Scotophilus kuhlii Leach 1821

El ratpenat groc de Kuhl (Scotophilus kuhlii) viu a Bangladesh, Índia, Indonèsia, Malàisia, Pakistan, Filipines, Sri Lanka i Taiwan.

Referències

• Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.

Enllaços externs

• Fordham et al. (2006). Ratpenat groc de Kuhl. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 27 desembre 2007 (en anglès). (anglès)
• Distribució mundial d'aquesta espècie. (anglès)

The lesser Asiatic yellow bat (Scotophilus kuhlii) is a species of vesper bat. It is found in Bangladesh, Cambodia, India, Indonesia, Malaysia, Pakistan, the Philippines, Sri Lanka, and Taiwan.

Description

Lesser Asiatic yellow bat in Binnaguri, India.

The head and body length of the lesser Asiatic yellow bat is about 7 cm (2.8 in) and the forearm measures 5 cm (2.0 in). It is a uniform beige color above sometimes with a yellow tinge and its underparts very light brown to whitish. Its wing membrane is dark brown and its ears are pinkish brown. The fur of this speciesvery dense and short.

References

Wikimedia Commons has media related to Scotophilus kuhlii.

Scotophilus kuhlii es una especie de murciélago de la familia Vespertilionidae.

Distribución geográfica

Se encuentra en Bangladés, India Indonesia Malasia, Pakistán, Argentina, Sri Lanka y Taiwán.

Referencias

• SIMMONS, N. B. Order Chiroptera. In: WILSON, D. E.; REEDER, D. M. (Eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3. ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. v. 1, p. 312-529.

Scotophilus kuhlii Scotophilus generoko animalia da. Chiropteraren barruko Vespertilioninae azpifamilia eta Vespertilionidae familian sailkatuta dago

Erreferentziak

• 'Scotophilus kuhlii'ri buruzko informazioa Mammals of The World datubasean

Ikus, gainera

• Vespertilionidae

Scotophilus kuhlii (Leach, 1821) è un pipistrello della famiglia dei Vespertilionidi diffuso nell'Ecozona orientale.^[1][2]

Descrizione

Dimensioni

Pipistrello di medie dimensioni, con la lunghezza della testa e del corpo tra 60 e 78 mm, la lunghezza dell'avambraccio tra 44 e 56 mm, la lunghezza della coda tra 40 e 65 mm, la lunghezza del piede tra 8 e 13 mm, la lunghezza delle orecchie tra 9 e 17 mm e un peso fino a 26 g.^[3]

Aspetto

La pelliccia è corta, lucida e soffice. Il corpo è robusto, la testa è grande. Le parti dorsali sono bruno-castane, mentre le parti ventrali sono bruno-giallastre chiare, talvolta con dei forti riflessi arancioni. Il muso è corto e largo, dovuto alla presenza di due masse ghiandolari sui lati. Le orecchie sono corte, strette, triangolari, ben separate tra loro, con l'estremità arrotondata e con un grosso lobo alla base posteriore. Il trago è lungo, stretto e piegato in avanti. Le ali sono attaccate posteriormente alla base delle dita dei piedi. La punta della lunga coda si estende leggermente oltre l'ampio uropatagio. Il calcar è lungo e con un lobo terminale poco sviluppato. Il cariotipo è 2n=36 FNa=48.

Ecolocazione

Emette ultrasuoni ad alto ciclo di lavoro sotto forma di impulsi di breve durata a frequenza modulata iniziale di 52,4-61,3 kHz, finale di 42,1-44,9 kHz e massima energia a 44-47 kHz^[4].

Biologia

Comportamento

Si rifugia in piccoli gruppi di non più di 20 individui all'interno di edifici, solitamente sotto tetti di corrugato dove si raggiungono temperature elevate. Le femmine si aggregano in vivai anche fino a 100 esemplari.

Alimentazione

Si nutre di insetti.

Riproduzione

Gli accoppiamenti avvengono nel mese di marzo. Le femmine danno alla luce 1-2 piccoli alla volta dopo una gestazione di 105-115 giorni.

Distribuzione e habitat

Questa specie è diffusa nell'Asia meridionale dal Pakistan attraverso tutto il Subcontinente indiano, la Cina meridionale e l'Indocina fino a Sumatra, Giava e le Isole Filippine.

Vive in habitat primari e secondari, zone rurali ed aree urbane.

