dcsimg

Morphology ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Dorsal spines (total): 0; Dorsal soft rays (total): 79 - 86; Analsoft rays: 65 - 69
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Life Cycle ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Distinct pairing during breeding (Ref. 205). A determinate spawner (Ref. 72169).
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Diagnostic Description ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Dorsal fin origin closer to tip of snout than to anterior edge of eye. Dorsal and anal fins terminate just a little on the blind side of the caudal peduncle. Lateral line forms a distinct curve above the pectoral fin.
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Biology ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Inhabits soft bottoms (Ref. 6501).
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Rainer Froese
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Importance ( Anglèis )

fornì da Fishbase
fisheries: minor commercial; price category: very high; price reliability: reliable: based on ex-vessel price for this species
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Rainer Froese
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Palaia bruixa ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La palaia bruixa, la bruixa de quatre taques, la bruixa, el serrandell o la llisèria[3] (Lepidorhombus boscii) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.[4]

Morfologia

  • Pot arribar als 40 cm de llargària total.[5]
  • El cos és comprimit, deprimit i allargat.
  • Color ocre grisós o marronós al costat esquerre i blanquinós al dret.
  • La línia lateral es troba arquejada a la part anterior.
  • El cap és petit amb la boca grossa i les dues mandíbules d'igual mida.
  • Els ulls, grossos, són al costat esquerre i es troben separats per una cresta òssia. L'ull inferior es troba en una posició lleugerament més avançada que el superior. El diàmetre ocular és més gran que la longitud preorbitària.
  • L'aleta dorsal i l'anal són llargues i comencen per davant els ulls.
  • Les pectorals són asimètriques.
  • La caudal és rodona.
  • Escates petites.
  • Té quatre clapes a la part posterior de la dorsal i de l'anal.[6][7]

Reproducció

Es reprodueix entre el març i l'abril en aigües pregones.[7] Tant els ous com les larves són pelàgics.

Alimentació

Menja cucs, crustacis,[8] peixets i cefalòpodes.[7][9]

Hàbitat

És un peix de costums bentònics, el qual apareix colgat a fons sorrencs i fangosos entre els 100 i 900 m de fondària -més abundant entre els 100 i els 400-.[7]

Distribució geogràfica

Es troba a les costes de l'Atlàntic nord-oriental (des de les Illes Britàniques[10][11][12] fins al Cap Bojador -Sàhara Occidental-)[13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25] i a la Mediterrània (zones central i occidental), incloent-hi els Països Catalans.[26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][5][2][52]

Pesca

Es captura amb tresmalls de fons i, sobretot, bous d'arrossegament. És una espècie accessòria de la pesca de la gamba i la seua talla mínima legal de pesca és de 15 cm.[7]

