dcsimg

Comments ( Anglèis )

fornì da eFloras
Piper auritum has been collected as "wild" in Broward County, Florida.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
sitassion bibliogràfica
Flora of North America Vol. 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
sorgiss
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
proget
eFloras.org
original
visité la sorgiss
sit compagn
eFloras

Description ( Anglèis )

fornì da eFloras
Shrubs or subshrubs (rarely herbaceous), reclining, 2-5 m, glabrous. Leaves: petiole 1/6-1/3 length of leaf blade, winged at base. Leaf blade ovate, 20-35×17-20 cm, base narrowly and deeply obliquely cordate, apex abruptly short-acuminate to acute; surfaces abaxially and adaxially minutely pubescent, most conspicuously so along veins. Spikes 12-25 cm. Fruits not seen.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
sitassion bibliogràfica
Flora of North America Vol. 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
sorgiss
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
proget
eFloras.org
original
visité la sorgiss
sit compagn
eFloras

Distribution ( Anglèis )

fornì da eFloras
introduced, Fla.; Mexico; West Indies; Central America; n South America.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
sitassion bibliogràfica
Flora of North America Vol. 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
sorgiss
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
proget
eFloras.org
original
visité la sorgiss
sit compagn
eFloras

Flowering/Fruiting ( Anglèis )

fornì da eFloras
Flowering all year.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
sitassion bibliogràfica
Flora of North America Vol. 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
sorgiss
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
proget
eFloras.org
original
visité la sorgiss
sit compagn
eFloras

Habitat ( Anglèis )

fornì da eFloras
Thickets; 0-20m.
licensa
cc-by-nc-sa-3.0
drit d'autor
Missouri Botanical Garden, 4344 Shaw Boulevard, St. Louis, MO, 63110 USA
sitassion bibliogràfica
Flora of North America Vol. 3 in eFloras.org, Missouri Botanical Garden. Accessed Nov 12, 2008.
sorgiss
Flora of North America @ eFloras.org
editor
Flora of North America Editorial Committee
proget
eFloras.org
original
visité la sorgiss
sit compagn
eFloras

Piper auritum ( Asturian )

fornì da wikipedia AST

Piper auritum, llamada comúnmente acuyo, tlanepa, yerba santo, alaján o momo, ye una planta arumosa del xéneru Piper que crez na Mesoamérica tropical.

 src=
Vista de la planta.
 src=
Nel so hábitat.

Parrotal d'unos 2-4 metros d'altor, de cañes fráxiles con fueyes alternes peciolaes, acorazonaes y testura aterciopelada, de 20 a 25 cm de llongura por 14 a 18 d'anchu. Les flores apaecen n'espigues delgaes con aspeutu de “cola de mure”.

Usos

Ye d'usu frecuente na cocina mexicana, especialmente nos tamales de ciertes zones del sur de Méxicu, onde los pexes o carnes envolubrar nes sos fueyes fragantes pa cocinar esquisitos platillos, como'l tapixtle y el pilte del sur de Veracruz y Tabasco. En Guatemala usar na rexón maya-q'eqchi' pa preparar el pachay, que básicamente ye pescáu con chile y achiote, envolubráu en fueyes de Santa María, pa da-y otra envoltura en fueyes de plátanu, tamién pueden usase fueyes de maxán, sotiérrase y enriba faise una fogata na que se cocina sobre ella una una sopa de pexe. Al tar la sopa llista, desentiérrense los pexes y el pachay cocinóse al vapor, esta ye una auténtica receta prehispánica. Amás d'emplegase como condimento, les fueyes úsense como estomacales, analxésiques y estimulantes na medicina tradicional. El particular sabor del acuyo comparóse al ocalitu,[2][3] regaliza,[4][5] sassafrás,[6][7] anís,[8][9] nuez moscada,[8] menta,[10][11] estragón[2] y pimienta negra.[8]

N'homeopatía usa la tintura de la planta entera y les diluciones contra'l asma, bronquitis, larinxitis aguda o crónica y disnea.

Taxonomía

Piper auritum describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 1: 54. 1815[1816].[12]

Sinonimia
  • Artanthe aurita (Kunth) Miq.
  • Artanthe seemanniana Miq.
  • Piper alstonii Trel.
  • Piper auritilaminum Trel.
  • Piper auritilimbum Trel.
  • Piper heraldi Trel.
  • Piper heraldi var. amplius Trel.
  • Piper heraldii Trel.
  • Piper heraldii var. cocleanum Trel.
  • Piper perlongipes Trel.
  • Schilleria aurita (Kunth) Kunth[13]

Nomes comunes

Tamién se-y conoz como tlanepa, tlanepaquelite (nahuatlismos de tlanecpahquílitl ‘floritu goliosu’),[14] fueya santa (una lleenda mexicana diz que la Virxe María ensugó los pañales del Neñu Jesús nun parrotal d'esta planta, d'onde-y vien el nome),[15] fueya d'anís, momo, o pimienta sagrada, x-mak-ulam en llingua maya.

Ver tamién

Referencies

  1. «Sorting Piper names». Universidá de Melbourne. Consultáu'l 29 de marzu de 2007.
  2. 2,0 2,1 Ingredient - Fueya Santa. The Washington Post. 18 d'agostu de 2004. http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A8352-2004Aug17.html. Consultáu 'l 29 de marzu de 2007.
  3. Pyles, Stephan (1999). New Tastes from Texas. Three Rivers Press, 214. ISBN 0-609-80497-9.
  4. Rolland, Jacques L. (2006). The Food Encyclopedia: Over 8,000 Ingredients, Tools, Techniques and People. Robert Rose, 326. ISBN 0-7788-0150-0.
  5. Raichlen, Steven (2000). Steven Raichlen's Healthy Latin Cooking: 200 Sizzling Recipes from Mexico, Cuba, Caribbean, Brazil, and Beyond. Rodale Books, 26. ISBN 0-87596-498-2.
  6. Miller, Mark Charles (1993). Coyote's Pantry: Southwest Seasonings and at Home Flavoring Techniques. Ten Speed Press, 70. ISBN 0-89815-494-4.
  7. Lambert, Paula (2000). The Cheese Lover's Cookbook and Guide: Over 150 Recipes with Instructions on How to Buy, Store, and Serve All Your Favorite Cheeses. Simon & Schuster, 43. ISBN 0-684-86318-9.
  8. 8,0 8,1 8,2 «Gernot Katzer's Spice Pages - Mexican Pepperleaf (Piper auritum Kunth)». Consultáu'l 3 d'avientu de 2012.
  9. Davidson, Alan (1999). The Oxford Companion to Food. Oxford University Press, 383. ISBN 0-19-211579-0.
  10. «Craft, not Kraft, is the key to these homeland treats». Orlando Weekly (28 de setiembre de 2006). Consultáu'l 29 de marzu de 2007.
  11. Nordin, Donna (2001). Contemporary Southwest: The Cafe Terra Cotta Cookbook. Ten Speed Press, 19. ISBN 1-58008-180-0.
  12. «Piper auritum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 7 de xineru de 2015.
  13. «Piper auritum». The Plant List. Consultáu'l 7 de xineru de 2015.
  14. Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionariu del náhuatl nel español de Méxicu, UNAM-GDF, Méxicu, p. 122.
  15. (1995) Food from My Heart: Cuisines of Mexico Remembered and Reimagined. Wiley, 8–9. ISBN 0028603613.

Bibliografía

Enllaces esternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia AST

Piper auritum: Brief Summary ( Asturian )

fornì da wikipedia AST
Piper auritum

Piper auritum, llamada comúnmente acuyo, tlanepa, yerba santo, alaján o momo, ye una planta arumosa del xéneru Piper que crez na Mesoamérica tropical.

 src= Vista de la planta.  src= Nel so hábitat.

Parrotal d'unos 2-4 metros d'altor, de cañes fráxiles con fueyes alternes peciolaes, acorazonaes y testura aterciopelada, de 20 a 25 cm de llongura por 14 a 18 d'anchu. Les flores apaecen n'espigues delgaes con aspeutu de “cola de mure”.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia AST

Mexikanischer Blattpfeffer ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Der Mexikanische Blattpfeffer (Piper auritum), auch Makulan (Maya-Sprache) oder Ohrenpfeffer, ist eine Pflanze aus der Familie der Pfeffergewächse (Piperaceae) mit großen, wohlriechenden Blättern.

Beschreibung

Der Mexikanische Blattpfeffer ist ein bis zu fünf Meter hoher Strauch oder Baum mit ca. 30 cm großen, herzförmigen Blättern, die vor allem unterseits leicht behaart sind und oft kleine Tröpfchen Harz abscheiden. Die winzigen crèmeweißen Blüten stehen dichtgedrängt in 20 cm langen, aufwärtsgerichteten Ähren. Die Pflanze vermehrt sich vorwiegend durch Ableger.

Vorkommen

Die Pflanze ist im tropischen Mittelamerika heimisch. Sie kommt ursprünglich vor im südlichen Mexiko, in Guatemala, El Salvador, Honduras, Belize, Nicaragua, Costa Rica, Panama und Kolumbien.[1] Auf Kuba und vielleicht auch auf Jamaica ist sie ein Neophyt.[1]

Aroma und Inhaltsstoffe

Die frischen Pfeffer verströmen ein würziges Anisaroma, das auf das Phenylpropanoid Safrol zurückzuführen ist. Die Giftigkeit des Safrols macht den Einsatz dieses exotischen Gewürzes gesundheitlich bedenklich.

Verwendung

Die Pfefferblätter sind ein altes mesoamerikanisches Heil- und Gewürzkraut. Sie wurden in Form von Räucherwerk auch zu aztekischen Riten verwendet, wovon sich der heutige mexikanische Name hoja santa (heiliges Blatt) herleitet.

In der mexikanischen Volksmedizin dienen die Blätter äußerlich zur Wundbehandlung, innerlich als Mittel gegen Fieber und Durchfall.

In der mexikanischen Küche, besonders in Südmexiko, werden häufig Fleischstücke oder gefüllte Maismehlklöße (tamales) in die Blätter eingewickelt und geschmort bzw. gedämpft. Dabei geben die Blätter ihr Aroma an das Gargut ab. In Oaxaca bereitet man auch Soßen aus pürierten Pfefferblättern zu (mole verde).

Einzelnachweise

  1. a b Piper im Germplasm Resources Information Network (GRIN), USDA, ARS, National Genetic Resources Program. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. Abgerufen am 3. Juni 2018.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Mexikanischer Blattpfeffer: Brief Summary ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Der Mexikanische Blattpfeffer (Piper auritum), auch Makulan (Maya-Sprache) oder Ohrenpfeffer, ist eine Pflanze aus der Familie der Pfeffergewächse (Piperaceae) mit großen, wohlriechenden Blättern.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Piper auritum ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Piper auritum is an aromatic culinary herb in the pepper family Piperaceae, which grows in tropical Central America. Common names include hoja santa (Spanish for "sacred leaf"),[2] yerba santa,[3][4] hierba santa,[3] Mexican pepperleaf,[4] acuyo,[4] tlanepa,[4] anisillo,[4] root beer plant,[2] Vera Cruz pepper[5] and sacred pepper.[1]

Description

It is a perennial herbaceous plant with heart-shaped velvety leaves. The leaves can reach up to 30 centimeters (12 in) or more in size. The complex flavor is not so easily described; it has been compared to eucalyptus,[6][7] licorice,[2][8] sassafras,[3][9] anise,[4][10] nutmeg,[4] mint,[11][12] tarragon,[6] and black pepper.[4] The flavor is stronger in the young stems and veins.

It is native to the Americas, from northern South America to Mexico, and is also cultivated in California and southeast Florida.

Usage

It is often used in Mexican cuisine in tamales, fish or meat wrapped in its fragrant leaves for cooking, and as an essential ingredient in mole verde, a green sauce originally from the Oaxaca region of Mexico.[3] It is also used to flavor eggs and soups like pozole.[13] In Central Mexico, it is used to flavor chocolate drinks.[4] In southeastern Mexico, a green liquor called verdín is made from hoja santa.[14]

While typically used fresh, it is also used dried, although the drying process removes much of the flavor and makes the leaf too brittle to be used as a wrapper.[15]

Chemistry / constituents

The leaf oil of Piper auritum contains a relatively high concentration of hepatotoxic safrole, around 70%. A few of the other 40 constituents occurring in minor quantities were α-thujene, α-pinene, camphene, β-pinene, myrcene, and limonene.[16]

References

  1. ^ a b Barlow, Prof. Snow (2003). "Sorting Piper names". University of Melbourne. Retrieved 2007-03-29.
  2. ^ a b c Rolland, Jacques L. (2006). The Food Encyclopedia: Over 8,000 Ingredients, Tools, Techniques and People. Robert Rose. p. 326. ISBN 0-7788-0150-0.
  3. ^ a b c d Miller, Mark Charles (1993). Coyote's Pantry: Southwest Seasonings and at Home Flavoring Techniques. Ten Speed Press. p. 70. ISBN 0-89815-494-4.
  4. ^ a b c d e f g h i Katzer, Gernot (2012). "Gernot Katzer's Spice Pages - Mexican Pepperleaf (Piper auritum Kunth)". Retrieved 2012-12-03.
  5. ^ USDA, NRCS (n.d.). "Piper auritum". The PLANTS Database (plants.usda.gov). Greensboro, North Carolina: National Plant Data Team. Retrieved 6 October 2015.
  6. ^ a b "Ingredient - Hoja Santa". The Washington Post. 2004-08-18. Retrieved 2007-03-29.
  7. ^ Pyles, Stephan (1999). New Tastes from Texas. Three Rivers Press. p. 214. ISBN 0-609-80497-9.
  8. ^ Raichlen, Steven (2000). Steven Raichlen's Healthy Latin Cooking: 200 Sizzling Recipes from Mexico, Cuba, Caribbean, Brazil, and Beyond. Rodale Books. p. 26. ISBN 0-87596-498-2.
  9. ^ Lambert, Paula (2000). The Cheese Lover's Cookbook and Guide: Over 150 Recipes with Instructions on How to Buy, Store, and Serve All Your Favorite Cheeses. Simon & Schuster. p. 43. ISBN 0-684-86318-9.
  10. ^ Davidson, Alan (1999). The Oxford Companion to Food. Oxford University Press. p. 383. ISBN 0-19-211579-0.
  11. ^ Hale, Adrian J.S. (2006-09-28). "Craft, not Kraft, is the key to these homeland treats". Orlando Weekly. Archived from the original on 2006-11-14. Retrieved 2007-03-29.
  12. ^ Nordin, Donna (2001). Contemporary Southwest: The Cafe Terra Cotta Cookbook. Ten Speed Press. p. 19. ISBN 1-58008-180-0.
  13. ^ Creasy, Rosalind (2000). The Edible Mexican Garden. Tuttle Publishing. p. 35. ISBN 962-593-297-6.
  14. ^ Conner, Lori (2006). "El Restaurante Mexicano (May/June 2006): Beyond margaritas". Maiden Name Press LLC. Archived from the original on 2007-04-20. Retrieved 2007-04-01.
  15. ^ Bladholm, Linda (2001). Latin & Caribbean Grocery Stores Demystified. Renaissance Books. p. 106. ISBN 1-58063-212-2.
  16. ^ Gupta, Mahabir P.; Arias, Tomás D.; Williams, Norris H.; Bos, R.; Tattje, D. H. E. (March 1985). "Safrole, the Main Component of the Essential Oil from Piper auritum of Panama". Journal of Natural Products. 48 (2): 330–330. doi:10.1021/np50038a026.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Piper auritum: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Piper auritum is an aromatic culinary herb in the pepper family Piperaceae, which grows in tropical Central America. Common names include hoja santa (Spanish for "sacred leaf"), yerba santa, hierba santa, Mexican pepperleaf, acuyo, tlanepa, anisillo, root beer plant, Vera Cruz pepper and sacred pepper.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Piper auritum ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

Piper auritum, la hoja santa, también conocida como acuyo o jaco entre otros nombres, es una planta aromática de la familia Piperaceae que crece en la Mesoamérica tropical.[2]​ Las hojas de la planta se utilizan como condimento y tiene una presencia importante en varias gastronomías regionales de México.[3]​ Habita en bosques húmedos o en sitios perturbados derivados de estos, desde el nivel del mar hasta los 2000 msnm.

 src=
Vista de la planta.

Descripción

 src=
En su hábitat.

Arbusto o árbol pequeño, 1,5 a 5 m de altura, los tallos con nudos visibles, lisos. Hojas simples, alternas, láminas de 13-35 x 12–26 cm, ovadas o ampliamente ovadas a elíptico-ovadas, el ápice agudo, la base en forma de corazón a profundamente auriculada (en forma de oreja), el lóbulo más grande, tan largo como el pecíolo y a menudo traslapando, el más corto hasta 1/3 de la longitud del pecíolo, el margen entero, cortamente pubescentes, pecioladas. Tallo ramificado, las ramas jóvenes cubiertas de abundantes pelillos suaves. Inflorescencias axilares, tipo espigas, de 6 hasta 35 cm de largo y 4-5 mm de grueso, de color blanca a verde pálido, delgadas con aspecto de “cola de ratón”. Flores diminutas, densamente agrupadas en el raquis sin formar bandas alrededor de la espiga. Frutos de 0,8–1 mm de largo, obovoides, glabros, verde pálido, con una semilla. Raíces, puede formar una raíz principal o en su caso dependiendo del tipo de suelos puede formar raíces laterales. También puede formar raíces adventicias.[4]

