Pyrrhura a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1856 gant an evnoniour gall Charles Lucien Bonaparte (1803-1857).
Pevar spesad warn-ugent a ya d'ober ar genad :
Pyrrhura a zo ur genad e rummatadur an evned, krouet e 1856 gant an evnoniour gall Charles Lucien Bonaparte (1803-1857).
Pyrrhura és un gènere d'ocells de la família dels psitàcids (Psittacidae ).
Aquest gènere està format per 31 espècies:[1]
Rotschwanzsittiche (Pyrrhura) sind eine Gattung der Neuweltpapageien aus der Unterfamilie der Eigentlichen Papageien (Psittacidae).
Rotschwanzsittiche sind schlanke[1], kleine[2] bis mittelgroße Papageien die eine Körperlänge von 20 bis 30 cm erreichen.[3] Sie sind im Wesentlichen dunkelgrün[3] und haben einen langen, sich verjüngenden, stumpf rundlichen, gelben[3] bis rötlichen Schwanz. Ihre Handschwingen sind oberseits meist blau, Stirn, Wangen und Schultern oft rot. Gesäumte Brustfedern verleihen dieser Körperpartie ein geschupptes Aussehen. Der Orbitalring ist unbefiedert.[1] Die Geschlechter unterscheiden sich nicht in der Färbung.[3]
Das Verbreitungsgebiet der Rotschwanzsittiche umfasst das tropische und subtropische Südamerika und reicht im Norden bis in das südliche Zentralamerika. Sie kommen in allen neotropischen Wäldern inklusive der Amazonas, der Atlantischen, Westanden und Zentralamerikanischen Wäldern vor.[4]
Rotschwanzsittiche sind waldbewohnende Neuweltpapageien.[3]
Einige Arten (z. B. Rotbauchsittiche) dieser Gattung sind beliebte Heimvögel. Der selten gehaltene Blutohr-Rotschwanzsittich (Pyrrhura h. hoematotis) wurde 2021 erfolgreich in der Zuchtanlage der Loro Parque Fundación vermehrt und ist somit die Europäische Erstzucht.[5]
Über die genaue Zahl der Arten bzw. Unterarten besteht in der Wissenschaft derzeit keine Einigkeit.
Rotschwanzsittiche (Pyrrhura) sind eine Gattung der Neuweltpapageien aus der Unterfamilie der Eigentlichen Papageien (Psittacidae).
Pyrrhura (Greek Red/Fire Tail) is a genus of parrots in the Arini tribe. They occur in tropical and subtropical South America and southern Central America (Panama and Costa Rica). Most are restricted to humid forest and adjacent habitats, but one species, the blaze-winged parakeet, prefers deciduous or gallery woodland, and another, the Pfrimer's parakeet, is restricted to dry regions. Some species are highly endangered.
Depending on the species, the total length range from 22 to 30 cm (8.7 to 11.8 in). All have long, pointed tails, a mainly green plumage, and a relatively narrow, dark greyish to white eye-ring. Many have scaly or barred chest-patterns and a whitish, pale grey, buff or reddish ear-patch.
They typically move around in small, noisy flocks, flying swiftly at or below canopy level. Once settled in a tree they tend to be silent (especially if aware of danger) and difficult to spot. They nest in a tree-crevice.
Some species are popular in aviculture, where they are commonly referred to conures instead of parakeets.[1]
The taxonomy of some groups, in particular the Pyrrhura picta and the P. leucotis complexes, has changed significantly in recent years. In late 2008 it was proposed that the members of the P. picta complex from north-eastern Peru (the so-called "group 6" in Joseph, 2002) should be considered a new species, the Amazon red-fronted parakeet, P. parvifrons. This has yet to receive widespread recognition (e.g., by SACC), and consequently it is not included in the below list.
Blue-throated parakeet (Pyrrhura cruentata)
_-on_stump.jpg)
Maroon-bellied parakeet
(Pyrrhura frontalis)
Green-cheeked parakeet
(Pyrrhura molinae)
Crimson-bellied parakeet
(Pyrrhura perlata)
Pearly parakeet
(Pyrrhura lepida)
Rose-crowned parakeet
(Pyrrhura hoematotis)
Sulphur-winged parakeet
(Pyrrhura hoffmanni)
Black-capped parakeet
(Pyrrhura rupicola)
Domestic maroon-bellied parakeet
(Pyrrhura frontalis)
Maroon-tailed parakeet (in front), and black-capped parakeet (behind); illustration by Keulemans, 1891 Pyrrhura (Greek Red/Fire Tail) is a genus of parrots in the Arini tribe. They occur in tropical and subtropical South America and southern Central America (Panama and Costa Rica). Most are restricted to humid forest and adjacent habitats, but one species, the blaze-winged parakeet, prefers deciduous or gallery woodland, and another, the Pfrimer's parakeet, is restricted to dry regions. Some species are highly endangered.
Depending on the species, the total length range from 22 to 30 cm (8.7 to 11.8 in). All have long, pointed tails, a mainly green plumage, and a relatively narrow, dark greyish to white eye-ring. Many have scaly or barred chest-patterns and a whitish, pale grey, buff or reddish ear-patch.
They typically move around in small, noisy flocks, flying swiftly at or below canopy level. Once settled in a tree they tend to be silent (especially if aware of danger) and difficult to spot. They nest in a tree-crevice.
Some species are popular in aviculture, where they are commonly referred to conures instead of parakeets.
The taxonomy of some groups, in particular the Pyrrhura picta and the P. leucotis complexes, has changed significantly in recent years. In late 2008 it was proposed that the members of the P. picta complex from north-eastern Peru (the so-called "group 6" in Joseph, 2002) should be considered a new species, the Amazon red-fronted parakeet, P. parvifrons. This has yet to receive widespread recognition (e.g., by SACC), and consequently it is not included in the below list.
El género Pyrrhura está conformado por varias especies de aves de la familia de los loros (Psittacidae). Viven en buena parte de Sudamérica y de Centroamérica (Costa Rica y Panamá). Este género comprende loros de plumaje dominantemente verde y cuerpo alargado, de entre 22 y 30 cm de largo,[cita requerida] y entre 50 y 100 g de peso.[cita requerida] Pueden vivir entre 25 y 30 años.[cita requerida] No tienen dimorfismo sexual, a excepción de Pyrrhura orcesi.[cita requerida]
Estos loros consumen legumbres y frutas frescas, y a veces, granos y panizo.[cita requerida]
La madurez sexual se alcanza a la edad de un año.[cita requerida] La hembra pone, generalmente, de 4 a 6 huevos (en algunos casos un mínimo de 3 y un máximo de 8), que miden aproximadamente 20 x 26 mm.[cita requerida] La incubación dura entre 22 y 24 días.[cita requerida] Los pichones pesan de 4 a 5 g al momento de la eclosión.[cita requerida] Permanecen entre 6 y 7 semanas en el nido.[cita requerida]
El género Pyrrhura está conformado por varias especies de aves de la familia de los loros (Psittacidae). Viven en buena parte de Sudamérica y de Centroamérica (Costa Rica y Panamá). Este género comprende loros de plumaje dominantemente verde y cuerpo alargado, de entre 22 y 30 cm de largo,[cita requerida] y entre 50 y 100 g de peso.[cita requerida] Pueden vivir entre 25 y 30 años.[cita requerida] No tienen dimorfismo sexual, a excepción de Pyrrhura orcesi.[cita requerida]
Suomuaratit (Pyrrhura) on papukaijojen heimoon kuuluva lintusuku. Sukuun kuuluu 23 lajia[1].
Suomuaratit (Pyrrhura) on papukaijojen heimoon kuuluva lintusuku. Sukuun kuuluu 23 lajia.
Le genre Pyrrhura comprend 24 espèces de conures, perruches de la zone néotropicale.
Ce genre comprend des perruches au plumage à dominante verte, au corps allongé de 22 à 30 cm de longueur pour une masse de 50 à 100 g. À l'exception de la Conure tiriba, toutes les espèces arborent des plumes écaillées au niveau de l'avant du cou et du haut de la poitrine.
Ces oiseaux ne présentent pas de dimorphisme sexuel, sauf la Conure d'Orcès.
La maturité sexuelle est atteinte à l'âge d'un an. La ponte comporte le plus souvent 4 à 6 œufs (avec comme valeurs extrêmes 3 et 8) mesurant environ 20 x 26 mm. L'incubation dure 22 à 24 jours. Les poussins pèsent 4 à 5 g à l'éclosion. Ils demeurent 6 à 7 semaines au nid.
Les espèces de ce genre consomment des légumes et fruits frais, des extrudées ainsi qu'un peu de graines de temps à autre.
Ces oiseaux peuvent vivre de 25 à 30 ans.
D'après la classification de référence (version 5.1, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Le genre Pyrrhura comprend 24 espèces de conures, perruches de la zone néotropicale.
Pyrrhura Bonaparte, 1856 è un genere di uccelli della famiglia degli Psittacidi.[1]
Al genere Pyrrhura appartengono conuri di taglia medio-piccola, attorno ai 24 cm , caratterizzati dalla presenza sulla gola e su parte del petto di una zona a scaglie, dovuta a penne verdi e brune bordate di chiaro che danno un effetto bruno-ocra dorato, e da uno scudo sulla parte bassa del petto di colore granata. Non presentano alcun dimorfismo sessuale evidente.
Il genere comprende le seguenti specie:[1]
Pyrrhura Bonaparte, 1856 è un genere di uccelli della famiglia degli Psittacidi.
Raudonuodegės papūgos (lot. Pyrrhura) – papūginių (Psittacidae) šeimos paukščių gentis.
Pyrrhura is een geslacht van papegaaien uit de familie Psittacidae (papegaaien van Afrika en de Nieuwe Wereld). Het geslacht telt 24 soorten, die alle in Zuid-Amerika voorkomen.[1]
Over de indeling in soorten van dit geslacht bestaat geen consensus. Op de IOC World Bird List is de bonte parkiet (P. picta) opgesplitst in Prins Lucians parkiet (P. lucianii), Hellmayrs parkiet (P. amazonum) en roodkruinparkiet (P. roseifrons). En van de witoorparkiet (P. leucotis) zijn de soorten grijsborstparkiet (P. griseipectus), Pfrimers parkiet (P. pfrimeri) en venezuelaparkiet (P. emma) afgesplitst.
Bijvoorbeeld in 2002 werd in het stroomgebied van de Madeira een nieuwe soort beschreven en vernoemd naar Emilie Snethlage: P. snethlageae, maar op de IOC World Bird List staat deze parkiet als ondersoort van Hellmayrs parkiet (P. amazonum snethlageae).
Pyrrhura is een geslacht van papegaaien uit de familie Psittacidae (papegaaien van Afrika en de Nieuwe Wereld). Het geslacht telt 24 soorten, die alle in Zuid-Amerika voorkomen.
Multimedia w Wikimedia Commons Pyrrhura – rodzaj ptaka z podrodziny papug neotropikalnych (Arinae) w rodzinie papugowatych (Psittacidae).
Rodzaj obejmuje gatunki występujące w Ameryce Południowej[3].
Długość ciała 21–30 cm; masa ciała 46–110 g[4][5].
Pyrrhura: epitet gatunkowy Microsittace pyrrhura Bonaparte, 1854[a] (gr. πυρρος purrhos – koloru płomienia, czerwony, od πυρ pur, πυρος puros – ogień; -ουρος -ouros – -ogonowy, od ουρα oura – ogon)[6].
Do rodzaju należą następujące gatunki[7]:
Układ filogenetyczny (podrodziny, plemiona, rodzaje) na podstawie:
Pyrrhura – rodzaj ptaka z podrodziny papug neotropikalnych (Arinae) w rodzinie papugowatych (Psittacidae).
Pyrrhura é um gênero de aves da ordem Psittaciformes e da família Psittacidae, já tendo sido classificadas 23 espécies de tiriba, ou tiriva. São exclusivas da América do Sul, onde habitam zonas florestais. Na cidade, vivem apenas em grandes áreas verdes e de Mata Atlântica, mesmo que alterada.
São psitacídeos de médio porte, cerca de 22 a 30 centímetro de comprimento. Possuem asas pontiagudas, e suas caudas são muito longas e finas. A pele em torno dos olhos é branca e desprovida de penas. A plumagem é muito colorida e predominantemente verde. Na maioria das espécies, o peito tem um aspecto escamado, originado pelas penas debruadas numa cor contrastante.
São aves muito sociáveis, que vivem em bandos ruidosos com até dez membros, os quais quase nunca saem da mata.
São barulhentas ao voar, mas silenciosas quando pousam, sendo difícil localizá-las enquanto elas se alimentam na copa das árvores. Às vezes, só se percebe sua presença pelos detritos que deixam cair enquanto se alimentam. Quando se assustam, o bando levanta voo numa gritaria intensa.
Fazem ninhos em ocos de árvores, onde põem de cinco a oito ovos, que a fêmea incuba sozinha. Os machos participam, entretanto, na alimentação dos filhotes.
Comem sementes, retirando-as de frutos que depois descartam, mas, no caso de certos frutos, como o palmito, comem a polpa e descarta a semente; consomem também néctar de flores (por exemplo, de eucalipto).
https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=PT&avibaseid=9C41D7C0841DF186
https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=PT&avibaseid=832FDAFE7C7B3F48
https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=PT&avibaseid=4F34A55C87D2CF0A
https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=PT&avibaseid=3CACB00934FF4C72
https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=PT&avibaseid=B59DC31F5E1109D6
https://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=PT&avibaseid=854F3163E2836330
Pyrrhura é um gênero de aves da ordem Psittaciformes e da família Psittacidae, já tendo sido classificadas 23 espécies de tiriba, ou tiriva. São exclusivas da América do Sul, onde habitam zonas florestais. Na cidade, vivem apenas em grandes áreas verdes e de Mata Atlântica, mesmo que alterada.
São psitacídeos de médio porte, cerca de 22 a 30 centímetro de comprimento. Possuem asas pontiagudas, e suas caudas são muito longas e finas. A pele em torno dos olhos é branca e desprovida de penas. A plumagem é muito colorida e predominantemente verde. Na maioria das espécies, o peito tem um aspecto escamado, originado pelas penas debruadas numa cor contrastante.
São aves muito sociáveis, que vivem em bandos ruidosos com até dez membros, os quais quase nunca saem da mata.
São barulhentas ao voar, mas silenciosas quando pousam, sendo difícil localizá-las enquanto elas se alimentam na copa das árvores. Às vezes, só se percebe sua presença pelos detritos que deixam cair enquanto se alimentam. Quando se assustam, o bando levanta voo numa gritaria intensa.
Fazem ninhos em ocos de árvores, onde põem de cinco a oito ovos, que a fêmea incuba sozinha. Os machos participam, entretanto, na alimentação dos filhotes.
Comem sementes, retirando-as de frutos que depois descartam, mas, no caso de certos frutos, como o palmito, comem a polpa e descarta a semente; consomem também néctar de flores (por exemplo, de eucalipto).
Pyrrhura är ett stort fågelsläkte i familjen västpapegojor inom ordningen papegojfåglar som förekommer i Sydamerika.[1] Det råder oenighet kring artgränserna inom släktet. Vanligtvis urskiljs numera 23-24 arter, medan Birdlife International nyligen lyft fram ytterligare sju som egna arter. Listan nedan följer IOC[2]:
En stor andel av arterna i släktet är numera hotade och en art, "sinúparakit", är möjligen redan utdöd.
Wikimedia Commons har media som rör Pyrrhura.
Pyrrhura är ett stort fågelsläkte i familjen västpapegojor inom ordningen papegojfåglar som förekommer i Sydamerika. Det råder oenighet kring artgränserna inom släktet. Vanligtvis urskiljs numera 23-24 arter, medan Birdlife International nyligen lyft fram ytterligare sju som egna arter. Listan nedan följer IOC:
Blåbröstad parakit (P. cruentata) Eldvingeparakit (P. devillei) Brunpannad parakit (P. frontalis) Pärlparakit (P. lepida) Rödbukig parakit (P. perlata) Grönkindad parakit (P. molinae) Guyanaparakit (P. picta) "Sinúparakit" (P. [p.] subandina) "Perijáparakit" (P. [p.] caeruleiceps) "Azueroparakit" (P. [p.] subandina) Santarémparakit (P. amazonum) "Madeiraparakit" (P. [a.] snethlageae) Brunhuvad parakit (P. lucianii) Rosenpannad parakit (P. roseifrons) "Vågbröstad parakit" (P. [r.] peruviana) "Garlepps parakit" (P. [r.] parvifrons) Vitörad parakit (P. leucotis) Gråbröstad parakit (P. griseipectus) Pfrimerparakit (P. pfrimeri) Venezuelaparakit (P. emma) – behandlas ibland som underart till picta Santamartaparakit (P. viridicata) Eldskuldrad parakit (P. egregia) Brunstjärtad parakit (P. melanura) "Chocoparakit" (P. [m.] pacifica) Eloroparakit (P. orcesi) Svartkronad parakit (P. rupicola) Vithalsad parakit (P. albipectus) Brunbröstad parakit (P. calliptera) Rödörad parakit (P. hoematotis) Rosakronad parakit (P. rhodocephala) Hoffmannparakit (P. hoffmanni)En stor andel av arterna i släktet är numera hotade och en art, "sinúparakit", är möjligen redan utdöd.
Pyrrhura là một chi chim trong họ Psittacidae.[1]
Pyrrhura là một chi chim trong họ Psittacidae.
Краснохвостые попугаи (лат. Pyrrhura) — род птиц семейства попугаевых.
Мелкие или средние птицы, длина тела 22-29 см. Тело стройное, слегка вытянутое, на горле или груди у ряда видов чешуйчатый или полосатый рисунок. Хвост длинный ступенчатый, окрашен у некоторых видов с внутренней стороны в красные или коричневые тона. Клюв довольно широкий, с характерным выступом на надклювье. Половой диморфизм у попугаев не выражен, самец и самка окрашены одинаково и имеют равные размеры тела.
Обитают в Южной Америке.
Населяют тропические леса, встречаются в субтропической зоне горных лесов на высоте до 3000 м над уровнем моря.
В кладке 4-9 яиц. Молодые вылупляются через 22-28 дней, а покидают гнездо в возрасте 45-60 дней. За период размножения некоторые виды этих попугаев могут сделать два выводка.
Импортируют этих птиц в Европу довольно редко, а отдельные виды — не завозили совсем.
Род включает в себя 24 вида:
Краснохвостые попугаи (лат. Pyrrhura) — род птиц семейства попугаевых.