Tassonomia

Sono state riconosciute 7 sottospecie:

• S.k.kuhlii: stati indiani del Andhra Pradesh, Assam, Bihar, Gujarat, Jharkhand, Karnataka, Kerala, Madhya Pradesh, Maharashtra, Meghalaya, Orissa, Rajasthan, Tamil Nadu, Tripura, Uttar Pradesh, Uttarakhand, West Bengal; probabilmente nelle Isole Nicobare, Sri Lanka, province pakistane del Punjab e Sind, Bangladesh;
• S.k.castaneus (Horsfield, 1851): Penisola malese, Sumatra;
• S.k.consobrinus (G. M. Allen, 1906): province cinesi del Fujian, Guangdong, Hong Kong, Guangxi, Yunnan e sulle isole di Taiwan e Hainan;
• S.k.gairdneri (Kloss, 1917): Myanmar, Thailandia, Laos, Vietnam, Cambogia;
• S.k.panayensis (Sody, 1928): isole filippine di Apo, Biliran, Catanduanes, Carabao, Cebu, Cuyo, Guimaras, Jolo, Leyte, Lubang, Luzon, Marinduque, Maripipi, Mindanao, Mindoro, Negros, Palawan, Panay, Panobolon, Sibuyan e Ticao;
• S.k.solutatus (Sody, 1936): Giava orientale;
• S.k.temminckii (Horsfield, 1824): Giava occidentale.

Stato di conservazione

La IUCN Red List, considerato il vasto areale, la popolazione presumibilmente numerosa, la presenza in diverse aree protette e la tolleranza alle modifiche ambientali, classifica S.kuhlii come specie a rischio minimo (LC).^[1]

Note

Bibliografia

• B. Lekagul & J.A. McNeely, Mammals of Thailand, Bangkok, 1977, ISBN 974-86806-1-4.
• Charles M.Francis, A Guide to the Mammals of Southeast Asia, Princeton University Press, 2008, ISBN 978-0-691-13551-9.
• Andrew T.Smith & Yan Xie, A guide to the Mammals of China, Princeton University Press, 2008, ISBN 978-0-691-09984-2.
• C.Srinivasulu, Paul A.Racey & Shahroukh Mistry, A key to the bats (Mammalia: Chiroptera) of South Asia (PDF), in Journal of Threatened Taxa, vol. 2, n. 7, 2010, pp. 1001-1076 (archiviato dall'url originale il 1º novembre 2012).

Scotophilus kuhlii is een vleermuis uit het geslacht Scotophilus die voorkomt van Pakistan en Sri Lanka tot Taiwan, de Filipijnen en de Kleine Soenda-eilanden. Deze soort is soms bekend als S. temminckii. De soort S. collinus wordt soms ook tot deze soort gerekend.^[2] In de Filipijnen is de soort gevonden op de eilanden Biliran, Carabao, Catanduanes, Cebu, Cuyo, Guimaras, Leyte, Luzon, Maripipi, Mindanao, Negros, Palawan, Panay, Sibuyan en Ticao. Deze soort slaapt vaak in gebouwen. Hij komt voor in steden, landbouwgebieden en secundair regenwoud.^[3] Deze soort heeft een korte, bruine vacht. Twee exemplaren uit Timor hadden een kop-romplengte van 68 en 75 mm, een staartlengte van 46 en 45 mm, een voorarmlengte van 47,8 en 47,2 mm en een vleugelspanwijdte van 345 en 332 mm.^[4]

Scotophilus kuhlii é uma espécie de morcego da família Vespertilionidae.

Pode ser encontrada no Bangladesh, Índia, Indonésia, Malásia, Paquistão, Filipinas, Sri Lanka e Taiwan.

Referências

• SIMMONS, N. B. Order Chiroptera. In: WILSON, D. E.; REEDER, D. M. (Eds.). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3. ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. v. 1, p. 312-529.
• BATES, P.; KINGSTON, T.; FRANCIS, C.; ROSELL-AMBAL, G.; HEANEY, L.; GONZALES, J.-C.; MOLUR, S.; SRINIVASULU, C. 2008. Scotophilus kuhlii. In: IUCN 2008. 2008 IUCN Red List of Threatened Species. . Acessado em 18 de dezembro de 2008.

Scotophilus kuhlii^[2][3] är en fladdermusart som beskrevs av Leach 1821. Scotophilus kuhlii ingår i släktet Scotophilus och familjen läderlappar.^[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.^[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.^[4] Wilson & Reeder (2005) skiljer mellan 7 underarter.^[2]

Djuret når en absolut längd av 110 till 131 mm, inklusive en 40 till 52 mm lång svans samt en vikt av 17 till 22 g. Scotophilus kuhlii har 47 till 53 mm långa underarmar, 10 till 13 mm långa bakfötter och 12 till 16 mm stora öron. Den korta och glänsande pälsen på ovansidan har ofta en rödbrun färg och undersidan är täckt av ljusare päls. Det broskiga utskottet i örat (tragus) är långt och böjt.^[6]

