Pholis gunnellus (Linnaeus 1758)

Dibuix d'un Pholis gunnellus

Pholis gunnellus és una espècie de peix de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.^[7]

Descripció

• El cos (allargat, comprimit i semblant al d'una anguil·la) fa 25 cm de llargària màxima, presenta 9-13 taques al llarg de la base de l'aleta dorsal i és de marró a groguenc.
• Boca petita, orientada cap amunt i obliqua.
• Aleta dorsal allargada i unida a la cua i l'aleta anal.
• Aletes pèlviques petites.
• Pell enganxosa i amb les escates petites.^{[8][9][10][11]}

Reproducció

Té lloc entre el novembre i el gener. La maduresa sexual s'assoleix a l'edat de 3 anys^[11] i la femella pon entre 80 i 200 ous a sota d'una pedra o en una petxina de bivalve buida, els quals custodiarà, deixant de menjar,^[11] fins que les larves es descloguin.^[12][8][13]

Alimentació

Menja petits crustacis, poliquets, mol·luscs i ous de peixos.^[10]

Depredadors

És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica),^[14] el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle),^[15] a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i als Estats Units pel peix carboner (Pollachius virens), l'hemitrípter atlàntic (Hemitripterus americanus) i l'halibut (Hippoglossus hippoglossus).^[16]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal (fins als 100 m de fondària,^[17] normalment fins als 30),^[8] no migratori i de clima polar (72°N-43°N, 76°W-45°E), el qual viu a l'Atlàntic nord (des de la península de Kanin -el mar de Barentsz, Rússia-^[18][19] fins a La Rochelle -França-, incloent-hi la mar Blanca, la mar del Nord, la mar Bàltica^{[20][21][22][23][24]} i Islàndia),^{[25][26][27][28][9][29][8][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49]} i l'Atlàntic occidental (des de la península del Labrador i el Quebec^[50][51][52] -el Canadà-^{[53][54][55][56]} fins a la badia de Delaware, Nova York i Rhode Island -els Estats Units-).^{[57][58][59][60][61][62][63][64][65][66][67][68][69][70][5][10][71][72]}

Observacions

És inofensiu per als humans,^[10] la seua longevitat és de 5 anys^[73] i pot romandre fora de l'aigua a sota de pedres o d'algues marines, ja que és capaç de respirar aire.^[74]

Referències

Bibliografia

• Anònim, 1996. Base de dades de la col·lecció de peixos del museu ictiològic de la Universitat de la Colúmbia Britànica. Universitat de la Colúmbia Britànica, Vancouver, el Canadà.
• Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
• Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
• Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
• Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
• Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
• Fernholm, B. i A. C. Wheeler, 1983. Linnaean fish specimens in the Swedish Museum of Natural History, Stockholm. Zoological Journal of the Linnean Society. V. 78 (núm. 3): 199-286.
• Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
• Froese, R. i C. Binohlan, 2003. Simple methods to obtain preliminary growth estimates for fishes. J. Appl. Ichthyol. 19(6):376-379.
• Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
• Koop, J. H. i R. N. Gibson, 1991. Distribution and movements of intertidal butterfish Pholis gunnellus. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 71(1):127-136.
• Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
• Nigrelli, R. F., 1959. Longevity of fishes in captivity, with special reference to those kept in the New York Aquarium. P. 212-230. A: G. E. W. Wolstehnolmen i M. O'Connor (eds.). Ciba Foundation Colloquium on Ageing: the life span of animals. Vol. 5., Churchill, Londres.
• Perlmutter, A., 1961. Guide to marine fishes. Bramhall House, Nova York. 431 p.
• Yatsu, A., 1981. A revision of the gunnel family Pholididae (Pisces, Blennioidei). Bulletin of the National Science Museum Series A (Zoology). V. 7 (núm. 4): 165-190.
• Yatsu, A., 1985. Phylogeny of the family Pholididae (Blennioidei) with a redescription of Pholis (Scopoli). Japanese Journal of Ichthyology. V. 32 (núm. 3): 273-282.

Enllaços externs

• Encyclopedia of Life (anglès)
• UNEP-WCMC Species Database (anglès)
• Arctos Specimen Database (anglès)
• AQUATAB (txec)
• NCBI (anglès)
• BioLib (anglès)
• ION (anglès)
• ITIS (anglès)
• ZipCodeZoo (anglès)
• Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
• World Register of Marine Species (anglès)
• Barcodes of Life (anglès)
• Discover Life (anglès)
• Catalog of Fishes (anglès)
• Ocean Biogeographic Information System (anglès)
• YouTube (anglès)
• AnimalBase (anglès)
• Flickr (anglès)
• Atlas of Living Australia (anglès)

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Pholidae ydy'r llyfrothen sy'n enw benywaidd; lluosog: llyfrothod (Lladin: Pholis gunnellus; Saesneg: Rock gunnel).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, America a Chefnfor yr Iwerydd ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.^[1]

Gweler hefyd

• Rhestr o greaduriaid morol gwledydd Prydain
• Rhestr Goch yr IUCN, rhestr o greaduriaid wedi'u dosbarthu i 9 categori yn ôl niferoedd, prinder, cadwraeth ayb.
• Llwybr yr Arfordir
• Cadwraeth

Cyfeiriadau

• Termau safonol Gwefan Llên Natur.

Der Atlantische Butterfisch (Pholis gunnellus) ist ein schlanker Meeresfisch aus kalten Regionen des nördlichen Atlantiks. Sein Verbreitungsgebiet reicht von der Kanin-Halbinsel in der Barentssee über das Weiße Meer, Spitzbergen und Island bis nach La Rochelle. Er kommt auch in Nord- und Ostsee vor. Im nordwestlichen Atlantik lebt er von der Küste Labradors bis zur Delaware Bay.

Merkmale

Der Atlantische Butterfisch hat einen langgestreckten, bandförmigen Körper und wird 30 cm lang. Er ist bräunlich gefärbt. Rücken-, Schwanz- und Afterflosse sind voneinander getrennt. Die Rückenflosse ist lang und nimmt fast die gesamte Körperlänge ein. Entlang der Basis der langen Rückenflosse befinden sich 9 bis 13 schwarze Augenflecke, die weiß umringt sind. Die Afterflosse erstreckt sich über die hintere Körperhälfte. Die Seitenlinie verläuft entlang der Körpermitte.

Lebensweise

Der Atlantische Butterfisch lebt standorttreu auf dem Meeresboden von Gezeitentümpeln bis in Tiefen von 35 Metern. Tiere, die bei Ebbe trocken fallen, können Luft atmen und unter Steinen oder Tangen verborgen überleben. Im Winter wandert er in größere Tiefen von etwa 100 Metern oder darunter. Das bevorzugte Biotop ist steinig und mit Algen oder Seegras bewachsen. Er ernährt sich vor allem von kleinen Krebstieren, Vielborstern, Weichtieren und Fischrogen. Der Atlantische Butterfisch vermehrt sich in den Wintermonaten von November bis Januar. Die 80 bis 200 Eier werden in einem Klumpen unter Steinen oder in einer leeren Muschelschale abgelegt und vom Männchen bis zum Schlupf der Jungfische bewacht.

Nutzung

Der Atlantische Butterfisch hat keine wirtschaftliche Bedeutung und wird nicht befischt. Bei den im Handel unter dem Namen „Butterfisch“ angebotenen Fischfilets handelt es sich um Schlangenmakrelen (Gempylidae), die nicht mit den Butterfischen verwandt sind.

Literatur

• Bent J. Muus, Jørgen G. Nielsen: Die Meeresfische Europas in Nordsee, Ostsee und Atlantik. Kosmos, Stuttgart 1999, ISBN 3-440-07804-3.

Weblinks

– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien

• Atlantischer Butterfisch auf Fishbase.org (englisch)

The brumple (Pholis gunnellus) is an eel-lik fish foond in the intertidal an subtidal zones o the North Atlantic.

