dcsimg
 
  pms  
nòm ant ël fil
Plancia ëd Lumpenus lampretaeformis (Walbaum 1792)
Life » … » Metazoa » … » Vertebrata » … » Actinopterygii » … » Stichaeidae » …

Lumpenus lampretaeformis (Walbaum 1792)

filtré për lenga
smon-e tut Catalan; Valensian Alman Anglèis Éston Basch Finlandèis olandèis; flamand norvegèis polonèis Livvi svedèis
filtré për fornidor
smon-e tut Fishbase wikipedia CA wikipedia DE wikipedia emerging languages wikipedia EN wikipedia ET wikipedia EU wikipedia FI wikipedia NL wikipedia NO wikipedia POL wikipedia SV World Register of Marine Species

Trophic Strategy ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Lives in Y-shaped tubes in the mud in 50-200 m depth (Ref.35388). Benthic (Ref. 58426). Feeds on small crustaceans, mollusks, brittle stars and worms (Ref. 5204). Preyed upon by cod, pollock, small starfish and molluscs. Parasite of the species is known to be a copepod, Haemobaphes cyclopterina found on the gills (Ref. 5951).
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Pascualita Sa-a
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Diagnostic Description ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Elongated, eel-like fish with a pointed caudal fin. A single dorsal fin extends almost throughout the entire length of the body. The anal fin covers about two-thirds of the total length. Pale brown dorsally, becoming bluish on the sides, and greenish-yellow ventrally. There are numerous irregular brown patches on the body (Ref. 35388).
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Arlene G. Sampang-Reyes
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Biology ( Anglèis )

fornì da Fishbase
A benthic species (Ref. 58426), living in Y-shaped tubes in the mud in 50-200 m depth (Ref. 35388). The burrows are believed to be used for parental care of the eggs (Ref. 80819) . Feeds on small crustaceans, mollusks, brittle stars and worms (Ref. 5204). Matures at 3 years with about 20 cm length. Spawning takes place in December - January, 1,000 eggs are laid on the sea floor, in deep water (Ref. 35388). Isolated population in the Baltic Sea is probably a relict from the last ice age (Ref. 35388) that reached the Baltic Sea during the early saltwater stage of the sea (Ref. 82152; 82153).
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Importance ( Anglèis )

fornì da Fishbase
fisheries: of no interest
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Lumpenus lampretaeformis ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

Lumpenus lampretaeformis és una espècie de peix de la família dels estiquèids i de l'ordre dels perciformes.[8]

Morfologia

Fa 50 cm de llargària màxima, té un cos allargat semblant al d'una anguila i és de color marró clar al dors, blavós als flancs i verdós groguenc al ventre. Té nombroses taques irregulars marrons al cos. Musell rom, boca recta i amb el maxil·lar superior sobresortint per sobre de l'inferior. Aleta caudal punxeguda. Una sola aleta dorsal estesa gairebé al llarg de tota la longitud del cos. L'aleta anal abasta al voltant de dos terços de la longitud corporal total. L'orifici anal s'ubica cap al centre del cos i fa que la part posterior comprimida del cos sigui més llarga que la part davantera més arrodonida. Els radis de les llargues aletes dorsal i anal són espinosos però bastant tous. Peduncle caudal curt. Escates petites. Pell bavosa.[9][10][11]

Ecologia

És un peix marí, demersal (entre 30 i 373 m de fondària,[12] normalment entre 40 i 100),[13] no migratori[14] i de clima temperat (8°C-14°C;[15] 80°N-41°N, 71°W-55°E), el qual viu a l'Àrtic i l'Atlàntic nord des de Spitsbergen[16] fins a Escandinàvia, la mar del Nord,[17] el sud de la mar Bàltica[18][19][20][21][22] (una població aïllada, probablement un vestigi de la darrera glaciació),[9][23][24] les illes Fèroe, Islàndia,[25] Grenlàndia,[26][27][28] la península de Labrador, Terranova i la badia de Massachusetts, incloent-hi Noruega,[29] Dinamarca, Suècia, Alemanya, Polònia, Rússia, Estònia,[30][31] Lituània, Letònia, Finlàndia,[32] la Gran Bretanya,[33] Escòcia),[34][35][36] l'illa de Man,[37] el Canadà[38][39][40] (com ara, el Quebec)[41] i Maine (Estats Units)).[42][43][44][45][46][47][48][49][50][50][51][52][53][54][55][5][10][56][57] Assoleix la maduresa sexual en arribar als 3 anys de vida (quan fa prop de 20 cm de llargada) i la fresa (al voltant de 1.000 ous dipositats al fons del mar i en aigües fondes) té lloc entre el desembre i el gener.[9] Viu en túnels en forma de "Y" en el fang, els quals suposadament són emprats per a la cura parental dels ous.[58][59]

Alimentació

Menja petits crustacis, mol·luscs, cucs i ofiuroïdeus.[60]

Depredadors

És depredat per Raja radiata,[61] a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i Hippoglossoides platessoides,[62] a Alemanya pel bacallà (Gadus morhua), a la Gran Bretanya per la foca comuna (Phoca vitulina),[63] a Irlanda pel rap blanc (Lophius piscatorius)[64] i als Estats Units pel rap americà (Lophius americanus).[65] Les seues principals amenaces són l'eutrofització i la pèrdua del seu hàbitat.[66] És inofensiu per als humans.[10]

