Periophthalmodon schlosseri és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.[4]
Es tracta d’una espècie molt adaptada a la vida terrestre: és un peix amfibi, ja que té la capacitat de respirar aire. De fet, presenta trets semblants als amfibis que són fruit d’una evolució convergent, ja que s'ha adaptat per dur a terme funcions similars tot i que el seu origen és independent.
Té una llargada d’entre 8 i 20 cm però s’han trobat alguns mascles que arriben als 27cm.[5][6]
El cos és de color marró fosc i té dues línies negres que s’estenen des de cada ull fins a la cua. Presenta taques de color blanc-blavós a les galtes i als laterals del cos. L’aleta dorsal anterior és d’un to vermellós-marró mentre que la posterior és d’un color fosc. Ambdues presenten un marge blanc-crema.[7]
Un tret distintiu de l’animal són els ulls arrodonits i grans a la part superior del cap. Quan neda amb el cap fora l’aigua, assoleix una visió de fins a 360°. Aquest peix disposa d’unes cambres branquials especials, que es bloquegen quan surt de l’aigua per tal que no es col·lapsin.[7]
Fa petits salts mentre manté el cos rígid i, gràcies a les aletes pectorals es sacseja cap endavant, tot deixant rastres típics al fang. Té unes aletes pèlviques adaptades, que li permeten quedar subjectat en superfícies verticals. A més a més, pot arrossegar-se per sobre de pedres i arrels. Curiosament, es pot moure més ràpid en superfície terrestre que per l’aigua.[7]
P. schlosseri és un peix carnívor que s’alimenta bàsicament d’insectes, cucs, crancs i bivalves.[5]
És un peix de clima tropical i demersal que viu entre 0-2 m de fondària. Habita al mar, en estuaris, zones baixes dels rius i aiguamolls. Excava caus al fang, fet que comporta una gran despesa energètica. Tot i així, li és necessari per a quedar protegit dels depredadors, evitar dessecació en temperatures extremament altes així com incubar els ous. De fet, el més típic és que al cau hi hagi una cambra especial per dipositar-hi els ous.[5][8]
Viu a l’indo-oest del Pacífic: Singapur, Bedok, Changi, Pulu Obi, Pulu Obi, Pulu ayer Merbau, Banka, Sumatra, Java, Jakarta, Madura, Borneo, Celebes, Ambon, Waigeu, Nove Guinea, Índia, Malàsia, Sarawak i Tailàndia.[5]
P. schlosseri, a diferència de la majoria de peixos, té la capacitat de respirar dins i fora de l’aigua.[7]
Sota l’aigua, ho fa a través de les cambres branquials, igual que la resta. Quan és a la superfície terrestre, però, pot absorbir aire oxigenat gràcies a unes membranes molt riques en sang col·locades a la part posterior de la boca i la cavitat bucofaríngea. A més a més, la pell, que és rica en capil·lars sanguinis també pot absorbir aire sempre que estigui humida. En medi terrestre, les cambres branquials retenen aigua que caldrà reomplir amb aigua fresca cada cert temps. Per tant, el peix no pot romandre lluny de l’aigua molta estona però tampoc pot estar-se dins d’aquesta de forma indefinida.[7]
És interessant el fet que, P. schlosseri pugui viure en situacions en què l’aigua està desoxigenada. Això és gràcies a la capacitat d’acumular aire al seu cau. Aquests tenen aproximadament uns 125 cm de profunditat i es troben plens d’aigua. Just abans que el peix emergeixi i entri al cau, infla la cavitat bucofaríngea amb aire de fora i l’allibera a mesura que es submergeix. Immediatament després, surt a la superfície d’on agafa un altre glop d’aire i entra de nou al cau. Aquesta acumulació d’aire oxigenat serveix com a reservori pels embrions, que no sobreviurien en condicions hipòxiques.[7][8][9]
Avui en dia se sap que P. schlosseri, mentre tingui aire accessible, rarament fa servir la respiració aquàtica a través de les brànquies. De fet, els sensors d’oxigen de l’epiteli de la superfície que dictaminen la necessitat de respirar aire, tenen un paper predominant, per sobre dels sensors d’oxigen de les brànquies o la sang.[7]
L’aigua del cau on habita el peix sol ser hipòxica i amb nivells d’amoni molt elevats. Per aquest motiu, l’organisme ha desenvolupat un sistema per a mantenir els nivells d’amoni dels teixits i fer front a l’elevada concentració aquàtica de l'ió: per una banda, un epiteli molt vascularitzat, amb distàncies de difusió entre l’aire i la sang molt petites i per l’altra, un epiteli branquial densament ocupat per cèl·lules molt riques en mitocondris. La concentració d’amoni és constant gràcies al transport actiu de l'ió a través de les cèl·lules riques en mitocòndries, que tenen intercanviadors de Na/H+ (NH4+) a la part apical i ATPases Na/K+(NH4+) a la membrana basolateral.[10]
El CO2 i l’excreció de protons causen una acidificació del cau que redueix la toxicitat de l’amoni.[10]
La pell de P. schlosseri presenta una elevada concentració d’àcids grassos saturats i colesterol, que disminueixen la fluïdesa de membrana i la permeabilitat a gasos (com l’amoni).[10]
Així doncs, l’influx d’amoni es veu disminuït per:
D’aquesta manera, el peix pot mantenir els nivells d’amoni mitjançant l’excreció activa de l'ió, encara que es trobi en una elevada concentració en l’aigua.[10]
Periophthalmodon schlosseri és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.
Es tracta d’una espècie molt adaptada a la vida terrestre: és un peix amfibi, ja que té la capacitat de respirar aire. De fet, presenta trets semblants als amfibis que són fruit d’una evolució convergent, ja que s'ha adaptat per dur a terme funcions similars tot i que el seu origen és independent.
The giant mudskipper (Periophthalmodon schlosseri) is a species of mudskipper native to the tropical shores of the eastern Indian Ocean and the western Pacific Ocean where it occurs in marine, brackish and fresh waters. It is most frequently found along muddy shores in estuaries as well as in the tidal zones of rivers. It lives in a burrow in the mud and emerges from the burrow at low tide on sunny days. It can move quickly across a muddy surface and is capable of breathing both in and out of water. The giant mudskipper can grow to a length of 27 centimetres (11 in) TL. This species is of minor importance to local commercial fisheries.[1] The specific name honours the Dutch physician and naturalist Johann Albert Schlosser (1733-1769), who was a friend of Peter Simon Pallas and who received the type from the East Indies and sent it to Pallas.[2]
The giant mudskipper (Periophthalmodon schlosseri) is a species of mudskipper native to the tropical shores of the eastern Indian Ocean and the western Pacific Ocean where it occurs in marine, brackish and fresh waters. It is most frequently found along muddy shores in estuaries as well as in the tidal zones of rivers. It lives in a burrow in the mud and emerges from the burrow at low tide on sunny days. It can move quickly across a muddy surface and is capable of breathing both in and out of water. The giant mudskipper can grow to a length of 27 centimetres (11 in) TL. This species is of minor importance to local commercial fisheries. The specific name honours the Dutch physician and naturalist Johann Albert Schlosser (1733-1769), who was a friend of Peter Simon Pallas and who received the type from the East Indies and sent it to Pallas.
Periophthalmodon schlosseri es una especie de peces de la familia de los Gobiidae en el orden de los Perciformes.
Los machos pueden llegar alcanzar los 27 cm de longitud total.[1][2]
Es un pez de Mar y, de clima tropical y demersal que vive entre 0-2 m de profundidad.
Se encuentra en Australia, Bangladés, Camboya, India, Indonesia, Malasia, las Filipinas, las Seychelles, Tailandia, y el Vietnam, incluyendo el río Mekong .
Es inofensivo para los humanos.
Periophthalmodon schlosseri es una especie de peces de la familia de los Gobiidae en el orden de los Perciformes.
Periophthalmodon schlosseri Periophthalmodon generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Gobiidae familian.
Periophthalmodon schlosseri Periophthalmodon generoko animalia da. Arrainen barruko Actinopterygii klasean sailkatzen da, Gobiidae familian.
Le Périophthalme géant[3] (Periophthalmodon schlosseri) est une espèce du genre Periophthalmodon, au sein de la sous-famille Oxudercinae. Comme les autres membres de cette sous-famille, les individus de cette espèce sont capables de survivre dans et hors de l'eau grâce à un ensemble d'adaptations. P. schlosseri est originaire des littoraux de l'Est de l'océan Indien et de l'Ouest de l'océan Pacifique. Il vit dans des environnements marins mais aussi en eau douce et en eau saumâtre. Il se rencontre sur les rivages vaseux d'estuaires ou bien sur l'estran de certains fleuves.
