The defining characters of Idionycteris phyllotis, also known as Allen's Big-Eared Bat, are its large ears (34 to 43 mm) which possess lappets projecting from the base of the ears and extending over the forehead. Idionycteris phyllotis has a total length of 103 to 118mm, a tail length of 44 to 55mm, and a forearm length of 42 to 49 mm. The wing span of I. phyllotis ranges from 302 to 344mm. Dorsal and ventral pelage is long (10mm) and basally black with yellowish gray tips. A patch of white hair occurs at the base of the ears. Females are generally about 5% larger in head and body length, however, there is no difference in forearm length.
Range mass: 8 to 16 g.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Idionycteris phyllotis primarily dwells in caves in mountainous pine and oak forests. The availability of water holes is a significant factor in habitat selection due to their high rate of evaporative water loss. Nearly all capture sites have been in the vicinity of rocks, such as cliffs or large boulders, their most probable roosting sites.
Terrestrial Biomes: forest ; scrub forest ; mountains
Idionycteris phyllotis is found in the mountainous regions of the southwestern United States through central Mexico.
Biogeographic Regions: nearctic (Native ); neotropical (Native )
Idionycteris phyllotis is an insectivorous bat which feeds mostly by gleaning moths and stationary insects from surfaces.
Because Idionycteris phyllotis is an insectivorous bat it plays an important role in pest control. Bat guano is used as a source of fertilizer, and organisms housed in the guano are used for waste detoxifying.
Perception Channels: tactile ; chemical
Roost disturbance is the greatest threat to Idionycteris phyllotis. Mining activities have caused the relocation or extermination of several bat roosts. Reproduction is shown to decrease after relocation, threatening the survival of the roost. Deforestation removes the feeding environment for the bats, as well as that of their insect prey.
Temperate North American bats are now threatened by a fungal disease called “white-nose syndrome.” This disease has devastated eastern North American bat populations at hibernation sites since 2007. The fungus, Geomyces destructans, grows best in cold, humid conditions that are typical of many bat hibernacula. The fungus grows on, and in some cases invades, the bodies of hibernating bats and seems to result in disturbance from hibernation, causing a debilitating loss of important metabolic resources and mass deaths. Mortality rates at some hibernation sites have been as high as 90%. While there are currently no reports of Idionycteris phyllotis mortalities as a result of white-nose syndrome, the disease continues to expand its range in North America.
US Federal List: threatened
CITES: no special status
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Bats are known to carry the causative virus of rabies
Females form maternity colonies during the summer months, from June to late July, where they give birth to and raise their young. Maternity colonies consist of an average of 30 females. Males live separately from the females during this time. Females give birth to a single young.
Range number of offspring: 1 to 1.
Key Reproductive Features: seasonal breeding ; gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual ; viviparous
Idionycteris phyllotis és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a Canadà, Mèxic i els Estats Units (Arizona, California, Nevada, New Mexico, Utah). El seu hàbitat natural són una gran varietat d'hàbitats boscosos, incloent especialment el bosc de pins ponderosa, boscos de ginebre, boscos de ribera, alzines, boscos de pi amb alzines i bosc d'avets. No hi ha amenaces significatives per a la supervivència d'aquesta espècie, excepte la pertorbació humana en les coves.[1]
Idionycteris phyllotis és una espècie de ratpenat de la família dels vespertiliònids. Viu a Canadà, Mèxic i els Estats Units (Arizona, California, Nevada, New Mexico, Utah). El seu hàbitat natural són una gran varietat d'hàbitats boscosos, incloent especialment el bosc de pins ponderosa, boscos de ginebre, boscos de ribera, alzines, boscos de pi amb alzines i bosc d'avets. No hi ha amenaces significatives per a la supervivència d'aquesta espècie, excepte la pertorbació humana en les coves.
Die Allen-Langohrfledermaus (Idionycteris phyllotis) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae). Sie lebt in den gebirgigen Regionen im Südwesten der USA sowie im westlichen und zentralen Mexiko.
Charakteristisch für diese Fledermaus sind die langen, leicht nach hinten gebogenen Ohren, die 34 bis 43 Millimeter lang werden, was angesichts einer Kopfrumpflänge von 50 bis 70 Millimeter sehr viel ist. Das Gewicht beträgt rund 8 bis 16 Gramm und die Spannweite 30 bis 34 Zentimeter. Das relativ lange Fell ist vorwiegend schwarz, die Haare enden oft in einer weißgrauen Spitze.
Lebensraum dieser Fledermäuse sind gebirgige, meist baumbestandene Regionen. Als Schlafplätze dienen ihnen Höhlen, Felsspalten oder überhängende Felsen. Sie leben außerhalb der Paarungszeit in kleinen Gruppen von 5 bis 30 Tieren und sind wie die meisten Fledermäuse nachtaktiv. Am Abend begeben sie sich auf Nahrungssuche, wobei sie in erster Linie Nachtfalter verzehren.
Über die Fortpflanzung ist wenig bekannt. Die Weibchen bringt im Juni oder Juli meist ein einzelnes Jungtier zur Welt. Zur Geburt und Jungenaufzucht schließen sich bis zu 100 Weibchen zu Wochenstuben zusammen, während die Männchen in dieser Zeit meist einzelgängerisch leben.
Obwohl Bergbau und Zersiedlung die Fledermäuse in ihrem natürlichen Habitat stören und stellenweise zu einer Verringerung der Bestände geführt haben, zählt sie insgesamt betrachtet nicht zu den bedrohten Arten.
Die Allen-Langohrfledermaus (Idionycteris phyllotis) ist eine Fledermausart aus der Familie der Glattnasen (Vespertilionidae). Sie lebt in den gebirgigen Regionen im Südwesten der USA sowie im westlichen und zentralen Mexiko.
Allen's big-eared bat (Idionycteris phyllotis) is a species of vesper bat in the monotypic genus Idionycteris. It occurs in Mexico and in Arizona, California, Nevada, New Mexico, Utah, and Colorado[2] in the United States.[1]
Idionycteris is a bat with large ears, weighing 8 to 16 grams. On the dorsal side they possess long and soft pelage,[3] also referred to as fur. Their fur is basally blackish in color with tips that are a yellow-gray color. Idionycteris, has a black patch on each shoulder, a tuft of white hair on the backside of the ears, as well as, ventral hairs that are black with pale tips.[3] The calcar possesses a low keel. The uropatagium has 12 to 13 transverse ribs. The rostrum is flattened and broad.[3]
Idionycteris phyllotis has an external morphology like that of gleaning bats, which means they have adaptions required for plucking stationary insects from surfaces.[3] To do this, they have long tragi and ears, wings adapted for maneuverability and hovering flight, and a gracile jaw.[3] Allen’s big-eared bat (Idionycteris phyllotis) is the only species in North America known to emit long, constant frequency-frequency modulated echolocation calls.[2]
The Allen’s big-eared bat inhabits the southwestern mountainous regions of Mexico and the United States. This species, occupies a wider range in elevation, ranging from 855 m to 3,225 m, while most specimens reside at altitudes between 1,100 m and 2,500 m.[3]
Allen's big-eared bat (Idionycteris phyllotis) is a species of vesper bat in the monotypic genus Idionycteris. It occurs in Mexico and in Arizona, California, Nevada, New Mexico, Utah, and Colorado in the United States.
Idionycteris phyllotis es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae. Es la única especie del género Idionycteris.
Se encuentra en México y Estados Unidos.
Datos: Q247338
Multimedia:
Especies: Idionycteris phyllotis
Idionycteris phyllotis es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae. Es la única especie del género Idionycteris.
Idionycteris phyllotis Idionycteris generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Idionycteris phyllotis Idionycteris generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago
Idionycteris phyllotis est une espèce de chauves-souris ; il s'agit de la seule espèce du genre Idionycteris.
L'orecchione di Allen (Idionycteris phyllotis Allen, 1916) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi, unica specie del genere Idionycteris (Anthony, 1923), diffuso nell'America settentrionale.[1][2]
Pipistrello di piccole dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 50 e 60 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 42 e 49 mm, la lunghezza della coda tra 44 e 55 mm, la lunghezza del piede tra 9 e 12 mm, la lunghezza delle orecchie tra 34 e 43 mm e un peso fino a 16 g.[3]
Il cranio ha un rostro largo, appiattito e con una concavità dorsale pronunciata. La scatola cranica è ampia e non elevata. L'arcata zigomatica presenta un ispessimento a metà della sua lunghezza. La bolla timpanica è ingrossata. Gli incisivi inferiori sono tricuspidati. I canini sono di proporzioni normali.
Sono caratterizzati dalla seguente formula dentaria:
3 2 1 2 2 1 2 3 3 3 1 3 3 1 3 3 Totale: 36 1.Incisivi; 2.Canini; 3.Premolari; 4.Molari;La pelliccia è lunga e soffice. Le parti dorsali sono nerastre, con la punta dei peli grigio-giallastra. Una macchia nerastra è presente su ogni spalla. Le parti ventrali sono simili al dorso ma con la punta dei peli giallo-brunastra chiara. Il muso ha delle masse ghiandolari poco consistenti. Le orecchie sono enormi, con due piccole falde cutanee che si estendono sopra la fronte dalla base anteriore del padiglione auricolare. Un ciuffo di peli biancastri è presente alla base posteriore di ogni orecchio. Il trago è grande, lanceolato e con la punta arrotondata. La coda è molto lunga ed inclusa completamente nell'ampio uropatagio, il quale ha 12-13 rinforzi trasversali ed è attaccato all'articolazione tra il metatarso e la prima falange del primo dito. Il calcar è carenato. Il cariotipo è 2n=30 FNa=50.
Emette ultrasuoni sotto forma di impulsi con durata tra 20 e 200 millisecondi e frequenza costante di 27 kHz. Una seconda armonica è presente oltre la fondamentale. Questa combinazione è associata a pipistrelli che cacciano in zone aperte e raccolgono le prede al suolo o sulla vegetazione.
Si rifugia tra gli ammassi rocciosi, su scogliere o all'interno di gallerie minerarie. Le femmine durante l'estate si separano dai maschi per formare vivai da 30 a 150 individui ciascuno. Viene catturato frequentemente in prossimità di corsi d'acqua e stagni.
Si nutre principalmente di falene, ma anche di Meloidae, Scarabaeidae, Chrysomelidae, Blattodea e Formicidae. Cattura le prede direttamente sopra la vegetazione.
Femmine gravide sono state osservate in giugno, mentre altre che allattavano sono state osservate in un periodo che andava dalla seconda metà di giugno alla prima settimana di agosto. Danno alla luce un piccolo alla volta. L'aspettativa di vita è di circa 3 anni e 2 mesi.
Questa specie è diffusa nell'America settentrionale, dal Nevada meridionale allo stato messicano del Michoacán, nella parte centrale del paese.
Vive in diversi habitat forestali, come pinete, gineprai, boschi ripariali, querceti e abetaie tra 403 e 3.225 metri di altitudine. Si può trovare anche in ambienti aridi inclusi arbusteti, praterie e foreste decidue tropicali.
Sono state riconosciute 2 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa e la presenza in diverse aree protette, classifica I.phyllotis come specie a rischio minimo (LC).[1]
L'orecchione di Allen (Idionycteris phyllotis Allen, 1916) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi, unica specie del genere Idionycteris (Anthony, 1923), diffuso nell'America settentrionale.
Idionycteris phyllotis is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door G.M. Allen in 1916.
De soort komt voor in Mexico en de Verenigde Staten.
Bronnen, noten en/of referentiesIdionycteris phyllotis is een zoogdier uit de familie van de gladneuzen (Vespertilionidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door G.M. Allen in 1916.
Idionycteris phyllotis é um morcego pertencente a família Vespertilionidae. Pode ser encontrada no México e Estados Unidos da América. É a única espécie descrita para o gênero Idionycteris.
Idionycteris phyllotis é um morcego pertencente a família Vespertilionidae. Pode ser encontrada no México e Estados Unidos da América. É a única espécie descrita para o gênero Idionycteris.
Idionycteris phyllotis[2][3][4][5][6] är en fladdermusart som först beskrevs av Glover Morrill Allen 1916. Idionycteris phyllotis är ensam i släktet Idionycteris som ingår i familjen läderlappar.[7][8] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[7]
Arten blir 50 till 60 mm lång (huvud och bål), har en 44 till 55 mm lång svans och väger 8 till 16 g. Underarmarna är 42 till 49 mm långa. På ryggen och sidorna har pälsen en svartaktig grundfärg och gulgråa hårspetsar. Påfallande är de stora öronen som är böjda bakåt. De är 34 till 43 mm långa. Med dessa kännetecken påminner Idionycteris phyllotis om arten Euderma maculatum. De skiljer sig i avvikande detaljer av skallens och tändernas konstruktion.[9]
Denna fladdermus lever i sydvästra Nordamerika och norra Centralamerika. Utbredningsområdet sträcker sig från Arizona och New Mexico (USA) till södra Mexiko. Arten vistas i låglandet och i bergstrakter upp till 3220 meter över havet. Idionycteris phyllotis förekommer i olika habitat med träd och besöker dessutom buskskogar och gräsmarker.[1]
Individerna vilar i bergssprickor, i gruvor, under trädens lösa barkskivor och i liknande gömställen. De jagar på natten med hjälp av ekolokalisering efter byten som nattfjärilar, skalbaggar, flygande myror och kackerlackor. Honor bildar före ungarnas födelse kolonier med 30 till 150 medlemmar som är skilda från hanarna.[1] Per kull föds en unge.[9]
Wikispecies har information om Idionycteris phyllotis.
Idionycteris phyllotis är en fladdermusart som först beskrevs av Glover Morrill Allen 1916. Idionycteris phyllotis är ensam i släktet Idionycteris som ingår i familjen läderlappar. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Країни поширення: Мексика, Сполучені Штати Америки (Аризона, Каліфорнія, Невада, Нью-Мексико, Юта). Підвид I. p. hualapaiensis: південь штату Невада, південь Юти та північ Аризони; підвид I. p. phyllotis: інша частина діапазону поширення. Був записаний на висотах від 403 м до 3225 м над рівнем моря, при цьому більшість записів на 1100-2500 метрів. Зустрічається в різних лісистих місцях проживання, включаючи ліс жовтої сосновий, ялівцеві ліси, прибережні ліси, дубові ліси, сосново-дубові ліси і ялинові ліси. Також присутній в більш посушливих місцях проживання, в тому числі пустельних чагарниках, луках з рідкими дубами і тропічних листяних лісах.
Комахоїдний. Материнські колонії від 30 до 150 самиць були знайдені в шахтах, природних кам'яних схованках і під вільною корою великих дерев жовтої сосни. Самиці народжують в червні або липні, як правило, єдине маля.
Морфометрія. Довжина голови й тіла: 50—60 мм, хвіст довжиною 44—55 мм, довжина передпліччя: 42—49 мм, вуха довжиною 34—43 мм, вага: 8—16 гр.
Опис. Спинне хутро довге, м'яке з чорними волосками при основі й жовтувато-сірими кінчиками. Волосся на череві чорне при основі з блідо-жовтувато-коричневими кінчиками.
Idionycteris phyllotis là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được G. M. Allen mô tả năm 1916.[2]
Phương tiện liên quan tới Idionycteris phyllotis tại Wikimedia Commons
Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Idionycteris phyllotis là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được G. M. Allen mô tả năm 1916.
알렌큰귀박쥐(Idionycteris phyllotis)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 알렌큰귀박쥐속(Idionycteris)의 유일종이다. [[멕시코]와 미국의 애리조나주, 캘리포니아주, 네바다주, 뉴멕시코주, 유타주 그리고 콜로라도주에서 발견된다.[2][1]
다음은 애기박쥐아과의 계통 분류이다.[3]
애기박쥐아과 흰배박쥐족 문둥이박쥐족 저녁박쥐족 애기박쥐족