Referències

  1. ↑ uBio (anglès)
  2. ↑ Reinhardt J. C. H., 1836. (Om den Islandske Vaagmaer.--Ichthyologiske bidrag til Grönlands fauna). Overs. Kgl. Danske Vidensk. Selsk. Forhand. (Kjøbenhavn) 1835-36. 8-12.
  3. ↑ uBio (anglès)
  4. ↑ Walbaum, J. J., 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae (Greifswald). Artedi Piscium Pt. 3: (i-viii) + 1-723, Pls. 1-3.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Catalogue of Life (anglès)
  6. ↑ uBio (anglès)
  7. ↑ FishBase (anglès)
  8. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 FishBase (anglès)
  11. ↑ NatureGate (anglès)
  12. ↑ Coad, B.W. i J.D. Reist, 2004. Annotated list of the arctic marine fishes of Canada. Can. MS Rep. Fish Aquat. Sci. 2674:iv:+112 p.
  13. ↑ Mecklenburg, C. W. i B. A. Sheiko, 2004. Family Stichaeidae (Gill, 1864) - pricklebacks. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (35):36
  14. ↑ BfN, 2012. Threatened Biodiversity in the German North and Baltic Seas – Sensitivities towards Human Activities and the Effects of Climate Change. (En preparació).
  15. ↑ Nash, R. D. M., 1980. Laboratory observations on the burrowing of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis (Walbaum), in soft sediment. J. Fish Biol. 16:639-48.
  16. ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p
  17. ↑ Sparholt, H., 1990. An estimate of the total biomass of fish in the North Sea. J. Cons. 46:200-210.
  18. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  19. ↑ Bagge, O., 1981. Demersal fishes. P. 311-333. A: Vopio, A. (ed.). The Baltic Sea. Elsevier Scientific Publishing Co., Països Baixos
  20. ↑ HELCOM, 2007. HELCOM red list of threatened and declining species of lampreys and fishes of the Baltic Sea. Baltic Sea Environmental Proc. No. 109. 40 pp.
  21. ↑ Klenz, B., 1997. Seltene Fischlarven in den Ichthyoplanktonfängen der westlichen Ostsee im Zeitraum 1993 - 1996. Inf. Fischwirtsch. 44(2): 62-64
  22. ↑ Klenz, B., 2003. Fischarten der westlichen Ostsee - Untersuchungen von 2000 bis 2002 (Fish species in the western Baltic Sea - Surveys from 2000 to 2002). Inf. Fischwirtsch. Fischereiforsch. 50(3), 2003: 122-125
  23. ↑ Segerstråle, S. G., 1957. On the immigration of the glacial relicts of northern Europe, with remarks on their prehistory. Societas Scientiarum Fennica, Commentationes Biologicae, 16: 1-117. Hèlsinki.
  24. ↑ Ojaveer, E. i M. Kaleygs, 2005. The impact of climate change on the adaptation of marine fish in the Baltic Sea. ICES J. Mar. Sci. 62:1492-1500.
  25. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  26. ↑ Muus, B., F. Salomonsen i C. Vibe, 1990. Grønlands fauna (Fisk, Fugle, Pattedyr). Gyldendalske Boghandel, Nordisk Forlag A/S København, 464 p. (en danès).
  27. ↑ Nielsen, J. G. i E. Bertelsen, 1992. Fisk i grønlandske farvande. Atuakkiorfik, Nuuk. 65 s.
  28. ↑ Rätz, H-J., 1999. Structures and Changes of the Demersal Fish Assemblage off Greenland, 1982-1996. NAFO Sci. Coun. Studies, 32:1-15
  29. ↑ Svenning, M.-A., S. E. Fagermo, R. T. Barretts, R. Borgstrøm, W. Vaders, T. Pedersen i S. Sandring, 2005. Goosander predation and its potential impact on Atlantic salmon smolts in the River Tana estuary, northern Norway. J. Fish Biol. 66(4):924-937.
  30. ↑ Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  31. ↑ Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  32. ↑ Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Helsinki. 357 p. (en finès).
  33. ↑ Rogers, S.I. i R.S. Millner, 1996. Factors affecting the annual abundance and regional distribution of English inshore demersal fish populations: 1973 to 1995. ICES J. Mar. Sci. 53:1094-1112.
  34. ↑ Gordon, J. D. M. i J. A. R. Duncan, 1979. Some notes on the biology of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis on the west coast of Scotland. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 59(2):413-419.
  35. ↑ Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, Gran Bretanya. 524 p.
  36. ↑ Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  37. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya
  38. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  39. ↑ McAllister, D. E., V. Legendre i J. G. Hunter, 1987. Liste de noms inuktitut (esquimaux), français, anglais et scientifiques des poissons marins du Canada arctique. Rapp. Manus. Can. Sci. Halieut. Aquat, 1932,106 p.
  40. ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  41. ↑ Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines.
  42. ↑ Lazzari, M. A., 2001. Dynamics of larval fish abundance in Penobscot Bay, Maine. Fish. Bull. 99(1):81-93.
  43. ↑ FishBase (anglès)
  44. ↑ Hanel, L., Plíštil, J. & Novák, J., 2009. Checklist of the fishes and fish-like vertebrates on the European continent and adjacent seas. Bull. Lampetra, ZO čSOP Vlašim, 6: 108-180.
  45. ↑ Distribution and main characteristic of fish species on Flemish Cap based on the 1988-2002. EU-surveys in July. NAFO SCR Doc. 02/72.
  46. ↑ Román, E., C. González i E. Ceballos, 2004. Food and feeding of most abundant fish species in Flemish Cap. NAFO SCR Doc. 04/58.
  47. ↑ Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  48. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  49. ↑ Makushok, V. M., 1979. Lumpenidae. P. 536-539. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  50. ↑ 50,0 50,1 Makushok, V. M., 1986. Lumpenidae. P. 1126-1129. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3
  51. ↑ Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 244 p.
  52. ↑ Muus, B. J. i P. Dahlström, 1974. Collins guide to the sea fishes of Britain and North-Western Europe. Collins, Londres, Gran Bretanya. 244 p.
  53. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  54. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  55. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  56. ↑ GBIF (anglès)
  57. ↑ NatureServe (anglès)
  58. ↑ Gordon, J. D. M. i J. A. R. Duncan, 1979. Some notes on the biology of the snake blenny, Lumpenus lampretaeformis on the west coast of Scotland. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 59(2):413-419
  59. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  60. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  61. ↑ Berestovskiy, E. G., 1990. Feeding in the skates, Raja radiata and Raja fyllae, in the Barents and Norwegian Seas. J. Ichthyol. 29(8):88-96.
  62. ↑ Berestovskiy, Y. G., 1995. Feeding habitats and strategy of american plaice, Hippoglossoides platessoides limandoides, in the Barents and Norwegian seas. J. Ichthyol. 35(5):40-54.
  63. ↑ Tollit, D. J., A. D. Black, P. M. Thompson, A. Mackay, H. M. Corpe, B. Wilson, S. M. Van Parijs, K. Grellier i K. Parlane, 1998. Variations in harbour seal Phoca vitulina diet and dive-depths in relation to foraging habitat. J. Zool., Lond. 244:209-222.
  64. ↑ Crozier, W. W., 1985. Observations on the food and feeding of the angler-fish, Lophius piscatorius L., in the northern Irish Sea. J. Fish Biol. 27:655-665
  65. ↑ FishBase (anglès)
  66. ↑ Helsinki Commission - Baltic Marine Environment Protection Commission (anglès)

Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • Fulton, T. W., 1904. The rate of growth of fishes. 22nd Ann. Rep. Fish. Board Scotland 3:141-241.
  • Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Pelster, B., C. R. Bridges i M. K. Grieshaber, 1988. Respiratory adaptations of the burrowing marine teleost Lumpenus lampretaeformis (Walbaum). II. Metabolic adaptations. J. Exp. Mar. Biol. Ecol. 124:43-55.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lumpenus lampretaeformis Modifica l'enllaç a Wikidata
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Lumpenus lampretaeformis: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

Lumpenus lampretaeformis és una espècie de peix de la família dels estiquèids i de l'ordre dels perciformes.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Spitzschwanz-Schlangenstachelrücken ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Der Spitzschwanz-Schlangenstachelrücken (Lumpenus lampretaeformis) ist ein schlanker Meeresfisch aus kalten Regionen des Nordatlantik. Sein Verbreitungsgebiet reicht von Spitzbergen und der Barentssee südlich entlang der Küste Skandinaviens und der Nordseeküsten. Außerdem gibt es ihn an der Südküste Grönlands, bei Island, rund um die Färöer und an den Küsten der Shetlandinseln und Schottlands. Eine isolierte Population in der Ostsee erreichte ihren Lebensraum wahrscheinlich am Ende der Eiszeit während eines ersten Salzwassereinstroms (Yoldiameer). Die Unterart Lumpenus lumpretaeformis serpentinus kommt im nordwestlichen Atlantik von Labrador und Neufundland bis Massachusetts vor.

Merkmale

Der Spitzschwanz-Schlangenstachelrücken hat einen aalartigen, langgestreckten Körper, der maximal 50 cm lang wird. Ab einer Länge von 20 cm und einem Alter von zwei Jahren sind die Fische geschlechtsreif. Die Schwanzflosse ist schmal und spitz, was zur deutschsprachigen Benennung des Fisches beigetragen hat. Die Rückenflosse erstreckt sich fast über die gesamte Körperlänge, die Afterflosse über 2/3 der Körperlänge. Die Fische sind von gelblichbrauner Grundfarbe. Der Körper ist mit zahlreichen, unregelmäßigen braunen Flecken gemustert.

Lebensweise

Spitzschwanz-Schlangenstachelrücken leben in Y-förmigen Röhren im schlammigen Meeresboden in Tiefen zwischen 30 und 370 Metern, meist zwischen 40 und 100 Metern. Sie ernähren sich von kleinen Krebstieren, Weichtieren, Schlangensternen und Würmern. Sie laichen wahrscheinlich auch in ihren Röhren. Die Weibchen legen etwa 1000 Eier, die von den Eltern bewacht werden. Die schlüpfenden Larven sind pelagisch. Laichzeit ist von Dezember bis Januar.

Literatur

  • Bent J. Muus, Jørgen G. Nielsen: Die Meeresfische Europas in Nordsee, Ostsee und Atlantik. Kosmos, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07804-3.

Weblinks

title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Spitzschwanz-Schlangenstachelrücken: Brief Summary ( Alman )

fornì da wikipedia DE

Der Spitzschwanz-Schlangenstachelrücken (Lumpenus lampretaeformis) ist ein schlanker Meeresfisch aus kalten Regionen des Nordatlantik. Sein Verbreitungsgebiet reicht von Spitzbergen und der Barentssee südlich entlang der Küste Skandinaviens und der Nordseeküsten. Außerdem gibt es ihn an der Südküste Grönlands, bei Island, rund um die Färöer und an den Küsten der Shetlandinseln und Schottlands. Eine isolierte Population in der Ostsee erreichte ihren Lebensraum wahrscheinlich am Ende der Eiszeit während eines ersten Salzwassereinstroms (Yoldiameer). Die Unterart Lumpenus lumpretaeformis serpentinus kommt im nordwestlichen Atlantik von Labrador und Neufundland bis Massachusetts vor.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia DE

Elasku ( Livvi )

fornì da wikipedia emerging languages
Elasku
Elasku

Elasku (lat. Lumpenus lampretaeformis) on ahvenkaloih kuului kalaluadu.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia emerging languages

Lumpenus lampretaeformis ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Lumpenus lampretaeformis, the snakeblenny, is a species of marine ray-finned fish belonging to the family Stichaeidae, the pricklebacks and shannies.[2]

It is native to the coasts of Northern Atlantic Ocean.[2]

References

  1. ^ Froese, Rainer; Pauly, Daniel (eds.) (2022). "Lumpenus lampretaeformis" in FishBase. February 2022 version.
  2. ^ a b "Lumpenus lampretaeformis (Walbaum, 1792)". www.gbif.org. Retrieved 16 February 2021.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Lumpenus lampretaeformis: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Lumpenus lampretaeformis, the snakeblenny, is a species of marine ray-finned fish belonging to the family Stichaeidae, the pricklebacks and shannies.

It is native to the coasts of Northern Atlantic Ocean.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Suttlimusk ( Éston )

fornì da wikipedia ET

Suttlimusk (Lumpenus lampretaeformis) on ahvenaliste seltsi kuuluv kala.

Suttlimusk on levinud Atlandi ookeani põhjaosa rannikuvetes 100–200 m sügavusel. Talvel tõuseb madalamasse vette. Eestis on teda leitud Soome lahest ja Läänemere avaosa rannikult.

Täiskasvanud suttlimusk võib olla kuni 49 cm pikk, kuid enamasti on alla 30 cm pikkune.

Vaata ka

Välislingid

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ET

Suttlimusk: Brief Summary ( Éston )

fornì da wikipedia ET

Suttlimusk (Lumpenus lampretaeformis) on ahvenaliste seltsi kuuluv kala.

Suttlimusk on levinud Atlandi ookeani põhjaosa rannikuvetes 100–200 m sügavusel. Talvel tõuseb madalamasse vette. Eestis on teda leitud Soome lahest ja Läänemere avaosa rannikult.

Täiskasvanud suttlimusk võib olla kuni 49 cm pikk, kuid enamasti on alla 30 cm pikkune.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Vikipeedia autorid ja toimetajad
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ET

Lumpenus lampretaeformis ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Lumpenus lampretaeformis Lumpenus generoko animalia da. Arrainen barruko Stichaeidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

  1. ↑ Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Lumpenus lampretaeformis FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Lumpenus lampretaeformis: Brief Summary ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Lumpenus lampretaeformis Lumpenus generoko animalia da. Arrainen barruko Stichaeidae familian sailkatzen da.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Elaska ( Finlandèis )

fornì da wikipedia FI

Elaska (Lumpenus lampretaeformis) on ahvenkalojen lahkoon kuuluva kalalaji. Johann Julius Walbaum kuvasi lajin ensimmäisenä vuonna 1792.

