dcsimg

Clínid ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA
 src=
Heteroclinus roseus.

Els clínids (Clinidae) és una família de peixos marins inclosa en l'ordre Perciformes. Es distribueixen per aigües temperades de tots els mars del món.

Amb l'excepció del gegantesc Heterostichus rostratus, de fins a 60 cm, la majoria són molt petits. Poden tenir un cos aixafat o prim, per la qual cosa alguns són similars a les anguiles. Les espines en l'aleta dorsal són més llargues que els radis tous. Tenen a més dues espines en l'aleta anal. Igual que altres blenoïdeus, els clínids presenten estructures bigoti en el cap anomenades cirrus.

La majoria de les espècies posseeixen coloracions molt riques i variables, en tons entre marró vermellós a verda oliva, sovint en patrons críptics per camuflar-se entre la densa mala herba d'algues en la qual solen viure. Generalment romanen a les zones intermareales a profunditats d'uns 40 metres, algunes espècies també es troben en les tolles de marea.

Els ous són dipositats en algues, on són guardats pels mascles. S'alimenten principalment de petits crustacis i mol·luscs.

Gèneres

Existeixen unes 86 espècies agrupades en 20 gèneres:


 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clínid Modifica l'enllaç a Wikidata
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Clínid: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA
 src= Heteroclinus roseus.

Els clínids (Clinidae) és una família de peixos marins inclosa en l'ordre Perciformes. Es distribueixen per aigües temperades de tots els mars del món.

Amb l'excepció del gegantesc Heterostichus rostratus, de fins a 60 cm, la majoria són molt petits. Poden tenir un cos aixafat o prim, per la qual cosa alguns són similars a les anguiles. Les espines en l'aleta dorsal són més llargues que els radis tous. Tenen a més dues espines en l'aleta anal. Igual que altres blenoïdeus, els clínids presenten estructures bigoti en el cap anomenades cirrus.

La majoria de les espècies posseeixen coloracions molt riques i variables, en tons entre marró vermellós a verda oliva, sovint en patrons críptics per camuflar-se entre la densa mala herba d'algues en la qual solen viure. Generalment romanen a les zones intermareales a profunditats d'uns 40 metres, algunes espècies també es troben en les tolles de marea.

Els ous són dipositats en algues, on són guardats pels mascles. S'alimenten principalment de petits crustacis i mol·luscs.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA