Atelopus oxyrhynchus és una espècie d'amfibi que viu a Veneçuela.
Es tracta d'un gripau d'hàbits terrestres i diürns,[3][4] el qual es troba als voltants de rierols i, ocasionalment, a sota d'arrels o roques, tot i que, durant l'època de reproducció, és comú als rierols dels boscos humits de l'estatge montà.[5][2][6][7] Presenta un dimorfisme sexual acusat, especialment pel que fa a la grandària: els mascles adults fan entre 3,9 i 4,3 cm de llargària, mentre que les femelles són més grosses i aconsegueixen fer entre 4,5 i 4,9 cm.[8] La seua coloració al dors i els flancs és marró groguenca, generalment amb nombroses taques de marrons a vermelloses, i amb protuberàncies. Els llavis són de color crema o lleugerament groguencs. El dors i els flancs tenen abundants tubercles. Els membres posteriors són relativament llargs i el musell és projectat.[8][9] Presenta toxines (tetradotoxina) al seu cos.[10]
Les parelles reproductores es formen, sovint, molt abans de migrar cap a les seues zones de cria a finals dels mesos d'abril o maig. La posta dels ous té lloc al maig o juny i n'hi ha registres de parelles que s'han mantingut acoblades sexualment fins a 125 dies.[5] Els ous (grossos i sense pigmentació) són dipositats en forma de cadenes als rierols, on també es desenvoluparan els capgrossos.[2] Igual que en altres espècies d´Atelopus, els ous són adherits a les roques i els capgrossos tenen ventoses a la part inferior del cos que els permet agafar-se a les roques en els trams on hi ha corrents ràpids.[3]
Els exemplars adults es nodreixen d'insectes, especialment d'escarabats, formigues, larves de mosques, erugues, àcars i paparres.[11]
És una espècie endèmica de Veneçuela i restringida a la serralada de Mérida, la qual es troba als boscos humits propers a la ciutat de Mérida i de La Carbonera entre 2.100 i 3.350 m d'altitud.[12]
Descrita per a la ciència el 1903, era considerada com una de les espècies més abundoses del gènere Atelopus (vers el 1978, era possible comptar-ne prop de 50 exemplars en un sol dia). Setze anys després, el 1994, només se'n va poder observar un únic exemplar. Posteriorment, no se n'ha aconseguit cap registre després d'una dècada de constants exploracions en les localitats on es trobava.[7][13] A l'àmbit internacional se la considera En Perill Crític, encara que la condició de Probablement Extinta potser és la més escaient.[14]
És probable que tingui les mateixes amenaces que han afectat a altres espècies del mateix gènere als Andes veneçolans (com ara, la infecció pel fong Batrachochytrium dendrobatidis),[2][15] a més dels canvis climàtics (la minva de les precipitacions i els canvis en la temperatura durant períodes perllongats durant la dècada dels vuitanta) són, potser, algunes de les causes de la seua disminució. Les anàlisis climàtiques mostren que la seua àrea de distribució va experimentar períodes força secs entre els anys 1975 i 1995 (particularment, durant els anys 1982-1983, 1984, 1986-1987 i 1989, alguns dels quals correlacionats amb el fenomen de El Niño).[16] Aquestes variacions en la temperatura i humitat podrien haver tingut un paper important en el descens de les poblacions d'aquesta espècie i en l'augment de la incidència del fong abans esmentat.[12][17][18] Ultra això, el seu hàbitat es troba amenaçat i sota pressió constant ja que és objecte de desforestació, incendis, contaminació de les masses d'aigua, activitats mineres i altres intervencions humanes.[2]
A Veneçuela és declarada com una Espècie en Perill d'Extinció mitjançant el Decret núm. 1486 (11/09/96).[19] La seua àrea de distribució es troba parcialment protegida pel Parc Nacional Sierra Nevada, però encara no s'ha avaluat quina efectivitat té aquesta protecció en relació amb l'espècie. Hom diu de dur a terme estudis sobre la qualitat de l'hàbitat (tant terrestre com aquàtic) en la seua àrea de distribució i efectuar anàlisis sobre les diverses causes o factors naturals i/o antròpics que van ocasionar la disminució dramàtica de les seues poblacions. Addicionalment, caldrien estudis per a determinar el seu estatus poblacional actual i prendre mesures més estrictes pel que fa a la protecció del seu hàbitat i de la seua àrea de distribució. En cas de trobar-ne exemplars, es podria avaluar l'alternativa de criar-los en captivitat amb finalitats de repoblament[20] (tot i que cal destacar que el manteniment de les espècies d´Atelopus és difícil i una tasca molt especialitzada ja que els esforços que s'hi han fet en altres països només han aconseguit èxits parcials amb espècies que viuen en altituds més baixes). Aquesta darrera mesura és requerida davant la situació d'emergència en què es troba aquest gènere i dependrà de la imprescindible aliança entre agències governamentals, científics, conservacionistes i inversors privats.[2][20]
En castellà és coneguda com a sapito amarillo de Mérida, sapito arlequín de Mérida o ranita amarilla de Mérida,[21] mentre que en anglès rep el nom de Merida harlequin frog, Merida harlequin toad o Red-nosed stubfoot toad.[22][2][23]
Atelopus oxyrhynchus ist eine vom Aussterben bedrohte oder bereits ausgestorbene mittelamerikanische Amphibienart aus der Gattung der Stummelfußfrösche (Atelopus).
Der Körper ist 50 Millimeter lang und ziemlich schlank. Auf den Beinen, den Seiten und dem Hinterrücken sind große, glatte Warzen vorhanden. Der Bauch ist gekörnelt oder gefeldert. Die Färbung ist sehr variabel. Sie reicht von einfarbig zitronengelb, mit oder ohne ziegelrote Flecken auf dem Bauch über oben gelb und unten orangerot bis oben olivenfarbig oder olivenbraun mit mehr oder weniger dunkelbraunen Flecken, dunklem Seitenstreifen, der bis zum vorderen Kopfende reicht, und unten zitronengelb mit oder ohne braune Flecken. Der Kopf ist länger als breit. Er ist oben ganz flach und fällt seitlich ab.[1]
Der Rumpf ist zwei bis zweieinhalb mal länger als der Kopf. Der Vorderkopf springt stark vor und ist spitz. Das Nasenloch ist genauso weit vom Auge entfernt wie vom vorderen Ende des Kopfes. Der Interorbitalraum ist um einiges breiter als ein oberes Augenlid. Die Vorderbeine sind lang. Bei den Weibchen sind sie schlank. Die Finger sind mäßig lang und abgeplattet. Ihre Enden sind schwach verdickt. Der erste Finger ist gut entwickelt, aber trotzdem sehr kurz und breit. Die Carpal- und Subarticularhöcker sind nur undeutlich zu erkennen. Die Zehen sind stark abgeplattet und ziemlich kurz. Sie sind zu ungefähr der Hälfte ihrer Länge mit Schwimmhäuten verbunden. Die Subarticular- und Metatarsalhöcker sind nur undeutlich erkennbar. Das Tibitorsalgelenk reicht, wenn das Hinterbein an den Körper angelegt ist, bis zum hinteren Rand des Auges oder zwischen Auge und Schulter. Männchen besitzen eine innere, subgulare Schallblase.[1]
Das Verbreitungsgebiet von Atelopus oxyrhynchus ist auf die Nebelwälder in der montanen Stufe der Cordillera de Mérida (ein Ausläufer der Anden) in einer Höhe von 2100 bis 3500 Meter über dem Meer in der Umgebung der venezolanischen Stadt Mérida beschränkt. Möglicherweise ist sie dort aber bereits ausgestorben.[2]
Die Eier werden in Ketten in Flüsse abgelegt. Dort entwickeln sich auch die Kaulquappen.[2]
Atelopus oxyrhynchus wird von der IUCN als "vom Aussterben bedroht" (Critically Endangered) eingestuft. Der Grund hierfür sind die extremen Bestandseinbrüche. In den letzten drei Generationen hat sich die Gesamtpopulation vermutlich um über 80 % reduziert. Dies wird aus dem Erlöschen der meisten Populationen gefolgert, was möglicherweise durch die Chytridiomykose verursacht wurde. Eine weitere große Bedrohung ist die Zerstörung und Degradation des Lebensraumes durch die Landwirtschaft, Abholzung der Wälder und Bergbau.[2]
Mittlerweile ist die Art extrem selten. Während sie 1978 und 1985 noch in normaler Anzahl angetroffen werden konnte, war der letzte Nachweis im Jahr 1994. Seitdem schlugen alle Versuche, die Art wiederzufinden, fehl.[2]
Atelopus oxyrhynchus ist eine vom Aussterben bedrohte oder bereits ausgestorbene mittelamerikanische Amphibienart aus der Gattung der Stummelfußfrösche (Atelopus).
Atelopus oxyrhynchus is a species of toad in the family Bufonidae. It is endemic to Venezuela. Its natural habitats are subtropical or tropical moist montane forests, rivers, and intermittent rivers. It is threatened by habitat loss.
A. oxyrhynchus contains tetrodotoxin (TTX), a potent neurotoxin that induces muscle paralysis and/or death. Unlike Atelopus varius, which do not retain TTX when raised in captivity and thus acquires TTX exogenously, A. oxyrhynchus maintains its toxicity when raised in captivity. This has also been shown for the rough-skinned newt, Taricha granulosa. These organisms raise questions about the source of TTX, as the most supported hypothesis for TTX toxicity in other animals is an exogenous origin, either through dietary uptake or bacterial symbiosis.
Atelopus oxyrhynchus is a species of toad in the family Bufonidae. It is endemic to Venezuela. Its natural habitats are subtropical or tropical moist montane forests, rivers, and intermittent rivers. It is threatened by habitat loss.
A. oxyrhynchus contains tetrodotoxin (TTX), a potent neurotoxin that induces muscle paralysis and/or death. Unlike Atelopus varius, which do not retain TTX when raised in captivity and thus acquires TTX exogenously, A. oxyrhynchus maintains its toxicity when raised in captivity. This has also been shown for the rough-skinned newt, Taricha granulosa. These organisms raise questions about the source of TTX, as the most supported hypothesis for TTX toxicity in other animals is an exogenous origin, either through dietary uptake or bacterial symbiosis.
El sapito arlequín de Mérida (Atelopus oxyrhynchus) es una especie de anfibios de la familia Bufonidae. Es endémica de Venezuela. Su hábitat natural incluye montanos secos, ríos, y corrientes intermitentes de agua. Está amenazada de extinción por la pérdida de su hábitat natural.
El sapito arlequín de Mérida (Atelopus oxyrhynchus) es una especie de anfibios de la familia Bufonidae. Es endémica de Venezuela. Su hábitat natural incluye montanos secos, ríos, y corrientes intermitentes de agua. Está amenazada de extinción por la pérdida de su hábitat natural.
Atelopus oxyrhynchus Atelopus generoko animalia da. Anfibioen barruko Bufonidae familian sailkatuta dago, Anura ordenan.
Atelopus oxyrhynchus est une espèce d'amphibiens de la famille des Bufonidae[1].
Cette espèce est endémique de l'État de Mérida au Venezuela[1]. Elle se rencontre à proximité de la ville de Mérida entre 2 100 et 3 500 m d'altitude dans les forêts de nuages de la cordillère de Mérida.
Atelopus oxyrhynchus est une espèce d'amphibiens de la famille des Bufonidae.
Atelopus oxyrhynchus is een kikker uit de familie padden (Bufonidae) en het geslacht klompvoetkikkers (Atelopus). De soort werd voor het eerst wetenschappelijk beschreven door George Albert Boulenger in 1903.[2]
Atelopus oxyrhynchus leeft in delen van Zuid-Amerika en komt endemisch voor in Venezuela. De kikker is bekend van een hoogte van 2010 tot 3500 meter boven zeeniveau. De soort komt in een relatief klein gebied voor en is hierdoor kwetsbaar. Door de internationale natuurbeschermingsorganisatie IUCN wordt de soort beschouwd als 'Kritiek'.[3]
Atelopus oxyrhynchus is een bewoner van nevelbossen. De soort kwam vroeger nog algemeen voor maar is sinds 1994 niet meer gezien, ondanks gerichte zoekexpedities.[4]
Atelopus oxyrhynchus é uma espécie de sapo da família Bufonidae. Ele é endêmico na Venezuela. Seu habitat natural são as florestas úmidas de montanhas, em áreas tropicais e subtropicais, e rios. Está ameaçado pela perda do seu habitat.[2]
Atelopus oxyrhynchus é uma espécie de sapo da família Bufonidae. Ele é endêmico na Venezuela. Seu habitat natural são as florestas úmidas de montanhas, em áreas tropicais e subtropicais, e rios. Está ameaçado pela perda do seu habitat.
Atelopus oxyrhynchus là một loài cóc thuộc họ Bufonidae. Đây là loài đặc hữu của Venezuela. Môi trường sống tự nhiên của chúng là vùng núi ẩm nhiệt đới hoặc cận nhiệt đới, sông ngòi, và sông có nước theo mùa. Chúng hiện đang bị đe dọa vì mất nơi sống.
Atelopus oxyrhynchus là một loài cóc thuộc họ Bufonidae. Đây là loài đặc hữu của Venezuela. Môi trường sống tự nhiên của chúng là vùng núi ẩm nhiệt đới hoặc cận nhiệt đới, sông ngòi, và sông có nước theo mùa. Chúng hiện đang bị đe dọa vì mất nơi sống.