Levinneisyys

Elaskaa esiintyy Euroopassa ja Pohjois-Amerikassa Pohjois-Atlantin rannikkovesissä sekä Jäämeren vesissä muun muassa Grönlannissa ja Huippuvuorilla. Elaska elää myös Itämeren syvissä osissa.[1]

Tuntomerkit ja elintavat

Elaska on kellertävän ruskehtavan läikikäs, vartalonmuodoltaan lähes käärmemäisen hoikka ja pitkulainen. Aikuinen elaska on pituudeltaan useimmiten alle 30 senttimetriä. Elaskan ruokavalioon kuuluvat pohjaeläimet, Itämeressä erityisesti massiäyriäiset.[2]

Elaska on pohjakala, joka elää tyypillisesti 100–200 metrin syvyydessä, mutta talvisin saattaa nousta 25 metrin syvyyteen. Elaskoja saadaan harvoin pyydettyä, joten se on melko tuntematon kalalaji eikä sillä ole taloudellista merkitystä.[2]

Ulkonäöltään elaskaa muistuttavat suomalaisista kaloista ankerias, kivinilkka, nahkiainen, pikkunahkiainen ja teisti.

Lähteet

  1. ↑ Lumpenus lampretaeformis (peilipalvelin) FishBase. Froese, R. & Pauly, D. (toim.). Viitattu 7.6.2009. (englanniksi)
  2. ↑ a b Kalastajat.info

Aiheesta muualla

Tämä kaloihin liittyvä artikkeli on tynkä. Voit auttaa Wikipediaa laajentamalla artikkelia.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FI

Elaska: Brief Summary ( Finlandèis )

fornì da wikipedia FI

Elaska (Lumpenus lampretaeformis) on ahvenkalojen lahkoon kuuluva kalalaji. Johann Julius Walbaum kuvasi lajin ensimmäisenä vuonna 1792.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedian tekijät ja toimittajat
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FI

Lumpenus lampretaeformis ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

Vissen

Lumpenus lampretaeformis is een straalvinnige vissensoort uit de familie van stekelruggen (Stichaeidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1792 door Walbaum.

Bronnen, noten en/of referenties
  1. ↑ (en) Lumpenus lampretaeformis. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Langhalet langebarn ( norvegèis )

fornì da wikipedia NO

Langhalet langebarn (Lumpenus lampretaeformis) er en beinfiskart i hornkvabbefamilien, og en av fire langebarnarter som forekommer i norske farvann.[2]

Langhalet langebarn forekommer i det meste av Nord-Atlanteren, blant annet norskekysten. De vokser opp til 50 centimeter i lengde, og lever hovedsakelig på mellom 50 og 200 meters dyp, ofte nedgravd i bunnsediment. De har en spiss hale.[2]

Fiske

Langhalet langebarn ble antagelig tatt på stang i Norge for første gang i 2016 i Hafrsfjord i Rogaland.[3]

Referanser

  1. ^ «Lumpenus lampretaeformis» hos World Register of Marine Species (WoRMS). Besøkt 13. juni 2016
  2. ^ a b Langebarn. (2012, 20. juni). I Store norske leksikon. Hentet 13. juni 2016 fra https://snl.no/langebarn.
  3. ^ Brage Steinson Wiik-Hansen (12. juni 2016). «Sebastian fikk sjelden fangst på kroken» (nett). VG.no. Besøkt 13. juni 2016.
biologistubbDenne biologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den.
Det finnes mer utfyllende artikkel/artikler på .
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NO

Langhalet langebarn: Brief Summary ( norvegèis )

fornì da wikipedia NO

Langhalet langebarn (Lumpenus lampretaeformis) er en beinfiskart i hornkvabbefamilien, og en av fire langebarnarter som forekommer i norske farvann.