Ecología

Distribución y hábitat

Se conoce del centro y sur de México hasta Venezuela y Perú, así como la Amazonia. Cita ejemplares de Chiapas, Guerrero, Hidalgo, Nayarit, Oaxaca, Puebla, San Luis Potosí, Tabasco y Veracruz. Recientemente se ha introducido en Bolivia. En Hawái, esta especie se ha convertido en una planta invasora..[4]

Se localiza en bosques húmedos y bosques secundarios relacionados, en elevaciones de 0 a 2000 msnm, característico de sitios perturbados y a lo largo de ríos y caminos, en acahuales, en plantaciones como cafetales o cultivos de cacao. En Guatemala, crece en bosques, zonas riparias y zonas húmedas de todo el país. En El Salvador, se conoce en todo el país. En Costa Rica, es común en todas las zonas húmedas.[4]​ Es una planta muy susceptible a las heladas.

Estado de conservación

Esta especie presenta una rápida proliferación desde la superficie de los rizomas y puede formar grandes poblaciones en cortos períodos de tiempo. Las flores son polinizadas por pequeños escarabajos o moscas. Las semillas son dispersadas por murciélagos y aves, los cuales remueven la espiga completa.[4]​ Es una planta que se puede propagar de forma asexual y es común en traspatio de las casas como una planta de uso cotidiano en la cocina mexicana.

Usos

Culinario

Es de uso frecuente en la cocina mexicana, especialmente en los tamales de ciertas zonas del sur de México, donde los pescados o carnes se envuelven en sus hojas fragantes para cocinar exquisitos platillos, como el tapixtle y el pilte del sur de Veracruz y Tabasco. En Guatemala se usa en la región maya-q'eqchi' para preparar el pachay, que básicamente es pescado con chile y achiote, envuelto en hojas de Santa María, para darle otra envoltura en hojas de plátano, también se pueden usar hojas de maxán, se entierra y encima se hace una fogata en la que se cocina sobre ella una sopa de pescado. Al estar la sopa lista, se desentierran los pescados y el pachay se ha cocinado al vapor, esta es una auténtica receta prehispánica. Además de emplearse como condimento, las hojas se usan como estomacales, analgésicas y estimulantes en la medicina tradicional. El particular sabor del acuyo se ha comparado al eucalipto,[5][6]regaliz,[7][8]sassafrás,[9][10]anís,[11][12]nuez moscada,[11]menta,[13][14]estragón[5]​ y pimienta negra.[11]

Medicinal

En homeopatía se usa la tintura de la planta entera y las diluciones contra el asma, bronquitis, laringitis aguda o crónica, disnea e inflamaciones en general.

Nombres comunes y antecedentes históricos

También se le conoce como tlanepa, o clanilpa en Izucar de Matamoros, tlanepaquelite (nahuatlismos de tlanecpahquílitl ‘hierba medicinal olorosa’),[15]​ hoja santa (una leyenda mexicana dice que la Virgen María secó los pañales del Niño Jesús en un arbusto de esta planta, de donde le viene el nombre),[16]​ hoja de anís, momo, o pimienta sagrada, x-mak-ulam en lengua maya.

Referencias

  1. «Piper auritum». The Plant List. Consultado el 7 de enero de 2015.
  2. Chízmar-Fernández, C. 2009. Plantas comestibles de Centroamérica. Primera Ed. Instituto Nacional de Biodiversidad. Santo Domingo de Heredia, Costa Rica 360 p.
  3. Muñoz Zurita, Ricardo (2012). «Hoja santa». Diccionario enciclopédico de la gastronomía mexicana. México: Larousse. Consultado el 8 de junio de 2021.
  4. a b c d Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionario del náhuatl en el español de México, UNAM-GDF, México, p. 122.
  5. a b «Ingredient - Hoja Santa». The Washington Post. 18 de agosto de 2004. Consultado el 29 de marzo de 2007.
  6. Pyles, Stephan (1999). New Tastes from Texas. Three Rivers Press. p. 214. ISBN 0-609-80497-9.
  7. Rolland, Jacques L. (2006). The Food Encyclopedia: Over 8,000 Ingredients, Tools, Techniques and People. Robert Rose. p. 326. ISBN 0-7788-0150-0.
  8. Raichlen, Steven (2000). Steven Raichlen's Healthy Latin Cooking: 200 Sizzling Recipes from Mexico, Cuba, Caribbean, Brazil, and Beyond. Rodale Books. p. 26. ISBN 0-87596-498-2.
  9. Miller, Mark Charles (1993). Coyote's Pantry: Southwest Seasonings and at Home Flavoring Techniques. Ten Speed Press. p. 70. ISBN 0-89815-494-4.
  10. Lambert, Paula (2000). The Cheese Lover's Cookbook and Guide: Over 150 Recipes with Instructions on How to Buy, Store, and Serve All Your Favorite Cheeses. Simon & Schuster. p. 43. ISBN 0-684-86318-9.
  11. a b c Katzer, Gernot (2012). «Gernot Katzer's Spice Pages - Mexican Pepperleaf (Piper auritum Kunth)». Consultado el 3 de diciembre de 2012.
  12. Davidson, Alan (1999). The Oxford Companion to Food. Oxford University Press. p. 383. ISBN 0-19-211579-0.
  13. Hale, Adrian J.S. (28 de septiembre de 2006). «Craft, not Kraft, is the key to these homeland treats». Orlando Weekly. Archivado desde el original el 14 de noviembre de 2006. Consultado el 29 de marzo de 2007.
  14. Nordin, Donna (2001). Contemporary Southwest: The Cafe Terra Cotta Cookbook. Ten Speed Press. p. 19. ISBN 1-58008-180-0.
  15. Montemayor, Carlos et al. (2007): Diccionario del náhuatl en el español de México, UNAM-GDF, México, p. 122.
  16. Martínez, Zarela (1995). Food from My Heart: Cuisines of Mexico Remembered and Reimagined. Wiley. pp. 8-9. ISBN 0028603613.

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Piper auritum: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

Piper auritum, la hoja santa, también conocida como acuyo o jaco entre otros nombres, es una planta aromática de la familia Piperaceae que crece en la Mesoamérica tropical.​ Las hojas de la planta se utilizan como condimento y tiene una presencia importante en varias gastronomías regionales de México.​ Habita en bosques húmedos o en sitios perturbados derivados de estos, desde el nivel del mar hasta los 2000 msnm.

 src= Vista de la planta.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Piper auritum ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Le Poivre mexicain (Piper auritum, synonyme Piper sanctum[1])[2] est une espèce de la famille des Piperaceae. Cette plante aromatique originaire de Mésoamérique tropicale a pour nom espagnol hoja santa qui signifie « feuille sacrée »[3]. On l'appelle aussi « feuille de Sainte Marie » car une légende mexicaine dit que la Vierge Marie changea la couche de l'enfant Jésus sur un buisson de cette plante, d'où son nom[4]. Elle est connue comme yerba santa[5],[6], hierba santa[5], Mexican pepperleaf[6], root beer plant[3], et sacred pepper[1].

Culture

La plante demande un sol en permanence humide, acide ou neutre, exposition soleil ou à mi-ombre. Elle émet des grandes tiges - jusqu’à 2 m. - portant des feuilles cordiformes tomenteuses qui peuvent atteindre 30 centimètres de diamètre. La partie aérienne gèle à 0 °C. Les racines supportent -10 °C (rusticté USDA 8a), elles émettent de nouvelles tiges avec les beaux jours. On la reproduit par division de la motte. En climat favorable elle peut être envahissante.

Utilisation

Le parfum complexe de la feuille de Piper auritum n'est pas facile à décrire; elle a été comparée à l'eucalyptus[7],[8], au réglisse[3],[9] au sassafras[5],[10], anis[6],[11], à la noix de muscade[6], la menthe[12],[13] à l'estragon[7] et au poivre noir[6]. L'odeur est plus intense dans les jeunes tiges et les nervures.

Elle est souvent utilisée dans la cuisine mexicaine pour les tamales, pour le poisson ou la viande enveloppée dans des feuilles parfumées, et c'est un ingrédient essentiel du mole verde, sauce verte originaire du Oaxaca[5] La plante est aussi hachée pour aromatiser les soupes et les œufs[14]. Dans le centre du Mexique, elle est utilisée pour aromatiser des boissons chocolatées[6]. Dans le Mexique méridional, une liqueur verte appelé Verdín est élaboré à partir de hoja santa[15]. La fromagère américaine Paula Lambert a inventé un fromage de chèvre enveloppé dans des feuilles de hoja santa et imprégné avec son arôme[10],[12]. Même si elle est généralement employée fraiche, une forme sèche est aussi utilisée, bien que le séchage enlève beaucoup de son arôme et fait que les feuilles sont trop cassantes pour être utilisées en papillote[16].

Toxicité

D'après une publication datée de 1984 [1] l'huile essentielle de la feuille [2] est riche en[3] safrole dont il a été démontré qu'il migre dans les aliments en cas d'utilisation comme papillote [4], et en élémicine. Certains auteurs en ont induit une toxicité qui n'a jamais été démontrée[5] ni chez l'homme ni chez l'animal. En médecine traditionnelle mexicaine l'infusion de piper auritum est utilisée comme tranquillisant et comme apéritif. Il est prudent de ne pas consommer ce condiment de façon régulière et sans excès.

Notes et références

  1. a et b Prof. Snow Barlow, « Sorting Piper names », University of Melbourne, 2003 (consulté le 29 mars 2007)
  2. Nom vernaculaire français d'après Dictionary of Common (Vernacular) Names sur Nomen.at
  3. a b et c (en) Jacques L. Rolland, The Food Encyclopedia : Over 8,000 Ingredients, Tools, Techniques and People, Toronto, Robert Rose, 2006, 701 p. (ISBN 978-0-7788-0150-4, LCCN ), p. 326
  4. (en) Zarela Martínez, Food from My Heart : Cuisines of Mexico Remembered and Reimagined, New York, Wiley, 1995, 345 p. (ISBN 978-0-02-860361-2, OCLC , LCCN ), p. 8-9
  5. a b c et d (en) Mark Charles Miller, Coyote's Pantry : Southwest Seasonings and at Home Flavoring Techniques, Berkeley, Calif., Ten Speed Press, 1993, 129 p. (ISBN 978-0-89815-494-8, LCCN ), p. 70
  6. a b c d e et f Gernot Katzer, « Gernot Katzer's Spice Pages - Mexican Pepperleaf (Piper auritum Kunth) », 2000 (consulté le 23 juillet 2013)
  7. a et b (en) « Ingredient - Hoja Santa », The Washington Post,‎ 18 août 2004 (lire en ligne, consulté le 29 mars 2007)
  8. (en) Stephan Pyles, New Tastes from Texas, New York, Three Rivers Press, 1999, 239 p. (ISBN 978-0-609-80497-1, OCLC , LCCN ), p. 214
  9. (en) Steven Raichlen, Steven Raichlen's Healthy Latin Cooking : 200 Sizzling Recipes from Mexico, Cuba, Caribbean, Brazil, and Beyond, S.l., Rodale Books, 2000, 416 p. (ISBN 978-0-87596-498-0, OCLC , lire en ligne), p. 26
  10. a et b (en) Paula Lambert, The Cheese Lover's Cookbook and Guide : Over 150 Recipes with Instructions on How to Buy, Store, and Serve All Your Favorite Cheeses, New York, Simon & Schuster, 2000, 384 p. (ISBN 978-0-684-86318-4, OCLC , LCCN ), p. 43
  11. (en) Davidson, Alan, The Oxford Companion to Food, Oxford, Oxford University Press, 1999, 892 p. (ISBN 978-0-19-211579-9, LCCN ), p. 383
  12. a et b Adrian J.S. Hale, « Craft, not Kraft, is the key to these homeland treats », Orlando Weekly, 28 septembre 2006 (consulté le 29 mars 2007)
  13. (en) Donna Nordin, Contemporary Southwest : The Cafe Terra Cotta Cookbook, Berkeley, Calif., Ten Speed Press, 2001, 1re éd., 167 p. (ISBN 978-1-58008-180-1, OCLC , LCCN ), p. 19
  14. (en) Rosalind Creasy, The Edible Mexican Garden, Boston, Mass., Tuttle Publishing, 2000, 1re éd., 106 p. (ISBN 978-962-593-297-2, LCCN ), p. 35
  15. Lori Conner, « El Restaurante Mexicano (May/June 2006): Beyond margaritas », Maiden Name Press LLC, 2006 (consulté le 1er avril 2007)
  16. (en) Linda Bladholm, Latin & Caribbean Grocery Stores Demystified, Los Angeles, Renaissance Books, 2001, 1re éd., 272 p. (ISBN 978-1-58063-212-6, OCLC , LCCN ), p. 106

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Piper auritum: Brief Summary ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Le Poivre mexicain (Piper auritum, synonyme Piper sanctum) est une espèce de la famille des Piperaceae. Cette plante aromatique originaire de Mésoamérique tropicale a pour nom espagnol hoja santa qui signifie « feuille sacrée ». On l'appelle aussi « feuille de Sainte Marie » car une légende mexicaine dit que la Vierge Marie changea la couche de l'enfant Jésus sur un buisson de cette plante, d'où son nom. Elle est connue comme yerba santa,, hierba santa, Mexican pepperleaf, root beer plant, et sacred pepper.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Piper auritum ( Latin )

fornì da wikipedia LA

Piper auritum (binomen a Carolo Sigismundo Kunth anno 1816 statutum) est planta generis Piperis, in America media sponte crescens, ibi propter folia aromatica et medicinalia culta. In insulis Pacificis et Florida inter malas herbas numeratur.

