La barrella, barrellera, sosa, salicorn, salsola de Sevilla o salicorn fi[1] (Salsola soda) és un arbust anual suculent de fins a 70 cm d'alt que és nadiu de la conca del Mediterrani.[2] Salsola soda és nadiua d'Euràsia i Àfrica del Nord, arriba a la mar Negra.[3] S'ha naturalitzat a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord,[4] i es pot considerar espècie invasora a la Califòrnia litoral.[5][6] També s'ha naturalitzat a Amèrica del Sud.[7] És una planta halòfita (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. Té les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència.[8][7] Les sals processades de l'herba fada tenen fins a un 30% de carbonat de sodi.[9]
Històricament ha estat una important font de carbonat de sodi que també s'extreia de les cendres d'altres plantes anomenades també barrelles.[10] Amb el carbonat de sodi es fan vidres i sabons. La qualitat del famós cristall de Venècia i Murano depenia de la puresa del carbonat de sodi de les barrelles[11] i la naturalesa d'aquest ingredient es mantenia en secret. Al litoral ibèric (de Catalunya a Múrcia) durant el segle XVIII hi havia una gran indústria de carbonat de sodi obtingut de les cendres de les barrelles.[12] El nom de l'element sodi prové de l'epítet específic (soda) de l'herba fada. Més tard als Estats Units la soda va passar a ser sinònim de beguda no alcohòlica.
Actualment ja no es cultiva l'herba fada sinó és a Itàlia com a verdura comestible de gust similar a l'espinac, que és de la mateixa família (amb els noms de Barba di Frate, Agretti i Liscari sativa).[13]
Salsola soda ha estat estudiada com a planta per la bioremediació per treure la sal de sòls amb certa salinitat on es vol conrear tomàquets i pebrots.[14]
La barrella, barrellera, sosa, salicorn, salsola de Sevilla o salicorn fi (Salsola soda) és un arbust anual suculent de fins a 70 cm d'alt que és nadiu de la conca del Mediterrani. Salsola soda és nadiua d'Euràsia i Àfrica del Nord, arriba a la mar Negra. S'ha naturalitzat a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord, i es pot considerar espècie invasora a la Califòrnia litoral. També s'ha naturalitzat a Amèrica del Sud. És una planta halòfita (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. Té les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència. Les sals processades de l'herba fada tenen fins a un 30% de carbonat de sodi.
Salsola soda, the opposite-leaved saltwort, oppositeleaf Russian thistle, or barilla plant, is a small (to 0.7 m tall), annual, succulent shrub that is native to the Mediterranean Basin.[1] It is a halophyte (a salt-tolerant plant) that typically grows in coastal regions and can be irrigated with salt water.
The plant has great historical importance as a source of soda ash, which was extracted from the ashes of Salsola soda and other saltwort plants.[2] Soda ash is one of the alkali substances that are crucial in glassmaking and soapmaking. The famed clarity of 16th-century cristallo glass from Murano and Venice depended upon the purity of "Levantine soda ash",[3] and the nature of this ingredient was kept secret. Spain had an enormous 18th-century industry that produced soda ash from the saltworts (barrilla in Spanish).[4] Soda ash is now known to be predominantly sodium carbonate. In 1807, Sir Humphry Davy isolated a metallic element from caustic soda; he named the new element "sodium" to indicate its relationship to "soda". Before "soda" was somewhat synonymous (in U.S. English) with soft drinks, the word referred to Salsola soda and other saltwort plants, and to soda ash.
While the era of farming for soda ash is long past, S. soda is still cultivated as a vegetable that enjoys considerable popularity in Italy and with gourmets around the world. Its common names in Italian include barba di frate, agretti, and liscari sativa (short: lischi or lischeri). Of its culinary value, Frances Mayes has written that "Spinach is the closest taste, but while agretti has the mineral sharpness of spinach, it tastes livelier, full of the energy of spring."[5]
This annual, succulent plant can grow into small shrubs up to 0.7 m tall (sometimes called subshrubs). It has fleshy green leaves with either green or red stems. The tiny flowers develop from inflorescences that grow out of the base of the leaves near the stem.[6][7]
Salsola soda is native in Eurasia and North Africa. Historically, it was well known in Italy, Sicily, and Spain. In modern Europe, it is also found on the Atlantic coasts of France and Portugal and on the Black Sea coast.[8] It has become naturalized along the Pacific coast of North America,[9] and there is concern about its invasiveness in California's salt marshes.[10][11] It is also reported to be naturalized in South America.[7]
The ashes obtained by the burning of S. soda can be refined to make a product called soda ash,[2] which is one of the alkali materials essential to making soda-lime glass, soap, and many other products. The principal active ingredient is sodium carbonate, with which the term "soda ash" is now nearly synonymous. The processed ashes of S. soda contain as much as 30% sodium carbonate.[12]
A high concentration of sodium carbonate in the ashes of S. soda occurs if the plant is grown in highly saline soils (i.e. in soils with a high concentration of sodium chloride), so that the plant's tissues contain a fairly high concentration of sodium ions. S. soda can be irrigated with sea water, which contains about 40 g/L of dissolved sodium chloride and other salts. When these sodium-rich plants are burned, the carbon dioxide that is produced presumably reacts with this sodium to form sodium carbonate.
It is surprising to find a higher concentration of sodium than of potassium in plant tissues; the former element is usually toxic, and the latter element is essential, to the metabolic processes of plants. Thus, most plants, and especially most crop plants, are "glycophytes", and suffer damage when planted in saline soils.[13][14] S. soda, and the other plants that were cultivated for soda ash, are "halophytes" that tolerate much more saline soils than do glycophytes, and that can thrive with much larger densities of sodium in their tissues than can glycophytes.
The biochemical processes within the cells of halophytes are typically as sensitive to sodium as are the processes in glycophytes. Sodium ions from a plant's soil or irrigation water are toxic primarily because they interfere with biochemical processes within a plant's cells that require potassium, which is a chemically similar alkali metal element.[15] The cell of a halophyte such as S. soda has a molecular transport mechanism that sequesters sodium ions into a compartment within the plant cell called a "vacuole". The vacuole of a plant cell can occupy 80% of the cell's volume; most of a halophyte plant cell's sodium can be sequestered in the vacuole, leaving the rest of the cell with a tolerable ratio of sodium to potassium ions.
In addition to S. soda, soda ash has also been produced from the ashes of S. kali (another saltwort plant), of glasswort plants, and of kelp, a type of seaweed. The sodium carbonate, which is water-soluble, is "lixiviated" from the ashes (extracted with water), and the resulting solution is boiled dry to obtain the finished soda ash product. A very similar process is used to obtain potash (mainly potassium carbonate) from the ashes of hardwood trees. Because halophytes must also have potassium ions in their tissues, even the best soda ash derived from them also contains some potash (potassium carbonate), as was known by the 19th century.[2][16]
Plants were a very important source of soda ash until the early 19th century. In the 18th century, Spain had an enormous industry producing barilla (one type of plant-derived soda ash) from saltwort plants.[4] Similarly, Scotland had a large 18th-century industry producing soda ash from kelp; this industry was so lucrative that it led to overpopulation in the Western Isles of Scotland, and one estimate is that 100,000 people were occupied with "kelping" during the summer months.[2] The commercialization of the Leblanc process for synthesizing sodium carbonate (from salt, limestone, and sulfuric acid) brought an end to the era of farming for soda ash in the first half of the 19th century.
The Italian name agretti is commonly used in English to refer to the edible leaves of S. soda; barba di frate (or friar's beard) is the most common of the Italian names. This plant is not a summer green and should be started early indoors or in autumn. The seed is notorious for poor germination at about 30 to 40% standard, much like rosemary. Though the plant is often grown in saltwater-irrigated land in the Mediterranean Basin, it will grow without salt water. S. soda is harvested in bunches when small, or cropped regularly to encourage new growth when mature. It is most commonly boiled and eaten as a leafy vegetable; the recommendation is to cook it in boiling water until the leaves soften, and to serve while some bite (crunch) remains (much like samphire). It can also be eaten raw; it is said to taste "grassy and slightly salty with a pleasant, crunchy texture".[17]
Salsola soda is sometimes confused with a plant known in Japan as okahijiki (land seaweed), which is actually the species S. komarovii. The harvested leaves of the two species have a similar appearance.
Salsola soda has also been studied as a bioremediation "biodesalinating companion plant" for crops such as tomatoes and peppers when they are grown in saline soils.[18] The Salsola soda extracts enough sodium from the soil to improve the growth of the crop plant, and better crop yields result despite the competition of the two plants for the remaining minerals from the soil.
Salsola soda, the opposite-leaved saltwort, oppositeleaf Russian thistle, or barilla plant, is a small (to 0.7 m tall), annual, succulent shrub that is native to the Mediterranean Basin. It is a halophyte (a salt-tolerant plant) that typically grows in coastal regions and can be irrigated with salt water.
The plant has great historical importance as a source of soda ash, which was extracted from the ashes of Salsola soda and other saltwort plants. Soda ash is one of the alkali substances that are crucial in glassmaking and soapmaking. The famed clarity of 16th-century cristallo glass from Murano and Venice depended upon the purity of "Levantine soda ash", and the nature of this ingredient was kept secret. Spain had an enormous 18th-century industry that produced soda ash from the saltworts (barrilla in Spanish). Soda ash is now known to be predominantly sodium carbonate. In 1807, Sir Humphry Davy isolated a metallic element from caustic soda; he named the new element "sodium" to indicate its relationship to "soda". Before "soda" was somewhat synonymous (in U.S. English) with soft drinks, the word referred to Salsola soda and other saltwort plants, and to soda ash.
While the era of farming for soda ash is long past, S. soda is still cultivated as a vegetable that enjoys considerable popularity in Italy and with gourmets around the world. Its common names in Italian include barba di frate, agretti, and liscari sativa (short: lischi or lischeri). Of its culinary value, Frances Mayes has written that "Spinach is the closest taste, but while agretti has the mineral sharpness of spinach, it tastes livelier, full of the energy of spring."
Salsola soda es una especie de planta de la subfamilia Chenopodioideae perteneciente a la familia Amaranthaceae. Se trata de un halófila (una planta tolerante a la sal) que por lo general crece en las regiones costeras o salinas y puede ser regado con agua salada. La planta tiene una gran importancia histórica como fuente de carbonato de sodio, que se extraía de las cenizas de la Salsola soda y otras barrillas.[1] La ceniza de sosa fueron una de las sustancias alcalinas cruciales en la fabricación de vidrio y la fabricación de jabón. La famosa claridad de los vidrios y cristales de Murano y Venecia dependía de la pureza de la "ceniza de sosa", y la naturaleza de este ingrediente se mantuvo en secreto. España tuvo una industria enorme en el siglo XVIII produciendo carbonato de sodio a partir de las salicornias. En 1807, Sir Humphry Davy aisló un elemento metálico a partir de la sosa cáustica y lo nombró sodio para indicar su relación con esta planta.
Es nativa del Mediterráneo occidental extendiéndose hasta Asia. En España se encuentra en las Islas Baleares donde crece en suelos salinos húmedos y arenales marítimos.
Se trata de una planta herbácea erecta de hasta 80 cm de altura. Las hojas son semicilíndricas y carnosas con la base dilatada. Flores pequeñas y poco vistosas agrupadas en glomérulos axilares. El periantio está formado por hojas aquilladas y un poco soldadas en la base. Se diferencia de S. kali porque ésta tiene las hojas rígidas y acabadas en una espina.
Salsola soda fue descrita por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 223. 1753.[2]
Número de cromosomas de Salsola soda (Fam. Chenopodiaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[3]
Salsola: nombre genérico que deriva del término latino salsus = "salado", de acuerdo con los hábitats de muchas de sus especies.
soda: epíteto
Salsola soda es una especie de planta de la subfamilia Chenopodioideae perteneciente a la familia Amaranthaceae. Se trata de un halófila (una planta tolerante a la sal) que por lo general crece en las regiones costeras o salinas y puede ser regado con agua salada. La planta tiene una gran importancia histórica como fuente de carbonato de sodio, que se extraía de las cenizas de la Salsola soda y otras barrillas. La ceniza de sosa fueron una de las sustancias alcalinas cruciales en la fabricación de vidrio y la fabricación de jabón. La famosa claridad de los vidrios y cristales de Murano y Venecia dependía de la pureza de la "ceniza de sosa", y la naturaleza de este ingrediente se mantuvo en secreto. España tuvo una industria enorme en el siglo XVIII produciendo carbonato de sodio a partir de las salicornias. En 1807, Sir Humphry Davy aisló un elemento metálico a partir de la sosa cáustica y lo nombró sodio para indicar su relación con esta planta.
Salsola soda
La Soude commune (Salsola soda) est une plante du genre Salsola appartenant à la famille des Chenopodiaceae selon la classification classique, ou des Amaranthaceae selon la classification phylogénétique.
En anglais l'espèce est appelée Opposite-leaved saltwort « Soude à feuilles opposées ».
Salsola soda est originaire d'Eurasie et d'Afrique du Nord. On en trouve sur le littoral Atlantique de la France et du Portugal et sur la côte de la mer Noire. Il s'est naturalisé le long de la côte Pacifique de l'Amérique du Nord, et l'on se préoccupe de son caractère invasif en Californie dans les marais salants. Il est également naturalisé en Amérique du Sud.
C'est une plante annuelle succulente pouvant mesurer 70 cm de haut originaire du bassin méditerranéen. Cette plante halophyte pousse généralement dans les régions côtières et peut être irriguée avec de l'eau salée.
Elle a des feuilles charnues vertes à tiges vertes ou rouges.
Les petites fleurs se développent à partir des inflorescences qui poussent à la base des feuilles près de la tige.
Les graines sont connues pour leur faible taux de germination (environ 30 % à 40 %), tout comme le romarin.
Bien que la plante soit souvent cultivée en eau salée, elle se développe aussi sans eau salée. Salsola soda est soit récoltée en grappes lorsqu'elles sont petites, soit cultivée régulièrement pour favoriser une nouvelle croissance à maturité.
Salsola soda est parfois confondue avec une plante connue au Japon comme Okahijiki ("Pays Seaweed"), qui est en fait l'espèce Salsola komarovi car les feuilles de ces deux espèces ont une apparence similaire.
L'espèce a une grande importance historique en tant que source de carbonate de soude, qui était extrait des cendres de Salsola soda et d'autres plantes plantes telles que les salicornes. Le carbonate de soude est l'une des substances alcalines cruciales dans la production de verre sodocalcique et la fabrication de savon.
En 1807, Sir Humphry Davy a isolé un élément métallique de la soude caustique, il nomma le nouvel élément "sodium" pour indiquer sa relation à «soda». Avant que le terme "Soda" soit synonyme en anglais de boissons non alcoolisées, le terme se référait à Salsola soda et d'autres plantes de type salicornes permettant d'obtenir de la soude.
Les cendres de Salsola soda transformées contiennent jusqu'à 30 % de carbonate de sodium si la plante est cultivée dans les sols très salins (à savoir dans les sols à forte concentration en chlorure de sodium), de sorte que les tissus de la plante contiennent une concentration relativement élevée d'ions sodium. Salsola soda peut être irriguée avec de l'eau de mer, qui contient environ 40 grammes par litre de chlorure de sodium dissous et d'autres sels. Lorsque ces plantes riches en sodium sont brûlées, le dioxyde de carbone qui est produit réagit avec le sodium pour former du carbonate de sodium.
Le goût est herbacé et légèrement salé avec une texture croquante agréable. Ses noms communs en italien sont "Barba del frate", "Agretti", et "Liscari sativa". À propos de sa valeur culinaire, Frances Mayes a écrit que « L'épinard est le plus proche au niveau du goût, mais l'Agretti a la valeur minérale de l'épinard avec un goût plus vif, plein de l'énergie du printemps ». La plante est le plus souvent cuite et consommée comme légume-feuille, la recommandation est de la faire cuire dans l'eau bouillante jusqu'à ce que les feuilles ramollissent tout en restant croquantes (un peu comme la salicorne). En Italie, on les consomme ainsi en antipasti, refroidies, avec de l'huile d'olive, de l'ail et du citron. Elles peuvent également être consommées crues.
Salsola soda a été étudiée comme une «plante de compagnonnage désalinisatrice" pour les cultures des tomates et poivrons quand ils sont cultivés en sols salins. Salsola extrait assez de sodium du sol pour améliorer la croissance de la plante cultivée, et un meilleur rendement des cultures en résulte malgré la concurrence des deux plantes pour le reste des minéraux du sol.
Salsola soda
La Soude commune (Salsola soda) est une plante du genre Salsola appartenant à la famille des Chenopodiaceae selon la classification classique, ou des Amaranthaceae selon la classification phylogénétique.
En anglais l'espèce est appelée Opposite-leaved saltwort « Soude à feuilles opposées ».
La salsola soda[1] (detta anche riscolo, barba di frate, barba del Negus o agretto) è una pianta appartenente alla famiglia Chenopodiaceae (assegnata alle Amaranthaceae dalla classificazione APG). È una specie di piccole dimensioni (massimo 70 centimetri), annuale, e possiede foglie e fusto succulenti. È una pianta alofita, e in quanto tale richiede dei suoli ricchi di sale; cresce abitualmente nelle zone costiere ed è originaria del bacino del Mediterraneo. Il loro ciclo di vita è annuale e sono disponibili sul mercato nel periodo primaverile ed estivo precoce.
È una pianta dai molteplici usi; è edibile e viene perciò largamente usata in cucina e veniva inoltre usata, in passato, quale importante fonte di soda (carbonato di sodio), che veniva estratta dalle sue ceneri dopo combustione[2].
Questa pianta annuale succulenta forma piccoli cespugli che possono crescere fino ai 70 cm di altezza; possiede foglie e fusto generalmente tendente al rosso. Produce dei piccoli fiori che formano infiorescenze e che spuntano direttamente dal fusto, alla base delle foglie.
La specie è nativa dell'Eurasia e del Nord Africa, ed è conosciuta soprattutto in Italia (in particolare in Sicilia) e Spagna, dove in passato si incentrava la sua coltivazione; è diffusa anche sulla costa atlantica dell'Europa ed è stata importata anche negli Stati Uniti, paese in cui sta diventando una specie invasiva, specialmente nei suoli salini della California[3][4]. Esistono evidenze che il suo areale si stia estendendo anche all'America del sud[5].
In passato, la combustione delle piante di S. soda era uno dei principali metodi di ottenere il carbonato di sodio, la soda. Questo è un composto alcalino che veniva utilizzato, fra l'altro, per la lavorazione del vetro, per la produzione del sapone e per altri vari scopi. Dalle ceneri risultanti dalla combustione di S. soda, con opportuna lavorazione si può ottenere soda in percentuale pari al 30%.
Le piante di questa specie tendono ad accumulare sodio in presenza di suoli ricchi di sali; in questo modo i loro tessuti arrivano a possedere un'alta concentrazione di ioni sodio. Quando la pianta viene bruciata, l'anidride carbonica che si produce reagisce, presumibilmente, con il sodio e forma il bicarbonato.
Il fatto che S. soda accumuli sodio è una prerogativa che questa pianta condivide con le altre piante alofite; per la stragrande maggioranza delle piante, infatti, il sodio è nocivo e viene ritenuto nei tessuti in maniera minima, in confronto ad altri elementi quali, ad esempio, il potassio. Le piante alofite, invece, possiedono appositi meccanismi cellulari che immagazzinano il sodio in una struttura apposita, il vacuolo, impedendogli così di circolare liberamente per i tessuti, neutralizzandone la tossicità. La quasi totalità del sodio presente in una pianta alofita è infatti contenuto nel vacuolo.
Queste piante sono state un'importante -se non essenziale- fonte di soda per usi industriali fino all'inizio del XIX secolo; in particolare la Spagna possedeva larghe coltivazioni di S. soda (chiamata barrilla in spagnolo) atte alla produzione di questo composto. L'introduzione, agli inizi dell'Ottocento, di nuovi e più convenienti processi di produzione della soda, quale il processo Leblanc, che permetteva di ottenerla dal calcare e dall'acido solforico, mise fine all'utilizzo industriale delle piante alofite.
Le foglie e i fusti di S. soda sono commestibili e, principalmente le piantine giovani e i germogli, largamente usate in cucina. La pianta è utilizzata soprattutto nella dieta mediterranea, e in particolare in Italia (dove è una verdura nota con il nome di barba del frate o agretti) e in Spagna (dove è nota con il nome di barrilla). È diffusa anche nella cucina anglosassone, dove viene chiamata con il nome italiano di agretti. In Romagna viene popolarmente chiamata "lischi" o "liscari". Nelle Marche è nota come "rospici", "roscani" o "arescani". In Umbria invece prende il nome di "riscoli".
La salsola soda (detta anche riscolo, barba di frate, barba del Negus o agretto) è una pianta appartenente alla famiglia Chenopodiaceae (assegnata alle Amaranthaceae dalla classificazione APG). È una specie di piccole dimensioni (massimo 70 centimetri), annuale, e possiede foglie e fusto succulenti. È una pianta alofita, e in quanto tale richiede dei suoli ricchi di sale; cresce abitualmente nelle zone costiere ed è originaria del bacino del Mediterraneo. Il loro ciclo di vita è annuale e sono disponibili sul mercato nel periodo primaverile ed estivo precoce.
È una pianta dai molteplici usi; è edibile e viene perciò largamente usata in cucina e veniva inoltre usata, in passato, quale importante fonte di soda (carbonato di sodio), che veniva estratta dalle sue ceneri dopo combustione.
Salsola soda (também conhecida como Barba de Frade, agretti ou alga-da-terra)é uma espécie de planta com flor pertencente à família Chenopodiaceae. É uma planta comestível.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 223. 1753.
Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente em Portugal Continental.
Não se encontra protegida por legislação portuguesa ou da Comunidade Europeia.
Salsola soda (também conhecida como Barba de Frade, agretti ou alga-da-terra)é uma espécie de planta com flor pertencente à família Chenopodiaceae. É uma planta comestível.
A autoridade científica da espécie é L., tendo sido publicada em Species Plantarum 1: 223. 1753.
Săricica (Salsola soda) este o plantă halofită din familia Chenopodiaceae, genul Salsola, originară din bazinul Mediteranei.
Arealul natural al plantei este extins în prezent, pe lângă bazinul Mediteranei, și la zonele de coastă ale Mării Negre, coasta atlantică a Franței și Portugaliei și coasta pacifică a Americii de Nord, existând dovezi și despre extinderea în America de Sud [1]. În SUA, săricica a devenit o specie invazivă, în special pe solurile saline din California [2].
Săricica (Salsola soda) este o plantă halofită din familia Chenopodiaceae, genul Salsola, originară din bazinul Mediteranei.
Salsola soda là loài thực vật có hoa thuộc họ Dền. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.[1]
Salsola soda là loài thực vật có hoa thuộc họ Dền. Loài này được L. miêu tả khoa học đầu tiên năm 1753.