No special status, but habitat destruction may be a concern.
IUCN Red List of Threatened Species: least concern
Perception Channels: tactile ; chemical
Eat some fruits (bananas) that humans would consume.
Food habits involve the removal of pest insects and also aid in pollination of some crops.
This species is omnivorous, eating primarily vertebrates, flowers and pollen. Radio tracking studies found that individuals will travel up to 5km to feeding sites each night.
Honduras south to Peru, Bolivia and Paraguay.
Biogeographic Regions: neotropical (Native )
Specimens have been collected along stream beds and other moist areas, but can also be found in dryer areas. Animals were found equally in open and forested habitat.
Terrestrial Biomes: forest ; rainforest
Average lifespan
Status: captivity: 18 years.
P. hastatus is one of the larger American bats with a body length of 100 to 130mm and a wing span of 455 mm. Its coloration is dark brown; the ventral surface is paler with an orange tinge. It has a well developed nose leaf, widely separate ears, and short tail, and males have a well developed throat sac. The lower lip has a "V" shaped grove with numerous protuberances.
Other Physical Features: endothermic ; bilateral symmetry
Average mass: 81 g.
Average basal metabolic rate: 0.559 W.
Phyllostomus hastatus may be monoestrus (one reproductive bout per year) or polyestrus (multiple reproductive bouts in a year); the pattern may be geographically dependent. Lactating females have been found throughout the year. They generally have one offspring at a time. Gestation about 4 months.
Key Reproductive Features: gonochoric/gonochoristic/dioecious (sexes separate); sexual
Average gestation period: 120 days.
Average number of offspring: 1.
Grande, alisado y musculoso. La parte dorsal usualmente es negruzca o café oscuro, raramente anaranjada. La parte ventral es ligeramente más pálida que la parte dorsal. El pelaje es corto y suave. Las orejas son triangulares y los extremos los tiene punteados. La herradura de la hoja nasal no está fusionada al labio superior. Presenta una barbilla ranurada bordeada por verrugas conspícuas parecido a un collar de cuentas. Las membranas, orejas y la piel de la cara son negras. El calcáneo es tan largo como la pata.
Distribucion General: Desde Honduras hasta Guyanas, este de Brasil, Paraguay, norte de Argentina, Perú, Bolivia; Trinidad y Tobago, Isla Margarita (Venezuela). Se localizan en las tierras bajas hasta los 600m.s.n.m..
Se refugian en cavernas.
Forman colonias de más de 100 individuos en un sólo sitio.
El ratpenat de llança gros (Phyllostomus hastatus) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids de Sud-amèrica i Centreamèrica. Es tracta d'un ratpenat omnívor i un dels més grans del seu continent.
Viu a les regions tropicals d'Amèrica, distribuït des de Guatemala i Belize fins a Perú, Bolívia, Paraguai, el nord de l'Argentina i Brasil. També viu a Trinitat i Tobago i l'illa veneçolana de Margarita. Encara que la majoria viu generalment prop de riu i corrents d'aigua, també pot viure en zones més seques. Viu tant a regions obertes com a regions boscoses.[1]
El ratpenat de llança gros té una longitud corporal d'entre 10 i 13 centímetres, amb una envergadura d'ales de 45,5 centímetres. Malgrat la seva mida, és molt lleuger, pesant una mitjana de 81 grams. El seu pèl llarg i gruixut és de color marró fosc, amb un lleuger color ataronjat al ventre.[1][2] Té un ben desenvolupat nas en forma de punta de llança, que li dóna part del seu nom vulgar. Les orelles estan separades i són més petites que les d'altres membres de la seva família. El llavi inferior té un solc distintiu en forma de V i moltes berrugues.[2] Ambdós sexes tenen un sac al coll just sobre el pit.[2] El dels mascles és gran,[1] mentre que el de les femelles és més petit i més simple.