Arten förekommer i stora delar av södra och sydöstra Asien från Pakistan till östra Kina och Taiwan samt söderut till Java och Timor. Den lever i låglandet och i låga bergstrakter upp till 1100 meter över havet. Scotophilus kuhlii vistas i olika habitat och den kan anpassa sig till människans samhällen.^[1]

Denna fladdermus vilar i grottor, i bergssprickor, i trädens håligheter, under stora blad samt i byggnader. Ofta förekommer kolonier med några hundra medlemmar. Arten jagar olika insekter. Honor är 105 till 115 dagar dräktig och föder sedan en eller två ungar.^[1] Vid jakten används ekolokalisering.^[6]

Bildgalleri

Källor

1. ^ [a b c d] 2008 Scotophilus kuhlii Från: IUCN 2012. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2012.2 <www.iucnredlist.org>. Läst 2012-10-24.
2. ^ [a b] Wilson, Don E., and DeeAnn M. Reeder, eds. (2005) , Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, 3rd ed., Scotophilus kuhlii
3. ^ Wilson, Don E., and F. Russell Cole (2000) , Common Names of Mammals of the World
4. ^ [a b] Bisby F.A., Roskov Y.R., Orrell T.M., Nicolson D., Paglinawan L.E., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., Baillargeon G., Ouvrard D. (red.) (17 april 2011). ”Species 2000 & ITIS Catalogue of Life: 2011 Annual Checklist.”. Species 2000: Reading, UK. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2011/search/all/key/scotophilus+kuhlii/match/1. Läst 24 september 2012.
5. ^ ITIS: The Integrated Taxonomic Information System. Orrell T. (custodian), 2011-04-26
6. ^ [a b] Scotophilus kuhlii (engelska) Synopsis of Philippine Mammals. The Field Museum, läst 17 december 2017.

Externa länkar

• Wikimedia Commons har media som rör Scotophilus kuhlii.
  Bilder & media
• Wikispecies har information om Scotophilus kuhlii.
  Artförteckning

Scotophilus kuhlii — вид ссавців родини лиликових.

Проживання, поведінка

Країни поширення: Бангладеш, Камбоджа, Китай, Гонконг, Індія, Індонезія, Лаоська Народно-Демократична Республіка, Малайзія, М'янма, Пакистан, Філіппіни, Шрі-Ланка, Тайвань, Таїланд, Тимор-Леште, В'єтнам. Був записаний від рівня моря до висоти 1111 м над рівнем моря. Цей адаптований вид зустрічається в первинному і вторинному смередовищі проживання, а також у сільських і міських районах. Лаштує сідала в храмах, печерах, дуплах дерев, пальмовому листі, дахах, щілинах, тріщинах і отворах в стінах і на дахах старих будинків, сухому листі дерев в колоніях з кількох сотень особин. Це ранній літун і воліє харчуватися перетинчастокрилими і двокрилими. Одне або два маля, народжується після періоду вагітності 105—115 днів.

Загрози та охорона

Здається, немає серйозних загроз для цього широко поширеного виду. Цей вид був записаний з багатьох охоронних територій.

Джерела

• Bates, P., Kingston, T., Francis, C., Rosell-Ambal, G., Heaney, L., Gonzales, J.-C., Molur, S. & Srinivasulu, C. 2008. Scotophilus kuhlii. In: IUCN 2012

Scotophilus kuhlii là một loài động vật có vú trong họ Dơi muỗi, bộ Dơi. Loài này được Leach mô tả năm 1821.^[1]

Hình ảnh

Chú thích

Tham khảo

• Dữ liệu liên quan tới Scotophilus kuhlii tại Wikispecies
• Phương tiện liên quan tới Scotophilus kuhlii tại Wikimedia Commons

Bài viết họ Dơi muỗi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.

• x
• t
• s

高頭蝠（学名：Scotophilus kuhlii）为蝙蝠科高頭蝠屬下的一个种。

参考文献

扩展阅读

작은아시아노랑박쥐(Scotophilus kuhlii)는 애기박쥐과에 속하는 박쥐의 일종이다. 방글라데시와 인도, 인도네시아, 말레이시아, 파키스탄, 필리핀, 스리랑카 그리고 타이완에서 발견된다.

특징

몸길이는 7cm이고, 전완장은 5cm이다. 노랑 색조 위에 베이지색을 고르게 띠며, 하체는 아주 밝은 갈색부터 희끄무레한 색을 보인다. 비막은 어두운 갈색이고, 귀는 분홍빛 갈색을 띤다. 털은 숱이 아주 많고 짧다

각주