Lithodora fruticosa (L.) Griseb.

La Lithodora fruticosa (Aspró, Herba de les sagnies, sanguinària. Herba de les set sangries. Herbeta de la sang)^[1] és una Magnoliophyta Magnoliopsida. El seu nom prové de "lithos" (pedra) i "esperma" (llavor).

Ecologia

Viu a l'Europa mediterrània en zones de matolls secs, sobre substrat bàsic, amb preferència per sòls secs, assolellats i pedregosos i a les garrigues., i als Països Catalans es troba a les províncies de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona,^[2] Alacant, Castelló i València.^[3]

Descripció

És un camèfit, és a dir els meristemes no superen els 50 cm sobre el nivell del terra (subdivisió: mates fruticoses). És una mata que, com a màxim, pot arribar a mesurar 1 metre d'amplada i uns 50 cm d'alçària.

Òrgans vegetatius

Presenta una tija de tipus ascendent (també anomenada decumbent), és a dir, primer creix en direcció horitzontal i després verticalment. Les fulles són estretes, semblants a les del romaní, una mica més curtes i cobertes de pèls rígids, que són els que donen el seu tacte aspre. Tant la tija com les fulles presenten una pilositat simple.

Farmacologia

• Part utilitzada (droga); S'utilitzen els seus extrems florits.
• Composició química; com a principis actius, les parts aèries d'aquestes plantes contenen, junt a unes matèries flavòniques, unes substàncies actives la naturalesa química de les quals no es coneix bé i que, per exclusió, no es tracta ni de glicòsids ni d'alcaloides. Conté àcid litospèrmic, com totes les plantes d'aquesta família.
• Accions farmacològiques/Propietats; Hipotensora, hipocolesterolemiant, hemostàtica, astringent, antiinflamatori, antisèptica, anticatarral, antihormonal i anovulatori. A més, l'àcid litospèrmic li confereix propietats anticonceptiva i antitiroidea.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lithodora fruticosa