Viu en coves, forats als arbres, termiters i sostres de palla en grups formats per entre 10 i 100 individus. Dins del grup poden formar-se subgrups, en els quals un mascle domina un grup de fins a 30 femelles.[1] La mida mitjana dels harems és de 18.[3] El mascle dominat pot exercir el control d'un harem durant molts anys. La resta de mascles i femelles joves formen el seu propi grup de solters, completant la colònia.[4] Els estudis fets per McCracken i Bradbury (1977) han mostrat que les femelles desaparellades de la colònia sovint formen faccions estables.[3]
McCracken i Bradbury van considerar moltes possibles raons alhora de formar grups. La més plausible es creu que era la cooperació per cercar aliment i la protecció i defensa mentre s'alimenten. Un cop un individu troba aliment alerta als altres membres del grup de la localització. Els grups d'alimentació es poden segregar per estatus social. Els mascles dominants s'alimenten en llocs propers al niu, mentre que els mascles solters han de volar fins a 9 km. per trobar un lloc on alimentar-se.[4]
El patró de reproducció d'aquesta espècie pot variar al llarg de la seva àrea de distribució. Encara que generalment només es reprodueix un cop l'any, s'han trobat femelles lactants durant tot l'any, fet que suggereix que podrien reproduir-se més sovint. Les femelles donen a llum només una cria per ventrada, una taxa de reproducció molt baixa. McCracken i Bradbury (1977, 1981) van descriure el cicle reproductiu d'aquesta espècie de la següent manera:[3]
S'ha postulat la hipòtesi que les femelles s'alimenten de vertebrats, per tal de proporcionar proteïnes a les cries durant la lactància.[3]
Aquesta espècie de vegades s'alimenta de petits vertebrats, encara que molt menys que altres fil·lostòmids. És un animal omnívor, que s'alimenta principalment de fruits, pol·len e insectes.[3] Els vertebrats comprenen una petita part de la seva dieta. Norberg i Fenton (1988) especulen que això és degut als seus "allargament d'ala i càrrega alar més elevats".[3] Té un sentit de l'olfacte extremadament sensible, podent localitzar bananes ocultes entre les fulles caigudes del terra.[4]
Els seus crits d'ecolocalització tenen una amplada de banda que li permeten resoldre distàncies petites de fins a 4 mil·límetres. Això implica que pot distingir ecos amb tan sols 20 microsegons de diferència.[3]
Les activitats d'aquesta espècie són tant beneficioses com perjudicials per als humans. Per una banda s'alimenten d'insectes i altres pestes que poden danyar els cultius i ajuden a pol·linitzar-los, mentre que per altres banda s'alimenten de cultius, com les bananes.
Encara que no estan en perill d'extinció, hi ha certa preocupació per la destrucció del seu hàbitat.[1]
El ratpenat de llança gros (Phyllostomus hastatus) és una espècie de ratpenat de la família dels fil·lostòmids de Sud-amèrica i Centreamèrica. Es tracta d'un ratpenat omnívor i un dels més grans del seu continent.
Die Große Lanzennase (Phyllostomus hastatus) ist eine Fledermausart aus der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae). Sie ist die größte Vertreterin innerhalb der Gattung der Lanzennasen und die zweitgrößte Fledermausart Amerikas.
Das Fell der Großen Lanzennase ist dunkelbraun bis rötlich braun, mit einer dunkleren Flughaut und ebenfalls dunklem Nasenblatt und Ohren. Sie erreicht eine Kopf-Rumpf-Länge von 10 bis 13 cm und eine Flügelspannweite von bis zu 55 cm. Sie hat ein robustes Erscheinungsbild mit einem Gewicht von bis zu 150 g (Durchschnitt 76–112 g). Wie die meisten Vertreter der Blattnasen besitzt auch die Große Lanzennase ein auffälliges Nasenblatt.
Tagsüber nutzen Kolonien, die mehrere hundert Tiere umfassen können, hohle Bäume, Gebäude und Höhlen als Schlafplätze. Eine Kolonie unterteilt sich in Gruppen (Harems) bestehend aus gleich alten jungen Weibchen, die je von einem älteren, dominanten Männchen aktiv gegen Konkurrenten verteidigt werden. Die Haremstrukturen bleiben oft mehrere Jahre bestehen, selbst wenn ein neues Männchen den Platz als Haremshalter übernimmt. Junge Männchen ohne Harem bilden sogenannte „Bachelorgruppen“ von bis zu 50 Individuen.
Während der Fressflüge produzieren Weibchen gruppenspezifische Rufe, um in Kontakt mit Individuen desselben Harems zu bleiben[1].
Große Lanzennasen sind Allesfresser (Omnivoren), die sich von Insekten, kleinen Wirbeltieren (Vögel, Nagetiere, kleine Echsen, andere Fledermäuse), Früchten, Blüten, Nektar und Pollen ernähren. In der ersten Stunde nach Sonnenuntergang sind die Tiere am aktivsten. Frühe Telemetrie-Studien haben gezeigt, dass sie sich in einem Radius von bis zu 5 km von ihrem Hangplatz weg bewegen, aber auch nachts immer wieder an diesen zurückkehren, um sich auszuruhen[2].
Weibchen erreichen die Geschlechtsreife mit ca. 16 Monaten[3]. Je nach Region kommen die Weibchen ein- oder zweimal im Jahr in die Östrusphase. Während der Jungenaufzucht bilden die Weibchen oft große Gruppen, in denen Jungtiere auch bei nicht verwandten Tieren saugen können. Die Jungtiere werden mit offenen Augen geboren.
Die Verbreitung der Großen Lanzennase reicht von Belize bis ins nördliche Argentinien, wo sie auf primären und sekundären tropischen Regenwald angewiesen ist. Trotz der stetigen Bedrohung durch Lebensraumvernichtung wird ihr Bestand von der IUCN als stabil und ungefährdet eingeschätzt[4].
Die Große Lanzennase (Phyllostomus hastatus) ist eine Fledermausart aus der Familie der Blattnasen (Phyllostomidae). Sie ist die größte Vertreterin innerhalb der Gattung der Lanzennasen und die zweitgrößte Fledermausart Amerikas.
The greater spear-nosed bat (Phyllostomus hastatus) is a bat species of the family Phyllostomidae from South and Central America.[2] It is one of the larger bats of this region and is omnivorous.
Phyllostomus hastatus lives in tropical regions of the Americas. The species ranges from Guatemala and Belize south to Peru, Bolivia, Paraguay, northern Argentina and Brazil. It also occurs in Trinidad and Tobago and on Margarita Island (Venezuela).[2] Although most commonly found around streams and other bodies of water, these bats are also present in drier areas. They inhabit both open and forested regions.[3]
The greater spear-nosed bat has a body length of around 100–130 mm (3.9–5.1 in), with a wing span of 455 mm (17.9 in). Despite the large size, it is very light, weighing on average 81 g (2.9 oz). Its long, thick hair is dark brown, with a slight orange tinge on the ventral side.[3][4] It has a well-developed nose shaped like a spear-head, which gives it its more common name. The ears are spread far apart and are smaller than in other phyllostomids. The lower lip has a distinctive V-shaped groove and many warts.[4] Both sexes have a throat sac just above breast bone.[4] That of the male is enlarged,[3] while the female's is much smaller and simpler.
P. hastatus sometimes eats vertebrates (such as mice, birds and other bats),[5][3] but much less so than other phyllostomids. It is omnivorous, most commonly feeding on fruit, seeds,[5] pollen, nectar[5][3] and insects.[6] Vertebrates comprise a minor part of its diet. Norberg and Fenton (1988) speculate that this is due to its "higher aspect ratio and wing loading".[6] P. hastatus has an extremely sensitive sense of smell. When foraging for food, it can locate hidden pieces of banana amongst the leaf litter on the forest floor.[7] Other fruiting plants that are consumed by P. hastatus are species in the genera Cecropia, Piper, Solanum and Vismia.[3]
P. hastatus has a broad bandwidth call that enables it to resolve distances almost as small as 4 mm (0.16 in). This implies that it can distinguish echoes as little as 20 microseconds apart.[6]: 91
P. hastatus roosts in caves, hollows in trees, termite mounds and thatched roofs. It lives in groups of between ten and a hundred. Within this group there may be several subgroups, as one dominant male presides over a group of up to thirty females.[3] The average harem size is eighteen.[6] The dominant male may be in control of the harem for many years. The remaining 80% of males and young females form their own large bachelor group to complete the colony.[7] Studies by McCracken and Bradbury (1977) have shown that unrelated females in the colony often form stable factions.[6] Recent studies have shown, that even though females do live in stable co-operative groups or "tribes" with non-kin, and will protect unrelated pups of their own group, they attack and even kill pups from other groups living in the same cave.[8]
McCracken and Bradbury considered many possible reasons for group formation in P. hastatus. The most plausible are thought to be co-operation in foraging for food, and protection and defence while feeding. Once food is found, a successful bat forager alerts others in the feeding group to the location. This was also found by Wilkinson (1995), who noted that P. hastatus call on the other members of the group when finding food, in the absence of territorial calls. Feeding groups may be segregated by social status. Dominant males have feeding sites close to the roost, while single males may have to fly as far as 9 km in order to find a feeding site.[7]
The pattern of reproduction in P. hastatus may vary over its range. Although this bat generally only reproduces once a year, lactating females have been found throughout the year, suggesting that some may reproduce more often. They give birth to only one young at a time. The reproduction rate is very low. Even with a change of the dominant male, constancy is almost always maintained.[6] McCracken and Bradbury (1977, 1981) characterized the reproduction cycle of P. hastatus as follows:[6]
February – April; pregnancy
May – mid-July; lactation
Mid-July – late October; anoestrous
Late October – February; oestrous
It has been hypothesized that it is females that eat vertebrates, to provide protein for lactation.[6]
The activities of P. hastatus are both beneficial and costly to humans. They feed on insects and other pests that could harm crops, and they help pollinate many crops. However, they also consume some crops, such as bananas. Although they are not endangered, there is concern over destruction of their habitat.[3]
The greater spear-nosed bat (Phyllostomus hastatus) is a bat species of the family Phyllostomidae from South and Central America. It is one of the larger bats of this region and is omnivorous.
El murciélago de nariz lanceolada, (Phyllostomus hastatus), es una especie de murciélago filostómido de Sudamérica y de América Central.
Phyllostomus hastatus es un murciélago que vive en regiones neotropicales de Sudamérica. Es muy común entre el sur Honduras hasta Perú, Bolivia y Paraguay, en las tierras bajas hasta los 1.100 m de altitud.[3] Si bien se lo suele encontrar cerca de cursos de agua, también a veces habita zonas más secas. No hace preferencia en cuanto a zonas abiertas o boscosas.[4]
El murciélago de nariz lanceolada es uno de los murciélagos grandes de Sudamérica, con un cuerpo que mide entre 100 a 130 mm, y alas que abarcan unos 445 mm. A pesar de su tamaño es muy liviano, pesando unos 81 gramos. Su pelo largo y grueso es de color marrón, con la zona ventral presentando un ligero tinte naranja.[4][5] Posee un hocico muy desarrollado en forma de pantalla, que le da su nombre. Sus orejas se encuentran muy separadas y son más chicas que las de otros animales de la misma familia. Poseen una hendidura en forma de V en su labio inferior que posee numerosas verrugas.[5] Los machos poseen un saco de pescuezo agrandado.[4] La hembra posee también el saco de pescuezo, aunque es más pequeño y simple.[5]
Tiene un comportamiento nocturno. Durante el día se refugia en cuevas. Forma colonias de más de 100 individuos. Se alimenta de vertebrados pequeños y de frutas, néctar y polen.[3] [1]
El murciélago de nariz lanceolada, (Phyllostomus hastatus), es una especie de murciélago filostómido de Sudamérica y de América Central.
Phyllostomus hastatus Phyllostomus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Phyllostomus hastatus Phyllostomus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Phyllostominae azpifamilia eta Phyllostomidae familian sailkatuta dago
Il pipistrello americano[2] (Phyllostomus hastatus Pallas, 1767) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso in America centrale e meridionale.[1][3]
Pipistrello di grandi dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 103 e 124 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 80 e 93 mm, la lunghezza della coda tra 10 e 29 mm, la lunghezza del piede tra 19 e 25 mm, la lunghezza delle orecchie tra 28 e 34 mm, un'apertura alare fino a 45,7 cm e un peso fino a 110 g.[4]
La pelliccia è corta, densa e vellutata. Le parti dorsali sono nerastre o marroni scure, più raramente arancioni, mentre le parti ventrali sono leggermente più chiare. Il muso è allungato, nerastro, la foglia nasale è lanceolata, con la porzione anteriore non saldata al labbro superiore. Sul mento è presente un solco longitudinale contornato da due cuscinetti verrucosi. Nei maschi è presente una sacca ghiandolare sulla gola, più rudimentale nelle femmine. Le orecchie sono triangolari e separate tra loro. Il trago è lungo circa un terzo del padiglione auricolare ed appuntito. Le membrane alari sono nerastre e attaccate posteriormente ai lati dei piedi. La coda è corta e si estende con l'estremità che fuoriesce dalla superficie dorsale dell'ampio uropatagio. Il calcar è lungo quanto il piede. Il cariotipo è 2n=32 FNa=58.
Emette ultrasuoni con impulsi di breve durata a frequenza modulata e multi-armonici, con due picchi a 30–35 kHz e 50–55 kHz.
Si rifugia all'interno di cavità degli alberi, grotte, termitai e anche in edifici dove forma colonie composte da 10-100 femmine e un singolo maschio ai quali si aggregano frequentemente tra i 20 e i 50 scapoli. Questi gruppi rimangono stabili per diversi anni anche se il maschio dominante muore o viene rimpiazzato. L'attività predatoria inizia molto prima del tramonto, ogni esemplare caccia e si nutre separatamente dagli altri e torna al rifugio due ore più tardi.
Onnivoro, si nutre di insetti, piccoli vertebrati come altri pipistrelli, topi e piccoli uccelli, frutta, particolarmente guava, Cecropia e Piper, fiori, nettare e polline.
In America centrale e sull'isola di Trinidad esiste un solo periodo riproduttivo con le nascite durante la stagione secca e lo svezzamento agli inizi di quella umida, mentre nell'America meridionale ve ne sono diversi. Femmine gravide sono state osservate in Nicaragua nel mese di marzo, a Trinidad da marzo a novembre, in Colombia a luglio e in Perù ad agosto. Raggiunge la maturità sessuale dopo circa 16 mesi.
Questa specie è diffusa nell'America centrale dal Belize e Guatemala fino all'Argentina settentrionale e al Brasile orientale. È presente anche sull'isola di Trinidad.
Vive nelle foreste sempreverdi di pianura e in frutteti fino a 600 metri di altitudine.
Sono state riconosciute 2 sottospecie:
La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica P.hastatus come specie a rischio minimo (LC).[1]
Il pipistrello americano (Phyllostomus hastatus Pallas, 1767) è un pipistrello della famiglia dei Fillostomidi diffuso in America centrale e meridionale.
De grote lansneusvleermuis (Phyllostomus hastatus) is een zoogdier uit de familie van de bladneusvleermuizen van de Nieuwe Wereld (Phyllostomidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Pallas in 1767.
Bronnen, noten en/of referenties
Multimedia w Wikimedia Commons Liścionos okazały[3] (Phyllostomus hastatus) – gatunek ssaka z rodziny liścionosowatych (Phyllostomidae)[4].
Występuje w lasach i na terenach poprzerzynanych rozpadlinami od Belize do Peru i Brazylii oraz na wyspach Trynidad i Tobago.
Liścionos okazały jest jednym z największych liścionosów. Jest drapieżny i poluje niemal wyłącznie na drobne kręgowce, takie jak myszy, ptaki i niewielkie nietoperze, a tylko sporadycznie zjada owady i owoce. Nietoperze te zamieszkują w olbrzymich grupach jaskinie i opuszczone budynki. Również grupowo lecą na polowania.
W maju w specjalnych noclegowniach przychodzą na świat młode.
Liścionos okazały (Phyllostomus hastatus) – gatunek ssaka z rodziny liścionosowatych (Phyllostomidae).
Phyllostomus hastatus é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Pode ser encontrada na Guatemala, Belize, Honduras, Nicarágua, Costa Rica, Panamá, Colômbia, Venezuela, Trinidad e Tobago, Guiana, Suriname, Guiana Francesa, Brasil, Equador, Peru e Bolívia.[2]
Os morcegos Phyllostomus hastatus são os precípuos responsáveis pelo encadeamento de dispersão dos sementes de Lecythis pisonis, que fica deslumbrado pelo alimento. O tamanho das sementes possuem um enorme estágio de influência na instalação e na dissipação das sementes, além de estar ligado também com a competição, predação e à distribuição espacial. Sementes exorbitantes apresentam menores restrições em condições naturais na instalação em diferentes microsítios, o que lhes dão maiores benefícios adaptativos. Essa condição é o resultado da conexão que existe entre o tamanho das sementes e o tamanho das plântulas, o que afeta na sua instalação inicial no campo, denominada de “efeito do tamanho das reservas”. Contudo, as sementes menores, geralmente, são produzidas em maiores proporções e são mais fáceis de serem dispersas, investigando locais que não são ocupados pelas sementes de tamanho maior.[3][4]
Phyllostomus hastatus é uma espécie de morcego da família Phyllostomidae. Pode ser encontrada na Guatemala, Belize, Honduras, Nicarágua, Costa Rica, Panamá, Colômbia, Venezuela, Trinidad e Tobago, Guiana, Suriname, Guiana Francesa, Brasil, Equador, Peru e Bolívia.
Phyllostomus hastatus[2][3] är en fladdermusart som först beskrevs av Peter Simon Pallas 1767. Phyllostomus hastatus ingår i släktet Phyllostomus och familjen bladnäsor.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.[2]
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 11,8 till 13,8 cm, en vingspann av 51,5 till 56,2 cm samt en vikt av 80,5 till 120,4 g vad som gör den till Amerikas näst största fladdermus efter stor spjutnäsa. Den har cirka 8 cm långa underarmar. Honor är allmänt lite mindre och lättare än hannar. Den korta pälsen varierar i färgen mellan svartbrun, bruns, gråbrun eller rödbrun. Djurets flygmembran, öronen och hudflikarna på näsan (bladet) är svartaktiga. Näsans blad består av en hästskoformig del och en uppsatt del som liknar ett spjut. Phyllostomus hastatus har en säckformig kroppsdel på strupen som innehåller en körtel. Kroppsdelen är tydligast hos hannar. I varje käkhalva finns 2 framtänder, en hörntand, 2 premolarer och 3 molarer. Arten saknar vita hårspetsar vad som skiljer den frän Phyllostomus discolor. I motsats till Phyllostomus elongatus finns inga vita ställen på flygmembranen.[6]
Arten förekommer från Guatemala och Belize i Centralamerika till centrala Bolivia och den brasilianska delstaten São Paulo. Habitatet varierar mellan skogar, jordbruksmark och stadsnära områden. Individerna vilar även i byggnader.[1]
Hos denna fladdermus förekommer flockar med en vuxen hanne och flera honor samt ungkarlsflockar. När Phyllostomus hastatus letar efter föda är varje exemplar ensam men de håller inget långt avstånd från varandra. Födosöket sker främst under kvällen. Viloplatsen används antingen av en enda flock eller flera flockar bildar en koloni som kan ha upp till 585 medlemmar.[6]
Arten jagar flygande insekter med hjälp av ekolokaliseringen och ljudets frekvens ligger mellan 32 och 55 kHz. Dessutom äter Phyllostomus hastatus frukter, nektar och pollen. I sällsynta fall ingår mindre gnagare, småfåglar eller andra fladdermöss i födan.[6]
Efter parningen som sker mellan oktober och december samt dräktigheten föder honan i april eller maj en enda unge. Under de första dagarna följer ungen med på moderns rygg under utflykter. Äldre ungar stannar i boet. Ungen diar sin mor cirka 50 dagar och efter ungefär 2 månader kan den själv flyga. Könsmognaden infaller efter två år.[6]
,_Natural_History_Museum,_London,_Mammals_Gallery.JPG)
Wikimedia Commons har media som rör Phyllostomus hastatus.
Wikispecies har information om Phyllostomus hastatus.
Phyllostomus hastatus är en fladdermusart som först beskrevs av Peter Simon Pallas 1767. Phyllostomus hastatus ingår i släktet Phyllostomus och familjen bladnäsor. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life. Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan två underarter.
Країни поширення: Болівія, Бразилія, Колумбія, Коста-Рика, Французька Гвіана, Гаяна, Гватемала, Гондурас, Нікарагуа, Панама, Суринам, Тринідад і Тобаго, Венесуела. Проживає у міських і сільських районах, лісах та будинках. Хоча найбільш часто зустрічається навколо струмків та інших водойм, вони також присутні в посушливих районах.
Має довжину тіла близько 100-130 мм, розмах крил 455 мм, вагою в середньому 81 гр. Довге, густе хутро темно-коричневого кольору з легким помаранчевим відтінком на черевній стороні. Має надзвичайно чутливим нюх.
Всеїдний, зазвичай харчуються фруктами, пилком, комахами. Лаштує сідала в печерах, западинах на деревах, термітниках, під солом'яними дахами. Живе в групах від десяти до ста. У цій групі може бути кілька підгруп, в яких один домінуючий самець головує над групою до тридцяти самиць. Середній розмір гарему — 18. Домінуючий самець може мати контроль над гаремом протягом багатьох років.
Народжується тільки одне дитинча. Лютий - квітень: вагітність травня - середині липня: лактація
Phyllostomus hastatus là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Pallas mô tả năm 1767.[2]
,_Natural_History_Museum,_London,_Mammals_Gallery.JPG)
Phyllostomus hastatus là một loài động vật có vú trong họ Dơi mũi lá, bộ Dơi. Loài này được Pallas mô tả năm 1767.
Phyllostomus hastatus (Pallas, 1767)
Ареал
Большой копьенос[1][2], или обыкновенный копьенос[2] (лат. Phyllostomus hastatus) — вид летучих мышей семейства листоносых, обитающий в Центральной и Южной Америке.
Обитает в городских и сельских районах, лесах и домах. Хотя наиболее часто встречается вокруг ручьёв и других водоёмов, также присутствует в засушливых районах.
Имеет длину тела около 10—13 см, размах крыльев 455 мм, вес в среднем 81 г. Длинный, густой мех тёмно-коричневого цвета с лёгким оранжевым оттенком на брюшной стороне. Имеет чрезвычайно чувствительное обоняние.
Всеядный, обычно питается фруктами, пыльцой, насекомыми. Устраивает ночлег в пещерах, дуплах деревьев, термитниках, под соломенными крышами. Живёт в группах от десяти до ста особей. В одной группе может быть несколько подгрупп, в которых один доминирующий самец главенствует над группой до тридцати самок. Средний размер гарема — 18. Доминирующий самец может иметь контроль над гаремом течение многих лет. Один из обладателей самой большой внутривидовой агрессивности. (3)
Рождается только один детёныш. Беременность длится с февраля по апрель, с мая до середины июля — лактация.
Большой копьенос, или обыкновенный копьенос (лат. Phyllostomus hastatus) — вид летучих мышей семейства листоносых, обитающий в Центральной и Южной Америке.
Обитает в городских и сельских районах, лесах и домах. Хотя наиболее часто встречается вокруг ручьёв и других водоёмов, также присутствует в засушливых районах.
Имеет длину тела около 10—13 см, размах крыльев 455 мм, вес в среднем 81 г. Длинный, густой мех тёмно-коричневого цвета с лёгким оранжевым оттенком на брюшной стороне. Имеет чрезвычайно чувствительное обоняние.
Всеядный, обычно питается фруктами, пыльцой, насекомыми. Устраивает ночлег в пещерах, дуплах деревьев, термитниках, под соломенными крышами. Живёт в группах от десяти до ста особей. В одной группе может быть несколько подгрупп, в которых один доминирующий самец главенствует над группой до тридцати самок. Средний размер гарема — 18. Доминирующий самец может иметь контроль над гаремом течение многих лет. Один из обладателей самой большой внутривидовой агрессивности. (3)
Рождается только один детёныш. Беременность длится с февраля по апрель, с мая до середины июля — лактация.
큰창코박쥐(Phyllostomus hastatus)는 주걱박쥐과(신세계잎코박쥐류)에 속하는 남아메리카 박쥐의 일종이다.[2] 남아메리카와 중앙아메리카에서 발견된다.[3] 이 지역에서 발견되는 가장 큰 박쥐 중 하나이고, 잡식성 박쥐이다.[1]
큰창코박쥐는 아메리카의 열대 기후 지역에서 서식한다. 과테말라와 벨리즈부터 남쪽으로 페루와 볼리비아, 파라과이, 아르헨티나 북부 그리고 브라질에서 발견된다. 트리니다드 토바고와 마르가리타섬에서도 발견된다.[3] 강 주변과 기타 여러 수역에서 가장 흔하게 발견되지만, 현재 건조 지역에서도 발견된다. 개활지와 숲 지역에서도 서식한다.[4]
.jpg){kind=small}