Referències

  1. Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. Ichthyol. Nice: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
  2. 2,0 2,1 2,2 Catalogue of Life (anglès)
  3. TERMCAT (català)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. 5,0 5,1 FishBase (anglès)
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 262-263.
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. ISBN 9788498090505. Pàg. 114.
  8. Sanz Brau, A. i S. Morte, 1992. Crustaceos decapodos (Crustacea: Decapoda) en el regimen alimentario de algunos peces. Suplemento núm. 3. Ao Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia. V Congresso Ibérico de Entomologia, Lisboa, Portugal. 9-13 Novembro 1992.
  9. Sartor, P. i S. De Ranieri, 1996. Food and feeding habits of Lepidorhombus boscii (Pisces, Scophthalmidae) in the southern Tuscan Archipelago, Tyrrhenian Sea. Vie Milieu 46, 57-64.
  10. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  11. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  12. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres, la Gran Bretanya. 524 p.
  13. Alonso-Allende, J.M., A. Vazquez, E. Labarta, J.R. Fuertes, G. Perez-Gandaras i J. Touron, 1978. Análisis de la pesquería demersal de Galicia. Resultados de la campaña Galicia III (Junio 1976). Res. Exp. Clent. B/O Cornide 7:93-130.
  14. Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27.
  15. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  16. Castilho, R., M.T. Dinis i K. Erzini, 1993. Age and growth of megrin Lepidorhombus boscii Risso of the Portuguese contintental coast. Fish. Res. 16(4):339-346.
  17. Ehrenbaum, E., 1936. Naturgeschichte und wirtschaftliche Bedeutung der Seefische Nordeuropas. Handb. Seefisch. Nordeurop. 2:337 p.
  18. Fuertes, J.R., 1978. Edad y crecimiento del gallo (Lepidorhombus boscii, Risso) en el litoral gallego. Inv. Pesq. 42(2):241-253.
  19. Gordon, J.D.M., N.R. Merrett, O.A. Bergstad i S.C. Swan, 1996. A comparison of the deep-water demersal fish assemblages of the rockall trough and procupine seabight, eastern north Atlantic: continental slope to rise. J. Fish Biol. 49(Suppl. A):217-238.
  20. Haedrich, R.L. i N.R. Merrett, 1988. Summary atlas of deep-living demersal fishes in the North Atlantic Basin. J. Nat. Hist. 22:1325-1362.
  21. Halbeisen, H.-W., 1988. Bestimmungsschlüssel für Fischlarven der Nordsee und angrenzender Gebiete. Ber. Inst. Meeresk. Núm. 178.
  22. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portugese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  23. Nielsen, J.G., 1990. Scophthalmidae. P. 1026. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  24. Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  25. Sánchez, F., F. de la Gándara i R. Gancedo, 1995. Atlas de los peces demersales de Galicia y el Cantábrico. Otoño 1991-1993. Publicaciones Especiales, Instituto Español de Oceanografía, Madrid (20). 100 p.
  26. Morte, S., M.J. Redon i A. Sanz-Brau, 1999. Feeding ecology of two megrims Lepidorhombus boscii and Lepidorhombus whiffiagonis in the western Mediterranean (Gulf of Valencia, Spain). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 79:161-169.
  27. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  28. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  29. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  30. Bello, G. i E. Rizzi, 1987. On the growth of the four-spotted scaldfish, Lepidorhombus boscii, from the Southern Adriatic. FAO Fish. Rep. 394:142-146.
  31. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  32. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  33. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6): 981-988.
  34. Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de l'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  35. Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  36. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  37. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  38. Macpherson, E., 1979. Relations trophiques des poisons dans la Méditerranée occidentale. Rapp. Comm. Int. Explor. Sci. Mer Méditerr. 25/26, 49-58.
  39. Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  40. Mannini, P., B. Reale i P. Righini, 1990. Osservazioni sulla biologia e la pesca di Lepidorhombus boscii (Risso) (Osteichthyes, Scopthalmidae) nel tirreno settentrionale. Oebalia 16(1):245-255.
  41. Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  42. Papaconstantinou, C., E. Caragitsou, V. Vassilopoulou, G. Petrakis, C. Mytilineaou, A. Fourtouni, A. Tursi, C.-Y. Politou, M. Giagnisi, G. D'Onghia, A. Siapatis, A. Matarese, A. Economou i E. Papageorgiou, 1993. Investigation of the abundance and distribution of demersal stocks of primary importance to the Greek fishery in the Northern Aegean Sea (Greece). National Centre for Marine Research, Atenes, Hellas, Technical Report March 1993. 316 p.
  43. Papakonstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae IV, 257 p.
  44. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  45. Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106.
  46. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico. Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  47. Stergiou, K.I. i C.-Y. Politou, 1995. Biological parameters, body length-weight and length-height relationships for various species in the Hellenic seas. Naga ICLARM Q. 18:42-45.
  48. Stergiou, K.I., E.D. Christou, D. Georgopoulous, A. Zenetos i C. Souvermezoglou, 1997. The Hellenic seas: physics, chemistry, biology and fisheries. Pàgs. 415-538. A: A.D. Ansell, R.N. Gibson i M. Barnes (eds.). Oceanography and marine biology: an annual review. UCL Press.
  49. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  50. Nielsen, J., 1979. Scophthalmidae. Pàgs. 616-619. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  51. Nielsen, J.G., 1986. Scophthalmidae. Pàgs. 1287-1293. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  52. GBIF (anglès)

Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
  • Froese, R. i C. Papasissi, 1990. The use of modern relational databases for identification of fish larvae. J. Appl. Ichthyol. 6:37-45.
  • ICES, 2002. Report of the working group on the assessment of southern shelf demersal stocks. ICES CM 2002/ ACFM:05.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palaia bruixa Modifica l'enllaç a Wikidata
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Palaia bruixa: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La palaia bruixa, la bruixa de quatre taques, la bruixa, el serrandell o la llisèria (Lepidorhombus boscii) és un peix teleosti de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Lleden Fair Bedwar-Smotyn ( Galèis )

fornì da wikipedia CY

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Scophthalmidae ydy'r lleden Fair bedwar-smotyn sy'n enw benywaidd; lluosog: lledod Mair pedwar-smotyn (Lladin: Lepidorhombus boscii; Saesneg: Lepidorhombus boscii).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, Môr y Gogledd a'r Môr Canoldir ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1]

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan www.marinespecies.org adalwyd 4 Mai 2014
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CY

Lleden Fair Bedwar-Smotyn: Brief Summary ( Galèis )

fornì da wikipedia CY

Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Scophthalmidae ydy'r lleden Fair bedwar-smotyn sy'n enw benywaidd; lluosog: lledod Mair pedwar-smotyn (Lladin: Lepidorhombus boscii; Saesneg: Lepidorhombus boscii).

Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, Môr y Gogledd a'r Môr Canoldir ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru.

Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Awduron a golygyddion Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CY

Lepidorhombus boscii ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

The four-spot megrim (Lepidorhombus boscii) is a species of flatfish in the family Scophthalmidae. It is found a depths between 7 and 800 m (23 and 2,625 ft) in the northeast Atlantic and Mediterranean.[1] It can be separated from its close relative, the megrim or whiff (L. whiffiagonis), by the dark spots towards the rear of the fins. It reaches a length of 40 cm (16 in).[1]

In Spanish it is known as gallo de cuatro manchas, (or more often, simply gallo) sometimes (depending on the region or city) ojito. In Galician it is "rapante" or "meiga de catro manchas" and in Catalan it is palaia bruixa de quatre taques, serrandell or llisèria. In France it is known as cardine à quatre taches.

References

  1. ^ a b Froese, Rainer; Pauly, Daniel (eds.) (2014). "Lepidorhombus boscii" in FishBase. May 2014 version.
Wikimedia Commons has media related to Lepidorhombus boscii.
Wikispecies has information related to Lepidorhombus boscii.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Lepidorhombus boscii: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

The four-spot megrim (Lepidorhombus boscii) is a species of flatfish in the family Scophthalmidae. It is found a depths between 7 and 800 m (23 and 2,625 ft) in the northeast Atlantic and Mediterranean. It can be separated from its close relative, the megrim or whiff (L. whiffiagonis), by the dark spots towards the rear of the fins. It reaches a length of 40 cm (16 in).

In Spanish it is known as gallo de cuatro manchas, (or more often, simply gallo) sometimes (depending on the region or city) ojito. In Galician it is "rapante" or "meiga de catro manchas" and in Catalan it is palaia bruixa de quatre taques, serrandell or llisèria. In France it is known as cardine à quatre taches.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Lepidorhombus boscii ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

El gallo o gallo de cuatro manchas (Lepidorhombus boscii) es una especie de pez pleuronectiforme de la familia Scophthalmidae. Se trata de un pez aplanado y de cuerpo muy alargado que posee unas escamas caedizas y, al igual que en el gallo del norte (Lepidorhombus whiffiagonis) son ctenoideas en el lado pigmentado y cicloideas en el lado ciego.

