Lonicera etrusca Santi, la madreselva etrusca, ye una especie arbustiva esguiladora del xéneru Lonicera perteneciente a la familia de les Caprifoliacees. Ye autóctona del sur d'Europa.
La madreselva etrusca caracterízase, al igual que Lonicera implexa Aiton, por tener dos bráctees soldaes na base de les inflorescencies; que son terminales (al igual que na especie Lonicera implexa) sicasí, estremar d'ésta en qu'en Lonicera etrusca les inflorescencies son pedunculaes (presenten un tarmu) y suelen apaecer en grupos de 3.
Les fueyes inferiores non se sueldan anque pueden apaecer ausentes de peciolu, y si apaez; ésti ye bien curtiu. L'aspeutu de les sos fueyes ye arrondáu, lo que-y estrema d'otres especies de Lonicera coles que suel convivir, como Lonicera periclymenum, coles fueyes peciolaes y más allargaes.
El color de les flores varia de rosa (antes d'abrir) a mariellu anaranxao (blancu en delles variedaes); y el so golor ye bien caltriante y carauterísticu.
El so frutu son bayes acolorataes, qu'apaecen a la fin d'un pedúnculu. Son tóxiques pal ser humanu.
Suel apaecer en montes abiertos, con un ciertu grau de mugor.
Tien una amplia distribución peles zones templaes, especialmente nel sur d'Europa.
Suel apaecer asociada a otres especies del xéneru Lonicera, especialmente Lonicera implexa
Magar nun tar en peligru, el so hábitat si viose influyíu por delles especies invasores.
N'España, la planta Lonicera japonica Thunb. ex Murray , orixinaria de Xapón y cultivada en xardinos y naturalizada n'amplies zones de la península; catalogóse d'invasora y en dellos conceyos retírase y sustitúi por especies autóctones de Lonicera, como Lonicera etrusca.
Lonicera etrusca foi descritu por Édouard Spach y espublizóse en Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 10: 304. 1841.[1]
Lonicer: nome xenéricu dau n'honor d'Adam Lonitzer (1528-1586), un médicu y botánicu alemán, notable pola so revisada versión de 1557 del yerbariu del famosu Eucharius Rösslin (1470 – 1526)[2]
etrusca: epítetu xeográficu qu'alude al so localización en Etruria.
Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies. Lonicera etrusca Santi, la madreselva etrusca, ye una especie arbustiva esguiladora del xéneru Lonicera perteneciente a la familia de les Caprifoliacees. Ye autóctona del sur d'Europa.
Lonicera etrusca (lat. Lonicera etrusca) - doqquzdonkimilər fəsiləsinin doqquzdon cinsinə aid bitki növü.
İkiləpəlilər ilə əlaqədar bu məqalə qaralama halındadır. Məqaləni redaktə edərək Vikipediyanı zənginləşdirin.
Lonicera etrusca (lat. Lonicera etrusca) - doqquzdonkimilər fəsiləsinin doqquzdon cinsinə aid bitki növü.
El lligabosc etrusc (Lonicera etrusca)[1] és un arbust lianoide caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de gallarets pl., mareselva, xuclamel o xuclamel etrusc.[2]
És un arbust de fins a 3 metres d'alçada. Té les tiges llargues, primes, enfiladisses i de color vermellós.
Les fulles, de 3 a 9 cm, són oposades, primes, toves, obtuses i el·líptiques. Les superiors estan soldades per parells per la base, i les inferiors peciolades.
Les flors són grogues o blanques, de vegades amb tons roses per fora. Tenen la corol·la tubular, de 3 a 4 cm, obertes en dos llavis desiguals, l'inferior enter i el superior dividit en 4 lòbuls, amb 5 estams que sobresurten de dins del tub de la corol·la. S'agrupen en inflorescències llargament pedunculades a l'extremitat de les tiges.
El fruit és una baia ovoide vermella. A diferència del lligabosc mediterrani que els té enganxats al darrer parell de fulles, al lligabosc etrusc es distribueixen en tres petites tiges que surten del darrer parell de fulles.
És una planta que forma part del sotabosc dels alzinars i les rouredes. A la comarca del Garraf se'l veu a les terres obagues on abunden el bosc d'alzines i acompanyant alguns roures prop de les rieres. Creix habitualment entre el 0 i els 1.400 metres d'altitud.[3]
Floreix entre els mesos de maig i juliol.[4] Fructifica a finals d'estiu.
Les baies no són comestibles, però les flors són calmants.
El lligabosc etrusc (Lonicera etrusca) és un arbust lianoide caducifoli de la família de les caprifoliàcies. També rep el nom de gallarets pl., mareselva, xuclamel o xuclamel etrusc.
Lonicera etrusca is a species of honeysuckle known by the common name Etruscan honeysuckle.[2][3] It is native to Southern Europe, Western Asia and North Africa and it is known elsewhere, including the Pacific Northwest of North America, as an introduced species where it has escaped cultivation.[4] It is kept in gardens as an ornamental plant.
This is a deciduous perennial climber which can reach lengths of 6 meters. It is lined with oval leaves several centimeters long and bears dense spikes of flowers with pairs of fused leaves at the bases. Each flower has an elongated tubular corolla up to 5 centimeters long divided partway into two lips. The flower is light yellow to pale reddish-pink. The stamens and style protrude from the flower's mouth. The fruit is a bright red rounded berry.[5]
Notable cultivars include 'Donald Waterer'[6] and 'Superba'.[7] The latter has gained the Royal Horticultural Society's Award of Garden Merit.[8] It bears fragrant cream-coloured flowers, which age to yellow.
In addition to the plant being grown as an ornamental, the leaves and flowers of L. etrusca var. etrusca are used as fodder on Mount Honaz and in its vicinity in the Denizli Province of Turkey.[9]
The berries are poisonous.[10]
Lonicera etrusca is a species of honeysuckle known by the common name Etruscan honeysuckle. It is native to Southern Europe, Western Asia and North Africa and it is known elsewhere, including the Pacific Northwest of North America, as an introduced species where it has escaped cultivation. It is kept in gardens as an ornamental plant.
Lonicera etrusca Santi, la madreselva etrusca, es una especie arbustiva trepadora del género Lonicera perteneciente a la familia de las Caprifoliáceas. Es autóctona del sur de Europa.
La madreselva etrusca se caracteriza, al igual que Lonicera implexa Aiton, por tener dos brácteas soldadas en la base de las inflorescencias; que son terminales (al igual que en la especie Lonicera implexa) sin embargo, se diferencia de esta en que en Lonicera etrusca las inflorescencias son pedunculadas (presentan un tallo) y suelen aparecer en grupos de 3.
Las hojas inferiores no se sueldan aunque pueden aparecer ausentes de peciolo, y si aparece; este es muy corto. El aspecto de sus hojas es redondeado, lo que le diferencia de otras especies de Lonicera con las que suele convivir, como Lonicera periclymenum, con las hojas pecioladas y más alargadas.
El color de las flores varía de rosa (antes de abrirse) a amarillo-anaranjado (blanco en algunas variedades); y su olor es muy penetrante y característico.
Su fruto son bayas rojizas, que aparecen al final de un pedúnculo. Son tóxicas para el ser humano.
Suele aparecer en bosques abiertos, con un cierto grado de humedad. Tiene una amplia distribución por las zonas templadas, especialmente en el sur de Europa. Suele aparecer asociada a otras especies del género Lonicera, especialmente Lonicera implexa.[cita requerida]
Pese a no estar en peligro, su hábitat si se ha visto influido por algunas especies invasoras.
En España, la planta Lonicera japonica Thunb. ex Murray , originaria de Japón y cultivada en jardines y naturalizada en amplias zonas de la península; se ha catalogado de invasora y en algunos municipios se retira y sustituye por especies autóctonas de Lonicera, como Lonicera etrusca.
Lonicera etrusca fue descrito por Édouard Spach y publicado en Histoire Naturelle des Végétaux. Phanérogames 10: 304. 1841.[1]
Lonicer: nombre genérico otorgado en honor de Adam Lonitzer (1528-1586), un médico y botánico alemán, notable por su revisada versión de 1557 del herbario del famoso Eucharius Rösslin (1470 – 1526)[2]
etrusca: epíteto geográfico que alude a su localización en Etruria.
Lonicera etrusca Santi, la madreselva etrusca, es una especie arbustiva trepadora del género Lonicera perteneciente a la familia de las Caprifoliáceas. Es autóctona del sur de Europa.
Etruskikuusama[2] (Lonicera etrusca) on monivuotinen köynnöskasvi, joka kuuluu kuusamakasvien heimoon. Kasvi saattaa kiivetä kuuden metrin korkeuteen.[3]
Kasvin lehdet ovat 4–10 senttimetriä pitkiä ja 2–5,5 cm leveitä. Etruskikuusama kukkii kesä–elokuussa tai toisen lähteen mukaan huhti–toukokuussa[4]. Kukat ovat tiheissä ja lyhyissä kukinnoissa. Kukat ovat pituudeltaan 3–5 cm, ja väriltään violetteja ja keltaisia[4]. Kasvi tuottaa miltei senttimetrin paksuisia punaisia marjoja.[3]
Etruskikuusama kasvaa välimerenilmaston macchia-pensastoissa ja metsiköissä.[4] Euroopan alueella kasvia tavataan esimerkiksi Manner-Portugalissa, Portugalille kuuluvalla Madeiran saarella, Espanjassa, Ranskassa, Italiassa, Kroatiassa ja Kreikassa. Aasiassa etruskikuusama kasvaa Turkissa, Israelissa, Syyriassa, Jordaniassa ja Saudi-Arabiassa. Afrikassa kasvia tavataan Algeriassa ja Marokossa.[5] Kasvi on siirtoistutettu Pohjois-Amerikkaan,[3][6] ja siellä kasvin levinneisyysalueeseen kuuluvat Yhdysvaltain länsirannikon osavaltiot Kalifornia, Oregon ja Washington sekä Kanadan länsirannikon provinssi Brittiläinen Kolumbia.[1]
Etruskikuusama (Lonicera etrusca) on monivuotinen köynnöskasvi, joka kuuluu kuusamakasvien heimoon. Kasvi saattaa kiivetä kuuden metrin korkeuteen.
Lonicera etrusca
Le Chèvrefeuille d'Étrurie (Lonicera etrusca), également appelé Chèvrefeuille de Toscane, est une plante ligneuse de la famille des Caprifoliacées.
Lonicera etrusca est une plante volubile, vivace, hermaphrodite mesurant de 1 à 4 m.
Ses fleurs, de 3 à 4 cm de long, sont de couleur blanchâtre ou jaunâtre, teintées de rose pourpre et sont parfumées. La floraison a lieu entre mai et septembre.
Ses fruits sont toxiques.
Lonicera etrusca
Le Chèvrefeuille d'Étrurie (Lonicera etrusca), également appelé Chèvrefeuille de Toscane, est une plante ligneuse de la famille des Caprifoliacées.
Etruščanska kozja krv (orlovi nokti, etruščanska kozokrvina, zapletina, lat. Lonicera etrusca), biljna vrsta iz roda kozokrvina (Lonicera), porodica kozokrvnice (Caprifoliaceae), pripada istom rodu kao i prava kozokrvina (L. caprifolium), također narodno poznata kao orlovi nokti.
To je vazdazeleni grm, penjačica raširena po mediteranskim državama, uključujući i Hrvatsku. U SAD, Kanadu i na Krim je uvezena.[1]
L. etrusca
L. etrusca
L. etrusca
L. etrusca
L. etrusca
L. etrusca
L. etrusca
L. etrusca
Lonicera etrusca er en klatreplante i kaprifolfamilien.
Den skiller seg fra slektningen Lonicera implexa ved å være løvfellende og ved at blomsterklasene sitter på lange stilker. Planten er forvedet og kan bli opptil fem meter høy. Blomstene er gulhvite, som regel med et purpur skjær. Arten vokser i maquis og garrigue og er utbredt i hele middelhavsområdet unntatt Balearene.
Vekstform
Blomster
Bær
Lonicera etrusca er en klatreplante i kaprifolfamilien.
Den skiller seg fra slektningen Lonicera implexa ved å være løvfellende og ved at blomsterklasene sitter på lange stilker. Planten er forvedet og kan bli opptil fem meter høy. Blomstene er gulhvite, som regel med et purpur skjær. Arten vokser i maquis og garrigue og er utbredt i hele middelhavsområdet unntatt Balearene.
Vekstform
Blomster
Bær
Lonicera etrusca é uma espécie do gênero botânico Lonicera, da família das Caprifoliaceae
Lonicera etrusca é uma espécie do gênero botânico Lonicera, da família das Caprifoliaceae
Lonicera etrusca Santi, 1795
Синонимы
Жи́молость этру́сская, или жимолость тоска́нская[3] (лат. Lonicera etrusca), — вид кустарников рода Жимолость (Lonicera) семейства Жимолостные (Caprifoliaceae). Реликт третичного периода[4]. Под данным таксономическим описанием впервые была описана в 1795 году итальянским ботаником Джорджо Санти в работе Viaggio al Montamiata[2].
Вечнозелёный или полувечнозелёный кустарник высотой 1,5—3 метра. В зависимости от места произрастания может иметь лиановидную форму, распластанную форму[4] или расти в виде куста. Кора побегов гладкая, слегка лоснящаяся, серовато-охристая. Молодые побеги голые, к концу лета бледные, соломенно-жёлтые, нередко окрашенные антоцианом. Листья плотные, широкоэллиптические или округлые, тупые или островатые, короткочерешковые, снизу голубоватые длиной 3—6 см и шириной 1,5—5 см. Нижние листья длиннее междоузлий, с клиновидным основанием, суженным в короткий черешок; верхние листья короче междоузлий, в верхних 2—3 парах сращены своими основаниями в плоскую, продолговато-эллиптическую, пронзённую пластинку[5][6].
Соцветия — густые головки из 2—3 сближенных мутовок; каждая головка сидит в пазухах верхушечных, мелких до 3 см, прицветникообразных листьев. Цветоносы до 4 см длиной, расположены в пазухах верхних сросшихся листьев, обычно по в числе трёх, причём средний цветонос длиннее боковых и несёт более крупную цветочную головку из 8—15 цветков. Иногда в пазухах расположенных ниже листьев развивается дополнительная пара цветоносов. Прицветники округлые, голые, равные или почти равные завязям. Цветки желтовато-белые, часто с пурпурным оттенком, с запахом. Венчик двугубый, длиной до 5 см, трубка длинная, тонкая, часто голая или железистая снаружи. Верхняя губа неглубоко надрезана на яйцевидные зубцы или лопасти; нижняя губа отворочена книзу. Тычинки и столбик голые, немного длиннее верхней губы венчика. Цветёт в июне-июле, плодоносит в октябре. Плоды — красные, шаровидные ягоды, с плоско-выпуклыми семенами длиной около 4 мм[5][6]. Также может размножаться вегетативно корневой порослью[7].
Число хромосом 2n=18[7]. Известен гибрид с жимолостью каприфолью (Lonicera × americana (Mill.) K.Koch)[8].
Энтомофил. Опылителями являются различные виды жуков, двукрылых, перепончатокрылых. Листья поедаются гусеницами бабочек семейства Хохлатки. Семена распространяются путём орнитохории[7].
Эуксерофит. Геолифит. Кальцефил. Обитает в нижнем горном поясе в зарослях кустарников, по опушкам и разреженным лесам, шибляках, трагакантниках, на приморских обрывах и на вторичных местообитаниях[6]. Входит в состав кустарникового яруса можжевеловых, фисташково-можжевеловых, можжевелово-пушистодубовых редколесий, где часто становится субдоминантом. Является автохтонным ассектатором в ксерофильных субсредиземноморских экосистемах. Часто растёт мощными кустами[4].
В России находится на восточном пределе ареала. Встречается на Черноморском побережье Краснодарского края от Анапы до Геленджика. Вне России обитает на территории южной части Средней Европы, Северной Африки, Юго-Западной Азии[6].
В культуре с 1750 года. Выращивается как декоративное и как медоносное растение[5]. Культивируется в ботанических садах Москвы (МГУ), Ростова-на-Дону, Южно-Сахалинска[4].
Занесена в Красную книгу России и Краснодарского края. Лимитирующими факторами являются хозяйственное освоение мест обитания, сбор цветущих растений на букеты, узкая экологическая приуроченность[4].
Жи́молость этру́сская, или жимолость тоска́нская (лат. Lonicera etrusca), — вид кустарников рода Жимолость (Lonicera) семейства Жимолостные (Caprifoliaceae). Реликт третичного периода. Под данным таксономическим описанием впервые была описана в 1795 году итальянским ботаником Джорджо Санти в работе Viaggio al Montamiata.
.jpg)