Langhalet langebarn forekommer i det meste av Nord-Atlanteren, blant annet norskekysten. De vokser opp til 50 centimeter i lengde, og lever hovedsakelig på mellom 50 og 200 meters dyp, ofte nedgravd i bunnsediment. De har en spiss hale.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia forfattere og redaktører
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NO

Taśmiak długi ( polonèis )

fornì da wikipedia POL

Taśmiak długi[2], taśmiak[2] (Lumpenus lampretaeformis) – gatunek ryby okoniokształtnej z rodziny stychejkowatych (Stichaeidae). W Polsce objęty częściową ochroną gatunkową[3].

Występowanie

Północny Atlantyk od Morza Białego do wybrzeży Szkocji, Wysp Owczych, Skagerraku, Kattegatu i Bałtyku. W Bałtyku jest to prawdopodobnie relikt epoki lodowcowej. W Ameryce Północnej od wybrzeży stanu Massachusetts do Nowej Fundlandii występuje podgatunek Lumpenus lumpretaeformis serpentinus.

Ryba przebywająca w strefach wód przybrzeżnych na większych głębokościach, od 30–80 m, najczęściej nad dnem mulistym i piaszczystym, rzadko skalistym.

Opis

Dorasta maksymalnie do 42 cm. Ciało wydłużone, węgorzowate o okrągłym przekroju. Głowa mała, spiczasta, pysk zaokrąglony. Oczy duże. Ciało pokryte bardzo drobną łuską, głowa bezłuska. Długa płetwa grzbietowa wsparta 68–76 twardymi promieniami, sięgająca od głowy do płetwy ogonowej. Płetwa odbytowa długa, podparta 1 twardym promieniem i 47–53 promieniami miękkimi. Płetwy brzuszne cienkie, nitkowate. Płetwa ogonowa długa, wąska ze spiczastym zakończeniem.

Ubarwienie: grzbiet i boki jasnobrązowe lub jasnobrązowe z zielonkawym albo niebieskim odcieniem. Grzbiet i boki pokryte brunatnymi plamami i marmurkowatym deseniem. Brzuch zielonkawożółty.

Odżywianie

W początkowym okresie życia odżywia się planktonem, a później zjada drobne zwierzęta denne.

Rozród

Tarło odbywa się od grudnia do stycznia, ikra składana jest na dnie. Po wylęgu larwy żyją w otwartej toni wodnej, w wieku ok. 3 miesięcy przechodzą do dennego trybu życia. Dojrzałość płciową osiągają w wieku 3 lat.

Przypisy

  1. ↑ Lumpenus lampretaeformis, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. ↑ a b FritzF. Terofal FritzF., ClausC. Militz ClausC., Ryby morskie, HenrykH. Garbarczyk (tłum.), EligiuszE. Nowakowski (tłum.), Warszawa: Świat Książki, 1996, ISBN 83-7129-306-2, OCLC 830127003 .
  3. ↑ Rozporządzenie Ministra Środowiska z dnia 16 grudnia 2016 r. w sprawie ochrony gatunkowej zwierząt (Dz. U. z 2016 r., poz. 2183). [dostęp 2017-01-16]..