Posee de 11 a 13 branquispinas en la rama inferior del primer arco branquial.

Descripción

Pez aplanado y de cuerpo muy alargado, mide aproximadamente unos 4 dm de longitud y pesa unos 5 kg. Tiene los ojos situados en la parte izquierda de la especie en cuestión, ambos separados por una cresta ósea (el inferior está más adelantado). Presenta cuatro manchas negrunas y redondas en cada una de las aletas anal y dorsal y posee unas escamas que son caedizas y, al igual que en el Gallo del norte son etenoideas en el lado pigmentado y cicloideas en el lado ciego. Sus mandíbulas superiores, con dientes muy pequeños y curvados, alcanzan las cercanías de la vertical que pasa por el centro del ojo, y la longitud de esta es de igual magnitud para ambos lados de la boca, que es ancha y oblicua. La dorsal tiene 78/86 de radios, la anal 65/69, la pectoral 11/12 y la ventral 6. Todos los radios son blandos.

Se diferencia del Gallo del norte por las cuatro manchas oscuras que posee en la parte final de su cuerpo el gallo moteado y porque el tamaño del gallo común es mucho mayor.

Hábitat y situación

Es demersal, es decir, que vive muy próximo al fondo, en los bancos arenosos de la masa de agua que es su hábitat a unos 1000 o 900 metros aproximadamente.

Se encuentra en las aguas del Atlántico nororiental, en el Cantábrico y en el Mediterráneo occidental.

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Lepidorhombus boscii: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

El gallo o gallo de cuatro manchas (Lepidorhombus boscii) es una especie de pez pleuronectiforme de la familia Scophthalmidae. Se trata de un pez aplanado y de cuerpo muy alargado que posee unas escamas caedizas y, al igual que en el gallo del norte (Lepidorhombus whiffiagonis) son ctenoideas en el lado pigmentado y cicloideas en el lado ciego.

Posee de 11 a 13 branquispinas en la rama inferior del primer arco branquial.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Oilar txiki ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Oilar txikia (Lepidorhombus boscii) Scophthalmidae familiako ur gaziko arraina da, ipar-ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta mendebaldeko Mediterraneo itsasoan bizi dena[2].

Banaketa

Erreferentziak

  1. Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Lepidorhombus boscii FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.
  2. Helfman, G., B. Collette & D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts , 1997.


Biologia Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz.
(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Oilar txiki: Brief Summary ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Oilar txikia (Lepidorhombus boscii) Scophthalmidae familiako ur gaziko arraina da, ipar-ekialdeko Ozeano Atlantikoan eta mendebaldeko Mediterraneo itsasoan bizi dena.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Rapante pintado ( Galissian )

fornì da wikipedia gl Galician

O rapante pintado, tamén coñecido omo ollón,[1][2] rapante de catro manchas,[3] e, sobre todo, como meiga (de Fisterra "para arriba") e rapante (de Fisterra "para abaixo"), cientificamente Lepidorhombus boscii (Risso, 1810), é un peixe teleósteo da orde dos pleuronectiformes, suborde dos pleuronectoideos e familia dos escoftálmidos,[4]

Taxonomía

A especie foi descrita por primeira vez en 1810 polo naturalista nizardo Antoine Risso baixo o nome de Pleuronectes boscii,[4] que dedicou ao seu colega Louis-Augustin Bosc d’Antic.

Sinónimos

Ademais de polo basónimo citado, a especie tamén se coñeceu polos sinónimos:[4]

  • Arnoglossus boscii (Risso, 1810)
  • Hippoglossus boscii (Risso, 1810)
  • Rhombus boscii (Risso, 1810)

Descrición

 src=
Lepidorhombus boscii nun mercado.

