Els hexasteròfors (Hexasterophora) són una subclasse d'esponges dins la classe hexactinèll·ids.[1] Els hexasteròfors van aparèixer a l'Ordovicià i s'han separat en els quatre ordres actuals, que inclouen els aulocalicòids, els hexactinosos, els licniscossos i els lissacinosos.
Els hexasteròfors tenen esquelets formats pel solapament de sis espícules ratllades.[1] Normalment aquestes esponges estan enganxades fermament per la seva base a substrats durs: menys sovint s'ancoren per les espícules i rarament s'insereixen directament en els sediments solts dels fons marins. Els quatre grups es diferencien per l'extensió de la fusió de les espícules adjacents.
Els hexasteròfors (Hexasterophora) són una subclasse d'esponges dins la classe hexactinèll·ids. Els hexasteròfors van aparèixer a l'Ordovicià i s'han separat en els quatre ordres actuals, que inclouen els aulocalicòids, els hexactinosos, els licniscossos i els lissacinosos.
Els hexasteròfors tenen esquelets formats pel solapament de sis espícules ratllades. Normalment aquestes esponges estan enganxades fermament per la seva base a substrats durs: menys sovint s'ancoren per les espícules i rarament s'insereixen directament en els sediments solts dels fons marins. Els quatre grups es diferencien per l'extensió de la fusió de les espícules adjacents.
