artìcoj ëd Trachinidae - Enciclopedìa dla Vita

Traquínid ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

Echiichthys vipera capturat al sud de la Mar del Nord.

Echyichtes vipera capturat a Bèlgica.

Il·lustració de Trachinus draco (Peder Ascanius, any 1767)

Exemplars de Trachinus draco

Il·lustració d'una aranya blanca (Trachinus draco) de l'any 1898

Els traquínids (Trachinidae) constitueixen una família de peixos teleostis dins de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

Cos allargat i comprimit lateralment.
Longitud màxima: 45 cm a l'espècie Trachinus araneus.
Nombre de vèrtebres: entre 34 i 43.
No tenen bufeta natatòria.
La boca és grossa i quasi vertical en alguns casos.
Els ulls es troben en la part superior del cap, molt propers entre si.
A l'opercle hi ha una espina forta que és verinosa.
La primera aleta dorsal, molt curta, també té espines verinoses que provoquen moltes reaccions.
La segona dorsal és molt llarga.
Les pectorals comencen per darrere de les ventrals.^[2]

Alimentació

Mengen peixets de tota classe.^[3]

Hàbitat

Són bentònics i prefereixen els fons sorrencs, on s'enterren. Passen la major part del dia colgats a la sorra amb només el seu cap i la primera aleta dorsal exposats.

Distribució geogràfica

Es troben a l'Atlàntic oriental, la Mar Mediterrània i la Mar Negra.^[4]

Espècies

Gènere Echiichthys (Bleeker, 1861)^[5]
- Aranyó (Echiichthys vipera) (Cuvier, 1829)^[6]
Gènere Trachinus (Linnaeus, 1758)^[7]
- Aranya fragata (Trachinus araneus) (Cuvier, 1829)^[8]
- Trachinus armatus (Bleeker, 1861)^[9]
- Trachinus collignoni (Roux, 1957)^[10]
- Trachinus cornutus (Guichenot, 1848)^[11]
- Aranya blanca (Trachinus draco) (Linnaeus, 1758)^[12]
- Trachinus lineolatus (Fischer, 1885)^[13]
- Trachinus pellegrini (Cadenat, 1937)^[14]
- Aranya de cap negre (Trachinus radiatus) (Cuvier, 1829)^[6]^[15]^[16]^[17]^[18]

Referències

↑ Berg, L.S., 1958. System der rezenten und fossilen Fischartigen und Fische. VEB Verlag der Wissenschaften, Berlín, Alemanya.
↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 214 .
↑ Life Under The Sea (anglès)
↑ FishBase (anglès)
↑ Bleeker P. 1861. Notice sur le genre Trachinus (Artedi) et ses espèces. Ann. Sci. Nat., París (Zool.) (Sér. 4) v. 16. 375-382.
↑ ^6,0 ^6,1 Cuvier , G. 1829. Le Règne Animal, distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. Edition 2. Règne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
↑ Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
↑ Cuvier , G. & A. Valenciennes. 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.
↑ Bleeker, P. 1861. Notice sur le genre Trachinus (Artedi) et ses espèces. Ann. Sci. Nat., París (Zool.) (Sér. 4) v. 16: 375-382.
↑ Collignon, J., M. Rossignol & C. Roux. 1957. Mollusques, Crustacés, Poissons marins des Côtes d'A.E.F., en collection au Centre d'Océanographie de l'Institut d'Études Centrafricaines de Pointe-Noire. París, (Off. de la Recherche Scient. et Technique Outre-Mer): 369 pp.
↑ Guichenot, A. 1848. Fauna Chilena. Peces. Pp. 137-370. A: C. Gay, Historia física y política de Chile. Zoología, v. 2. París & Santiago de Xile. Fauna Chilena, Peces.
↑ Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
↑ Fischer, J. G. 1885. II. Üeber einige afrikanische Fische des Naturhistorischen Museums in Hamburg (2). Pp. 66-77. A: Ichthyologische und herpetologische Bemerkungen. Jahrb. Wiss. Anst. Hamburg v. 2: 49-121, Pls. 1-4.
↑ Cadenat, J. 1937. Recherches systématiques sur les poissons littoraux de la côte occidentale d'Afrique, récoltés par le navire Président Théodore-Tissier, au cours de sa 5e croisière (1936). Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. v. 10 (fasc. 4, núm. 40): 425-562.
↑ BioLib (anglès)
↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ ITIS (anglès)
↑ World Register of Marine Species (anglès)

Bibliografia

Bentivegna, F. i G. Fiorito 1983: Numerical taxonomic techniques confirm the validity of two genera in Trachinidae. Cybium 3e série. Bulletin de la Société Française d'Ichtyologie v. 7 (núm. 4): 51-56.
Boulenger, G. A., 1901: Notes on the classification of teleostean fishes.--I. On the Trachinidae and their allies. Annals and Magazine of Natural History (Series 7) v. 8 (núm. 46): 261-271.
Günther, A., 1860: Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, Carangidae, Xiphiidae. British Mus., Londres. Catalogue of the fishes in the British Museum. v. 2: i-xxi + 1-548.
Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.