Peixe aplanado e de corpo moi alongado, mide entre os 20 e os 40 cm de lonxitude e pesa entre os 200 gr e os 1.500 gr.[5] Ten os ollos situados no lado esquerdo, ambos os dous separados por unha crista ósea (o inferior esta mais adiantado). Lepidorhombus boscii presenta catro pintas escuras e redondas en cada unha das aletas anal e dorsal,[6] e posúe unhas escamas que son caedizas e do mesmo xeito que en Lepidorhombus wiffiagonis (o rapante común) son ctenoides no lado pigmentado e cicloides) no lado cego.[7]

As súas mandíbulas superiores con dentes moi pequenos e curvados acadan as proximidades da vertical que pasa polo centro do ollo e a lonxitude desta é de igual magnitude para ambos os lados da boca que é ancha e oblicua. A aleta dorsal ten 78/86 radios, a anal 65/69, a pectoral 11/12 e a ventral 6. Todos os radios son brandos.

Posúe de 11 a 13 branquispinas na rama inferior do primeiro arco branquial.

Hábitat e situación

Vive moi próximo ao fondo (é demersal), nos bancos areosos da masa de auga que é o seu hábitat a uns 1.000 ou 900 metros aproximadamente.

Lepidorhombus boscii atópase nas augas do Atlántico nororiental, no mar Cantábrico e no Mediterráneo occidental.

En Galicia

A primeira cita desta especie en Galicia débese a De Buen, no seu traballo de 1935 "Fauna ictiológica. Catálogo de los peces ibéricos de la planicie continental, aguas dulces, pelágicos y de los abismos próximos. II parte!, Not. y Res. Inst. Esp. Ocean. 82: 1-89.[2]

A outra especie do xénero

Ademais do rapante pintado (Lepidorhombus boscii), hai outra especie denominada rapante común (Lepidorhombus whiffiagonis) que se diferencia deste en que non ten as catro manchas escuras do final do corpo e tamén en que o tamaño do rapante común é algo maior. Na praza diferéncianse en que o pintado ten unha cor máis escura e as raias debaixo da pel son lixeiramente máis grosas e máis escuras que o rapante común.

O rapante pintado cotizábase en agosto de 2012 a uns 12 €/kg mentres que o común a uns 7 €/kg.

Notas

  1. Rodríguez Solórzano et. al. (1983), p. 182.
  2. 2,0 2,1 Rodrígue Villanueva el al. (1995), pp. 280-281.
  3. Lahuerta Mouriño, Fernando e Francisco X. Vázquez Álvarez (2000): Vocabulario multilingüe de organismos acuáticos. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia / Termigal. ISBN 84-453-2913-8, p. 83.
  4. 4,0 4,1 4,2 Lepidorhombus boscii (Risso, 1810) no WoRMS.
  5. Ficha do peixe (en castelán)
  6. Ao que debe o nome que lle outorgaron Lahuerta e Vázquez.
  7. Ficha do rapante na web de gastronomíadegalicia.com da Xunta de Galicia.

Véxase tamén

Bibliografía

  • Muus, Bent J.; Jørgen G. Nielsen; Preben Dahlstrøm e Bente O. Nyström (1998): Peces de mar del Atlántico y del Mediterráneo. Barcelona: Ediciones Omega. ISBN 84-282-1161-2.
  • Nelson, Joseph S. (2006): Fishes of the World. New York: John Wiley & Sons, Inc. ISBN 0-471-25031-7.
  • Rodríguez Solórzano, Manuel; Sergio Devesa Regueiro e Lidia Soutullo Garrido (1983): Guía dos peixes de Galicia. Vigo: Editorial Galaxia. ISBN 84-7154-433-4.
  • Rodríguez Villanueva, X. L. e Xavier Vázquez (1995): Peixes do mar de Galicia. (III) Peixes óseos (continuación). Vigo: Edicións Xerais de Galicia. ISBN 84-7507-870-2.