Bibliographia

Nexus externi

Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Piper auritum spectant.
Wikispecies-logo.svg Vide "Piper auritum" apud Vicispecies. Wikidata-logo.svg Situs scientifici: TropicosGRINITISPlant ListNCBIBiodiversityEncyclopedia of LifePlant Name IndexIUCN Red ListINPN FranceFlora of North AmericaUSDA Plants Database
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Et auctores varius id editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia LA

Piper auritum: Brief Summary ( Latin )

fornì da wikipedia LA

Piper auritum (binomen a Carolo Sigismundo Kunth anno 1816 statutum) est planta generis Piperis, in America media sponte crescens, ibi propter folia aromatica et medicinalia culta. In insulis Pacificis et Florida inter malas herbas numeratur.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Et auctores varius id editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia LA

Piper auritum ( polonèis )

fornì da wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Piper auritum Kunth – gatunek rośliny z rodziny pieprzowatych (Piperaceae C. Agardh). Występuje naturalnie w strefie tropikalnej Ameryki[3][4].

Rozmieszczenie geograficzne

Rośnie naturalnie w strefie tropikalnej Ameryki[3][4]. W Stanach Zjednoczonych występuje na Florydzie[5]. W Meksyku został zaobserwowany w stanach Coahuila, Querétaro, Veracruz, Tabasco, Jukatan oraz Quintana Roo[6]. Ponadto rośnie w takich państwa jak Belize, Gwatemala, Salwador, Honduras, Nikaragua, kostaryka, Panama czy Kolumbia. Poza tym został naturalizowany na Jamajce oraz Kubie, gdzie jest uprawiany[7].

Morfologia

Pokrój
Zimozielony krzew lub półkrzew o nagich pędach[4].
Liście
Mają kształt od owalnego do eliptycznie owalnego. Mierzą 20–35 cm długości oraz 17–20 cm szerokości. Nasada liścia jest sercowata. Blaszka liściowa jest wierzchołku od ostrego do krótko spiczastego. Ogonek liściowy jest skrzydlaty u nassady[4].

Biologia i ekologia

Rośnie w lasach i zaroślach, na terenach nizinnych[4] .

Przypisy

  1. Stevens P.F.: Angiosperm Phylogeny Website (ang.). 2001–. [dostęp 2009-06-01].
  2. a b Piper auritum Kunth (ang.). The Plant List. [dostęp 15 maja 2016].
  3. a b Discover Life: Point Map of Piper auritum (ang.). Encyclopedia of Life. [dostęp 15 maja 2016].
  4. a b c d e Piper auritum (fr.). Plantes & botanique. [dostęp 15 maja 2016].
  5. Piper auritum - Kunth / Vera Cruz Pepper (ang.). NatureServe. [dostęp 10 maja 2016].
  6. Piper auritum, a member of Pimientas (Family Piperaceae) (ang.). iNaturalist. [dostęp 15 maja 2016].
  7. Taxon: Piper auritum Kunth (ang.). U.S. National Plant Germplasm System. [dostęp 15 maja 2016].
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Piper auritum: Brief Summary ( polonèis )

fornì da wikipedia POL

Piper auritum Kunth – gatunek rośliny z rodziny pieprzowatych (Piperaceae C. Agardh). Występuje naturalnie w strefie tropikalnej Ameryki.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Piper auritum ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI

Piper auritum là một loài thực vật có hoa trong họ Hồ tiêu. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1815.[1]

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Piper auritum. Truy cập ngày 9 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết Họ Hồ tiêu (Piperaceae) này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI

Piper auritum: Brief Summary ( vietnamèis )

fornì da wikipedia VI

Piper auritum là một loài thực vật có hoa trong họ Hồ tiêu. Loài này được Kunth miêu tả khoa học đầu tiên năm 1815.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia tác giả và biên tập viên
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia VI