Tarabrosma (frøðiheiti, latín: Pholis gunnellus) livir, sum navnið sigur, í taranum. Hon hevur ymsar litir, alt eftir hvar hon livir, tó er hon oftast mynstrut brún og gul. Hon hevur 9­-13 eyð­kendar døkkar blettir við ljós­um kanti aftur eftir bakinum. Sum onnur fiskasløg í taranum ansar tarabrosma væl eftir yngli sínum, og bæði kallfiskurin og kvennfiskurin ansar eftir tí. Tá ið tarabrosma er liðug at gýta, ringir honin seg saman um eggini at verja tey. Kallfiskurin hjálpir til. Síðan skiftast fiskarnir um at ringja seg um eggini og verja tey, til tey eru klakt. Tarabrosma verður upp í 30 cm long, men er sjáldan longri enn 20 cm.

Tarabrosma er vanlig undir Føroyum, er annars við eysturstrond Norðuramerika frá Massachusetts til Labrador. Hon er undir Suður- og Vesturgrønlandi, Íslandi, Jan Mayen, Svalbarði, í Hvítahavinum og suður við Noregsstrondini. Í Eystarasalti, donskum sjógvi, frá Norðsjónum til Biskeiavíkina, og kring Bretsku Oyggjarnar.

Voikala (lat. Pholis gunnellus) on meres eläi ahvenkaloih kuului kalaluadu.

Teemas muijal

• Luontoportti (suomekse)

The rock gunnel (Pholis gunnellus), or butterfish, is a species of marine ray-finned fish belonging to the family Pholidae, the gunnels. This species is found in the coastal waters of the North Atlantic Ocean and in the Atlantic part of the Arctic Ocean.

Taxonomy

The rock gunnel was first formally described in 1758 as Blennius gunnellus in the 10th edition of the Systema Naturae by Carl Linnaeus with the type locality given as the Atlantic.^[2] In 1777 by the Italian naturalist Giovanni Antonio Scopoli proposed the genus Pholis and Linnaeus's Blennius gunnellus was later designated to be its type species.^[3] The specific name gunnellis is a latinisation of an English, possibly originating in Cornwall, local name for this species, gunnel.^[4]

Description

The rock gunnel is often mistaken for an eel due to its flattened, elongated body. Fully grown adults can reach 30 cm in length. A long dorsal fin spans the body from just behind the head, supported by soft spiny rays. Its anal fin begins roughly midway along the body. The head is rather small with its lower jaw protruding and mouth turned upwards. Coloration is highly variable, ranging from hues of yellow-green to brown to crimson. A row of 9-13 dark spots, each surrounded by a pale ring, lines the dorsal fin.^[5] The butterfish has a maximum published standard length of 25 cm (9.8 in).^[1]

Distribution and habitat

The rock gunnel is found in the coastal waters of North America and Europe. It ranges from Labrador and Greenland to Delaware Bay in the West Atlantic, and from the Kanin Peninsula to the Bay of Biscay in the East Atlantic.^[1] Within its range it is found from the intertidal zone to depths of over 100 m. The rock gunnel uses habitat sheltered by rocks and algae both above and below the waterline, likely to protect it from its natural predators, which include seabirds, fish, and marine mammals.^[6]

Behavior

The rock gunnel may remain above the waterline at low tide, sheltered beneath rocks and algae, and can breathe air if necessary.^[6] They are frequently encountered on rocky shorelines, and splash around noticeably when uncovered. Within its North American range, the rock gunnel disappears from the intertidal during winter, likely to avoid freezing air temperatures.^[7] Their diet is made up of small crustaceans, polychaetes, mollusks and the eggs of fish. The female lays the eggs in a large mass on the seabed and this is closely guarded until the larvae hatch. The butterfish spawns from November to January, the female laying between 80 and 200 eggs in a ball-like mass placed beneath a stone or in the empty shell of a bivalve.^[1]

References

Võikala (Pholis gunnellus) on ahvenaliste seltsi kuuluv kala.

Võikala on levinud Atlandi ookeani idaosas Valges meres, Põhjameres ning Läänemeres. Eesti rannikuvetes vähearvukas.

Täiskasvanud võikala on 15–25 cm pikk.

Vaata ka

• Eesti kalade süstemaatiline nimestik

Välislingid

• Võikala andmebaasis eElurikkus

Pholis gunnellus Pholis generoko animalia da. Arrainen barruko Pholidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Erreferentziak

• FishBase.org

Ikus, gainera

• Pholis
• Pholidae

Teisti (Pholis gunnellus) on Atlantin pohjoisosissa ja sivumerissä elävä noin 15–25 senttimetriä pitkä kala. Se kuuluu vain 13 lajia käsittävään teistien heimoon (Pholidae). Esiintymisalueena Suomen rannikolla on suurin piirtein Helsingin ja Kaskisten välinen alue. Se elää kesäaikaan matalassa vedessä rakkolevän suojissa ja pohjan kivenkoloissa. Hämäräaktiivisena kalana teisti tulee pois piiloistaan vasta illan hämärtyessä. Syövät pääasiassa monia äyriäisiä, nilviäisiä, monisukasmatoja ja muiden kalojen mätiä. Kutuaika on talven kevätpuoliskolla. Koiras rakentaa pesän kiven tai simpukankuoren alle ja emokalat vahtivat sitä.^[1] Teistillä ei ole taloudellista merkitystä.

Teistiä tavataan Atlantin pohjoisosassa sekä Itämerellä, Pohjanmerellä ja Vienanmerellä. Atlantin länsirannalla sen levinneisyysalue ulottuu Labradorilta Delawarenlahdelle. Kalaa tavataan Islannissa, mutta ei Grönlannissa, Huippuvuorilla tai Novaja Zemljan lähivesillä.^[2]

Teistin kanssa hieman samannäköisiä lajeja ovat elaska (Lumpenus lampretaeformis), kivinilkka (Zoarces viviparus) ja neliviiksimade (Rhinonemus cimbrius).

Lähteet

Aiheesta muualla

• Luontoportti: Teisti (Pholis gunnellus)
• Laji.fi: Teisti (Pholis gunnellus)
• Riista- ja kalatalouden tutkimuslaitos (RKTL): Teisti (Pholis gunnellus)
• ITIS: Pholis gunnellus (englanniksi)

La gonelle ou Sigouine de roche est une espèce de poissons marins appartenant à la famille des Pholidae.

Répartition

La gonelle se rencontre en Atlantique nord-ouest et en Atlantique nord-est, du Sud de la France au Nord de la Norvège ainsi qu'en mer du Nord.

Il Pholis gunnellus (noto in italiano come gunnello) è un pesce di mare della famiglia Pholidae, affine ai Blenniidae.

Distribuzione e habitat

Questa specie è molto diffusa sulle coste europee del Canale della Manica, del mare del Nord, del mar Baltico occidentale e dell'Oceano Atlantico orientale tra le acque polari e la Bretagna. Lungo le coste americane è presente in Canada e nel New England. È del tutto assente dal mar Mediterraneo.

È più comune in acque basse o bassissime (anche nel piano sopralitorale nelle pozze di marea dei fondi scogliosi ma si può incontrare fino a 30 m (eccezionalmente 100) su fondi di ogni tipo e tra le fronde delle laminarie. Può respirare aria atmosferica quando rimane all'asciutto.

Descrizione

Ha corpo anguilliforme molto allungato ma compresso ai lati, con testa piccola e muso rotondeggiante, con labbra carnose che lo rendono simile ad una bavosa. La pinna dorsale è lunga dalla testa fino alla pinna caudale, che è piccola, a cui è unita. La pinna anale, anch'essa unita alla caudale, è lunga circa la metà. Le pinne ventrali sono ridottissime e le pinne pettorali sono abbastanza piccole.

Il colore è molto variabile ma da sempre sui toni del marrone o del verdastro, spesso con macchie, strisce o marmorizzazioni scure. Di solito una striscia scura unisce l'occhio alla bocca. Assolutamente caratteristiche della specie sono la serie di macchie rotonde nere contornate di bianco allineate sul dorso tra la pinna dorsale ed il corpo.

Può raggiungere i 35 cm ma di solito non supera i 25.

Alimentazione

Si ciba di piccoli invertebrati bentonici.

Riproduzione

Le uova vengono deposte in una cavità durante l'inverno. Entrambi i genitori custodiscono il nido.

Bibliografia

• Lythgoe J. e G Il libro completo dei pesci dei mari europei, Mursia, 1971
• Louisy P., Trainito E. (a cura di) Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo. Milano, Il Castello, 2006. ISBN 888039472X

Taukžuvė (lot. Pholis gunnellus, vok. Butterfisch) – taukžuvinių (Pholidae) šeimos žuvis.

Kūnas 25-30 cm ilgio, gelsvai rusvas, link pilvo šviesėjantis. Šonai išmarginti tamsiais, šakotais ir susisiekiančiais ruoželiais. Tarp akių ir žiočių kampų – tamsios juostelės. Galva maža, buka.

Randama Baltijos jūroje ties Lietuvos pakrantėmis, bet reta. Vikiteka

De botervis (Pholis gunnellus) is een straalvinnige zeevis uit de orde van de baarsachtigen (Perciformes). De naam dankt de vis aan zijn bijzonder glibberige huid. De naam botervis wordt ook gebruikt voor vissen uit de familie slangmakrelen die soms botermakreel of botervis worden genoemd.

Beschrijving

De botervis wordt circa 25 centimeter lang en heeft een lang, slank postuur. Er is een lange, lage, stekelige rugvin. Ook op de borstvin zitten kleine stekeltjes. Er bevinden zich 9 tot 13 oogvlekken langs de basis van de rugvin.

Leefwijze

De vis leeft in ondiep water, dicht bij de bodem. Het dier is aan te treffen in rotspoeltjes en tussen zeewier op een diepte van 0 tot 100 meter. Ze eten wormen, kreeftjes en weekdiertjes.

De paaitijd is midden in de winter: januari of februari. De 80-200 eitjes worden in klonten gelegd in rotsspleten of onder schelpen. Ze worden door de volwassen vissen bewaakt.

Botervissen komen voor in de noordelijke Atlantische Oceaan, de Witte Zee, de Noordzee en de Oostzee. Rondom IJsland komt de soort voor maar ze ontbreekt bij oostelijk Groenland, Spitsbergen en Nova Zembla.^[bron?]

Relatie met de mens

De botervis was in de jaren 1980 een vrij algemene vis van het Nederlandse kustwater. De soort staat nu als kwetsbaar op de Nederlandse Rode Lijst maar niet op de internationale Rode Lijst van de IUCN. De botervis is niet van belang voor de visserij. Het dier is ongevaarlijk. Het voorkomen van de botervis wordt door de stichting ANEMOON met behulp van waarnemingen door sportduikers in de Oosterschelde en het Grevelingenmeer sinds 1994 gemonitord.

Externe links

• SoortenBank.nl beschrijving en afbeeldingen
• FishBase – Pholis gunnellus

Bronnen

• Monitoringproject stichting ANEMOON
• Nijssen, H. & S.J. de Groot, 1987. De vissen van Nederland. KNNV uitgeverij Utrecht.

Tangsprell er en fisk som lever ned til hundre meters dyp. Kroppen er slank og blir ca. 25 cm. lang. Den har mellom 9 og 13 flekker langs ryggfinnen.

Gytetiden er i januar-februar. De 80-200 eggene legges i klaser. Fisken har yngelpleie.

Grunnen til at den blir kalt for tangsprell er at den ofte legger seg under steiner eller inni fuktig tare, hvis skjulestedet blir tatt bort spreller så fisken for å komme seg bort.

Eksterne lenker

• (sv) tangsprell hos Dyntaxa
• (en) tangsprell – oversikt og omtale av artene i WORMS-databasen
• (en) tangsprell i Encyclopedia of Life
• (en) tangsprell i Global Biodiversity Information Facility
• (en) tangsprell hos NCBI
• (en) tangsprell hos ITIS
• (en) tangsprell hos FishBase
• (en) Kategori:Pholis gunnellus – bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• (en) Pholis gunnellus – galleri av bilder, video eller lyd på Wikimedia Commons
• Pholis gunnellus – detaljert informasjon på Wikispecies

Ostropłetwiec^[2] (Pholis gunnellus) – gatunek morskiej ryby z rodziny ostropłetwcowatych (Pholidae).

Zasięg występowania

Północny Ocean Atlantycki i morza przylegające, również Morze Bałtyckie. Zwykle w płytkich wodach przybrzeżnych, ale spotykany również na głębokościach do 100 m.

Opis

Ciało wstęgowate, pokryte grubą warstwą śluzu. Ubarwienie żółtobrązowe. Od 9–13 ciemnych cętek wzdłuż podstawy płetwy grzbietowej. Mały otwór gębowy.

Ostropłetwiec dorasta do 30 cm, populacja bałtycka nie przekracza 20 cm długości. Żywi się głównie drobnymi skorupiakami i ikrą innych gatunków. Tarło odbywa od listopada do stycznia. Samica składa pomiędzy kamieniami lub do pustej muszli małży 80–200 jajeczek. Rodzice opiekują się złożoną ikrą. Larwy pelagiczne, odżywiają się planktonem.

Przypisy

Bibliografia

• Włodzimierz Załachowski: Ryby. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 1997. ISBN 83-01-12286-2.

Linki zewnętrzne

• Opis w Fishbase (ang.)
• Zdjęcie i opis w habitas.org.uk (ang.)

Tejstefisk (Pholis gunnellus) är en bottenfisk som tillhör familjen Pholidae.

Utseende

En långsmal fisk med en ålaktig kropp som är ihoptryckt från sidorna.^[2] Längs ryggfenans nedre del har den en rad med 9 till 13 svarta, vanligtvis vitkantade fläckar. Den kan bli upp till 25 cm lång.^[3]

Vanor

Tejstefisken är en bottenfisk som föredrar stenbotten från mycket ringa djup ner till 30 m,^[3] vintertid ner till 100 m. Den kan lämna vattnet och gömma sig under stenar och sjögräs, varvid den andas luft. Födan består av små kräftdjur, blötdjur, havsborstmaskar, fiskrom och småfisk. Den kan bli åtminstone 5 år gammal.^[4] Fisken har ofta ett slingrande simsätt.^[5]

Fortplantning

Arten leker under vintern (november till januari), då honan lägger mellan 80 och 200 ägg^[4] i klumpar under stenar eller i tomma musselskal. Båda föräldrarna vaktar äggen tills de kläcks efter 1 till 1,5 månader. Ynglen är pelagiska i ungerfär ett halvår.^[5]

Utbredning

Tejstefisken finns i Nordatlanten från Brittiska öarna (eventuellt sydligare, se nedan) via Färöarna och norska kusten till Vita havet samt via Island till sydvästra Grönland och östra Nordamerika (från Labrador i Kanada till Delaware i USA^[4]). Går in i Östersjön upp till sydligaste Norrland och södra Finland.^[5]

Enligt vissa källor sträcker sig den europeiska sydgränsen ner till Frankrike (La Rochelle^[4]).^[3]

Referenser

1. ^ ”Pholis gunnellus (Linnaeus, 1758)” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=171645. Läst 11 augusti 2010.
2. ^ Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. sid. 199, 454. ISBN 91-1-844202-1
3. ^ [a b c] Muus, Bent J; Nielsen, Jørgen G; Svedberg, Ulf (1999). Havsfisk och fiske i Nordvästeuropa. Stockholm: Prisma. sid. 210. ISBN 91-518-3505-3
4. ^ [a b c d] Froese, Rainer (20 april 2010). ”Pholis gunnellus (Linnaeus, 1758) Rock gunnel” (på engelska). Fishbase. http://fishbase.org/summary/SpeciesSummary.php?id=3804. Läst 11 augusti 2010.
5. ^ [a b c] Nielsen, Lars; Svedberg, Ulf (2006). Våra fiskar. Stockholm: Prisma. sid. 171. ISBN 91-518-4572-5

• 1 Ареал
• 2 Физиологические характеристики
• 3 Рыболовство
• 4 Примечания
• 5 Литература