Outros artigos

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia

Rapante pintado: Brief Summary ( Galissian )

fornì da wikipedia gl Galician

O rapante pintado, tamén coñecido omo ollón, rapante de catro manchas, e, sobre todo, como meiga (de Fisterra "para arriba") e rapante (de Fisterra "para abaixo"), cientificamente Lepidorhombus boscii (Risso, 1810), é un peixe teleósteo da orde dos pleuronectiformes, suborde dos pleuronectoideos e familia dos escoftálmidos,

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia

Lepidorhombus boscii ( Italian )

fornì da wikipedia IT

Il rombo quattrocchi[1] (Lepidorhombus boscii), è un pesce di mare della famiglia Scophthalmidae.

Distribuzione e habitat

Si trova nell'Oceano Atlantico tra le coste scozzesi ed il Marocco ed è comune nel mar Mediterraneo, anche sulle coste italiane.
Vive sui 100-200 metri di profondità ma scende almeno fino a 900, su fondi sabbiosi e fangosi. I giovani stazionano a profondità maggiori degli adulti.

Descrizione

Molto simile al rombo giallo, di cui è congenere, dal quale lo distinguono alcuni caratteri tra cui il più vistoso sono sicuramente le 4 macchie nere presenti nella parte posteriore della pinna dorsale e della pinna anale, molto evidenti ma che possono facilmente scomparire anche sfregandole con le dita. Gli occhi, inoltre, sono più grandi (il superiore è arretrato rispetto all'altro) e la mandibola è meno sporgente e appuntita.
Il colore è bruno giallastro.
Raggiunge i 30 cm di lunghezza.

Alimentazione

Si ciba di invertebrati bentonici, principalmente crostacei.

Riproduzione

Avviene in primavera.

Pesca

Si cattura con le reti a strascico e non ha valore nonostante abbia carni buone.

Note

Bibliografia

  • TORTONESE E. (1975), Osteichthyes - Fauna d'Italia vol. XI, Calderini, Bologna
  • COSTA F., (1991), Atlante dei pesci dei mari italiani, Mursia, Milano
  • LOUISY P., (2006), Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo, Il Castello, Trezzano sul Naviglio (MI)

 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Lepidorhombus boscii: Brief Summary ( Italian )

fornì da wikipedia IT

Il rombo quattrocchi (Lepidorhombus boscii), è un pesce di mare della famiglia Scophthalmidae.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Viervlekkige schartong ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

De viervlekkige schartong (Lepidorhombus boscii) is een straalvinnige vis uit de familie van tarbotachtigen (Scophthalmidae), orde platvissen (Pleuronectiformes), die voorkomt in het noordoosten en het oosten van de Atlantische Oceaan en de Middellandse Zee.

Anatomie

Lepidorhombus boscii kan een maximale lengte bereiken van 40 cm. Zowel van de zijkant als van de bovenkant gezien heeft het lichaam van de vis een gedrongen vorm. De kop is min of meer recht. De ogen zijn normaal van vorm en zijn symmetrisch. De mond zit aan de bovenkant van de kop.

De vis heeft één zijlijn. Er is één rugvin met 79-86 vinstralen en één aarsvin met 65-69 vinstralen.

Leefwijze

Lepidorhombus boscii is een zoutwatervis die voorkomt in een gematigd klimaat. De soort is voornamelijk te vinden in zeeën, zachtstromend water en wateren met een zachte ondergrond. De diepte waarop de soort voorkomt is 7 tot 800 m onder het wateroppervlak.

Het dieet van de vis bestaat hoofdzakelijk uit dierlijk voedsel, waarmee het zich voedt door te jagen op macrofauna en vis.

Relatie tot de mens

Lepidorhombus boscii is voor de visserij van beperkt commercieel belang. De soort komt niet voor op de Rode Lijst van de IUCN.

Externe link

Bronnen, noten en/of referenties
  • Froese, R., D. Pauly. en redactie. 2005. FishBase. Elektronische publicatie. www.fishbase.org, versie 06/2005.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Viervlekkige schartong: Brief Summary ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

De viervlekkige schartong (Lepidorhombus boscii) is een straalvinnige vis uit de familie van tarbotachtigen (Scophthalmidae), orde platvissen (Pleuronectiformes), die voorkomt in het noordoosten en het oosten van de Atlantische Oceaan en de Middellandse Zee.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

Fyrfläckig var ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Fyrfläckig var (Lepidorhombus boscii) är en plattfisk i familjen piggvarar.

Utseende

Den fyrfläckiga varen är en avlång fisk med ljust gulbrun ögonsida (= vänstersida). Några teckningar saknas på själva kroppen, men på de bakre partierna av ryggfena och analfena finns totalt fyra, tydliga mörka fläckar.[2] Som mest kan arten bli 40 cm, men blir vanligtvis inte mycket längre än 20 cm. [3]

Vanor

Arten lever på dybottnar[2] ner till 800 m.[3]

Utbredning

Den fyrfläckiga varen finns i östra Atlanten från Brittiska öarna över Medelhavet till Kap Bojador och Västsahara.[3]

Referenser

  1. ^ Lepidorhombus boscii (Risso, 1810)” (på engelska). ITIS. http://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=172834. Läst 16 januari 2011.
  2. ^ [a b] Curry-Lindahl, Kai (1985). Våra fiskar : havs- och sötvattensfiskar i Norden och övriga Europa. Stockholm: Norstedts. sid. 214, 491. ISBN 91-1-844202-1
  3. ^ [a b c] Froese, Rainer (6 oktober 2010). Lepidorhombus boscii (Risso, 1810) Four-spot megrim” (på engelska). Fishbase. http://www.fishbase.us/Summary/SpeciesSummary.php?ID=27. Läst 16 januari 2011.
Mört, Nordisk familjebok.png Denna fiskrelaterade artikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

Fyrfläckig var: Brief Summary ( svedèis )

fornì da wikipedia SV

Fyrfläckig var (Lepidorhombus boscii) är en plattfisk i familjen piggvarar.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia författare och redaktörer
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia SV

鮑氏鱗鮃 ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科
二名法 Lepidorhombus boscii
Risso, 1810

鮑氏鱗鮃輻鰭魚綱鰈形目鰈亞目菱鮃科的其中一,為溫帶海水魚,分布於東北大西洋區,從不列顛群島西薩哈拉西部海域,棲息深度7-800公尺,本魚背鰭起點更靠近吻尖超過對眼的前緣,背鰭與臀鰭在尾梗的沒有相連,側線形成一個在胸鰭上面的明顯彎曲,背鰭軟條79-86枚,臀鰭軟條65-69枚,體長可達40公分,棲息在泥底質海域,以底棲生物為食,生活習性不明,可做為食用魚。

参考文献

扩展阅读

 src= 維基物種中有關鮑氏鱗鮃的數據

小作品圖示这是一篇關於魚類小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
 title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑

鮑氏鱗鮃: Brief Summary ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科

鮑氏鱗鮃為輻鰭魚綱鰈形目鰈亞目菱鮃科的其中一,為溫帶海水魚,分布於東北大西洋區,從不列顛群島西薩哈拉西部海域,棲息深度7-800公尺,本魚背鰭起點更靠近吻尖超過對眼的前緣,背鰭與臀鰭在尾梗的沒有相連,側線形成一個在胸鰭上面的明顯彎曲,背鰭軟條79-86枚,臀鰭軟條65-69枚,體長可達40公分,棲息在泥底質海域,以底棲生物為食,生活習性不明,可做為食用魚。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑

Habitat ( Anglèis )

fornì da World Register of Marine Species
Known from seamounts and knolls

Arferiment

Stocks, K. 2009. Seamounts Online: an online information system for seamount biology. Version 2009-1. World Wide Web electronic publication.

licensa
cc-by-4.0
drit d'autor
WoRMS Editorial Board
contributor
[email]