Una falguera o falaguera[1] (al País Valencià) o foguera (a Girona i el Vallès)[2] és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades en la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta i modernament Monilophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores.
Les falgueres es distingeixen molt fàcilment de la resta de plantes perquè tenen unes fulles molt peculiars, anomenades frondes. S'utilitzen com a plantes ornamentals a l'interior de les cases, però també es troben a la natura al costat de les fonts i indrets humits.
N'hi ha que s'assemblen a determinades molses.
El cicle vital d'una falguera típica consta de dues etapes o fases generacionals molt clares: una fase de reproducció sexual i una altra de reproducció asexual.
En la fase sexual, hi ha la fecundació d'un òvul i d'un espermatozoide, presents en una estructura que té forma de cor anomenada protal·lus, és el gametòfit. Aquest procés té lloc en un medi humit o aquàtic per facilitar-ne la difusió. Un cop s'ha realitzat la fecundació, s'origina un nou individu anomenat esporòfit, que és la part visible i més desenvolupada de la planta. En la fase asexual, l'esporòfit forma els esporangis que, al seu torn, formen les espores. Llavors, aquestes, transportades pel vent, quan troben un lloc adequat comencen a germinar, i originen el gametòfit.
Una falguera esporofítica consisteix en:
Les falgueres apareixen en el registre fòssil al començament del carbonífer. En el triàsic, tenim la primera prova de falgueres relacionades amb les famílies d'avui dia. La "gran radiació de les falgueres" va ocórrer en el cretaci superior, quan moltes falgueres modernes van aparèixer per primer cop.
Les falgueres, tradicionalment, han sigut agrupades en la classe de les Filices, però les classificacions modernes els han assignades la seva pròpia divisió en el regne vegetal, anomenat Pteridophyta.
Dos grups de plantes relacionades, usualment anomenades falgueres, estan una mica diferenciats del grup principal: les falgueres escombra (Psilophyta), Botrychium i Ophioglossophyta. Les ofioglossofites van ser antigament considerades com falgueres de debò i agrupades en la família Ophioglossaceae, però posteriorment es va descobrir que es trobaven més distanciades d'aquest parentiu. Alguns sistemes de classificació inclouen aquests dos grups en la divisió Pteridophyta, mentre que d'altres els assignen divisions separades. La filogènia moderna assenyala que aquests, juntament amb les falgueres de debò, constitueixen un grup monofilètic, descendent d'un predecessor comú.
Els pecíols de certs tipus de falgueres són emprats arreu com a aliment, per exemple els del gènere Pteridium aquilinum, Matteuccia struthiopteris i Osmunda cinnamomea, tant en regions de França, la Xina, el Japó o Nova Zelanda, on els tubercles de Ptisana salicina també són usats com a menjar pels pobles aborígens. Tubercles de falguera eren emprats com a aliment pels éssers humans des de, com a mínim, fa 30.000 anys.[3][4] Igualment, els guanxes de les Illes Canàries els utilitzaven per a fer polenta.
Les petites falgueres de la família de les Azolla són emprades en certes regions del sud d'Àsia com a fertilitzant natural i en altres regions com a farratge per al bestiar.
Moltes espècies de falgueres són tòxiques, especialment les del gènere Lygodium, que creixen principalment en zones temperades d'Àsia i Nord-amèrica, on han estat incloses en la llista de plantes invasives en certs estats com Florida.[5]
Una falguera o falaguera (al País Valencià) o foguera (a Girona i el Vallès) és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades en la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta i modernament Monilophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular que no produeix llavors, sinó que es reprodueix per espores.