À l'âge adulte, ce poisson mesure jusqu'à 27 cm en taille totale[4]. Les yeux noirs sont globuleux. La coloration est très largement dominée par le brun, une ligne noire se dessine dans la continuité de l’œil[3].
Originaire du bassin Indo-Pacifique, la présence de P. schlosseri est confirmée à Singapour, en Indonésie, en Inde, en Australie, en Malaisie et en Thaïlande. Il vit sur l'estran, à une profondeur comprise entre 0 et 2 m[4].
Ce poisson se nourrit de petits crabes, d'insectes et de vers. Il creuse un terrier dans lequel il dépose ses œufs. Il effectue des trajets jusque la surface où il avale de l'air qu'il rapporte à ses œufs[4].
_(14148004551).jpg)
_(15184970133).jpg)
_(15780648126).jpg)
Le Périophthalme géant (Periophthalmodon schlosseri) est une espèce du genre Periophthalmodon, au sein de la sous-famille Oxudercinae. Comme les autres membres de cette sous-famille, les individus de cette espèce sont capables de survivre dans et hors de l'eau grâce à un ensemble d'adaptations. P. schlosseri est originaire des littoraux de l'Est de l'océan Indien et de l'Ouest de l'océan Pacifique. Il vit dans des environnements marins mais aussi en eau douce et en eau saumâtre. Il se rencontre sur les rivages vaseux d'estuaires ou bien sur l'estran de certains fleuves.
Periophthalmodon schlosseri is een straalvinnige vissensoort uit de familie van grondels (Gobiidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1770 door Pallas.
Bronnen, noten en/of referenties
Cá thòi lòi (danh pháp hai phần: Periophthalmodon schlosseri), là một loài cá thuộc họ Cá bống trắng (Gobiidae), được tìm thấy tại khu vực cửa sông, hạ lưu sông và biển ở vùng nhiệt đới trải dài từ Seychelles, Ấn Độ, Bangladesh, sang Australia, bao gồm cả Đông Nam Á (Indonesia, Malaysia, Philippines, Thái Lan và Việt Nam).[1] Cá thòi lòi phổ biến nhất dọc các bãi lầy ở cửa sông, không ngập quá 2 m nước.[1] Loài cá này sinh sống trong hang hốc vét ở bãi lầy. Khi thủy triều xuống thì cá chui ra, nhất là những ngày nắng ráo.
Cá có khả năng di chuyển trên mặt bùn khá nhanh, gần như chạy nhảy. Với hệ thống hô hấp bằng phổi cá thòi lòi có thể thở trên cạn. Khi dưới nước thì dùng mang. Khi trưởng thành, cá lớn khoảng 27 cm.
Cá thòi lòi theo đánh giá của FishBase có giá trị thương mại thấp.[1] Ngược lại theo Tuổi trẻ Online[2] thì cá thòi lòi được đánh giá là một sản vật của những vùng ngập mặn, tuy hình dáng thuộc hàng "xấu nhất nhì", nhưng lại được cái thịt ngọt thơm, mềm mại, ăn đứt các loại cá sông như lóc, rô, trê, kèo hay chép... Các món chế biến gồm kho tiêu, kho tương, nướng, làm gỏi cá thòi lòi với lá lìm kìm v.v.[2]
Bài viết chủ đề bộ Cá bống này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cá thòi lòi (danh pháp hai phần: Periophthalmodon schlosseri), là một loài cá thuộc họ Cá bống trắng (Gobiidae), được tìm thấy tại khu vực cửa sông, hạ lưu sông và biển ở vùng nhiệt đới trải dài từ Seychelles, Ấn Độ, Bangladesh, sang Australia, bao gồm cả Đông Nam Á (Indonesia, Malaysia, Philippines, Thái Lan và Việt Nam). Cá thòi lòi phổ biến nhất dọc các bãi lầy ở cửa sông, không ngập quá 2 m nước. Loài cá này sinh sống trong hang hốc vét ở bãi lầy. Khi thủy triều xuống thì cá chui ra, nhất là những ngày nắng ráo.
Cá có khả năng di chuyển trên mặt bùn khá nhanh, gần như chạy nhảy. Với hệ thống hô hấp bằng phổi cá thòi lòi có thể thở trên cạn. Khi dưới nước thì dùng mang. Khi trưởng thành, cá lớn khoảng 27 cm.
