вид, що росте на вапнякових горах біля Гренобля.[2]
Європейський вид товстянки, в природі зустрічається на заході Ірландії і в горах Південно-Західної Європи (Іспанія, Андорра, Франція, Північна Італія і Швейцарія). Інтродукований в Англії і Новій Зеландії, також, можливо, у Швеції і Колумбії.
Росте по торфовищах, на вологих тінистих скелях, переважно вапнякових відкладах, біля водойм, на заболочених луках на висоті 500 — 2 500 м над рівнем моря.
Pinguicula grandiflora Lam., 1789
Жиря́нка крупноцветко́вая (лат. Pinguicula grandiflora) — многолетнее насекомоядное растение; вид рода Жирянка (Pinguicula) семейства Пузырчатковые (Lentibulariaceae).
Многолетнее растение с довольно крепким железисто-опушенным стеблем длиной 8—15 см. Широкие, плоские, продолговато-яйцевидные, прижатые к земле лопатчатые листья около 7,5—10 см длиной, 1—3 см в ширину, слегка завернуты по краям. Отличается сравнительно крупными цветками (25—35 мм). Цветки фиолетовые с беловатой серединкой, 5-лепестковые, с длинными шпорцами на тонких цветоносах около 10 см длиной высоко подняты над розеткой листьев, чашечка железистая. Цветёт с мая по август. Плод — коричневая яйцевидно-коническая коробочка. Семена эллипсоидальные около 1 мм длиной. Осенью листья исчезают, и растение образует зимующие почки.
Кроме типичного подвида Pinguicula grandiflora subsp. grandiflora описан подвид Pinguicula grandiflora subsp. rosea (Mutel) Casper, отличающийся светло-розовыми цветками. Это эндемичный для Франции подвид, растёт на известняковых горах у Гренобля[2].
Европейский вид жирянки, в природе встречается на западе Ирландии и в горах Юго-Западной Европы (Испания, Андорра, Франция, Северная Италия и Швейцария). Интродуцирован в Англию и Новую Зеландию, а также, возможно, в Швецию и Колумбию.
Растёт по торфяникам, на влажных тенистых скалах, преимущественно известняковых отложениях, у водоёмов, на заболоченных лугах на высоте 500—2500 метров над уровнем моря.
Жиря́нка крупноцветко́вая (лат. Pinguicula grandiflora) — многолетнее насекомоядное растение; вид рода Жирянка (Pinguicula) семейства Пузырчатковые (Lentibulariaceae).
大花捕蟲堇[1](學名:Pinguicula grandiflora),為狸藻科捕蟲堇屬的食肉植物。[2]是生長於寒帶的捕蟲堇。然而在栽培上,卻是溫帶或高緯度的高山品種中比較耐熱的。[1]
|title=
(帮助)