Bibliografia

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Taśmiak długi: Brief Summary ( polonèis )

fornì da wikipedia POL

Taśmiak długi, taśmiak (Lumpenus lampretaeformis) – gatunek ryby okoniokształtnej z rodziny stychejkowatych (Stichaeidae). W Polsce objęty częściową ochroną gatunkową.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia POL

Spetsstjärtat långebarn ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Spetsstjärtat långebarn (Lumpenus lampretaeformis) är en ålliknande bottenfisk som tillhör familjen tångsnärtefiskar.[1]

Utseende

En långsträckt, ålliknande fisk med små fjäll, baktill spetsig stjärtfena, lång analfena och ännu längre ryggfena.[2] Ryggfenan har endast taggstrålar, till ett antal av 71 till 75 stycken.[3] Kroppen är brungul med mörkare bruna fläckar. Som mest blir den 50 cm lång.[4]

Vanor

Det spetsstjärtade långebarnet lever i grävda, Y-formade gångar på dybottnar vid ett djup av 50 till 200 m.[4] Födan består av bottendjur som maskar, blötdjur, ormstjärnor och små kräftdjur.[5]

Fortplantning

Arten blir könsmogen vid ungefär 3 års ålder och 20 centimeters längd.[4] Den leker under vintern på djupt vatten då honan kan lägga upptill 1 000 ägg på bottnen,[5] som kläcks efter 4 till 6 veckor.[2] Vissa forskare förmodar att bogångarna används för att dölja äggen.[5] Larverna är pelagiska fram till våren.[3]

Utbredning

Det spetsstjärtade långebarnet finns i Nordatlanten från Kattegatt och norrut längs norska kusten till Spetsbergen, vidare västerut till Färöarna, Island, västra Grönland och Nordamerika[2] (Labradorhalvön samt Newfoundland till Massachusetts). Ett troligt istidsisolat finns även i Östersjön.[5]

Referenser

  1. ^ [a b] ”Lumpenus lampretaeformis (Walbaum, 1792)” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=631023. Läst 13 augusti 2010.
  2. ^ [a b c] Nielsen, Lars; Svedberg, Ulf (2006). Våra fiskar. Stockholm: Prisma. sid. 170-171. ISBN 91-518-4572-5
  3. ^ [a b] Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. ISBN 91-1-844202-1
  4. ^ [a b c] Muus, Bent J; Nielsen, Jørgen G; Svedberg, Ulf (1999). Havsfisk och fiske i Nordvästeuropa. Stockholm: Prisma. sid. 209. ISBN 91-518-3505-3
  5. ^ [a b c d] Luna, Susan M. (20 april 2010). ”Lumpenus lampretaeformis (Walbaum, 1792) Snakeblenny” (på engelska). Fishbase. http://www.fishbase.org/Summary/SpeciesSummary.php?id=1380. Läst 13 augusti 2010.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Spetsstjärtat långebarn: Brief Summary ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Spetsstjärtat långebarn (Lumpenus lampretaeformis) är en ålliknande bottenfisk som tillhör familjen tångsnärtefiskar.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Diet ( Anglèis )

fornì da World Register of Marine Species
Feeds on crustaceans, molluscs, brittle stars and worms

Arferiment

North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)

licensa
cc-by-4.0
drit d'autor
WoRMS Editorial Board
contributor
Kennedy, Mary [email]
original
visité la sorgiss
sit compagn
World Register of Marine Species

Distribution ( Anglèis )

fornì da World Register of Marine Species
Newfoundland and Labrador to Massachusetts Bay

Arferiment

North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)

licensa
cc-by-4.0
drit d'autor
WoRMS Editorial Board
contributor
Kennedy, Mary [email]
original
visité la sorgiss
sit compagn
World Register of Marine Species

Habitat ( Anglèis )

fornì da World Register of Marine Species
Found at depths of 50- 200 m burrowing into the mud.

Arferiment

North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)

licensa
cc-by-4.0
drit d'autor
WoRMS Editorial Board
contributor
Kennedy, Mary [email]
original
visité la sorgiss
sit compagn
World Register of Marine Species

Habitat ( Anglèis )

fornì da World Register of Marine Species
benthic

Arferiment

North-West Atlantic Ocean species (NWARMS)

licensa
cc-by-4.0
drit d'autor
WoRMS Editorial Board
contributor
Kennedy, Mary [email]
original
visité la sorgiss
sit compagn
World Register of Marine Species
EdV a l'é ospità da: