dcsimg
 
  pms  
nòm ant ël fil
Plancia ëd Citharus linguatula (Linnaeus 1758)
Life » … » Metazoa » … » Vertebrata » … » Actinopterygii » … » Pleuronectiformes » … » Citharidae » …

Citharus linguatula (Linnaeus 1758)

filtré për lenga
smon-e tut Catalan; Valensian Anglèis Spagneul; Castilian Basch Fransèis Galissian Italian olandèis; flamand cinèis
filtré për fornidor
smon-e tut Fishbase wikipedia CA wikipedia EN wikipedia ES wikipedia EU wikipedia FR wikipedia gl Galician wikipedia IT wikipedia NL wikipedia 中文维基百科

Trophic Strategy ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Inhabits soft bottoms from the coastline to about 300 m depth, but rarely caught at depths greater than 200 m. Feeds on small fish and crustaceans.
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Drina Sta. Iglesia
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Diseases and Parasites ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Bothriocephalus Infestation 4. Parasitic infestations (protozoa, worms, etc.)
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Allan Palacio
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Biology ( Anglèis )

fornì da Fishbase
Adults inhabit soft bottoms from the coastline to about 300 m depth, but rarely caught at depths greater than 200 m (Ref. 9537). They feed on small fish and crustaceans (Ref. 231).
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Importance ( Anglèis )

fornì da Fishbase
fisheries: minor commercial; price category: very high; price reliability: unreliable: based on ex-vessel price for species in this order
licensa
cc-by-nc
drit d'autor
FishBase
Recorder
Susan M. Luna
original
visité la sorgiss
sit compagn
Fishbase

Palaia-guarda-la-vida ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La palaia-guarda-la-vida[4][5] o palaia falsa[6] (Citharus linguatula) és una espècie de peix pertanyent a la família dels citàrids i l'única del gènere Citharus.[7][8]

Etimologia

Citharus prové del llatí cithara (cítara).[9]

Descripció

És un peix pla de cos allargat i comprimit, cobert d'escates grosses i poc adherents, en nombre d'unes 50 sobre la línia longitudinal màxima. El perfil superior del cap és còncau, i el musell és una mica més llarg que el diàmetre ocular màxim. Els ulls estan sobre el costat esquerre (el superior un poc més avançat que l'inferior). La boca és ampla i forma un angle proper a 45° amb l'eix del cos. El maxil·lar no arriba a l'altura del marge posterior dels ulls. La mandíbula és prominent i a la símfisi hi té una punteta dirigida cap avall. L'aleta dorsal té de 64 a 73 radis, dels quals els 3 o 4 primers són simples i la resta són bífids; els primers 6 a 8 estan inserits sobre el costat cec. Els radis de l'aleta anal, de les ventrals i de la caudal també són bífids. El cos és de color de palla clar o gris blanquinós translúcid, les escates tenen el marge fosc i el musell és brunenc. Normalment hi ha una taqueta bruna o negra sobre el marge del cos vora l'extrem posterior de les aletes dorsal i l'anal. No supera els 25-30 cm de longitud total màxima,[5][10] tot i que la seua mida normal és de 15 cm.[11]

Alimentació i depredadors

Es nodreix de peixets i crustacis[12][13] i el seu nivell tròfic és de 3,97.[14] És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),[15] a l'Estat espanyol per la lluerna rossa (Chelidonichthys lucernus)[16] i la rata (Uranoscopus scaber),[17] i a Portugal pel gall (Zeus faber).[18][19]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, demersal i de clima subtropical, el qual viu sobre els fons fangosos de la plataforma continental i sobre l'inici del talús continental fins a uns 300 m de fondària.[20][21][5] Habita a la mar Mediterrània[22][23][24][25][26][27][28][29] (la mar Catalana,[30][31] França[32] -incloent-hi Còrsega[33]-, Itàlia,[11][34][35] Eslovènia,[36] Croàcia,[37][38] Albània,[39][40] Grècia,[41][42] la mar Egea,[43][44][45] la mar de Màrmara,[43][46] Turquia,[43][47] Síria,[48][49] Malta,[50][51] Egipte[52] i Algèria)[53][54] i l'Atlàntic oriental[10][24][55][56][57] (la mar Cantàbrica,[58] l'Estat espanyol,[59][60] Portugal,[61][62] el Marroc,[63] Mauritània, Cap Verd,[64] el corrent de Guinea,[65] Guinea Bissau,[66] Guinea,[20] Sierra Leone,[20][67] Ghana,[68] el Gabon,[65] el corrent de Benguela,[10] Angola[69][70] i, possiblement també, Namíbia).[71][3][72][73]

Observacions

És inofensiu per als humans[72] i el seu índex de vulnerabilitat és moderat (36 de 100).[74]

Referències

  1. ↑ Röse A. F., 1793. Petri Artedi Angermannia--Sueci synonymia nominum piscium fere omnium;... Ichthyologiae pars IV. Editio II. Grypeswaldiae. Petri Artedi Synonymia. i-ii + 1-140.
  2. ↑ Linnaeus, C., 1758: Systema Naturae per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, Tomus I. Editio decima, reformata. Holmiæ: impensis direct. Laurentii Salvii. i–ii, 1–824 pp. [1].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ Gibert, A. M., 1913. Fauna Ictiològica de Catalunya. Catálech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes. Barcelona, Impr. J. Bartra.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàg. 289.
  6. ↑ Duran, Miquel «L'ús dels mots palaia i llenguado segons els ictiòlegs». Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans] Vol. 31, 2009, pàg. 323-326.
  7. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  8. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  9. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Nielsen, J. G., 1990. Citharidae. P. 1025. A: J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  11. ↑ 11,0 11,1 Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia. Pàg. 1047.
  12. ↑ Fischer, W., M.-L. Bauchot i M. Schneider (eds.), 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. (Révision 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. 1529 p.
  13. ↑ Food items reported for Citharus linguatula - FishBase (anglès)
  14. ↑ Sea Around Us (anglès)
  15. ↑ Papaconstantinou, C. i K. I. Stergiou, 1995. Biology and fisheries of eastern Mediterranean hake (Merluccius merluccius). Pàgs. 149-180. A: J. Alheit i T. J. Pitcher (eds.). Hake:Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres, 478 p.
  16. ↑ Morte, M. S., M. J. Redon i A. Sanz-Brau, 1997. Trophic relationships between two gurnards Trigla lucerna and Aspitrigla obscura from the western Mediterranean. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 77:527-537.
  17. ↑ Sanz, A., 1985. Contribución al estudio de la biología de Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Uranoscopidae) del Mediterráneo occidental. Invest. Pesq. 49, 35-46. Pàg. 42.
  18. ↑ Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 79:333-340. Pàg. 335.
  19. ↑ Organisms Preying on Citharus linguatula - FishBase (anglès)
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p. Pàg. 57.
  21. ↑ Nielsen, J. G., 1981. Citharidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W. B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Vol. 2, FAO, Roma.
  22. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 80(6):981-988. Pàg. 983.
  23. ↑ Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 388.
  24. ↑ 24,0 24,1 Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 372.
  25. ↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 339.
  26. ↑ Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  27. ↑ Nielsen, J., 1979. Citharidae. P. 615. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Checklist of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París, Vol. 1.
  28. ↑ Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 45.
  29. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 39.
  30. ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  31. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  32. ↑ Campillo, A., 1992. Les pêcheries françaises de Méditeranée: synthèse des connaissances. Institut Francais de Recherche pour l'Exploitation de la Mer, França. 206 p. Pàg. 157.
  33. ↑ R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
  34. ↑ Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  35. ↑ Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàg. 154.
  36. ↑ List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase (anglès)
  37. ↑ Dulčić, J. i M. Kraljevic, 1996. Weight-length relationship for 40 fish species in the eastern Adriatic (Croatian waters). Fish. Res. 28(3):243-251.
  38. ↑ Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
  39. ↑ Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm. Pàgs. 144 i 153.
  40. ↑ List of Marine Fishes reported from Albania- FishBase (anglès)
  41. ↑ Economidis, P.S., 1973. Catalogue of the fishes of Greece. Reprinted from Hellenic Oceanology and Limnology, Praktika of the Inst. of Ocean. and Fishing Research, vol. 11 (1972).
  42. ↑ Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 176.
  43. ↑ 43,0 43,1 43,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 147.
  44. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  45. ↑ Vassilopoulou, V. i C. Papaconstantinou, 1994. Age, growth, and mortality of the spotted flounder (Citharus linguatula, Linnaeus, 1758) in the Aegean Sea. Scientia Marina 58:261-267.
  46. ↑ Species in Sea of Marmara - FishBase (anglès)
  47. ↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124.
  48. ↑ Saad, A., 2005. Check-list of bony fish collected from the coast of Syria. Turkish Journal of Fisheries and Aquatic Sciences 5: 99-106. Pàg. 104.
  49. ↑ List of Marine Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase (anglès)
  50. ↑ Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  51. ↑ Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p. Pàg. 61.
  52. ↑ Abdallah, M., 2002. Length-weight relationship of fishes caught by trawl off Alexandria, Egypt. Naga ICLARM Q. 25(1):19-20.
  53. ↑ Dieuzeide, R., M. Novella i J. Roland, 1955. Catalogue des poissons des côtes algériennes. Bull Sta d'Aqua et de Pêche de Castiglione, III (n,s) 6, 384 p. 202 fig. Pàgs. 292-293.
  54. ↑ Djabali, F., B. Brahmi i M. Mammasse, 1993. Poissons des Côtes Algériennes. Pelagos, Bulletin de I'Ismal (Bulletin de l'Institut des Sciences de la Mer et de l'Aménagement du Littoral). Numéro special, 215 pàgines.
  55. ↑ Nielsen, J. G., 1986. Citharidae. P. 1286. A: P. J. P. Whitehead, M. -L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  56. ↑ Séret, B. i P. Opic, 1997. Poissons de mer de l'ouest Africain tropical. ORSTOM. Initiations-documentations techniques. Pàg. 384.
  57. ↑ Zuev, G. V. i A. R. Boltachev, 2000. Demersal fish communities on the Guinea Shelf (West Africa). J. Ichthyol. 40(4):312-319. Pàg. 314.
  58. ↑ Species in Cantabrian Sea - FishBase (anglès)
  59. ↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 23.
  60. ↑ Torres, M. A., F. Ramos i I. Sobrino, 2012. Length-weight relationships of 76 fish species from the Gulf of Cadiz (SW Spain). Fish. Res. 127-128:171-175. Pâg. 173.
  61. ↑ Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396. Pàg. 395.
  62. ↑ Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361. Pàg. 356.
  63. ↑ Belghyti, D., O. Berrada-Rkhami, V. Boy, P. Aguesse i C. Gabrion, 1994. Population biology of two helminth parasites of flatfishes from the Atlantic coast of Morocco. J. Fish Biol. 44(6):1005-1021. Pàgs. 1005-1006.
  64. ↑ Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p. Pàg. 261.
  65. ↑ 65,0 65,1 Delgado de Molina, A. i J. C. Santana, 1985. Estudio de los recursos demersales de la plataforma continental de la República de Gabón. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. (31):110 p.
  66. ↑ Sanches, J. G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p. Pàg. 287.
  67. ↑ Vakily, J.M., 1994. Sierra Leone Fishery Surveys Database System (FisDas). Vol. 1 User manual; vol. 2 Technical Reference Handbook, IMBO, Freetown/ ICLARM, Manila, Filipines.
  68. ↑ Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  69. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p. Pàg. 95.
  70. ↑ Bianchi, G., 1992. Demersal assemblages of the continental shelf and upper slope of Angola. Mar. Ecol. Prog. Ser. 81:101-120.
  71. ↑ Bianchi, G., K. E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H. J. Boyer, 1999. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma. 250 p. Pàgs. 134 i 224.
  72. ↑ 72,0 72,1 FishBase (anglès)
  73. ↑ GBIF (anglès)
  74. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.


Bibliografia

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona. Pàg. 33.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del CSIC. CSIC, l'Estat espanyol.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontàrio. Museu Reial d'Ontàrio.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Pàg. 78.
  • Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51:309-319. Pàg. 314.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Sabatés, A., 1988. Citharus linguatula. J. Plankton Res. 10:1131-1140.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 43.
  • Trenkel, V. M., O. Berthelé, P. Lorance, J. Bertrand, A. BrindÁmour, M.-L. Cochard, F. Coppin, J.-P. Leauté, J.-C. Mahé, J. Morin, M.-J. Rochet, M. Salaun, A. Souplet i Y. Vérin, 2009. Atlas des grands invertébrés et poissons observés par less campagnes scientifiques. Bilan 2008. Ifremer, Nantes, EMH:09-003. 100 p. Pàg. 70.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Palaia-guarda-la-vida: Brief Summary ( Catalan; Valensian )

fornì da wikipedia CA

La palaia-guarda-la-vida o palaia falsa (Citharus linguatula) és una espècie de peix pertanyent a la família dels citàrids i l'única del gènere Citharus.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autors i editors de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia CA

Citharus linguatula ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Citharus linguatula, the spotted flounder or Atlantic spotted flounder, is a species of fish in the Citharidae, a family of flounders. It is native to the eastern Atlantic Ocean (off northwest Africa) and the Mediterranean Sea, where it is found to a depth of 300 m (980 ft). This species grows to a total length of 30 cm (12 in) . It is of minor importance to local commercial fisheries. This species is the only known member of its monotypic genus.

References

  1. ^ Tous, P.; Sidibé, A.; Mbye, E.; de Morais, L.; Camara, Y.H.; Adeofe, T.A.; Munroe, T.; Camara, K.; Cissoko, K.; Djiman, R.; Sagna, A.; Sylla, M. (2015). "Citharus linguatula". IUCN Red List of Threatened Species. 2015: e.T198726A15540966. doi:10.2305/IUCN.UK.2015-4.RLTS.T198726A15540966.en. Retrieved 18 November 2021.
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Citharus linguatula: Brief Summary ( Anglèis )

fornì da wikipedia EN

Citharus linguatula, the spotted flounder or Atlantic spotted flounder, is a species of fish in the Citharidae, a family of flounders. It is native to the eastern Atlantic Ocean (off northwest Africa) and the Mediterranean Sea, where it is found to a depth of 300 m (980 ft). This species grows to a total length of 30 cm (12 in) . It is of minor importance to local commercial fisheries. This species is the only known member of its monotypic genus.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia authors and editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EN

Citharus linguatula ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

La pelua o solleta[3]​ (Citharus linguatula), también conocida en ciertas regiones de España como palaya, es una especie de pez pleuronectiforme de la familia Citharidae[2]​ y único miembro del género monotípico Citharus.[4]​

Habita en el este del océano Atlántico (norte de África) y el mar Mediterráneo a una profundidad de 300 m.[1]​[3]​ Con un largo total de 30 cm, es de importancia menor en la pesca comercial local.[1]​

Referencias

  1. ↑ a b c "Citharus linguatula". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en octubre de 2012. N.p.: FishBase, 2012.
  2. ↑ a b Sistema Integrado de Información Taxonómica. «Citharus linguatula (TSN 616555)» (en inglés).
  3. ↑ a b c Citharus linguatula en el Catalogue of Life (en inglés).
  4. ↑ Sistema Integrado de Información Taxonómica. «Citharus (TSN 616006)» (en inglés).

title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Citharus linguatula: Brief Summary ( Spagneul; Castilian )

fornì da wikipedia ES

La pelua o solleta​ (Citharus linguatula), también conocida en ciertas regiones de España como palaya, es una especie de pez pleuronectiforme de la familia Citharidae​ y único miembro del género monotípico Citharus.​

Habita en el este del océano Atlántico (norte de África) y el mar Mediterráneo a una profundidad de 300 m.​​ Con un largo total de 30 cm, es de importancia menor en la pesca comercial local.​

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores y editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia ES

Citharus linguatula ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Citharus linguatula Citharus generoko animalia da. Arrainen barruko Citharidae familian sailkatzen da.

Banaketa

Espezie hau Egeo itsasoan aurki daiteke.

Erreferentziak

  1. ↑ Froese, Rainer & Pauly, Daniel ed. (2006), Citharus linguatula FishBase webgunean. 2006ko apirilaren bertsioa.

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Citharus linguatula: Brief Summary ( Basch )

fornì da wikipedia EU

Citharus linguatula Citharus generoko animalia da. Arrainen barruko Citharidae familian sailkatzen da.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipediako egileak eta editoreak
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia EU

Citharus linguatula ( Fransèis )

fornì da wikipedia FR

Citharus linguatula est une espèce de poissons plats de la famille des Citharidae. C'est la seule espèce du genre Citharus (monotypique).

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia FR

Citharus linguatula ( Galissian )

fornì da wikipedia gl Galician

Citharus linguatula é unha especie de peixe teleósteo da orde dos pleuronectiformes, suborde dos pleuronectoideos e familia dos citáridos,[2] a única do xénero Citharus,[1][3] coñecida en galego como rapapelos bicudo e rascón bicudo.[4]

Taxonomía

Sinónimos

Ao longo do tempo, a especie foi coñecida, ademais de polo nome orixinario de Linneo, e polo actualmente válido, polos seguintes sinónimos:[2]

  • Citharus macrolepidotus (Bloch, 1787)
  • Pleuronectes citharus Spinola, 1807
  • Pleuronectes macrolepidotus Bloch, 1787
  • Pleuronectes patarachia Nardo, 1847

Etimoloxías

Xénero

Citharus é a forma masculiniza do latín clásico da voz citara -ae, "cítara", debido ao seu parecido á forma deste instrumento musical.

Especie

O nome específico, linguatula, é un diminutivo do latín científico do termo do latín clásico lingua, -ae,. "lingua".

Características

As principais características morfolóxicas desta especie son:[6][7][8]

  • Corpo ovalado, alongado e deprimido, de até os 30 cm de lonxitude como máximo (aínda que o tamaño medio dos espécimes capturados ronda os 15 cm), cuberto de escamas grandes e facilmente caedizas, en número dunhas 50 na liña lonxitudinal máxima.
  • O perfil superior da cabeza é cóncavo, e o fociño é lixeiramente máis longo que o diámetro do ollo. Ambos os ollos están no lado esquerdo (o superior un pouco máis avanzado que o inferior).
  • A boca é ancha e forma un ángulo de cerca de 45° co eixe do corpo. As mandíbulas son prominentes.
  • A aleta dorsal ten de 64 e 73 raios, dos cales os primeiros 3 ou 4 son simples e o resto, bífidos. Os primeiros 6 ou 8 insírense no lado cego.
  • Os raios das aletas anal, ventrais e caudal tamén son bífidos.
  • A coloración da cara pigmentada é areosa clara, translúcida, abrancazada ou agrisada. Normalmente hai unhas manchas pardas ou negras nas marxes do corpo cara ao final da as aletas dorsal e anal.

Hábitat, distribución e bioloxía

É un peixe mariño, demersal, que habita en augas subtropicais, na plataforma continental e no comezo do talude continental até os 300 m de profundidade (raramente, ate os 200 m), sobre fondos areosos e lamacentos.[9]

Distribúese polas costas do Atlántico oriental, desde o mar Cantábrico até Angola (até os 23° S), e en todo o mar Mediterráneo.[9]

Aliméntase de pequenos peixes e crustáceos bentónicos.[9]

Pesca

Citharus linguatula é unha especie comestíbel, e péscase para consumo local nas áreas onde vive (Atlántico nororiental, centroorinetal e suroriental, e Mediterráneo),[4] xa que e a súa importancia económica é escasa.

Notas

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Citharus Artedi, 1793 no WoRMS.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Citharus linguatula (Linnaeus, 1758) no WoRMS.
  3. ↑ Citharus linguatula (C. Linnaeus, 1758) en The Taxonomicon.
  4. ↑ 4,0 4,1 Lahuierta e Vázquez (2000), p. 84.
  5. ↑ Citharus Artedi, 1793 no WoRMS.
  6. ↑ Duran i Ordinyana, Miquel (2010): Noms i descripcions dels peixos de la mar Catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, p. 289.
  7. ↑ Nielsen, J. G., (1990): "Citharidae". En: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post e L. Saldanha, eds. Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; e UNESCO, París. Vol. 2.
  8. ↑ Bauchot, M.-L. (1987): "Poissons osseux". En: A W. Fischer, M. L. Bauchot e M. Schneider, eds.: Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, p. 1047.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Froese, Rainer and Pauly, Daniel, eds. (2012): Citharus linguatula en FishBase.

Véxase tamén

Bibliografía

  • Lahuerta Mouriño, F. e Vázquez Álvarez, F. X. (2000): Vocabulario multilingüe de organismos acuáticos. Santiago de Compostela: Xunta de Galicia. ISBN 84-453-2913-8.
  • Nelson, Joseph S. (2006): Fishes of the World. New York: John Wiley & Sons, Inc. ISBN 0-471-25031-7.
  • van der Land, J.; Costello, M. J.; Zavodnik, D.; Santos, R. S.; Porteiro, F. M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W. N. & Froese, R. (2001): "Pisces", en: Costello, M. J. et al., eds.: European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collection Patrimoines Naturels, 50: 357-374. Paris: Muséum national d'Histoire naturelle. ISBN 2-85653-538-0.

Outros artigos

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia gl Galician

Citharus linguatula: Brief Summary ( Galissian )

fornì da wikipedia gl Galician

Citharus linguatula é unha especie de peixe teleósteo da orde dos pleuronectiformes, suborde dos pleuronectoideos e familia dos citáridos, a única do xénero Citharus, coñecida en galego como rapapelos bicudo e rascón bicudo.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autores e editores de Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia gl Galician

Citharus linguatula ( Italian )

fornì da wikipedia IT

La linguattola[1] (Citharus linguatula) è un pesce di mare della famiglia Citharidae.

Distribuzione e habitat

Il suo areale comprende l'intero mar Mediterraneo e l'Oceano Atlantico orientale tra il Portogallo e le coste africane. È comune nei mari d'Italia.
Abita fondi molli, con una netta preferenza per i sedimenti a granulometria più sottile come i fanghi piuttosto che la sabbia. Si trova a profondità tra 5 e 300 m ma è comune soprattutto tra 20 e 150 m.

Descrizione

Il primo carattere che salta all'occhio (oltre al caratteristico aspetto da pesce piatto) è il muso lungo ed appuntito con bocca grande, obliqua e con la mandibola che sporge visibilmente; all'estremità porta una piccola punta rivolta verso il basso. Gli occhi sono sul lato sinistro del corpo e sono molto vicini, il superiore è spostato leggermente in avanti. I denti sono robusti e ben visibili. Le squame sono grandi, caduche. La pinna dorsale è lunga, ha inizio all'altezza dell'occhio superiore ed arriva fino al peduncolo caudale, la pinna anale è opposta e più corta. Le pinne pari, di modeste dimensioni, sono asimmetriche: la pinna pettorale sinistra è più lunga della destra e la pinna ventrale sinistra è applicata più anteriormente della destra. La pinna caudale ha bordo posteriore convesso, con una piccola punta centrale.
Il colore del lato oculare è grigio sabbia, con una o due paia di macchie scure alla base delle pinne anale e dorsale, nella parte posteriore. Il lato cieco è depigmentato.
Misura fino a 25 cm.

Alimentazione

Caccia crostacei e pesciolini.

Biologia

Poco nota.

Pesca

Si trova comunemente nel pescato delle reti a strascico ma non ha valore commerciale. Finisce spesso nel misto per la frittura di paranza.

Note

Bibliografia

  • Tortonese E. (1975), Osteichthyes - Fauna d'Italia vol. XI, Calderini, Bologna
  • Costa F., (1991), Atlante dei pesci dei mari italiani, Mursia, Milano
  • Louisy P., (2006), Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo, Il Castello, Trezzano sul Naviglio (MI)

title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Citharus linguatula: Brief Summary ( Italian )

fornì da wikipedia IT

La linguattola (Citharus linguatula) è un pesce di mare della famiglia Citharidae.

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Autori e redattori di Wikipedia
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia IT

Citharus linguatula ( olandèis; flamand )

fornì da wikipedia NL

Vissen

Citharus linguatula is een straalvinnige vissensoort uit de familie van cithariden (Citharidae).[2] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1758 door Linnaeus.

Bronnen, noten en/of referenties
  1. ↑ (en) Citharus linguatula op de IUCN Red List of Threatened Species.
  2. ↑ (en) Citharus linguatula. FishBase. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. 10 2011 version. N.p.: FishBase, 2011.
Geplaatst op:
22-10-2011
Dit artikel is een beginnetje over biologie. U wordt uitgenodigd om op bewerken te klikken om uw kennis aan dit artikel toe te voegen. Beginnetje
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
Wikipedia-auteurs en -editors
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia NL

斑尾棘鮃 ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科
二名法 Citharus linguatula
Linnaeus, 1758

斑尾棘鮃為輻鰭魚綱鰈形目鰈亞目棘鮃科的其中一種，分布於東大西洋非洲東北部及地中海海域，棲息深度可達300公尺，體長可達30公分，棲息在沙泥底質底層水域，以小魚及甲殼類為食，生活習性不明，可做為食用魚。

参考文献

扩展阅读

src= 維基物種中有關斑尾棘鮃的數據


小作品圖示这是一篇關於魚類的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。
title=
licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia 中文维基百科

斑尾棘鮃: Brief Summary ( cinèis )

fornì da wikipedia 中文维基百科

斑尾棘鮃為輻鰭魚綱鰈形目鰈亞目棘鮃科的其中一種，分布於東大西洋非洲東北部及地中海海域，棲息深度可達300公尺，體長可達30公分，棲息在沙泥底質底層水域，以小魚及甲殼類為食，生活習性不明，可做為食用魚。

licensa
cc-by-sa-3.0
drit d'autor
维基百科作者和编辑
original
visité la sorgiss
sit compagn
wikipedia 中文维基百科
EdV a l'é ospità da: